Search

Aquest treball final de màster desenvolupa el material necessari per poder dur a terme una unitat didàctica ludificada a l'assignatura de Tecnologia (preferiblement a 2n d'ESO). Es tracta d'una unitat relacionada amb el disseny i la impressió 3D on la ludificació ha de permetre augmentar la motivació de l'alumnat en l'assignatura de tecnologia. Està concebuda com una unitat independent per dur-la a la pràctica en aquell moment del curs on el professorat vegi convenient aportar aquest extra de motivació a l'aula (no es necessiten uns coneixements previs específics). En la primera part del treball s'analitza l'estat de l'art sobre la ludificació i com cal aplicar-la a l'aula. També s'identifiquen les eines que actualment els docents tenen disponibles. En la segona es crea la unitat didàctica pròpiament dita i es presenta el material per a ludificar les 8 sessions d'una hora de durada en les que s'han estructurat les activitats. La plataforma MyClassGame és l'eix vertebrador de la ludificació: permet atorgar insígnies (simulant un joc de rol) cada vegada que l'estudiantat arribi a aconseguir un dels reptes (completant proves i/o presentacions). En la part final del treball, es donen indicacions pels docents que vulguin poder aplicar el material desenvolupat. Aquest treball s'ha pensat perquè la unitat didàctica la puguin dur a la pràctica professors no experimentats en ludificació ni en impressió 3D.

A technológiai fejlődés lehetővé tette a 21. században az önkéntes fordítók megjelenését az online térben, mivel ki tudták használni a cégek által nyújtott crowdsourcing modellre épülő fordítási lehetőségeket. A fordítástudomány is felfigyelt a nem hivatásos fordítók tevékenységére, és kutatni kezdték ezen fordítók motivációját, a közösség összetételét, a fordítás folyamatát és eredményét is. A szociológiai kutatások a fordítástudományban (Chesterman 2009, 2013) ráirányították a figyelmet az egész fordítási eseményre, amelynek szerves részét képezi a fordítói profilalkotás. Ez a tanulmány az online közösségi közreműködésen alapuló (translation crowdsourcing, Jiménez-Crespo 2017a) magyar TED fordítói közösség profilját mutatja be. Az eredmények rávilágítanak a csoport vegyes összetételére, azaz hivatásos és nem hivatásos, tapasztalt és kezdő fordítók is a csoport tagjai, akiket azonban közös irányelvek és célok vezérelnek. A fordítást intellektuális kihívásként élik meg, amely során gyakorolhatják az idegen nyelvüket és az anyanyelvüket is. Összevetve az eredményeket az önkéntes fordítók és a filmfordítók között végzett hasonló kutatásokkal, számos hasonlóságot találunk. Összességében elmondható, hogy az önkéntes fordítási platformok használata a fordítóképzésben elősegítheti a fordítási folyamat egészének megismerését (pl. kapcsolattartás a fordítási projektben résztvevőkkel, egyeztetés a lektorokkal) és lehetőséget nyújt a kezdő hivatásos fordítók számára a tapasztalatszerzésre, illetve fordítási portfólió összeállítására.

La ludificació representa una eina amb un gran potencial dins del context educatiu per aprofundir en aspectes que tenen a veure amb la motivació, la implicació, l'esforç i la col·laboració. Aquesta metodologia innovadora és motivadora i activa en l'alumne un vincle amb els continguts que promourà, principalment, la millora en l'adquisició de coneixements i habilitats. Tanmateix, calen més estudis empírics per identificar els factors clau que afecten l'efectivitat de la ludificació amb la finalitat d'augmentar la motivació dels estudiants dins l'àmbit de l'educació superior en línia. En conseqüència, aquest projecte sorgeix de la importància de continuar l'estudi del potencial de la ludificació per sistematitzar-ne l'aplicació i, així, oferir als estudiants un aprenentatge de més qualitat i més significatiu. Per tant, el propòsit d'aquesta investigació és determinar els factors clau que impulsen l'efectivitat de la ludificació i proposar un model d'aplicació en l'educació superior en línia. Les dades recopilades s'han analitzat aplicant una metodologia mixta en què s'utilitza una anàlisi estadística quantitativa i una anàlisi qualitativa per validar el sistema ludificat i demostrar-ne la validesa. L'avaluació en profunditat del sistema ha demostrat que el model proposat és estadísticament significatiu i té un impacte positiu en l'efectivitat de l'aplicació de la ludificació en un context educatiu superior en línia. Gamification represents a tool with great potential in education. It allows for going into greater depth in aspects linked to motivation, engagement, effort and collaboration. This innovative methodology is motivating. It leads to students engaging with content that fosters, above all, improvements in the acquisition of knowledge and skills. However, more empirical studies are required to identify the key factors that affect the effectiveness of gamification, with the aim of increasing levels of motivation among students in online higher education. As a result, this project responds to the important need to continue studying the potential to systematize the use of gamification and, thus, offer students higher quality and more meaningful learning. The aim of this study, then, is to determine the key factors that boost the effectiveness of gamification and propose a model for developing its use in online higher education. The data collected have been analyzed using a mixed method approach, involving both a quantitative statistical analysis and a qualitative analysis, to validate the gamified system and demonstrate its effectiveness. In-depth evaluation of the system has shown that the model proposed is statistically significant and has a positive impact on the effectiveness of gamification in an online higher education setting. La ludificación representa una herramienta con un gran potencial dentro del contexto educativo para profundizar en aspectos que tienen que ver con la motivación, la implicación, el esfuerzo y la colaboración. Esta metodología innovadora es motivadora y activa en el alumno un vínculo con los contenidos que promoverá, principalmente, la mejora en la adquisición de conocimientos y habilidades. Sin embargo, se necesitan más estudios empíricos para identificar los factores clave que afectan la efectividad de la ludificación para aumentar la motivación de los estudiantes en la educación superior en línea. En consecuencia, este proyecto surge de la importancia de continuar con el estudio del potencial de la ludificación con el fin de sistematizar su aplicación y brindar, así, a los estudiantes un aprendizaje de mayor calidad y más significativo. Por tanto, el propósito de esta investigación es determinar los factores clave que impulsan la efectividad de la ludificación y proponer un modelo para su aplicación en la educación superior en línea. Los datos recogidos han sido analizados aplicando una metodología mixta en la que se utiliza un análisis estadístico cuantitativo y un análisis cualitativo para validar el sistema ludificado y demostrar su validez. La evaluación en profundidad del sistema ha demostrado que el modelo propuesto es estadísticamente significativo y tiene un impacto positivo en la efectividad de la aplicación de la ludificación en un contexto educativo superior en línea. E-learning

