Search

L’assaig examina el principi jurídic internacional de sobirania permanent sobre els recursos naturals des d’una perspectiva crítica i analitza la seva possible col·lisió amb la demanda de sostenibilitat i d’una protecció del medi ambient a escala global. Es defensa que una sobirania nacional sobre els recursos naturals no és cap obstacle per a la consecució d’una justícia ambiental global d’abast més gran. La norma és fortament justificada com una expressió econòmica diferent de la sobirania estatal de postguerra i com una ramificació de la universalització de principis com ara descolonització, autodeterminació, drets territorials i equitat dels estats quant a la seva sobirania. Però la interpretació de la sobirania i l’aparell de pràctiques establertes en el nom de la sobirania permanent sobre els recursos naturals menyscaba, més aviat, la llei ambiental internacional, per exemple mitjançant l’extensió dels drets sobirans sobre els recursos més enllà de les fronteres dels estats, o establint una prioritat continuada del dret a un recurs obert i del dret al desenvolupament per damunt de les normes internacionals de protecció ambiental i de l’ús de recursos sostenibles, o contribuint al poc èxit en el reforç de nocions i principis, tant conceptualment com legalment, que es corresponguin millor amb la naturalesa global i les demandes comprehensives dels sistemes ecològics. L’assaig defensa que la plausibilitat de la sobirania sobre els recursos depèn de la interpretació del concepte de sobirania i de la manera com incorpori normes autolimitadores en l’exercici d’aquesta. S’estableix un paral·lel entre limitar la sobirania sobre els recursos naturals mitjançant normes de sostenibilitat ambiental, i la vigilància ecològica responsable i els drets humans com a mesures limitadores àmpliament acceptades per regular l’exercici del poder estatal sobre els ciutadans., El ensayo examina el principio jurídico internacional de soberanía permanente sobre los recursos naturales desde una perspectiva crítica y analiza su posible colisión con la demanda de sostenibilidad y de una protección del medio ambiente a escala global. Se viene defendiendo que una soberanía nacional sobre los recursos naturales no es obstáculo alguno para la consecución de una justicia ambiental global de mayor alcance. La norma es fuertemente justificada como una expresión económica distinta de la soberanía estatal de postguerra y como una ramificación de la universalización de principios como descolonización, autodeterminación, derechos territoriales y equidad de los estados en cuanto a su soberanía. Pero la interpretación de la soberanía y el aparato de prácticas establecidas en el nombre de la soberanía permanente sobre los recursos naturales menoscaba, más bien, la ley ambiental internacional, por ejemplo mediante la extensión de los derechos soberanos sobre los recursos más allá de las fronteras de los estados, o estableciendo una prioridad continuada del derecho a un recurso abierto y del derecho al desarrollo por encima de las normas internacionales de protección ambiental y del uso de recursos sostenibles, o contribuyendo al poco éxito en el refuerzo de nociones y principios, tanto conceptual como legalmente, que se correspondan mejor con la naturaleza global y las demandas comprehensivas de los sistemas ecológicos. El ensayo defiende que la plausibilidad de la soberanía sobre los recursos depende de la interpretación del concepto de soberanía y de la manera cómo incorpore normas autolimitadoras en el ejercicio de la misma. Se establece un paralelo entre limitar la soberanía sobre los recursos naturales mediante normas de sostenibilidad ambiental, y la vigilancia ecológica responsable y los derechos humanos como medidas limitadoras ampliamente aceptadas para regular el ejercicio del poder estatal sobre los ciudadanos., The paper examines the international law principle of the permanent sovereignty over natural resources from a critical perspective of its conflict with demands for global environmental protection and sustainability. It is argued that state framed resource sovereignty per se does not represent an obstacle in the path of greater global environmental justice. The principle is strongly justified as a distinct economic expression of post-war state sovereignty and the ramification of the universalization of such principles as decolonization, self-determination, territorial rights, and sovereign equality of states. It is instead the interpretation of sovereignty and the set of practices established in the name of permanent sovereignty over natural resources that undermine international environmental law – the extension of sovereign resource rights beyond state borders, the continuous priority of unrestricted resource rights and development rights over international standards for environmental protection and sustainable use of resources, and the failure to reinforce notions and principles, both conceptually and legally, that better correspond to the global nature and comprehensive demands of ecological systems. The paper argues that the plausibility of resource sovereignty depends on the interpretation of the concept of sovereignty and how it incorporates self-limiting standards in its exercise. A parallel is established between limiting resource sovereignty using environmental sustainability standards and ecological stewardship and human rights as a widely accepted constraint on the exercise of state power over the population.

