Search

La mobilitat residencial és un fenomen capaç de reconfigurar les ciutats alterant-ne o renovant-ne les estructures demogràfiques i socials. Però aquesta relació entre espais urbans i desplaçament funciona en ambdós sentits, per la qual cosa els contextos també modelen i alteren les mobilitats de la població. Els models explicatius actuals dels canvis de domicili parteixen d’una sèrie de detonants individuals i de llar de la mobilitat, resultants de les seves característiques, de la seva estructura i de la seva relació amb l’habitatge. El nostre objectiu és mesurar i avaluar la rellevància de l’espai un cop controlats aquests factors (diferenciant entre dos tipus de mobilitat: intramunicipal i intermunicipal) i desentranyar el paper de les diferents dinàmiques internes en el si de la ciutat metropolitana. En la primera part, hem optat per la realització de dos models de regressió logística multinomial que ponderen el pes d’allò metropolità en la mobilitat individual, per, en un segon moment, analitzar de manera agregada, a través de models lineals, quines característiques de les àrees concretes l’expliquen. El principal descobriment d’aquest treball és que, independentment de la resta de característiques individuals, la mobilitat residencial és més gran en entorns metropolitans, especialment la intermunicipal. La nostra anàlisi agregada revela que la mobilitat intramunicipal varia entre ciutats segons el seu dinamisme metropolità; la mobilitat intermunicipal, en canvi, està més relacionada amb l’estructura social, demogràfica i del parc d’habitatges de cada àrea concreta, per la qual cosa és més dependent en la seva explicació dels contextos locals., Residential mobility is a social force with the capacity to change cities by altering or renovating their social and demographic structures. However, this is a two-sided connection, as the contexts also shape and change the population’s decisions on mobility. Current explanations of residential mobility use individual and household variables regarding their characteristics, structures and housing situation. Our goal is to measure the role of spatial variables once we control for the abovementioned factors (classifying the moves into two types: inside and outside the municipality), and to assess the importance of the different internal dynamics of the metropolitan city. In the first part of the paper, two multinomial logit models are used to determine the effect of metropolitan contexts on individual mobility. In the second part, linear models of overall mobility in the metropolitan areas are used to assess their relevant features for residential mobility. The main finding of our research is the measurement of the boosting effect of living in a metropolitan city on residential mobility, after controlling for individual and housing variables (especially in moves out of the municipality). Data on the variations between metropolitan areas allow us to explain the changes in moves inside the municipality, as they are connected to the general dynamism of the city. Moves between municipalities, on the other hand, are linked to the social/ demographic structure and the local housing markets in each area, and therefore have a closer link to the local context., La movilidad residencial es un fenómeno capaz de reconfigurar las ciudades alterando o renovando sus estructuras demográficas y sociales. Pero esta relación entre espacios urbanos y desplazamiento funciona en ambos sentidos, por lo que los contextos también modelan y alteran las movilidades de la población. Los modelos explicativos actuales de los cambios de domicilio parten de una serie de detonantes individuales y de hogar de la movilidad, resultantes de sus características, su estructura y su relación con la vivienda. Nuestro objetivo es medir y evaluar la relevancia de lo espacial una vez controlados estos factores (diferenciando entre dos tipos de movilidad: intramunicipal e intermunicipal) y desentrañar el papel de las diferentes dinámicas internas en el seno de la ciudad metropolitana. En la primera parte, hemos optado por la realización de dos modelos de regresión logística multinomial que ponderan el peso de lo metropolitano en la movilidad individual, para, en un segundo momento, analizar de manera agregada, a través de modelos lineales, qué características de las áreas concretas la explican. El principal descubrimiento de este trabajo es que, independientemente del resto de características individuales, la movilidad residencial es mayor en entornos metropolitanos, especialmente la intermunicipal. Nuestro análisis agregado revela que la movilidad intramunicipal varía entre ciudades según su dinamismo metropolitano; la movilidad intermunicipal, en cambio, está más relacionada con la estructura social, demográfica y del parque de viviendas de cada área concreta, por lo cual es más dependiente en su explicación de los contextos locales.

