Search

The thesis explores the development of strategic plan to design a platform aimed at addressing the problem of financial illiteracy. The primary objective of the thesis was to design an online platform that provides educational resources and advisory services to combat financial illiteracy. To achieve this goal, thorough research has been conducted on the industry, delving into its current state, trends, and challenges. Understanding the industry landscape has served as a foundation for formulating an effective strategic plan. The study also focuses on understanding the potential end users of the platform. Through in-depth analysis, this thesis aims to gain insights into their needs, preferences, and behaviours. This understanding played a crucial role in shaping the platform's features, usability, and user experience. Additionally, the thesis examines existing competitors in the market. By conducting a comprehensive competitor analysis, it has been tried to identify the strengths and weaknesses of established players in the industry. This analysis facilitated the development of a unique value proposition for the proposed platform. A significant aspect of the thesis involved exploring design alternatives for the platform. This project discusses different approaches, considering factors such as user interface design, technical infrastructure, and scalability. A crucial point of consideration is the debate between open- source and proprietary software, weighing the advantages and disadvantages of each approach. Lastly, financial projections are also included in the thesis to assess the platform's potential viability. This has been done by conducting a detailed financial analysis, forecasting revenue streams, cost structures, and potential growth trajectories. These projections aim to provide valuable insights into the platform's economic sustainability and future prospects. Based on the comprehensive research and analysis, the thesis concludes that the development of an online education and advisory platform focused on personal finance is a complex endeavour. The industry requires deep expertise and knowledge to effectively address financial illiteracy. Additionally, the thesis recommends the next steps to be the transition from conceptualization to implementation by building the platform. It is emphasized the importance of reinforcing the team with key profiles to ensure the platform's long-term sustainability

En aquest document es detalla com s’ha implementat una eina per a corregir exàmens tipus test de forma automàtica amb el llenguatge de programació Python, així com també quines proves s’han fet per a comprovar el seu correcte funcionament, i els límits que pot tenir el programa. Per a fer el processament de les imatges s’ha utilitzat una llibreria externa de visó per computador i intel·ligència artificial de Python anomenada OpenCV. S’ha aconseguit crear un programa funcional, validat mitjançant la correcció de 159 exàmens tipo test reals amb 0 errors En este documento se describe cómo se ha implementado una herramienta para corregir exámenes tipo test de forma automática utilizando el lenguaje de programación Python, así como qué pruebas se han hecho para comprobar su correcto funcionamiento correcto y los límites del programa. Para trabajar con las imágenes se ha utilizado una librería externa de visión por computador e inteligencia artificial de Python, denominada OpenCV. Se ha logrado crear un programa funcional, validado mediante la corrección de 159 exámenes tipo test reales con 0 errores In this document, we describe how a tool to automatically correct multiple choice exams has been implemented using the Python programming language, as well as which tests have been performed, to check its correct behavior, and the program limitations. To manipulate the images of the multiple-choice exams an external library specialized in computer vision and AI called OpenCV has been used. To prove that the goal of creating a functional tool is achieved, 159 real exams have been corrected with 0 errors

En aquest treball es detecta la necessitat del disseny i implantació de noves activitats docents per incorporar el Cloud Computing als Cicles Formatius d'Informàtica. La incorporació dels nous continguts dirigits al Cloud es fa a través d'unes activitats PBL (Project Based Learning) que simula una situació real en un entorn professional. A més es detecta que les característiques del projecte fan que s'integri fàcilment en un entorn d'aprenentatge en llengua estrangera i s'adapta el projecte per treballar-lo utilitzant la metodologia AICLE.

A aquest treball es desenvolupa una proposta didàctica diferent, de la UF i de l'entorn virtual d'aquesta, que pretén adreçar alguns dels problemes diaris observats a l'aula durant el Pràcticum. Aquests són ben coneguts pel professorat, la falta de motivació a les aules magistrals i la desigualtat de treball entre alumnes a les pràctiques grupals de taller. Emprant els recursos TIC, es realitza una proposta completa de planificació de la UF i s'apliquen i analitzen a l'aula algunes de les activitats dissenyades.

El present treball de fi de grau, consisteix en el desenvolupament d'un chatbot que permeti als estudiants tenir una eina on poder resoldre els seus dubtes relacionats amb les assignatures que estan cursant i alhora també permetrà al docent donar resposta immediata a aquelles preguntes típiques que els alumnes solen tenir en el transcurs de l'assignatura. Com es veurà en el transcurs del treball, el principal objectiu és dur a terme la realització d'un prototip de programari que permeti als alumnes formular les preguntes sobre el temari d'una assignatura i el chatbot els hi donarà les respostes que el docent ha definit. Per tant, s'anirà generant una base de coneixement de l'assignatura que permetrà ajudar a futurs estudiants de l'assignatura. OBJECTIUS: - Construcció d'una eina que ajudi en l'estudi d'una assignatura a l'estudiant - Fer de l'Assistent virtual una eina d'ajut a la docència - Dotar del chatbot de respostes lligades amb la matèria a treballar.

A continuació el lector podrà trobar un projecte que parteix d'un objectiu clar, crear una "Setmana de la Tecnologia" on es pugui veure aquesta des de tots els angles possibles. La tecnologia està present en cadascun dels aspectes del desenvolupament humà i és possiblement la única assignatura capaç d'unir-les a totes. En aquest projecte es podrà veure com la motivació, el treball cooperatiu i el desenvolupament amb ètica són elements clau per a l'aprenentatge.

The ongoing digitalisation of the learning processes has both opportunities and obstacles for the educational attaintment of students in STEM subjects. In this paper, we summarise student experiences with digitalisation during the COVID-19 pandemic and provide recommendations for how to improve teaching methods os STEM education. The research was conducted through focus groups in a workshop format at 15 European STEM universities across 8 different countries obtaining 147 responses from students. This paper also aims to analyse how the digital competency of both students and professors has been impacting the effectivenessof new teaching methods and education tools during online classes since the start of the pandemic. Students have a variety of needs, with some students preferring the flexibility and anonymity online work gives them, while others thrive better when they are face to face with instructors and dislike the limitations that exist in virtual communication. In addition, we looked at how students view changes in the evaluation of projects and tests that have occcurred to prevent cheating. The results show the relevance of digital education and which aspects of it need to be developed further. The paper further explores possible solutions for the issues identified in this research, including learning, methodological and skill development aspects. Overall, we propose hybrid classrooms where students have the choice to explore which method of learning best fits them and how professors can support them to ensure the best educational outcome.

Aquest treball planteja l'aprofitament d''una nova oportunitat que s'ha obert d'ençà que les tecnologies de les comunicacions i els telèfons intel·ligents han entrat a les aules. En comptes de convertir el telèfon en un enemic, aquest treball exposa una proposta tecnològica que uneixi a professors i alumnes en la tasca avaluativa. El treball és una proposta d'aplicació per a telèfons intel·ligents que permet que es duguin a terme autoavaluacions i coavaluacions en el si de l'educació. Es plantejen les mecàniques més utilitzades, se n'estudien els avantatges pedagòcics i es programa una eina amb l'ajuda d'App Inventor que permet als docents crear diferents modalitats d'avaluació i compartir-les amb els alumnes que, des del seu dispositiu, poden avaluar-se a ells mateixos i als seus companys. També s'estudien dues propostes disponibles en el moment d'elaboració del treball fent-ne una extracció de les mancances i establir-les com a marca de distinció per al disseny de la pròpia. L'aplicació es desplega com un prototip conceptual, sense arribar a completar totes les seves funcionalitats però si servint com a model base per desenvolupar en un futur una proposta professional.

