Search

La maternidad, la domesticidad y lo fraterno son aspectos muy habituales en la literatura, especialmente la asociada a mujeres escritoras, y Luisa Carnés no es una excepción. Hay numerosos estudios que contemplan estos aspectos en la obra de Carnés, pero son menos los que se centran específicamente en ellos. El presente trabajo pretende analizar las figuras maternas, la concepción de "madre" y su vinculación con lo doméstico, que se entenderá como algo estrechamente ligado a lo fraternal. Se demostrará cómo la maternidad, el ambiente doméstico y la fraternalidad de los Cuentos españoles de Luisa Carnés están estrechamente ligados al contexto sociopolítico en el que se ambientan: la Guerra Civil y el posterior franquismo., La maternitat, la domesticitat i la fraternitat són aspectes molt habituals en la literatura, especialment l'associada a dones escriptores, i Luisa Carnés no és una excepció. Hi ha nombrosos estudis que contemplen aquests aspectes en l'obra de Carnés, però són menys els que se centren específicament en ells. Aquest estudi pretén analitzar les figures maternes, la concepció de "mare" i la seva vinculació amb allò domèstic, que s'entendrà com una cosa estretament lligada amb la figura fraternal. Es demostrarà com la maternitat, l'ambient domèstic i la fraternalitat dels Cuentos españoles de Luisa Carnés estan estretament lligats al context sociopolític en el qual s'ambienten: la Guerra Civil i el posterior franquisme.

Aquest treball estudia la visió d'Eurípides respecte de les passions amoroses i aquell lèxic rellevant per a la seva expressió. Mitjançant una idea general del sentiment amorós a l'Antiga Grècia i l'anàlisi exhaustiva de les tragèdies del dramaturg, posant èmfasi en les passions d'heroïnes com Medea i Fedra, se'ns permet establir de manera general una concepció euripídia de l'amor. A més, aquesta visió i l'anàlisi prèvia es complementaran amb un estudi de tot aquell llenguatge relacionat amb l'amor i l'erotisme, oferint així una orientació filològica.

Este trabajo consiste en el análisis del fenómeno de la desautomatización, el cual fue introducido por los formalistas rusos durante el siglo XX, principalmente por Víktor Shklovski y los otros miembros de la OPOYAZ. En el estudioreflexiono sobre su aspecto transdisciplinar y por ello dedico un apartado a la explicación neurológica, con el objetivo de hacer entender que suproceso trasciende de lo artístico e influye en los movimientos oscilatorios neuronales.Sigo la investigación dirigiendo el foco hacia el arte poético,es entonces cuando defiendo el carácter teórico-subjetivo de la disciplina y mantengoque tanto el extrañamiento como la sensibilidad son los dos motores de la creación artística; la desautomatización hace evolucionar el arte, sin ella no habría rupturas en el paradigma y no sería posible el nacimiento de nuevas estéticas, y esto explicaría el triunfo de algunos géneros que fueron desestimados por su notorio desvío a lo que entonces era cotidiano y habitual. Con todo, en este trabajo se realiza una reflexiónsobre cómo se materializa la desautomatización en el arte poético.

El término «fantástico» se emplea para designar una gran variedad de obras literarias, por lo que su definición resulta compleja y poliédrica. A partir de la presencia de seres sobrenaturales y de su capacidad para provocar miedo en el lector, críticos y autores han ido proponiendo diferentes acepciones a lo largo del tiempo. Silvina Ocampo, una de las autoras más reconocidas del mismo ámbito, presenta situaciones en las que el desorden de la realidad se produce de manera casi imperceptible, es decir, muestra lo inquietante dentro de lo cotidiano. Este estilo le permite abordar cuestiones relacionadas con la infancia y la feminidad desde una perspectiva diferente en la que transforma la realidad para cuestionarla. De este modo, analizaremos los cuentos «Autobiografía de Irene», «La casa de azúcar», «Amor» y «El diario de Porfiria» centrándonos en las niñas con habilidades especiales; el lenguaje, la escritura y sus límites; el doble; la crueldad de sus personajes femeninos y, las relaciones amorosas., El terme «fantàstic» s'empra per a designar una gran varietat d'obres literàries, per la qual cosa la seva definició resulta complexa i polièdrica. A partir de la presència d'éssers sobrenaturals i de la seva capacitat per a provocar por en el lector, crítics i autors han anat proposant diferents accepcions al llarg del temps. Silvina Ocampo, una de les autores més reconegudes d'aquest àmbit, presenta situacions en les quals el desordre de la realitat es produeix de manera gairebé imperceptible, és a dir, mostra l'inquietant dins del quotidià. Aquest estil li permet abordar qüestions relacionades amb la infància i la feminitat des d'una perspectiva diferent en la qual transforma la realitat per a qüestionar-la. D'aquesta manera, analitzarem els contes «Autobiografía de Irene», «La casa de azúcar», «Amor» i «El diario de Porfíria» centrant-nos en les nenes amb habilitats especials; el llenguatge, l'escriptura i els seus límits; el doble; la crueltat dels seus personatges femenins i, les relacions amoroses.

