Search

Codi del projecte: 2021PID-UB/003, Aquest projecte d’innovació docent s’ha orientat cap al desenvolupament de metodologies actives per l’aprenentatge de les tècniques qualitatives d’investigació social dins de l’assignatura Tècniques d’Investigació Social I del Grau de Sociologia. La innovació implementada s’ha orientat cap a una millor integració dels continguts teòrics i pràctics de l’assignatura a partir de l’elaboració i desenvolupament íntegre d’un projecte de recerca al llarg del semestre. El curs representa el primer accés que tenen els estudiants del Grau de Sociologia als mètodes i tècniques de recerca al llarg de la seva formació i el pla docent s’organitza a través d’una sèrie d’activitats pràctiques que guanyen coherència a través de la seva formulació com a fases successives d’un mateix projecte. L’actuació d’innovació docent consisteix en organitzar aquestes activitats seguint les fases de formulació, disseny, execució -que implica la implementació de les principals tècniques de recerca qualitatives-, anàlisi i avaluació d’un projecte original de recerca decidit i desenvolupat per cada estudiant, amb el suport del professorat i del grup d’iguals. El projecte promou així l’aprenentatge actiu i pràctic vinculat directament a la construcció individual i grupal del coneixement dinamitzat pel doble objectiu de millora del treball individual i de la col·laboració col·lectiva.

Codi del Projecte: 2019PID-UB/034, rUBot-coop pretén posar a disposició de la comunitat UB, una plataforma d’aprenentatge de Robòtica amb l’objectiu de ser cooperatiu, multidisciplinari, transversal, atractiu i basat en programari lliure. rUBot-coop pot ser utilitzada per a diferents Ensenyaments i assignatures de l’àmbit de la Robòtica per tal d’incentivar i fer atractiu l’aprenentatge de la Robòtica, fomentant la cooperació entre estudiants de les diferents assignatures i ensenyaments per l’aprenentatge autònom. La plataforma rUBot-coop permet proposar un projecte als estudiants durant tot o part del semestre. Aquest projecte s’inicia en l’aprenentatge de la utilització de la plataforma, l’assoliment dels objectius d’aprenentatge dels conceptes de Robòtica i l’aplicació pràctica d’aquests conceptes assolits en una plataforma de baix cost completament desenvolupada en la UB. Aquest projecte d’innovació docent el vam proposar per a 3 assignatures en l’àmbit de Robòtica que es desenvolupen en 3 ensenyaments d’Enginyeria de la Universitat de Barcelona: - Mecatrònica i Robòtica: Assignatura optativa del Grau d'Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions (GEET). - Robòtica i Control de Sistemes Biomèdics: Assignatura Troncal del Grau d’Enginyeria Biomèdica (GEB). - Robòtica: assignatura optativa del Grau en Enginyeria Informàtica (GEI)) rUBot-coop és un projecte d’innovació que va començar el 1 de gener de 2020 i va finalitzar el 30 de desembre de 2021., Universitat de Barcelona. RIMDA

Des del punt de vista evolutiu, es considera que les persones, els Homo sapiens, disposem de dues adaptacions biològiques crucials per a la supervivència: la capacitat del cervell per adquirir aprenentatges nous tota la vida mitjançant la plasticitat neuronal, la qual cosa ens permet adaptar-nos a situacions noves i canviants, i una enorme capacitat de socialització que incrementa la fortalesa del conjunt gràcies al suport que ens podem donar els uns als altres. Totes dues característiques han estat afavorides per la selecció natural com a mecanismes de supervivència en el nostre llinatge i tenen, per tant, una base biològica i genètica. En l'àmbit educatiu, fa temps que es fan estudis neurocientífics per comprovar la validesa i, sobretot, l'adaptació de les propostes pedagògiques més habituals al funcionament del cervell des d'un vessant científic. No es tracta d'establir una nova pedagogia mitjançant el que comunament s'anomena neuroeducació -la utilització dels coneixements i les descobertes en neurociència en el camp de l'educació-, sinó d'enfortir les propostes pedagògiques des d'unes aportacions acadèmiques complementàries. Dos dels aspectes que destaquen en aquests treballs són, precisament, la plasticitat neuronal que permet adquirir coneixements nous i la importància dels aprenentatges socials, com a espècie social que som. En aquest context, la neurocientífica i psicòloga Sara De Felice i els seus col·laboradors, del University College de Londres i la Universitat de Kent, han publicat un estudi a la revista Philosophical Transactions B que permet explicar per què, tot i que aprenem moltes coses de les altres persones, aprenem molt millor quan ho fem amb altres persones. És a dir, de manera social o col·laborativa.

