Search

Aquest és un treball final del Grau en Enginyeria de Sistemes Audiovisuals cursat a la Universitat Politècnica de Catalunya. Està directament relacionat amb els coneixements adquirits a la matèria de Modelització, Complexitat i Sostenibilitat. Consisteix primerament en la creació d’un model basat en agents centrat en el cas de mobilitat urbana de la zona de vianants del barri Centre de la ciutat de Terrassa, codificant des de zero la totalitat d’un programa capaç de modelitzar situacions realistes en un context com aquest. S’enfoca en poder observar els patrons de mobilitat que es poden generar a partir d’interaccions entre vianants i vehicles rodats mecànics i/o elèctrics d’ús individual. Al tractar-se d’un procés de modelització, els resultats obtinguts en el procés s’exposen com a possibles escenaris representatius d’una situació hipotètica. En cap cas s’intenta afirmar que les dades han d’igualar-se a la realitat de forma directa. Posteriorment, es realitza un estudi exhaustiu de les dades obtingudes a partir de les execucions del model creat, anàlisi amb la qual es pretén conèixer els factors del model més importants que afecten al nombre d’accidents produïts a les simulacions i alhora identificar les possibles maneres més eficients de reduir-los. El projecte s’emmarca en el context d’un tipus de problema de mobilitat que actualment és molt present a ciutats grans i urbanitzades, i que fa que es generin notables problemes socials i de salut pública. En conseqüència, aquest treball d’enginyeria s’emmarca en l’àmbit de la sostenibilitat, la modelització i la complexitat, en un context global d’augment demogràfic i de densitat de població concentrada a grans ciutats., This is a final project for the Degree in Audiovisual Systems Engineering taken at the Universitat Politècnica de Catalunya. It is directly related to the knowledge acquired in the subject of Modelling, Complexity and Sustainability. It consists first of all in the creation of an agent-based model focused on the case of urban mobility in the pedestrian area of the Centre neighborhood from Terrassa city, coding from scratch the entirety of a program capable of modeling realistic situations in a context like this. It focuses on being able to observe the mobility patterns that can be generated from interactions between pedestrians and mechanical and/or electric vehicles for individual use. As it is a modeling process, the results obtained in the process are presented as possible scenarios representative of a hypothetical situation. In any case is it attempted to affirm that the data must equal reality directly. Subsequently, an exhaustive study of the data obtained from the executions of the created model is carried out, an analysis with which it is intended to know the most important factors of the model that affect the number of accidents produced in the simulations and at the same time to identify the most efficient ways to reduce them. The project is framed in the context of a type of mobility problem that is very present in large and urbanized cities, and which generates notable social and public health problems. Consequently, this engineering work is framed in the field of sustainability, modeling and complexity, in a global context of demographic increase and population density concentrated in large cities.

El document original està restringit per confidencialitat, amb una data d'embargament fins al 05-01-2029. Se'n diposita una versió en accés obert sense les dades confidencials, This thesis explores the transformative potential of deep learning smartphone-based transportation mode detection systems in enhancing urban planning in the city of Barcelona. The core of this thesis is the development and comparison of algorithms, coupled with extensive data analysis and preprocessing techniques, aimed at reliable transport mode detection. We delve into creating a real-time system capable of predicting transport usage patterns. For that, a dataset of smartphone sensor data has been created with examples of journeys using multiple modes of transportation in the metropolitan area of Barcelona. In the deep learning model, we have experimented with architectures combining convolutional networks and LSTMs to finally create a hierarchical model that combines the use of CNNs for feature extraction, with the ability to process time series from the LSTM layers using skip connections. For robust and battery-efficient detection, we have combined this model with statistical techniques, which allow us to detect at an early stage whether the user is moving, standing or walking. This allows not to make excessive use of the deep learning model, which can be costly in mobile devices. Following, an android application is presented which implements the mentioned techniques and presents a simple way to collect mobility data, which can be useful for future studies on urban mobility in the city. Finally, the various ethical, social and environmental issues that such systems may have are studied, describing the privacy and interpretability factors that this tools must comply with.

La Ronda Sud de Granollers és una via crucial que connecta les zones sud, est i oest de la ciutat, i enllaça carreteres nacionals com la C-17 i l’AP-7. Tot i això, afronta reptes importants, especialment en el seu tram urbà de 1.100 metres, que és objecte de preocupacions socials i ambientals. Una assemblea de veïns activa des del 2018 demana canvis en aquesta via. Aquest estudi comença amb una anàlisi de la zona per entendre el context. S'identifiquen les problemàtiques i es presenten tres alternatives per millorar la carretera, incloent el soterrament, millores en el traçat i un canvi complet. Cadascuna es sotmet a una avaluació multicriteri. Finalment, l'alternativa més prometedora es sotmet a una avaluació econòmica detallada. Aquest treball busca oferir opcions de millora, avaluar-ne la sostenibilitat econòmica i l'impacte a la comunitat local., La Ronda Sud de Granollers es una vía crucial que conecta las zonas sur, este y oeste de la ciudad, y enlaza carreteras nacionales como la C-17 y la AP-7. Sin embargo, afronta retos importantes, especialmente en su tramo urbano de 1.100 metros, que es objeto de preocupaciones sociales y ambientales. Una asamblea de vecinos activa desde 2018 pide cambios en esta vía. Este estudio comienza con un análisis de la zona para entender el contexto. Se identifican las problemáticas y se presentan tres alternativas para mejorar la carretera, incluyendo el soterramiento, mejoras en el trazado y un cambio completo. Cada una se somete a una evaluación multicriterio. Por último, la alternativa más prometedora se somete a una evaluación económica detallada. Este trabajo busca ofrecer opciones de mejora, evaluar su sostenibilidad económica y su impacto en la comunidad local., The Ronda Sud of Granollers is a vital roadway that connects the southern, eastern, and western zones of the city, linking national highways like the C-17 and the AP-7. However, it faces significant challenges, particularly in its urban stretch of 1,100 meters, which is the subject of social and environmental concerns. An active neighbourhood assembly since 2018 has been calling for changes to this roadway. This study commences with an analysis of the zone to grasp the context. Issues are identified, and three alternatives for improving the road are presented, including undergrounding, route enhancements, and a complete change. Each is subjected to a multi-criteria evaluation. Finally, the most promising alternative undergoes a detailed economic assessment. This work aims to provide improvement options, assess their economic sustainability, and gauge their impact on the local community.

La Travessera BP-1432 de La Garriga és una via crucial per a la comunicació de la localitat i altres municipis veïns, la qual actualment presenta diverses disfuncionalitats que afecten negativament la mobilitat i la seguretat dels usuaris. En aquest context, aquest treball se centra en proposar una solució integral mitjançant l'anàlisi de diverses alternatives i la consideració de criteris socials, ambientals, econòmics i tècnics per seleccionar l'opció més eficient. L'alternativa escollida destaca per la seva eficiència en l'ús dels recursos disponibles i un pressupost més ajustat, amb la promesa de millorar significativament la connectivitat de la regió i la qualitat de vida dels habitants. D’aquesta forma, aquest estudi proporciona una solució viable per abordar els problemes de la Travessera BP-1432 de La Garriga, en un context on els recursos econòmics són limitats, garantint una millora substancial per a la infraestructura i un benefici significatiu per als usuaris i la comunitat local en la seva totalitat., La carretera BP-1432 de La Garriga es una vía crucial para la comunicación de la localidad y otros municipios vecinos, que en la actualidad presenta diversas disfuncionalidades que afectan negativamente la movilidad y la seguridad de los usuarios. En este contexto, este trabajo se centra en proponer una solución integral mediante el análisis de diversas alternativas y la consideración de criterios sociales, ambientales, económicos y técnicos para seleccionar la opción más eficiente. La alternativa escogida destaca por su eficiencia en el uso de los recursos disponibles y un presupuesto más ajustado, con la promesa de mejorar significativamente la conectividad de la región y la calidad de vida de los habitantes. De esta forma, este estudio proporciona una solución viable para abordar los problemas de la Travessera BP-1432 de La Garriga, en un contexto en el que los recursos económicos son limitados, garantizando una mejora sustancial para la infraestructura y un beneficio significativo para los usuarios y la comunidad local en su totalidad., The BP-1432 Road in La Garriga is a vital route for the communication of the town and other neighbouring municipalities, currently suffering from various dysfunctions negatively affecting the mobility and safety of users. In this context, this work focuses on proposing a comprehensive solution through the analysis of various alternatives and the consideration of social, environmental, economic, and technical criteria to select the most efficient option. The selected alternative stands out for its efficiency in the use of available resources and a more budget-friendly approach, with the promise of significantly improving the connectivity of the region and the quality of life for residents. Thus, this study provides a viable solution to address the issues of the BP-1432 Road in La Garriga, in a context where economic resources are limited, ensuring substantial improvement to the infrastructure and significant benefits for users and the local community as a whole.

In the last decade, there has been a global increase in the popularity of urban cycling, driven by the essential need to address climate change and promote sustainable mobility options (Barker, 2022). This is also the case for Barcelona. Since the start of the Mobility Plan in 2011, the cycle network has expanded over the city. According to these plans, it wants to become a more bikeable city. This study will center on assessing the current bikeability of Barcelona. Additionally, a case study will be conducted to evaluate the existing bike infrastructure in specific locations within the city. To do this, the term bikeabilty first needs to be defined. According to many studies, there is no universal definition of the term. Bikeability is a mix of both objective and subjective factors, including concepts such as bicycle comfort, bicycle suitability, bicycle friendliness, bicycle safety, and bicycle accessibility (Julián Arellana, 2020). To measure and analyze the bikeablilty a study of all ten city districts was carried out. The indicators for bikeability are; topography, shade, density, land use and facilities, public transport transfers, bike sharing service, bicycle infrastructure, and safety. According to the bikeabilty index, the most significant disparities are between the flatter districts and those with more challenging elevated terrain. Besides topography, the most noticeable distinctions lies in bicycle infrastructure and bike sharing services. These are lacking in the more elevated districts of the city. Overall, Barcelona has an above-average bikeability rating, with the L’Eixample district being the top-performing area according to the index. Generally, the bicycle infrastructure examined in the case study has some good and bad points. The infrastructure on Pçasseig de Tetuan stands out as the most favorable due to the amount of space for cyclists and the reduction of high-speed conflict points. The main conclusion from this research is that Barcelona is

The main objective of this project is the definition and implementation of an Air Mobility service in sparsely populated areas of the province of Huesca, Aragon. Throughout this report we will provide a background on Urban and Air Mobility in low density areas on which the design of the proposed Mobility service will be based. In this way, the concept of on-demand transport and, specifically, the concepts of MaaS and Demand Responsive Transport -DRT- will be dealt with. A methodological proposal will be made together with the design of the service. This will define the population and demographic characteristics of the province of Huesca and its accessibility, as well as the criteria followed for the location of the airports, the definition of the routes that will offer service to the territory, an estimate of the necessary fleet and the necessary costs and investment to be taken into account in the design of the Air Mobility service. With regard to the design of the service, the criteria taken into account for the design and subsequent implementation of the Air Mobility service will be presented. In this way, an attempt will be made to define a service that can cover an existing demand for connections between rural areas with low population density and urban areas, areas that constitute the nerve centre of the province of Huesca., Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

Aquest projecte vol millorar la mobilitat del transport públic, dissenyant noves parades d'autobusos o modificant les parades actuals, tenint en compte la normativa vigent i la necessitat de la població de la comarca del Maresme. Així mateix, es dissenyen apartats i es modifica la senyalització vertical i horitzontal per adaptar-la a les noves condicions de les vies amb les noves dotacions., This project aims to improve the mobility of public transport, designing new bus stops or modifying the current stops, taking into account current regulations and the needs of the population of the Maresme region. Likewise, lay-by are designed and the vertical and horizontal signaling is modified to adapt it to the new conditions of the roads with the new facilytis., Este proyecto pretende mejorar la movilidad del transporte público, diseñando nuevas paradas de autobuses o modificando las paradas actuales, teniendo en cuenta la normativa vigente y la necesidad de la población de la comarca del Maresme. Así mismo, se diseñan apartaderos y se modifica la señalización vertical y horizontal para adaptarla a las nuevas condiciones de las vías con las nuevas dotaciones.

