Search

Comunicació presentada a la Population Association of America. Anual Meeting 2011. Washington (EUA), del 31 de març al 2 d'abril de 2011. This paper aims to provide historical basis to analyze and interpret recent trends and future scenarios of functional limitation among the elderly in Spain. To do so we contextualize the life cycle of this population in terms of living conditions. Such life course, particularly critical periods like infancy and adolescence that strongly influence basic health components in later life, was mostly characterized by structural scarcity and deficits in sanitary conditions. To be sure, all the elderly surveyed by the modern Spanish sanitary system were born before the transition to affluence (illustratively, general food security was only attained by the middle of the 1950s).By applying both period and cohort approaches from health interview surveys microdata, it is aimed to find out whether significant variations in functional limitations have happened within the elderly according to their cohort background and for this subpopulation as a whole. Results mostly show consistent downward cohort trends for females and no solid evidence of worsening is depictured either among males or females. L'objectiu de l'estudi és establir una contextualització històrica en l'anàlisi i interpretació de les tendències recents i escenaris futurs de limitació funcional entre la gent gran a España. Es presenta una contextualització del cicle de vida d'aquesta població en termes de condicions de vida, amb especial atenció a períodes crítics com ara la infantesa i l'adolescència. Ambdós períodes han demostrat la seva influencia sobre la salut en fases posteriors de la vida i per a la població espanyola van estar caracteritzats per mancances estructurals en matèria d'alimentació i condicions sanitàries. Així doncs, la totalitat de les persones entrevistades a les estadístiques sanitàries espanyoles van néixer abans de la transició del país cap a alts nivells de riquesa i desenvolupament (per exemple, la seguretat alimentaria no va aconseguir-se abans de mitjans de la dècada de 1950s). S'apliquen anàlisis transversals i de cohort a partir de microdades d'enquestes de salut amb l'objectiu de saber si s'han produït variacions significatives en els nivells de limitació funcional en funció de l'adscripció generacional de les persones. Els resultats no mostren una tendència consistent de deteriorament i sí, en canvi, algunes tendències consistents de millora entre grups de generacions en el cas de les dones. El objetivo del trabajo es establecer una contextualización histórica en el análisis e interpretación de las tendencias recientes y escenarios futuros de limitación funcional entre la población mayor en España. Se presenta una contextualización del ciclo de vida de esta población en término de condiciones de vida, con especial atención a periodos críticos como la infancia y la adolescencia, cuya influencia sobre la salud en fases ulteriores de la vida está demostrada. Esos periodos críticos, en el caso de la población mayor española, estuvieron caracterizados por escasez estructural y déficits notables en las condiciones sanitarias. La totalidad de las personas entrevistadas en las estadísticas sanitarias españolas nacieron antes de la transición del país hacia altos niveles de riqueza y desarrollo (por ejemplo, la seguridad alimentaria no se alcanzó antes de mediados de la década de 1950). En el trabajo se aplican análisis transversales y de cohorte a partir de microdatos de encuestas de salud con el objetivo de averiguar si se han producido variaciones significativas en los niveles de limitación funcional en función de la adscripción generacional de las personas. Los resultados no muestran una tendencia consistente de deterioro y sí algunas tendencias consistentes de mejora entre grupos de generaciones en el caso de las mujeres.