Una qüestió central en el debat al voltant de propostes contemporànies per a un nou ordre internacional és la de si acceptar el fet del pluralisme global ha de portar a rebaixar les nostres expectatives de justícia global . Molts dels participants en aquest debat responen de manera afirmativa a aquesta pregunta . Fins i tot autors com Rawls i Habermas -tots dos prominents defensors de concepcions ambicioses de justícia domèstica - semblen arribar a aquesta conclusió pessimista en les seves respectives propostes per a un nou ordre internacional . En aquest article , qüestiono la plausibilitat d'aquesta conclusió a partir d'una anàlisi del projecte cosmopolita que Habermas ha articulat en publicacions recents . Argument que la seva presentació del projecte oscil · la entre dos models . El primer és un model ambiciós per a un futur ordre internacional dirigit a complir els objectius de drets humans continguts en la Carta de les Nacions Unides . El segon és un model minimalista on el deure de protegir els drets humans per part de la comunitatinternacional està limitat a l'obligació negativa de prevenir guerres d'agressió i violacions massives dels drets humans provinents de conflictes armats com neteges ètniques o genocidi . Segons aquest model , qualsevol objectiu de justícia més ambiciós quedaria relegat a una política domèstica global acordada mitjançant la negociació de compromisos entre unes grans potències domesticades . En contra d'aquesta interpretació minimalista ia favor de la interpretació ambiciosa del model , argument que no hi ha cap base normativa plausible per traçar una distinció significativa entre violacions massives dels drets humans degudes a conflictes armats i violacions degudes a les regulacions internacionals de l'ordre econòmic global . Si això és cert , acceptar el fet del pluralisme global no ofereix una justificació plausible per excloure la justícia econòmica dels principis de justícia transnacional reconeguts per la comunitat internacional., A central question in the debate surrounding contemporary proposals for a new internationalorder is whether accepting the fact of global pluralism should lead us to lower ourambitions for global justice. Many participants in that debate answer such a question positively.Even authors such as Rawls and Habermas —both prominent defenders of ambitiousconceptions of domestic justice— seem to reach the same pessimistic conclusionwith their respective proposals for a new international order. In this paper, I question theplausibility of such a conclusion on the basis of an analysis of the cosmopolitan projectthat Habermas articulates in recent publications. I argue that his presentation of the projectoscillates between two models. The first is an ambitious model for a future internationalorder geared towards fulfilling the human rights goals of the UN Charter. The secondis a minimalist model, in which the international community’s obligation to protecthuman rights is limited to the negative duty of preventing wars of aggression and massivehuman rights violations stemming from armed conflicts such as ethnic cleansing or genocide.According to this model, any more ambitious goals should be left to a global domesticpolitics, which would have to come about through negotiated compromises amongdomesticated major powers at the transnational level. I defend the ambitious model byarguing that there is no plausible basis for drawing a normatively significant distinctionbetween massive human rights violations stemming from armed conflicts and those stemmingfrom regulations of the global economic order. If this is correct, acceptance of thefact of global pluralism does not offer a plausible justification to exclude economic justicefrom the principles of transnational justice recognized by the international community., Una cuestión central en el debate en torno a propuestas contemporáneas para un nuevo orden internacional es la de si aceptar el hecho del pluralismo global ha de llevarnos a rebajar nuestras expectativas de justicia global. Muchos de los participantes en este debate responden de modo afirmativo a esta pregunta. Incluso autores como Rawls y Habermas —ambos prominentes defensores de concepciones ambiciosas de justicia doméstica— parecen llegar a dicha conclusión pesimista en sus respectivas propuestas para un nuevo orden internacional. En este artículo, cuestiono la plausibilidad de tal conclusión a partir de un análisis del proyecto cosmopolita que Habermas ha articulado en publicaciones recientes. Argumento que su presentación del proyecto oscila entre dos modelos. El primero es un modelo ambicioso para un futuro orden internacional dirigido a cumplir los objetivos de derechos