El treball presentat a continuació té com a objectiu principal fer una anàlisi exhaustiva de la mobilitat en el context de Santa Llúcia, utilitzant un model de transport com a eina principal. En primer lloc, es va fer una revisió detallada de la literatura existent sobre models de transport i estudis relacionats amb la mobilitat urbana. També es van tenir en compte diverses enquestes de mobilitat de l'illa, que encara que tinguessin un nombre petit de respostes han resultat ser de gran ajuda per completar el model de transport. Es va desenvolupar un model de transport específic per a Santa Llúcia, utilitzant dades demogràfiques, geogràfiques i socioeconòmiques de la zona. Es van considerar factors clau com la densitat de població, les infraestructures de transport existents, els fluxos de trànsit i els patrons de viatge. Es va establir un model de quatre etapes per tal de definir la mobilitat de l'illa amb la màxima exactitud possible. Els resultats obtinguts van revelar els fluxos més importants de l'illa i diverses àrees de millora en el sistema de transport públic de Santa Llúcia. S'han identificat problemes relacionats amb el transport públic i l'accessibilitat a diferents zones de la ciutat. A més, es van observar temps de viatge per a totes les zones des de totes les altres. Amb base als resultats, es van proposar una sèrie de recomanacions i estratègies de millora per optimitzar la mobilitat a Santa Llúcia. Aquestes van incloure la implementació de noves infraestructures de transport, millores al transport públic. En conclusió, aquest treball ofereix una visió integral de la mobilitat a Santa Llúcia i proporciona recomanacions pràctiques per abordar els desafiaments existents del transport públic., El trabajo presentado a continuación tiene como objetivo principal realizar un análisis exhaustivo de la movilidad en el contexto de Santa Lucía, utilizando un modelo de transporte como herramienta principal. En primer lugar, se llevó a cabo una revisión detallada de la literatura existente sobre modelos de transporte y estudios relacionados con la movilidad urbana. También se tuvieron en cuenta diversas encuestas de movilidad de la isla, que aunque tuvieran un número pequeño de respuestas han resultado ser de gran ayuda para completar el modelo de transporte. Se desarrolló un modelo de transporte específico para Santa Lucía, utilizando datos demográficos, geográficos y socioeconómicos de la zona. Se consideraron factores clave como la densidad de población, las infraestructuras de transporte existentes, los flujos de tráfico y los patrones de viaje. Se estableció un modelo de cuatro etapas a fin de definir la movilidad de la isla con la mayor exactitud posible. Los resultados obtenidos revelaron los flujos más importantes de la isla y varias áreas de mejora en el sistema de transporte público de Santa Lucía. Se identificaron problemas relacionados con el transporte público y la accesibilidad a diferentes zonas de la ciudad. Además, se observaron tiempos de viaje para todas las zonas desde todas las demás. Con base en estos hallazgos, se propusieron una serie de recomendaciones y estrategias de mejora para optimizar la movilidad en Santa Lucía. Estas incluyeron la implementación de nuevas infraestructuras de transporte, mejoras en el transporte público. En conclusión, este trabajo ofrece una visión integral de la movilidad en Santa Lucía y proporciona recomendaciones prácticas para abordar los desafíos existentes del transporte público., The main objective of the work presented below is to carry out a comprehensive analysis of mobility in the context of Saint Lucia, using a transport model as the main tool. First, a detailed review of the existing literature on transport models and studies related to urban mobility was carried out. Various mobility surveys on the island were also taken into account, which, despite having a small number of responses, have turned out to be of great help in completing the transport model. A specific transportation model for Saint Lucia was developed, using demographic, geographic, and socioeconomic data for the area. Key factors such as population density, existing transport infrastructure, traffic flows and travel patterns were considered. A four-stage model was established in order to define the mobility of the island as accurately as possible. The results obtained revealed the most important flows on the island and several areas for improvement in the public transport system of Saint Lucia. Problems related to public transport and accessibility to different areas of the city were identified. In addition, travel times were observed for all zones from all others. Based on these findings, a series of recommendations and improvement strategies were proposed to optimize mobility in Saint Lucia. These included the implementation of new transport infrastructure, improvements in public transport. In conclusion, this paper offers a comprehensive view of mobility in Saint Lucia and provides practical recommendations to address existing public transport challenges.

Aeronautics and urban transport are two sectors that have not yet found a way to grow together. However, this fact will change in the not-too-distant future, making what is known as urban air mobility (UAM) go from being a practically unknown concept, to having it present in our day-to-day life with the creation of urban air transport networks. Today's cities are aware of various modes of transportation, but none of them offer this service by air. It is for this reason that the appearance of this new means of transport is accompanied by new research and studies to verify its viability and, if possible, its future implementation. In this work, an operational air mobility model is proposed with the ability to reproduce a UAM network with the desired physical characteristics and to simulate its operation respecting the desired demand and duration variables. Once the simulation is finished, the model records all the movements performed during the process, as well as providing the results. These values contain data that is of great interest, such as waiting times, vehicle utilization factors or even the minimum fleet required to avoid waiting times. The purpose of this model is to have a tool that shows the viability of the networks according to the criteria of most interest to those who use them, such as fleet utilization, costs, or service level, among others. The work consists of a preliminary study, a detailed explanation of the model, a test of the model to validate its operation and an analysis of the results given by the model in front of some proposed scenarios. These scenarios vary in conditions or parameters such as territory, demand, fleet, or network capacity to end up drawing conclusions with the help of metrics that facilitate their interpretation.

This study is an adaptation of the PMUS of Ciutadella that I have carried out for the company DOYMO, where I did a year of work experience and where I am now developing my professional career. It is an exhaustive study of the social elements that characterise the mobility of the city, it analyses the citizens travel patterns, both within the municipality and in the insular environment, and it breaks down the characteristics that define each mode of transport. Likewise, for each mode of transport, the strengths and weaknesses of the current urban network are determined. As well as the possible improvements to the urban network that would allow progress towards sustainable development, which is fundamental for social progress towards a fairer and more socially equitable future that does not discriminate against minorities and is environmentally aware, in order to advance in conjunction with European sustainability policies. Finally, various proposals are defined that fulfil the objectives of improving the quality of life of Ciutadella's society, depending on the mode of transport. With premises that guarantee the improvements of the main problems detected during the mobility diagnosis and strengthen the bases towards a sustainable and adapted mobility, inverting the criteria adopted during the 20th century, and favouring the active displacements that improve the current urban network., El presente estudio es una adaptación del PMUS de Ciutadella que he realizado para la empresa DOYMO, donde cursé un año de prácticas y ahora estoy desarrollando mi carrera laboral. En él se realiza un estudio exhaustivo de los elementos sociales que caracterizan la movilidad de la ciudad, se analizan los patrones de la ciudadanía en los desplazamientos, tanto en el interior del municipio, como en el entorno insular y, se desglosan las características que definen a cada modo de transporte. Asimismo, para cada modo de transporte se determinan las fortalezas y debilidades que presenta el tejido urbano actual. Así como las posibles mejoras de la red urbana que permitirían avanzar hacia un desarrollo sostenible, lo cual es fundamental para el progreso social hacia un futuro más justo y equitativo socialmente, que no discrimine a las minorías y que esté concienciado con el medio ambiente, para avanzar en conjunto con las políticas europeas de sostenibilidad. Finalmente, se definen diversas propuestas que cumplen con los objetivos de mejorar la calidad de vida de la sociedad de Ciutadella, en función del modo de transporte. Con unas premisas que garanticen las mejoras de los principales problemas detectados durante el diagnóstico de la movilidad y, fortalezcan las bases hacia una movilidad sostenible y adaptada, invirtiendo los criterios adoptados durante el siglo XX, y favoreciendo los desplazamientos activos que mejoren la red urbana actual.

This paper contributes to the understanding of the end users’ needs and capabilities in digital mobility by presenting a set of personas developed using data from a population-representative survey conducted among 601 Barcelona Metropolitan Area (BMA) residents. The questionnaires were carried out within the framework of the DIGNITY project. The results show that large parts of the population cannot access digital technologies or lack the skills required to use them effectively. As a result, they are not able to take advantage of many digital mobility solutions. The personas in this paper thus present important information on the diversity of potential users, in a way that designers and other stakeholders can find inspiring. This can help them to create inclusive mobility ecosystem, that fit the users’ needs better, resulting in more people being able to use the solutions., This research was done as part of the DIGNITY project, which received funding from the European Union’s Horizon 2020 Research and Innovation Programme under the Grant Agreement number 875542 and was also partially funded by the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities, project RTI2018-095518-B-C22 (MCIU/AEI/FEDER)., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

Urban air mobility (UAM) is inching closer to reality. For over a decade, several institutions and companies from all over the globe have been competing to be the first to offer this service. As a result, by the end of this decade, we may witness the first services of this innovative transportation system. Although its implementation won¿t be a simple task, the potential benefits that could arise from its deployment far outweigh any potential risks. The main objective of this project is to analyze the feasibility and potential of urban air mobility as an innovative solution to future challenges of urban mobility. Specifically, this project focuses on assessing the financial feasibility of implementing an urban air mobility business in the city of Barcelona. At the end of this document, the aim is to provide answers to the following questions: ¿ How profitable could an urban air mobility business be in Barcelona? ¿ On the contrary, what factors could jeopardize the profitability of the business? In order to achieve this, a model has been developed for determining the necessary resources, their associated costs, and ultimately conducting an assessment of the future potential demand of the city. Finally, a thorough financial study has been carried out by developing a profit-and-loss template adapted to project finance. Various variables have been incorporated into this template to generate result charts. All of this has been done with the aim of obtaining the most relevant and significant financial conclusions so as to address the previously raised questions., Urban air mobility (UAM) is inching closer to reality. For over a decade, several institutions and companies from all over the globe have been competing to be the first to offer this service. As a result, by the end of this decade, we may witness the first services of this innovative transportation system. Although its implementation wont be a simple task, the potential benefits that could arise from its deployment far outweigh any potential risks. The main objective of this project is to analyze the feasibility and potential of urban air mobility as an innovative solution to future challenges of urban mobility. Specifically, this project focuses on assessing the financial feasibility of implementing an urban air mobility business in the city of Barcelona. At the end of this document, the aim is to provide answers to the following questions: How profitable could an urban air mobility business be in Barcelona? On the contrary, what factors could jeopardize the profitability of the business? In order to achieve this, a model has been developed for determining the necessary resources, their associated costs, and ultimately conducting an assessment of the future potential demand of the city. Finally, a thorough financial study has been carried out by developing a profit-and-loss template adapted to project finance. Various variables have been incorporated into this template to generate result charts. All of this has been done with the aim of obtaining the most relevant and significant financial conclusions so as to address the previously raised questions.

