Search

El document original està restringit per confidencialitat, amb una data d'embargament fins al 05-01-2029. Se'n diposita una versió en accés obert sense les dades confidencials, This thesis explores the transformative potential of deep learning smartphone-based transportation mode detection systems in enhancing urban planning in the city of Barcelona. The core of this thesis is the development and comparison of algorithms, coupled with extensive data analysis and preprocessing techniques, aimed at reliable transport mode detection. We delve into creating a real-time system capable of predicting transport usage patterns. For that, a dataset of smartphone sensor data has been created with examples of journeys using multiple modes of transportation in the metropolitan area of Barcelona. In the deep learning model, we have experimented with architectures combining convolutional networks and LSTMs to finally create a hierarchical model that combines the use of CNNs for feature extraction, with the ability to process time series from the LSTM layers using skip connections. For robust and battery-efficient detection, we have combined this model with statistical techniques, which allow us to detect at an early stage whether the user is moving, standing or walking. This allows not to make excessive use of the deep learning model, which can be costly in mobile devices. Following, an android application is presented which implements the mentioned techniques and presents a simple way to collect mobility data, which can be useful for future studies on urban mobility in the city. Finally, the various ethical, social and environmental issues that such systems may have are studied, describing the privacy and interpretability factors that this tools must comply with.

La majoria dels passatgers a la xarxa de transport públic de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) són dones i també augmenta el nombre de les professionals dins de l’empresa. En aquest sentit, des de TMB es treballa per garantir la igualtat d’oportunitats i la no discriminació per raó de sexe i intentar així equilibrar la plantilla, especialment en els àmbits operatius amb llocs de treball tradicionalment masculinitzats.

Des del 1998, el Pacte per la Mobilitat de Barcelona ha contribuït a impulsar iniciatives i consensuar actuacions per millorar la mobilitat urbana i la seguretat viària. Actualment, compta amb més de 146 entitats, empreses, gremis o col·legis professionals, entre altres. Es reflexiona sobre el valor del diàleg i de l'acord que ha suposat el pacte des de la seva creació, així com sobre els reptes de futur de la mobilitat i del pacte a la ciutat de Barcelona: fer la mobilitat més sostenible, millorar l'accessibilitat, assolir la neutralitat climàtica l'any 2030, facilitar la convivència entre les noves formes de mobilitat i les ja existents, etc. Les persones que intervenen i reflexionen sobre el Pacte per la Mobilitat de Barcelona són Maite Pérez (AMB), Josep Mensión (TMB), José Manuel Jurado (CCOO), José Carlos Romero (Gremi del Transport), els exregidors Joan Torres, Rosa Alarcón, Eduard Freixedes, Mercedes Vidal, Paco Narváez i Carme San Miguel, José María Riaño (ANESDOR), Manuel Valdés (ATM), Antoni Roig (BSM), Vicenç Terrats (CCOO), Carles Benito (BACC), Adrià Ramírez (PTP), Joan Blancafort (Gremi del motor), Evaristo Magaña (ASTAC Condal), Carme Ruiz (Exsecretària del Pacte), Joan Maria Soler (FAVB), Cristian Bardají (RACC), Laia Bonet (Primera Tinenta d'Alcaldia durant el mandat 2023-2027), i Manuel Haro (Guàrdia Urbana de Barcelona).