En los últimos años, la investigación ha puesto de manifiesto el importante papel de las emociones en los entornos laborales, especialmente en contextos exigentes, como, por ejemplo, el derivado de la Covid-19. Por ende, el objetivo de esta investigación fue conocer la relación de la Inteligencia Emocional (IE de ahora en adelante) de los líderes con la motivación y desempeño laboral de los trabajadores a su cargo. Este estudio, de tipo transversal, recoge las respuestas de 119 empleados acerca de la IE en su líder, su propia IE, su motivación y su desempeño laboral. Los resultados mostraron que se dan correlaciones altas entre las variables: IE del líder y motivación (r=0,67), IE del líder y Desempeño Laboral (r=0,57) y entre Motivación y Desempeño Laboral (r=0,70) y moderada entre las variables: IE del empleado y Desempeño Laboral (r=0,21). En conclusión, tomando en consideración estos resultados, parece que la IE del líder podría relacionarse positivamente con la motivación y el desempeño de los trabajadores que gestiona. Estos hallazgos, pese a la necesidad de nuevos estudios, ponen de manifiesto la importancia de la IE en el mundo laboral, especialmente cuando se trata de entender las relaciones entre compañeros. En els últims anys, la recerca ha posat de manifest l'important paper de les emocions en els entorns laborals, especialment en contextos exigents, com, per exemple, el derivat de la Covid-19. Per tant, l'objectiu d'aquesta recerca va ser conèixer la relació de la Intel·ligència Emocional (IE d'ara endavant) dels líders amb la motivació i acompliment laboral dels treballadors al seu càrrec. Aquest estudi, de tipus transversal, recull les respostes de 119 empleats sobre la IE en el seu líder, la seva pròpia IE, la seva motivació i el seu acompliment laboral. Els resultats van mostrar que es donen correlacions altes entre les variables: IE del líder i motivació (r=0,67), IE del líder i Acompliment Laboral (r=0,57) i entre Motivació i Acompliment Laboral (r=0,70) i moderada entre les variables: IE de l'empleat i Acompliment Laboral (r=0,21). En conclusió, prenent en consideració aquests resultats, sembla que la IE del líder podria relacionar-se positivament amb la motivació i l'acompliment dels treballadors que gestiona. Aquestes troballes, malgrat la necessitat de nous estudis, posen de manifest la importància de la IE en el món laboral, especialment quan es tracta d'entendre les relacions entre companys. In recent years, research has highlighted the important role of emotions in work environments, especially in demanding contexts, such as, for example, the one derived from Covid-19. Therefore, the objective of this research was to know the relationship of Emotional Intelligence (EI from now on) of the leaders with the motivation and work performance of the workers under their charge. This cross-sectional study collected the responses of 119 employees about their leader's EI, their own EI, their motivation and their work performance. The results showed high correlations between the variables: leader's EI and motivation (r=0.67), leader's EI and job performance (r=0.57) and between motivation and job performance (r=0.70) and moderate correlations between the variables: employee's EI and job performance (r=0.21). In conclusion, taking these results into consideration, it seems that the leader's EI could be positively related to the motivation and performance of the workers he/she manages. These findings, despite the need for further studies, highlight the importance of EI in the world of work, especially when it comes to understanding peer relationships.

En aquest Treball de Final de Màster, s'han desenvolupat recursos per potenciar la motivació dels alumnes d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) a l'hora de treballar mitjançant la metodologia de l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP). En els primers capítols es contextualitza el punt de partida del treball i es defineixen els conceptes més teòrics. Primer, es planteja la problemàtica de la manca d'interès en els adolescents, que neix del centre públic on s'han realitzat les pràctiques. Seguidament, es contextualitza el centre i s'especifica la franja de projectes d'Àmbit, en la qual fan ús de l'ABP i s'observa aquest dèficit de motivació entre l'alumnat. A continuació, es troba el marc teòric per introduir què és l'ABP i com s'aplica, també es fa menció a què és la motivació i els seus tipus. Els següents capítols fan referència al procés creatiu i la implementació d'aquest, per tal de poder extreure conclusions. Així doncs, es mostra el disseny els recursos proposats, per una banda, la metodologia i per l'altra les activitats millorades. Tot seguit, s'analitzen i s'avaluen la posada en escena dels recursos confeccionats. Aquesta implementació es du a terme en institut públic de pràctiques, específicament en el nivell de 2n d'ESO amb una mostra de 46 alumnes. Per acabar, hi ha un recull de les accions realitzades al llarg de les diferents fases del treball, les conclusions extretes de l'experimentació en l'aplicació dels recursos suggerits i propostes de millora.

