Search

OBJECTIU L'objectiu de l'estudi és dissenyar un cribratge per detectar problemes visuals a pacients amb diversitat funcional per així derivar-los. MÈTODE Durant el mes de maig del 2023, es van dur a terme les proves al centre La Fact Fupar de Terrassa. Es van revisar a 48 pacients amb diversitat funcional. El rang d'edat és des dels 25 anys als 71 anys. La revisió visual consistia en: examinar la part refractiva, la fusió motora, l'acomodació i la salut ocular. Un cop obtinguts tots els resultats, es van derivar segons l'àrea o àrees afectades. RESULTATS Dels 48 pacients revisats, tots presenten com a mínim una àrea visual afectada. Un 6,25% té com a mínim una àrea visual afectada. Un 29,16% té dues àrees visuals afectades. Seguidament, pacients amb les 3 àrees visuals afectades amb un percentatge del 41,66%. Per acabar, un 22,91% té totes les àrees visuals revisades afectades. CONCLUSIONS El resultat de l'examen mostra que tots els pacients revisats presenten un problema visual. És molt important l'elecció de proves per poder derivar correctament., OBJETIVO El objetivo del estudio es diseñar un cribado para detectar problemas visuales a pacientes con diversidad funcional para así derivarlos. MÉTODO Durante el mes de mayo de 2023, se llevaron a cabo las pruebas en el centro La Fact Fupar de Terrassa. Se revisaron a 48 pacientes con diversidad funcional. El rango de edad es desde los 25 a los 71 años. La revisión visual consistía en: examinar la parte refractiva, la fusión motora, la acomodación y la salud ocular. Una vez obtenidos todos los resultados, se derivaron según el área o áreas afectadas. RESULTADOS De los 48 pacientes revisados, todos presentan al menos un área visual afectada. Un 6,25% tiene al menos un área visual afectada. Un 29,16% tiene dos áreas visuales afectadas. Seguidamente, pacientes con las tres áreas visuales afectadas con un porcentaje del 41,66%. Por último, un 22,91% tiene todas las áreas visuales revisadas afectadas. CONCLUSIONES El resultado del examen muestra que todos los pacientes revisados ​​presentan un problema visual. Es muy importante la elección de pruebas para poder derivarse correctamente., PURPOSE The purpose of this study is to design a screening to detect visual problems in patients with functional diversity. METHOD During the month of May 2023, tests were carried out at the La Fact Fupar center in Terrassa. 48 patients with functional diversity were reviewed. The age range is from 25 years to 71 years. The visual exam consisted of examining the refractive part, motor fusion, accommodation and eye health. Once all the results were obtained, they were derived according to the area or areas affected. RESULTS Of the 48 patients reviewed, all have at least one affected visual area. 6.25% have at least one visual area affected. 29.16% have two visual areas affected. And patients with all 3 visual areas were affected with a percentage of 41.66%. Finally, 22.91% have all the reviewed visual areas affected. CONCLUSIONS The result of the exam shows that all patients reviewed have a visual problem. The choice of tests is very important to be able to derive correctly.

