Search

El present Treball de fi de Màster és l'estudi de viabilitat d'un Laboratori de Fabricació itinerant, amb el que es busca determinar o no la viabilitat d'un recurs educatiu que permeti millorar l'accés a les tecnologies de Fabricació Digital als centres educatius. En primer lloc, es definirà la Fabricació Digital i els espais maker, analitzarem quins avantatges ens aporten en l'àmbit pedagògic i quin és el context actual a Catalunya respecte el espais i projectes maker en marxa, així com la facilitat o no que tenen els centres educatius per accedir-hi. A continuació definirem el recurs, els equipaments amb els que comptarà i les seves característiques operatives i quins avantatges podrà aportar, així com un breu anàlisi econòmic per definir el cost del recurs. Aquest anàlisi finalment ens podrà ajudar a determinar si aquest recurs podria tenir cabuda en l'entorn educaciu català i si podria ser interessant la seva implementació.

El moviment maker va ser implementat com una nova corrent educativa a partir l'any 2000 amb l'objectiu de proporcionar noves formes per involucrar-se en experiències d'aprenentatge creatiu. A Catalunya trobem el programa d'innovació pedagògica FAIG, que pretén implementar la cultura maker i els espais de creació digital als centres educatius del territori. En el present treball es fa una proposta didàctica que respongui als objectius pedagògics i eixos d'innovació del programa FAIG. Per aconseguir-ho s'ha fet una cerca bibliogràfica sobre el plantejament pedagògic tant de la metodologia maker com del programa FAIG. A continuació, s'ha efectuat una recopilació i anàlisis de dades que inclou una entrevista a un dels tècnics del programa, la visita a una fira de projectes i l'anàlisi de 26 projectes portats a terme a centres educatius que formen part del programa FAIG. Aquesta proposta busca contribuir a la integració de la cultura maker a les aules, fomentant l'aprenentatge creatiu i actiu de l'alumnat.

Les tecnologies de fabricació digital i el moviment "maker" que es viu actualment en el sistema educatiu arreu del món està transformant les tradicionals aules-taller de tecnologia dels centres educatius. En el present treball es recull una recerca de quins aspectes s'han de tenir en compte alhora d'elaborar la configuració d'un espai "maker". Seguidament, es confecciona un diagnòstic d'un cas concret d'un centre educatiu d'educació secundària que forma part del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, en el qual es detecten oportunitats amb un cert potencial d'evolució positiva. A continuació, es generen una sèrie de propostes de millora pel centre tractat, amb relació a la recerca de fonaments teòrics i al diagnòstic particular realitzat. Finalment, es valora la seva transferència d'aplicació en altres centres educatius.

En una societat en constant evolució tecnològica, l'educació ha d'adaptar-se per satisfer les necessitats presents i futures. El present treball analitza les influències de l'espai en l'aprenentatge, el moviment 'maker', el Projecte europeu de l'Aula del Futur (European Schoolnet, 2012), i espais de fabricació digital existents per proposar unes eines de suport per al disseny d'aquesta tipologia d'espais amb l'objectiu de maximitzar les possibilitat educatives en aquests espais i potenciar les competències STEAM requerides en el context social i laboral actual. La proposta es contextualitza dins el programa d'innovació educativa FAIG del Departament d'Educació que està treballant actualment en el repte d'introduir correctament espais de fabricació digital als centres educatius.

El nou currículum de la LOMLOE, en comparació amb els anteriors, fa més èmfasi en la importància d'aprendre amb sentit, a partir d'un repte inicial i en un context concret. Entre d'altres, proposa el treball per projectes i l'ús de tecnologies emergents com a metodologies innovadores a incorporar en els centres educatius de secundària, per dur a terme un aprenentatge significatiu. El treball que teniu entre mans, està adreçat a centres amb poca o molt poca experiència en aquestes metodologies i que vulguin iniciar-s'hi. Primerament, es resumeixen les característiques de la metodologia de l'aprenentatge basat en projectes, l'ABP, i de la cultura maker com fonament teòric previ a l'aplicació a l'aula. Seguidament, es presenta una biblioteca de projectes pel nivell de 1r de l'ESO, amb la finalitat d'adquirir habilitats tecnològiques, fer recerca, iniciar-se en el llenguatge de programació i practicar la fabricació de productes seguint l'interès de l'alumnat. Per acabar, s'aporta la programació trimestral d'un curs escolar d'una assignatura que hem anomenat: Projectes amb enfocament tecnològic. Aquest treball vol ser una eina d'ajut als docents i centres que vulguin destinar les hores de gestió autònoma per iniciar, en el primer curs de l'ESO, la metodologia de projectes, des del vessant tecnològic.