Aquesta tesi doctoral se centra en l'estudi de destinacions turístiques amb característiques costaneres i marines per investigar la demanda dels turistes des de les perspectives de les seves motivacions i segmentació. Per obtenir resultats robusts i holístics, es van realitzar quatre estudis en quatre destinacions amb característiques costaneres diferents i també es van analitzar diferents demandes de turistes a l'Equador, un país amb una àmplia varietat d'atractius costaners i marins que posseeix una àrea marina protegida a les illes Galápagos. El principal objectiu de la tesi doctoral és presentar una anàlisi de les motivacions i segmentació de la demanda en destinacions costaneres i marines, per tal de crear guies per al desenvolupament turístic d’aquestes destinacions i atorgar informació útil als proveïdors de serveis per poder elaborar productes acords a la demanda trobada. Esta tesis doctoral se centra en el estudio de destinos turísticos con características costeras y marinas, para investigar su demanda desde las perspectivas de las motivaciones de sus visitantes y su segmentación. Para obtener una visión robusta y holística, se realizaron cuatro estudios en cuatro destinos con características costeras y marinas diferentes en Ecuador, un país con una amplia variedad de atractivos costeros y marinos, entre los que se encuentra el área marina protegida de las islas Galápagos. El principal objetivo de la tesis es presentar un análisis de las motivaciones y segmentación de la demanda en destinos costeros y marinos, con el fin de crear guías para el desarrollo turístico de estas regiones, y otorgar información a los proveedores de servicios para poder elaborar productos acordes a las características de la demanda de estos destinos. This doctoral thesis focuses on the study of tourist destinations with coastal and marine characteristics, in order to investigate their demand from the perspective of tourists’ motivations and segmentation. To obtain robust and holistics results, four studies were carried out in four destinations with different coastal and marine characteristics in Ecuador, a country with a wide variety of coastal and marine attractions that has a marine protected area in the Galapagos Islands. The main objective of the doctoral thesis is to analyze motivations and segmentation of demand in coastal and marine destinations, in order to guide and support the development of these specific destinations, and to offer useful information to service providers that help them on the more appropriate products that they can offer according to the demand of these destinations.

L'ús de plaques de control a l'aula de Tecnologia dels instituts esdevé una gran oportunitat perquè els alumnes aprenguin robòtica i programació i per fomentar el pensament computacional. Però la dificultat inicial que pot suposar aquest material si no s'ha utilitzat abans pot fer que a molts no els hi atregui ni tan sols abans de començar. Amb aquest TFM es pretén buscar una metodologia que, acompanyada d'activitats dinàmiques i amb objectius motivadors, permeti a alumnes de 3r d'ESO desenvolupar un aprenentatge eficaç de les plaques de control i adquirir les competències corresponents de forma mínimament notable.

L’assignatura ET s’imparteix en el primer quadrimestre (1A) dels graus de Telecomunicacions (Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació i Telemàtica) i de la doble titulació de grau en Enginyeria de Sistemes Aeroespacials i Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació o Enginyeria Telemàtica impartits a l’EETAC. El rendiment a la doble titulació es alt però en canvi en els graus de Telecomunicacions el rendiment és força baix, en part justificat per la diferència en les notes de tall i d’accés d’ambdós graus. Aquesta proposta planteja una sèrie d’accions, d’implementació relativament senzilla i majorment a les classes de teoria, per a la millora del rendiment acadèmic en els graus de telecomunicacions. Algunes de les accions podrien ser extrapolables a d’altres assignatures i titulacions de l’EETAC i de la UPC.

Aquest Treball de Fi de Màster presenta unes activitats amb una eina tecnològica digital com es un simulador de soldadura de RA, com element de promoció de cicles formatius de tecnologies industrials amb molta demanda laboral i un grau d'inserció de quasi el 100% dels titulats. Ja fa uns anys que les institucions públiques s'està promocionant els estudis de cicles formatius com el camí mes directe per accedir al mon laboral fent campanyes de difusió i promoció generalitzades potenciant l'opció de la formació al centres de treball en la seva modalitat de FPDual, però la demanda esta molt desproporcionada entre les famílies professionals dels sectors informàtic i sanitari en relació als de les tecnologies industrials. Amb les activitats proposades i l'ús d'aquestes tecnologies d'última generació es vol donar conèixer als estudiants de l'ESO les especialitats industrials i captar l'atenció de alumnes potencials pels cicles formatius.