En l’actualitat, el balanç regional intern de la Comunitat de Madrid depèn fonamentalment dels corrents de mobilitat. Aquest treball analitza la mobilitat residencial regional i les migracions en relació amb el seu efecte sobre els processos de concentració o desconcentració de la població. Per fer-ho, enfoquem la nostra atenció a l’evolució de la mobilitat al llarg de la crisi econòmica i a les diferències d’aquest fenomen entre natius i no natius. Utilitzem dades de diverses fonts (censos, Padró i Estadística de Variacions Residencials) per a tres àrees (capital, àrea metropolitana i perifèria) i definim quatre tipus de processos de desplaçament: centralització, metropolització, descentralització perifèrica i mobilitat interna. Els resultats assenyalen que, durant la crisi, la reducció del volum de mobilitat no ha suposat cap reversió dels processos iniciats a finals dels anys noranta. Tendeixen a reduir-se els efectes temporals de la immigració estrangera («falsa» centralització, distribució), mentre que la tendència a la desconcentració metropolitana entra en disputa amb un corrent creixent de centralització. La mobilitat regional i migratòria interna de la població no nativa assentada comença a convergir amb la dels natius., At present, the internal regional balance of the Community of Madrid basically depends on flows of mobility. This paper analyzes regional residential mobility and migrations as related to processes of population concentration and deconcentration. To this end, we focus our attention on the evolution of mobility throughout the economic crisis and on the differences in mobility between native and non-native populations. Population and mobility data from various sources (Census, Register and Residential Variation Statistics) are used for three areas (the central city, the metropolitan belt and the peripheral areas), and four types of mobility processes are defined: centralization, metropolization, peripheral decentralization and internal mobility. The results indicate that, during the crisis, the reduction in the volume of mobility did not mean a reversal of the increasing mobility initiated at the end of the 1990s. Temporary effects of foreign immigration («false» centralization, distribution) tend to be reduced, while the tendency towards metropolitan deconcentration become in dispute with a growing trend of centralization. Mobility of stablished non-native population begins to converge with the mobility of the native population., En la actualidad, el balance regional interno de la Comunidad de Madrid depende fundamentalmente de las corrientes de movilidad. Este trabajo analiza la movilidad residencial regional y las migraciones en relación con su efecto sobre los procesos de concentración o desconcentración de la población. Para ello, enfocamos nuestra atención en la evolución de la movilidad a lo largo de la crisis económica y en las diferencias de este fenómeno entre nativos y no nativos. Utilizamos datos de diversas fuentes (censos, Padrón y Estadística de Variaciones Residenciales) para tres áreas (capital, área metropolitana y periferia) y definimos cuatro tipos de procesos de desplazamiento: centralización, metropolización, descentralización periférica y movilidad interna. Los resultados señalan que, durante la crisis, la reducción del volumen de movilidad no ha supuesto ninguna reversión de los procesos iniciados a finales de los años noventa. Tienden a reducirse los efectos temporales de la inmigración extranjera («falsa» centralización, distribución), mientras que la tendencia a la desconcentración metropolitana entra en disputa con una creciente corriente de centralización. La movilidad regional y migratoria interna de la población no nativa asentada comienza a converger con la de los nativos.

Aquesta presentació té per objectiu contextualitzar i introduir els treballs inclosos en el número monogràfic de la revista Papers sobre mobilitat residencial, així com també destacar la importància d’aquest fenomen. La mobilitat residencial és un element essencial de la naturalesa dinàmica de les nostres ciutats, i sense tenir-la en compte no és possible una comprensió adequada d’altres qüestions socialment rellevants, com les transformacions dels barris, el creixement urbà o la mobilitat social. Les contribucions a aquest número constitueixen una panoràmica de recerques empíriques sobre diferents àmbits que no sols dibuixen l’estat de la qüestió sinó que també connecten el fenomen amb altres formes de canvi social., This presentation aims to contextualize and introduce the articles included in the special issue of Papers on residential mobility, as well as to underline the importance of this phenomenon. Residential mobility is a key component of the dynamic nature of our cities, and if we do not take it into account, it would not be possible to achieve an adequate understanding of other relevant social problems, such as neighborhood changes, urban growth or social mobility. The papers in this issue include a number of empirical research studies with different scopes, and overall, they draw a picture of the state of the art and also connect the topic with other aspects of social change., Esta presentación tiene por objetivo contextualizar e introducir los trabajos incluidos en el número monográfico de la revista Papers sobre movilidad residencial, así como destacar la importancia de este fenómeno. La movilidad residencial es un elemento esencial de la naturaleza dinámica de nuestras ciudades, y sin tenerla en cuenta no es posible una adecuada comprensión de otras cuestiones socialmente relevantes, como las transformaciones de los barrios, el crecimiento urbano o la movilidad social. Las contribuciones a este número constituyen una panorámica de investigaciones empíricas sobre diferentes ámbitos que no solo dibujan el estado de la cuestión sino que también conectan el fenómeno con otras formas de cambio social.