El text s'ha presentat com a comunicació a l'European Population Conference 2010. Viena (Àustria), 1-4 de setembre de 2010. During the last five decades, Spain experienced a rapid transition towards high levels of development and well-being standards among Western societies. The specific contribution of human capital to the attainment of high development levels and its interaction with wellbeing and its biological components remains understudied. It is ignored to what extend economic growth and modernization would have rendered in terms of health without the improvement of educational status, particularly among mothers. It is also unknown to what extent differences in health status among Spanish regions and social classes are due to the human capital factor. In this paper it is aimed to explore the relationship between human capital formation and the biological wellbeing throughout the 20th century in Spain. The former will be approached by educational levels whereas cohort adult height will serve as a proxy of biological well-being. We will study both intra and intergenerational effects of human capital accumulation on the biological well-being of the Spanish population born between 1910 and 1976. A number of sociodemographic and socioeconomic characteristics will be used as control variables. The bulk of this work is based on microdata from the waves of the Spanish National Health Survey (ENSE) held between 1987 and 2006. Demographic analysis together with regression techniques form the core of the methodology. Durant les darreres cinc dècades, Espanya ha experimentat una ràpida transició cap a nivells de desenvolupament i benestar més alts. La contribució específica del capital humà a aquest procés i la seva interacció amb el benestar biològic és un aspecte encara poc investigat dins d'aquesta transició. En aquest sentit, desconeixem fins a quin punt el creixement econòmic espanyol hauria repercutit, en termes de salut, si no s'hagués donat, en paral·lel, una millora en els nivells de formació, particularment entre les mares. Es desconeix també el paper específic que ha jugat la formació del capital humà, en la configuració de les diferències de salut entre les regions espanyoles i entre les classes socials. En aquest treball s'explora, per a Espanya, la relació entre el capital humà i el benestar biològic de la població al llarg del segle XX,. El capital humà es troba a partir del nivell d'instrucció, mentre que pel benestar biològic s'utilitza l'alçada adulta de les generacions. Es plantegen dos nivells d'anàlisi: intrageneracional i intergeneracional, per a les cohorts nascudes entre 1910 i 1976, a partir de microdades de l'Enquesta Nacional de Salut (ENSE; edicions 1987-2006). Es combina l'anàlisi demogràfica amb l'anàlisi de regressió i s'introdueixen diverses variables sociodemogràfiques com a controladors de la relació abans esmentada. Durante las últimas cinco décadas, España ha experimentado una rápida transición hacia altos niveles de desarrollo y bienestar. La contribución específica del capital humano a este proceso así como su interacción con el bienestar biológico, es un aspecto aún poco investigado dentro de esa transición. En este sentido, se desconoce hasta qué punto el crecimiento económico español habría repercutido de igual forma, en términos de salud, sin una mejora en paralelo de los niveles de formación, particularmente entre las madres. Se desconoce también el papel específico de la formación del capital humano, en la configuración de las diferencias de salud entre las regiones españolas y las clases sociales. En este trabajo se explora la relación entre el capital humano y el bienestar biológico de la población a lo largo del siglo XX en España. El capital humano se deduce del nivel educativo mientras que para el bienestar biológico se utiliza la estatura adulta de las generaciones. Se plantean dos niveles de análisis: intrageneracional e intergeneracional para las cohortes nacidas entre 1910 y 1976 a partir de microdatos de la Encuesta Nacional de Salud (ENSE; ediciones 1987-2006). Se combina el análisis demográfico con el análisis de regresión y se introducen diversas variables sociodemográficas como controladores de la relación mencionada.