Els canvis socials, culturals, i econòmics estan afectant la forma en què les persones experimenten els entorns urbans i domèstics. Els avenços tecnològics, el trencament dels rols de gènere i l’evolució dels hàbits quotidians han propiciat l’aparició de noves formes de vida urbana. Des de principis del segle XXI, la societat moderna ha estat testimoni de la creixent mobilitat a les seves vides, convertint-se en el vector principal de l’estil de vida contemporani. Tot plegat, els conceptes de llar i ciutat s’han anat desdibuixant, paral·lelament amb les típiques dualitats del que és públic o privat, temps de treball i oci, espais interiors i exteriors... Aquest treball tracta de definir la relació de l’urbanita contemporani i la ciutat sota el constant moviment. L’espai públic adopta, cada vegada més, activitats associades a la domesticitat com descansar, menjar o buscar un moment d’intimitat. Entenem així, que la casa deixa de ser un lloc fix, si no que la pròpia ciutat acaba esdevenint la pròpia llar de cada individu. Podríem dir, aleshores, que l’urbanita busca oportunitats en la pròpia ciutat, convertint-se en un nòmada contemporani des de l’individualisme.

L’hidrogen es pot utilitzar com a combustible en la mobilitat pel fet que la seva reacció de combustió amb oxigen només produeix aigua. Això ho converteix en una alternativa molt neta i sostenible en comparació amb els combustibles fòssils. L'hidrogen es molt més lleuger i pot emmagatzemar-se a pressió i en majors quantitats dins de tancs especials. Després s'utilitza en cèl·lules de combustible dels vehicles, els quals converteixen l'energia química en electricitat per alimentar els motors elèctrics que impulsen els vehicles. A més, els vehicles d'hidrogen ofereixen una major eficiència energètica i autonomia en comparació amb els vehicles elèctrics purs. L'hidrogen també es pot utilitzar en motors de combustió interna d'alta eficiència que converteixen l’energia química de l'oxidació-reducció en energia mecànica que s'utilitza per fer funcionar els vehicles pesants. Tot i que actualment l'hidrogen no es fa servir àmpliament en vehicles, molts fabricants d'automòbils estan invertint en aquesta tecnologia i s'espera que en el futur es converteixi en una font popular d'energia per a la mobilitat del transport pesant i lleuger. La Unió Europea (UE) té plans ambiciosos per a l'ús de l'hidrogen com a combustible net en el transport els propers anys. L'objectiu és reduir la dependència dels combustibles fòssils i disminuir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. La UE ja ha establert un marc regulador per fomentar l'ús de l'hidrogen en el transport, cosa que inclou objectius per a la construcció d’infraestructures d'hidrogen i la promoció del desenvolupament de vehicles impulsats per aquest combustible. A més, està invertint en recerca i desenvolupament per millorar l'eficiència i l'economia de l’hidrogen com a combustible. El 2020, la UE va presentar una estratègia d'hidrogen renovable que té com a objectiu instal·lar almenys sis gigawatts d'electrolitzadors d’hidrogen renovable a la UE per al 2024 i almenys quaranta gigawatts per al 2030. També s'espera que es, Hydrogen can be used as a fuel in mobility due to the fact that its combustion reaction with oxygen only produces water. This makes it a very clean and sustainable alternative compared to fossil fuels. Hydrogen is much lighter and can be stored under pressure and in larger quantities in special tanks. It is then used in vehicle fuel cells, which convert chemical energy into electricity to power the electric motors that propel the vehicles. In addition, hydrogen vehicles offer greater energy efficiency and range compared to pure electric vehicles. Hydrogen can also be used in high-efficiency internal combustion engines that convert chemical energy from oxidation-reduction into mechanical energy that is used to power heavy vehicles. Although hydrogen is not currently widely used in vehicles, many car manufacturers are investing in this technology and it is expected to become a popular energy source for the mobility of heavy transport and light The European Union (EU) has ambitious plans for the use of hydrogen as a clean fuel in transport in the coming years. The aim is to reduce dependence on fossil fuels and reduce greenhouse gas emissions. The EU has already established a regulatory framework to encourage the use of hydrogen in transport, which includes targets for the construction of hydrogen infrastructure and the promotion of the development of vehicles powered by this fuel. In addition, it is investing in research and development to improve the efficiency and economy of hydrogen as a fuel. In 2020, the EU presented a renewable hydrogen strategy that aims to install at least six gigawatts of renewable hydrogen electrolysers in the EU by 2024 and at least forty gigawatts by 2030. It is also expected that 1000 hydrogen service stations are built in the European Union by the same year. Green hydrogen is produced from renewable energy sources such as solar or wind power, then used as a fuel in a wide variety of applications, from transportation to heating buildings.

La Plaça Major de Sabadell, o com se’l coneix actualment Passeig de la Plaça Major, és el resultat de múltiples intervencions urbanístiques al centre de la ciutat esmentada, suposant un punt de trobada simbòlic des de temps immemorables. Donada la seva importància, sempre s’ha buscat de millorar-la, fent-la adequada al temps en el qual s’intervenia, fent que la seva fisonomia hagi canviat vertaderament des de fa quasi tres dècades. Sempre ha sigut un punt d’inflexió en el que respecta a nivell de ciutat, fent que s’hagi desvirtuat la seva imatge i que les obres fossin un continu. La imatge actual és fruit de la intervenció realitzada el passat Novembre de 2022, que va resultar en un punt i a part per al que respecte a la col·locació d’arbres, aigua i espais de descans, que varen ser eliminats un cop instal·lada l’estació dels ferrocarrils de la generalitat de Catalunya. Tot i així, segueix presentat certes deficiències a nivell global. Per això l’objectiu d’aquest treball serà fer una recerca, des de el punt de vista històric, analitzant la zona i avaluant el projecte actual, fent diagnosis dels plans vigents i presentar propostes de millora. La metodologia que s’ha seguit es basa en la recerca bibliogràfica i cartogràfica per a tot el procés de documentació. El treball de camp consta d’una enquesta realitzada a la població sobre els temes de més importància, i fent una entrevista amb un responsable polític del projecte per tal d’avaluar aspectes tècnics d’interès, a més de comentar el pla de mobilitat i com afecta a la zona estudiada. Els resultats ens donen una idea de quin és el camí a seguir per a millorar aspectes com la utilitat de la zona, accessibilitat, o quin ha de ser el futur de les línies d’autobús urbà que transcorren per la zona. Finalment, s’intenta solucionar totes les problemàtiques esmentades amb indicacions de quin ha de ser la organització i millora de l’espai de la Plaça Major., La Plaza Mayor de Sabadell, o como se le conoce actualmente Paseo de la Plaza Mayor, es el resultado de múltiples intervenciones urbanísticas en el centro de la ciudad mencionada, suponiendo un punto de encuentro simbólico desde tiempos inmemoriales. Dada su importancia, siempre se ha buscado mejorarla, haciéndola adecuada al tiempo en el que se intervenía, haciendo que su fisonomía haya cambiado verdaderamente desde hace casi tres décadas. Siempre ha sido un punto de inflexión en lo que respecta a nivel de ciudad, haciendo que se haya desvirtuado su imagen y que las obras fueran un continuo. La imagen actual es fruto de la intervención realizada el pasado noviembre de 2022, que resultó en un punto y aparte para lo que respecta a la colocación de árboles, agua y espacios de descanso, que fueron eliminados una vez instalada la estación de los ferrocarriles de la generalidad de Cataluña. Aun así, sigue presentando ciertas deficiencias a nivel global. Por ello el objetivo de este trabajo será hacer una investigación, desde el punto de vista histórico, analizando la zona y evaluando el proyecto actual, haciendo diagnosis de los planes vigentes y presentar propuestas de mejora. La metodología que se ha seguido se basa en la investigación bibliográfica y cartográfica para todo el proceso de documentación. El trabajo de campo consta de una encuesta realizada a la población sobre los temas de mayor importancia, y haciendo una entrevista con un responsable político del proyecto con el fin de evaluar aspectos técnicos de interés, además de comentar el plan de movilidad y cómo afecta a la zona estudiada. Los resultados nos dan una idea de cuál es el camino para seguir para mejorar aspectos como la utilidad de la zona, accesibilidad, o cuál debe ser el futuro de las líneas de autobús urbano que transcurren por la zona. Finalmente, se intentan solucionar todas las problemáticas mencionadas con indicaciones de cuál debe ser la organización y mejora del espacio de la Plaza Mayor, The “Plaça Major” of Sabadell, or as it is currently known “Passeig de la Plaça Major” is the result of multiple urban interventions in the center of the city, assuming a symbolic meeting point since time immemorial. Given its importance, it has always sought to improve it, making it appropriate to the time in which it was intervened, making its physiognomy has profoundly changed for almost three decades. It has always been a turning point in terms of the city, causing a distorted image and the works to be a continuum. The current image is the result of the intervention conducted last November 2022, which resulted in a point and apart regarding the placement of trees, water, and rest spaces, which were eliminated once the railway station of the Generalitat de Catalunya was installed. Even so, there are still certain shortcomings at the global level. Therefore, the objective of this work will be to carry out an investigation, from the historical point of view, analyzing the area and evaluating the current project, diagnosing the current plans, and presenting proposals for improvement. The methodology that has been implemented is based on bibliographic and cartographic research for the entire documentation process. The fieldwork consists of a survey of the population on the most critical issues, and an interview with a politician responsible for the project to evaluate technical aspects of interest, in addition to commenting on the mobility plan and how it affects the area studied. The results give us an idea of what is the way forward to improve aspects such as the usefulness of the area, accessibility, or what should be the future of the urban bus lines that run through the area. Finally, we try to solve all the problems mentioned with indications of what should be the organization and improvement of the space of the Plaza Mayor.

Aquest treball es basa en l’objectiu de realitzar un anàlisi urbanístic integral de la zona d'estudi establerta a la ciutat de Sant Joan Despí, abordant diversos aspectes clau que afecten directament a la planificació urbana, la mobilitat i la qualitat de vida dels seus residents. Mitjançant un enfocament detallat, s’exploren els reptes i les oportunitats que presenta aquesta àrea urbana i es proposen solucions i estratègies per millorar-la en l’aspecte urbanístic, així influint també en l’aspecte humà., Este trabajo se basa en el objetivo de realizar un análisis urbanístico integral de la zona de estudio establecida en la ciudad de Sant Joan Despí, abordando diversos aspectos clave que afectan directamente a la planificación urbana, la movilidad y la calidad de vida de sus residentes. A través de un enfoque detallado, se exploran los desafíos y oportunidades que presenta esta área urbana y se proponen soluciones y estrategias para mejorarla tanto en términos urbanísticos como humanos., This work is based on the objective of conducting a comprehensive urban analysis of the study area established in the city of Sant Joan Despí, addressing various key aspects that directly impact urban planning, mobility, and the quality of life of its residents. Through a detailed approach, the challenges and opportunities presented by this urban area are explored, and solutions and strategies are proposed to improve it both in urban and human terms.