La presente investigación se centra en el estudio del tópico de las "tetillas agudillas": desde su nacimiento en la tardía Grecia y su introducción en España hasta su desarrollo y evolución en las literaturas europeas (en concreto, castellana, francesa e italiana) entre los siglos XIII y XVI., La següent investigació se centra en l'estudi del tòpic de les "tetillas agudillas": des del seu naixement a la Grècia tardana i la seva introducció a Espanya fins el seu desenvolupament i evolució en les literatures europees (en concret, la castellana, la francesa i la italiana) entre els segles XIII i XVI.

La mujer ha sido siempre una figura vulnerable sometida a las exigencias de una sociedad patriarcal que limita su libertad y la confina al silencio. Durante la Guerra Civil y la posguerra su realidad fue excluida de la historiografía, considerándosela una mera víctima pasiva. Con su trilogía, J. E. Zúñiga busca recuperar ese pasado perdido por lo que, a través de la ficción, plasma todas aquellas experiencias que por largo tiempo fueron silenciadas. En el presente trabajo analizamos la figura femenina en los cuentos de la trilogía de la guerra de Zúñiga teniendo en cuenta tanto su tipología, funcional y simbólica, como el carácter evolutivo que presentan a lo largo de los tres volúmenes., La dona ha sigut sempre una figura vulnerable sotmesa a les exigències d'una societat patriarcal que limita la seva llibertat i la confina al silenci. Durant la Guerra Civil i la postguerra, la seva realitat va quedar exclosa de la historiografia, considerant-la-hi una simple víctima passiva. Amb la seva trilogia, J. E. Zúñiga busca recuperar aquest passat perdut pel qual, per mitjà de la ficció, plasma totes aquelles experiències que per un llarg temps van ser silenciades. En el present treball analitzem la figura femenina als contes de la trilogia de la guerra de Zúñiga tenint en compte tant la seva tipologia, funcional i simbòlica, com el caràcter evolutiu que presenten al llarg de tots tres volums.

La recerca versarà sobre el tractament de les dones a l'obra de Tit Livi, Ab Vrbe Condita, en tant que tenen un paper protagonista en alguns dels esdeveniments històrics reflectits en aquesta obra i que són el punt de partida per a la tradició posterior. Per això, en aquest treball s'analitzarà la figura de la dona i el seu paper a la societat romana a partir de la lectura dels 10 primers llibres de l'obra, atenent al moment històric, tot considerant la intenció de l'autor al proemi de la seva obra en donar exemples de vicis i virtuts. També es realitzarà una comparació entre la concepció que té Tit Livi sobre la dona i la que té Ovidi utilitzant les mateixes figures femenines., The ensuing research will focus on the treatment of women in Livy's work, Ab Vrbe Condita, assuming the leading role they play in some of the historical events reflected in this piece, considered the starting point for later tradition. For this reason, in this final degree project, the figure of the woman and her role in Roman society will be analysed based on the reading of the first 10 books of the work. To do so, I make a selection of the women who appear in these books and extract their characteristics to spot similarities and discrepancies, paying attention to the historical moment and the intention of the author made at the preface of his work to exemplify vices and virtues. Furthermore, a final section will compare the conception of women in Livy with the one of Ovid regarding the same sample of female figures.