La situación sanitaria actual ha supuesto un gran reto para el alumnado y el profesorado de todas las etapas educativas. En este sentido, ha sido imperativo adaptar el proceso de enseñanza-aprendizaje a las restricciones sanitarias derivadas de la COVID-19. El objetivo de este análisis es analizar la motivación de los estudiantes de Ciencias de la Educación en relación con su género, su tendencia religiosa y sus habilidades sociales. En la presente investigación participaron un total de 130 estudiantes matriculados en la Universidad de Granada, en los campus de Ceuta y de Melilla (M = 23,38; DT = 6,95), en una investigación ex post facto, de naturaleza cuantitativa, con un diseño descriptivo, correlacional y de corte transversal, que respondieron a la versión española de la escala de motivación situacional de Guay, Vallerand y Blanchard (2000). Entre los resultados se puede destacar que la población más motivada intrínsecamente es la femenina y de religión católica. Respecto a las habilidades sociales, la sociabilidad, la comunicación y la asertividad son las que influyen en el grado de motivación del alumnado. Los resultados de este estudio reflejan la utilidad de analizar la motivación de los universitarios para brindarles una enseñanza más individualizada, destacando que existe una importante necesidad de trabajar sus habilidades sociales., La situació sanitària actual ha suposat un gran repte per a l’alumnat i el professorat de totes les etapes educatives. En aquest sentit, ha estat imperatiu adaptar el procés d’ensenyament-aprenentatge a les restriccions sanitàries derivades de la COVID-19. En la present investigació hi van participar un total de 130 estudiants universitaris matriculats a la Universitat de Granada, en els campus de Ceuta i de Melilla (M = 23,38; DT = 6,95), en un estudi ex post facto, de naturalesa quantitativa, amb un disseny descriptiu, correlacional i de tall transversal, que van respondre a l’adaptació a l’espanyol de l’escala de motivació situacional de Guay, Vallerand i Blanchard (2000). Entre els resultats es pot destacar que la població més motivada intrínsecament és la femenina i de religió catòlica. Pel que fa a les habilitats socials, la sociabilitat, la comunicació i l’assertivitat són les que influeixen en el grau de motivació de l’alumnat. Les dades extretes d’aquest estudi reflecteixen la utilitat d’analitzar la motivació dels universitaris per brindar-los un ensenyament més individualitzat, destacant que hi ha una important necessitat de treballar-ne les habilitats socials., The current health situation has posed a significant challenge for students and teachers of all educational stages, as they have had to adapt the teaching-learning process to the health restrictions imposed during the COVID-19 pandemic. The aim of this study is to analyze the motivation of university students in education sciences in relation to their gender, religious tendencies, and social skills. A total of 130 university students enrolled in the University of Granada at the Ceuta and Melilla campuses (M = 23.38; SD = 6.95) participated in this research in an ex post facto quantitative study with a descriptive, correlational, and cross-sectional design. The students responded to the adaptation into Spanish of the Situational Motivation Scale of Guay et al. (2000). Among the results, it can be highlighted that the most intrinsically motivated population is female and Catholic. Regarding social skills, sociability, communication, and assertiveness are the skills that most influence student’s degree of motivation. The data drawn from this study demonstrate the usefulness of analyzing students’ motivation to provide them with more individualized teaching, as well as the need to work on students’ social skills.

La motivació i l’actitud són factors essencials en l’aprenentatge d’una segona llengua; són la força motriu per sostenir el procés d’aprenentatge. Aquests factors s’han vist reforçats gràcies a la investigació en Aprenentatge i Adquisició de Segones Llengües. Aquest estudi investiga el tipus de motivació i actituds dels estudiants francòfons que aprenen anglès com a segona llengua a l'Institut d'Idiomes de Ghana. Així mateix, també examina les diferències significatives entre la Motivació i les Actituds i algunes variables socials. L’estudi ha emprat una aproximació quantitativa a través de qüestionaris. Els resultats mostren que els estudiants francòfons tenen unes actituds positives envers l'aprenentatge de l'anglès i que la motivació de tipus instrumental prima per sobre de la motivació d'integració. Es constata també que el principal propòsit pel qual els estudiants estudien anglès és el de millorar llur estatus professional. Tot i això, esdevenen diferències significatives entre les variables socials i la Motivació o Actitud. Aquesta recerca proposa línies per afavorir l'aprenentatge lingüístic i tècniques per tal que els estudiants desenvolupin actituds positives cap a l'aprenentatge de segones llengües i augmentin llurs nivells motivacionals. La motivación y la actitud son factores esenciales en el aprendizaje de una segunda lengua; son la fuerza motriz para sostener el proceso de aprendizaje. Estos factores se han visto reforzados gracias a la investigación en Aprendizaje y Adquisición de Segundas. Este estudio investiga el tipo de motivación y actitudes de los estudiantes francófonos que aprenden inglés como segunda lengua en el Instituto de Idiomas de Ghana. Este estudio también examina las diferencias significativas entre la Motivación y las Actitudes y algunas variables sociales. El estudio ha empleado una aproximación cuantitativa a través de cuestionarios. Los resultados muestran que los estudiantes francófonos tienen unas actitudes positivas hacia el aprendizaje del inglés y que la motivación de tipo instrumental prima por encima de la motivación de integración. Se constata también que el principal propósito de los estudiantes al estudiar inglés es mejorar su estatus profesional. Sin embargo, hubo diferencias significativas entre las variables sociales y la Motivación o Actitud. Esta investigación propone líneas para mejorar el aprendizaje lingüístico y técnicas para que los estudiantes desarrollen actitudes positivas hacia el aprendizaje de segundas lenguas y aumenten sus niveles motivacionales. Motivation and Attitude are essential factors in learning a second language; they are the driving force to sustain the learning process. Research in Second Language Learning and Acquisition has gained currency with these factors. Therefore, this study investigates the kind of Motivation and Attitudes of Francophones students learning English as their Second Language at the Ghana Institute of Languages. This dissertation also examines the significant differences between Motivation and Attitudes and some social variables. The study employed a quantitative approach through questionnaires in its analytical approach to the data collected. Results of the analysis show that the Francophone Students have Positive Attitudes toward learning English and are highly Instrumentally Motivated than Integrative. It also revealed that students’ primary purpose in studying English is career development or getting a better job. However, there were significant differences between the social variables and Motivation or Attitude. This research provides implications for better language learning and techniques to positively change students’ Attitudes toward L2 learning and increase their Motivational levels.

