Regional residential mobility, migrations and spatial balance in the Community of Madrid during the economic crisis

En l’actualitat, el balanç regional intern de la Comunitat de Madrid depèn fonamentalment dels corrents de mobilitat. Aquest treball analitza la mobilitat residencial regional i les migracions en relació amb el seu efecte sobre els processos de concentració o desconcentració de la població. Per fer-ho, enfoquem la nostra atenció a l’evolució de la mobilitat al llarg de la crisi econòmica i a les diferències d’aquest fenomen entre natius i no natius. Utilitzem dades de diverses fonts (censos, Padró i Estadística de Variacions Residencials) per a tres àrees (capital, àrea metropolitana i perifèria) i definim quatre tipus de processos de desplaçament: centralització, metropolització, descentralització perifèrica i mobilitat interna. Els resultats assenyalen que, durant la crisi, la reducció del volum de mobilitat no ha suposat cap reversió dels processos iniciats a finals dels anys noranta. Tendeixen a reduir-se els efectes temporals de la immigració estrangera («falsa» centralització, distribució), mentre que la tendència a la desconcentració metropolitana entra en disputa amb un corrent creixent de centralització. La mobilitat regional i migratòria interna de la població no nativa assentada comença a convergir amb la dels natius.
At present, the internal regional balance of the Community of Madrid basically depends on flows of mobility. This paper analyzes regional residential mobility and migrations as related to processes of population concentration and deconcentration. To this end, we focus our attention on the evolution of mobility throughout the economic crisis and on the differences in mobility between native and non-native populations. Population and mobility data from various sources (Census, Register and Residential Variation Statistics) are used for three areas (the central city, the metropolitan belt and the peripheral areas), and four types of mobility processes are defined: centralization, metropolization, peripheral decentralization and internal mobility. The results indicate that, during the crisis, the reduction in the volume of mobility did not mean a reversal of the increasing mobility initiated at the end of the 1990s. Temporary effects of foreign immigration («false» centralization, distribution) tend to be reduced, while the tendency towards metropolitan deconcentration become in dispute with a growing trend of centralization. Mobility of stablished non-native population begins to converge with the mobility of the native population.
En la actualidad, el balance regional interno de la Comunidad de Madrid depende fundamentalmente de las corrientes de movilidad. Este trabajo analiza la movilidad residencial regional y las migraciones en relación con su efecto sobre los procesos de concentración o desconcentración de la población. Para ello, enfocamos nuestra atención en la evolución de la movilidad a lo largo de la crisis económica y en las diferencias de este fenómeno entre nativos y no nativos. Utilizamos datos de diversas fuentes (censos, Padrón y Estadística de Variaciones Residenciales) para tres áreas (capital, área metropolitana y periferia) y definimos cuatro tipos de procesos de desplazamiento: centralización, metropolización, descentralización periférica y movilidad interna. Los resultados señalan que, durante la crisis, la reducción del volumen de movilidad no ha supuesto ninguna reversión de los procesos iniciados a finales de los años noventa. Tienden a reducirse los efectos temporales de la inmigración extranjera («falsa» centralización, distribución), mientras que la tendencia a la desconcentración metropolitana entra en disputa con una creciente corriente de centralización. La movilidad regional y migratoria interna de la población no nativa asentada comienza a converger con la de los nativos.