El document es presentarà com a pòster a l'European Population Conference (EAPS. Stockholm, del 13 al 16 de juny de 2012) i com a comunicació al III Encuentro de la Asociación Española de Historia Económica (Centre d'Estudis "Antoni de Capmany" d'Economia i Història Econòmica; Departament d'Història i Institucions Econòmiques de la UB. Barcelona, 7 de setembre de 2012). This paper seeks new insights concerning the relationship between environmental conditions and the anthropometric measures of a population. We analyse cohort trends and spatial patterns of physical robustness (height, weight and chest circumference) during the process of economic development in twentieth-century Spain. The data were drawn from Spanish Military Statistics that record male cohorts from 1934 to 1973. Dramatic socioeconomic and demographic changes occurred during that period and consequently the life course of those cohorts witnessed very diverse environmental contexts. Time-cohort series and anthropometric cartography are presented and discussed in light of supplementary data on GDP and infant mortality. Our results show convergence in height and robustness across Spanish regions. This process was especially intense among cohorts born during the 1950s and the 1960s. Spatial patterns -primarily tall-robust North-Eastern regions and short-weak Central-Southern regions- of development persisted at least until the 1990s (cohorts born during the 1970s). These patterns are only partly associated to economic disparities and there are also remarkable discrepancies between height and robustness patterns which moderates conclusions on the evolution of living conditions exclusively approached by height. Es cerquen noves idees explicatives de la relació entre les condicions ambientals i les mesures antropomètriques de la població. S'analitzen les tendències de cohort i els patrons espacials de variables físiques (alçada, pes i mesura pectoral) durant el procés de desenvolupament econòmic a l'Espanya del segle XX. Les dades provenen d'estadístiques militars espanyoles que registren cohorts masculines nascudes entre 1934 i 1973. Durant aquest període, es donaren importants canvis socioeconòmics i demogràfics i, en conseqüència, aquestes cohorts han viscuts contextos ambientals molt diversos. Es mostren les sèries temporals de cohort i la cartografia antropomètrica i es complementa l'anàlisi amb dades sobre el PIB i la mortalitat infantil. Els resultats mostren una convergència, a totes les regions espanyoles, en l'alçada i el pes. Aquest procés va ser especialment intens entre les cohorts nascudes durant els anys 1950 i 1960 en les regions del Nord-Est i menys intens en les regions del Centre i Sud, a on aquest procés de convergència va persistir, almenys fins a la dècada de 1990 (cohorts nascudes durant els anys setanta). Aquests patrons venen només en part associats a les disparitats econòmiques. De fet, sí que expliquen l'homogeneïtzació de l'alçada però menys en la del pes, que derivaria d'altres condicions. Este documento busca nuevas ideas explicativas sobre la relación entre las condiciones ambientales y las medidas antropométricas de la población. Se analizan las tendencias de cohortes y los patrones espaciales de variables físicas (altura, peso y medida pectoral) durante el proceso de desarrollo económico en la España del siglo XX. Los datos provienen de estadísticas militares españolas que registran cohortes masculinas nacidas entre 1934 y 1973. Durante este período, se dieron importantes cambios socioeconómicos y demográficos y, como consecuencia de ello, estas cohortes han vivido contextos ambientales muy diversos. Se muestran las series temporales de cohorte y la cartografía antropométrica y se complementa el análisis con datos sobre el PIB y la mortalidad infantil. Los resultados muestran una convergencia, en todas las regiones españolas, en altura y peso. Este proceso fue especialmente intenso entre las cohortes nacidas durante los años 1950 y 1960 en las regiones del Noreste y menos intenso en las regiones del Centro y Sur, donde, este proceso de convergencia, persistió por lo menos hasta la década de 1990 (cohortes nacidas durante los años setenta). Estos patrones no sólo vienen asociados a las disparidades económicas. De hecho, sí que explican la homogeneización de la altura pero menos la del peso, que derivaría de otras condiciones.