Este trabajo parte de la necesidad de entender un poco más la poética de Julio Cortázar, en concreto, la poética de lo que él mismo llamará su «etapa metafísica». Como puerta de entrada a esta nueva etapa nos encontramos con El perseguidor (1959), obra que además realiza el papel de predecesora de lo que será la gran obra de Cortázar: Rayuela. El perseguidor es un largo cuento que trata de la decadencia hasta la muerte de un saxofonista en París, Johnny Carter. A partir de esta trama simple, creemos que Cortázar despliega una extensa explicación de su nueva manera de entender la literatura y el papel del escritor utilizando el relato como introducción a su etapa metafísica. El objetivo principal de este trabajo será, pues, deducir a partir de la trama ficcional todas las ideas de la poética cortazariana de esta etapa. Tenemos la intención de analizar el lenguaje literario en relación con el jazz, con distintos poetas y poemas que se van nombrando a lo largo del relato, y a través de las distintas analogías libres que irán apareciendo, de cómo trata y cómo habla sobre el tiempo y sobre el espacio. En definitiva, queremos llegar a una descripción de la poética del autor a través de su propio relato. Veremos al autor experimentando con su propia poética, escondiéndola y mostrándola a partes iguales en su relato El perseguidor.

En el siguiente Trabajo de Fin de Grado se presenta el cuento de Caperucita Roja desde una perspectiva no infantil a partir de la comparativa entre una de las versiones orales del siglo XVII, la reescritura de Charles Perrault de finales del XVII e inicios del XVIII, dos relecturas de los hermanos Grimm del XIX y tres cortometrajes de Walt Disney del XX. Esta comparación se centrara especialmente en la presentación de los elementos macabros, patriarcales y sexuales que se han ido reconfigurando a medida que ha pasado el tiempo, han cambiado las tendencias literarias y los cánones sociales. A la infantilización de este relato habrá que tener presente las muchas interpretaciones, morales, simbólicas y psicoanalíticas que Caperucita ha suscitado como personaje con una extensa tradición iconográfica en la música, el cine y la literatura., Al següent Treball de Fi de Grau es presenta el conte de Caputxeta Vermella des d'una perspectiva no infantil a partir de la comparativa entre una de les versions orals del segle XVII, la reescriptura de Charles Perrault de finals del XVII i inicis del XVIII, dues relectures dels germans Grimm del XIX i tres curtmetratges de Walt Disney del XX. Aquesta comparació se centrarà especialment en la presentació dels elements macabres, patriarcals i sexuals que s'han anat reconfigurant a mesura que ha passat el temps, han canviat les tendències literàries i els cànons socials. A la infantilització d'aquest relat caldrà tenir present les moltes interpretacions, morals, simbòliques i psicoanalítiques que la Caputxeta ha suscitat com a personatge amb una extensa tradició iconogràfica a la música, el cinema i la literatura.

El presente trabajo pretende defender la posibilidad de alcanzar un enfoque holístico a través del conocimiento y la realización del yo que nos encamina a despertar del fragmentarismo del mundo. Mediante estas prácticas es posible trascender el egocentrismo e integrar la sombra personal, lo que nos permite entender nuestra totalidad como seres individuales y colectivos, desarrollar empatía y crear sociedades que compartan sus diferentes perspectivas de realidad con tal de que se establezca el diálogo y una posible interculturalidad., El present treball pretén defensar la possibilitat d'aconseguir una visió holística a través de l'autoconeixement i la realització del jo que ens encamina a despertar del fragmentarisme del món. Mitjançant aquestes pràctiques és possible trascendir l'egocentrisme i integrar l'ombra personal, el que ens permet entendre la nostra totalitat com éssers individuals i colectius, desenvolupar empatia i crear societats que comparteixin diferents perspectives de la realitat amb la finalitat de que s'estableixi el diàleg i una possible interculturalitat.

Este trabajo recoge la comparación de la escena final de las distintas versiones de la leyenda de los amantes de Teruel con la versión del relato italiano de Boccaccio: Girólamo e Salvestra e incide en la similitud del final trágico de los personajes principales con la leyenda medieval de Tristán e Isolda., Aquest treball recull la comparació de l'escena final de les diferents versions de la llegenda dels amants de Terol amb la versió del relat italià de Boccaccio: Girólamo e Salvestra i incideix en la similitud del final tràgic dels personatges principals amb la llegenda medieval de Tristán i Isolda.

Se aborda en este trabajo los «juegos de rol» desde los estudios comparados a través de los Comparative Media Studies, haciendo tanto una presentación para un público que no conozca el medio, como un desarrollo teórico que busca asentar sus bases académicas. No solo se propone una definición académica para los «juegos de rol», sino que también se discurre por su particular productividad, sus problemáticas, características y un nuevo enfoque para los estudios comparados sobre la intermedialidad., S'explora en aquest treball els «jocs de rol» des de els estudis comparats a través dels Comparative Media Studies, oferint tant una presentació per a un públic que desconeix el mitjà, com un desenvolupament teòric que busca assentar les seves bases acadèmiques. No només es proposa una definició acadèmica per a els jocs de rol, sinó també es reflexiona per la seva productivitat, problemàtiques, característiques i un nou enfoc per a els estudis comparats sobre la intermedialitat.