En aquest treball s'ha fet una recerca del panorama actual en l'aplicació de videojocs a les aules com a mitjà per fer activitats del currículum educatiu mostrant diversos exemples d'aquestes aplicacions. D'altra banda, s'han dissenyat 4 activitats per a dur a terme en l'assignatura de tecnologia tractant diferents parts del currículum. Per aquestes activitats s'utilitzen els videojocs de Minecraft, Besiege i Poly Bridge 2, els quals tracten les unitats didàctiques d'habitatge, màquines i mecanismes simples, control i automatització i estructures. Aprofitant que s'empren els videojocs com a recurs, es fa ús de la originalitat i creativitat de l'alumnat, ja que en cada una de les activitats no es guia a l'alumnat sinó que se li proposa un objectiu a aconseguir podent arribar-hi de moltes maneres diferents.

Actualmente, la Realidad Aumentada es una tecnología que viene siendo utilizada ampliamente en ámbito educativo y su empleo se está consolidando progresivamente. Sin embargo, muchos de los recursos aplicados en el aula no han sido concebidos específicamente para la enseñanza, o para un encaje curricular determinado. Por ello, suele ser tarea del profesor la elaboración de propuestas didácticas concretas que integren estos recursos con el material educativo del curso. Con el objetivo de ayudar a los profesores de Enseñanza Secundaria Obligatoria (ESO) en esta tarea, el presente trabajo pretende llevar a cabo una valoración de la idoneidad de la herramienta de Realidad Aumentada Merge Cube como recurso didáctico en el aula de Tecnología. En concreto, se analizará su aplicabilidad para la unidad Máquinas y mecanismos de la materia de Tecnología y digitalización de la LOMLOE, para tercero de ESO.

El present treball estableix unes pautes de disseny i creació de material audiovisual propi per treballar a l'espai individual dintre del model d'aula inversa o Flipped Classroom. Degut a la manca de treballs fi de màster previs que es focalitzin a la fase prèvia a l'aula, és necessari dur a terme una investigació per guiar a qualsevol docent interessat en crear vídeos de qualitat per als seus alumnes. S'ha realitzat un estudi per determinar quins elements fonamentals ha de necessàriament complir un vídeo flipped que sigui considerat motivador i fomenti l'estudi previ, clau per a l'èxit del model d'aula inversa. En aquest sentit, la figura dels Edutubers, com a experts en la creació de material instructiu propi, ha estat de gran ajuda. La investigació s'ha dividit en dues fases. A la primera part, s'ha elaborat un estudi sobre les característiques de diferents canals educatius amb gran nombre de subscriptors i una enquesta posterior als seus creadors per determinar la clau del seu èxit. A la segona part, s'ha plantejat una guia de disseny i s'ha creat un vídeo instructiu, el qual ha estat projectat a un CFGS. A continuació, s'han recollit les impressions de l'alumnat on s'ha obtingut un alt grau de satisfacció amb el material audiovisual creat, un 90% dels alumnes recomanarien el vídeo a un company d'un curs similar. Futures investigacions hauran de confirmar la validesa de les conclusions d'aquest treball en altres cicles formatius de grau superior i mitjà.

La creixent digitalització de la nostra societat fa que les competències digitals hagin esdevingut competències clau dels ciutadans. L'avaluació i la formació de la competència digital en l'estudi de cicles de formació professional no ha estat pràcticament tractada específicament ni per la recerca ni per les administracions educatives. En el present treball s'analitzen unes dades de competència digital d'estudiants de cicles formatius d'un centre, s'intenta aportar millora en l'avaluació, amb una proposta de qüestionari nou i adaptat al marc europeu DIGCOMP, es fa un primer estudi de l'evolució de l'alumnat del centre al llarg del temps i es proposen àrees de millora per a la formació d'aquesta competència digital específicament al centre.

Aquest treball final de màster desenvolupa el material necessari per poder dur a terme una unitat didàctica ludificada a l'assignatura de Tecnologia (preferiblement a 2n d'ESO). Es tracta d'una unitat relacionada amb el disseny i la impressió 3D on la ludificació ha de permetre augmentar la motivació de l'alumnat en l'assignatura de tecnologia. Està concebuda com una unitat independent per dur-la a la pràctica en aquell moment del curs on el professorat vegi convenient aportar aquest extra de motivació a l'aula (no es necessiten uns coneixements previs específics). En la primera part del treball s'analitza l'estat de l'art sobre la ludificació i com cal aplicar-la a l'aula. També s'identifiquen les eines que actualment els docents tenen disponibles. En la segona es crea la unitat didàctica pròpiament dita i es presenta el material per a ludificar les 8 sessions d'una hora de durada en les que s'han estructurat les activitats. La plataforma MyClassGame és l'eix vertebrador de la ludificació: permet atorgar insígnies (simulant un joc de rol) cada vegada que l'estudiantat arribi a aconseguir un dels reptes (completant proves i/o presentacions). En la part final del treball, es donen indicacions pels docents que vulguin poder aplicar el material desenvolupat. Aquest treball s'ha pensat perquè la unitat didàctica la puguin dur a la pràctica professors no experimentats en ludificació ni en impressió 3D.

This project collects a process of decision making at Innovamat, an EdTech company from Barcelona. The company leverages data to improve its product and ensure customer success. The amount of data collected by Innovamat is constantly increasing. Therefore, the processes (data workflows) moving data in and out from the Data warehouse are increasing in number and getting more complex. Innovamat is facing a problem at controlling, orchestrating, and optimizing the data workflows, resulting in a lot of time and effort lost in activities that don’t add value to the company. The core of this project follows a technical process of decision making to find a specific solution for the case of Innovamat. The goal is to choose the best workflow orchestrator tool for the company, from a broad market landscape. Extended research is done to compare different tools based on criteria previously defined in line with the current needs. Afterwards, Apache Airflow (the chosen tool) is adopted locally, to implement one of the current workflows and test whether the tool can solve the current situation. At the end of the project, Apache Airflow is accepted to be a potential solution for Innovamat and opens the way to its implementation

En este trabajo final de Máster se desarrolla un estudio preliminar del impacto que vídeos divulgativos breves pueden ofrecer como apoyo o introducción a una clase de Educación Secundaria o Formación Profesional. En primer lugar, se comparan los hábitos de consumo audiovisual entre un grupo de Formación Profesional y otro de Bachillerato. Se aprecia un empleo de vídeos educativos significativamente superior en este último grupo, a pesar de que su consumo audiovisual global es menor. A continuación, se diseña una actividad de aula cuyo aprendizaje es evaluado al finalizar la sesión. Con anterioridad a esta actividad, la mitad de los alumnos visiona un vídeo divulgativo propuesto por el docente, mientras que la otra mitad actúa como grupo control. Al finalizar la sesión, todos los alumnos responden un cuestionario centrado en la información expuesta por el docente, de forma que el contenido del vídeo no es una ventaja directa. Se observa que el aprendizaje mostrado por los alumnos que visionan el vídeo es mayor que la del grupo control, si bien la significancia del resultado está limitada por el tamaño de la muestra. Los resultados positivos de este trabajo animan a extender el estudio a un grupo mayor, así como analizar su eficacia en otros cursos y unidades formativas.