Codi del Projecte: 2020PID-UB-037, El projecte del qual en presentem els resultats es va gestar l’any 2020, just en el context pandèmic del Covid-19 que va suposar el confinament de bona part de la població i que va condicionar notablement la docència universitària, forçant la impartició d’una docència en línia per a unes assignatures i temaris originalment pensats i dissenyats per a un escenari presencial. En aquest context, l’ensenyament de la ceramologia i l’estudi de materials en contextos arqueològics va requerir, com tants d’altres continguts, d’un replantejament des de la perspectiva docent, per facilitar la generació de noves possibilitats d’aprenentatge en gran mesura –però no exclusivament– a través de les tecnologies de la informació. La retornada progressiva a les aules fins a recuperar la plena presencialitat del curs 2021-2022 ha condicionat novament l’activitat docent, en un esforç per dissenyar una docència híbrida, que des de l’aula pugui aprofitar de manera avantatjosa aquells elements que la docència virtual ha portat als nostres contextos d’aprenentatge com un valor afegit a la qualitat docent i que, certament, han arribat per quedar-s’hi. En aquest informe sintetitzem aquesta experiència i posem a l’abast els resultats d’un projecte d’innovació docent centrat en la filosofia de l’aula invertida i els entorns personals d’aprenentatge.

La Neuroeducació és un camp d'investigació del cervell centrat a conèixer i entendre com aprèn el cervell per tal de poder millorar els processos d'ensenyament, apropant-los a potenciar les connexions neurals i enfortint-les per tal de fer que l'aprenentatge del nostre alumnat sigui el més significatiu possible. D'acord amb aquesta ciència, es desenvolupen un seguit de recursos didàctics pel llibre digital de Tecnologia I de l'ESO d'una editorial específica. En aquest Treball Final de Màster, de manera introductòria es fa una recopilació de l'Estat de l'Art pel que fa a Neurociència aplicada a l'educació. Es llisten i presenten els punts clau sobre com aprèn el cervell i a partir d'aquí, es descriuen el recull de paràmetres potenciadors d'un aprenentatge significatiu en l'etapa de l'adolescència. Posteriorment, es presenta el llibre de text i digital com a recurs didàctic per tal de contextualitzar el suport dels recursos dissenyats. Un cop posat en context el treball, es fa una aproximació a l'aprenentatge de l'alumnat a l'ESO des de la Neuroeducació, assenyalant les metodologies d'aplicació a l'aula que s'han trobat més significatives per la seva demostrada eficàcia des de la mirada neuroeducativa. Finalment, com a part aplicativa del treball, es presenta com s'ha desenvolupat el disseny i l'elaboració dels recursos didàctics fonamentats en els principis neuroeducatius extrets de la recerca.

La asignatura de Climate-Refab es una asignatura optativa de 3 ECTS y que se imparte para los estudiantes de 4º curso del grado de Arquitectura. Actualmente estamos en un momento social de importantes y rápidos cambios en los entornos de la salud, que afectan tanto a ámbitos de la emergencia climática como en la sanitaria. No todos nuestros sistemas actuales de habitabilidad están preparados para dar respuesta a los requerimientos excepcionales de una situación como la actual (COVID-19) pero seguramente muchos de ellos están cerca de la solución temporal. Peer Reviewed Objectius de Desenvolupament Sostenible::3 - Salut i Benestar Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima

Aquest Treball de Fi de Màster analitza la relació entre l'aprenentatge a l'aula de l'alumnat de secundària i el marc horari i distribució de matèries durant la jornada lectiva. Com a punt de partida, es realitza una recerca d'informació sobre el tema per sintetitzar els coneixements actuals. Es comprova que les intuïcions i opinions que tenen docents i professionals del món educatiu en actiu coincideixen parcialment amb els resultats de la recerca, ja que pràcticament la meitat dels enquestats hi estan d'acord i l'altra meitat no. En un centre de secundària s'han analitzat les qualificacions mitjanes d'alguns grups i cursos en quatre matèries, per tal de comprovar si els resultats són coherents amb les conclusions de la recerca o si justifiquen més la posició del professorat que no hi coincideix. No s'ha trobat una correlació clara en els resultats, degut segurament a què en aquest tema intervenen molts més factors que caldrien analitzar també i en un temps molt més llarg. Finalment, s'han realitzat diverses propostes tant de tipus de jornada com de distribució de matèries per tal que en un futur puguin servir a centres de secundària en l'elaboració dels seus horaris.