Les grans ciutats del mon s’enfronten al repte de gestionar la mobilitat urbana davant un escenari d’emergència climàtica que influeix en les dinàmiques poblacionals afectant a la salut i l’economia de la pròpia ciutat. Les limitacions de pas pels vehicles privats en zones urbanes densificades és una de les primeres passes que han pres les capitals europees per la reducció en el consum de combustibles fòssils. Les ciutats que han dut a terme aquestes mesures, solen tenir un denominador comú: la bona gestió de la mobilitat durant dècades. Palma de Mallorca, la vuitena ciutat més poblada d’Espanya, amb una població d’uns 400.000 habitants es troba a la cua en el desenvolupament d’estratègies d’ús del transport públic. Mentre que altres ciutats varen conservar la seva xarxa de tramvia que tenien en el segle passat, Palma la va eliminar quasi per complet i va desencadenar en favor de la construcció d’aparcaments subterranis en el mateix centre de la ciutat. Avui, a l’any 2023, encara no s’ha posat la primera pedra del projecte ambiciós que es vol construir a Palma: la primera línia de tramvia que connectaria el centre d’operacions de transport públic, la plaça d’Espanya, amb l’aeroport de Son Sant Joan. En aquest treball, s'estudiaran les possibles alternatives a l'escenari plantejat per l'equip de redacció, avaluant l'impacte i les conseqüències en relació als paràmetres del trànsit de cada alternativa, per finalment proposar una sèrie d'actuacions per millorar la situació actual., Las grandes ciudades del mundo se enfrentan al reto de gestionar la movilidad urbana frente a un escenario de emergencia climática que influye en las dinámicas poblacionales afectando a la salud i a la economía de la propia ciudad. Las limitaciones de paso para vehículos privados en zonas urbanas densificadas es uno de los primero pasos que han tomado las capitales europeas con el fin de reducir el consume de combustibles fósiles. Las ciudades que han llevado a cabo estas medidas suelen tener un denominador común: la buena gestión de la movilidad durante décadas. Palma de Mallorca, la octava ciudad más poblada de España, con una población de unos 400.000 habitantes, se encuentra en la cola de desarrollo de estrategias para el fomento del uso de transporte público. Mientras que en otras ciudades se conservó la red de tranvía del siglo pasado, Palma la eliminó por completo y desencadenó en favor de la construcción de aparcamientos subterráneos en el mismo centro histórico de la ciudad. A día de hoy, en el año 2023, aún no se ha colocado la primera piedra del proyecto ambicioso que se desea construir en Palma: la primera línea de tranvía que conectaría el centro de operaciones del transporte público, la plaza de España, con el aeropuerto de Son Sant Joan. En este trabajo, se estudiaran las posibles alternativas al escenario planteado por el equipo de redacción, evaluando el impacto y las consecuencias en relación a los parámetros de tráfico de cada alternativa, para finalmente proponer una série de actuaciones para mejorar la situación actual., Capital cities around the globe are facing the challenge of having to manage urban mobility services within such climatic emergency scenario that is affecting city and population’s dynamics, health and economics. Traffic limitation inside city centers is one of the first steps that European capitals are taking in order to reduce fossil fuel consumption and to improve environmental causes. All around we can conclude that every city that is adopting this kind of policies has a similar background: they have been managing well the city for decades. Palma de Mallorca, eighth in the population ranking in Spain, with a total population of approximately 400.000 inhabitants, has fallen in to the bottom of the rankings on strategies that promote the use of public transport. While other cities of the world kept their tramway system, Palma removed it completely and triggered the construction of underground parking in the historical city center. On this day today, the ambitious project that consists on constructing the first tramway line that connects the major operation center of the city, plaza de España, with the airport, hasn’t yet started. On this project, the possible alternatives to the scenario proposed by the planning team will be studied, evaluating the impact and consequences in relation to the traffic parameters of each alternative, to propose at the end a series of actions to improve the current situation.

En els últims anys, s’han proposat els projectes de dues infraestructures que millorin l’accessibilitat territorial de l’aeroport de Girona, que actualment dona servei a aproximadament 1,3 milions de passatgers anuals. Per garantir l’accés a la infraestructura més enllà del vehicle privat, els usuaris tenen accés a línies d’autobús que connecten l’aeroport amb diverses destinacions de la Costa Brava, Girona, la Selva, el Maresme, Barcelona, la Catalunya Central i Lleida. Tot i això, moltes d’aquestes línies no s’adeqüen a la demanda d’usuaris, degut al funcionament únicament els mesos d’estiu o poques expedicions al dia. La primera proposta és construir una estació a la línia d’alta velocitat Barcelona-Frontera Francesa, permetent una connexió ràpida entre Barcelona i l’aeroport. Aquesta proposta s’emmarca en el Pla Director de l’Aeroport, que preveu un augment significatiu d’usuaris gràcies a noves rutes, o rutes existents que es traslladarien de Barcelona cap a Girona. La segona proposta és la construcció d’un ramal a l’Aeroport des de Riudellots de la Selva del tren-tramvia de la Costa Brava. Aquesta xarxa connectaria Girona i la xarxa ferroviària convencional cap a la costa amb un traçat al voltant del Massís de les Gavarres. Els escenaris de creixement de l’aeroport assenyalen la importància de la millora de les connexions amb Barcelona, per tant la construcció de l’estació de trens d’alta velocitat prop de l’aeroport proporciona una nova connexió més ràpida i sostenible. Pel que fa al ramal del tren-tramvia, seria important considerar-lo només en el cas que es decidís construir algun dels trams de la xarxa, ja que proporcionaria un augment de passatgers sense un augment considerable dels costos per al ramal de quatre quilòmetres de longitud., In recent years, two infrastructure projects have been proposed to increase the territorial accessibility of the Girona Airport, which currently serves approximately 1.3 million passengers annually. To ensure access to this infrastructure beyond the private car, users have access to bus routes connecting the airport to various destinations in the Costa Brava, Girona, la Selva and el Maresme regions, central Catalunya and the cities of Barcelona and Lleida. However, most of these routes are not sufficient to meet the demand of passengers, due to services only during summer months or small number of services per day. The first proposal is to build a station on the high-speed line Barcelona-French border, allowing for a faster connection between Barcelona and the airport. This proposal is part Master Plan of the Airport, which anticipate a significant increase in users for new routes, or existing ones that would move from Barcelona to Girona. The second proposal is to build a branch from Riudellots de la Selva to the airport of the new Costa Brava tram-train. This rail network would connect Girona to the coast through a tram system around the Gavarres mountain range. The proposed airport expansion scenarios emphasize the importance of the increased connections to Barcelona, so the construction of the high-speed train station near the airport provides a new faster cleaner connection. Regarding the tram-train branch, it would be important to consider its building just in case some sections of the network were constructed, because it would still provide a significant increase in service users compared to the costs of the proposed four-kilometre-long branch.

Aquest projecte contempla l'execució d'un Park a Ride per donar servei a l'estació de Granollers Centre, dins d'un pla d'AMB per reduir el trànsit a la ciutat de Barcelona i potenciar l'ús del transport públic. El Park and Ride s'ha dut a terme mitjançant tecnologia BIM amb el modelatge i l'extracció de plànols a través de REVIT, el càlcul estructural a través de CYPE i la participació d'altres programaris amb el corresponent intercanvi d'informació entre aquests. El resultat és un aparcament en alçada de 3 plantes i unes dimensions de 110x36 metres, amb una capacitat de 402 places, complint amb les normes daccessibilitat i potenciar les energies netes amb llocs de càrrega per a vehicles elèctrics i aparcaments de bicicletes., Este proyecto contempla la ejecución de un Park en Ride para dar servicio a la estación de Granollers Centre, dentro de un plan de AMB para reducir el tráfico en la ciudad de Barcelona y potenciar el uso del transporte público. El Park and Ride se ha llevado a cabo mediante tecnología BIM con el modelado y extracción de planos a través de REVIT, el cálculo estructural a través de CYPE y la participación de otros softwares con el correspondiente intercambio de información entre ellos. El resultado es un aparcamiento en altura de 3 plantas y unas dimensiones de 110x36 metros, con una capacidad de 402 plazas, cumpliendo con las normas de accesibilidad y potenciando las energías limpias con puestos de carga para vehículos eléctricos y aparcamientos de bicicletas., This project contemplates the execution of a Park a Ride to provide service to the Granollers Centre station, in order to reduce the traffic to the city of Barcelona and promote the use of public transport. The Park and Ride has been completed using BIM technology as well as modeling and plan extraction through REVIT, structural calculation through CYPE and the participation of other programs with the corresponding exchange of information between them. The result is a parking lot of 3 floors and dimensions of 110x36 meters, with a capacity of 402 places, achieving the standards of accessibility and pimpulsing net energies as well as car parks for electric vehicles and bicycle parking.

Modern higher education needs to provide skills needed in working life, such as entrepreneurship, besides the more traditional technological competence. The Boost I&E Project2 was developed in 2020 and 2021 with the aim of generating a set of guidelines for innovation and entrepreneurship challenge-driven projects for master's programmes. The added value was created by collaborating and exchanging best practices among higher education institutions in seven different countries, with the aim of developing students' skills with an international perspective and exposure to the knowledge triangle. The implementation of Boost I&E would allow learning about the advantages and disadvantages of different approaches in a practical way, while courses on urban mobility were provided. The activities involved more than 100 students over two years. The experience concluded with the adoption of a set of guidelines based on best practices, covering several aspects. Most emphasis was placed on the methodology of the course, on sharing activities and on finding best practices and implications for stakeholders. Our experience can be useful for universities that want to open up their students to I&E.

The 4I4U project, which runs through 2022, aims to engage the community of citizens made up of students between the ages of 15 to 23 in the urban mobility of the future while empowering them to become actors of change who can participate in the development and evolution of their city. Led by a European Consortium composed of two cities, Barcelona in Spain and Toulouse in France, as well as education entities from high school to universities and clusters of companies in the field of urban mobility, and co-funded by the EIT Urban Mobility, the main objectives of 4I4U focus on raising awareness among young citizens in the context of urban mobility, developing their capabilities to become actors, highlighting their needs and finally creating a methodology and an environment that help students from ideation to action for the mobility of the future. The objectives of 4I4U are achieved by planning a set of seminars, round tables and brainstorming sessions to raise awareness or understanding of different aspects of urban mobility. To move from ideation to action, small groups of students design and produce a first ideation to understand and be able to project themselves into the proposed solution. This activity will be carried out under the mentoring of cities and industrialists, using the means of training institutions.

Aquest treball de fi de grau consisteix a estudiar el camp de mobilitat urbana a la ciutat de Sabadell en automòbils privats de l’estil de turismes i furgonetes, amb la finalitat principal de crear una zona de baixes emissions. Aquest propòsit es porta a terme per millorar la qualitat de l’aire per a la gent que viu o passa molt de temps al nucli urbà. Per dur a terme aquest treball prèviament s’han estudiat els fenòmens relacionats amb la mobilitat i les seves conseqüències: l’estudi de les tendències globals de mobilitat i l’anàlisi de la situació particular de la zona de Sabadell. Després de trobar la zona més afectada de la ciutat es comprovaran els nivells dins dels recomanats per l’OMS i s’establirà un pla per reduir la contaminació produïda pels vehicles mencionats anteriorment. Aquest pla consisteix a reduir l’afluència de vehicles que entren i circulen a la vegada dins d’una mateixa zona i així no augmenten críticament el nombre de partícules contaminants durant certes hores del dia. Per poder disminuir el trànsit de vehicles aquests estaran distribuïts en diferents nivells de producció de gasos contaminants i després es podran excloure els essencials i les excepcions. L’accés a la ciutat es controlarà gràcies a l’aplicació de sistemes de videovigilància i gràcies al control que puguin aportar els cossos de seguretat viària. També s’implantaran controls d’accés amb barreres i pilones automàtiques on només personal autoritzat podrà accedir. Es plantegen les propostes que recull la guia tècnica d’implementació d’una ZBE al territori espanyol i es proposaran millores o alternatives. També es tindrà en compte les línies de transport públic actual i les zones d’aparcament gratuït a prop de la zona delimitada per oferir alternatives als ciutadans amb vehicles no autoritzats. D’aquesta manera es tindrà en compte tots els perfils de gent que necessita accedir a aquesta zona i privar al menor nombre de persones de dur a terme la seva activitat habitual. Per altra ba, This final degree project consists of studying the field of urban mobility at the city of Sabadell for the private transport. Its main goal is to build a project to be able to create a zone of low emissions at the city centre to improve the quality of the air that its citizens breathe every day. To be able to start this project, the mobility of the people from the city of Sabadell had to be studied and analysed. Once the most affected area has been detected, it must be checked if it overtakes the values recommended by the OMS, and then a plan to reduce this pollution will be stablished. This plan will consist of decrease the number of cars that can go into the area stablished as a low emissions zone in between certain hours of the day. The cars of the society will be divided into groups depending on how much they pollute the air. Also, then there will be a place for exceptions and essential vehicles. The access to the area will be controlled by video recording cameras and by the help of the police forces of the city. Moreover, there will be barriers and control access to certain streets of the city. This project will follow the rules stablished by the guide to implant low emissions areas at the Spanish State, and there will be improvements and new proposals. The public transport will be taken into consideration and the free parking areas surrounding the area restricted for only low emission vehicles. In this way all the different profiles of people who live in Sabadell will be taken into consideration and there will be solutions for most of them. On the other hand, there is going to be a plan to control and analyse the improvement of the quality of the air to see if more restrictions will be needed and if the levels stablished by the worldwide Health Organization are being accomplished.