En este Trabajo Fin de Máster se presenta un análisis de la situación actual de los MOOC (Massive Online Open Courses), también conocidos como "Cursos en línea masivos y abiertos", y su posible aplicación como recurso para Formación Profesional. El trabajo se enfoca hacia un nuevo paradigma educativo, donde priman las metodologías activas como base para un conocimiento duradero, y las técnicas de gamificación y aprendizaje colaborativo, con el objetivo de conseguir mayor atención del alumnado. Se presenta una propuesta metodológica y evaluativa actual, fundamentada en la aplicación de los MOOC como fuente de información, atendiendo a los contenidos y resultados de aprendizaje del Módulo Profesional 8 "Elementos de sistemas de telecomunicaciones", perteneciente al Ciclo Formativo de Grado Superior de Sistemas de telecomunicaciones e informáticos.

Frente a lo que significa la estimulación infantil dentro de los procesos educativos y de cómo esta logra influir en la mejora de la educación, se remarca el aumento de la influencia que ha tenido la tecnología dentro de la educación, principalmente con la llegada de la pandemia por Covid 19. Es así como nace Kinder, una he- rramienta de apoyo a los procesos de estimu- lación infantil en la etapa preescolar. Se trata de una aplicación móvil, que cuenta con información sobre la estimulación dirigida a los padres de familia y también con diferentes actividades que permitan potenciar la estimu- lación infantil. Estas se encuentran conforma- das por juegos interactivos con la aplicación, así como con actividades para hacer en casa con materiales que sean de fácil alcance. Teniendo como referencia opiniones y el cono- cimiento de docentes de grados preescolar, se busca construir un proyecto que permita crear un espacio de interacción entre padres e hijos en torno a los procesos de educación, así como también involucrar de una manera más atrac- tiva a los padres dentro del desarrollo infantil.

L'aula invertida (AI) o flipped classroom és un model educatiu en què les activitats que tradicionalment es duen a terme a l'aula, com la presentació de continguts, es converteixen en activitats a fer a casa, mentre que les activitats que normalment es desenvolupen a casa passen a fer-se a la classe. En la classe invertida el professor passa del rol de transmissor de coneixement a un rol de guia i orientador, acompanyant a l'alumne en el seu procés d'aprenentatge. Aleshores, metre el contingut s'imparteix de manera asíncrona en format digital, les classes es dediquen a orientar l'alumne, proposar problemes i resoldre dubtes. Aquesta és una metodologia activa basada en l'alumne, que pretén incrementar l'interès i motivació de l'alumne així com també potenciar el seu aprenentatge. Alhora, permet que cada alumne construeixi coneixement de manera flexible seguint el seu ritme. Les noves tecnologies d'aprenentatge i coneixement (TAC) que es troben en contínua expansió i desenvolupament, proveeixen un ampli ventall de possibilitats per al disseny i aplicació de noves metodologies pedagògiques tals com el model d'aula invertida. Els objectius d'aquest treball són els de dissenyar i aplicar un model d'aula invertida utilitzant eines digitals per a un grup de formació professional del cicle formatiu de grau mitjà d'operacions de laboratori a mode de potenciar-ne l'autonomia, la motivació així com millorar els resultats acadèmics.

El present treball de fi de màster és un projecte personal que s'endinsa en el món de la formació professional de grau superior en l'àmbit de l'aeronàutica, per entendre el seu context actual i proposar recursos tecnològics i didàctics que ajudin a millorar el rendiment i la motivació de l'alumnat. Primerament, es realitza un recorregut per les titulacions existents i la normativa a la que estan sotmesos aquests estudis, amb un focus al territori català. Seguidament, es mostra una selecció d'eines TIC que poden ser interessants per a millorar el procés d'ensenyament i aprenentatge i es proposen exemples d'activitats amb algunes d'aquestes eines. Tot això, basat en la hipòtesi de que als cicles formatius de grau superior en l'àmbit de l'aeronàutica es poden incorporar les eines TIC, tenint en compte la peculiaritat d'aquests estudis. Finalment, es contrasta l'adequació de les activitats i les eines TIC proposades amb el coordinador dels cicles formatius de manteniment aeronàutic al centre referent a nivell de Catalunya.

El present treball de final de màster pretén fer una proposta de projectes a realitzar als alumnes de cicles formatius de grau mitjà i superior en el nou mòdul professional de digitalització. La proposta vol oferir un vessant més pràctic als continguts que apareixen en el nou currículum, que té com a objectiu l'aplicació de la digitalització en els sectors productius com un element transformador. La raó de ser és precisament que els alumnes siguin capaços de comprendre i conèixer les bases de la digitalització. Un cop identificades les tecnologies que sostenen la indústria 4.0 s'elaborarà una anàlisi dels diferents plans que el Departament d'Educació porta a terme per potenciar les habilitats digitals entre els seus estudiants. Tot i axó podrem observar que fora dels estudis obligatoris no hi ha cap acció ni guia especifica per part del Departament cap aquells centres i professorat que realitza cicles formatius.

Degut a les restriccions que els governs van haver d'aplicar per aturar l'expansió de la COVID-19 i minimitzar la situació d'emergència, la majoria de centres educatius van haver de tancar les seves portes i canviar les seves metodologies d'ensenyament-aprenentatge cara a cara a mètodes online. Cada centre educatiu va treballar en l'aplicació dels millors mètodes possibles, tenint en compte les seves necessitats i recursos, intentat de minimitzar l'impacte sobre els estudiants i els processos d'ensenyament-aprenentatge. Per assolir aquests objectius, les tecnologies de la informació i la comunicació van esdevenir essencials per poder continuar amb aquestes tasques educatives. El present treball pretén fer un estudi sobre les diferents metodologies, pràctiques i eines que molts docents han hagut d'utilitzar i adaptar a les circumstàncies provocades per la situació de pandèmia, i que un cop tornem a una situació de normalitat puguin resultar útils per al nostre dia a dia com a docents i per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes. Because of the restrictions, governments had to apply to stop the spread of COVID-19 and minimize the emergency situation, most of the education centers needed to close their doors and to change their face-to face teaching and learning processes to online methods. Every educational center worked on the application of the best method according to their needs and resources, trying to minimize the impact on students and the teaching-learning process and ICT became essential to continue with the educational task. The current work tries to study different methodologies, practices and tools that many teachers needed to use and to adapt to the circumstances caused because of the pandemic, and how these tools would be useful for teachers and school’s day-to-day to improve teaching-learning processes.