Els motius que justifiquen el DUA a la Universitat, RIMDA

En 2022 la simulació formativa és una metodologia necessària en les Ciències de la Salut per tancar el cercle d’aprenentatges entre la teoria i la pràctica clínica. Els alumnes la consideren útil i la valoren amb uns alts nivells de satisfacció, però a més els hi provoca canvis que afavoreixen el desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds (competències). Al grau d’infermeria de la Universitat de Barcelona està implantada a totes les assignatures pràctiques i amb una assignatura compartida amb el grau de medicina que es diu “Simulació interprofessional”. S’estructura en tres parts; un prebriefing on l’alumne realitza un treball previ per preparar els casos a través del joc gamificat, un briefing on l’estudiant es familiaritza amb l'escenari i treballa el cas en equip, dinamitzat per un professor-facilitador i una reflexió final compartida o debriefing on s’expliquen, s’extreuen i fins i tot s’avaluen les experiències de les situacions viscudes durant el treball dels casos. Els grans objectius de la simulació són entrenar habilitats tècniques com per exemple la punció vascular sense ajut i/o a través de la sonografia i no tècniques com la pressa de decisions, el treball en equip o la comunicació, entre d'altres, es poden planificar molts, però és recomana que no hi siguin a la mateixa simulació. El gran repte de la simulació és avaluar la seva efectivitat real com a metodologia docent, tant al grau com al postgrau o a la formació continuada. Altres grans reptes són: saber si podem integra-la a la cultura de la seguretat del pacient, aquella que tant efectes adversos provoca encara avui, conèixer si pot millorar la comunicació entre els equips professionals, si pot millorar les cures o la pràctica basada en la evidència, entre d’altres d’importants. Les debilitats d’aquesta metodologia són moltes, entre elles la manca de qualitat metodològica al disseny, la escassa translacionalitat per manca d’assajos clínics, amb cegament s d’avaluadors i de graelles validades al nostre context cultural, a més a la vessant de recursos s’han creat molts laboratoris de simulació que estan infrautilitzats. Els punts més febles de la efectivitat de la simulació estan relacionats amb els comportaments professionals i els resultat a la pràctica clínica, se transfereix poc coneixement adquirit, a través de la simulació a la pràctica clínica i es produeix un escàs canvi a l’atenció del pacient a la practica real. Encara s’ha investigar molt ver la eficàcia de la simulació, però a nivell metodològic i com a tècnica pedagògica hem de seguir desenvolupar-la més a nivell interprofessional, hem d’aconseguir implantar-la a les unitats de pràctica clínica dels centres assistencials i hem de poder alternar-la amb simulacions de realitat virtual o augmentada per reforçar i preparar als estudiants i professionals per una millor i més eficient practica clínica.

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària (Pla de 2018). Codi: MP1840. Curs acadèmic: 2021/2022 Les matemàtiques són, per al desenvolupament de la infància de l'alumnat, un punt de reflexió entre la relació teòrica i la pràctica, i aquesta és una de les causes per la qual la seua importància es tan rellevant. El següent treball pretén generar una reflexió sobre la imperant necessitat que hi ha en l'educació formal de les escoles en l'àmbit de les matemàtiques, reconeixent la falta de motivació per part de l’alumnat cap a aquesta disciplina. S’indague sobre les diverses teories matemàtiques, i es descobreix la importància de la natura que abunda en totes les hipòtesis que, des dels inicis, formen la cultura matemàtica. És per això que, com aquesta disciplina està fundada a partir de la natura que ens envolta, s’ha posat en pràctica una ruta matemàtica en aquest entorn, la qual promogui l'habilitat d'experimentació en l'alumnat i el desenvolupament del raonament logicomatemàtic aplicable a situacions que es poden trobar en la vida quotidiana i en els entorns de natura més propers. L’objectiu final d’aquesta proposta d’innovació és donar a conèixer els beneficis que es poden extraure de recursos descoberts en entorns de naturalesa; també l’aplicació de metodologies de treball que ajuden a la resolució de problemes i l’autonomia i autoaprenentatge de l’alumnat. Després de la posada en pràctica, es veu un treball de cooperació, intervenció, motivació i proximitat a les matemàtiques des d’un punt de vista socialment no reconegut com a educatiu. Mathematics is, for the development of students' childhood, a point of reflection between theoretical and practical relationship, and this is one of the reasons why it is importance is so relevant. The following study seeks to generate a reflection on the prevailing need that exists in the formal education of schools in the field of mathematics, recognizing the students’ lack of motivation towards this discipline. There has been investigated various mathematical theories and also there has been discovered the importance of nature in all the hypotheses that, from the beginning, form the mathematical culture. That is why, as this discipline is based on the nature that surrounds us, a mathematical route has been put into practice in this environment, which promotes the students' ability to experiment and the development of their logical-mathematical reasoning applicable to situations that can be found in everyday life and in the closest nature environments. The goal of this innovation proposal is to make known the benefits that can be extracted from resources found in natural environments, as well as the application of work methodologies that help to solve problems and last but not least, the autonomy and self-learning of the students. After implementation, work of cooperation, intervention, motivation and proximity to mathematics is seen from a socially unrecognized point of view as educational.