PROPÒSIT: Realitzar una revisió bibliogràfica sistemàtica dels cribratges visuals al servei de pediatria (0-14 anys), analitzant les proves indicades en els protocols de les diferents comunitats autònomes. MÈTODES: Es realitza una cerca bibliogràfica a través de Medline i Pubmed amb la metodologia Prisma. S'hi afegeixen també els 9 documents dels protocols de les diferents comunitats obtinguts a les pàgines autonòmiques. RESULTATS: Aquesta revisió mostra la importància dels valors de sensibilitat i especificitat de les diferents proves. S'hi analitzen els resultats obtinguts en funció del personal executor. Es fa una anàlisi dels protocols a cada etapa d'edat i els seus criteris de remissió. S'analitza el cost que implicaria un cribratge en pediatria realitzat per òptics i optometristes. CONCLUSIÓ: Hi ha diferències significatives entre els protocols analitzats. Des de la selecció de diferents proves, optotips i criteris passa-falla per a la derivació. L'especificitat i la sensibilitat milloren quan les fa personal especialitzat, com un òptic optometrista. La incorporació als cribratges d'atenció primària pot suposar un estalvi econòmic per al sistema, una millor detecció d'anomalies i una reducció de la possible saturació de les consultes d'oftalmologia., PROPÓSITO: Realizar una revisión bibliográfica sistemática de los cribados visuales en el servicio de pediatría (0-14 años), analizando las pruebas indicadas en los protocolos de las diferentes comunidades autónomas. MÉTODOS: Se realiza una búsqueda bibliográfica a través de Medline y Pubmed con la metodología Prisma. Se añaden también los 9 documentos de los protocolos de las diferentes comunidades obtenidos en las páginas autonómicas. RESULTADOS: Esta revisión muestra la importancia de los valores de sensibilidad y especificidad de las diferentes pruebas. Se analizan los resultados obtenidos en función del personal ejecutor. Se hace un análisis de los protocolos en cada etapa de edad y sus criterios de remisión. Se analiza el coste que implicaría un cribado en pediatría realizado por ópticos y optometristas. CONCLUSIÓN: Existen diferencias significativas entre los protocolos analizados. Desde la selección de diferentes pruebas, optotipos y criterios pasa-falla para la derivación. La especificidad y la sensibilidad mejoran cuando las realiza personal especializado, como un óptico optometrista. Su incorporación a los cribados de atención primaria puede suponer un ahorro económico para el sistema, una mejor detección de anomalías y una reducción de la posible saturación de las consultas de oftalmología., PURPOSE: To carry out a systematic bibliographic review of visual screenings in the pediatric service (0-14 years), analyzing the tests indicated in the protocols of the different autonomous communities. METHODS: A bibliographic search was carried out through Medline and Pubmed with the Prisma methodology. The 9 documents of the protocols of the different communities obtained in the autonomous pages are also added. RESULTS: This review shows the importance of the sensitivity and specificity values of the different tests. The results obtained are analyzed according to the executing staff. An analysis of the protocols in each age stage and their remission criteria is made. The cost of a pediatric screening carried out by opticians and optometrists is analyzed. CONCLUSION: There are significant differences between the protocols analyzed. From the selection of different tests, optotypes and pass-fail criteria for referral. Specificity and sensitivity are improved when performed by specialized personnel, such as an optometrist optician. Its incorporation into primary care screening can mean economic savings for the system, better detection of anomalies and a reduction in the possible saturation of ophthalmology consultations.

Aquest treball justifica, mitjançant una cerca bibliogràfica, la necessitat de realitzar controls de la vista en nens d'edat preescolar i escolar, proporcionant unes sèries de consells i recomanacions per a la realització de cribratges visuals eficaços. Per això, a la primera part d'aquest treball, s'expliquen els trastorns visuals més comuns que pateix la població infantil. Les ametropies, les cataractes, l'ambliopia i l'estrabisme poden tenir conseqüències greus en la vida quotidiana dels escolars, si no es detecten a temps. Als nadons o preescolars, els seus familiars juguen un paper important a l'hora de diagnosticar, ja que gairebé sempre estan en contacte amb els seus fills i poden observar el comportament i desenvolupament visual i han d'acudir a l'especialista en el moment que vegin un comportament anormal (un possible gir de l'ull o mostra molèsties davant de la llum). D'altra banda, en el cas dels escolars, els professors hi tenen un paper important en el diagnòstic de la presència de discapacitat visual. Signes com no veure bé la pissarra, no mostrar interès per les activitats que es fan de prop i un baix rendiment escolar han d'alertar i els poden ajudar a identificar ràpidament el nen amb anomalies de la visió. A la segona part del treball s'expliquen les característiques d'un cribratge visual. Es tracta d'un conjunt de proves que es fan per a una detecció precoç d'un problema