Moltes de les ciutats que al llarg de la història han tingut importància eren ciutats amb un port. Milà , però, és una ciutat d’interior que no té sortida al mar. Per a solucionar aquest problema geogràfic es van construir uns canals navegables rodejant la ciutat que connectaven Milà amb els rius Adda i Ticino i que servien per al transport de mercaderies. Aquest anell d’aigua va arribar a ser d’una gran importància per al comerç de la ciutat. Però en l’actualitat només queda un petit tram de canal al descobert ja que la resta es va soterrar el 1929. Tot i que han passat moltes dècades des de llavors, per a molts ciutadans, els canals continuen sent un símbol representatiu de la prosperitat i importància de Milà a nivell europeu. I és amb aquesta idea que el municipi de Milà impulsa el projecte de recuperació del Navigli (Navigli en italià significa canals). L’objectiu del treball ha sigut d’una banda, explicar com ha evolucionat l’urbanisme i la planificació territorial al llarg dels segles, en quin context es troba ara Milà i quins són els elements principals del projecte de reobertura del Navigli. Un cop entesa la situació, s’ha realitzat un anàlisi tant urbanístic com demogràfic i econòmic d’una àrea especifica de la ciutat. Finalment, s’ha fet una proposta de millora que s’ha contrastat amb el projecte proposat pel municipi de Milà i s’ha calculat els beneficis col·lectius que comporta la recuperació urbanística del canal., Muchas de las ciudades que han sido clave a lo largo de la historia eran ciudades con puerto. Milán, no obstante, es una ciudad de interior sin salida al mar. Para solucionar este problema geográfico se construyeron unos canales navegables que rodeaban la ciudad, la conectaban con los ríos Adda y Ticino y servían para el transporte de mercancías. Este anillo de agua llegó a ser de gran importancia para el comercio de la ciudad. Pero en la actualidad tan solo queda un pequeño tramo del canal al descubierto ya que el resto fue cubierto en el año 1929. Aunque han pasado muchas décadas desde ese momento, para gran parte de la población, los canales continúan siendo un símbolo que representaba la prosperidad e importancia de Milán a nivel europeo. Con esta idea, el municipio de Milán impulsa el proyecte de recuperación del Navigli (Navigli en italiano significa canales). El objetivo de este trabajo ha sido, por un lado, explicar la evolución del urbanismo y la planificación territorial a lo largo de los siglos, el contexto actual de Milán y los elementos principales del proyecto de reapertura. Una vez entendida cual es la situación, se ha realizado un análisis urbanístico, demográfico y económico de un área especifica de la ciudad. Finalmente, se ha realizado una propuesta de mejora que se ha contrastado con el proyecto propuesto por el municipio de Milán y se han calculado los beneficios colectivos derivados de la recuperación urbanística del canal., Many of the cities that have been key throughout history were cities with ports. Milan, however, is a landlocked inland city. To solve this geographical problem, navigable channels were built surrounding the city, connecting it with the Adda and Ticino rivers, and were used to transport goods. This ring of water became of great importance for the city’s trade. But today only a small section of the channel remains uncovered since the rest was covered in 1929. Although many decades have passed since that time, for a large part of the population, the channels continue to represent the prosperity and importance of Milan on a European level. With this idea in mind, the municipality of Milan is promoting the project to reopen the Navigli (Navigli in Italian means channels). The objective of this work has been, on one hand, to explain the evolution of urbanism and territorial planning over the centuries, the current context of Milan, and the main elements of the reopening project. After that, an urban, demographic, and economic analysis of a specific area of the city has been carried out. Finally, a proposal for improvement has been made and it has been contrasted with the project proposed by the municipality of Milan. The collective benefits derived from the urban recovery of the channel have also been calculated.

El present document té com a finalitat analitzar tots i cadascun dels canvis estructurals que ha tingut el barri de Sant Antoni i valorar si és possible efectuar una pacificació urbana completa al tram de la Ronda Sant Antoni, ocupat entre els anys 2009 i 2018 per les carpes del mercat provisional, o bé establir una solució híbrida en consonància amb les polítiques urbanístiques de l’ajuntament, l’opinió dels comerciants i voluntat dels veïns del barri, El presente documento tiene como finalidad analizar todos y cada uno de los cambios estructurales que ha tenido el barrio de San Antonio y valorar si es posible efectuar una pacificación urbana completa el tramo de la Ronda Sant Antoni, ocupada entre los años 2009 y 2018 por las carpas del mercado provisional, o bien establecer una solución híbrida en consonancia con las políticas urbanísticas del ayuntamiento, la opinión de los comerciantes y voluntad de los vecinos del barrio., The purpose of this document is to analyze each and every one of the structural changes that the Sant Antoni neighborhood has undergone and assess whether it is possible to carry out a complete urban pacification of the section of Ronda Sant Antoni since it was no longer occupied by the tents of the provisional market, or establish a hybrid solution in line with the town hall's urban policies, the opinion of the merchants and the will of the residents of the neighborhood.

Es tracta d'un treball final de grau amb l'objectiu de conèixer i analitzar la història i actualitat del barri del Poble Sec de Barcelona i la seva mobilitat. Finalment es realitzen propostes de millora per a reduir l'espai públic ocupat per vehicles motoritzats i d'aquesta manera, millorar la mobilitat a peu i amb bicicleta dels veïns i veïnes del barri, fomentant la mobilitat sostenible., Se trata de un trabajo final de grado con el objetivo de conocer y analizar la historia y actualidad del barrio del Poble Sec de Barcelona y su movilidad. Finalmente se realizan propuestas de mejora para reducir el espacio público ocupado por vehiculos motorizados y de esta manera, mejorar la movilidad a pie y en bicicleta de los vecinos y vecinas del barrio, fomentando la movilidad sostenible., It is a final degree project with the aim of knowing and analyzing the history and current affairs of the Poble Sec neighborhood of Barcelona and its mobility. Finally, improvement proposals are made to reduce the public space occupied by motorized vehicles and thus improve mobility on foot and by bicycle of residents of the neighborhood, promoting sustainable mobility.

El present document dóna una visió amplia i detallada de la situació actual de Barcelona, vist des de les sis dimensions generals que engloba el concepte Smart City: governança, economia, medi ambient, mobilitat, ciutadans i vida. De la mateixa manera, també s’expliquen els reptes de futur que la ciutat ha d’afrontar a curt, mitjà i llarg termini si vol esdevenir una ciutat capdavantera en termes de sostenibilitat, justícia social i prosperitat econòmica, amb diverses propostes relacionades amb cadascuna de les sis vessants esmentades. Alhora també es tracta el concepte Smart City des d’un enfocament global. D’una banda, es realitza un anàlisi comparatiu entre tres estudis que valoren i classifiquen les ciutats en funció de la seva puntuació en cadascuna de les dimensions anteriors, així com també en altres categories derivades i pròpies de cada estudi. D’altra banda, aquest és un treball que, apart de centrar-se en l’estudi de Barcelona com a ciutat intel·ligent, també és de gran utilitat per discernir alguns processos i conflictes que són intrínsecs de la gran majoria de metròpolis del món, com ara la mobilitat o la digitalització. A més a més, no només està centrat en la transformació física i tecnològica de les mateixes, sinó també en la transcendència de la societat en el procés d’evolució d’un entorn urbà cada vegada més complex. Les dades i la informació recopilades durant l’estudi tenen un paper protagonista, ja que molts dels arguments i punts de discussió que apareixen al llarg del document es recolzen en diferents tipus de taules i gràfiques comparatives que ajuden a esclarir i validar tot allò que s’està exposant., El presente documento da una visión amplia y detallada de la situación actual de Barcelona, visto desde las seis dimensiones generales que engloba el concepto Smart City: gobernanza, economía, medio ambiente, movilidad, ciudadanos y vida. Del mismo modo, también se explican los retos de futuro que la ciudad debe afrontar a corto, medio y largo plazo si quiere convertirse en una ciudad líder en términos de sostenibilidad, justicia social y prosperidad económica, con varias propuestas relacionadas con cada una de las seis vertientes mencionadas. Asimismo también se trata el concepto Smart City desde un enfoque global. Por un lado, se realiza un análisis comparativo entre tres estudios que valoran y clasifican las ciudades en función de su puntuación en cada una de las dimensiones anteriores, así como también en otras categorías derivadas y propias de cada estudio. Por otra parte, este es un trabajo que, aparte de centrarse en el estudio de Barcelona como ciudad inteligente, también es de gran utilidad para discernir algunos procesos y conflictos que son intrínsecos de la gran mayoría de metrópolis del mundo, como la movilidad o la digitalización. Además, no sólo está centrado en la transformación física y tecnológica de las mismas, sino también en la trascendencia de la sociedad en el proceso de evolución de un entorno urbano cada vez más complejo. Los datos y la información recopilados durante el estudio tienen un papel protagonista, ya que muchos de los argumentos y puntos de discusión que aparecen a lo largo del documento se apoyan en diferentes tipos de tablas y gráficas comparativas que ayudan a esclarecer y validar todo lo que se está exponiendo., This document gives a broad and detailed view of the current situation in Barcelona, seen from the six general dimensions that the Smart City concept encompasses: governance, economy, environment, mobility, citizens and life. In the same way, the future challenges that the city must face in the short, medium and long term if it wants to become a leading city in terms of sustainability, social justice and economic prosperity are also explained, with various proposals related to each one of the six slopes mentioned. At the same time, the concept of Smart City is approached from a global perspective. On the one hand, a comparative analysis is carried out between three studies that evaluate and classify cities according to their score in each of the above dimensions, as well as in other categories derived from and specific to each study. On the other hand, this is a work that, apart from focusing on the study of Barcelona as a Smart City, is also very useful for discerning some processes and conflicts that are intrinsic to the vast majority of the world’s metropolises, such as mobility or digitalisation. In addition, it is not only focused on the physical and technological transformation of it, but also on the importance of society in the process of evolving in an increasingly complex urban environment. The data and information gathered during the study play a leading role, as many of the arguments and discussion points that appear throughout the document are supported by different types of comparative tables and graphs that help to clarify and validate everything that is exposing., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

