Search

Un dels reptes de l'educació actual, és personalitzar l'aprenentatge, on l'alumnat és el centre i esdevé protagonista actiu en el seu procés d'aprenentatge. L'aprenentatge adaptatiu sorgeix en l'atenció a la diversitat, atès que l'alumnat té diferents ritmes, estils i hàbits d'aprenentatge, així com diversos interessos, habilitats i coneixements assolits. L'aprenentatge adaptatiu és un mètode que combina estratègies educatives, tecnologia de la informació i analítica de dades i està molt lligat a l'evolució de la intel·ligència artificial. Tant la intel·ligència artificial com l'aprenentatge adaptatiu son conceptes que existeixen des del segle passat i l'arribada de la intel·ligència artificial és una realitat a les aules. En aquest treball de Final de Màster es fa una revisió de l'estat de l'art, de diverses eines d'aprenentatge adaptatiu basades en intel·ligència artificial (IA), que hi ha disponibles al mercat. Al novembre del 2022 va irrompre el ChatGPT, un xatbot basat en IA generativa de l'empresa openIA. Es proposa des de la pràctica docent a l'aula, una aplicació de metodologia d'aprenentatge adaptatiu utilitzant ChatGPT, amb la finalitat de ser un model escalable i flexible. Finalment s'analitzen els seus beneficis i les seves limitacions.

La necessitat de fer una bona orientació professional, especialment entre els estudiants de 4t d'ESO i Batxillerat, és relativament nova. Alguns països li dediquen molts esforços i en altres no existeix. En aquest treball final de màster, analitzo com es fa en els països amb més experiència i que li dediquen més recursos i les diferents formes de fer-la,També analitzo l'impacte entre els estudiants i el seu impacte en l'ocupabilitat durant els primers anys de carrera laboral. També analitzem perquè és important d'involucrar a entitats públiques, escoles i empreses en el procés per preparar els joves per les feines del futur.

L'objectiu d'aquest treball és explorar l'ús d'eines digitals i Realitat Virtual en l'educació, especialment en el camp de la biotecnologia. Per complementar-ho, s'elabora una activitat que s'acabarà implementant a l'aula per valorar de forma empírica l'eficàcia d'aquestes eines. Per això, es realitza una recerca bibliogràfica per establir un marc teòric. A través d'aquesta recerca, es proporciona una base per entendre i explorar en profunditat els temes relacionats amb l'ús d'eines digitals en l'educació, així com per argumentar els seus beneficis i detraccions. A continuació es dura a terme una investigació de les diferents plataformes de realitat virtual i simuladors disponibles en el camp de la biotecnologia. L'objectiu és identificar i fer una valoració de les eines digitals que ofereixen contingut rellevant per a l'ensenyament de la biotecnologia. La segona part del treball consisteix a desenvolupar una activitat utilitzant una de les eines digitals seleccionades. Aquesta activitat està dissenyada per a l'ensenyament de la Biotecnologia en la Formació Professional amb l'objectiu de permetre als estudiants experimentar i explorar conceptes de biotecnologia de manera interactiva a través de la plataforma o el simulador triat. En acabar l'activitat, es recullen els resultats de satisfacció de l'alumnat mitjançant una enquesta UEQ-S. Finalment, els resultats de les enquestes seran analitzats i avaluats a fi de fer propostes de millora.

Aquest treball aborda la importància del coneixement i tractament de la Intel·ligència Artificial (IA) en els Cicles d'Imatge. Amb l'evolució tecnològica de l'última dècada, incloent la proliferació dels telèfons intel·ligents, l'explosió de les xarxes socials i l'emmagatzematge en el núvol, la IA s'ha convertit en una tendència dominant. En aquest context, és crucial que els estudiants d'FP s'informin i formin en IA, ja que és una tecnologia emergent que està transformant ràpidament diversos sectors, i permet als estudiants adquirir habilitats de reflexió i pensament crític, essencials per mantenir-se rellevants en el mercat laboral. Analitzant com la IA pot millorar competències específiques del cicles d'imatge i arts gràfiques, es proposa una activitat basada en treball per projectes, per explorar la temàtica de la IA i proporcionar als estudiants eines i aplicacions que millorin la seva eficiència i precisió en el treball amb imatges, que pot ser aplicada a Cicles Formatius d'ambdues famílies professionals (Imatge i So o d'Arts Gràfiques), amb l'objectiu de començar a preparar als estudiants per a les demandes actuals i futures del mercat laboral, al voltant d'una temàtica que de moment no es contempla als currículums.

En el present Treball de Fi de Màster es programa una activitat d'ensenyament i aprenentatge (AEA) contextualitzada en el primer curs del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Automatització i Robòtica Industrial i que presenta una característica clau: la participació directa a l'aula de professionals del sector. L'objectiu de l'activitat és acostar l'alumnat a la seva realitat professional a la vegada que es treballen continguts curriculars del cicle formatiu. L'AEA està formada per dues sessions programades en l'àmbit teòric, de les quals la primera es complementa amb la visita real de dos professionals a l'aula d'un centre de Formació Professional de la ciutat de Barcelona. Per tal d'avaluar el funcionament de l'activitat, el treball recull l'opinió de l'alumnat mitjançant una enquesta. Els resultats obtinguts, juntament amb contribucions pròpies, permeten extreure algunes conclusions i reflexionar sobre futures propostes de millora.

El emprendimiento ha ganado gran interés en la educación y la sociedad debido a su capacidad para fomentar la creatividad, la innovación y el pensamiento crítico en los estudiantes. Además, puede contribuir al desarrollo económico y social al generar empleo y mejorar la calidad de vida. Sin embargo, muchos profesores enfrentan dificultades para enseñarlo debido a la falta de conocimientos y recursos específicos. Por lo tanto, se necesita una guía de enseñanza del emprendimiento para proporcionar a los profesores las herramientas necesarias. Esta guía tiene como objetivo integrar el emprendimiento en los planes de estudio y ayudar a los estudiantes a desarrollar habilidades emprendedoras. No solo beneficiará a los profesores en su enseñanza, sino que también impactará positivamente a los estudiantes, brindándoles conocimientos y habilidades relevantes para su futuro profesional y personal. Además, promoverá la cultura emprendedora y motivará a los estudiantes a convertirse en empresarios exitosos, lo cual tendrá un impacto en el desarrollo económico y social del país. En resumen, la guía de enseñanza del emprendimiento para profesores es una valiosa herramienta que mejora la educación y tiene un impacto positivo en la sociedad en general.