visual. Per realitzar un cribratge segur i efectiu, cal establir un protocol, procediment i pla de seguiment adequats. Al protocol cal seleccionar proves a incloure i establir el criteri de passa/falla on es classifica els participants en si passen o no el cribratge visual. Pel que fa als procediments, s'explicaran les proves necessàries per fer un cribratge visual segons l'edat, el nivell cognitiu i la capacitat de comunicació del nen. En aquest cas, una de les proves més importants i útils és la mesura de l'agudesa visual, com el test de LEA, test de HOTV, l'E Snellen, el test d, El presente trabajo justifica, mediante búsqueda bibliográfica, la necesidad de realizar controles de la vista en niños de edad preescolar y escolar, proporcionando unas series de consejos y recomendaciones para la realización de cribados visuales eficaces. Por ello, en la primera parte de este trabajo, se explican los trastornos visuales más comunes que sufre la población infantil, Las ametropías, las cataratas, la ambliopía y el estrabismo pueden tener graves consecuencias en la vida cotidiana de los escolares, si no se detectan a tiempo. En los recién nacidos o preescolares, sus familiares juegan un papel importante a la hora de diagnosticar, ya que casi siempre están en contacto con sus hijos y pueden observar el comportamiento y desarrollo visual y deben acudir al especialista en el momento que vean un comportamiento anormal (un posible giro del ojo o muestra molestias ante la luz). Por otro lado, en el caso de los escolares, los profesores tienen un papel importante en el diagnóstico de la presencia de discapacidad visual. Signos como no ver bien la pizarra, no mostrar interés por las actividades que se realizan de cerca y un bajo rendimiento escolar deben alertar y pueden ayudarlos a identificar rápidamente al niño con anomalías de la visión. En la segunda parte del trabajo se explican las características de un cribado visual. Se trata de un conjunto de pruebas que se realizan para una detección precoz de un problema visual. Para realizar un cribado seguro y efectivo, se debe establecer un protocolo, procedimiento y plan de seguimiento adecuados. En el protocolo hay que seleccionar pruebas a incluir y establecer el criterio de pasa/falla donde se clasifica a los participantes en sí pasan o no el cribado visual. En cuanto a los procedimientos, se explicarán las pruebas necesarias para realizar un cribado visual según la edad, el nivel cognitivo y la capacidad de comunicación del niño. En este caso, una de las pruebas más importantes y útiles es la medida de la, According to the bibliographic research, the present work justifies the need for vision control in preschool plus school children and provides a set of recommendations for carrying out effective visual screenings. Therefore, in the first part of this work, the most common vision disorders that children suffer from are explained. Ametropia, cataracts, amblyopia and strabismus can have serious consequences in the daily life of schoolchildren, if they are not detected in time. In infants or preschool children, families play an important role in the diagnosis of the disease; because they are always in contact with their children and can observe the behavior and visual development, they should go to a specialist when they see abnormal behavior (possible turning eye or showing discomfort on the light). On the other hand, in the case of schoolchildren, teachers have an important role in diagnosing the presence of visual impairment. Signs such as not seeing the blackboard well, not showing interest in close-up activities, and poor school performance should be red flags and can help them quickly identify the child with vision abnormalities. In the second part of the work, the characteristics of a visual screening are explained. This is a set of tests that are performed for early detection of a visual problem. To perform safe and effective screening, an appropriate protocol, procedure, and follow-up plan must be established. In the protocol, it is necessary to select tests to include and establish the pass/fail criteria where the participants are classified whether they pass the visual screening. Regarding the procedures, the necessary tests will be explained to carry out a visual screening according to the child's age, cognitive level and communication skills. In this case, one of the most important and useful tests is the measurement of visual acuity, such as the LEA test, HOTV test, E Snellen, Bayley-Lovie test, logMAR type tests (ETDRS). Finally, the follow-up plan is con