Una versió d'aquest document va ser presentat en forma de Treball de Recerca per Sergi Trias en el Màster en Estudis Territorials i de la Població. UAB, 5 de juny de 2012. La recerca fou dirigida per A.D. Cámara. El artículo analiza la evolución de la prevalencia de ocho condiciones crónicas de salud (1987-2009) entre la población adulta madura (40-64 años) residente en España. Se utilizan los microdatos armonizados de la Encuesta Nacional de Salud de España (1987, 1993 y 2001) y la muestra española de la Encuesta Europea de Salud 2009. Las edades adultas maduras concentran los aumentos más notorios de las condiciones crónicas a lo largo del ciclo vital. Los resultados muestran aumentos en las prevalencias de las condiciones crónicas cardiovasculares, especialmente entre los hombres mayores de 50 años, pero también entre las mujeres de más edad, provocando un aumento de las diferencias entre grupos de edad. L'article analitza l'evolució de la prevalença de vuit condicions cròniques de salut (1987- 2009) entre la població adulta madura (40-64 anys) resident a Espanya. S'utilitzen les microdades harmonitzades de l'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya (1987, 1993 i 2001) i de la mostra espanyola de l'Enquesta Europea de Salut 2009. Les edats adultes madures concentren els augments més notoris de les condicions cròniques al llarg del cicle vital. Els resultats ens mostren augments en les prevalences de les condicions cròniques cardiovasculars, especialment entre els homes majors de 50 anys, però també entre les dones de més edat, fet que provoca un augment de les diferències entre grups d'edat. The article analyses the evolution of the prevalence of eight health chronic conditions (1987-2009) among adult mature ages (40-64) living in Spain. Harmonized microdata from National Health Surveys of Spain (1987, 1993 and 2001) and from the Spanish sample of the European Health Survey 2009 are used. Mature ages concentrate the bulk of the increase of chronic conditions over the individuals' life cycle. The results show increases in the prevalence of cardiovascular chronic conditions, essentially among men older than 50, but also among older women; this broadens the between-age differences.

Se utilizan las ocho ediciones disponibles de la Encuesta Nacional de Salud en España (ENSE, 1987-2011) para analizar tendencias de cohorte y determinantes socioeconómicos en tres indicadores de salud y condiciones de vida: el estado nutricional neto (aproximado por la estatura), las condiciones crónicas cardiovasculares (CCC) y la discapacidad. Los resultados revelan un fuerte contraste intergeneracional en el estado nutricional neto, mediado por el estatus socioeconómico individual. Las diferencias socioeconómicas persisten entre cohortes y son mayores entre los hombres, mientras que las diferencias socioeconómicas en el nivel de discapacidad y CCC son más significativas entre las mujeres. Las generaciones más recientes de españoles muestran una mayor prevalencia de CCC, probablemente como resultado de cambios en los estilos de vida, pero no se encuentran tendencias de cohorte consistentes en los niveles de discapacidad. El gradiente socioeconómico aparece como el mediador más importante en los resultados de salud observados. S'utilitzen les vuit edicions disponibles de l'Enquesta Nacional de Salut a Espanya (ENSE, 1987-2011) per analitzar tendències de cohort i determinants socioeconòmics en tres indicadors de salut i condicions de vida: l'estat nutricional net, (aproximat per l'alçada), les condicions cròniques cardiovasculars (CCC) i la discapacitat. Els resultats revelen un fort contrast intergeneracional en l'estat nutricional net, mediat per l'estatus socioeconòmic individual. Les diferències socioeconòmiques persisteixen entre cohorts i són més grans entre els homes, mentre que les diferències socioeconòmiques en el nivell de discapacitat i CCC són més significatives entre les dones. Les generacions més recents d'espanyols mostren una major prevalença de CCC, probablement com a resultat de canvis en els estils de vida, però no es troben tendències de cohort consistents en els nivells de discapacitat. El gradient socioeconòmic apareix com el mediador més important en els resultats de salut observats. The eight available editions of the Spanish National Health Survey (ENSE, 1987-2011) are used to analyze cohort trends and socioeconomic determinants with respect to three indicators of health and living standards: the net nutritional status (based on height), chronic cardiovascular conditions (CCCs) and disability. The results reveal a strong inter-generational contrast in the net nutritional status that is mediated by an individual's socioeconomic status (SES). SES-related differences persist across cohorts, and they are larger among males, while SES-related differentials in disability levels and CCCs are more meaningful among females. Younger cohorts of Spaniards display a higher prevalence of CCCs, likely as a result of lifestyle changes, but not consistent trends are found in disability levels. The SES gradient appears as the most important mediator of the observed health outcomes.