En este trabajo final de grado intento proponer una solución a un problema al cual me enfrenté personalmente en el año 2017. habiendo sido estudiante de la escuela naval de uruguay, con el propósito de egresar como 2º oficial de cubierta de marina mercante pero no habiendo finalizado la carrera en dicho instituto, me encontré con que en uruguay no había (ni hay hasta el día de hoy) una forma de estudiar las carreras de oficial de marina mercante en un centro de estudios civil, por lo cual, si alguien quiere estudiar estas carreras debe acoplarse al sistema militar uruguayo. continuando con la evaluación de las opciones, descubrí que esto se repite en toda sudamérica, por lo cual se me hizo imposible continuar con mis estudios en la región, debido a requisitos de ciudadanía de cada país y requisitos de edades máximas al momento del ingreso. también cabe destacar, que a pesar de haber cursado en uruguay 1er y 2do curso de la carrera de piloto mercante en los años 2012 y 2013 respectivamente, y haber abandonado los estudios por motivos personales de fuerza mayor, cuando quise retomar los estudios en el mismo instituto y con el mismo plan de estudios vigente, no se me reconocieron las materias cursadas y aprobadas posteriormente, por lo cual tuve que reingresar en el año 2016 desde cero, volviendo a cursar nuevamente todas las asignaturas que en realidad ya había aprobado anteriormente. todo esto me llevó a averiguar en españa, donde me encontré que por mis posibilidades económicas, era imposible obtener un visado de estudiante debido a los altos requisitos, situación que pude resolver gracias a haber accedido a tramitar mi ciudadanía italiana, lo cual me allanó el camino y fue el punto inicial para poder estudiar en europa. por estos motivos, y principalmente impulsado por mejorar el panorama para los jóvenes del futuro, fue que se me ocurrió la implementación de un centro de estudios en la órbita privada, que permita a la gente (sin imposiciones de edad o nacionalidad) poder realizar estos estudios en caso de que así lo deseen. este proyecto se realizó tomando en cuenta principalmente las exigencias del convenio stcw para la formación de oficiales tanto de puente como de máquinas, desde capitanes y jefes de máquinas, hasta 2dos oficiales de ambas especializaciones. el plan también está acompañado de: - un estudio económico, que pretende demostrar la viabilidad económica del proyecto - un estudio de mercado que pretende establecer los posibles interesados en realizar estos estudios en la órbita civil y - la extensión del conocimiento popular sobre este tipo de carrera universitaria.

El objetivo principal de este trabajo es optimizar el método evaluativo de las competencias profesionales dispuestas en el convenio standard of training, certification and watchkeeping (stcw). la metodología para llevar a cabo este proyecto consiste en estudiar, con el apoyo del simulador de navegación, un método evaluativo de las competencias necesarias para la gente de mar de manera objetiva. El uso del simulador nos ayuda a poder llevar a cabo ejercicios o ensayos de diferentes escenarios y ver la capacidad de adaptación que tienen las personas que están siendo evaluadas frente a diferentes situaciones lo más asemejadas posibles a la realidad profesional futura. como resultado final se pretende obtener unas fichas en las que se puedan valorar las competencias eliminando completamente la subjetividad.

Aquest treball pretén fer una anàlisi de l'abast actual de l'acció tutorial en els Cicles Formatius de Grau Mitjà, avaluar la seva concreció des del punt de vista documental a diferents centres d'arreu del País i el grau d'implantació a les aules de manera transversal als mòduls tècnics del Cicle Formatiu, no només a les hores de tutoria previstes. Finalment, es presentaran algunes propostes que permetin desenvolupar accions de perfil social a diversos mòduls tècnics de l'especialitat d'Informàtica.

Aquest Treball de Fi de Màster consisteix en l'elaboració d'un Pla de Comunicació per donar a conèixer el Cicle Formatiu de Grau Superior d'Energies Renovables que actualment s'està impartint en un Institut de la ciutat de Barcelona. També s'ha realitzat una primera implementació d'alguna de les accions considerades com a prioritàries en la redacció del Pla. La creació d'aquesta eina de comunicació ha de permetre que el Cicle Formatiu de Grau Superior en Energies Renovables, però també a l'Institut on es cursen aquests estudis, siguin reconeguts com a un cicle i un centre de referència on cursar estudis sobre Energies Renovables al nostre país. Aquest fet permetrà d'incrementar la demanda d'aquest Cicle per part de les persones que estiguin analitzant què estudiar i en quin centre fer-ho. Per fer-ho es posarà èmfasi en comunicar que la solució a l'escassetat de l'energia i l'especulació economicofinacera que pateix, recau en el desenvolupament a gran escala de les energies renovables, i que, a conseqüència d'aquest fet, convertir-se en professional del camp de les renovables és una excel·lent elecció per tal de trobar una sortida laboral satisfactòria per a les persones que decideixin matricular-se al Cicle Formatiu. També es donarà a conèixer quins són els continguts dels cursos, els resultats d'aprenentatge que assoliran els estudiants una vegada finalitzats els estudis, així com quines sortides professionals o educatives tindran en titular-se.

Amb aquest treball, es busca la millora en els programes de formació professional inicial, considerant a l'alumnat com el centre d'aquest procés educatiu i introduint en el currículum aquelles millores que la comunitat científica considera que són d'ajuda en aquesta millora, sense perdre de vista l'objectiu general de possibilitar la incorporació d'una part de l'alumnat al sistema educatiu i que pugui adquirir l'aprenentatge imprescindible per accedir al mercat de treball.

Aquest Projecte de Fi de Màster està dividit en dues parts. La primera, investigar si les empreses busquen professionals del Cicle Formatiu de Grau Superior d'Administració de Sistemes Informàtics i Xardes amb coneixements de Metodologies Àgils, Cloud computing, Internet de les Coses i Geolocalització. La segona part, proposar un Mòdul Professional que inclogui aquestes àrees de coneixement. Este Proyecto de Fin de Máster está dividido en dos partes. La primera, investigar si las empresas buscan profesionales del Ciclo Formativo de Grado Superior de Administración de Sistemas Informáticos y Redes con conocimientos de Metodologías Ágiles, Cloud computing, Internet de las Cosas y Geolocalización. La segunda parte, proponer un Módulo Profesional que incluya estas áreas de conocimiento. This Master’s Thesis is divided in two parts. The first one, to investigate if companies are looking for Network and Computer System’s Administrator workers with knowledge in Agile Methodologies, Cloud computing, Internet of Things and Geolocalization. The second one, to propose a new Professional Module that includes these knowledge areas.