Els darreres anys, les activitats interactives estan sent usades com a material didàctic amb la finalitat de donar suport a processos d'ensenyament i aprenentatge. H5P és un software lliure que posa a disposició de l'usuari un entorn de treball que permet crear contingut interactiu online des del navegador web. Aquest contingut es pot emprar en diverses plataformes d'e-learning com Moodle o Drupal. En aquest estudi es realitza un anàlisis detallat de les característiques tècniques i funcionals d'aquesta eina per tal de crear contingut multimèdia, i s'analitza les seves possibilitats com a eina per impartir docència. També s'estudia el suport que rep dels desenvolupadors i l'interès que hi mostra la comunitat. S'hi explica pas a pas la creació d'una activitat, des de la creació de l'objecte H5P fins a la seva publicació i posterior reutilització. Es presentaren vàries activitats interactives a alumnes de cicles formatius de grau mitjà i superior de l'àmbit de la informàtica d'un institut del Gironès. S'hi analitza les seves opinions i la repercussió empírica en el seu procés d'aprenentatge. Es mostren avantatges i inconvenients de l'eina i les alternatives disponibles al mercat. Per últim, a partir de les dades obtingudes durant la creació d'aquest informe i de l'obtinguda de l'experiència a l'aula, se n'extreu la conclusió que per la seva bona recepció per part de l'alumnat pot ser una eina útil pel reforç de l'aprenentatge. En los últimos años, las actividades interactivas están siendo usadas como material didáctico con el fin de apoyar procesos de enseñanza y aprendizaje. H5P es un software libre que pone a disposición del usuario un entorno de trabajo que permite crear contenido interactivo online desde el navegador web. Este contenido se puede emplear en diversas plataformas de e-learning como Moodle o Drupal. En este estudio se realiza un análisis detallado de las características técnicas y funcionales de esta herramienta para la creación de contenido multimedia, y analiza sus posibilidades como herramienta para impartir docencia. También se estudia el apoyo que recibe de los desarrolladores y el interés que muestra la comunidad. Se explica paso a paso la creación de una actividad, desde la creación del objeto H5P hasta su publicación y posterior reutilización. Se presentaron varias actividades interactivas a alumnos de ciclos formativos de grado medio y superior del ámbito de la informática de la provincia de Girona. Se analiza sus opiniones y la repercusión empírica en su proceso de aprendizaje. Se muestran ventajas e inconvenientes de la herramienta y las alternativas disponibles en el mercado. Por último, a partir de los datos obtenidos en la construcción de este informe y mi experiencia en el aula, extraigo la conclusión de que gracias a la buena recepción por parte del alumnado puede ser una herramienta útil para el refuerzo del aprendizaje. Currently interactive activities are being used as teaching material in order to support teaching and learning processes. H5P is a free and open-source software that provides the user with a solid work environment that allows him to create interactive content online from the web browser. This content can be used on various e-learning platforms such as Moodle or Drupal. This study provides a detailed analysis of the technical and functional properties of the tool in order to create multimedia content and analyze its possibilities as a tool for teaching. It also studies the support that H5P is receiving from his own developers and the interest of community. It explains step by step the creation of an activity, from the creation of the H5P object to its publication and reuse. Various interactive activities were presented to students in a vocational training course in the field of computer science in Girona (Catalonia), and their opinions and the empirical impact on their learning process are analyzed. The study shows advantages and disadvantages of the tool and some alternatives available in the market. Finally, from these data and with my experience in the classroom, I have come to the conclusion that with the good reception that these technologies receive by students it can be a useful tool for reinforcement of learning from classroom and from home.

En aquest treball explicarem la creació d'una aplicació per a la resolució de problemes de física de plans inclinats utilitzant només un dit i un telèfon mòbil per poder solucionar aquests problemes de forma ràpida i fàcil. La metodologia MMT, que és la que utilitzo en el projecte, es basa en programació amb Android Studio i l'aplicació que vaig a desenvolupar permetrà resoldre exercicis de física sobre plànols inclinats. Per poder generar aquesta aplicació hi haurà una explicació de la programació amb Android Studio, així com del codi utilitzat que ens permetrà desenvolupar aquesta aplicació per poder així obtenir el resultat desitjat. Aquest treball combina part de codi juntament amb formules matemàtiques i físiques, una part gràfica i una part humana que serà la que farà funcionar l'aplicació una vegada realitzada. Aquest treball s'uneix a molts treballs realitzats en el passat amb altres realitzats amb anterioritat on es resolen problemes físics o matemàtics com el descompte, la fórmula dels gasos nobles, la llei de Kirchhoff, etc. Amb aquest treball dono la meva aportació a aquesta idea de fer una llibreria d'aplicacions de problemes físics, matemàtics, biològics i químics que permetran facilitar la resolució de problemes per a estudiants i altres persones que necessiten ajuda per resoldre les equacions matemàtiques que els descriuen. En este trabajo explicaremos la creación de una aplicación para la resolución de problemas de física de planos inclinados utilizando tan solo un dedo y un teléfono móvil para poder solucionar estos problemas de forma rápida y sencilla. La metodología MMT que es la que utilizo en el proyecto se basa en programación con Android Studio y la aplicación que voy a desarrollar permitirá resolver ejercicios de física sobre planos inclinados. Para poder llegar a crear esta aplicación habrá una explicación de la programación con Android Studio, así como del código utilizado que nos permitirá desarrollar esta aplicación para poder así obtener el resultado deseado. Este trabajo combina parte de código junto con formulas matemáticas y físicas, una parte grafica y una parte humana que será la que hará funcionar la aplicación una vez realizada. Este trabajo se une a muchos trabajos realizados en el pasado a otros realizados con anterioridad donde se resuelven problemas físicos o matemáticos como el descuento, la formula de los gases nobles, la ley de Kirchhoff, etc. Con este trabajo doy mi aportación a esta idea de realizar una librería de aplicaciones de problemas físicos, matemáticos, biológicos y químicos que permitirán facilitar la resolución de problemas para estudiantes y demás personas que necesiten ayuda para resolver las ecuaciones matemáticas que los describen. In this work we will explain the creation of an application for solving physics problems of inclined planes using just one finger and your mobile phone to solve these problems quickly and easily. The MMT methodology that is the one that I use in the project is based on programming with Android Studio and the application that I am going to develop will allow solving physics exercises on inclined planes. In order to create this application, we will have an explanation of the programming with Android Studio, as well as the code used that will allow us to develop this application in order to obtain the desired result. This work combines the code of the application together with mathematical and physical formulas, a graphic part and a human part that will be the one that will make the application work once it is finished. This work joins many others done in the past by other colleagues where physical or mathematical are solved such as the discount, the noble gas formula, Kirchhoff’s law, etc. With this work I give my contribution to this idea of creating a library of applications of physical, mathematical, biological and chemical problems that will make easier the resolution of different problems for students and others who need help to solve the mathematical equations that describe them.

The project described in this document is focused on adding a new functionality within Classpip, a gamification tool created by the union of projects carried out by EETAC students. Such functionality refers to the implementation of a geocaching module, giving students the ability to play geocaching games, which objective is to discover unknown locations by means of a mobile phone with GPS in it. In addition, giving the teachers, full access to the management of the characteristics that define a geocaching game. The aim of this project, is to show each and every single step that has been needed in order to host these types of games in Classpip. To achieve that, it has been necessary to modify the already existing repositories as well as the usage of various tools such as GitHub, which are described throughout the document. Lastly, emphasize that the project has been carried out in conjunction with Carlos Domínguez, however, due to the actual regulations, it has had to be submitted individually, resulting in two reports but with a large amount of shared content.

The aim of this project is to implement a tool for creating a geocaching game. In order to achieve this Classpip has been used, which is a set of projects aimed at developing a web and mobile application to make teaching more flexible. The GitHub platform has made possible the collaboration between all the project participants, storing in repositories the application components. In addition, Classpip has been developed on free software and thanks to this there has been total freedom among the members to use the program, copy and distribute code and even modify it. The web application has been developed in HTML5 and JavaScript while the mobile application is created with Ionic,based on Angular, and Apache Cordova makes it possible to build the application in web code instead of using platform-specific APIS's like iOS or Android. In this document the implementations that have been incorporated both in the web and in the mobile application are collected and detailed. Also appear the minimum explanations necessary for the understanding of the code with the idea of paving the way for future developers to participate in the project, since that is the key to the success of this concept since it would be impossible for an individual to cover so much work. It should be noted that this project was started with my partner Oriol Fuertes, so part of the memory of this project is shared. We developed the website together and later he was in charge of the student's mobile application and I was in charge of the teacher's one.