L'aprenentatge basat en projectes (ABP) forma part de l'àmbit de les metodologies d'aprenentatge actiu i es basa en un enfocament integral de l'ensenyament i l'aprenentatge a l'aula que està dissenyat per implicar els estudiants en la investigació de problemes del món real. L'objectiu principal d'aquest treball és introduir la metodologia ABP als alumnes del CFGM d'assistència al producte gràfic imprès, d'una manera efectiva i atractiva. S'han dissenyat una sèrie de projectes ABP amb els quals es cobreixen els continguts del mòdul de producció i impressió amb el propòsit d'aplicar-los i revisar-los. En la revisió d'aquests projectes, que s'ha realitzat mitjançant l'anàlisi de les dades sobre la motivació, l'aprenentatge, les competències transversals i resultats acadèmics dels estudiants; s'han trobat indicis que indiquen la idoneïtat dels projectes dissenyats i de la metodologia ABP. Finalment, es proposen algunes millores pels projectes que s'han pogut desenvolupar gràcies a les anàlisis de les dades recollides i observacions a l'aula.

Els xatbots en l'entorn educatiu proporcionen noves oportunitats de suport a l'aprenentatge. Tot i això, hi ha poques experiències d'aplicació d'aquesta tecnologia a aules d'educació secundària. En aquest TFM es pretén dissenyar i implementar un xatbot per a ajudar en l'aprenentatge d'una unitat didàctica de l'assignatura de Tecnologia de 3r d'ESO. Primerament, es mostraran i proposaran exemples de possibles usos de xatbots en entorns educatius. A partir d'aquests usos, es triarà el més adient per a ser desenvolupat i provat en el centre de pràctiques i s'escollirà la unitat didàctica del temari de Tecnologia de 3r d'ESO on s'ubicarà el xatbot. A continuació, es farà un anàlisi de les tecnologies actuals per a crear bots, i s'escollirà la plataforma més idònia per a crear el xatbot, la qual ha de permetre un ús intuïtiu i pràctic pels alumnes, i també ha de ser senzilla per a que un professorat sense coneixements d'informàtica pugui modificar i evolucionar el bot. Tot seguit, es farà una proposta de disseny de xatbot per a la unitat didàctica escollida i se n'implementarà un prototip. Per acabar, es provarà el prototip desenvolupat amb el mentor del centre de pràctiques, i si és possible s'escollirà un grup d'alumnes per a que el testegin.

L'aula invertida (AI) o flipped classroom és un model educatiu en què les activitats que tradicionalment es duen a terme a l'aula, com la presentació de continguts, es converteixen en activitats a fer a casa, mentre que les activitats que normalment es desenvolupen a casa passen a fer-se a la classe. En la classe invertida el professor passa del rol de transmissor de coneixement a un rol de guia i orientador, acompanyant a l'alumne en el seu procés d'aprenentatge. Aleshores, metre el contingut s'imparteix de manera asíncrona en format digital, les classes es dediquen a orientar l'alumne, proposar problemes i resoldre dubtes. Aquesta és una metodologia activa basada en l'alumne, que pretén incrementar l'interès i motivació de l'alumne així com també potenciar el seu aprenentatge. Alhora, permet que cada alumne construeixi coneixement de manera flexible seguint el seu ritme. Les noves tecnologies d'aprenentatge i coneixement (TAC) que es troben en contínua expansió i desenvolupament, proveeixen un ampli ventall de possibilitats per al disseny i aplicació de noves metodologies pedagògiques tals com el model d'aula invertida. Els objectius d'aquest treball són els de dissenyar i aplicar un model d'aula invertida utilitzant eines digitals per a un grup de formació professional del cicle formatiu de grau mitjà d'operacions de laboratori a mode de potenciar-ne l'autonomia, la motivació així com millorar els resultats acadèmics.

L'entorn educatiu actual està sotmès a una evolució constant fruit dels continus canvis científics, tecnològics, econòmics i socials. En aquest sentit, les metodologies tradicionals estan donat pas a d'altres en què l'alumnat adquireix protagonisme com a centre de l'aprenentatge, aconseguint així nivells més grans de participació, motivació i atenció. L'Aprenentatge Basat en Problemes, l'Aprenentatge Basat en Projectes o la Gamificació són exemples d'aquest tipus de metodologies. Emmarcat dins d'aquest darrer tipus, aquest treball de fi de màster planteja l'ús de la màgia com un recurs educatiu en el procés d'ensenyament-aprenentatge per als estudis tècnics de la Formació Professional. Per aconseguir-ho es planteja un estudi que segueix el mètode científic, elaborant una sèrie d'hipòtesis inicials, aplicant una metodologia a diferents intervencions d'aula i obtenint posteriorment uns resultats que contrasten les hipòtesis inicials exposades.