Com a educadors i educadores una de les nostres principals fites és proporcionar eines per a ajudar a crear persones amb esperit crític i en constant revisió. Conceptes com la identitat de gènere o l'expressió de gènere, a remolc de la tercera onada feminista, estan més presents que mai en l'imaginari col·lectiu dels i de les nostres joves estudiants. La revisió i desconstrucció d'aquests dogmes en l'entorn educatiu es fa més que necessària per a poder acompanyar de la millor de les maneres als i les nostres alumnes en aquesta etapa vital de formació. Comprendre el funcionament de la socialització del gènere masculí i proporcionar eines a aquests, és fonamental, doncs, no aconseguirem assolir mai un futur més equitatiu i socialment just si els homes no són actors d'aquesta transformació social. La masculinitat hegemònica és el mecanisme de socialització i expressió del gènere masculí, socialment més acceptada i la més normativa. Aquesta masculinitat fa referència al conjunt de rols i actituds que generalment desenvolupen els homes a l' expressar-se i relacionar-se amb el seu entorn o cap ells mateixos És a través d'aquesta idea d'home masculí que es teixeixen gran part de les identitats personal i la forma de relacionar-nos cap a les altres persones o cap al nostre propi cos. Alguns dels estereotips més clàssics relacionats amb els homes com, fortalesa, seguretat, domini, competitivitat o hipersexualització conformen una part d'aquest concepte anomenat masculinitat hege

The goal of this thesis is to analyse the use of automatic judges in the teaching of Computer Programming in Vocational Training programs, in a sample of secondary schools in Catalonia and Spain. We review the academic literature on automatic judges and describe their history and the different services that are currently available. Through surveys to teachers and students from Vocational Training centres, we have collected information about the tools in use. We classify twelve of them according to features that we found to be relevant to the teachers we surveyed. Using the collected data, we study the reasons in favour and against automatic judges, as well as the level of familiarity of active teachers with those tools. We identify some discrepancies between teacher's expectations and actual experiences of teachers who have adopted them. We use students' responses to derive statistics about their satisfaction, and to detect differences in the attitude of those who use judges in class and those who don't with respect to the subject of programming. In order to detect any effects on learning, we use three Bebras challenges to evaluate the competence of algorithmic and computational thinking. No difference in the ability of students to complete these challenges has been observed, but a difference in how willing they are to work on them has been detected. The effect is contrary to the one originally hypothesised, which leads to some interesting questions for further study.

Aquesta investigació parteix de la idea de que per implementar una millora educativa, abans s'ha de conèixer el context educatiu del centre i que per conèixer aquest context, són molt valuoses les perspectives dels estudiants. En aquest treball s'analitzen 24 entrevistes d'estudiants de dos cicles formatius, que ens donen pistes per entendre el context dels cicles formatius en el que estudien, i també claus per detectar diverses problemàtiques que hi pot haver en el món de l'ensenyament avui en dia. estudiants, context, educació, entrevistes.

Un cop implementat obligatòriament per aquest curs 21-22, en tots els instituts el canvi de currículum, el següent treball proposa analitzar la formació prèvia rebuda per als docents dels cicles formatius implicats en aquest canvi currículum, en concret en el cicle formatiu de grau superior d'Anàlisi i de Control de Qualitat (QUD0). Aquest treball de fi de màster vol fer una proposta metodològica pel mòdul de projecte del CFGS de Laboratori d'Anàlisi i Control de Qualitat MP12, que integri la cultura d'empresa, fomenti l'aprenentatge actiu i autònom així com el pensament crític de tot l'alumnat. La metodologia que més s'adapta a les competències a adquirir pels estudiants i aprendre a treballar en els laboratoris de les empreses químiques és la metodologia d'Aprenentatge Basat en Projectes, ABP. A partir d'aquesta metodologia es farà una proposta de projectes. La proposta inclou la descripció del projecte, les fases, instruments d'avaluació i formació d'equips de treball. Per últim, es farà una proposta de treball del professorat de l'àrea de Formació i Orientació Laboral.

El present treball de fi de màster neix arran de la manca de recursos didàctics que he trobat a l’institut en el que realitzo el pràcticum. El cas és que en el Mòdul 01 - Sistemes automàtics programables (nou currículum), s’han de realitzar pràctiques amb autòmats, però, donat que no hi ha autòmats, els han de simular amb un programa específic. Davant d’aquesta carència, després de parlar amb el cap de departament, vaig decidir dissenyar un entrenador amb el qual l'alumnat pogués fer d’una manera ràpida senzilla i segura el muntatge pràctic de diferents automatitzacions previstes en la programació del mòdul, carregar el programa a l’autòmat i visualitzar-ne el seu funcionament. D’aquesta forma, l'alumnat podrà realitzar unes sessions pràctiques que li permetran veure com es comporta físicament allò que ha programat i simulat a l'ordinador, viure els errors i aprendre a solucionar avaries, dubtes, etc. Al fer-ho, millorarà l'aprenentatge i els alumnes obtindran més pràctica, complementant la part de teoria, permetent-los conèixer més a fons i de manera més real el funcionament dels sistemes automàtics programables.

Amb aquest treball de final de màster es proposa una metodologia didàctica per combatre la desinformació a la xarxa, aproximar-se a tècniques de creació i manipulació d'imatges i vídeos i fomentar el pensament crític en l'alumnat del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Vídeo, Discjòquei i So. Malgrat que l'alumnat ha interactuat amb la tecnologia des de la seva infantesa i ha tingut accés a una quantitat ingent d'informació des de ben petit, en general no ha tingut educació digital ni eines per saber discriminar la informació veraç de la falsa. Es començarà amb una introducció teòrica per definir, entendre i analitzar el funcionament de la desinformació i les seves implicacions a les xarxes, arribant fins al deepfake. Posteriorment, amb la metodologia didàctica s'ofereixen diversos recursos a l'alumnat: propòsit i disseny de les xarxes amb relació als mecanismes de desinformació, eines de verificació i tècniques de creació i manipulació de contingut audiovisual. D'aquesta manera, es pretén assolir el darrer objectiu que és guanyar consciència en l'ús de les xarxes i el consum d'informació, per tal de fomentar el pensament crític entre l'alumnat.