El present Treball Final de Grau té per objectiu analitzar el paper de les vies segregades en contexts metropolitans i reflexionar al voltant dels fenòmens de discontinuïtat urbana que aquest tipus de vials generen a la trama urbana de Barcelona. Es realitza un recorregut històric de manera sintètica que permet situar els trams segregats que hi ha actualment a la ciutat. Aquest marc serveix per diferenciar aquells àmbits més susceptibles de generar discontinuïtat per les característiques de la via. Aquests sectors seran estudiats amb l’objectiu de trobar denominadors comuns que ajudin a identificar la discontinuïtat urbana existent entre els teixits de costat i costat del vial. L’anàlisi es realitza de manera sistemàtica per tal d’obtenir una visió comparativa de diferents punts de la ciutat de Barcelona. Finalment es recullen aspectes derivats dels Study Cases que aporten una visió més global del fenomen dels vials pneumàtics segregats a la metròpoli., El presente Trabajo Final de Grado tiene por objetivo analizar el papel de las vías segregadas en contextos metropolitanos y reflexionar sobre los fenómenos de discontinuidad urbana que este tipo de viales generan en la trama urbana de Barcelona. Se realiza un recorrido histórico de manera sintética que permite situar los tramos segregados que existen actualmente en la ciudad. Este marco sirve para diferenciar aquellos ámbitos más susceptibles de generar discontinuidad por las características de la vía. Estos sectores serán estudiados con el objetivo de encontrar denominadores comunes que ayuden a identificar la discontinuidad urbana existente entre los tejidos de lado y lado del vial. El análisis se realiza de forma sistemática para obtener una visión comparativa de distintos puntos de la ciudad de Barcelona. Por último se recogen aspectos derivados de los Study Cases que aportan una visión más global del fenómeno de los viales neumáticos segregados en la metrópoli., This End-of-Degree Project aims to analize the role of segregated roads in metropolitan contexts and to reflect the phenomenas of urban discontinuity that this type of roads generate in Barcelona. An historical introduction is carried out in a synthetic way that allows to locate the segregated sections that currently exist in the city. This framework serves to differentiate those areas with more possibilities to generate discontinuity due to the characteristics of the road. These sectors will be studied with the aim of finding common aspects to explain the existing urban discontinuity between the fabrics on the sides of the road. The analysis is carried out systematically in order to obtain a comparative view of different locations in Barcelona. Finally, the Project presents some aspects related with the Study Cases in order to provide a more global view of the phenomenon of segregated pneumatic roads in the metropolis.

La diada de Sant Jordi de 2023, Barcelona va repetir la superilla literària, que va esdevenir el cor de la celebració. La superilla Sant Jordi va estar situada entre l’avinguda de la Diagonal i la Gran Via, i entre els carrers de Balmes i Pau Claris. A més, també es va estendre a Ciutat Vella, per la Rambla, i a Gràcia, per Gran de Gràcia.

Aquesta recerca analitza com l'elevada desigualtat i la limitada política pública a Llatinoamèrica han permès que la segregació residencial socioeconòmica (SRS) produeixi una bretxa abismal entre els barris. Els atributs actius són característiques pròpies de cada barri que perpetuen el resultat de la SRS aprofundint la condició econòmica dels seus residents. En els barris marginats, la mala mobilitat és un atribut actiu que contribueix a la pobresa dels seus habitants en limitar l'accés a una ocupació formal de qualitat. En aquest treball analitzem per a la ciutat de Montevideo la relació entre la mobilitat i l'ocupació com a estratègia per a superar la pobresa. Apliquem estadística descriptiva i un model lineal estimat amb mètodes bayesians. Els resultats mostren que el temps de trajecte, la densitat del transport col·lectiu i la despesa es relacionen amb majors nivells de pobresa. Les troballes concorden amb l'evidència empírica existent per a altres ciutats de la regió. El transport públic en aquest cas el de Montevideo no contribueix a reduir la desigualtat com a resultat de la SRS., This research analyzes how high inequality and limited public policy in Latin America have allowed socioeconomic residential segregation (SRS) to produce an abysmal gap between neighborhoods. Active attributes are neighborhood-specific characteristics that perpetuate the outcome of SRS by deepening the economic condition of its residents. In marginalized neighborhoods, poor mobility is an active attribute that contributes to poverty by limiting access to quality formal employment. This paper analyzes for the city of Montevideo the relationship between mobility and employment as a strategy to overcome poverty. We apply descriptive statistics and a linear model estimated with Bayesian methods. The results show that travel time, public transport density and expenditure are related to higher levels of poverty. The findings are consistent with existing empirical evidence for other cities in the region. Public transport, in this case in Montevideo, does not contribute to reducing inequality as a result of the SRS., La presente investigación analiza como la elevada desigualdad y la limitada política pública en Latinoamérica han permitido que la segregación residencial socioeconómica (SRS) produzca una brecha abismal entre los barrios. Los atributos activos son características propias de cada barrio que perpetúan el resultado de la SRS profundizando la condición económica de sus residentes. En los barrios marginados, la mala movilidad es un atributo activo que contribuye a la pobreza de sus habitantes al limitar el acceso a un empleo formal de calidad. En este trabajo analizamos para la ciudad de Montevideo la relación entre la movilidad y el empleo como estrategia para superar la pobreza. Aplicamos estadística descriptiva y un modelo lineal estimado con métodos bayesianos. Los resultados muestran que el tiempo de trayecto, la densidad del trasporte colectivo y el gasto se relacionan con mayores niveles de pobreza. Los hallazgos concuerdan con la evidencia empírica existente para otras ciudades de la región. El transporte público en este caso el de Montevideo no contribuye a reducir la desigualdad como resultado de la SRS., Peer Reviewed