El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha impulsat el programa STEAMcat amb l'objectiu d'augmentar les vocacions cientificotecnològiques i matemàtiques, especialment en dones i contextos socials desafavorits. Per altra banda, el nou currículum incrementa la presència de les situacions d'aprenentatge interdisciplinaris i l'aprenentatge basat en projectes, per als que reserva una franja horària, deixant a criteri dels centres quin ha de ser el contingut d'aquestes hores. En aquest TFM s'analitza la implementació del programa STEAMcat en un institut de secundària, amb l'objectiu d'incrementar i millorar la presència del contingut de caire tecnològic en els projectes educatius. A través de la revisió de projectes existents a l'institut, la recerca de noves propostes a repositoris d'internet i la creació d'una nova situació d'aprenentatge dedicada a la problemàtica de la contaminació plàstica, aquest treball busca augmentar l'interès de l'alumnat per les disciplines cientificotecnològiques, reforçar la seva orientació vers els estudis i professions STEM, i millorar la seva comprensió del món cientificotecnològic.

En aquest TFM es realitza un anàlisi de les oportunitats que planteja el currículum d'educació secundària per incorporar, de manera transversal, coneixements i conceptes vinculats a la Supercomputació per tal de reduir la "impedància d'entrada" en aquest camp. Es prenen com a base diferents iniciatives i activitats extra-curriculars en entorns o tecnologies similars, treballant en la translació d'aquells conceptes bàsics i metodologies de treball vinculades a la Supercomputació com a eina en un entorn multidisciplinari a les assignatures que conformen els citats currículums. A partir d'aquí, es plantegen actuacions en dues vessants: metodològiques/curriculars i d'eines de suport. L'objectiu final del TFM és, en resum, explorar alternatives per desmitificar la Supercomputació en els cicles d'educació secundària i avançar idees i conceptes que permetin tant una transició més suau a cursos o carreres d'especialització per aquell estudiantat interessat en aquest tema en concret com per la resta d'estudiantat que, en algun moment de la seva formació posterior i/o vida laboral, requerirà accedir a serveis i eines de Supercomputació per complementar els seus estudis o la seva feina.

L'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) és una bona oportunitat per posar en el centre d'un aprenentatge significatiu al propi alumnat. El CESIRE ha estat l'entitat encarregada d'engegar el programa FAIG en escoles i instituts, a través del qual es realitzarà un acompanyament pedagògic al professorat i s'implantaran espais maker en els centres (els FAIG-Lab), que pretenen ser el braç tecnològic d'un canvi de paradigma dins el sistema educatiu català, orientat a millorar la qualitat de l'aprenentatge del nostre alumnat i pensant en el seu futur. En el present treball s'analitzen les possibilitats d'extendre la implantació d'espais maker als itineraris de Formació Professional. Per fer-ho, s'ha dut a terme una fase de coneixement i anàlisi del programa, s'han fet una sèrie d'entrevistes i assistència a jornades relacionades amb la FP i la creació digital, s'han recollit dades d'espais de fabricació digital i de centres educatius i finalment s'ha fet una proposta per implantar, en un futur, el FAIG-Lab a la FP, basada en les dades recollides, l'experiència professional i l'aprenentatge al llarg del Màster de Formació del Professorat.

Aquest Treball de Fi de Màster analitza la relació entre l'aprenentatge a l'aula de l'alumnat de secundària i el marc horari i distribució de matèries durant la jornada lectiva. Com a punt de partida, es realitza una recerca d'informació sobre el tema per sintetitzar els coneixements actuals. Es comprova que les intuïcions i opinions que tenen docents i professionals del món educatiu en actiu coincideixen parcialment amb els resultats de la recerca, ja que pràcticament la meitat dels enquestats hi estan d'acord i l'altra meitat no. En un centre de secundària s'han analitzat les qualificacions mitjanes d'alguns grups i cursos en quatre matèries, per tal de comprovar si els resultats són coherents amb les conclusions de la recerca o si justifiquen més la posició del professorat que no hi coincideix. No s'ha trobat una correlació clara en els resultats, degut segurament a què en aquest tema intervenen molts més factors que caldrien analitzar també i en un temps molt més llarg. Finalment, s'han realitzat diverses propostes tant de tipus de jornada com de distribució de matèries per tal que en un futur puguin servir a centres de secundària en l'elaboració dels seus horaris.