Al món de la industria, la tecnologia ha fet que els processos productius siguin cada vegada més eficients i segurs, al mateix temps que el control de qualitat s’ha incrementat. Dins d’aquest entorn tenim els sistemes de visió artificial: la dotació d’una certa intel·ligència als processos productius. Es tracta d’elements que els últims anys han anat adquirint molta rellevància: des del control de qualitat al guiatge de robots, passant pel control viari de les carreteres. Aquest treball proposa una sèrie d’activitats pràctiques on l’alumnat treballarà els mòduls 9 i 10 sobre visió artificial del cicle formatiu GS Mecatrònica i el mòdul 6 del cicle GS d’Automatització i Robòtica. Es proposa treballar en la correcta elecció del hardware així com en la correcta selecció de les eines de visió (programari) més adients per a les aplicacions plantejades. L’objectiu principal és aconseguir capacitar l’alumnat per a treballar a la indústria de forma coherent en la presa de decisions i en l’ús dels sistemes de visió artificial, contemplant l’ús de les eines de visió i maquinari necessaris. Es vol fomentar també la creativitat i autonomia a través dels emuladors, on l’alumnat podrà treballar provant les seves pròpies idees.

El marc del TFM està centrat en el disseny i programació d'un nou mòdul professional de Desenvolupament i Innovació d'Aliments en el cicle formatiu de grau mitjà d'Elaboració de Productes Alimentaris. La proposta del treball parteix de la problemàtica detectada en l'actitud que mostren els alumnes a l'aula envers els continguts i activitats plantejades. En general, la tendència que mostren és de desinterès i desmotivació que es pot traduir, a curt o llarg termini, en un abandonament escolar en ensenyament postobligatori. Per tal de fer-hi front, s'ha construit la programació didàctica a través d'enquestes pre-test i post-test als alumnes de segon curs del cicle formatiu. A més d'entrevistes exploratòries a l'equip docent del cicle i a través de la metodologia design-thinking. Els resultats mostren que, a grans trets, els alumnes de segon curs del cicle inicialment no tenien coneixements teòrics al voltant de la innovació alimentària i que tampoc mostraven interès envers aquesta disciplina. Els resultats milloren després de la implantació de l'activitat d'ensenyament-aprenentatge proposada. Per una banda, els seus coneixements augmenten significativament i, a més, són més crítics i sincers en expressar les seves opinions i inquietuds sobre diferents temes. Es percep que l'ús de metodologies actives, de les noves tecnologies integrades a diferents activitats i el canvi de rol de professor-alumne pot tenir impacte directe a la seva motivació i interès envers al cicle.

La comunicació oral és una habilitat imprescindible en el dia a dia, però quan ens toca parlar en públic sentim que no tenim les tècniques adequades per fer-ho. Els models docents actuals estan centrats en l'adquisició de coneixements per portar a terme certes tasques i sovint deixen de banda un seguit d'habilitats socials que cada cop són més demandades en el dia a dia. Una d'elles té a veure amb l'expressió oral, que actualment no té un gran pes dins dels currículums educatius espanyols, més enllà d'alguna menció dins de les assignatures d'idiomes. Els docents tampoc tenen la formació específica, pel que no és una habilitat que realment es potenciï al sistema públic espanyol. No obstant, les entitats educatives privades sí ho estan integrant dins dels seus plans d'estudis, pel que deixa palès un greuge comparatiu amb l'estudiantat de l'escola pública respecte els que sí han pogut rebre aquesta educació. Treballar aquesta competència és donar un avantatge clar a l'hora d'entrar al mercat laboral, així que sembla una molt bona opció poder-ho treballar d'una manera més reglada i democràtica dins del sistema educatiu estatal, i més en el context de la Formació Professional, clarament encarada a la inserció professional. Aquest treball de fi de màster pretén revisar les iniciatives existents al sector educatiu que potencien l'art de parlar en públic (oratòria o public speaking) i fer una adaptació per portar-ho a les aules de Formació Professional.

L'aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres (més conegut per AICLE, o CLIL segons les seves sigles en anglès) representa una metodologia d'ensenyament amb un consens molt ampli, com ho demostren les nombroses iniciatives promogudes durant la darrera dècada, en línia amb les polítiques de foment del plurilingüisme de la UE, el recolzament de les quals va ser renovat recentment arran de l'anunci de la Comissió Europea de promoure la posada en marxa de l'anomenat Espai Europeu d'Educació en l'horitzó del 2025. En aquest sentit, el programa d'innovació pedagògica Generació Plurilingüe (GEP) ha estat una de les darreres iniciatives del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fomentar l'aplicació de l'AICLE a les aules i s'ha acompanyat amb diversos materials disponibles al portal del centre de recursos pedagògics específics de suport a la innovació i la recerca educativa. Tanmateix, crida l'atenció la minsa disponibilitat de recursos AICLE específics per als estudis de Formació Professional i, més concretament, per als dels cicles formatius superiors la família d'Informàtica. Així doncs, a banda de posar de rellevància la gran importància de potenciar el plurilingüisme a aquests cicles (tot fent una revisió de l'estat de l'art de l'AICLE), el present treball també té com a objectiu principal intentar contribuir a omplir el buit detectat mitjançant el disseny i aplicació de materials didàctics específics al centre de pràctiques associat.

En los Programas de Formación e Inserción (PFIs) encontramos alumnos que no han logrado superar la formación obligatoria. Sin embargo, en general, se utilizan los mismos métodos clásicos de aprendizaje que en la ESO, aun cuando estos pueden no ser siempre los más adecuados para los PFIs. Este TFM pretende gamificar algunos de los materiales del PFI Auxiliar de Montajes y Mantenimientos de Sistema Microinformáticos. Con este trabajo se quiere ofrecer una propuesta concreta de gamificación de contenidos en el PFI anterior. También se intenta comprobar hasta que punto es útil esta gamificación y si ayuda a mejorar el proceso de aprendizaje. Para ello, se procurará validar la propuesta diseñando alguna encuesta que se ofrecerá al centro docente.