El artículo analiza las condiciones crónicas de salud (para la población adulta-madura, 40-64 años) y las limitaciones funcionales (para los mayores de 65 años) en función del cambio generacional que se produjo en España. Es importante analizar estos cambios en sociedades expuestas a cambios rápidos e intensos de los niveles de vida, como es el caso de las generaciones españolas del siglo XX. Se utiliza el nivel educativo como reflejo de estos cambios a nivel individual y las diferencias intergeneracionales, como indicador a nivel contextual. Se utilizan los microdatos armonizados de la Encuesta Nacional de Salud de España y la muestra española de la Encuesta Europea de Salud 2009. No se observa, para las limitaciones funcionales, una tendencia clara entre generaciones aunque no podemos descartar un efecto generacional asociado al estrés ambiental. Las prevalencias a las condiciones crónicas muestran una tendencia al aumento intergeneracional, que podría estar asociado con los cambios en los estilos de vida. El nivel educativo está correlacionado negativamente con las condiciones crónicas aunque la tendencia del incremento es compartida por todos los segmentos socioeconómicos. Los resultados obtenidos muestran que, actualmente, en España, la manera de vivir es un factor condicionante y explicativo de la salud en edades avanzadas pero más, desde una perspectiva individual, que contextual. The article analyses chronic health conditions (for the adult population aged between 40 and 64 years) and functional limitations (for those older than 65) with regard to the generational change which is occurring in Spain. It is important to analyse these changes in societies exposed to fast, intense changes in living standards, as has happened with Spain's twentieth-century generations. Level of education is used to reflect these changes at the individual level, and intergenerational differences as an indicator at the contextual level. Harmonised microdata from the Encuesta Nacional de Salud de España (Spanish National Health Survey), and the Spanish sample from the European Health Survey 2009 are used. No clear tendency is observed for functional limitations between generations, although a generational effect due to environmental stress cannot be discarded. Prevalent trends towards chronic conditions show a tendency of intergenerational increase, which might be associated with changes in standard of living. Level of education is negatively correlated with chronic conditions, although a rising trend is shared by all socioeconomic segments. The results obtained show that lifestyle is a conditioning and explanatory factor for the health of the elderly population in Spain today, but more from an individual perspective than from a contextual one. L'article analitza les condicions cròniques de salut (per a la població adulta-madura, 40-64 anys) i les limitacions funcionals (pels majors de 65 anys) en funció del canvi generacional que s'ha produït a Espanya. És important analitzar aquests canvis en societats que han estat exposades a canvis ràpids i intensos dels nivells de vida, com és el cas de les generacions espanyoles del segle XX. S'utilitza el nivell educatiu com a reflex d'aquests canvis a nivell individual i les diferències entre generacions com a indicador a nivell contextual. S'utilitzen les microdades harmonitzades de l'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya i de la mostra espanyola de l'Enquesta Europea de Salut 2009. Entre generacions, no s'observa una tendència clara de les limitacions funcionals, tot i que no es pot descartar un efecte generacional associat a l'estrès ambiental. Les prevalences a les condicions cròniques mostren una tendència d'augment entre generacions, que podria estar associada als canvis en els estils de vida. El nivell educatiu està correlacionat negativament amb les condicions cròniques tot i que la tendència d'augment és compartida per tots els segments socioeconòmics. Els resultats obtinguts mostren que, actualment, la manera de viure és un factor condicionant i explicatiu de la salut a edats avançades a Espanya però més, des d'una perspectiva individual, que no contextual.