Quan la majoria de docents comencem a crear alguna proposta didàctica ho fem pensant activitats, o els continguts o les competències que volem treballar o altres coses, però la tònica general és deixar l’avaluació pel final. En la nostra escola d’estiu vam fer el mateix. Una cosa que hem après del feminisme és a compartir la vulnerabilitat per construir a partir d’aquesta. La nostra, com a col•lectiu, és que ens costa avaluar. Per això vam convidar a la Neus Sanmartí a l’EEE19. Des d’aleshores hem fet una avaluació profunda i hem après més de nosaltres mateixos del que esperàvem. En aquest article us compartim alguns elements importants de la xerrada, el nostre procés d’aprenentatge i la nostra avaluació sobre el que sabem d’avaluació i aprenentatge.

Codi del Projecte: 2018PID-UB/029, Es presenta com a informe final la difusió portada a terme en el marc del projecte d’innovació docent “Estratègies d’aula inversa basades en eines web 2.0 per a la millora del procés d’aprenentatge de l’estudiant” (2018PID-UB/029). El projecte se centra en el desenvolupament i implementació de noves metodologies docents fonamentades en estratègies d’aula inversa basades en eines web 2.0 que potenciïn l’ús i l’aplicació de les TIC en la nostra activitat docent per garantir el correcte seguiment de l’avaluació continuada de l’estudiant i de l’assoliment de les competències de l’assignatura, fomentar la motivació i participació a classe de l’estudiant, a més de facilitar-ne una retroacció activa, àgil i constant, en definitiva, millorar-ne el seu procés d’aprenentatge

Aquest Treball de Fi de Grau té per objectiu el tractament de les dades obtingudes en el procés de reparació de les avaries que afecten la flota d'autobusos d'una empresa de transport urbà de viatgers, amb la finalitat de crear un sistema recomandador d'actuacions enfocades en el manteniment predictiu. El procés seguit ha estat analitzar aquestes dades i testejar diferents models predictius, per tal de trobar la manera més encertada possible de predir quan està previst que determinat sistema d'un vehicle pateixi una avaria i quin serà el motiu que la produirà. Per tal d'aconseguir-ho, les dades subministrades per l'empresa s'han complementat a partir dels manuals de les diferents marques de vehicles, s'han processat i s'han transformat per tal de millorar l'encert, alhora, s'ha treballat amb diferents models predictius per tal de trobar aquells que millors resultats donen. Finalment, el que s'ha obtingut és un sistema que recomana accions de treball sobre aquells sistemes dels vehicles que previsiblement s'avariaran abans i produiran una irregularitat major en el servei. This Final Degree Thesis aims to process the data obtained in the process of repairing breakdowns that affect the bus fleet of an urban travel transport company, in order to create a recommender system focused on predictive maintenance actions. The process followed has consisted of analyzing this data and testing different predictive models, to find the most accurate way possible to predict when a certain system of a vehicle is expected to suffer a breakdown and what will be the reason for it. In order to achieve this, the data supplied by the company has been supplemented with the manuals of the different vehicle brands, processed and transformed to improve success, while working with different predictive models to find those that give better results. Finally, what is obtained is a system that recommends work actions on those vehicle systems that will foreseeably break down earlier and will produce a greater irregularity in the service.

Els models de Deep Learning (DL) s'estan convertint en un dels camps del Machine Learning (ML) més extesos en el seu ús. Tot i això, la gran quantitat de paràmetres i operacions que realitzen les xarxes neuronals les fan massa complexes per a que un humà pugui entendre les accions i decisions que prenen. L'opacitat del funcionament d'aquests models requereix d'algun sistema que expliqui i justifiqui les prediccions que se n'obtenen. Aquesta justificació és necessària en molts casos del món real, des del camp de la medicina al legislatiu, on es tracta informació sensible que requereix una confiança en que les decisions del model siguin correctes. En el cas d'aquest projecte, la motivació de les explicacions ve donada per l'aplicacació del DL al camp de les companyies asseguradores, entre les quals hi ha el Grup Catalana Occident (GCO) que és on s'ha desenvolupat aquest projecte. L'explicabilitat en models d'aprenentatge automàtic, i concretament de DL ha evolucionat molt al llarg dels darrers anys, i en l'actualitat hi ha una gran quantitat de mètodes per a obtenir explicacions. L'objectiu d'aquest projecte és la recopilació i homogeneització de diversos algoritmes d'explicabilitat enfocats al Deep Learning, principalment agrupats en mètodes Globals (explicacions generals del model) i mètodes Locals (explicacions de prediccions concretes). Amb les definicions i la unificació de notació d'aquests mètodes s'ha fet una implementació bàsica de tots ells sobre el conjunt de dades públic ''Adult Data Set'', i una posterior adaptació per un dataset privat de l'empresa, que serveixi com a guia per a la futura implementació d'una llibreria que permeti aplicar out-of-the-box aquests algoritmes en nous projectes que utilitzin models de DL. Deep Learning (DL) models are becoming one of the most widespread fields of Machine Learning (ML) in use. However, due to the large number of parameters and operations performed by neural networks, they make them too complex for a human to understand the actions and decisions they make. The opacity of the networks decision making requires some system that explains and justifies the predictions obtained. This justification is necessary in many cases in the real world, from the field of medicine to legislature, where sensitive information is involved that requires user trust in the model's decision making. In the case of this project, the motivation for the explanations is given by the application of DL in the field of insurance companies, among which is the Grup Catalana Occidente (GCO) which is where this project has been developed. The explainability in machine learning models, and specifically in DL, has evolved a lot over the last few years, and today there are a lot of methods to get explanations. The aim of this project is to compile and unify various explainability algorithms focused on deep learning, mainly grouped into Global methods (general explanations of the model) and Local methods (explanations of specific predictions). Given the definitions and unification of these methods, a basic implementation of all of them has been made on a public data set ''Adult Data Set'', and a subsequent adaptation on a private dataset that belongs to the company, which will serve as a guide for future implementation of explainable DL algorithms for projects that are built with neural networks.