Els últims anys el paradigma educatiu ha canviat: treballs per projectes, assoliment de competències, noves matèries TIC , metodologia ABP , etc. Diferents elements que han impulsat la necessitat d'adaptació per part dels centres, els claustres, la implicació de les famílies, l'adaptació de programacions, etc. Dintre d'aquest seguit de canvis al sistema educatiu, però, la dimensió ambiental de les aules és quelcom que acostuma a quedar al marge, sense adquirir la rellevància que mereix l'espai físic on alumnat i professorat desenvolupen el seu dia a dia. Lluny de ser un caprici o un aspecte que quedi relegat a la disponibilitat de partides per renovació de les instal·lacions, l'actualització d'aquests espais hauria d'alinear-se amb la resta de projectes d'educació, posar-se al centre de la discussió i implementar-se en funció d'allò que els currículums demanen específicament a cada tipologia d'estudi. Espais obsolets que conviuen amb metodologies innovadores i un grup de persones (alumnat) que conviuen amb la contradicció del que demana el model d'estudi i del que l'espai físic de l'aula els hi pot oferir. Aquest estudi se centra a analitzar aquesta situació obsoleta partint d'un exemple real i els canvis que proposem tant l'alumnat com jo mateixa.

Aquesta proposta de fi de màster té l'objectiu principal de dissenyar i programar un mòdul específic d'internet de les coses (IoT) pels alumnes del cicle de Desenvolupament d'aplicacions Web. Parteix d'una motivació pròpia per la matèria i recolzada en diversos estudis que assenyalen que els dispositius intel·ligents connectats a la xarxa aniran en augment de manera gens negligible en els anys vinents. S'estima una xifra total d'uns 25000 aparells per l'any 2025, tot i que d'altres estudis estimen un creixement molt més pronunciat. Per tant, la manca de professionals capacitats per aquestes tasques serà notable i anirà en augment significativament. Fins al moment, cap mòdul del grau superior de desenvolupament d'aplicacions web ho contempla i és evident, que això causarà una mancança d'especialistes en un futur pròxim.

La creixent digitalització de la nostra societat fa que les competències digitals hagin esdevingut competències clau dels ciutadans. L'avaluació i la formació de la competència digital en l'estudi de cicles de formació professional no ha estat pràcticament tractada específicament ni per la recerca ni per les administracions educatives. En el present treball s'analitzen unes dades de competència digital d'estudiants de cicles formatius d'un centre, s'intenta aportar millora en l'avaluació, amb una proposta de qüestionari nou i adaptat al marc europeu DIGCOMP, es fa un primer estudi de l'evolució de l'alumnat del centre al llarg del temps i es proposen àrees de millora per a la formació d'aquesta competència digital específicament al centre.

En aquest projecte s'ha desenvolupat una investigació sobre l'ús de tecnologies de realitats ampliades en l'àmbit de la formació professional. S'inclou una revisió d'aquells projectes que s'estan portant a terme en l'actualitat a Espanya, ja siguin impulsats per l'administració o per empreses privades en col·laboració amb centres educatius, on s'utilitzen tecnologies de realitat ampliada en diferents graus de formació professional. En la segona part d'aquest treball, he realitzat una proposta d'activitat on el producte final és un contingut que empra la realitat virtual mitjançant la gravació de vídeos amb una càmera 360°. Es tracta d'un projecte d'aprenentatge basat en projectes (ABP) pels cicles de CFGS Màrqueting i Publicitat (Família Comerç i Màrqueting), CFGS en Animacions en 3D, Jocs i Entorns Interactius (Família Imatge i So) i CFGS Producció d'audiovisuals i espectacles (Família Imatge i So). Aquesta proposta d'activitat busca servir de model i d'eina útil per aquell personal docent de cicles de famílies professionals com Imatge i So, Comerç i Màrqueting o Arts gràfiques, que vulguin incorporar aquestes tecnologies al mateix temps que respecten els corresponents currículums de cada cicle. S'ha tractat d'integrar les diferents capacitats i coneixements que s'adquireixen al llarg de cada un dels tres cicles participants, interrelacionant els aprenentatges assolits en els diferents mòduls professionals, a més d'altres coneixements relacionats amb les capacitats clau, l

Aquest treball final de grau mostra una anàlisi detallada sobre la creació d'un Pla d'Acció Tutorial (PAT) per al nou Cicle Formatiu de Grau Bàsic (CFGB) el qual s'ha implementat oficialment durant aquest curs escolar 2021/2022. Per a poder dur-ho a terme s'ha fet una anàlisi del passat i present de les tutories a les aules així com un repàs dels seus elements característics que el componen. Per a la confecció d'aquest document s'han utilitzat dues tècniques d'investigació: una anàlisi de continguts i modalitats de diferents metodologies de tutories aplicades a la formació professional i un qüestionari realitzat als alumnes de Formació Professional Bàsica (FPB) i de CFGB on se'ls pregunta sobre la percepció i satisfacció actual del contingut de les tutories que estan realitzant actualment a l'aula i que estan basades únicament al mateix PAT que s'utilitza als Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM). Aquest estudi té com a objectiu principal la creació d'un PAT específic per al primer i segon curs del CFGB tenint present en tot moment el context socioeducatiu tan complex de l'alumnat que acudeix a les aules. De forma anàloga i a escala personal, es realitza una crítica constructiva sobre alguns elements essencials tant a primer com a segon curs que manquen en el currículum oficial del CFGB, però que per l'edat dels alumnes els hi tocaria fer i que d'alguna manera o altra s'han de mirar de suplir mitjançant les hores assignades a tutoria.

Actualment estem vivint un procés de revolució pedagògica, en el que s'està intentant aplicar de manera generalitzada, l'ús preferent de les metodologies actives, allunyant-nos de models més enfocats a la transmissió de coneixements mitjançant classes magistrals. Aquestes metodologies pretenen empoderar l'alumnat, posant-lo al centre del seu propi ensenyament. El present TFM, vol demostrar que aprofitant aquests vents de canvi, i introduint la Pedagogia Crítica a l'aula, reformulant apropiadament les unitats didàctiques corresponents, serem capaços d'aconseguir un grau més elevat d'apoderament de l'alumnat, dotant-los de l'autonomia i la capacitat de treball que persegueixen aquestes metodologies actives, alhora que desenvolupen el seu esperit crític envers el món que els envolta, i els dogmes que la seva pròpia educació els ha fet interioritzar. Aquest treball pretén demostrar que modificant l'enfocament amb que es dissenyen certes programacions, serem capaços de canviar radicalment el resultat pedagògic sobre l'alumnat, encoratjant-los a fer créixer el seu esperit crític, i animant-los a transformar la societat mitjançant les actuacions que siguin necessàries.

