Desdibuixant els límits de la domesticitat : l’ús de l’espai urbà del nòmada contemporani

Els canvis socials, culturals, i econòmics estan afectant la forma en què les persones experimenten els entorns urbans i domèstics. Els avenços tecnològics, el trencament dels rols de gènere i l’evolució dels hàbits quotidians han propiciat l’aparició de noves formes de vida urbana. Des de principis del segle XXI, la societat moderna ha estat testimoni de la creixent mobilitat a les seves vides, convertint-se en el vector principal de l’estil de vida contemporani. Tot plegat, els conceptes de llar i ciutat s’han anat desdibuixant, paral·lelament amb les típiques dualitats del que és públic o privat, temps de treball i oci, espais interiors i exteriors... Aquest treball tracta de definir la relació de l’urbanita contemporani i la ciutat sota el constant moviment. L’espai públic adopta, cada vegada més, activitats associades a la domesticitat com descansar, menjar o buscar un moment d’intimitat. Entenem així, que la casa deixa de ser un lloc fix, si no que la pròpia ciutat acaba esdevenint la pròpia llar de cada individu. Podríem dir, aleshores, que l’urbanita busca oportunitats en la pròpia ciutat, convertint-se en un nòmada contemporani des de l’individualisme.