Les noves normatives de la Unió Europea, en relació amb la mobilitat urbana i les emissions contaminants, afavoreixen un entorn on les empreses poden innovar i deixar anar la seva creativitat en la recerca de tecnologies que ajudin a incrementar l'ús del transport públic urbà com a principal mitjà de transport pels habitants de les grans ciutats, que són també les més contaminants. Per veure com podem fomentar aquesta transició cap a una mobilitat més sostenible, proposem el disseny d'un entorn d'edició de continguts de Realitat Augmentada, on es podrà dissenyar un entorn augmentat a tota la xarxa de transport públic de la ciutat de Barcelona que li aporti un valor afegit, per tal de fer més senzilla pels usuaris la transició del transport privat al públic. Aquest entorn consta d'una aplicació web, on els dissenyadors de l'empresa encarregada de la seva gestió podran preparar els continguts augmentables que després seran disponibles a la xarxa de transport, i d'una aplicació mòbil, oberta al públic general, que serà la que permetrà als usuaris de la xarxa de transport metropolità consumir els continguts augmentats prèviament dissenyats a l'aplicació web. El repte principal al qual ens hem enfrontat al llarg del procés de desenvolupament del sistema ha estat principalment trobar la millor manera de detectar les marques de referència necessàries per poder mostrar el contingut de Realitat Augmentada a l'aplicació mòbil. Per solucionar-ho, s'ha optat per implementar un sistema addicional de detecció de caràcters, que ens servirà per detectar textos i mostrar el contingut associat. Aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració, dintre del marc d'un Conveni de Cooperació Educativa, de dues empreses: l'inLab FIB i l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona. El Treball de Fi de Grau, per tant, ha estat realitzat en modalitat B, i tenia l'objectiu d'aportar un valor afegit a la Xarxa de Transport Metropolità mitjançant contingut augmentat disponible en, The new regulations of the European Union, in relation to urban mobility and polluting emissions, favor an environment where companies can innovate and unleash their creativity in the search for technologies that help increase the use of urban public transport as the main means of transport for the inhabitants of the big cities, which are also the most polluting. To see how we can encourage this transition towards a more sustainable mobility, we propose the design of an Augmented Reality Content Design Environment, where it will be possible to design an augmented environment throughout the public transport network of the city of Barcelona that provide added value, in order to make the transition from private to public transport easier for users. This environment consists of a web application, where the designers of the company in charge of its management will be able to prepare the augmentable contents that will then be available on the transport network, and a mobile application, open to the public, which will allow users of the metropolitan transport network to consume augmented content previously designed in the web application. The main challenge we faced throughout the system development process was mainly to find the best way to detect the necessary reference marks to be able to display the Augmented Reality content in the mobile application. To solve this, it has been decided to implement an additional text detection system, which will be used to detect texts and display the associated content. This project has been possible thanks to the collaboration, within the framework of an Educational Cooperation Agreement, of two companies: inLab FIB and the Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona. This Final Project, therefore, has been carried out in mode B, and had the objective of bringing added value to the Metropolitan Transport Network through augmented content available in real time, which helps users to have more and better information while using th

L’Ajuntament de Barcelona treballa per ordenar, millorar i fer més eficient la distribució urbana de mercaderies (DUM) a la ciutat. Amb aquest objectiu, es va arribar a un acord amb el sector privat per consensuar els deu objectius principals, després de dur a terme un procés de participació amb les principals associacions econòmiques, empresarials i sindicals de Barcelona i 62 entitats implicades en el món de la DUM.