Els llocs de treball del futur estan esdevenint cada cop més tecnològics. La necessitat de personal format en el camp tecnològic que genera aquest fet entra en conflicte amb la falta de graduats en enginyeries i es fa notar als instituts, on l'alumnat mostra poc interès per assignatures com tecnologia. En aquest treball de final de màster es presenta un projecte a desenvolupar durant el segon curs de l'educació secundària obligatòria. Aquesta proposta pretén millorar la motivació de l'alumnat a través del cosplay, una passió personal, que serà tema central durant tot el projecte. Aquest es planteja com un procés tecnològic, on durant tot el curs, els alumnes aniran adquirint els nous coneixements i posant-los en pràctica amb un objectiu final, tenir un cosplay acabat.

L'ús de plaques de control a l'aula de Tecnologia dels instituts esdevé una gran oportunitat perquè els alumnes aprenguin robòtica i programació i per fomentar el pensament computacional. Però la dificultat inicial que pot suposar aquest material si no s'ha utilitzat abans pot fer que a molts no els hi atregui ni tan sols abans de començar. Amb aquest TFM es pretén buscar una metodologia que, acompanyada d'activitats dinàmiques i amb objectius motivadors, permeti a alumnes de 3r d'ESO desenvolupar un aprenentatge eficaç de les plaques de control i adquirir les competències corresponents de forma mínimament notable.

Este TFM se basa en la creación de material docente para la implementación, adaptación o creación desde cero de la UD de "Sistema de representación gráfica". En el bloque de contenido curricular de 1o ESO correspondiente al "Diseño y construcción de objetos" se acostumbran a utilizar fichas de ejercicios donde, a partir de figuras dadas en vista axonométrica, se pide al alumnado que realice las 3 vistas del sistema de representación (planta, alzado y perfil). Con estos ejercicios el alumnado no acaba de interiorizar bien la visión espacial de las figuras desde cualquier perspectiva, y por ello en este trabajo se diseña material docente complementario a dicha unidad didáctica para que los alumnos puedan practicar, entrenar y mejorar la visión espacial utilizando programas y herramientas que manipulan las figuras en tres dimensiones. De esta forma el alumno podrá dibujar las figuras en 3D y observar desde cualquier perspectiva y punto de vista la misma pudiendo visualizar mejor la planta, alzado y perfil. Con esta propuesta se espera mejorar la capacidad de visualizar una figura desde cualquier perspectiva. El material creado incluye documentos para el alumnado, orientaciones para el profesorado y manuales que pueden utilizar ambos.

Històricament, la gestió d'aula és un dels conceptes que més preocupen i han preocupat al professorat. Un mal ambient a l'aula pot influir negativament en molts aspectes, tant en la forma d'aprenentatge dels alumnes com en la salut mental dels professors. Tenir recursos assequibles a l'abast per saber com actuar en diferents situacions pot resultar molt tranquil·litzant i ajudar al fet que la tasca educativa sigui més fàcil. La necessitat d'oferir unes directrius senzilles i clares als docents és cada cop més evident amb l'augment dels casos de la síndrome d'esgotament que incideix especialment en aquest col·lectiu professional. Per tal d'aclarir quins són els millors recursos per fer una correcta gestió d'aula s'han buscat articles que hagin fet servir un mètode científic per descobrir quines són les millors estratègies i tècniques per establir un ambient correcte de treball a classe.