Guillermo Orozco es un reconocido académico mexicano, Doctor en Educación por la Universidad de Harvard, miembro emérito del Sistema Nacional de Investigaciones y coordinador de la Cátedra de Alfabetización Mediática Informacional y Diálogo Intercultural (Universidad de Guadalajara y UNESCO-UNAOC (United Nations Alliance of Civilizations). Ha desarrollado estudios de recepción y alfabetización audiovisual, enfocándose en la producción, mediación y las estrategias pedagógicas de intervención con los medios, especialmente la televisión. Sus aportaciones son una referencia para los profesionales de la comunicación y educación en América Latina. Es autor y coautor de numerosos libros, entre los que destacan: Televisión y producción de significados (1994), Audiencias, Televisión y Educación (2001), Recepción y mediaciones (2002), La televisión de proximidad en el entorno transmedia (2017), etc. Guillermo Orozco és un reconegut acadèmic mexicà, Doctor en Educació per la Universitat de Harvard, membre emèrit de el Sistema Nacional d'Investigacions i coordinador de la Càtedra d'Alfabetització Mediàtica informacional i Diàleg Intercultural (Universitat de Guadalajara i UNESCO-UNAOC, United Nations Alliance of Civilizations). Ha desenvolupat estudis de recepció i alfabetització audiovisual, enfocant-se en la producció, mediació i les estratègies pedagògiques d'intervenció amb els mitjans, especialment la televisió. Les seves aportacions són una referència per als professionals de la comunicació i educació a Amèrica Llatina. És autor i coautor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen: Televisió i producció de significats (1994), Audiències, televisió i Educació (2001), Recepció i mediacions (2002), La televisió de proximitat en l'entorn transmèdia (2017), etc. Guillermo Orozco is a renowned Mexican academic, Doctor of Education (Harvard University), emeritus member of the National Research System and coordinator of the Chair of Informational Media Literacy and Intercultural Dialogue (University of Guadalajara and UNESCO-UNAOC (United Nations Alliance of Civilizations He has developed audio-visual reception and literacy studies, focusing on production, mediation and pedagogical intervention strategies with the media, especially television. His contributions are a reference for communication and education professionals in Latin America. He has authored and co-authored a number of books, among which: Television and production of meanings (1994), Audiences, Television and Education (2001), Reception and mediations (2002), Proximity television in the transmedia environment (2017), etc. Guillermo Orozco est un réputé universitaire mexicain, docteur en éducation de l'Université Harvard, membre émérite du Système national de recherche et coordinateur de la Chaire d'alphabétisation médiatique et de dialogue interculturel (Université de Guadalajara et UNESCO-UNAOC (Alliance des civilisations des Nations Unies). Il a développé des études de réception audiovisuelle et d'alphabétisation, axées sur les stratégies de production, de médiation et d'intervention pédagogique avec les médias, en particulier la télévision. Ses contributions sont une référence pour les professionnels de la communication et de l'éducation en Amérique Latine. Il est auteur et co-auteur de nombreux livres, parmi lesquels : Télévision et production de sens (1994), Publics, Télévision et Éducation (2001), Accueil et médiations (2002), Télévision de proximité en milieu transmédia (2017), etc.