El present treball tracta d'aproximar-se a la concepció que es tenia de la menstruació a l'Antic Testament a partir d'una selecció de passatges i el recolzament de les fonts secundàries adients. Per fer-ho, s'ha establert un ordre que pugui filar de manera coherent l'estudi, començant per la terminologia hebrea que ajudi a familiaritzar-se amb la llengua. A continuació, s'explora l'esfera de la puresa i impuresa i la contaminació per tal d'ubicar-hi la menstruació. Es continua detallant les conseqüències de mantenir relacions sexuals amb una dona menstruant i la relació amb altres fluids vaginals i es conclou parlant sobre la manera en què es podia revertir aquesta impuresa. Finalment, es dedica tot un apartat al concepte de ndd, "dona menstruant"., The following research seeks to approach the conception of menstruation in the Old Testament through a selection of fragments and the support of appropriate secondary sources. To do so, an order has been established to structure the study coherently, starting with Hebrew terminology to help becoming acquainted with the language. It goes on to explore the sphere of purity and impurity and its pollution to unravel the space that menstruation had in it. Then it details the consequences of engaging in sexual activities with a menstruating woman and the relation with other vaginal fluids to conclude discussing the way in which this impurity could be reversed. Finally, an entire section is dedicated to the concept of ndd, "menstruating woman".

Aquest Treball de Fi de Grau té com a objectiu l'estudi i l'anàlisi dels personatges de la dida i el pedagog en les tragèdies d'Eurípides que ens han arribat completes. A partir d'aquesta recerca es vol proporcionar una caracterització tant física com moral d'ambdós personatges secundaris en el marc del gènere tràgic, examinar la seva relació amb els personatges principals, valorar el seu lloc en la trama i posar de relleu les diferències existents entre les dues figures objecte d'estudi, també des d'una perspectiva de gènere. Per a fer-ho es realitzarà un estudi comparat d'aquelles tragèdies en què la dida i el pedagog prenen part activa en l'acció dramatitzada, que són: Medea, Hipòlit, Andròmaca, Ió, Electra i Fenícies., This Final Degree Project aims to study and analyze the secondary characters of the nurseand the pedagogue in the available completedworks of Euripides. This research pursues to provide a physical and moral characterization of both secondary characters in the framework of the tragic genre, as well as examining their relationship with the main characters, set their ultimate goal in the plot, and highlight the differences between the two figures under study. In order to do this, a comparative study of the complete tragedies of Euripides, in which nurseand pedagogue take part, will be carried out. Namely, Medea, Hippolytus, Andromache, Ion, Electra and The Phoenician Women.

El objetivo de la investigación es analizar los tipos costumbristas del jarocho y la jarocha, tipos provinciales de Veracruz, especialmente en la prensa ilustrada mexicana durante los años 1843 y 1844. El estudio se centra principalmente en los textos de dos autores: uno nacido en Ciudad de México, Manuel Payno; otro nacido en Veracruz, José María Esteva, la ciudad oriunda de este tipo, con el fin de contrastar las descripciones y observar si existen diferencias que dependan del lugar de origen de los autores. Asimismo, con el fin de proporcionar una perspectiva transatlántica al análisis se han escogido dos revistas europeas, una publicada en Madrid y la otra en París. Para ello se aborda, en primer lugar, la imagen de los mexicanos en los libros de viajes y las litografías de los viajeros extranjeros. A continuación, se estudia el modo en el que los propios mexicanos describen el tipo. Se han examinado las diferencias y similitudes entre el modelo masculino y femenino mediante el examen de los mismos atributos: apariencia, indumentaria y caracterización moral, pues se advierten diferencias no solo en el aspecto físico y la indumentaria, sino también en los rasgos morales., L'objectiu de la investigació és analitzar els tipus costumistes del jarocho i la jarocha, tipus provincials de Veracruz, especialment a la premsa il·lustrada mexicana durant els anys 1843 i 1844. L'estudi se centra principalment en els textos de dos autors: un nascut a Ciutat de Mèxic, Manuel Payno; un altre nascut a Veracruz, José María Esteva, la ciutat oriünda d'aquest tipus, per contrastar les descripcions i observar si hi ha diferències que depenguin del lloc d'origen dels autors. Així mateix, per proporcionar una perspectiva transatlàntica a l'anàlisi s'han escollit dues revistes europees, una publicada a Madrid i l'altra a París. En primer lloc, s'estudiarà la imatge dels mexicans als llibres de viatges i les litografies dels viatgers estrangers. A continuació, s'estudia la manera com els mateixos mexicans descriuen el tipus. S'han examinat les diferències i les similituds entre el model masculí i femení mitjançant l'examen dels mateixos atributs: aparença, indumentària i caracterització moral, ja que s'adverteixen diferències no només en l'aspecte físic i la indumentària, sinó també en els trets morals.