Amb l’objectiu de conèixer com és la salut visual dels infants, a Catalunya s’administra periòdicament l’ESCA, enquesta de salut oficial, que, conté un apartat de preguntes de visió infantil que són contestades per les famílies. L’any 2019 Vila va presentar una nova bateria de preguntes de visió i es va proposar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, incloure aquestes cinc preguntes de forma provisional a l’ESCA, durant dos anys; des del gener de 2020 fins al desembre de 2022. Per avaluar la fiabilitat de les respostes de les famílies a aquestes preguntes, s’ha realitzat un cribratge visual a un grup d’escolars de la ciutat de Terrassa, els pares dels quals han respost aquestes mateixes preguntes. Un cop teníem les dades, s’ha fet la validació de les noves preguntes de visió, comparant les respostes als qüestionaris amb els resultats clínics, en funció de la tipologia de les escoles i també s’ha comparat l’actualització de les ulleres dels escolars. Podem dir, com a conclusió general, que són cinc preguntes fàcils de comprendre per part de les famílies i que tot i que s’han detectat algunes discrepàncies, aporten informació fiable sobre l’estat visual dels nens., Con el objetivo de conocer cómo es la salud visual de los niños, en Cataluña se administra periódicamente la ESCA, encuesta de salud oficial, que contiene un apartado de preguntas de visión infantil que son contestadas por las familias. El año 2019 Vila presentó una nueva batería de preguntas de visión y se propuso al Departamento de Salud de la Generalitat de Cataluña, incluir estas cinco preguntas de forma provisional a la YESCA, durante dos años; desde enero de 2020 hasta diciembre de 2022. Para evaluar la fiabilidad de las respuestas de las familias a estas preguntas, se ha realizado un cribado visual a un grupo de escolares de la ciudad de Terrassa, los padres de los cuales han respondido estas mismas preguntas. Una vez teníamos los datos, se ha hecho la validación de las nuevas preguntas de visión, comparando las respuestas a los cuestionarios con los resultados clínicos, en función de la tipología de las escuelas y también se ha comparado la actualización de la corrección habitual de los escolares. Podemos decir, como conclusión general, que son cinco preguntas fáciles de comprender por parte de las familias y que a pesar de que se han detectado algunas discrepancias, aportan información fiable sobre el estado visual de los niños., With the aim of finding out what children’s visual health is like, the ESCA, an official health survey, is periodically administered in Catalonia, which contains a section of questions on children’s vision that are answered by families. In 2019, Vila presented a new battery of vision questions, and it was proposed to the Department of Health of the Generalitat de Catalunya to include these five questions provisionally in the ESCA for two years, from January 2020 to December 2022. To evaluate the reliability of the families’ answers to these questions, a visual screening was done in a group of schoolchildren from Terrassa; whose parents answered the same questions. Once we had the data, we validated the new vision questions, comparing the answers to the questionnaires with the clinical results, according to the type of the school, and also compared the updating of the usual correction of schoolchildren. As a general conclusion, we can say that these five questions are easy to understand for families and that, despite some discrepancies, they provide reliable information on the visual status of children.

Actualment, a Espanya, les ulleres i lents de contacte no queden cobertes per la sanitat pública espanyola, sinó que la seva adquisició i actualització, depèn de les capacitats econòmiques de cada individu. No obstant això, no hi ha articles científics on s’estudiï la relació entre l’actualització de les ulleres segons l’estatus socioeconòmic. D’aquest fet neix l’objectiu d’aquest estudi, analitzar si la utilització i l’adequació de la correcció òptica dels infants està influenciada pel nivell socioeconòmic familiar i la tipologia de les escoles on estudien. Les dades per realitzar l’estudi s’han obtingut a partir de cribratges visuals realitzats a nens i nenes provinents d’escoles tant classificades com no, d’alta complexitat, i a partir de dades socioeconòmiques proporcionades pels seus progenitors. Els principals resultats de l’estudi són: 1) No existeixen diferències estadísticament significatives sobre una millor adequació òptica en funció del nivell d’estudis dels progenitors; 2) El factor que més influeix en l’adequació de les ulleres és el fet que la mare treballi, assolint majors nivells d’adequació òptica quan la mare és laboralment activa, i 3) Els alumnes d’escoles d’alta complexitat tendeixen a tenir una pitjor correcció òptica en comparació amb els que no, especialment pel que respecta a la correcció de la miopia., Actualmente, en España, las gafas y lentes de contacto no quedan cubiertas por la sanidad pública española, sino que su adquisición y actualización, depende de las capacidades económicas de cada individuo. Sin embargo, no existen artículos científicos donde se estudie la relación entre la actualización de las gafas según el estatus socioeconómico. De este hecho nace el objetivo de este estudio, analizar si la utilización y adecuación de la corrección óptica de los niños está influenciada por el nivel socioeconómico familiar y la tipología de las escuelas en las que estudian. Los datos para realizar el estudio se han obtenido a partir de cribados visuales realizados a niños y niñas provenientes de escuelas tanto clasificadas como no, de alta complejidad, y a partir de datos socioeconómicos proporcionados por sus progenitores. Los principales resultados del estudio son: 1) No existen diferencias estadísticamente significativas sobre una mejor adecuación óptica en función del nivel de estudios