El present treball de fi de màster és un projecte personal que s'endinsa en el món de la formació professional de grau superior en l'àmbit de l'aeronàutica, per entendre el seu context actual i proposar recursos tecnològics i didàctics que ajudin a millorar el rendiment i la motivació de l'alumnat. Primerament, es realitza un recorregut per les titulacions existents i la normativa a la que estan sotmesos aquests estudis, amb un focus al territori català. Seguidament, es mostra una selecció d'eines TIC que poden ser interessants per a millorar el procés d'ensenyament i aprenentatge i es proposen exemples d'activitats amb algunes d'aquestes eines. Tot això, basat en la hipòtesi de que als cicles formatius de grau superior en l'àmbit de l'aeronàutica es poden incorporar les eines TIC, tenint en compte la peculiaritat d'aquests estudis. Finalment, es contrasta l'adequació de les activitats i les eines TIC proposades amb el coordinador dels cicles formatius de manteniment aeronàutic al centre referent a nivell de Catalunya.

La gamificació (ludificació en català) en el sector de l'educació és una metodologia activa de la que se n'ha anat debatent molt en els darrers anys; a nivell teòric es parla dels seus interessants beneficis però no disposem encara de masses estudis pràctics amb resultats concrets publicats, i encara menys amb aplicació a la FP. En aquest TFM he volgut desenvolupar un Escape Room Edu digital, un tipus concret de joc educatiu o activitat de gamificació, emmarcada en una determinada UF d'un determinat mòdul d'un primer curs d'un CFGM, Electromecànica de vehicles, per poder aportar resultats sobre aquest tipus d'activitats i contribuir amb més material per al sector educatiu. La idea és facilitar aquest treball a col·legues de professió per a que puguin dur a terme l'activitat en els propers anys i recollir comparatives i estadístiques, amb dades verídiques i contrastades. Alhora, es podran utilitzar les bases i estructura d'aquesta creació per a desenvolupar altres Escape Rooms amb diferents temàtiques i proves per a altres mòduls i cicles. L'objectiu de l'activitat és motivar i engrescar als alumnes en l'estudi i ajudar a millorar l'assoliment dels aprenentatges de la UF, tot treballant en equip, millorant la implicació i la participació. Així mateix, d'aquest treball també se'n pot extreure el nivell de dedicació i coneixements digitals que implica als docents en l'elaboració d'aquest tipus d'activitats més innovadores. Des del meu punt de vista, considero convenient que tots els mestres i professors ens esforcem, en la mesura en que puguem, per tal de millor el sistema d’aprenentatge de les noves generacions. Gamification (ludificació in Catalan) in the education sector is an active methodology that has been much debated in recent years; at a theoretical level there is talk of its interesting benefits but we do not yet have too many practical studies with published specific results, and even less with application to Vocational Training (VT). In this Final Project I wanted to develop a digital Escape Room Edu, a specific type of educational game or gamification activity, framed in a certain module of a certain module in a first year of intermediate level training cycle (VET), Motor Vehicles Electro mechanics, to be able to provide results on this type of activity and contribute with more material for the education sector. The idea is to facilitate this work to colleagues so that they can carry out the activity in the coming years and collect comparisons and statistics, with truthful and contrasted data. At the same time, the bases and structure of this creation can be used to develop other Escape Rooms with different themes and tests for other modules and cycles. The aim of the activity is to motivate and encourage students in the study and help improve the achievement of the learning modules, working as a team, improving involvement and participation. The level of dedication and digital knowledge that involves teachers in the development of this type of more innovative activities can also be extracted from this work. From my point of view, I consider it appropriate that all teachers and professors strive, as much as we can, to improve the learning system of the new generations.

El marc del TFM està centrat en el projecte de la Botiga Pedagògica que s'ha creat en el cicle formatiu de grau mitjà d'elaboració de productes alimentaris. Consisteix en vendre els productes elaborats per part de l'alumnat durant les pràctiques. Un projecte interdisciplinari, complex i agent motivador per a tot el grup d'alumnes. Aquest projecte ha incorporat la transversalitat al cicle, i és un projecte que involucra a tots els membres de l'institut. Es va construir basant-se amb els resultats d'aprenentatge d'un mòdul professional per poder dur a la pràctica tot el coneixement que reben, relacionar els continguts tractats en diferents mòduls, potenciar les capacitats clau que marca el currículum, fomentar el treball i les relacions cooperatives i promoure la xarxa de comunicació de tots els membres de l'Institut. A més a més, la botiga pedagògica permet donar a conèixer el cicle i generar uns ingressos que s'utilitzen per la compra de matèries primeres per a les pràctiques i algun extra com sortides o material necessari. Per tant, s'ha aconseguit que fos un projecte estès tant a l'alumnat, al professorat, com al personal no docent. A través del TFM s'analitzaran els paràmetres del projecte i s'estudiarà per veure com influeix a l'alumnat.