El CFGM de Vídeo, Discjòquei i So, és l'únic cicle formatiu de grau mitjà de la família professional d'Imatge i So. Tot i això, en el seu currículum no s'hi contemplen continguts de caire globalitzador pel que fa a temàtica audiovisual, ni referent als mitjans de comunicació audiovisual, de manera que s'observa una mancança important en els continguts, que els propis alumnes han percebut. Aquest TFM pretén solucionar aquestes mancances curriculars, amb la creació d'un nou Mòdul Professional anomenat Projectes Audiovisuals, a través del qual els alumnes puguin ampliar els seus coneixements sobre els mitjans audiovisuals alhora que es fomenta el seu esperit crític i reflexiu. A través d'una metodologia activa que permeti a l'alumne ser el centre del seu propi aprenentatge, es vol fomentar la reflexió, la creativitat i el treball en equip, per damunt de la productivitat, l'automatisme i l'individualisme. Així doncs, aquest Mòdul Professional, pretén ser quelcom motivador per l'alumnat, que permeti una visió àmplia i global del sector, i que alhora els permeti reflexionar sobre aquells aspectes que prèviament no s'havien arribat a plantejar.

En aquest Treball de Fi de Màster es presenta la programació del Mòdul Professional 11 Manteniment Electromecànic en Indústries de Procés del CFGS de Fabricació de Productes Farmacèutics, Biotecnològics i afins, per el qual s'ha elaborat nou material didàctic que permet proporcionar una visió pràctica, amb la finalitat d'incrementar la motivació, participació i aprenentatge de l'alumnat. El material didàctic elaborat per a les tres Unitats Formatives que conformen el MP11, permet complementar els conceptes teòrics amb un enfoc pràctic, aplicat i relacionat amb el món laboral, fomentant l'ús de recursos TIC i metodologies docents actives, així com algunes activitats que incorporen la metodologia AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera).

Aquest Treball de Fi de Màster presenta unes activitats amb una eina tecnològica digital com es un simulador de soldadura de RA, com element de promoció de cicles formatius de tecnologies industrials amb molta demanda laboral i un grau d'inserció de quasi el 100% dels titulats. Ja fa uns anys que les institucions públiques s'està promocionant els estudis de cicles formatius com el camí mes directe per accedir al mon laboral fent campanyes de difusió i promoció generalitzades potenciant l'opció de la formació al centres de treball en la seva modalitat de FPDual, però la demanda esta molt desproporcionada entre les famílies professionals dels sectors informàtic i sanitari en relació als de les tecnologies industrials. Amb les activitats proposades i l'ús d'aquestes tecnologies d'última generació es vol donar conèixer als estudiants de l'ESO les especialitats industrials i captar l'atenció de alumnes potencials pels cicles formatius.

En un món on cada vegada és més comú la incorporació de dispositius que realitzen tasques de forma autònoma, es planteja la necessitat de formar persones amb un perfil tècnic adequat, per poder enfrontar aquests reptes en un curt període de temps. Per cobrir aquesta necessitat educativa, es proposa adaptar i desenvolupar un seguit de pràctiques pel robot del centre Mitsubishi. Aquest robot està equipat amb unes pinces neumàtiques, i interactuarà amb els elements al voltant de la seva estació. Cal destacar que els elements variaran en funció de la tasca duta a terme. Aquestes pràctiques permetran que l'alumne aprengui en un curt període de temps, tots els fonaments necessaris per assolir els resultats d'aprenentatge del mòdul de robòtica industrial, corresponent al cicle d'automatització i robòtica industrial.

En aquest Treball de Fi de Màster es dissenya, es porta a terme i s'analitza un projecte multidisciplinari on l'alumnat d'un curs d'Especialització de Ciberseguretat realitza una auditoria informàtica sobre aplicacions web desenvolupades per l'alumnat d'un CFGS de Desenvolupament d'Aplicacions Web del mateix centre. El projecte s'ha portat a la pràctica aquest mateix curs i això ha permès analitzar-ne els resultats i poder incloure millores per futures iteracions del projecte.

A causa de l'existent biaix de gènere en moltes famílies d'ensenyaments professionals, aquest TFM pretén quantificar, mitjançant un anàlisi de dades a nivell estatal, quines en són aquelles més afectades. Les xifres s'han extret d'EducaBASE, una pàgina web pública i estatal on es recullen les principals dades dels diferents estudis de l'estat espanyol. L'observació es realitzarà en tot els nivells de la Formació Professional: cicles de grau bàsic, grau mitjà i grau superior. Una vegada obtinguts els gràfics es compararà si els patrons que hi apareixen es repeteixen a nivell autonòmic i europeu. Aquest anàlisi, juntament amb una cerca bibliogràfica, té com a objectiu analitzar quins són els principals factors que provoquen que hi hagi un percentatge tant diferenciat de gènere en diversos camps de la formació professional, sent d'entre els més destacats aquells estudis tècnics i industrials, que estan fortament masculinitzats, i per altra banda, famílies com imatge personal i serveis socioculturals que mostren un percentatge molt més alt d'alumnat femení que masculí. El principal motiu d'aquesta desproporció apunta principalment als rols i estereotips de gènere i a una insuficient orientació vocacional als alumnes, d'entre d'altres elements que es veuran al llarg d'aquesta recerca. Per a resoldre el problema, s'han examinat diferents polítiques, estratègies i accions existents i se n'ha dissenyat una possible proposta amb les mancances trobades a les a les ja implementad

L'objectiu d'aquest TFM és utilitzar els coneixements adquirits en diferents assignatures del màster per a dissenyar noves activitats formatives amb la finalitat de que l'alumnat d'un CFGM implementi, durant les hores de pràctiques al taller, una instal·lació elèctrica que necessita un centre educatiu. També es desitja implantar una nova metodologia de gestió, per part de l'alumnat, que millori l'organització del magatzem del taller elèctric. En el disseny, s'ha utilitzat l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), adequant el treball en grup, en parella o bé individual en funció de les tasques a realitzar.