Partiendo de la literatura del horror de Mariana Enríquez, este ensayo pretende abordar a los desaparecidos en relación al espacio doméstico de la casa como un ente capaz de abrir las puertas a la fantasía oscura. En una clave freudiana y con una propuesta hermenéutica, se analizan diversos pasajes de Nuestra parte de noche (2019) y 'La casa de Adela' (2016) de Enríquez para trabajar tanto la realidad ficticia de la obra como la realidad del lector. Por un lado y en primer lugar, se indica cómo a través del pleasing horror, esto es el arte fetichista que atrae, el lector es un testigo más de la historia. Por otro lado y en consecuencia, la lectura que tradicionalmente se concibe como límite separador de la ficción y de la realidad incomoda al lector para crear una "zona gris", un espacio liminal donde lo siniestro pasa del relato al lector., Partint de la literatura de l'horror de Mariana Enríquez, aquest assaig vol abordar als desapareguts en relació a l'espai domèstic de la casa com un ens capaç d'obrir les portes a la fantasia fosca. En una clau freudiana i amb una proposta hermenèutica, s'analitzen diversos passatges de Nuestra parte de noche (2019) i 'La casa de Adela' (2016) d'Enríquez per treballar tant la realitat fictícia de l'obra com la realitat del lector. D'una banda, s'indica com a través del pleasing horror, això és l'art fetitxista que atrau, el lector és un testimoni més de la història. D'altra banda, la lectura, que tradicionalment es concep com a límit separador de la ficció i de la realitat, incomoda el lector per crear una "zona grisa", un espai liminal on el sinistre passa del relat al lector.

La asignación de sexo binario ha convertido a las mujeres en cuerpos femeninos que se desarrollan en objetos anexados al hombre. Esta amputación del cuerpo y la discapacidad congénita de la mujer por no tener pene, la llevan a mantener relaciones de dependencia con su entorno. La vida doméstica-privada, y no la pública-recreativa, es el espacio de la mujer para estar completa. El presente trabajo busca trazar las relaciones entre especialidad y corporalidad de las mujeres y ver qué dinámicas las encierran o las liberan. Como resultado, se ha visto que la enculturación misógina limita a la mujer, que por naturaleza busca su humanización y convierte los espacios en zonas seguras primero y luego en puntos de liberación. Estos datos se han observado a través del análisis de tres películas de Pedro Almodóvar con diferentes tipos de mujer: la madre, la amante y el ama de casa. Después de analizar los resultados, se concluye que la naturaleza innata de la mujer es convertir su cuerpo en un individuo independiente, que mantendrá una relación cultural y simbólica con los espacios que use, pero no de forma oprimida. A un nivel más amplio, este cambio se implantará cuando la regla sociocultural sea un espectro queer y no un sistema binario., L'assignació de sexe binari ha convertit les dones en cossos femenins que es desenvolupen en objectes annexats a l'home. Aquesta amputació del cos i la discapacitat congènita de la dona per no tenir penis, la porten a mantenir relacions de dependència amb el seu entorn. La vida domèstica privada, i no la pública recreativa, és l'espai de la dona per estar completa. Aquest treball cerca traçar les relacions entre especialitat i corporalitat de les dones i veure quines dinàmiques les tanquen o les alliberen. Com a resultat, s'ha vist que la enculturació misògina limita a la dona, que per naturalesa busca la seva humanització i converteix els espais en zones segures primer i després en punts d'alliberament. Aquestes dades han estat observades a través de l'anàlisi de tres pel·lícules de Pedro Almodóvar amb diferents tipus de dona: la mare, l'amant i la mestressa de casa. Després d'analitzar els resultats, es conclou que la naturalesa innata de la dona és convertir el seu cos en un individu independent, que mantindrà una relació cultural i simbòlica amb els espais que faci servir, però no de manera oprimida. A un nivell més ampli, aquest canvi s'implantarà quan la regla sociocultural sigui un espectre queer i no un sistema binari., The binary sex assignment has morphed women into feminine bodies that grow as an extension of men. This amputation of the body and the female congenital disability due to not having a penis, lead her to build a dependent relationship with her environment. The domestic-private life -not the public one- is the women‟s space to be complete. This investigation tries to trace the relation between space and body in women and see what dynamics act like a jail or a liberation. As a result, it has been seen that misogynistic acculturation limits women, who by nature seek their humanization and turn spaces into safe zones first, and then into points of liberation. These data have been observed through the analysis of three films by Pedro Almodóvar with different types of women: the mother, the lover, and the housewife. After analyzing the results, it is concluded that the innate nature of women is to turn their body into an independent individual, which will maintain a cultural and symbolic relationship with the spaces they use, but not in an oppressed way. At a broader level, this change will be implemented when the sociocultural norm is a queer spectrum and not a binary system.