Aquest estudi explora els efectes del confinament provocat pel COVID-19 sobre el desenvolupament de les Pràctiques Externes del grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Mitjançant 3 qüestionaris, com a tècniques quantitatives de recollida i d'anàlisi de la informació, es va obtenir una mostra de 192 alumnes, 167 tutors i tutores dels centres de pràctiques i 27 docents de la Universitat de Barcelona. L'objectiu de l'estudi va ser donar resposta a dues preguntes cabdals: a) les mesures aplicades arrel del confinament pel COVID-19 van afectar la percepció del estudiants de la qualitat de les Pràctiques Externes?; b) La situació de crisi sanitària va causar efectes en els aprenentatges? Els resultats de l'estudi mostren que les avaluacions sobre les Pràctiques Externes d'aquells i d'aquelles alumnes que van veure afectades les seves pràctiques pel confinament, no difereixen gaire de les avaluacions dels i de les alumnes que van completar les Pràctiques Externes sense cap afectació per la pandèmia, amb tendència a ser millors en el cas dels afectats. Ambos grups d'alumnes (afectats i no afectats) van valorar amb puntuacions molt elevades en cadascun dels ítems dels qüestionaris, i també van rebre molt altes valoracions per part dels docents. Aquests resultats reflecteixen l'esforç dels i les estudiants, però també de la coordinació de pràctiques i de l'equip docent per acompanyar l'alumnat al llarg dels mesos d'incertesa, i l'eficiència del model de pràctiques emprat al grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

El present treball fa un estudi sobre l'aplicació de metodologies innovadores en educació que giren entorn del joc, l'Aprenentatge Basat en Jocs (ABJ) i la gamificació, aquestes metodologies persegueixen l'objectiu de millorar la motivació en l'alumnat, element clau pel desenvolupament d'una classe de secundària. A partir de la bibliografia consultada es dissenya i es porta a terme una unitat didàctica on els elements del joc tenen un caràcter complementari i posteriorment s'analitzen els resultats per comprovar l'impacte d'aquestes metodologies. El presente trabajo hace un estudio sobre la aplicación de metodologías innovadoras en educación que giran entorno al juego, el Aprendizaje Basado en Juegos (ABJ) y la gamificación, estas metodologías persiguen el objetivo de mejorar la motivación del alumnado, elemento clave para el desarrollo de una clase de secundaria. A partir de la bibliografía consultada se diseña y se lleva a cabo una unidad didáctica en donde los elementos del juego tienen un carácter complementario y posteriormente se analizan los resultados para comprobar el impacto de estas metodologías. This paper asesses the application of innovative educational methods revolving around games, Game Based Learning (GBL) and gamification. These methods seek to improve student motivation, which is a key element in the context of a secondary education classroom. Stemming from the existing literature, this work designs a Learning Unit where game elements play a complementary role. Afterwards, an analysis of the learning outcomes is conducted in order to asess the impact of the methods at stake.

Analitza les diferents tipologies d’expansió de la línia en format DIN A5 que és capaç de realitzar l'alumnat en relació a l’adjectiu “espavilada” que no és d’ús habitual en l'àmbit grafico-plàstic.

El TFM neix en el context de les dificultats que tenen actualment els alumnes per utilitzar, adquirir i comprendre correctament el llenguatge cientificotècnic durant el període d'aprenentatge. Davant aquesta problemàtica la proposta planteja l'adaptació del material didàctic d'una unitat formativa per fomentar l'adquisició i ús del llenguatge cientificotècnic i millorar així els resultats d'aprenentatge dels alumnes. Per arribar a aquest objectiu s'adapta la unitat formativa: Tallafocs i monitoratge de xarxes, de segon curs del cicle mitjà de sistemes microinformàtics i xarxes per tal de canviar la metodologia d'aprenentatge, i les activitats a realitzar per fomentar i adquirir el llenguatge necessari en el context de l'aprenentatge i d'aquesta forma, millorar la comprensió de la matèria per part dels alumnes per obtenir millors resultats en finalitzar la unitat formativa. Abans d'això, s'analitzarà quin és el paper que té el llenguatge en l'aprenentatge i les principals barreres i dificultats que els alumnes tenen a l'hora d'assimilar aquest llenguatge. També s'identificaran les estratègies per intentar solucionar aquesta dificultat i millorar l'adquisició i aprenentatge del llenguatge cientificotècnic dels alumnes. La unitat formativa que es realitzarà serà el resultat de les adaptacions metodologies realitzades i les adaptacions en els materials didàctics per a fomentar l'ús del llenguatge per tal que finalment s'avaluïn els resultats obtinguts i si hi ha una millora en l’aprenentatge i resultats dels alumnes. The TFM originates from context of the difficulties that students currently have to use, acquire and understand correctly the scientific-technical language during the learning period. For this purpose, it has been decided to adapt the teaching unit to promote the acquisition and use of scientific-technical language and thus improve the learning results of students. For this purpose, it has been decided to adapt the teaching unit: Firewalls and network monitoring, CFGM Microinformatics systems and networks second year, with the aim of changing the learning methodology and thus improving the understanding of the subject by the students to obtain better results on finish. Before that, it’s necessary to analyze the role that language plays in learning and the main barriers and difficulties that students have of learning this language. Also be identified the strategies to try to solve this difficulty and improve the acquisition and learning of the students and improve their scientific-technical language. The teaching unit will be the result of the methodological adaptations made and the adaptations in the teaching materials to improve the use of language so that the results obtained can finally be evaluated and if there is an improvement in the learning and results of the students.