Molts dels polígons d’habitatge desenvolupats a la perifèria urbana a partir de la segona meitat del segle xx han encetat en els darrers anys una fase de renovació sociodemogràfica derivada de la desaparició per mortalitat de les llars dels primers residents, un procés que fa emergir nous reptes a escala metropolitana. En aquest treball analitzem la transformació demogràfica a Montbau (Barcelona) a través de mètodes quantitatius i qualitatius. Els resultats ens apunten que la renovació del barri s’està produint en tres eixos principals: rejoveniment de l’estructura d’edat, increment de la diversitat d’orígens i augment del pes de població amb un nivell d’estudis alt, que podria estar associat a l’actual context residencial barcelonès, cada vegada més selectiu i excloent. A l’article subratllem el paper clau de la transmissió de l’habitatge en la transformació de Montbau, avantsala de dinàmiques demogràfiques que es reproduiran a altres barris de la perifèria barcelonina.Paraules clau: perifèria urbana, cicle de vida, mobilitat residencial, transformacions sociodemogràfiques, habitatge, Barcelona., In recent years, most of the housing estates in urban suburbs created during the second half of the twentieth century have begun a phase of socio-demographic renewal resulting from the mortality of their first residents, a process that brings new challenges at a metropolitan-scale. In this paper, we analyse the demographic transformation of Montbau (Barcelona) through quantitative and qualitative methods. Data show that the renewal of the neighbourhood is taking place in three main areas: rejuvenation of the age structure, increasing diversity of origins and the increase of population with a high-level education. This could be associated with the current Barcelona residential context, which is increasingly selective and exclusive. In the article, we highlight the key role of housing transmission for the transformation of Montbau, a prelude to demographic dynamics that will be reproduced in other neighbourhoods on the outskirts of Barcelona.Keywords: Urban outskirts, lifecycle, residential mobility, socio-demographic transformations, housing, Barcelona, Muchos de los polígonos de vivienda desarrollados en la periferia urbana a partir de la segunda mitad del siglo xx han iniciado en los últimos años una fase de renovación sociodemográfica derivada de la desaparición por mortalidad de los hogares de los primeros residentes, un proceso que hace emerger nuevos retos a escala metropolitana. En este trabajo, analizamos la transformación demográfica en Montbau (Barcelona) a través de métodos cuantitativos y cualitativos. Los resultados nos apuntan que la renovación del barrio se está produciendo en tres ejes principales: rejuvenecimiento de la estructura de edad, incremento de la diversidad de origen y aumento del peso de la población con un nivel de estudios alto, que podría estar asociado al actual contexto residencial barcelonés, cada vez más selectivo y excluyente. En el artículo subrayamos el papel clave de la transmisión de la vivienda en la transformación de Montbau, antesala de dinámicas demográficas que se reproducirán en otros barrios de la periferia barcelonesa.Palabras clave: periferia urbana, ciclo de vida, movilidad residencial, transformaciones socio-demográficas, vivienda, Barcelona.

La necesidad de un cambio en nuestro modelo de transporte actual en las grandes ciudades es cada día más evidente. El incremento en los últimos años de la congestión en las redes de transporte tiene como consecuencia el caos observado en los actuales centros urbanos: grandes congestiones de vehículos y grandes niveles de contaminación. Para mejorar estas situaciones, desde hace algunos años, están naciendo en las ciudades nuevos modos de transporte compartidos, más económicos y sostenibles que el vehículo privado. A partir de la necesidad de crear ciudades más sostenibles, y de complementar los sistemas de transporte público tradicionales con los nuevos modos de transporte compartidos, nace la idea de la “Mobility As A Service”. MaaS consiste en la integración de los diversos servicios de transporte que hay actualmente en las ciudades, tanto públicos como privados, en un único servicio de movilidad accesible desde una misma aplicación. Con el conocimiento adquirido durante la realización de este trabajo y siendo conscientes de la necesidad de implantar este servicio en las grandes ciudades, en este trabajo se estudia cómo introducir en Barcelona el servicio ofrecido por MaaS teniendo como referencia casos internacionales como Viena y Helsinki, donde ya está implantado el servicio, y otros casos de referencia a nivel nacional como es Madrid. Creando un modelo de implantación MaaS con todos los aspectos a tener en cuenta y una guía esquemática de las diferentes fases que han de tener lugar, se sugiere la ruta a seguir en la ciudad de Barcelona para llegar a implantar dicho servicio y crear así una ciudad más eficiente y sostenible. Implementando MaaS en Barcelona, situaríamos la ciudad a la cabeza de las más desarrolladas a nivel de movilidad, llegando a ser un ejemplo a seguir., The need for a change in our current transport model in large cities is more and more evident. The increasing congestion in recent years in transportation networks has resulted in the chaos observed in current urban centers: large vehicle congestions and high levels of pollution. To improve these situations, in recent years, new shared modes of transport have been born in cities, which are cheaper and more sustainable than the private vehicle. From the need to create more sustainable cities, and from the complement of the traditional public transport systems with the new shared modes of transport, the idea of “Mobility As A Service” was born. MaaS consists of the integration of the various transport services that currently exist in cities, both public and private, into a single mobility service accessible from the same application. With the knowledge acquired during the performance of this work and being aware of the need to implement this service in large cities, this work studies how to introduce the service offered by MaaS in Barcelona, taking as reference international cases such as Vienna and Helsinki, where the service has already been implanted, and other cases of reference at the national level like Madrid. By creating a MaaS implementation model with all the aspects to take into account and a schematic guide of the different phases that have to take place, the route to follow in the city of Barcelona is suggested in order to implement this service and consequently create a city more efficient and sustainable. By implementing MaaS in Barcelona, we would place the city at the head of the most developed in terms of mobility, becoming it an example to follow.

La Ciudad de los 15 Minutos está en el centro de los debates y reflexiones urbanísticas a nivel mundial. Esta propuesta, impulsada por el profesor e investigador Carlos Moreno para y desde París, ha suscitado mucho interés y ya está siendo replicada. Aunque, por estar todavía en desarrollo, aún no podemos realizar un balance entre ideas, propuestas y realizaciones, sí estimamos pertinente aclarar y matizar algunos conceptos de lo que sería este ‘nuevo urbanismo’, en términos de Ascher. Se trata de una renovación ambiciosa que no podemos esquematizar como si fuera apenas una nueva marca, sino entenderla en un marco político, teórico y técnico que sustenta una idea de ciudad en transición y transformación., Peer Reviewed, Objectius de Desenvolupament Sostenible::3 - Salut i Benestar, Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant, Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima, Objectius de Desenvolupament Sostenible::17 - Aliança per a Aconseguir els Objetius, Objectius de Desenvolupament Sostenible::10 - Reducció de les Desigualtats, Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

Molts dels polígons d’habitatge desenvolupats a la perifèria urbana a partir de la segona meitat del segle xx han encetat en els darrers anys una fase de renovació sociodemogràfica derivada de la desaparició per mortalitat de les llars dels primers residents, un procés que fa emergir nous reptes a escala metropolitana. En aquest treball analitzem la transformació demogràfica a Montbau (Barcelona) a través de mètodes quantitatius i qualitatius. Els resultats ens apunten que la renovació del barri s’està produint en tres eixos principals: rejoveniment de l’estructura d’edat, increment de la diversitat d’orígens i augment del pes de població amb un nivell d’estudis alt, que podria estar associat a l’actual context residencial barcelonès, cada vegada més selectiu i excloent. A l’article subratllem el paper clau de la transmissió de l’habitatge en la transformació de Montbau, avantsala de dinàmiques demogràfiques que es reproduiran a altres barris de la perifèria barcelonina.Paraules clau: perifèria urbana, cicle de vida, mobilitat residencial, transformacions sociodemogràfiques, habitatge, Barcelona., In recent years, most of the housing estates in urban suburbs created during the second half of the twentieth century have begun a phase of socio-demographic renewal resulting from the mortality of their first residents, a process that brings new challenges at a metropolitan-scale. In this paper, we analyse the demographic transformation of Montbau (Barcelona) through quantitative and qualitative methods. Data show that the renewal of the neighbourhood is taking place in three main areas: rejuvenation of the age structure, increasing diversity of origins and the increase of population with a high-level education. This could be associated with the current Barcelona residential context, which is increasingly selective and exclusive. In the article, we highlight the key role of housing transmission for the transformation of Montbau, a prelude to demographic dynamics that will be reproduced in other neighbourhoods on the outskirts of Barcelona.Keywords: Urban outskirts, lifecycle, residential mobility, socio-demographic transformations, housing, Barcelona, Muchos de los polígonos de vivienda desarrollados en la periferia urbana a partir de la segunda mitad del siglo xx han iniciado en los últimos años una fase de renovación sociodemográfica derivada de la desaparición por mortalidad de los hogares de los primeros residentes, un proceso que hace emerger nuevos retos a escala metropolitana. En este trabajo, analizamos la transformación demográfica en Montbau (Barcelona) a través de métodos cuantitativos y cualitativos. Los resultados nos apuntan que la renovación del barrio se está produciendo en tres ejes principales: rejuvenecimiento de la estructura de edad, incremento de la diversidad de origen y aumento del peso de la población con un nivel de estudios alto, que podría estar asociado al actual contexto residencial barcelonés, cada vez más selectivo y excluyente. En el artículo subrayamos el papel clave de la transmisión de la vivienda en la transformación de Montbau, antesala de dinámicas demográficas que se reproducirán en otros barrios de la periferia barcelonesa.Palabras clave: periferia urbana, ciclo de vida, movilidad residencial, transformaciones socio-demográficas, vivienda, Barcelona.

This paper presents a framework to support the assessment of urban design projects through Urban Living Labs (ULLs). The framework is based on the Tactical Urbanism (TU) practices and involves the use of Mobile Urban Elements (MUE) in uncertain and potentially confusing conditions (e.g., the COVID-19 context). The methodology includes the application of the Four-Phase Model (problem and ideation; development; implementation, testing and assessment; final proposal) and a quantitative and qualitative assessment. The proposed assessment criteria were developed through an evaluation according to three aspects: (1) feasibility impact; (2) social impact; and (3) spatial impact. The methodology was applied to Furnish, an urban design project based on a ULL and prototyping, which was recently developed in five European cities. The empirical results, obtained using the impact analysis, indicate that the prototypes developed in the project are transferable to other cities and generate social interaction in public spaces. The applied research showed that the Four-Phase Model may be used as a new and improved iterative design process: the LOOP Scheme. The application of this assessment methodology to ULLs may provide valuable information for the future planning of urban interventions in public spaces., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

La tendència d’utilització de patinets elèctrics en petits desplaçaments ha augmentat considerablement en els últims anys, gràcies a la introducció en el mercat de productes més econòmics i eficients, fent que el tipus de mobilitat fins ara existents en les ciutats es comenci a reconsiderar. El naixement d’empreses de lloguer de vehicles tant de mobilitat personal com patinets passant per motos o fins i tot cotxes, a ocasionat més dubtes a la mobilitat de les ciutats i a l’administració pública. Aquest projecte té com a objectiu buscar una solució de disseny d’un nou model de mobilitat urbana gestionant l’aparcament i càrrega de patinets elèctrics. La proposta obtinguda s’adapta als plans de reducció d’emissions i mobilitat sostenible de les ciutats implementant una plataforma d’estacionament i càrrega de patinets elèctrics aprofitant espais de places d’automòbils de pàrquings interiors, aprofitant espais que es veuran afectats per la transformació del transport. Els compartiments de la plataforma són completament tancats i tota la interacció amb l’usuari es realitza mitjançant una app, reduint recursos i adaptant-nos a la revolució tecnològica. A més a més està dissenyada de manera modular i disposa d’un sistema de tancament mitjançant electropistons., La tendencia de utilización de patinetes eléctricos en pequeños desplazamientos ha aumentado considerablemente en los últimos años, gracias a la introducción en el mercado de productos más económicos y eficientes, haciendo que el tipo de movilidad hasta ahora existentes en las ciudades se empiece a reconsiderar. El nacimiento de empresas de alquiler de vehículos tanto de movilidad personal como patinetes pasando por motos o incluso coches, ha ocasionado más dudas a la movilidad de las ciudades y en la administración pública. Este proyecto tiene como objetivo buscar una solución de diseño de un nuevo modelo de movilidad urbana gestionando el aparcamiento y carga de patinetes eléctricos. La propuesta obtenida se adapta a los planes de reducción de emisiones y movilidad sostenible de las ciudades implementando una plataforma de estacionamiento y carga de patinetes eléctricos aprovechando espacios de plazas de automóviles de parkings interiores, aprovechando espacios que se verán afectados por la transformación del transporte. Los compartimentos de la plataforma son completamente cerrados y toda la interacción con el usuario se realiza mediante una app, reduciendo recursos y adaptándonos a la revolución tecnológica. Además está diseñada de manera modular y dispone de un sistema de cierre mediante electropistones., The trend of using electric scooters on small journeys has increased considerably in recent years, thanks to the introduction of cheaper and more efficient products on the market, causing the type of mobility that has existed in cities to begin to be reconsidered. The boom of car rental companies for both personal mobility and scooters, including motorcycles and even cars, has caused more doubts about the mobility of cities and the public administration. This project aims to find a design solution for a new model of urban mobility by managing the parking and charging of electric scooters. The proposal obtained adapts to the plans to reduce emissions and sustainable mobility of cities by implementing a platform for parking and charging electric scooters taking advantage of spaces for parking spaces in indoor parking lots, taking advantage of spaces that will be affected by the transformation of transport. The compartments of the platform are completely closed and all the interaction with the user is done through an app, reducing resources and adapting to the technological revolution. It is also modularly designed and has an electropiston closure system.