L'objectiu principal que persegueix qualsevol proposta educativa, és la d'aportar un aprenentatge que els nostres alumnes considerin útil per a la seva vida futura. D'aquesta perspectiva, és d'on neix la proposta de millora d'aquest TFM. El que es pretén amb aquesta proposta de millora, és generar aprenentatge significatiu a partir de la creació i contextualització de material didàctic i activitats, adaptat als interessos personals grupals dels alumnes, per tal d'adquirir coneixements sobre allò que ja saben o volen saber. A més, pel que fa a l'atenció a la diversitat educativa, es plantegen unes estratègies i directrius que s'apliquen en la creació global del material didàctic. A partir de la creació i la impartició d'aquest material didàctic a l'aula, es recull una sèrie d'informació sobre les qualificacions i la motivació dels alumnes en el moment de realitzar cadascuna de les activitats. D'aquesta informació s'extreuen conclusions, en la mostra analitzada, sobre: la relació que existeix entre la motivació i les qualificacions dels alumnes; la importància que té la contextualització en l'assoliment de coneixements per part de l'alumnat i la seva capacitat d'inferència en altres contextos; la pèrdua d'interès que pateixen alguns alumnes a mesura que es va desenvolupant la unitat i quines propostes de treball futur es poden fer per tal d'acotar les problemàtiques que han sorgit en el desenvolupament de la Unitat Didàctica.

Objectiu: El propòsit d´aquest article de revisió és analitzar, a partir de l´evidència empírica obtinguda en treballs d’investigació previs, no només l´existència d´una relació, sinó també conèixer-la entre variables com la personalitat del docent, algunes de les estratègies d´aprenentatge (cognitives i metacognitives), motivació i memòria de treball amb el rendiment acadèmic obtingut en nens amb edats entre els 9 i els 14 anys. Metodologia: Es va realitzar una revisió documental a diferents bases de dades, estimant com a criteri d’inclusió que cada investigació estableixi relacions o explicacions entre les variables prèviament esmentades. Resultats: Es va trobar que la personalitat en el docent podria mediar la motivació extrínseca dels estudiants, i aquesta és de gran rellevància no només per a l’establiment de metes segons resultats acadèmics esperats, sinó també responsable de seleccionar estratègies d’aprenentatge cognitives (repetició, elaboració i organització) i meta cognitives (pensament crític i autoregulació) que podrien maximitzar els recursos amb què compta l’exercici a la memòria de treball per assolir un millor rendiment acadèmic. Conclusions: A causa de la relació que es pot trobar a la literatura científica de manera fragmentada entre les variables esmentades anteriorment amb el rendiment acadèmic, s’observa la necessitat de validar factors des de la neuropsicologia, la psicologia i la pedagogia que puguin relacionar-se amb aquest millorament dels processos d’ensenyament/aprenentatge. Objective: The purpose of this review article is to analyse the empirical evidence from previous research works not only the relationship, but also to know the how is it between variables such as teacher personality, learning strategies (cognitive and meta cognitive), motivation and working memory with the academic performance in children between the ages of 9 and 14 years. Methodology: A documentary review was made in many databases. It was considered as an inclusion criteria that each investigation established relationships or explanations between previously variables. Results: It was found that teacher personality could mediate the student’s extrinsic motivation, this is very important not only for setting goals according to expected academic results, but also responsible for choosing cognitive learning strategies (repetition, elaboration and organization) and meta cognitive (critical thinking and self-regulation) for maximizing resources in working memory and obtain a better academic performance. Conclusions: Due to the relationship can be found in the scientific literature in a fragmented way between the variables previously with academic performance, there is a need to validate factors from neuropsychology, psychology and pedagogy could be related for improvement of teaching and learning processes. Objetivo: El propósito de este artículo de revisión es analizar, a partir de la evidencia empírica obtenida en trabajos investigativos previos, no solo la existencia de una relación, sino también conocer la misma entre variables como la personalidad del docente, algunas de las estrategias de aprendizaje (cognitivas y metacognitivas), la motivación y la memoria de trabajo con el rendimiento académico obtenido en niños con edades entre los 9 y 14 años. Metodología: Se realizó una revisión documental en diferentes bases de datos, estimando como criterio de inclusión que cada investigación estableciera relaciones o explicaciones entre las variables previamente mencionadas. Resultados: Se encontró que la personalidad en el docente podría mediar la motivación extrínseca de los estudiantes, siendo esta de gran relevancia no solo para el establecimiento de metas según resultados académicos esperados, sino también responsable de seleccionar estrategias de aprendizaje cognitivas (repetición, elaboración y organización) y metacognitivas (pensamiento crítico y autorregulación) que podrían maximizar los recursos con que cuenta el desempeño en la memoria de trabajo para obtener un mejor rendimiento académico. Conclusiones: Debido a la relación que se puede encontrar en la literatura científica de manera fragmentada entre las variables mencionadas anteriormente con el rendimiento académico, se observa la necesidad de validar factores desde la neuropsicología, la psicología y la pedagogía que puedan relacionarse con este para el mejoramiento de los procesos de enseñanza/aprendizaje