de los progenitores; 2) El factor que más influye en la adecuación de las gafas es el hecho de que la madre trabaje, alcanzando mayores niveles de adecuación óptica cuando la madre es laboralmente activa, y 3) Los alumnos de escuelas de alta complejidad tienden a tener una peor corrección óptica en comparación con los que no, especialmente en lo que respecta a la corrección de la miopía., In Spain, glasses and contact lenses are not currently covered by Spanish Public Health, but their acquisition and having their prescription up to date depends on the economic capabilities of each individual, although there are no scientific articles that study the relationship between the updating of glasses according to socioeconomic status. Having said that, the aim of this study is to analyze whether the use and adequacy of children's optical correction is influenced by the family's socioeconomic level and the type of schools where they study. The data for the study was obtained from visual screening of boys and girls from both classified and non-classified schools, and from socioeconomic data provided by their parents. The main results of the study are: 1) There are no statistically significant differences in better optical fit depending on the level of education of the parents; 2) The most influential factor in the fit of glasses is the fact that the mother is employed, achieving higher levels of optical fit when the mother works, and 3) Students in high-complexity schools tend to have a worse optical correction compared to those who do not, especially with regard to the correction of myopia.

OBJECTIUS L’objectiu d’aquest treball és conèixer fins a quin punt les anomalies de la visió del color poden afectar la vida de les persones que les pateixen i si poden interferir en les diferents activitats escolars o professionals de la persona afectada. Específicament volem conèixer la incidència d’aquestes anomalies segons el sexe i si condicionen el rendiment acadèmic dels escolars. MÈTODE S’ha realitzat un cribratge visual a nens i nenes de tercer de primària, d’edats entre 8 i 9 anys, de les escoles de Terrassa. Les proves realitzades han estat: anamnesi, agudesa visual, cover test en visió llunyana i en visió propera comprovant la comitància, punt pròxim de convergència, punt pròxim d’acomodació, retinoscòpia, Developmental Eye Movement Test (DEM) i visió del color amb el test d’Ishihara. Els resultats obtinguts s’han afegit a la base de dades de la facultat i ha permès que el treball es faci sobre una mostra de 2305 nens i nenes. RESULTATS Els resultats obtinguts mostren una prevalença del 2% de nens i nenes que no passen la prova i presenten alguna alteració. Tot seguit, hem analitzat la incidència d’aquestes anomalies segons el sexe i els resultats obtinguts mostren que el percentatge d’afectació de la mostra masculina és d’un 4,6 % mentre que el de la mostra femenina es troba en un 0,07%. Finalment hem analitzat si els defectes al color influeixen en el rendiment acadèmic dels estudiants i hem pogut veure que no hi ha cap relació entre les dues variables (p = 0,507) i la mitja del rendiment acadèmic per les persones amb la visió del color afectada és molt similar a la mitja d’aquells estudiants que no presenten cap anomalia, per tant, el rendiment acadèmic no es veu afectat per les anomalies de la visió cromàtica. CONCLUSIONS La conclusió que podem extreure és que efectivament les anomalies de la visió del color afecten en una major proporció als homes que a les dones i en l’àmbit escolar podem veure que el rendiment acadèmic no està estadísticament rela

L’aprenentatge a les aules es produeix mitjançant processos complexos, sent la visió uns dels més notables. Sabent que la visió juga un paper tant fonamental durant l’aprenentatge, és imprescindible disposar d’un sistema visual sa i sense cap disfunció que ens permeti tenir el màxim rendiment visual durant les diverses etapes de l’aprenentatge com l’etapa de la lecto- escriptura, que és una de les més important. Aquest estudi ha consistit en fer cribratges visual als nens de segon de primària de dues escoles diferents, l’escola Cavall Bernat de Barcelona i l’escola Gaudí de Sabadell. Es va escollir aquest curs pel fet que es troben en l’etapa d’aprendre a llegir. Durant els cribratges es van realitzar diferents proves per a les diferents habilitats visuals: per a les habilitats de la funció visual, de l’eficàcia visual, del processament de la informació visual i de la integració sensorial i motora. Tots els participants de l’estudi van haver de presentar prèviament un consentiment signat de part dels pares. La mostra de l’estudi va constar de 40 alumnes (18 de l’escola Cavall Bernat i 22 de l’escola Gaudí). Després d’analitzar estadísticament els resultats obtinguts de cada prova, s’arriba a la conclusió següent: existeix una tendència cap a la miopia que podria ser deguda al ús continuat de la visió propera i l’augment de l’ús de pantalles; no hi ha diferències significatives pel que fa a la binocularitat entre les dues escoles, però sí amb l’acomodació; existeix correlació entre el DEM i els tests Galí i Wold i, finalment, existeix correlació entre les habilitats visuo-perceptives i la velocitat lectora i d’escriptura.