Analitza les diferents tipologies d’expansió de la línia en format DIN A5 que és capaç de realitzar l'alumnat en relació a una sèrie donada d'adjectius propis de la terminologia de les arts plàstiques i altres que no són habituals en l'àmbit grafico-plàstic.

El present Treball de Fi de Màster parteix de la importància i influència de l'espai educatiu en el procés d'aprenentatge, tant pel que fa al tipus de mobiliari com a la distribució espacial i característiques arquitectòniques del centre. Tenint en compte que a l'escola s'hi identifiquen diferents col·lectius (alumnes, famílies, professorat, servei...), també és important destacar que aquesta és percebuda i viscuda des de diferents perspectives. Es presenta, doncs, una proposta didàctica que pretén potenciar la sensibilitat cap al disseny i l'arquitectura treballant cooperativament, participativament i transversalment amb la intenció de millorar, amb petites intervencions, els espais de l'escola per tal de potenciar l'aprenentatge i la convivència. La problemàtica que es planteja com a motor del projecte és en el context real del centre, així com la seva formalització final. Aquest enfoc realista i les metodologies plantejades per al desenvolupament del projecte pretenen reforçar la motivació, la creativitat, la sensibilitat cap als espais que es viuen en el dia a dia, el sentit crític, l'obertura a l'entorn, el treball en equip i la sensació de comunitat. El projecte és encapçalat pels alumnes de 3r d'ESO.

Treball fi de màster de l’especialitat de Ciències naturals. Màster de Formació del professorat d'Educació Secundària i Batxillerat UPF-UOC Tutora: Mar Carrió Mentora: Pilar Pérez (Institut Ítaca de Sant Boi de Llobregat, Barcelona) Els hàbits d’estudi de l’alumnat de secundària sovint es deixen de banda entre els molts aprenentatges a l’aula, prioritzant la transmissió de conceptes. Si l’alumnat no disposa d’una bateria de recursos amb la qual donar suport al seu aprenentatge i guiar el seu estudi, per molt que es dediquin esforços a dissenyar i establir metodologies innovadores a l’aula, aquest difícilment podrà seguir el ritme. L’ús de tècniques metacognitives està àmpliament estudiat, però a la vegada aquestes poden ser útils per a introduir dinàmiques d’estudi saludables entre els i les alumnes i que ajudin a millorar les seves produccions. En el present treball s’observa com, després d’incorporar de forma regular estratègies d’autoregulació de l’aprenentatge, a part de ser valorades de forma positiva per l’alumnat, permeten despuntar certs hàbits d’estudi importants per a assolir una major autonomia. Al mateix temps, d’aquest estudi també sorgeix un gruix important de recursos teòrics i d’aplicació que poden ser d’utilitat a la comunitat docent que tingui interès a treballar aquests aspectes, no només a escala d'aula, sinó també de centre. The study habits of secondary students are often neglected among the many learnings in the classroom, prioritizing the transmission of concepts. If the student does not have a set of resources to support their learning and guide their study, however much effort is devoted to designing and establishing innovative methodologies in the classroom, it will be difficult to keep up with it. The use of metacognitive techniques is widely studied, but at the same time these may be useful in introducing healthy study dynamics between pupils and helping them to improve their productions. This work shows how, after regularly incorporating learning self-regulation strategies, apart from being positively valued by the student, they allow certain important study habits to be developed to achieve greater autonomy. At the same time, this study also raises a significant amount of theoretical and application resources that can be used by the teaching community that has an interest in working on these aspects, not only at the classroom level, but also at the education centre.

Analitza les diferents tipologies d’expansió de la línia en format DIN A5 que és capaç de realitzar l'alumnat en relació a l’adjectiu “embolicada” que no és d’ús habitual en l'àmbit grafico-plàstic.

Analitza les diferents tipologies d’expansió de la línia en format DIN A5 que és capaç de realitzar l'alumnat en relació a una sèrie donada d'adjectius propis de la terminologia de les arts plàstiques i altres que no són habituals en l'àmbit grafico-plàstic.