[CATALÀ] Avui en dia, és normal que qualsevol estudiant d’institut i universitat disposi d’algun aparell electrònic com un telèfon mòbil o tablet. Lluny de ser aparells per a l’oci, trucades o per guardar informació, també poden ser unes eines molt potents per a l’aprenentatge. En aquest projecte s’ha realitzat una aplicació per a dispositius mòbils utilitzant el MIT App Inventor, encara que no s’ha pogut seguir la metodologia Mobile Math Technology per limitacions del programa. S’ha estudiat la seva viabilitat fent un anàlisi d’aplicacions similars ja disponibles actualment i també dels possibles usuaris, en aquest cas estudiants d’institut i batxillerat. Basada en les tres lleis de Kepler, durant aquest període del treball s’han realitzat dues versions de l’aplicació, on la primera era la programació del codi per a que fos capaç de realitzar càlculs matemàtics de les tres lleis de Kepler, i la segona eren millores al codi i també a la interfície i imatge d’aquesta. Finalment, es mostra un exemple comparant com es resol un exercici qualsevol basat en una de les tres lleis de la manera estàndard, aplicant fórmules, amb la forma de resoldre’l utilitzant l’aplicació. [ANGLÈS] Nowadays, it is common for any high school and college student to have an electronic device such as a cell phone or tablet. Apart from being devices for leisure, calling or storing information, they can also be very powerful tools for learning. This project has developed an application for mobile devices using the MIT App Inventor, although Mobile Math Technology methodology could not be used due to program limitations. Its viability has been studied by analyzing similar applications currently available and also the potential users, in this case high school and baccalaureate students. Based on the Kepler’s Three Laws, during this period of work two versions of the application have been made, where the first was the programming of the code to be able to perform mathematical calculations of the Kepler’s Three Laws, and the second were improvements to the code and also to its interface and image. Finally, an example is shown comparing how to solve any exercise based on one of the three laws in the standard mode, applying formulas, with how to solve it using the application.

Lack of knowledge in the field of health is one of the leading causes of death in the world. Especially in populations where access to knowledge is limited by a socio-economic barrier. Introducing new communication technologies, can be a useful tool to fight back this problem. This project arises from the needs in communication improvements for health education, especially in diseases such as tuberculosis, malaria, AIDS or neglected tropical diseases. All of the diseases mentioned affects 4 out of 10 people worldwide. The formation of at-risk populations is key to this control or even the eradication of these infectious diseases. One of the tools to combat this problem is so-called technological information and communication tools (ICTs) as a mechanism to increase the scope of educational actions. This work presents all the structure and initial requirements that an ICT tool must have, the mechanisms for its creation and its complete programming with an open source code on AIDS control education. The work aims to be the basis for the creation of similar tools, with the ability to educate communities affected by these diseases. La falta de conocimientos en el ámbito de la salud es una de las principales causas de muerte en el mundo. Especialmente en las poblaciones dónde el acceso al conocimiento se encuentra limitado por una barrera socioeconómica. La introducción de nuevas tecnologías para la comunicación puede ser una herramienta útil para luchar contra este problema. Este proyecto surge de las necesidades en las mejoras de la comunicación para la educación en la salud, especialmente en enfermedades como la tuberculosis, malaria, sida o enfermedades tropicales desatendidas. El conjunto de las enfermedades mencionadas afecta a 4 de cada 10 personas en el mundo. La formación de las poblaciones en riesgo es clave para este control o incluso la erradicación de estas enfermedades infecciosas. Una de las herramientas para luchar contra este problema son las llamadas herramientas tecnológicas de la información y comunicación (TIC) como mecanismo para aumentar el alcance de las actuaciones educativas. Este trabajo plantea toda la estructura y los requisitos iniciales que debe tener una herramienta TIC, los mecanismos para su creación y su programación completa con un código open source sobre la educación para el control del sida. El trabajo pretende ser la base para la creación de herramientas similares, con la capacidad de formar comunidades afectadas por estas enfermedades. La falta de coneixements en l'àmbit de la salut, és una de les principals causes de mort al món, especialment sobre les poblacions on l'accés al coneixement es troba limitat per una barrera socioeconòmica. La introducció de noves tecnologies per a la comunicació pot ser una eina útil en el treball contra aquest problema. Aquest projecte, sorgeix de la necessitat de millores en la comunicació i la formació per a la salut, especialment en malalties com la tuberculosi, la malària, la sida i les malalties tropicals desateses. El conjunt d'aquestes malalties afecta 4 de cada 10 persones al món. La formació de les poblacions en risc és clau per al control i la erradicació d'aquestes malalties infeccioses. Una de les eines per lluitar contra aquests problemes és la utilització d'eines tecnològiques de la informació i comunicació (TIC) com a mecanisme per augmentar l'abast i l'eficàcia de les actuacions educatives. Aquest treball planteja tota l'estructura i requisits inicials que ha de tenir una eina TIC, els mecanismes per a la seva creació i la programació completa amb un codi open source sobre la formació per al control de la sida. El treball vol ser una base per a la futura creació d'eines similars, amb la capacitat de formar comunitats afectades per aquestes malalties.

“Millora de l’experiència d’usuari de l’aplicació d’Atenea” és un projecte final de grau que té com a objectiu proposar un redisseny de l’experiència de l’usuari de l’aplicació Atenea basada en Moodle. Actualment Atenea disposa d’una app però és poc utilitzada pels estudiants. S’ha decidit analitzar-ne les raons i proposar-ne un redisseny més útil per a ells. Es tracta d’un treball que s’engloba dins la disciplina de disseny UX/UI, ja que és una proposta d’una interfície digital. Primerament es realitzen un seguit de tècniques i mètodes d’investigació i anàlisi per a conèixer les necessitats dels usuaris per així aconseguir millorar la seva satisfacció durant l’ús de la plataforma. La majoria dels mètodes utilitzats ( l’enquesta, el test d’usuaris, el card sorting i el tree testing) fan que els usuaris formin part de les decisions de definició de la interfície. Així es pot proposar un disseny que millora la usabilitat i utilitza com a base el disseny centrat amb l’usuari. Un cop definits els requeriments i l’arquitectura de la informació de la interfície, es comença a dissenyar l’app. Primer es realitzen els wireframes, els de baixa fidelitat per conceptualitzar les primeres idees, i els d’alta fidelitat per establir la jerarquia dels elements en cadascuna de les pantalles. A continuació, es defineix l’estètica de l’app i es realitza el disseny gràfic definitiu de les pantalles. Per poder validar la proposta es desenvolupa un prototip interactiu i, amb aquest, un test d’usuaris. Finalment es proposen petites millores per solucionar les problemàtiques detectades. En definitiva, és un projecte que millora la interfície actual de l’app d’Atenea per proporcionar un producte digital intuïtiu, útil i complert per a tots els estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya.

The work presented in this document focuses on the implementation of a mobile phone application to support a gamification tool in the classroom, called Classpip. With this tool, it is intended that tutors or other users can stimulate or motivate a group of students through the use of games that implement gamified mechanics.

The flexibility of the MOOC service allows students to learn at their own time, place and pace, enhancing continuous communication and interaction among all participants in knowledge and community building. This model especially benefits people with disabilities, which can improve therefore their level of employability and social inclusion, reaching a better quality of life. Unfortunately the access to MOOC platforms present severe barriers: there is a lack of accessibility on the learning resources, the communicating tools and personalized user interfaces. All these issues add extra difficulties such as the need to develop specific digital or even social skills for students with functional diversity. In this context, MOOCs are leading a revolutionary computer and mobile-based scenario along with social technologies that will emerge new kinds of learning applications that enhance communication and collaboration processes. For that reason, this paper describes the need for designing an information model and related specifications to support a new strategy for delivering accessible MOOC courses to learners with special needs, in terms of their preferences and context of use based on a particular application profile. This user profile’s design is based on standard metadata schemas, data that provides information about other data, regarding the achievement of accessibility from content to user preferences.