La proposta de treball consisteix en l'aplicació de la metodologia de l'aprenentatge basat en projectes amb la creació de material didàctic que inclou dues tècniques innovadores: La realitat augmentada i el quadre "viu". La creació d'aquest material didàctic per un projecte interdisciplinari STEAM vol apropar l'ús de realitat augmentada als centres. A la vegada pretén introduir d'una manera motivadora i senzilla l'alumnat de 1r d'ESO a les TIC, donat que venen d'una primària totalment tradicional i a vegades presenten dificultats en un entorn altament digitalitzat. Es proposa també la creació de material de suport sobre l'ús de la Realitat Augmentada com a recurs pels docents a l'aula, per tal de construir entorns augmentats d'aprenentatge consistents en murals que tinguin informació exposada de manera clàssica, però al seu torn, amb fotografies i codis que prenguin vida en vídeos interpretats pel mateix alumnat, formes d'objectes en 3D, creacions de contingut, etc. En el nostre cas, aquests quadres o murals RA seran el treball final d'un projecte que passarà per fases d'investigació, creació multimèdia en grup i ús de la Realitat Augmentada, tot això mitjançant una metodologia STEAM per així estimular el procés d'ensenyament-aprenentatge., Los profesores se plantean cada día el reto de hacer que grupos de estudiantes muy diversos y con un alto nivel de complejidad avancen en el proceso de enseñanza y aprendizaje con motivación, implicación i efectividad. La propuesta de trabajo consiste en la aplicación de la metodología de aprendizaje basada en proyectos con la creación de material didáctico para la construcción de un proyecto final basado en diversas técnicas: Uso de la realidad aumentada y Uso de la imagen viva. La creación de este material didáctico para un proyecto interdisciplinario STEAM quiere acercar el uso de la Realidad Aumentada a los centros, pretende introducir de forma motivadora y sencilla a los alumnos de 1º de la ESO a las TIC, ya que proceden de una primaria totalmente tradicional y a veces presentan dificultades en un entorno altamente digitalizado. A lo largo del proyecto, se tendrá en cuenta la posibilidad de construir entornos aumentados de aprendizaje consistentes en murales que tengan información expuesta de manera clásica, pero a su vez con fotografías y códigos que cobrarán vida en vídeos interpretados por los propios alumnos, formas de objetos 3D, creaciones de contenido, etc. Estos cuadros o murales de RA serán el trabajo final de un proyecto que pasará por fases de investigación, creación multimedia grupal y uso de la metodología RA y STEAM con el fin de estimular el proceso de enseñanza-aprendizaje.

És necessari que existeixi, per l’alumnat de qualsevol nivell, una bona educació ambiental per tal de conscienciar i reduir les diferents problemàtiques ambientals que amenacen a la societat i al planeta. El present treball de fi de màster ha valorat la presència i la qualitat de continguts relacionats amb la dimensió de medi ambient de l’àmbit cientificotecnològic de secundària i de l’assignatura de tecnologia industrial presents a la plataforma Go-Lab a més de generar nou material didàctic. En una primera fase s’ha analitzat els laboratoris que ofereix Go-Lab i els seus ILS dins la temàtica de medi ambient. Seguidament, s’ha avaluat la qualitat i la classificació realitzada d’aquest material didàctic. Finalment, s’ha creat un ILS relacionat amb la gestió de residus municipals per Tecnologia de 1r d’ESO que ja forma part del repertori existent i que, a més, s’ha implementat amb una mostra d’alumnes de secundària. En analitzar els ILS de medi ambient, s’ha vist com la seva qualitat, en la majoria dels casos, és força bona, ja que respecten les directrius que marca Go-Lab per un ILS i els continguts són de bona qualitat. Com a punts de millora, la classificació existent a la plataforma presenta certes incongruències que haurien de ser millorades i que hi ha veritablement poc material didàctic per treballar, explícitament, continguts de medi ambient. S’ha dissenyat, aplicat i avaluat un ILS complet. Es conclou que l’aprenentatge de l’alumnat que ha utilitzat l’ILS dissenyat ha sigut excel·lent, i la seva satisfacció personal bona. Per acabar, es valora que Go-Lab és una plataforma amb milers de possibilitats pedagògiques que promou l’equitat educativa i que permet mantenir l’aprenentatge matemàtic, científic i tecnològic sense necessitar gaire recursos econòmics ni presencialitat., Es necesario que exista, para el alumnado de cualquier nivel, una buena educación ambiental para concienciar y reducir las diferentes problemáticas ambientales que amenazan a la sociedad y al planeta. El presente trabajo de fin de máster ha valorado la presencia y la calidad de contenidos relacionados con la dimensión de medio ambiente del ámbito científicotecnológico de secundaria y de la asignatura de tecnología industrial presentes en la plataforma Go-Lab además de generar nuevo material didáctico. En una primera fase se han analizado los laboratorios que ofrece Go-Lab y sus ILS en la temática de medio ambiente. Seguidamente, se ha evaluado la calidad y la clasificación realizada de este material didáctico. Finalmente, se ha creado un ILS relacionado con la gestión de residuos municipales para Tecnología de 1º de ESO que ya forma parte del repertorio existente y que, además, se ha implementado con una muestra de alumnos de secundaria. Al analizar los ILS de medio ambiente, se ha visto como su calidad, en la mayoría de los casos, es bastante buena, ya que respetan las directrices que marca Go-Lab para un ILS y los contenidos son de buena calidad. Como puntos de mejora, la clasificación existente en la plataforma presenta ciertas incongruencias que deberían ser mejoradas y que hay verdaderamente poco material didáctico para trabajar, explícitamente, contenidos de medio ambiente. Se ha diseñado, aplicado y evaluado un ILS completo. Se concluye que el aprendizaje del alumnado que ha utilizado el ILS diseñado ha sido excelente, y su satisfacción personal buena. Por último, se valora que Go-Lab es una plataforma con miles de posibilidades pedagógicas que promueve la equidad educativa y que permite mantener el aprendizaje matemático, científico y tecnológico sin necesitar muchos recursos económicos ni presencialidad.

