The Significance of Spatial and Contextual Factors for Residential Mobility

La mobilitat residencial és un fenomen capaç de reconfigurar les ciutats alterant-ne o renovant-ne les estructures demogràfiques i socials. Però aquesta relació entre espais urbans i desplaçament funciona en ambdós sentits, per la qual cosa els contextos també modelen i alteren les mobilitats de la població. Els models explicatius actuals dels canvis de domicili parteixen d’una sèrie de detonants individuals i de llar de la mobilitat, resultants de les seves característiques, de la seva estructura i de la seva relació amb l’habitatge. El nostre objectiu és mesurar i avaluar la rellevància de l’espai un cop controlats aquests factors (diferenciant entre dos tipus de mobilitat: intramunicipal i intermunicipal) i desentranyar el paper de les diferents dinàmiques internes en el si de la ciutat metropolitana. En la primera part, hem optat per la realització de dos models de regressió logística multinomial que ponderen el pes d’allò metropolità en la mobilitat individual, per, en un segon moment, analitzar de manera agregada, a través de models lineals, quines característiques de les àrees concretes l’expliquen. El principal descobriment d’aquest treball és que, independentment de la resta de característiques individuals, la mobilitat residencial és més gran en entorns metropolitans, especialment la intermunicipal. La nostra anàlisi agregada revela que la mobilitat intramunicipal varia entre ciutats segons el seu dinamisme metropolità; la mobilitat intermunicipal, en canvi, està més relacionada amb l’estructura social, demogràfica i del parc d’habitatges de cada àrea concreta, per la qual cosa és més dependent en la seva explicació dels contextos locals.
Residential mobility is a social force with the capacity to change cities by altering or renovating their social and demographic structures. However, this is a two-sided connection, as the contexts also shape and change the population’s decisions on mobility. Current explanations of residential mobility use individual and household variables regarding their characteristics, structures and housing situation. Our goal is to measure the role of spatial variables once we control for the abovementioned factors (classifying the moves into two types: inside and outside the municipality), and to assess the importance of the different internal dynamics of the metropolitan city. In the first part of the paper, two multinomial logit models are used to determine the effect of metropolitan contexts on individual mobility. In the second part, linear models of overall mobility in the metropolitan areas are used to assess their relevant features for residential mobility. The main finding of our research is the measurement of the boosting effect of living in a metropolitan city on residential mobility, after controlling for individual and housing variables (especially in moves out of the municipality). Data on the variations between metropolitan areas allow us to explain the changes in moves inside the municipality, as they are connected to the general dynamism of the city. Moves between municipalities, on the other hand, are linked to the social/ demographic structure and the local housing markets in each area, and therefore have a closer link to the local context.
La movilidad residencial es un fenómeno capaz de reconfigurar las ciudades alterando o renovando sus estructuras demográficas y sociales. Pero esta relación entre espacios urbanos y desplazamiento funciona en ambos sentidos, por lo que los contextos también modelan y alteran las movilidades de la población. Los modelos explicativos actuales de los cambios de domicilio parten de una serie de detonantes individuales y de hogar de la movilidad, resultantes de sus características, su estructura y su relación con la vivienda. Nuestro objetivo es medir y evaluar la relevancia de lo espacial una vez controlados estos factores (diferenciando entre dos tipos de movilidad: intramunicipal e intermunicipal) y desentrañar el papel de las diferentes dinámicas internas en el seno de la ciudad metropolitana. En la primera parte, hemos optado por la realización de dos modelos de regresión logística multinomial que ponderan el peso de lo metropolitano en la movilidad individual, para, en un segundo momento, analizar de manera agregada, a través de modelos lineales, qué características de las áreas concretas la explican. El principal descubrimiento de este trabajo es que, independientemente del resto de características individuales, la movilidad residencial es mayor en entornos metropolitanos, especialmente la intermunicipal. Nuestro análisis agregado revela que la movilidad intramunicipal varía entre ciudades según su dinamismo metropolitano; la movilidad intermunicipal, en cambio, está más relacionada con la estructura social, demográfica y del parque de viviendas de cada área concreta, por lo cual es más dependiente en su explicación de los contextos locales.