Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació, Redondo Domínguez, Ernesto, Arellano Ramos, Blanca, Pizza de Nanno, Antonio, Sogbe Mora, Erica Beatriz, Miñarro Hernández, Sergio, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació, Redondo Domínguez, Ernesto, Arellano Ramos, Blanca, Pizza de Nanno, Antonio, Sogbe Mora, Erica Beatriz, and Miñarro Hernández, Sergio
L'arquitecte nord-americà John Hejduk, el 1984, presenta la seva entrada per al concurs convocat per la IBA (Internationale Bauausstellung) de Berlín per a la construcció d'un memorial dedicat a les víctimes de l'Holocaust. Decideix crear una de les seves mascarades, en què els edificis vindrien a rememorar, a través de la ficció i l'especulació imaginària, algunes de les víctimes que van patir les conseqüències de l'establiment del Règim Nacional-Socialista a Alemanya entre 1939 i 1945. En realitzar un reconeixement ràpid del llibre de Víctimes, es constata la presència d'una sèrie d'arquitectures predeterminades i reconeixibles pel seu caràcter anònim –no presentant cap tipus d'intervenció de projecte per part de Hejduk o, que si existeixen, aquestes són mínimes–. Aquests elements conserven les característiques dels seus objectes d'origen –responent a una mena de tipus–, constituint una compilació o catàleg de peces com la nòria, el carrusel o el braç mecànic, identificables en fires de tot el món i que, en el cas de Berlín, són col·locades en el solar com una Víctima més, en un arranjament dispers que els camufla dins el mar d'objectes projectats específicament per l'autor. Sobre aquesta base es planteja l'argument de la investigació, partint d'un escenari en què la fira constitueixi una semàntica capaç d'explicar les masques en general i el projecte de Víctimes de manera específica, en el marc de la producció habitualment escurridissa de John Hejduk., El arquitecto norteamericano John Hejduk, en 1984, presenta su entrada para el concurso convocado por la IBA (Internationale Bauausstellung) de Berlín para la construcción de un memorial dedicado a las víctimas del Holocausto. Decide crear una de sus mascaradas, en la que los edificios vendrían a rememorar, a través de la ficción y la especulación imaginaria, a algunas de las víctimas que sufrieron las consecuencias del establecimiento del Régimen Nacional-Socialista en Alemania entre 1939 y 1945. Al realizar un reconocimiento rápido del libro de Víctimas, resulta constatable la presencia de una serie de arquitecturas predeterminadas y reconocibles por su carácter anónimo –no presentando ningún tipo de intervención de proyecto por parte de Hejduk o, que si existen, estas son mínimas–. Estos elementos conservan las características de sus objetos de origen –respondiendo a una suerte de tipo–, constituyendo una compilación o catálogo de piezas como la noria, el carrusel o el brazo mecánico, identificables en ferias de todo el mundo y que, en el caso de Berlín, son colocadas en el solar como una Víctima más, en un arreglo disperso que les camufla dentro del mar de objetos proyectados específicamente por el autor. Sobre esta base se plantea el argumento de la investigación, partiendo de un escenario en el que la feria constituya una semántica capaz de explicar las masques en general y el proyecto de Víctimas de manera específica, en el marco de la producción habitualmente escurridiza de John Hejduk., In 1984, the American architect John Hejduk submitted his entry for the competition organised by the IBA (Internationale Bauausstellung) in Berlin for the construction of a memorial dedicated to the victims of the Holocaust. He decides to create one of his masquerades, in which the buildings would come to commemorate, through fiction and imaginary speculation, some of the victims who suffered the consequences of the establishment of the National-Socialist Regime in Germany between 1939 and 1945. A quick survey of the book of Victims reveals the presence of a series of predetermined architectures recognisable by their anonymous character –with no, or minimal, project intervention of any kind by Hejduk–. These elements conserve the characteristics of their original objects –responding to a sort of type–, constituting a compilation or catalogue of pieces such as the Ferris Wheel, the Carousel or the Mechanical Arm, identifiable at fairs all over the world. Which, in the case of Berlin, are placed on the site as just as another Victim, in a dispersed arrangement that camouflages them within the sea of objects specifically designed by the author. It is on this basis that the argument of the research is set out, starting from a scenario in which the fair constitutes a semantics capable of explaining the masques in general, and the Victims project in particular, within the framework of the usually elusive production of John Hejduk.