Pervasive data have become a key source of information for mobility and transportation analyses. However, as a secondary source, it has a different methodological origin than travel survey data, usually relying on unsupervised algorithms, and so it requires to be assessed as a dataset. This assessment is challenging, because, in general, there is not a benchmark dataset or a ground truth scenario available, as travel surveys only represent a partial view of the phenomenon and suffer from their own biases. For this critical task, which involves urban planners and data scientists, we study the design space of the visualization of cross-origin, multivariate flow datasets. For this purpose, we introduce the Modalflow system, which incorporates and adapts different visualization techniques in a notebook-like setting, presenting novel visual encodings and interactions for flows with modal partition into scatterplots, flow maps, origin-destination matrices, and ternary plots. Using this system, we extract general insights on visual analysis of pervasive and survey data for urban mobility and assess a mobile phone network dataset for one metropolitan area., I.P.-M. and E.G.-G. were partially funded by CONICYT Fondecyt de Iniciación project #11180913., Peer Reviewed, Postprint (published version)

L’augment de la població que viu o treballa en zones urbanes en els últims anys i la major consciència ambiental han propiciat que la millora de la qualitat de vida a les ciutats sigui un dels principals objectius dels municipis. Especialment pel que fa la millora de la qualitat de l’aire i a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La transformació de la mobilitat urbana és de les solucions que més pot contribuir a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Algunes accions que ja s’estan aplicant en moltes ciutats inclouen mesures per a la reducció del trànsit dins de les ciutats, o fomentar l’ús del transport públic, entre d’altres. Així mateix, moltes ciutats estan començant a transformar les xarxes d’autobús perquè siguin servides amb vehicles elèctrics, reduint les emissions de gasos contaminants, de gasos d’efecte hivernacle i altres externalitats com el soroll. Tot i això, la transformació de línies cap a models elèctrics implica canvis en l’operativa segons el mètode de recàrrega que s’utilitzi. Analitzar aquests canvis per trobar l’escenari que minimitzi els costos requereix estudis detallats per a cada situació. En aquest treball es desenvolupen unes guies d’electrificació de línies d’autobús en les que es donen recomanacions sobre l’estratègia de recàrrega que cal implantar per a cada tipologia de línies per tal de minimitzar els costos totals de la línia. L’objectiu d’aquestes guies és dotar als operadors o als municipis d’una eina que, amb molt poques dades d’entrada, caracteritzi la línia i doni una primera aproximació de la manera més eficient d’operar-la tenint en compte els costos de l’operador i també les externalitats. D’aquesta manera, es poden obtenir alguns resultats sense la necessitat de realitzar estudis complexos sobre el funcionament i els costos de cada línia., El aumento de la población que vive o trabaja en zonas urbanas en los últimos años y la mayor consciencia ambiental, han proporcionado que la mejora de la calidad de vida en las ciudades sea unos de los principales objetivos de los municipios. Especialmente en cuanto a la mejora de la calidad del aire y a la reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero. La transformación de la movilidad urbana es de las soluciones que más puede contribuir a la mejora de la calidad de vida de los ciudadanos. Algunas acciones que ya se están aplicando en muchas ciudades incluyen medidas para la reducción del tráfico dentro de las ciudades, o fomentar el uso del transporte público, entre otras. Así mismo, muchas ciudades están empezando a transformar las redes de autobús para que se sirvan con vehículos eléctricos, reduciendo las emisiones de gases contaminantes, de gases de efecto invernadero y otras externalidades como el ruido. Aun así, la transformación de líneas hacia modelos eléctricos implica cambios en la operativa según el método de recarga que se use. Analizando estos cambios para encontrar el escenario que minimice los costes requiere estudios detallados de cada situación. En este trabajo se desarrollan unas guías de electrificación de líneas de autobús en las que se dan recomendaciones sobre la estrategia de recarga que hace falta implantar para cada tipología de líneas para minimizar los costes totales de la línea. El objetivo de estas guías es dotar a los operadores o a los municipios de una herramienta que, con muy pocos datos de entrada, caracterice la línea y dé una primera aproximación de la manera más eficiente de operarla, teniendo en cuenta los costes del operador y también las externalidades. De esta manera, se pueden obtener algunos resultados sin la necesidad de realizar estudios complejos sobre el funcionamiento y los costes de cada línea., The increase in the recent years in the population living or working in urban areas and greater environmental awareness, have caused that improving the quality of life in cities to be one of the main objectives of municipalities. Especially in terms of improving air quality and reducing greenhouse emissions. Urban mobility transformation is one of the solutions that can have a greater impact on improving the citizen’s quality of life. Some actions that are already being implemented in many cities include measures to reduce traffic within city centres, or promoting public transport use, among others. Likewise, many cities are beginning to transform bus networks so they can be served by electric vehicles, reducing the emission of pollutants, as well as greenhouse emissions and other externalities such as noise. Even so, the transformation of bus lines to electrical models imply changes in the operative depending on the recharging method used. Analysing these changes to find the scenario that minimizes the costs requires detailed studies of each situation. In this work, guidelines for the electrification of bus lines are developed. The guidelines include a recommendation on the recharging strategy that must be implemented for each type of bus line to minimize the total costs of the line. The objective of these guides is to provide a tool to transport operators or municipalities, that with very little input data, characterizes the line and it gives a first approximation of the most efficient way to operate it, taking into account operator costs and also externalities. Some results can be obtained from the guides, without carrying out complex and detailed studies about the operation and the costs of each line.

El treball estudia els futuribles canvis en mobilitat que s’esperen per als propers anys, amb especial atenció sobre el sector urbà. Es revisen les implicacions tant ambientals, socials com econòmiques de l’electrificació del transport. En aquest àmbit, s’analitzen las emissions de gasos d’ efecte hivernacle de diferents configuracions de vehicle, com poden ser vehicles de combustió interna, híbrids, híbrids endollables, elèctrics amb bateria o vehicles amb pila d’hidrogen, durant la seva vida útil i també les emissions provocades per la generació d’electricitat per al seu ús en vehicles i en diferents localitzacions. Les dates i els volums en què el mercat adoptarà aquests vehicles elèctrics també són estudiats i exposats. A l’estudiar sectors urbans, es posa especial atenció en la recent implementació de tendències de vehicles compartits, que disten del tradicional sistema de vehicles privats en conjunció amb el transport públic, això pot implicar canvis substancials en la necessitat de tenir vehicles privats i trastoca les bases de la mobilitat urbana. Finalment, s'analitzen petits vehicles de mobilitat personal elèctrics, de cost y capacitats reduïdes, juntament amb la incorporació de vehicles autònoms que també són estudiats en referència als canvis i impactes socioeconòmics que podrien comportar per al sector de la mobilitat., El trabajo estudia los futuribles cambios en movilidad que se esperan para los próximos años, con especial atención en el sector urbano. Se revisan las implicaciones tanto ambientales, sociales como económicas de la electrificación del transporte. En este ámbito, se analizan las emisiones de gases de efecto invernadero de distintas configuraciones de vehículo, como pueden ser vehículos de combustión interna, híbridos, híbridos enchufabas, eléctricos con batería o vehículos con pila de hidrógeno, a lo largo de su vida útil y también las emisiones debidas a la generación de electricidad para el uso en vehículos y en diferentes ubicaciones. Los tiempos y volúmenes en que el mercado adoptará estos vehículos eléctricos también son estudiados y expuestos. Al tratar sectores urbanos, se pone especial atención en la reciente implementación de tendencias de vehículos compartidos, que distan del tradicional sistema de vehículos privados junto a transporte público, que puede implicar cambios sustanciales en la necesidad de tenencia privada de vehículos y transformar las bases de la movilidad urbana. Por último, se analizan pequeños vehículos de movilidad personal eléctricos, de coste y capacidades reducidas, junto a la incorporación de vehículos de conducción autónoma que también son estudiados en lo relativo a los cambios e impactos socioeconómicos que podrían suponer para el sector de la movilidad., The paper studies the future changes in mobility that are expected for the coming years, with special attention to urban sectors. The environmental, social and economic implications of a transport electrification are reviewed. In this regard, the greenhouse gas emission of different vehicle configurations is analyzed throughout their life cycle, vehicles such as internal combustion engine vehicles, hybrids, plug-in hybrids, battery electric vehicles or fuel cell electric vehicles and also emissions due to the generation of electricity that will be used to power those vehicles within different locations. The dates and volumes in which the market will adopt these electric vehicles are also studied and exposed. In urban sectors, special attention is paid to the recent implementation of trends in shared mobility, which are far from the traditional system based on private vehicles together with public transport, this can imply substantial changes in the need for private ownership and disrupt the bases of urban mobility. Finally, small electric personal mobility vehicles with low costs and reduced capacities are analyzed, together with the incorporation of autonomous vehicles that are also studied in reference to the changes and socio-economic impacts that they could have in the mobility sector.

Comunicación a cargo de Tânia Michel Fuga; Michel Johana Murillo Acosta; Alcindo Neckel; Henrique Aniceto Kujawa; Marcos L. S. Oliveira (Facultad Meridional IMED)

La movilidad urbana sostenible se sitúa como uno de los retos principales que deben afrontar las ciudades actuales. Los planes de movilidad urbana deben ir encaminados a crear un entorno adecuado que garantice una alta calidad de vida a la ciudadanía y fomente el desarrollo económico de la ciudad. En este artículo se ha analizado en qué medida Barcelona ciudad es una smart city en cuanto a movilidad urbana, se han determinado los desafíos que presenta el modelo actual y se han examinado que estrategias está llevando a cabo la ciudad para conseguir los objetivos de una movilidad sostenible. Para ello se han utilizado informes y datos estadísticos que elaboran las administraciones públicas y organizaciones de prestigio en este ámbito, así como aportaciones teóricas recientes. La principal conclusión es que, aunque Barcelona es una de las ciudades del mundo que mejor puntúa en los índices de smart city y tiene una red de transporte público de calidad, todavía presenta un problema grave para la movilidad sostenible, la gran cantidad de vehículos motorizados privados que ocupan sus calles., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Cities are key actors in the fight against climate change since they are major sources of greenhouse gas (GHG) emissions while at the same time they experience the negative impact of this phenomenon. Mitigating and adapting to climate change requires fundamental changes in urbanism and city automobile traffic. Superblocks, a grid of blocks and basic roads forming a polygon, approximately 400 by 400 m, are one of the instruments for such changes. These type of city Superblocks represent a new model of mobility that restructures the typical urban road network, thereby substantially reducing automobile traffic, and accordingly GHG emissions, while increasing green space in the city and improving the health and quality of life of its inhabitants.Furthermore, the Superblocks do not require investment in hard infrastructures, nor do they involvedemolishing buildings or undertaking massive development; they are in fact very low-tech urbanism.The city of Barcelona has been implementing Superblocks as one of the measures to combat climate change with very positive results. The paper analyzes the concept of the Superblock and its relation with climate change in cities. Along these lines, it analyzes the pioneer experience of Barcelona in the development and implementation of the Superblocks, as a radical plan aimed at taking back the streets from cars. The role of political power and institutional leadership has been key in societal acceptance and the achievement of tangible results. But there are also obstacles and drawbacks in the development of these types of Superblocks, such as the necessity to redesign the collective transport network so that car traffic can truly be reduced in cities, the possible negative influence on traffic going in and out of the city, the lack of visible advantages if they are not implemented in the entire city, the risk of gentrification in the areas with Superblocks, public opposition, and opposition from certain sectors of the business communit, Postprint (published version)