Una versió de l'estudi fou presentat per Jordi Gumà com a Treball de Recerca del Màster en Estudis Territorials i de la Població-Demografia. Curs 2008-2009. Se analizan los microdatos de la Encuesta Nacional de Salud-ENS y del Movimiento Natural de la Población-MNP, entre 1987 y 2006. Se presentan tendencias por categoría de respuesta, edad y sexo de la población adulta española (16+) y se realiza un análisis comparado de la salud autopercibida negativa y de los cocientes de mortalidad según las mismas variables. La salud autopercibida de la ENS permite una aproximación indirecta a la evolución de las condiciones objetivas de salud de la población española por edad y sexo. El indicador posee una buena capacidad descriptiva de las transiciones de salud, discapacidad y dependencia en el ciclo vital de la población adulta española. No obstante, la selección en términos de supervivencia y salud asociada a la población no institucionalizada condiciona en gran medida este indicador para fines prospectivos en materia de supervivencia (las tendencias de mortalidad y de salud percibida son divergentes en el tiempo durante el periodo analizado). S'analitzen les microdades de l'Enquesta Nacional de Salut-ENS i del Moviment Natural de la Població-MNP, entre 1987 i 2006; es presenten tendències per categoria de resposta, edat i sexe de la població adulta espanyola (16 +); i es realitza una anàlisi comparada de la salut autopercebuda negativa i dels quocients de mortalitat segons les mateixes variables. La salut autopercebuda de l'ENS permet una aproximació indirecta a l'evolució de les condicions objectives de salut de la població espanyola per edat i sexe. L'indicador mostra una bona capacitat descriptiva de les transicions de salut, discapacitat i dependència en el cicle vital de la població adulta espanyola. Malgrat això, la selecció en termes de supervivència i salut associada a la població no institucionalitzada condiciona en gran mesura aquest indicador per a fins prospectius en matèria de supervivència (les tendències de mortalitat i de salut percebuda són divergents en el temps durant el període analitzat). Demographic analysis of microdata from the Spanish Health Interview Survey-ENS and the National Population Register-MNP. Trends by response category, age and sex are constructed between 1987 and 2006 for adult Spanish population (aged 16+). A comparative analysis of trends in (negative) self-rated health and age-specific death probabilities by sex is also analyzed. Self-rated health from the ENS allows for an indirect approach to the evolution of objective health conditions of the Spanish population according to sex and age. This indicator properly describes transitions in health and disability over the life cycle of the Spanish adult population. However, any prospective function of the indicator with respect to survival must be discarded because trends in mortality and self-rated health diverge. A plausible explanation for this divergence is the selection process both in terms of survivorship and health that is associated to the noninstitutionalized population.

This essay aims to deal with the evolution of health and nutritional status during the first stage of the modernization process in rural Spain that usually is set between the middle of the nineteenth century and the first third of the twentieth century. For this purpose some demographic and anthropometric data are analyzed regarding the implication of socio-economic and ecological shifts on peasant households reproductive strategies. Special attention is paid to the nutritional input (feeding) as well as to the social aspects existing behind the trends in biological living standard through a case study in the South of Spain. L'objectiu d'aquest treball es analitzar l'evolució de la salut i de l'estat nutricional de la població durant la primera etapa del procés de modernització a l'Espanya rural, entre mitjans del dinou i el primer terç del segle vint. Per aquest propòsit, s'utilitzen dades demogràfiques i antropomètriques considerant les implicacions dels canvis socioeconòmics i ecològics dins les estratègies reproductives de les llars camperoles. Es tracta en especial atenció, l'input nutricional basat en l'alimentació, així com als aspectes socials que existeixen darrera de les tendències en el nivell de vida biològic. Tot plegat s'il·lustra mitjançant un estudi de cas en el sud d'Espanya. El objetivo de este trabajo es analizar la evolución de la salud y el estado nutricional de la población durante la primera fase del proceso de modernización en la España rural entre mediados del siglo XIX y el primer tercio del siglo XX. A tal efecto se utilizan datos demográficos y antropométricos considerando las implicaciones de los cambios socioeconómicos y ecológicos en las estrategias reproductivas de los hogares campesinos. Se presta una atención especial al input nutricional basado en la alimentación así como a los aspectos sociales que existen detrás de las tendencias en el nivel de vida biológico. Todo ello se ilustra mediante un estudio de caso en el sur de España.