En el presente trabajo se analiza una selección de artículos y cuentos de Emilia Pardo Bazán cuyos temas principales son la superstición y la cultura popular, afin de establecer la posición de la autora ante dichos temas en relación con sus ideas ilustradas. Para ello se parte de la hipótesis de que Emilia Pardo Bazán, en consonancia con los principios de progreso y racionalismo de la Ilustración, está en contra de la superstición y la cultura popular, al considerarlas un atraso de una sociedad inculta que debe combatirse a través de la educación., En el present treball s'analitza una selecció d'articles i contes d'Emilia Pardo Bazán que tenen com a temes principals la superstició i la cultura popular, a fi d'establir la posició de l'autora envers aquests temes en relació amb les seves idees il·lustrades. Amb aquest objectiu partim de la hipòtesi que Emilia Pardo Bazán, d'acord amb els principis de progrés i racionalisme de la Il·lustració, està en contra de la superstició i la cultura popular, en considerar-les un endarreriment d'una societat inculta que s'ha de combatre a través de l'educació.

La influencia de la cultura y la sociedad italiana en la cultura y la lengua española es innegable. Esta situación ha desembocado en unflujo de préstamos entre ambas lenguas que se extiende desde momentos anteriores al siglo XII hasta nuestros días, existiendo una mayor profusión durante los siglos XVI y XVII. Esta situación ha llevado a que estos términos presenten evoluciones diversas y se hayan adaptado en diferentes variantes. Por ello, en este trabajo se analiza el trato dado a los italianismos, desde un punto de vista gráfico, fonológico y morfológico en tres obras lexicográficas españolas, el DUE, el DLEy el Diccionario Salamanca, con el fin de determinar las diferencias entre estas. Para ello se tiene en cuenta la información etimológica y la cronología de estos italianismos, así como su grado de adaptación., La influència de la cultura i la societat italiana en la cultura i la llengua espanyola és innegable. Aquesta situació ha desembocat en un flux de préstecs entre totes dues llengües que s'estén des de moments anteriors al segle XII fins als nostres dies, existint una major profusió durant els segles XVI i XVII. Aquesta situació ha portat al fet que aquests termes presentin evolucions diverses i s'hagin adaptat en diferents variants. Per això, en aquest treball s'analitza el tracte donat als italianismes, des d'un punt de vista gràfic, fonològic i morfològic en tres obres lexicogràfiques espanyoles, elDUE, elDLEi el Diccionari Salamanca, amb la finalitat de determinar les diferències entre aquestes. Per a això es té en compte la informació etimològica i la cronologia d'aquests préstecs, així com el seu grau d'adaptació.

Clavícula (Sanz, 2017) es una novela autobiográfica narrada desde el espacio de la corporalidad mediante el uso de un lenguaje de autorrepresentación que se sitúa en el lugar de enunciación femenino y eminentemente corporal. El presente trabajo aborda el cuestionamiento que la novela realiza sobre el lenguaje de los discursos de autorrepresentación, así como otro de los temas centrales de la novela: el derecho al dolor desde la experiencia de un cuerpo de mujer, que condiciona la representatividad y legitimación de la experiencia literaria femenina., Clavícula (Sanz, 2017) és una novel·la autobiogràfica narrada des de l'espai de la corporalitat mitjançant l'ús d'un llenguatge d'autorepresentació i el lloc d'enunciació femení i eminentment corporal. El present treball aborda el qüestionament que la novel·la realitza sobre el llenguatge dels discursos d'autorepresentació, així com un altre dels temes centrals de la novel·la: el dret al dolor des de l'experiència d'un cos de dona, que condiciona la representativitat i legitimació de l'experiència literaria femenina.