humanos contenidos en la Carta de las Naciones Unidas. El segundo es un modelo minimalista donde el deber de proteger los derechos humanos por parte de la comunidadinternacional está limitado a la obligación negativa de prevenir guerras de agresión y violaciones masivas de los derechos humanos provenientes de conflictos armados como limpiezas étnicas o genocidio. Según este modelo, cualquier objetivo de justicia más ambicioso quedaría relegado a una política doméstica global acordada mediante la negociación de compromisos entre unas grandes potencias domesticadas. En contra de esta interpretación minimalista y a favor de la interpretación ambiciosa del modelo, argumento que no hay ninguna base normativa plausible para trazar una distinción significativa entre violaciones masivas de los derechos humanos debidas a conflictos armados y violaciones debidas a las regulaciones internacionales del orden económico global. Si esto es cierto, aceptar el hecho del pluralismo global no ofrece una justificación plausible para excluir la justicia económica de los principios de justicia transnacional reconocidos por la comunidad internacional.

Aquest article analitza els problemes de la transició des d'un modus vivendi fins a una concepció moral de la tolerància liberal i la seva extensió a l'àmbit internacional en l'obra de John Rawls. Per a això partim dels problemes conceptuals implícits en l'experiència de la Reforma europea com esdeveniment inspirador del liberalisme polític i analitzem el seu desenvolupament i acomodació a un context globalitzat contemporani. Prestem especial atenció als problemes que es plantegen en les societats liberals pel que fa al compromís amb els moviments de dissidència transformadors dins de les jerarquies consultives i les demandes de reconeixement tolerant igualitari d'aquestes societats no liberals. Defensem que és possible una lectura alternativa dins d'aquest marc. Aquesta ens permet explorar el potencial d'evolució reflexiva de la Societat dels Pobles com a utopia realista. Si les societats tradicionals tenen la capacitat de desenvolupar «adaptacions creatives» modernitzadores (modernitats alternatives) es donarien les condicions realistes per a una estructura bàsica global més densa, un major nivell de cooperació internacional i vies d'institucionalització de drets individuals., This article analyses the problems of the transition from a modus vivendi to a moral conception of toleration and its extension to the international realm in the work of John Rawls. This essay starts from conceptual problems implicit in the experience of the European Reform, an inspiring historical event in the emergence of political liberalism, and analyses its development and accommodation to the current globalized context. Special attention is paid to the problems arising from the commitment with dissenting transformative movements within consultation hierarchies and the demands of tolerant egalitarian recognition by non-liberal societies. We defend that it is possible to hold and alternative reading within this frame. It enables us to explore the potential for reflexive evolution in the Society of Peoples as a realistic utopia. If traditional societies peoples have the capacity to develop modernising «creative adaptations» (alternative modernities), there would be realistic conditions for a thicker global basic structure, a higher degree of international cooperation and channels institutionalise individual rights., El presente artículo analiza los problemas de la transición desde un modus vivendi hasta una concepción moral de la tolerancia liberal y su extensión al ámbito internacional en la obra de John Rawls. Para ello partimos de los problemas conceptuales implícitos en la experiencia de la Reforma europea como acontecimiento inspirador del liberalismo político y analizamos su desarrollo y acomodación a un contexto globalizado contemporáneo. Prestamos especial atención a los problemas que se plantean en las sociedades liberales con respecto al compromiso con los movimientos de disidencia transformadores dentro de las jerarquías consultivas y las demandas de reconocimiento tolerante igualitario de estas sociedades no liberales. Defendemos que es posible una lectura alternativa dentro de este marco. Esta nos permite explorar el potencial de evolución reflexiva de la Sociedad de los Pueblos como utopía realista. Si las sociedades tradicionales poseen la capacidad de desarrollar «adaptaciones creativas» modernizadoras (modernidades alternativas) se darían las condiciones realistas para una estructura básica global más densa, un mayor nivel de cooperación internacional y cauces de institucionalización de derechos individuales.