En este trabajo analizamos la adquisición y aprendizaje de las competencias digitales metodológicas (CDM) de la competencia digital docente adquiridas en el Máster Universitario en Formación del Profesorado de Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato, Formación Profesional y Enseñanza de Idiomas en la Universidad UPC. La investigación forma parte del Trabajo de Final de Máster de Sílvia Galofre y Caroline Börjesson, dos alumnas que están actualmente cursando el Máster en Formación del Profesorado de Formación Profesional. La adquisición de las competencias digitales metodológicas se analizan desde dos perspectivas: la de los profesores que actualmente imparten asignaturas en el Máster y a través de su actividad profesional, transfieren las competencias digitales metodológicas a sus alumnos; y por otro lado, desde la perspectiva de los alumnos que están cursando el Máster y como futuros profesores, necesitarán acreditar la competencia digital metodológica, para obtener la competencia digital docente. Caroline Börjesson se encarga de analizar la perspectiva del claustro de profesores, mientras que Sílvia Galofré se ocupa de investigar la visión de los alumnos. Ambas investigaciones se desarrollan en paralelo, con un mismo objetivo. En el índice está indicada la parte común y específica de cada una de las investigaciones.

In this Digital era, thousands of teens in the universities use social network sites; it has become a way of life. Social Media Usage has recently received numerous debates in its impact on academics, with its advent, communities have become link to each other, but the lecture room still remains quite isolated, from other teachers, students, and a host of others who could potentially enhance learning. This study aimed at investigating the impact of social media usage on students’ academic performance through collaborative learning among university students in Ghana. Based Davis, Bagozzi & Warshaw (1989), Technology Acceptance Model (TAM), a conceptual framework was adopted for the study. To achieve the objectives, a quantitative data analysis method was employed. A total of 200 students were randomly surveyed for the study. Regression analysis revealed that, Interaction with peers, perceived ease of use and perceived usefulness had a significant positive relationship with collaborative learning. Furthermore, results suggested that there exist a significant mediation effects on the relationship between social media usage dimensions and academic performance. TAM does not take into account environment or economic factors that may influence a person’s intention to perform a behavior. The study recommends a clear mobile learning methodologies, rules and policies for integrating student activities on social media into their final grades

This study examined the effects of using Microsoft Mathematics on students’ attitude, conceptual understanding, and procedural skills in Differential Calculus. A quasi-experimental research design was used in which two different learning environments were compared. The participants of the study were two classes of Electrical Engineering students enrolled in Differential Calculus course, assigned randomly as control and experimental groups with 30 students in each group. The control group was taught using the traditional approach of teaching Differential Calculus while the experimental group was taught the same lessons using the Microsoft Mathematics embedded activity sheets. The experimental group learned through exploration and discovery of various concepts. The findings indicated that the participants had little understanding of the concepts and processes of Calculus prior to the conduct of the study. A significant improvement in their performances was noted after the experimentation. This suggests that the use of Microsoft Mathematics in teaching and learning Differential Calculus improves students’ conceptual understanding and procedural skills. It is also found that the use of Microsoft Mathematics in teaching and learning calculus is equally effective as the traditional approach. In terms of attitude, the experimental group demonstrated a “favorable” to “very highly favorable” attitude along the five (5) domains of the MTAS. A significant difference exists between the pretest and posttest attitude of the subjects on the domain “learning Mathematics with technology”.

El presente trabajo incluido en un marco de investigación más amplio, tiene como objetivo la implementación de un sistema de navegación georeferenciado y con realidad aumentada sobre plataforma Layar© para dispositivos móviles con propósitos docentes. Dicha aplicación permite la creación de canales de información mediante bases de datos con modelos virtuales y todo tipo de contenido multimedia. La metodología de trabajo es la de un caso de estudio de investigación educativa llevada a cabo con estudiantes de Arquitectura y Planificación Urbana a nivel de máster en una materia centrada en el uso de las Tecnologías de la Información y la Comunicación en el Diseño Urbano, usando como tema central los campus universitarios. Denominamos Geo-elearning a nuestra experiencia porque además de usar estrategias propias del E-Learning, incorpora la geolocalización de contenidos, permitiendo, sobre un emplazamiento determinado, su evaluación con propósitos docentes, lo que nos ha permitido demostrar su viabilidad y eficacia educativa. El present treball inclòs en un marc d’investigació més ampli, té com objectiu la implementació d’un sistema de navegació georeferenciat i amb realitat augmentada sobre plataforma Layar© per dispositius mòbils amb propòsits docents. Aquesta aplicació permet la creació de canals d’informació mitjançant bases de dades amb models virtuals i tot tipus de contingut multimèdia. La metodologia de treball és la d’un cas d’estudi d’investigació educativa portada a terme amb estudiants d’Arquitectura i Planificació Urbana a nivell de màster en una matèria centrada en l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el Disseny Urbà, utilitzant com tema central els campus universitaris. Denominem Geo-elearning a la nostra experiència perquè a més d’utilitzar estratègies pròpies de E-learning, incorpora la geolocalització de continguts permetent, sobre un determinat emplaçament, la seva avaluació amb propòsits docents, el que ens ha permès demostrat la seva visibilitat i eficàcia educativa. This paper, which is included in a larger research framework, aims to study the implementation of a mobile Geolocation-based Augmented Reality (AR) system on Layar© platform, for educational purposes. This application allows the creation of information channels using databases that store 3D models and all kinds of multimedia content. The working methodology for this educational research was the study case. It was conducted with students of Architecture degree and Urban Planning Masters, and we were focused on the use of ICT in Urban Design, using college campuses as a central theme. The experience was called Geo-learning because, besides the use of E-Learning strategies, it incorporated student’s 3d content geo-localization. This allowed its assessment on a particular site, and enabled us to demonstrate feasibility and effectiveness of this technology in educational settings.

“El videotutorial com a metodologia” fa un anàlisi de la situació actual del sistema educatiu en relació a l’aprenentatge de competències i a la inclusió de les noves tecnologies a les classes. Amb les dades tècniques aportades per la recerca, es proposa una nova eina metodològica que inclogui aquests dos aspectes. La metodologia proposada es basa en la creació d’un videotutorial com a recurs per posar en pràctica i acabar d’assolir coneixements vistos a les classes. En el treball es desenvolupa aquesta metodologia amb l’ajut d’una sèrie de descriptors que serviran per aplicar la creació de videotutorials a les aules d’educació secundària i formació professional. Partint de la idea que professorat i alumnat poden no estar alfabetitzats en l’audiovisual, la proposta va acompanyada d’una guia de bones pràctiques per la creació de videotutorials. Aquesta guia recull diversos aspectes importants per la realització d’aquestes peces. En la guia apareix des de la creació del guió, la preproducció, la realització i el muntatge, consells sobre com gravar i quin material utilitzar, així com diferents recursos que poden ajudar a fer-ho. El treball inclou la concreció d’aquesta metodologia aplicant-la a dues activitat de cicles formatius de grau mitjà i grau superior de famílies diferents.