Este estudio pretende analizar las consecuencias que acarrean el fanatismo y la intransigencia religiosa en el matrimonio de León Roch. El trabajo parte de una introducción a las ideas progresistas, concretamente el Krausismo y la ciencia, que circulaban en la España de finales del XIX y se centra en las desavenencias religiosas que tienen León y María producto de la injerencia eclesiástica en su matrimonio., Aquest estudi pretén analitzar les conseqüències que el fanatisme i la intransigència religiosa causen en el matrimoni de León Roch. El treball parteix d'una introducció a les idees progressistes, concretament el Krausisme i la ciència, que circulaven a l'Espanya de finals del XIX i se centra en les dissidències religioses que tenen León i María resultant de la ingerència eclesiàstica en el seu matrimoni

El presente trabajo se centra en el estudio de los Frataraka, dinastas iranios que gobernaron en la Pérside durante el período helenístico. Se presenta, primeramente, una introducción al sistema de organización territorial del imperio seléucida, la principal potencia hegemónica del Próximo Oriente y Oriente Medio del momento. A continuación, se exponen los principales testimonios de que disponemos para el estudio de los dinastas, se describen brevemente los rasgos fundamentales que los caracterizan y se esbozan los principales debates académicos actuales que los atañen, entre los que destaca la discusión sobre la naturaleza de la relación entre la Pérside y el imperio seléucida., Aquest treball es centra en l'estudi dels Frataraka, dinastes iranians que van governar a la Pèrsida durant el període hel·lenístic. Es presenta, primerament, una introducció al sistema d'organització territorial de l'imperi selèucida, la principal potència hegemònica al Pròxim Orient i Orient Mitjà del moment. A continuació, s'exposen els principals testimonis de que disposem per l'estudi dels dinastes, es descriuen breument els trets fonamentals que els caracteritzen i s'esbossen els principals debats acadèmics actuals que hi tenen relació, entre els quals destaca la discussió sobre la natura de les relacions entre la Pèrsida i l'imperi selèucida.

En el presente trabajo, se propone un estudio sobre las prácticas sexuales y la sexualidad en Mesopotamia, concretamente, en el período neobabilónico, s. VII a.C. Para ello, será necesario el análisis de las tablillas 103 y 104 del Šumma ālu. Así como de los estudios previos a esta investigación de autores y autoras como Gioele Zisa o Ann K. Guinan. Asimismo, será preciso el uso de la teoría queer y lo que esta promueve: la arqueología queer y las arqueologías de la sexualidad, aportando a este trabajo una perspectiva de género., En el present treball, es proposa un estudi sobre les pràctiques sexuals i la sexualitat a Mesopotàmia, concretament, en el període neobabilònic, s. VII a.C. Per fer-ho, serà necessari l'anàlisi de les tauletes 103 i 104 del Šumma ālu. Així com dels estudis previs a aquesta recerca d'autors i autores com Gioele Zisa o Ann K. Guinan. D'aquesta manera, caldrà l'ús de la teoria queer i el que aquesta promou: l'arqueologia queer i les arqueologies de la sexualitat, aportant a aquest treball una perspectiva de gènere.