Les grans ciutats del mon s’enfronten al repte de gestionar la mobilitat urbana davant un escenari d’emergència climàtica que influeix en les dinàmiques poblacionals afectant a la salut i l’economia de la pròpia ciutat. Les limitacions de pas pels vehicles privats en zones urbanes densificades és una de les primeres passes que han pres les capitals europees per la reducció en el consum de combustibles fòssils. Les ciutats que han dut a terme aquestes mesures, solen tenir un denominador comú: la bona gestió de la mobilitat durant dècades. Palma de Mallorca, la vuitena ciutat més poblada d’Espanya, amb una població d’uns 400.000 habitants es troba a la cua en el desenvolupament d’estratègies d’ús del transport públic. Mentre que altres ciutats varen conservar la seva xarxa de tramvia que tenien en el segle passat, Palma la va eliminar quasi per complet i va desencadenar en favor de la construcció d’aparcaments subterranis en el mateix centre de la ciutat. Avui, a l’any 2023, encara no s’ha posat la primera pedra del projecte ambiciós que es vol construir a Palma: la primera línia de tramvia que connectaria el centre d’operacions de transport públic, la plaça d’Espanya, amb l’aeroport de Son Sant Joan. En aquest treball, s'estudiaran les possibles alternatives a l'escenari plantejat per l'equip de redacció, avaluant l'impacte i les conseqüències en relació als paràmetres del trànsit de cada alternativa, per finalment proposar una sèrie d'actuacions per millorar la situació actual., Las grandes ciudades del mundo se enfrentan al reto de gestionar la movilidad urbana frente a un escenario de emergencia climática que influye en las dinámicas poblacionales afectando a la salud i a la economía de la propia ciudad. Las limitaciones de paso para vehículos privados en zonas urbanas densificadas es uno de los primero pasos que han tomado las capitales europeas con el fin de reducir el consume de combustibles fósiles. Las ciudades que han llevado a cabo estas medidas suelen tener un denominador común: la buena gestión de la movilidad durante décadas. Palma de Mallorca, la octava ciudad más poblada de España, con una población de unos 400.000 habitantes, se encuentra en la cola de desarrollo de estrategias para el fomento del uso de transporte público. Mientras que en otras ciudades se conservó la red de tranvía del siglo pasado, Palma la eliminó por completo y desencadenó en favor de la construcción de aparcamientos subterráneos en el mismo centro histórico de la ciudad. A día de hoy, en el año 2023, aún no se ha colocado la primera piedra del proyecto ambicioso que se desea construir en Palma: la primera línea de tranvía que conectaría el centro de operaciones del transporte público, la plaza de España, con el aeropuerto de Son Sant Joan. En este trabajo, se estudiaran las posibles alternativas al escenario planteado por el equipo de redacción, evaluando el impacto y las consecuencias en relación a los parámetros de tráfico de cada alternativa, para finalmente proponer una série de actuaciones para mejorar la situación actual., Capital cities around the globe are facing the challenge of having to manage urban mobility services within such climatic emergency scenario that is affecting city and population’s dynamics, health and economics. Traffic limitation inside city centers is one of the first steps that European capitals are taking in order to reduce fossil fuel consumption and to improve environmental causes. All around we can conclude that every city that is adopting this kind of policies has a similar background: they have been managing well the city for decades. Palma de Mallorca, eighth in the population ranking in Spain, with a total population of approximately 400.000 inhabitants, has fallen in to the bottom of the rankings on strategies that promote the use of public transport. While other cities of the world kept their tramway system, Palma removed it completely and triggered the construction of underground parking in the historical city center. On this day today, the ambitious project that consists on constructing the first tramway line that connects the major operation center of the city, plaza de España, with the airport, hasn’t yet started. On this project, the possible alternatives to the scenario proposed by the planning team will be studied, evaluating the impact and consequences in relation to the traffic parameters of each alternative, to propose at the end a series of actions to improve the current situation.