Comparación de los protocolos de evaluación visual en pediatría en las diferentes comunidades autónomas

PROPÒSIT: Realitzar una revisió bibliogràfica sistemàtica dels cribratges visuals al servei de pediatria (0-14 anys), analitzant les proves indicades en els protocols de les diferents comunitats autònomes. MÈTODES: Es realitza una cerca bibliogràfica a través de Medline i Pubmed amb la metodologia Prisma. S'hi afegeixen també els 9 documents dels protocols de les diferents comunitats obtinguts a les pàgines autonòmiques. RESULTATS: Aquesta revisió mostra la importància dels valors de sensibilitat i especificitat de les diferents proves. S'hi analitzen els resultats obtinguts en funció del personal executor. Es fa una anàlisi dels protocols a cada etapa d'edat i els seus criteris de remissió. S'analitza el cost que implicaria un cribratge en pediatria realitzat per òptics i optometristes. CONCLUSIÓ: Hi ha diferències significatives entre els protocols analitzats. Des de la selecció de diferents proves, optotips i criteris passa-falla per a la derivació. L'especificitat i la sensibilitat milloren quan les fa personal especialitzat, com un òptic optometrista. La incorporació als cribratges d'atenció primària pot suposar un estalvi econòmic per al sistema, una millor detecció d'anomalies i una reducció de la possible saturació de les consultes d'oftalmologia. PROPÓSITO: Realizar una revisión bibliográfica sistemática de los cribados visuales en el servicio de pediatría (0-14 años), analizando las pruebas indicadas en los protocolos de las diferentes comunidades autónomas. MÉTODOS: Se realiza una búsqueda bibliográfica a través de Medline y Pubmed con la metodología Prisma. Se añaden también los 9 documentos de los protocolos de las diferentes comunidades obtenidos en las páginas autonómicas. RESULTADOS: Esta revisión muestra la importancia de los valores de sensibilidad y especificidad de las diferentes pruebas. Se analizan los resultados obtenidos en función del personal ejecutor. Se hace un análisis de los protocolos en cada etapa de edad y sus criterios de remisión. Se analiza el coste que implicaría un cribado en pediatría realizado por ópticos y optometristas. CONCLUSIÓN: Existen diferencias significativas entre los protocolos analizados. Desde la selección de diferentes pruebas, optotipos y criterios pasa-falla para la derivación. La especificidad y la sensibilidad mejoran cuando las realiza personal especializado, como un óptico optometrista. Su incorporación a los cribados de atención primaria puede suponer un ahorro económico para el sistema, una mejor detección de anomalías y una reducción de la posible saturación de las consultas de oftalmología. PURPOSE: To carry out a systematic bibliographic review of visual screenings in the pediatric service (0-14 years), analyzing the tests indicated in the protocols of the different autonomous communities. METHODS: A bibliographic search was carried out through Medline and Pubmed with the Prisma methodology. The 9 documents of the protocols of the different communities obtained in the autonomous pages are also added. RESULTS: This review shows the importance of the sensitivity and specificity values of the different tests. The results obtained are analyzed according to the executing staff. An analysis of the protocols in each age stage and their remission criteria is made. The cost of a pediatric screening carried out by opticians and optometrists is analyzed. CONCLUSION: There are significant differences between the protocols analyzed. From the selection of different tests, optotypes and pass-fail criteria for referral. Specificity and sensitivity are improved when performed by specialized personnel, such as an optometrist optician. Its incorporation into primary care screening can mean economic savings for the system, better detection of anomalies and a reduction in the possible saturation of ophthalmology consultations.