Aquest projecte final de grau consisteix en una aplicació d’escriptori dissenyada per a l’aprenentatge interactiu de guitarra i desenvolupada amb el software Processing. El projecte parteix de la idea de programes com Guitar Pro o TuxGuitar, però creant una interacció entre l’usuari i el software permeten que hi hagi un flux de comunicació bidireccional d’informació mitjançant la connexió de la guitarra a l’ordinador a través d’un cable jack. L’aplicació funciona amb la guitarra connectada a l’ord inador a través de la línia d’entrada de micròfon. Seleccionant una de les opcions de la pantalla principal se li presentarà a l’usuari una partitura, quan estigui llest per a començar haurà de prémer la tecla ‘m’ del teclat i llavors començar a tocar el que llegeix a la pantalla. El programa l’avisarà un cop hagi tocat bé la nota corresponent deixant - lo avançar fins al final. Si té algun dubte de com és la digitació pot consultar - la prèviament mitjançant la opció de solució que ofereix el menú. El dissen y gràfic del software té la intenció de fer de l’aprenentatge un joc aportant diferents opcions perquè l’usuari pugui començar a aprendre les digitacions de les escales més bàsiques tenint com a professor o corrector el propi software. Per a desenvolupar a questa part s’han creat tres classes que permeten crear tots els espais que configuren les diferents pantalles de l’ aplicació. L’anàlisi d’àudio es realitza mitjançant la llibreria Minim de Processing, una llibreria d’àudio que permet utilitzar un framework que treballa amb anàlisi d’àudio a temps real , i que conté classes com la FFT o l’ AudioInput . Com algorisme de detecció de freqüència s’ha plantejat una adaptació del mètode HPS (Harmonic Product Spectrum) al llenguatge de Processing i la llibre ria Minim. Este proyecto final de grado consiste en una aplicación de escritorio diseñada para el aprendizaje interactivo de guitarra y desarrollada con el software Processing. El proyecto nace de la idea de programas como Guitar Pro o TuxGuitar, pero creando una interacción entre el usuario y el software permitiendo que haya un flujo de comunicación bidireccional de información mediante la conexión de la guitarra al ordenador a través de un cable jack. La aplicación funciona con la guitarra conec tada al ordenador a través de la línea de entrada de micrófono. Seleccionando una de las opciones de la pantalla principal se le presentará al usuario una partitura, cuando esté listo para empezar deberá pulsar la tecla ‘m’ del teclado y entonces empezar a tocar la partitura que lee en la pantalla. El programa le avisara cuando toque bien la nota correspondiente dejándolo avanzar hasta el final. Si tiene dudas sobre la digitación puede consultarlo a través de la opción ‘solución’ que ofrece el menú. El dis eño gráfico del software tiene la intención de hacer del aprendizaje un juego aportando diferentes opciones para que el usuario pueda comenzar a aprender las digitaciones de las escalas más básicas con la ayuda de un profesor o corrector que es el propio s oftware. Para desarrollar esta parte se han creado tres clases que permiten crear todos los espacios que configuran las distintas pantallas de la aplicación. El análisis de audio se realiza mediante la librería Minim de Processing, una librería de audio qu e permite utilizar un framework que trabaja con análisis de audio a tiempo real y que contiene clases coma la FFT o AudioInput. Como algoritmo de detección de frecuencia se ha planteado una adaptación del método HPS (Harmonic Product Spectrum) al lenguaje de Processing y la librería Minim. This final project degree consists in a desktop application designed in order to help to the interactive guitar learning and developed with the software Processing. The project idea was born across the use of s oftware as Guitar Pro or TuxGuitar and the motivation to create an interaction between the user and the software . The main idea is allowing the bidirectional flux of information through the guitar and laptop con nection by jack cable. The operating mode is connecting the guitar on the micro input. A guitar score will be presented to the user by selecting one option from the main screen; it is needed to press the ‘m’ button from the keyboard in order to start the analysis audio input, an d then starts to play what is showing in the screen. The program will show when is well played and let move up till the end. If it is needed some help to remember some positions, there is a ‘solution’ option. The graphic software interface wants to become the learning to a game through the different options submitted, and with the help of the virtual “teacher”. To develop this part, it was create three classes that let create all the different screens of the application. The audio analysis is made by the P rocessing Minim library; this is an audio library that allows using a real - time synthesis framework and has different classes as FFT or AudioInput. It is implemented an adaptation of the method HPS (Harmonic Product Spectrum) in order to work as a frequenc y detection algorithm

Treball que explora la manera de treballar la narrativa audiovisual a partir de l'elaboració d'un prototip de vídeo interactiu com a material educatiu.

Aquest treball té com a finalitat implementar una nova metodologia del Treball de Síntesi als centres docents. Aquesta, consisteix en utilitzar les eines que ens facilita “Google” per establir la plataforma on introduir les activitats (tant d’enunciat com de resposta) i la resolució de les mateixes. No obstant, tot i la utilització d’aquest tipus d’eines, la nova metodologia no perd de vista les sortides fora del centre docent, ja que es considera que visitar “in situ” aporta als alumnes una manera diferent d’aprendre. Com a plataforma per l’establiment de les activitats per part dels docents i les respostes per part dels alumnes, s’utilitzarà Google Sites. Per a la resolució de les activitats es farà ús d’eines col·laboratives com les que ofereix el Drive, a més d’aplicacions concretes per a la resolució de problemes. Amb aquest sistema es pretén aconseguir a grans trets els objectius següents: - Agilitzar les tasques d’elaboració de les activitats per part del professorat mitjançant l’ús d’una web-enunciat - Fomentar el treball cooperatiu de l’alumnat i del professor - Fer ús d’eines gratuïtes que ens ofereix “Google” Aquesta metodologia tot i estar pensada al llarg del treball per alumnat que està cursant 2n d’ESO en un centre docent del barri de Sant Andreu, es pot aplicar a qualsevol centre docent on es realitza el Treball de Síntesi, és a dir, de 1r a 3r d’ESO. El treball conté una proposta d’activitats on es reflecteix quin tipus d’activitats haurien de realitzar els alumnes, així com les eines i procediment per a resoldre-les. També es realitza un exemple del material que hauria de preparar el professorat per a l’alumne mitjançant una web-enunciat elabora amb “Google Sites” A més, abans de realitzar la proposta es fa un anàlisi de la normativa aplicable en l’àmbit del Treball de Síntesi, així com les metodologies que es porten a terme i les ambientacions que es realitzen a nivell general.

Aquest treball està orientat en poder oferir al centre de secundària objecte d’estudi una introducció a activitats cooperatives, i la seva corresponent coavaluació, dins de l’aula de tecnologia. Aquest estudi estarà dividit en les següents parts: - Introducció: on s’explica per què hem escollit els mètodes d’aprenentatge i ensenyament cooperatius i la coavaluació. - Definició i context del problema: on situarem al lector en tots els àmbits d’aquest cas, des de la descripció del municipi on es troba el centre, fins a descriure les classes de primer d’ESO, i el seu temari dins de l’assignatura de tecnologies. - Solució: part principal del treball, on es descriuran les dues propostes d’activitats cooperatives i la seva coavaluació, una enfocada a l’aula taller de tecnologia i l’altra a l’aula ordinària. - Resultat i conclusions: es valorarà el treball fet prèviament, i s’extrauran unes conclusions teòriques, ja que aquestes tasques i activitats no han pogut ser portades a la pràctica. Ens hem centrat en aquest tipus de metodologia per buscar una alternativa que poc a poc s’està estilitzant més en els centres, i en aquest on hem basat l’estudi s’està aplicant, però només en sessions de tutories, i amb comptagotes. És important portant aquestes noves formes d’ensenyar i aprendre per crear estudiants que al sortir al carrer, no es trobin desemparats en una societat totalment heterogènia i canviant.