Aquest Treball Final de Màster (TFM) explora nous significats en l'ús conjunt de metodologies de l'aprenentatge basat en reptes i conceptes de gamificació, emprant activitats anomenades en altres disciplines, com la ciberseguretat, "Capture the Flag" o CtF. L'objectiu principal és dissenyar un nou tipus d'activitat que es pugui utilitzar com a recurs a l'aula. La introducció d'activitats guiades en format CtF té el propòsit de millorar l'aprenentatge en cicles formatius d'Informàtica, desenvolupant competències transversals i millorant la motivació dels alumnes. El CtF és una eina que permet portar a terme les principals virtuts de l'aprenentatge basat en reptes, fomentant la col·laboració, focus en l'estudiant, treball en equip i resolent petits reptes del món real; complementant amb elements de gamificació com la narració, competició, taules de classificació i recompenses. En aquest document, primerament es presenta el context i la motivació de l'objecte d'aquest estudi. Seguidament, es recopilen les principals característiques i beneficis que permeten les metodologies emprades, així com l'estat de l'art dels CtF. A continuació, es presenta el disseny i programació d'una situació d'aprenentatge a l'aula implementant tots els recursos necessaris per portar-la a terme. Tot seguit, es recullen els resultats de les accions executades, així com la valoració d'aquestes per part de l'alumnat. Per finalitzar, es mostren les conclusions i propostes de noves línies d'estudi.

En aquest treball introduiré la temàtica de l'espai escolar especialment dedicat a la formació professional, considerant l'escola des d'un punt de vista global i que no es limiti a l'espai aula. Aportaré tesis a favor de com l'espai físic pot ser determinant en la qualitat de l'aprenentatge i en la integració social dels alumnes. A l'ensenyament post obligatori es dilueixen les prerrogatives que té l'edifici escolar de lloc on s'exerceix (a part de l'ensenyança) el cuidat i la protecció de l'alumne, i esdevé context que pretén preparar els alumnes per l'àmbit social i laboral. Investigaré com es pot conformar un escenari on l'escola, amb el seu edifici, la seva activitat, la seva demanda i la seva oferta de servei, cobri protagonisme en el seu entorn, generant un ecosistema.

El present treball de fi de màster és un projecte personal que s'endinsa en el món de la formació professional de grau superior en l'àmbit de l'aeronàutica, per entendre el seu context actual i proposar recursos tecnològics i didàctics que ajudin a millorar el rendiment i la motivació de l'alumnat. Primerament, es realitza un recorregut per les titulacions existents i la normativa a la que estan sotmesos aquests estudis, amb un focus al territori català. Seguidament, es mostra una selecció d'eines TIC que poden ser interessants per a millorar el procés d'ensenyament i aprenentatge i es proposen exemples d'activitats amb algunes d'aquestes eines. Tot això, basat en la hipòtesi de que als cicles formatius de grau superior en l'àmbit de l'aeronàutica es poden incorporar les eines TIC, tenint en compte la peculiaritat d'aquests estudis. Finalment, es contrasta l'adequació de les activitats i les eines TIC proposades amb el coordinador dels cicles formatius de manteniment aeronàutic al centre referent a nivell de Catalunya.

Estamos ante una situación excepcional, la pandemia mundial a causa del coronavirus SARS-COV-2 ha provocado y provoca significativos cambios que afectan al conjunto de la sociedad. Uno de ellos afecta de manera negativa al estudiantado de Formación Profesional ya que se generan diferencias entre los que realizan su formación en formato Dual, los que realizan formación en centros de trabajo (FCT) y aquellos que pueden completar sus estudios con la realización de un proyecto final. Dada la carencia de plazas disponibles en las empresas para realizar su formación no todos los alumnos tienen la misma oportunidad de identificar, desarrollar y coocer las competencias transversales, tan necesarias y vitales para la empleabilidad y la ocupación, generándose de esta manera desconocimiento de su importancia o bien merma en el desarrollo de este tipo de competencias, las que se han de potenciar. La educación debe contribuir a disminuir la desigualdad, y este TFM cree oportuno incorporar actividades y sesiones de formación en competencias transversales dirigidas a los alumnos de ciclos formativos tanto de grado medio como superior de la familia de fabricación mecánica, y dentro de las competencias de un profesor técnico de FP de la especialidad 611, en la que el autor de este TFM desea desarrollar su labor docente y en la que es un especialista a lo largo de sus 25 años en activo en el mundo del mecanizado.

Durant el transcurs del màster, es fa menció especial a l'ús de metodologies actives per la formació dels joves professionals del futur. Una d'aquestes metodologies actives és l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP o PBL per les seves sigles en anglès. Però es fa servir l'ABP durant els Cicles Formatius d'Informàtica? I si es fa servir, es fa durant el primer curs o durant el segon? En Cicles Formatius de Grau Mig (CFGM)? I en Cicles Formatius de Grau Superior? Quantes assignatures involucren en els diferents ABP? En aquest treball es vol fer un petit estudi de l'ús de l'ABP en els Cicles Formatius per conèixer la seva implementació en els centres de Catalunya i en concret s'ofereix un projecte pel primer curs del CFGS de Desenvolupament d'Aplicacions Multiplataforma (DAM) agrupant 5 assignatures. L'objectiu de l'ABP plantejat és que els alumnes puguin posar en pràctica els coneixements adquirits fins al moment, més els coneixements nous que hauran d'adquirir durant el transcurs del projecte, per desenvolupar un projecte que relacioni els continguts de 4 Mòduls Formatius.

Aquest treball final de Màster, és una proposta on es pretén donar cobertura a un petit buit que hi ha dins els programes de formació i inserció (PFI). No hi ha cap PFI d'auxiliar en mecanitzat, per tant l'autor plantejarà tres mòduls d'aprenentatge en mecanitzat. Dins d'un curs sencer PFI hi ha tres blocs de formació. Els blocs de formació general i tutoria, tant el temari com les hores, ja venen determinats pel currículum establert per la Generalitat a la RESOLUCIÓ ENS/2250/2014, de 6 d'octubre, de l'estructura dels programes de formació i inserció. Però en canvi, les hores destinades al bloc de formació professional, poden ser entre 360h a 410h. L'autor vol fer la proposta de creació de tres mòduls professionals (MP) sencers i bàsics, i les corresponents Unitats Formatives (UF) necessàries i bàsiques, per tal d'assegurar una formació adequada. L'estructura serà la següent: del bloc destinat a la formació professional es plantegen tres MP, un destinat a la introducció de treballs amb eines manuals i trepants (llima, serra, broques, mascles de roscar, ...). Aquest mòdul es documenta amb més detall i servirà d'exemple per els altres dos. Un altre MP destinat a l'aprenentatge de mecanitzat en màquines convencionals (torn i fresadora) i un darrer MP a la introducció de mecanitzat en màquines CNC. En aquest TFM l'autor també a fet un breu recull d'història i del perquè es van crear els PFI, dels seus antecedents, estructures i el seu àmbit legislatiu.