Probablement una gran part de la població desconeix la importància de la visió en l'aprenentatge. La lectura és una via de cultura, aprenentatge i d'entreteniment molt important que s'aprèn entre els 5 i 6 anys. Si aquesta es veu afectada per una dificultat en la funció i l'eficàcia visual, pot produir una dificultat en l'aprenentatge del nen. Per aquest motiu aquest estudi vol valorar quines habilitats visuals poden afectar a l'aprenentatge, la velocitat i la compressió de la lectura. L'objectiu que comprèn aquest estudi és analitzar diferents habilitats visuals com són l'agudesa visual, la binocularitat, l'acomodació i la motilitat ocular per comprovar si tenen cap relació amb la velocitat de lectura en estudiants de segon de primària. El projecte s'ha realitzat a un total de 42 alumnes de segon de primària de dues escoles de Barcelona, Cavall Bernat i Santa Maria dels Apòstols, en el qual se'ls ha valorat aquestes diverses habilitats mitjançant un cribratge visual. L'estudi parteix amb la hipòtesi la motilitat ocular en un alumne a aquesta edat és la que té una correlació més significativa sobre la velocitat lectora. Els resultats corroboren que l'habilitat visual que guarda més relació amb la velocitat lectora és la motilitat ocular. Durant la lectura es realitzen moviments sacàdics, de fixació i de regressió.

a visió té molta influència amb l’aprenentatge. La majoria dels estímuls que ens arriben a les aules són visuals. Si els estudiants no presenten un sistema visual sa amb les condicions favorables per desenvolupar un bon aprenentatge, provocarà que l’estudiant no pugui respondre a les demandes de les classes i provocar casos de fracàs escolar. Els cribratges visuals s’han fet a alumnes de segon curs de primària, d’entre 6 i 7 anys. Aquests estudiants es troben en una fase molt important del seu aprenentatge, ja que estan a la fase d’aprendre a llegir, per tant, és imprescindible la realització de controls visuals amb l’objectiu de prevenir, detectar i tractar totes les possibles disfuncions a nivell visual que puguin presentar. Degut a això, aquest treball es basa en la realització de cribratges visuals a una població de 44 alumnes de segon de primària de l’escola Pegaso de Barcelona. Amb l’objectiu principal de detectar problemes visuals i estudiar la relació que hi ha entre les disfuncions i el desenvolupament de l’alumne. Els resultats obtinguts confirmen que hi ha aproximadament un 20% dels alumnes que presenten un defecte refractiu no diagnosticat. També es pot afirmar la majoria dels estudiants presenten dificultats en la motilitat ocular, provocant així, problemes en la velocitat lectora (test Galí). Finalment, s’ha pogut veure que hi ha una relació entre l’edat dels alumnes (en mesos) i la seva velocitat lectora. Aquest estudi ens mostra la importància d’una detecció precoç de disfuncions visuals i que les revisions optomètriques haurien de realitzar-se de manera periòdica per evitar fracàs escolar.