Aquest treball es desenvolupa en un context en que l'aprenentatge virtual o híbrid ha pres una rellevància inesperada. Aquest model d'ensenyament es comença a desenvolupar a finals de la dècada dels seixanta per estudis post obligatoris, però avui en dia està en boca de tots per les circumstàncies de la pandèmia. De forma natural s'ha produït un canvi de model d'educació que sense deixar de ser principalment presencial, s'ha anat adaptant a una major presència d'entorns virtuals o híbrids. Les limitacions donades pel confinament han provocat que aquest canvi progressiu i natural es precipités. Per tal d'implementar aquesta educació virtual ha estat necessari que els docents busquessin de forma ràpida i àgil eines virtuals per a poder continuar l'ensenyament. Una d'aquestes eines virtuals correspon a laboratoris remots, virtuals, aplicacions i espais d'aprenentatge per experimentació. Aquest treball s'han enfocat en la plataforma GoLab de European Schoolnet donat que és una plataforma de laboratoris on line molt activa, enfocada a nivells d'ensenyament obligatori i generada a partir d'un projecte europeu d'educació. Aquesta plataforma, actualment d'abast mundial, té molts laboratoris online en assignatures STEM. El treball ha analitzat els laboratoris en línia i activitats que es poden consultar i els ha classificat segons les unitats didàctiques del currículum de Tecnologia tan pel que fa a secundària com pel que fa a batxillerat. La classificació d'aquestes eines virtuals

Un dels reptes importants que han de fer front els docents d'avui en dia és la gran diversitat del seu alumnat. Resulta complex trobar les estratègies necessàries per poder avançar en el procés de desenvolupament i aprenentatge de cadascun d'ells. Quan es parla d'atenció a la diversitat en termes educatius, es fa referència a totes aquelles accions que es poden realitzar per donar resposta a les diferents individualitats que cal atendre: les característiques concretes dels alumnes plantegen necessitats educatives també diverses. En aquest treball es fa servir Tinkercad, una eina web en línia i gratuïta, dins el seu vessant de simulador de circuits electrònics, per adaptar part del currículum de 4t de l'ESO a un grup d'alumnes amb problemes d'aprenentatge diversos. El material didàctic elaborat dins aquest treball vol, per una banda, facilitar i incrementar la motivació pel procés d'aprenentatge d'aquests alumnes. Per altra banda, també serveix de tutorial o guia pel docent que utilitzi aquest software per primer cop, facilitant que pugui aplicar de manera senzilla aquesta adaptació curricular a l'aula.