El objetivo principal del proyecto es evaluar el potencial urbanístico y arquitectónico de los nuevos centros de la movilidad autónoma compartida desde una doble vertiente: por un lado, el programa funcional y su materialización arquitectónica, y por el otro lado, la integración urbana de estos centros a escala de proyecto urbano. La propuesta de investigación sobre la integración urbana y el programa arquitectónico de la mobility house en la conurbación de Barcelona (Ecotech mobility home), tienen vocación de ser un proyecto multiescalar, desde el territorio al edificio, y transdisciplinar, desde la arquitectura al transporte., Postprint (published version)

La pandèmia de la Covid-19 ha tingut un impacte a escala mundial en tots els sectors. En aquest context de situació actual la mobilitat és un sector fonamental i ha de ser gestionada de la millor manera possible per a poder assegurar confiança als usuaris en el retorn de la “nova normalitat”. El confinament ha impactat tots els modes de transport ja sigui a escala urbana com a escala nacional o internacional. Alguns modes de transport com el sector aeri o el transport públic s’han vist més afectats que d’altres amb disminucions arribant al 1% de la mobilitat habitual. Nombres històrics que tenen una repercussió molt important i que fan que diverses entitats públiques i privades actuïn amb la intenció de fomentar una recuperació lo més favorable possible per al sector. Recuperació lenta i difícil a l’espera d’una vacuna o d’un control més estable de la pandèmia. La gestió de la mobilitat sent directament afectada per l’avanç de la pandèmia, té com a objectiu oferir la màxima seguretat als ciutadans i demostra estar cada dia més preparada., La pandemia de la Covid-19 ha tenido un impacto a escala mundial en todos los sectores. En este contexto de situación actual la movilidad es un sector fundamental y debe ser gestionada de la mejor manera posible para poder asegurar confianza a los usuarios en el regreso de la "nueva normalidad". El confinamiento ha impactado todos los modos de transporte ya sea a escala urbana como a escala nacional o internacional. Algunos modos de transporte como el sector aéreo o el transporte público se han visto más afectados que otros con disminuciones llegando al 1% de la movilidad habitual. Números históricos que tienen una repercusión muy importante y que hacen que diversas entidades públicas y privadas actúen con la intención de fomentar una recuperación lo más favorable posible para el sector. Recuperación lenta y difícil a la espera de una vacuna o de un control más estable de la pandemia. La gestión de la movilidad siendo directamente afectada por el avance de la pandemia, tiene como objetivo ofrecer la máxima seguridad a los ciudadanos y demuestra estar cada día más preparada., The Covid-19 pandemic has had a worldwide impact on all sectors. In this context of the current situation, mobility is a fundamental sector and must be managed in the best possible way in order to ensure the confidence of users in the return of the "new normality". Lockdown has impacted all modes of transport whether on an urban scale or on a national or international scale. Some modes of transport, such as the air sector or public transport, have been more affected than others with decreases of up to 1% of regular mobility. Historical numbers that have a big impact and make various public and private entities act with the intention of promoting a recovery as favorable as possible for the sector. A slow and difficult recovery while waiting for a vaccine or more stable control of the pandemic. Management mobility, being directly affected by the advance of the pandemic, aims to offer maximum security to citizens and proves to be more and more prepared.

Aquest treball tracta de fer un breu repàs i anàlisi, al llarg de la història, del concepte de la mobilitat aèria urbana a les diferents disciplines de l’arquitectura, el cinema , el art i la literatura .Per tal clarificar i fer palès aquells aspectes que puguin ser d’interès per a la futura construcció d’un marc teòric sobre la mobilitat aèria. El concepte de poder-se desplaçar per la ciutat amb un sistema eficient, ràpid i solvent pel cel de les ciutats ha esdevingut un somni des de fa molts anys. Encara no ser gaire conscients, el món es troba en una etapa de canvi i transformació molt avançada que està demanant a crits començar a treballar sobre els aspectes de la futura infraestructura aèria urbana., Este trabajo trata de hacer un breve repaso y análisis a lo largo de la historia; del concepto de la movilidad aérea urbana a las diferentes disciplinas de la arquitectura, el cine, el arte y la literatura .Con el fin de esclarecer y hacer patente aquellos aspectos que puedan ser de interés para la futura construcción de un marco teórico sobre la movilidad aérea. El concepto de poder desplazarse por la ciudad con un sistema eficiente, rápido y solvente por el cielo de las ciudades se ha convertido en un sueño desde hace muchos años. Aún no ser muy conscientes, el mundo se encuentra en una etapa de cambio y transformación muy avanzada que está pidiendo a gritos empezar a trabajar sobre los aspectos de la futura infraestructura aérea urbana., This work tries to make a brief review and analysis throughout the history of the concept of urban air mobility to the different disciplines of architecture, cinema, art and literature, in order to clarify and make clear those aspects that may be of interest for the future construction of a theoretical framework of urban air mobility. The concept of being able to move around the city with an efficient, fast and solvent system in the city skies has become a dream for many years.Still not very aware, the world is in a very advanced stage of change and transformation that suggests to start working on the aspects of the future urban air infrastructure.

The main culprit of the climate emergency that our society is facing, is the emission of Green House gases to the atmosphere, mainly product of industrial human activity. The transportation sector has a strong influence in the emission of GHG, especially road transport which is one of the major emitters of CO2 pollutant. Increasingly, high dense cities are presenting dangerously high air pollution levels, not only harmful for the environment but also for human health (HHH particles). The aim of this thesis is to study the mobility options and their related emissions for an specific case study; the university campus Diagonal-Besòs in Barcelona, Spain. The study intends to compare the emission scenario of the present academic year 2019-2020 with the academic year 2016-2017, in which the campus started its operation. The user’s mobility behaviour in these three years is assumed to be changed. Therefore, a mobility survey was planned to be released to the Campus Diagonal-Besòs population in order to figure out their transport routines. Although the survey was fully developed, the exceptional COVID-19 situation impeded the distribution of such. Therefore, five standard user profiles have been determined in order to characterise the different mobility trends. An emission calculator is developed from scratch in order to achieve accurate and reliable results. Local and specific data for Barcelona city has been used to build the calculator. The results show that private modes of transport are usually more pollutant than public modes of transport. The urban bus is the only public mode that has similar pollutant values to the private vehicles, therefore environmental actions should be taken in that mode. Once the emission results have been found, a Multi-criteria Decision Analysis is performed in order to determine the best and worse environmental options. The analysis differentiates the origin of users, which is stated as the fixed variable. Lastly, three mobility proposals i

The rising availability of digital traces provides a fertile ground for new solutions to both, new and old problems in cities. Even though a massive data set analyzed with Data Science methods may provide a powerful solution to a problem, its adoption by relevant stakeholders is not guaranteed, due to adoption blockers such as lack of interpretability and transparency. In this context, this paper proposes a preliminary methodology toward bridging two disciplines, Data Science and Transportation, to solve urban problems with methods that are suitable for adoption. The methodology is defined by four steps where people from both disciplines go from algorithm and model definition to the building of a potentially adoptable solution. As case study, we describe how this methodology was applied to define a model to infer commuting trips with mode of transportation from mobile phone data., We wish to thank the Atelier Team at Inria Chile (http://inria.cl/) for help in organizing and holding the interactive session, specially Celeste Bertin for her technical support. We also thank Francisca Arévalo for help in organizing and designing the pilot workshops, and Karina Flores for interviewing experts. Finally, we thank Viviana Muñoz from the Secretary of Transportation for helping to build bridges between disciplines. E. Graells-Garrido was partially funded by CONICYT Fondecyt de Iniciación project #11180913., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

La ciutat de Barcelona viu en una renovació constant del seu teixit urbà així com la seva economia es va transformant. Hi ha hagut grans punts d’inflexió al llarg de la seva història que exemplifiquen perfectament aquesta relació, en són bon exemple el Pla Cerdà del 1860, seguit de les annexions l’any 1987 dels pobles dels voltants, el gran flux d’immigrants d’altres parts d’Espanya en la dècada dels anys 50, el Planejament General Metropolità de 1976 i les posteriors Olimpíades del 1992. Tot aquest conjunt d’esdeveniments històrics han anat modelant la ciutat fins a convertir-la en la Barcelona cosmopolita i oberta que tots coneixem avui dia. Tot gran benefici té un preu, i en el cas de Barcelona aquest preu l’ha pagat el districte de Sant Andreu que ha estat condemnat a un feix d’infraestructures viàries de gran capacitat que el separen del parc fluvial del Besòs i del seu veí a l’altra banda del riu, Santa Coloma de Gramenet. S’ha de dir que aquest preu ja el va pagar el riu Besòs en el seu dia arribant a ser un dels rius més contaminats de tot Europa però gràcies a una restauració per part d’aquesta i dels veïns, va patir una gran millora, tant d’espai verd local com per a la connectivitat d’ambdós territoris. Agafant aquesta millora de referència, es planteja l’objectiu principal del present treball de millorar la connectivitat i la mobilitat sostenible entre Sant Andreu i Santa Coloma de Gramenet. Per obtenir aquesta fita, es fa una anàlisi urbanístic de l’actual estat dels dos territoris i de la seva mobilitat així com les existents alternatives per a moure’s. Per a la millor qualitat de l’anàlisi, aquesta deriva a la vegada en avaluar els efectes socials i econòmics que implica la present connectivitat entre Sant Andreu i Santa Coloma de Gramenet en els propis territoris d’estudi i centre del treball com també en tot l’àmbit territorial del Besòs on es troben ubicats. El treball comença explicant els antecedents històrics i urbanístics del riu Besòs, el dist

Seville's metro network is projected as a LRT four-line system where one of them is under operation while the rest are only projected. Considering budget limitations and feasibility prospectives, the thesis pretends to evaluate how to develop the construction in a phases schedule as well as exploring alternatives and improvements within the metropolitan multimodal transit system and the urban framework. PTV's software will be the main tool in order to study demand and operation projections starting from a theoretical base.

El proyecto tratará sobre el transporte a la demanda y sus aplicaciones y beneficios para la movilidad urbana como complemento o sustituto del transporte público tradicional. El objetivo es, mediante el análisis de las características y nivel de servicio de una red de transporte público urbano tradicional, plantear un modelo de optimización mediante la implantación de un transporte a la demanda. Concretamente, el estudio de optimización e implantación del TAD será realizado para la ciudad de Castellón de la Plana, capital de la provincia de Castellón.

Shared ride-hailing transportation is discreetly emerging in cities all over the world with the purpose of decongesting cities, offering a similar comfort and convenience of the private car, and this way, filling the gap between the cities’ bus services and the regular taxi services. Hence, the aim of this research is to detect the main factors that should be taken into account for the service design of shared ride- hailing transportation, as well as to compare this mean of transport with the bus and taxi services. The research was conducted through, first, an analysis of shared ride-hailing services business model. Then, a quantitative research was conducted to users of a small-scale one-week pilot in Barcelona. The results show that factors related to price and travel times are more important from a user perspective than the ones related to comfort, such as the walking distance to the pickup point or the comfort provided by the vehicle. Furthermore, results indicate the intended use of participants of a potential future shared ride-hailing service in different use cases, Postprint (author's final draft)