El projecte consisteix a fer una proposta, en forma de caixa d’eines, per tal de facilitar el disseny, la implementació i l’avaluació de les activitats fisicoesportives en centres penitenciaris, en la seva dimensió educativa, formativa i transformadora que ajudin al procés de reeducació i reinserció social, entre d’altres, de les persones privades de llibertat. A través de l’esport i l’activitat física les persones preses poden detectar les seves necessitats, vulnerabilitats i potencialitats, i a la vegada transformar l’entorn social. La recerca, que està centrada en el sistema penitenciari català, s’inscriu en la perspectiva neorepublicana de considerar les presons com un espai de transformació social, funció a la qual l’esport i l’activitat física hi pot contribuir d’una manera significativa, en tant que activitat recreativa i alhora resocialitzadora. La pedra angular de la proposta son els i les professionals de l’àrea fisicoesportiva dels centres penitenciaris. La investigació s’ha dut a terme en tres fases diferenciades. En la primera s’ha definit el marc conceptual i teòric. En la segona s’han fet les observacions pràctiques i les entrevistes en profunditat del cas estudiat, tant en format presencial com a través d’un qüestionari enviat i respost via correu electrònic. I finalment una tercera en què s’han analitzen les informacions recollides. El resultat de la recerca ha permès dissenyar una proposta innovadora de planificació i execució de l’activitat física i esportiva que incorpori una perspectiva transformadora i la tracti com una eina al servei de la funció pedagògica i educativa que pertoca al sistema penitenciari, tant pel què fa a les persones internes com a la societat en el seu conjunt. De manera clara i voluntària he enmarcat aquesta recerca en el paradigma sociocrític. La meva intenció ha estat ajudar l’administració catalana, de qui depèn la competència penitenciària, a dissenyar, aplicar i en definitiva millorar les polítiques necessàries per tal de fer de l’esport i l’activitat física a les presons un instrument recreatiu, de reinserció social i finalment transformador, per a la comunitat d’interns i internes, però també per a la societat en general. La meva pròpia experiència, en tant que intern, i més concretament en tant que dinamitzador d’activitats esportives del C.P. de Lledoners, m’ha permès viure en primera persona les fortaleses, però també les febleses, d’una política tan necessària com complexa i plena de matisos. És impossible, i aquesta recerca no ho pretén, establir un model de gestió perfecte i adaptable a totes les realitats, ni tant sols limitant-lo als centres que tenim a Catalunya. Cada centre és singular, té les seves particularitats i està compost per grups de població únics i intransferibles, ja sigui pel què fa als interns, com pel què fa al personal que hi treballa o hi col·labora. A més, les poblacions són, per definició, volàtils, dinàmiques, la qual cosa dificulta el treball continuat sobre una persona o un grup en concret. No obstant, aquesta mateixa experiència permet també concloure que existeixen diversos paràmetres comuns, dinàmiques compartides i oportunitats múltiples que ens poden ajudar a dissenyar i implementar programes de tractament i de gestió de compliment de penes que tinguin en l’esport i l’activitat física una eina molt més útil, o si més no millor utilitzada, que els que disposem avui. El proyecto consiste en hacer una propuesta, en forma de caja de herramientas, para facilitar el diseño, la implementación y la evaluación de las actividades físico-deportivas en centros penitenciarios, en su dimensión educativa, formativa y transformadora que ayuden al proceso de reeducación y reinserción social, entre otros, de las personas privadas de libertad. A través del deporte y la actividad física las personas presas pueden detectar sus necesidades, vulnerabilidades y potencialidades, y al mismo tiempo transformar el entorno social. La investigación, que está centrada en el sistema penitenciario catalán, se inscribe en la perspectiva neorrepublicana de considerar las prisiones como un espacio de transformación social, función a la que el deporte y la actividad física puede contribuir de forma significativa, en tanto que actividad recreativa y a la vez resocializadora. La piedra angular de la propuesta son los profesionales del área físico-deportiva de los centros penitenciarios. La investigación se ha realizado en tres fases diferenciadas. En la primera, se ha definido el marco conceptual y teórico. En la segunda se han realizado las observaciones prácticas y las entrevistas en profundidad del caso estudiado, tanto en formato presencial como a través de un cuestionario enviado y respondido vía correo electrónico. Y finalmente una tercera en la que se analizan las informaciones recogidas. El resultado de la investigación ha permitido diseñar una propuesta innovadora de planificación y ejecución de la actividad física y deportiva que incorpore una perspectiva transformadora y la trate como una herramienta al servicio de la función pedagógica y educativa que corresponde al sistema penitenciario, tanto por lo que se refiere a las personas internas como a la sociedad en su conjunto. De forma clara y voluntaria he enmarcado esta investigación en el paradigma sociocrítico. Mi intención ha sido ayudar a la administración catalana, que es la que ostenta las competencias penitenciarias, a diseñar, aplicar y en definitiva mejorar las políticas necesarias para hacer del deporte y la actividad física en las cárceles un instrumento recreativo, de reinserción social y por último transformador, para la comunidad de internos e internas, pero también para la sociedad en general. Mi propia experiencia, en tanto que interno, y más concretamente en tanto que dinamizador de actividades deportivas del C.P. de Lledoners, me ha permitido vivir en primera persona las fortalezas, pero también las debilidades, de una política tan necesaria como compleja y llena de matices. Es imposible, y esta investigación no lo pretende, establecer un modelo de gestión perfecto y adaptable a todas las realidades, ni siquiera limitándolo a los centros que tenemos en Cataluña. Cada centro es singular, tiene sus particularidades y está compuesto por grupos de población únicos e intransferibles, ya sea en lo que se refiere a los internos, como en lo que respecta al personal que trabaja o colabora. Además, las poblaciones son, por definición, volátiles, dinámicas, lo que dificulta el trabajo continuado sobre una persona o grupo en concreto. Sin embargo, esta misma experiencia permite también concluir que existen varios parámetros comunes, dinámicas compartidas y oportunidades múltiples que nos pueden ayudar a diseñar e implementar programas de tratamiento y gestión de cumplimiento de penas que tengan en el deporte y la actividad física una herramienta mucho más útil, o al menos mejor utilizada, que los que disponemos hoy. The aim of this project is to make a proposal, in the form of a tool box, in order to facilitate the design, implementation and evaluation of physical-sporting activities at penitentiaries, in its educational, formative and transforming dimension, that helps the re-education and social reinsertion, among others, of persons deprived of liberty. Through sport and physical activities, prisoners can detect their needs, vulnerabilities and potential, whilst transforming social background. The research, focused on the catalan penitentiary system, falls within a neo-republican perspective that considers prisons a social transformations space, where sports and physical activities may significantly contribute, insofar as a recreative and, at the same time, resotialating activity. The keystone of the proposal are the professional staff of the Physical-Sport area at the penitentiaries. The research has been conducted in three distinct phases In the first phase, the establishment of a conceptual and theoretical framework. In the second one, some practical observations have been made, and case study in-depth interviews carried out, both onsite format and via sent and answered email questionnaires format. Finally, the third one, the gathered information analysis. The result of the research has allowed design an innovative planning and physical activity performance proposal, incorporating a transforming perspective considered as a tool in the service of the pedagogical and educational function which corresponds to the penitentiary system, as regards both the inmates, and society as a whole. I clearly and willingly framed this research in the socio-critical paradigm. My endeavor has been to assist the Catalan Administration, from whom the penitentiary competency comes, designing, implementing and, ultimately, improving the required policies to make sport and physical activity in prisons a recreational, social reintegration and, eventually, a transforming tool, not only for the interns community, but also for society in general My own experience , as an intern, and more specifically, as a sport activities instructor and promoter at the C.P Lledoners, has allowed me to first-hand witness, in first person, the strengths and weaknesses of such a much-needed but complex and full of nuances policy, too. It is impossible to establish, and this research does not claim to, a perfect management model, adaptable to all realities, not even by limiting it to the detention centers located in Catalonia. Every facility is singular, it has its own particularities and it is composed of unique and non-transferable population groups, both in terms of the interns as well as the staff that works or collaborates in the center. Besides, these populations are dynamic and volatile, which difficulties the ongoing work on one specific person or group. Nevertheless, it is such experience that allows to conclude the existence of diverse common parameters, shared dynamics, and multiple opportunities, that may help us to design and implement treatment and management programs for the enforcement of penalties, including sport and physical activity as a far more useful tool or, at least, better used, than currently available ones.