Educar tiene como finalidad el desarrollo tanto cognitivo como emocional de la personalidad. Las nuevas tecnologías han cambiado, entre otras muchas cosas, la manera de aprender. Este hecho implica un cambio del rol de los docentes, ahora es mucho más importante formar personas autónomas y preparadas emocionalmente para adaptarse a los cambios y para la vida. El currículum competencial quiere destacar la relevancia que tienen las competencias transversales durante el proceso de aprendizaje. Las competencias personales, sociales y emocionales son elementos de desarrollo integral del individuo y por lo tanto es necesario efectuar cambios en la educación más allá de los contenidos. El objetivo de este trabajo es proponer herramientas y recursos de educación emocional desde la tutoría, para que los alumnos puedan mejorar su autoestima, el autocontrol, la capacidad de resolución de conflictos y la motivación. A partir de encuestas al profesorado ya los alumnos de un Centro concertado de Barcelona se dibuja una imagen de cómo ven profesores y estudiantes las clases de tutoría, cómo se podrían mejorar y cuáles son los temas que más interés despiertan entre alumnos y docentes. Los resultados de las encuestas confirman la impresión de que el profesorado considera importante los temas de educación emocional y el material ligado a ellos, y que los alumnos valoran esta parte de la formación porque es de la que más han aprendido.La propuesta de actividades incluye una serie de recursos y documentos existentes que durante el desarrollo del trabajo han sido fuente de inspiración y de seguro pueden ser de utilidades para tratar diferentes aspectos de la tutoría a lo largo del curso. Por otra parte, se proponen una serie de actividades elaboradas específicamente para poder profundizar en los temas más relevantes que se han detectado de interés para docentes y alumnos del Centro analizado a partir las respuestas de la encuesta (autoconocimiento, autocontrol y autoestima, relación con, Educar té com a finalitat el desenvolupament tant cognitiu com emocional de la personalitat. Les noves tecnologies han canviat, entre moltes altres coses, la manera d’aprendre. Aquest fet implica un canvi del rol dels docents, ara és molt més important formar persones autònomes i preparades emocionalment per adaptar-se als canvis i per a la vida. El currículum competencial vol destacar la rellevància que tenen les competències transversals durant el procés d’aprenentatge, i les competències personals, socials i emocionals són elements de desenvolupament integral de l’individu i per tant és necessari efectuar canvis en l’educació més enllà dels continguts. L'objectiu d'aquest treball és proposar eines i recursos d’educació emocional des de la tutoria, per a que els alumnes puguin millorar la seva autoestima, l’autocontrol, la capacitat de resolució de conflictes i la motivació. A partir d’enquestes al professorat i als alumnes d’un Centre concertat de Barcelona, es dibuixa una imatge de com veuen professors i estudiants les classes de tutoria, com es podrien millorar i quins són els temes que més interès desperten entre alumnes i docents. Els resultats de les enquestes confirmen la impressió que el professorat considera important els temes d'educació emocional i el material lligat a ells, i que els alumnes valoren aquesta part de la formació perquè és de la que més han après. La proposta d’activitats inclou una sèrie de recursos i documents existents que durant el desenvolupament del treball han estat font d’inspiració i de segur poden ser de utilitats per a tractar diferents aspectes de la tutoria al llarg del curs. Per altra banda, es proposen una sèrie d’activitats elaborades específicament per poder aprofundir en els temes més rellevants que s’han detectat d’interès per a docents i alumnes del Centre analitzat a partir les respostes de l’enquesta: autoconeixement, autocontrol i autoestima, relació amb els altres, respecte (bullying, masclisme), motivació i futur

Aquest Treball Final de Màster analitza la conflictivitat existent a les aules d'un institut de secundària. S'ha fet un estudi, amb dades reals de dos centres, sobre les incidències produïdes segons tres paràmetres que són la franja horària o hora lectiva, el curs i la matèria. Aquestes dades s'han representat i analitzat mitjançant taules i gràfics per poder fer una comparació. Els resultats obtinguts en els dos centres són sorprenentment coincidents pel que fa a conflictivitat per cursos i franges horàries, que es concentra al primer cicle i a la segona franja horària. Les diferències són una mica més grans pel que fa referència a les assignatures. Un cop identificada la franja horària més conflictiva del dia, s'ha dissenyat una proposta d'aplicació a l'aula relacionada amb tècniques de relaxació. Per desenvolupar la proposta s'ha fet un estudi de les tècniques existents a l'actualitat.

Aquest projecte es centra en el treball dut a terme en un institut d'alta complexitat amb un nombre significatiu d'alumnat nouvingut procedent de llengua no romànica però amb un coneixement molt elevat de llengua anglesa. Aquest alumnat s'ha vist obligat a abandonar el seu país d'origen i ha arribat aquí a començar una nova vida en una època de la vida tan complicada com l'adolescència, és per això que és important que es puguin integrar i sentir acollits el més ràpid possible al sistema educatiu català. Per tal de poder incloure aquest alumnat és necessari adaptar els recursos actuals de l'assignatura de Tecnologia a partir de nous materials, ajuda entre iguals (ajuda entre el mateix alumnat), etc.