Al llarg dels últims anys s'han anat generant models d'ensenyament que es recolzen cada vegada més en l'ús de les noves tecnologies, creant nous espais d'aprenentatge i nous entorns col·laboratius, més participatius, dinàmics i personalitzats. En aquest context, el model pedagògic Flipped classroom o classe invertida apareix com una proposta educativa que canvia l'experiència de l'ensenyament i de l'aprenentatge, donant la volta al mètode tradicional d'instrucció, protagonitzat pels models expositius i les classes magistrals. Aquest projecte pretén, en primer lloc, estudiar el funcionament d'aquest model, examinar-ne els avantatges i inconvenients, tant per l'alumnat com pels docents, i sintetitzar les evidències que en valoren la seva eficàcia, a través de les experiències de diferents professors de formació professional o secundària que han invertit les seves classes per fer-les més interactives, motivadores i creatives i intentar aconseguir així un aprenentatge més cooperatiu, transversal i significatiu. En segon lloc, es vol aplicar aquest model pedagògic al Cicle Formatiu de Grau Superior de Videojocs i Entorns virtuals i dissenyar-ne una activitat amb l'objectiu que l'alumnat millori les competències de dibuix. Over the past few years, there have been generating teaching models that are increasingly relying on the use of new technologies, generating new learning spaces and new collaborative, participatory, dynamic and personal environments. In this context, the pedagogical model Flipped classroom or inverted class appears as an educational proposal that changes the experience of teaching and learning, flipping the traditional method of instruction, based on exhibition models and master classes. This project aims, first of all, to study the operation of this model, to examine the advantages and drawbacks, both for students and teachers, and to synthesize the evidence that values its effectiveness, through the experiences of different vocational or secondary teachers who have invested their classes to make them more interactive, motivating and creative, and thus to achieve more cooperative, cross-cutting and meaningful learning. Secondly, this pedagogical model is to be applied to the Videogames and Virtual Environments Higher degree training cycle, to design an activity with the aim of improving drawing skills.

L'atenció a la diversitat és un àmbit d'acció molt important dins l'educació i poc treballat a la Formació Professional. Des de fa uns anys ens trobem cada cop amb més alumnes diagnosticats i per tant amb més alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) dins les aules, però els recursos destinats a l'atenció a la diversitat no creixen de la mateixa manera. En aquest treball s'ha investigat quins són els mecanismes d'acompanyament dels que disposa una escola d'arts plàstiques i disseny en vers la diversitat. A través dels documents oficials de centre, entrevistes amb els docents de l'escola i l'observació de les relacions i processos durant el transcurs del curs, es descriu un retrat de l'estat de l'escola en vers la diversitat. Finalment s'ha elaborat un pla individualitzat com a mecanisme d'acompanyament per a un alumne concret diagnosticat amb síndrome d'Asperger utilitzant els recursos que disposa l'escola i el Departament d'Educació en referència a l'atenció a la diversitat als cicles formatius de grau superior (CFGS).

El present treball de final de màster pretén fer una proposta de projectes a realitzar als alumnes de cicles formatius de grau mitjà i superior en el nou mòdul professional de digitalització. La proposta vol oferir un vessant més pràctic als continguts que apareixen en el nou currículum, que té com a objectiu l'aplicació de la digitalització en els sectors productius com un element transformador. La raó de ser és precisament que els alumnes siguin capaços de comprendre i conèixer les bases de la digitalització. Un cop identificades les tecnologies que sostenen la indústria 4.0 s'elaborarà una anàlisi dels diferents plans que el Departament d'Educació porta a terme per potenciar les habilitats digitals entre els seus estudiants. Tot i axó podrem observar que fora dels estudis obligatoris no hi ha cap acció ni guia especifica per part del Departament cap aquells centres i professorat que realitza cicles formatius.

La gamificació (ludificació en català) en el sector de l'educació és una metodologia activa de la que se n'ha anat debatent molt en els darrers anys; a nivell teòric es parla dels seus interessants beneficis però no disposem encara de masses estudis pràctics amb resultats concrets publicats, i encara menys amb aplicació a la FP. En aquest TFM he volgut desenvolupar un Escape Room Edu digital, un tipus concret de joc educatiu o activitat de gamificació, emmarcada en una determinada UF d'un determinat mòdul d'un primer curs d'un CFGM, Electromecànica de vehicles, per poder aportar resultats sobre aquest tipus d'activitats i contribuir amb més material per al sector educatiu. La idea és facilitar aquest treball a col·legues de professió per a que puguin dur a terme l'activitat en els propers anys i recollir comparatives i estadístiques, amb dades verídiques i contrastades. Alhora, es podran utilitzar les bases i estructura d'aquesta creació per a desenvolupar altres Escape Rooms amb diferents temàtiques i proves per a altres mòduls i cicles. L'objectiu de l'activitat és motivar i engrescar als alumnes en l'estudi i ajudar a millorar l'assoliment dels aprenentatges de la UF, tot treballant en equip, millorant la implicació i la participació. Així mateix, d'aquest treball també se'n pot extreure el nivell de dedicació i coneixements digitals que implica als docents en l'elaboració d'aquest tipus d'activitats més innovadores. Des del meu punt de vista, considero convenient que tots els mestres i professors ens esforcem, en la mesura en que puguem, per tal de millor el sistema d’aprenentatge de les noves generacions. Gamification (ludificació in Catalan) in the education sector is an active methodology that has been much debated in recent years; at a theoretical level there is talk of its interesting benefits but we do not yet have too many practical studies with published specific results, and even less with application to Vocational Training (VT). In this Final Project I wanted to develop a digital Escape Room Edu, a specific type of educational game or gamification activity, framed in a certain module of a certain module in a first year of intermediate level training cycle (VET), Motor Vehicles Electro mechanics, to be able to provide results on this type of activity and contribute with more material for the education sector. The idea is to facilitate this work to colleagues so that they can carry out the activity in the coming years and collect comparisons and statistics, with truthful and contrasted data. At the same time, the bases and structure of this creation can be used to develop other Escape Rooms with different themes and tests for other modules and cycles. The aim of the activity is to motivate and encourage students in the study and help improve the achievement of the learning modules, working as a team, improving involvement and participation. The level of dedication and digital knowledge that involves teachers in the development of this type of more innovative activities can also be extracted from this work. From my point of view, I consider it appropriate that all teachers and professors strive, as much as we can, to improve the learning system of the new generations.