En aquest treball final de màster s'introdueix la gamificació com a eina per motivar a l'alumnat i facilitar així el seu aprenentatge. En la primera part del treball es realitza un estudi de la gamificació en l'àmbit educatiu i la seva influència en la motivació per profunditzar després en experiències gamificades realitzades en l'àmbit de la química orgànica. Posteriorment es mostra l'activitat gamificada dissenyada per a la unitat formativa química orgànica, en la que s'han introduït elements propis del joc.

Aquest Treball Final de Màster (TFM) explora nous significats en l'ús conjunt de metodologies de l'aprenentatge basat en reptes i conceptes de gamificació, emprant activitats anomenades en altres disciplines, com la ciberseguretat, "Capture the Flag" o CtF. L'objectiu principal és dissenyar un nou tipus d'activitat que es pugui utilitzar com a recurs a l'aula. La introducció d'activitats guiades en format CtF té el propòsit de millorar l'aprenentatge en cicles formatius d'Informàtica, desenvolupant competències transversals i millorant la motivació dels alumnes. El CtF és una eina que permet portar a terme les principals virtuts de l'aprenentatge basat en reptes, fomentant la col·laboració, focus en l'estudiant, treball en equip i resolent petits reptes del món real; complementant amb elements de gamificació com la narració, competició, taules de classificació i recompenses. En aquest document, primerament es presenta el context i la motivació de l'objecte d'aquest estudi. Seguidament, es recopilen les principals característiques i beneficis que permeten les metodologies emprades, així com l'estat de l'art dels CtF. A continuació, es presenta el disseny i programació d'una situació d'aprenentatge a l'aula implementant tots els recursos necessaris per portar-la a terme. Tot seguit, es recullen els resultats de les accions executades, així com la valoració d'aquestes per part de l'alumnat. Per finalitzar, es mostren les conclusions i propostes de noves línies d'estudi.