La discussió sobre l'eutanàsia continua sent una de les més candents en l'àmbit de l'bioètica. En aquest article, analitzarem el debat entre els qui rebutgen la eutanasiaamparándose en la santedat de la vida humana i els que la defensen propugnant comoideas fonamentals la qualitat de vida i l'autonomia individual. Després d'aquestes visions enfrontades, subjau una discussió més profunda entre una concepció antiga dels derechoshumanos, basada en el respecte a un ordre «natural» i una concepció moderna dels mateixos, hereva d'un humanisme laic, que considera l'autonomia el principal valor., The discussion on euthanasia still remains one of the most burning ones in bioethics field. This paper will analyze the debate between those who refuse euthanasia because of the sanctity of human life, and those who defend it with the foundamental ideas of quality of life and individual autonomy. Behind this opposed views, there’s a more foundamental discussion between an old view of human rights, grounded on the respect to a «natural» order, and a modern one, inheritor of a lay humanism, which considers autonomy as the main value., La discusión sobre la eutanasia continúa siendo una de las más candentes en el ámbito de la bioética. En este artículo, analizaremos el debate entre quienes rechazan la eutanasia amparándose en la santidad de la vida humana y quienes la defienden propugnando como ideas fundamentales la calidad de vida y la autonomía individual. Tras estas visiones enfrentadas, subyace una discusión más profunda entre una concepción antigua de los derechos humanos, basada en el respeto a un orden «natural» y una concepción moderna de los mismos, heredera de un humanismo laico, que considera la autonomía el principal valor.

Aquest article proposa la tesi que l'actual procés de globalització és una traïció alviejo ideal il · lustrat d'universalitat dels drets humans, en ser una globalizaciónmeramente econòmica que ha obert una bretxa cada vegada més profunda entre els països ricosy els països pobres. Atès que molts ciutadans dels països pobres intenten salvar esabrecha amb la immigració, l'autor analitza de quina manera reben els països rics a losinmigrantes i la forma en què els neguen drets bàsics. L'autor contraposa a la globalizacióneconómica una globalització de la justícia i els drets, i l'actual model deexclusion i marginació dels immigrants, un model cosmopolita de ciutadania., This article defends the thesis that the current process of globalization is a betrayal of the old enlightened ideal of universality of human rights, because it’s a merely economic globalization, which has created a widening gap between wealthier and poorer countries. Because a lot of citizens of poor countries are trying to overcome this gap by immigration, the author analyzes how rich countries receive immigrants and refuse to grant basic rights to them. Against this economic globalization, the author sets up a globalization of justice and rights, and against the current pattern of exclusion and marginalization of immigrants, a new pattern of cosmopolitan citizenship., Este artículo propone la tesis de que el actual proceso de globalización es una traición al viejo ideal ilustrado de universalidad de los derechos humanos, al ser una globalización meramente económica que ha abierto una brecha cada vez más profunda entre los países ricos y los países pobres. Dado que muchos ciudadanos de los países pobres intentan salvar esa brecha con la inmigración, el autor analiza de qué manera reciben los países ricos a los inmigrantes y la forma en que les niegan derechos básicos. El autor contrapone a la globalización económica una globalización de la justicia y los derechos, y al actual modelo de exclusión y marginación de los inmigrantes, un modelo cosmopolita de ciudadanía.

