This Final Grade Project aims for the study of the effect of water quality and the different salts in the hydration capacity (CH) of a commercial polyacrylamide (PAM). The CH of the PAM, firstly was tested with deionized water, then it was used as control. After, CH of the PAM was tested with ten types of water with different electric conductivity and ten types of salts, chosen by the ionization grade of its cation (KCl, For KNO3, K2SO4, NaCl, Na2SO4, CaCl2, Ca(NO3)2, MgCl2, Mg(NO3)2 and MgSO4) in ten different molar concentrations (1 M, 0,5 M, 0,25 M, 0,1 M, 0,05 M, 0,025 M, 0,01 M, 0,005 M, 0,0025 M and 0,001 M). We have characterized the behaviour of the PAM studied after a period of hydration of 24 hours, with three methodological variations: direct method (MD), indirect method A (MIA) and indirect method B (MIB). The MD is considered the best method because it determines the mass of the mixture formed by the hydrophilic polymer and water or aqueous solution. We can determine a CH in pure water of 246 g of water/g of PAM. This value decreases when we increase the electrical conductivity. This behaviour is similar in salt solutions of different concentrations: we can observe a drastic decrease. It's shown that the salts with divalent cation (Ca2+ and Mg2+) decrease more the CH of PAM than ones with monovalent cation. Results suggest that the hydration capacity is affected by the type of anion and cation, at specific and not all combinations., El present Projecte Final de Grau té com a objectiu el estudi del efecte de a qualitat de l'aigua i les distintes sals en la capacitat hidroinflable (CH) d'una políacrilamida comercial (PAM). Per determinar la CH de la PAM se ha assajat amb aigua desionitzada, agafada posteriorment com a control, seguidament s'ha experimentat amb deu tipus d'aigua amb diferent conductivitat elèctrica i deu tipus de sals, seleccionades en funció del grau de ionització del seu catió (KCl, KNO3, K2SO4, NaCl, Na2SO4, CaCl2, Ca(NO3)2, MgCl2, Mg(NO3)2 i MgSO4) a deu concentracions molars diferents (1 M, 0,5 M, 0,25 M, 0,1 M, 0,05 M, 0,025 M, 0,01 M, 0,005 M, 0,0025 M i 0,001 M). S'ha caracteritzat el comportament de la poliacrilamida d'estudi, després d'un període d'hidratació de 24h, mitjançant tres variants metodològiques: mètode directe (MD), mètode indirecte A (MIA) i mètode indirecta B (MIB), considerant com a més adequat el MD, que determina la massa del conjunt format pel polímer hidròfil i l'aigua o dissolució aquosa. Es determina una CH en aigua pura de 246,59 g d'aigua/g de PAM, que a mesura que augmenta la conductivitat elèctrica es pot apreciar una disminució d'aquest valor. Es detecta un comportament similar en presencia de sals a diferents concentracions, on s'observa una disminució dràstica, posant de manifest que les sals amb cations divalents (Ca2+ y Mg2+) disminueixen més dràsticament la CH de la PAM que els procedents de cations monovalents. Els resultats suggereixen que la CH es veu afectada tant pel tipus de anió com de catió però en unes combinacions concretes i no en totes., El presente Proyecto Final de Grado tiene como objetivo el estudio del efecto de la calidad del agua y de distintas sales en la capacidad hidrohinchable (CH) de una poliacrilamida comercial (PAM). Para determinar la CH de la PAM primero se ha ensayado con agua desionizada, tomada posteriormente como control, seguidamente se ha experimentado con diez tipos de agua con diferente conductividad eléctrica y diez tipos de sales, elegidas en función del grado de ionización de su catión (KCl, KNO3, K2SO4, NaCl, Na2SO4, CaCl2, Ca(NO3)2, MgCl2, Mg(NO3)2 y MgSO4) a 10 concentraciones molares diferentes (1 M, 0,5 M, 0,25 M, 0,1 M, 0,05 M, 0,025 M, 0,01 M, 0,005 M, 0,0025 M y 0,001 M). Se ha caracterizado el comportamiento de la poliacrilamida de estudio, tras un periodo de hidratación de 24h, mediante tres variantes metodológicas: método directo (MD), método indirecto A (MIA) y método indirecto B (MIB), considerando como más adecuado el MD, que determina la masa del conjunto formado por el polímero hidrófilo y el agua o disolución acuosa. Se determina una CH en agua pura de 246,59 g de agua/g de PAM, que a medida que aumenta la conductividad eléctrica se aprecia una disminución de este valor. Se detecta similar comportamiento en presencia de sales a diferente concentración, donde se observa una disminución drástica, poniendo de manifiesto que las sales con cationes divalentes (Ca2+ y Mg2+) disminuyen más drásticamente la CH de la PAM que los procedentes de cationes monovalentes. Los resultados obtenidos sugieren que la capacidad hidrohinchable se ve afectada tanto por el tipo de anión como de catión pero en unas combinaciones concretas y no en todas.