El aprendizaje de la programación informática a edades tempranas comienza a ser un hecho en varios países. Los beneficios competenciales que acarrea trabajar esta disciplina para los alumnos van más allá del objetivo de formar ingenieros informáticos. El método de enseñanza dependerá de la experiencia previa, la edad u otros factores que condicionan su elección a un nivel personal. Lo que parece claro es que la clave para llegar a cumplir los objetivos de aprendizaje pasa por crear un proceso atractivo para los estudiantes. El videojuego Minecraft y su fuerte poder atrayente entre la comunidad infantil y adolescente es una importante baza a jugar en este proceso y es por eso por lo que ya han salido algunas herramientas asociadas al aprendizaje de la programación. Por otro lado, la Formación Profesional debería incrementar su oferta formativa en proporción a la creciente demanda de programadores que se da en el mercado laboral. En este sentido, los tres ciclos formativos de grado superior de la familia informática imparten un módulo de programación básica, pero no así en el único ciclo formativo de grado medio. Dicho ciclo, al estar enfocado al ámbito de los microsistemas informáticos y a las redes, no introduce a los alumnos al mundo de la programación. Muchos de ellos, tras acabar el grado medio, pasan a cursar estudios superiores relacionados con el desarrollo de software sin saber qué encontrarán. Esta tesis final de máster presenta la propuesta de un innovador curso de introducción a la programación para el ciclo formativo de grado medio de la familia de informática, utilizando herramientas de Minecraft como medio para facilitar el aprendizaje de los alumnos. El curso está diseñado para poder realizarse como una actividad extraescolar o como complemento a algún otro módulo profesional del ciclo formativo.

Les noves tecnologies juguen un paper molt important en l’educació formal dels alumnes, és per això que s’han anat incorporant paulatinament al llarg de les darreres dècades en les escoles i centres educatius. No obstant, el seu ús fora de les aules per realitzar tasques escolars pot presentar certes problemàtiques en els adolescents. En aquest treball, s’han determinat les possibles oportunitats i les potencials amenaces que comporta l’ús de les TIC en l’aprenentatge autònom dels alumnes d’ensenyament secundari d’un centre educatiu de Barcelona, el qual compta amb un projecte educatiu que garanteix l’accés a les noves tecnologies i en fomenta el seu ús. L’anàlisi s’ha realitzat per mitjà d’un estudi metodològic per enquestes i amb la finalitat d’afavorir a la creació de bones pràctiques i fer front als mals hàbits derivats d’un mal ús. En l’estudi s’ha observat que tot i que els alumnes no en fan un ús especialment perjudicial, tampoc no aprofiten tot el potencial educatiu que poden oferir les noves tecnologies. La causa d’això és la manca de coneixement específic sobre les possibilitats d’aprenentatge de les diferents TIC, per aquest motiu s’han elaborat propostes de millora destinades als docents, pares i als propis alumnes.

El present treball exposa material didàctic per un MOOC en estat de creació, titulat ‘Tecnociència i ciència-ficció: de King Kong a Einstein’. Aquest MOOC s’adreça, d’entrada, a estudiants i professorat de Primària i Secundària. La ciència-ficció és un gènere cinematogràfic, literari i de còmic que presenta avanços científics i tecnològics ja siguin reals o ficticis acompanyats d’històries i situacions algunes vegades increïbles. Es diferència del gènere fantàstic en que, encara que de vegades les històries són fictícies, aquestes podrien tenir lloc en un futur immediat. Per aquest motiu, es pot veure com un punt atractiu que té per finalitat incentivar la cerca per resoldre secrets sobre la nostra realitat. Es podria veure com un primer pas per inculcar als alumnes l’hàbit de l’aprenentatge a través dels seus propis descobriments. Mirant-lo des d’aquest punt de vista, la ciència-ficció és útil per divulgar i transmetre en l’àmbit de l’educació, utilitzant una nova tècnica d’aprenentatge per facilitar la transferència de coneixements científics i tecnològics. Aquest nou concepte d’aprenentatge pot tenir interessants resultats en les aules, despertant l’interès per la ciència i la tecnologia tot inculcant una bona compressió lectora i competència en anàlisi crítics i adoptant noves solucions. Pot esdevenir la primera casella cap a ments creatives que ajudin a imaginar noves tecnologies superiors o diferents a les actuals amb objectius i finalitats diferents i adaptables a nous problemes en diferents camps (medicina, medi ambient....), oferint noves possibilitats d’innovació. El mòdul a realitzar, ens aproparà als superherois de pel·lícules, llibres i còmics. Què es pot dir i aprendre dels impressionants superpoders que acostumen a mostrar aquests personatges tan populars? Aquest contingut pretén ser un complement pels estudiants i pel professorat a les assignatures de Tecnologia i Ciències. El mòdul desenvolupat es testejarà com a prova pilot amb els estudiants de 2n ESO del centre assignat en pràctiques.

El treball està basat en un projecte d’aprenentatgeservei (APS) en l’àmbit de la tecnologia. El treball està encarat a dissenyar un projecte educatiu anomenat TecnoTIC. TecnoTIC és una estratègia educativa que pretén transferir els coneixements de l’aula d’informàtica a la comunitat. La metodologia didàctica plantejada és l’APS on els alumnes de la matèria optativa d’informàtica de 4t d’ESO dinamitzaran 3 tallers monogràfics en l’ús de les TIC a gent de la tercera edat del seu mateix districte. TecnoTIC persegueix ser un recurs pedagògic d’interès per al professorat de l’àrea de tecnologia. En cap cas es tracta d’una activitat tancada, ja que es pot adaptar als diferents centres i/o entorns, i estaria subjecte a millora mitjançant revisió i avaluació dels objectius assolits.E l disseny d’aquesta proposta educativa sorgeix de la inquietud d’innovar en el si de l’àrea de la tecnologia per tal de dotarla de sentit i significat. D’altra banda, TecnoTIC pretén donar resposta a les necessitats formatives en matèria de TIC a la gent de la tercera edat, ja que aquest col•lectiu és especialment vulnerable als riscos associats a les noves tecnologies i presenta riscos d’exclusió social derivats de la fractura digital. En definitiva, el projecte TecnoTIC té la doble funció de l’educació en valors dels alumnes de secundària i la formació en noves tecnologies de gent de la tercera edat.

El trabajo presenta una innovación local realizada en un centro educativo. Las problemáticas existentes en la gestión de la agenda escolar en los centros, motiva implementar una agenda virtual a partir de dos herramientas virtuales que se enlazan, Moodle y Google Calendar. Los recursos utilizados durante la implementación son recursos de libre acceso; recursos que durante los últimos años son un complemento útil para aplicar nuevas metodologías en el aula. Con la finalidad de no etiquetar al trabajo como un contenido técnico, se implementa la agenda integrando aspectos pedagógicos y didácticos. Donde las competencias más trabajadas serán el tratamiento de la información y competencia digital, y la competencia de aprender a aprender. Previa a la implementación se realiza un estudio de viabilidad. Se observa si realmente resulta necesario una innovación de este tipo y si los diferentes agentes que interactuarán con la agenda virtual serán capaces de acceder al recurso. El recurso agenda escolar será implementado y gestionado por alumnos. Posteriormente, serán los alumnos quienes transmitan su experiencia y conocimientos a los diferentes niveles del centro escolar. Para lograrlo se trabaja con metodologías donde el alumnado sea el agente más activo y quien solvente los problemas que pueda encontrar. En el trabajo se expone los pasos de implementación de la agenda virtual y como se realiza la conexión con la plataforma Moodle. Así mismo, se presentan las normas pactadas entre los alumnos y docentes para realizar una correcta gestión de la agenda. La agenda virtual se dota de una responsabilidad grupal (aula) al gestionar la agenda. Por otro lado, se pretende que la agenda sea un mecanismo de feedback de información con las familias, siendo un soporte para aquellas que deseen hacer un seguimiento de la educación de sus tutelados. Importante señalar que desde el centro escolar están convencidos que crear recursos cuyo objetivo es fomentar unos buenos hábitos de estudio, derivan en una mejora notable de los resultados académicos