La constitucionalització dels drets mediambientals pot contribuir a la justicia medioambiental global. Això rebat l'argument que sosté que tal constitucionalizaciónde els drets mediambientals en les societats opulentes no afectaria la situació-i fins i tot la empitjoraria-dels països pobres. La primera secció demostra perquè és necessari centrar-se, per al desenvolupament de la justícia global mediambiental, en els derechosmedioambientales a nivell estatal. La segona explica per què els interessos de lospaíses pobres no han de oposar-se a la promoció dels drets mediambientals constitucionalesen els països rics; al contrari, aquests països han d'assegurar aquests drets paraellos mateixos. La secció 3 indica la manera en què el desenvolupament constitucional dels derechosmedioambientales té un paper constructiu en els països menys avantatjats, on s'han originat alguns dels precedents més importants en aquest terreny., The constitutionalising of environmental rights can contribute to environmental justice globally. This is argued in response to concerns that constitutionalising environmental rights in affluent societies would leave untouched, or even worsened, the position of poorer countries. The first section shows why the focus on environmental rights at the level of states can be regarded as necessary for the development of global environmental justice. The second explains why the interests of poorer countries need not oppose promoting constitutional environmental rights in richer countries; they lie, rather, in securing those rights for themselves. Section 3 indicates how constitutional environmental rights play a constructive role in less advantaged countries, where some of the most important precedents in this field originate., La constitucionalización de los derechos medioambientales puede contribuir a la justicia medioambiental global. Esto rebate el argumento que sostiene que tal constitucionalización de los derechos medioambientales en las sociedades opulentas no afectaría a la situación —e incluso la empeoraría— de los países pobres. La primera sección demuestra por qué es necesario centrarse, para el desarrollo de la justicia global medioambiental, en los derechos medioambientales a nivel estatal. La segunda explica por qué los intereses de los países pobres no deben oponerse a la promoción de los derechos medioambientales constitucionales en los países ricos; al contrario, esos países deben asegurarse tales derechos para ellos mismos. La sección 3 indica el modo en que el desarrollo constitucional de los derechos medioambientales desempeña un papel constructivo en los países menos aventajados, donde se han originado algunos de los precedentes más importantes en este terreno.

Parafrasejant el famós llibre de Ronald Dworkin, Taking rights Seriously, em proposo, en aquest treball, defensar el caràcter ple, fonamental i universal dels drets deBienestar, moltes vegades relegats a un paper secundari en l'anàlisi dels derechoshumanos i observats amb sospita i recel, sobretot quan col · lisionen amb els derechosciviles i polítics. Per a això rebutjaré la dicotomia radical que sol establecerseentre un i altre tipus de drets, atenent a quatre arguments: el cost dels drets, la seva universalitat, la seva relativitat i la seva justiciabilitat. Abundem així en la doctrinade les Nacions Unides sobre la indivisibilitat i interdependència de tots els derechoshumanos., Remembering famous Ronald Dworkin’s book, Taking rights seriously, I’ll defend the full, fundamental, and universal role of welfare rights, often look upon suspicion and misgiving specially on account of their colliding with civil and political rights. However, the clearcut dichotomy established between civil and political rights, on the one hand, and welfare rights, on the other, is wrong since the difference is, at most, of degree. To cope with this, I’ll allege four arguments: the cost of rights, their universality, their relativity, and their enforceability. I’ll support in that way the official doctrine of the United Nations about the indivisibility and interdependence of all human rights., Parafraseando el afamado libro de Ronald Dworkin, Taking rights seriously, me propongo, en este trabajo, defender el carácter pleno, fundamental y universal de los derechos de bienestar, muchas veces relegados a un papel secundario en el análisis de los derechos humanos y observados con sospecha y recelo, sobre todo cuando colisionan con los derechos civiles y políticos. Para ello rechazaré la dicotomía radical que suele establecerse entre uno y otro tipo de derechos, atendiendo a cuatro argumentos: el costo de los derechos, su universalidad, su relatividad y su justiciabilidad. Abundamos así en la doctrina de las Naciones Unidas sobre la indivisibilidad e interdependencia de todos los derechos humanos.