En el siguiente estudio se pretende problematizar la etiqueta de literatura millennial en relación con Gente normal de Sally Rooney. La escritora irlandesa ha sido considerada la autora por excelencia de la generación millennial, y esta misma concepción la ha envuelto en unos parámetros que condicionan y limitan, en gran parte, la lectura del conjunto de su producción. El objetivo, pues, es demostrar cómo categorizarla dentro de unos discursos ideológicos establecidos puede oprimir otras posibilidades de lectura, y analizar hasta qué punto puede resultar problemático este silenciamiento. Una vez teorizado el concepto de literatura millennial, se comprobará si esta definición coincide con la forma en que se ha leído la producción novelística de la irlandesa, ya sea como modelo canónico de la novela millennial o como lectura que huye de esta etiqueta. A continuación, se planteará una nueva interpretación de Gente normal que estudiará la construcción de los personajes de Connell y Marianne partiendo de los conceptos de pureza e impureza de Lugones. En este sentido, se analizará cómo la pureza se relaciona con la normalidad y cuáles son los problemas de los protagonistas para formar parte de esta., En el següent estudi es pretén problematitzar l'etiqueta de literatura millennial dins el marc de Gent normal de Sally Rooney. L'escriptora irlandesa ha estat considerada l'autora per excel·lència de la generació millennial, i aquesta mateixa concepció l'ha englobat dins uns paràmetres que condicionen i limiten, en gran mesura, la lectura del conjunt de la seva producció. L'objectiu, doncs, és demostrar com el fet de categoritzar-la dins uns discursos ideològics establerts pot oprimir altres possibilitats de lectura, i analitzar fins a quin punt pot resultar problemàtic aquest silenciament. Una vegada teoritzat el concepte de literatura millennial, es comprovarà si aquesta definició coincideix amb la manera com s'ha llegit la producció novel·lística de la irlandesa, ja sigui com a model canònic de la novel·la millennial o com a lectura que s'escapa d'aquesta etiqueta. Tot seguit, es proposarà una nova interpretació de Gent normal que tractarà la construcció dels personatges d'en Connell i la Marianne partint dels conceptes de puresa i impuresa de Lugones. En aquest sentit, s'analitzarà com la puresa es relaciona amb la normalitat i quins són els problemes dels protagonistes per formar-ne part., The following study aims to problematize the label of millennial literature within the framework of Sally Rooney's Normal People. The Irish writer has been considered the quintessential author of the millennial generation, and this same conception has encompassed her within parameters that condition and limit the reading of her production as a whole. The objective, therefore, is to demonstrate how categorizing it into established ideological discourses can oppress other reading possibilities, and analyze the extent to which this silencing practice can be problematic. Once the concept of millennial literature has been theorized, it will be examined whether this definition coincides with the way in which the novelistic production has been read, either as a canonical model of the millennial novel or as a reading that escapes this label. Next, a new interpretation of Normal People will be proposed, which deals with the construction of Connell and Marianne's characters based on Lugones' concepts of purity and impurity. In this sense, we will analyze how purity is related to normality and what are the problems of the main characters to be part of it.

Aquest treball tracta la representació a les fonts primàries de dones que exercien el poder indirectament. Després d'una aproximació al context històric i social i a les fonts, s'analitza la vida de Lívia, Agripina la Menor i Agripina la Major i el lèxic que s'utilitzava per descriure-les. Per veure si la caracterització de les dones al poder canvia al llarg dels segles, es fa una comparació amb tres reines medievals angleses: Elionor d'Aquitània, Isabel de França i Elisabet Woodville.

El propòsit d'aquest treball de fi de grau és identificar casos de violència contra els infants a l'antic Egipte a partir de l'anàlisi de fonts primàries, és a dir, textuals, arqueològiques i iconogràfiques. Per a fer aquest estudi s'ha elaborat una divisió temàtica que inclou: l'educació, infants i guerra, rituals de pas, i finalment, treball infantil. Incloent-se aquesta recerca dins el marc dels estudis de gènere, concretament sobre infància, i violència, es tracta d'un tema poc analitzat dins l'àmbit acadèmic, però que ha començat a rebre més atenció durant les últimes dècades.

Aquest treball s'articula a partir de la mirada. D'una banda, s'analitza el mite de la Medusa en l'antiguitat, tot remarcant el paper crucial i simbòlic que hi juga la mirada (no només de la Medusa, sinó de tots els personatges principals). D'altra banda, s'estudia la mirada volgudament feminista que Maria-Mercè Marçal i Vinyet Panyella projecten en la figura de la Medusa. En tots dos casos es fa palès que en el mite de la Medusa s'estableix un joc de forces en què les mirades dissidents (com la de la Medusa o les Grees) són cancel·lades per la mirada hegemònica (la de Perseu i Atena).

Los estudios académicos sobre el denominado noveno arte, más conocido como los cómics, han quedado relegados a un lugar secundario. Se cree que la novela gráfica ha sido un producto cultural destinado a un público infantil y cuyo único cometido era el entretenimiento. El presente estudio pretende demostrar el interés y el valor que alberga el cómic y el cine de superhéroes evidenciando que guardan en su discurso reflexiones sobre la sociedad actual que nos inquietan como, por ejemplo, el desarrollo de la inteligencia artificial. A partir del análisis del filme Los Vengadores: la era de Ultrón se analizará el papel que desempeñan dos androides, Ultrón y Visión, con la finalidad de comprender qué posible solución nos brinda la película ante el gran dilema sobre si el desarrollo de la inteligencia artificial es beneficioso o perjudicial para nuestra humanidad., Els estudis acadèmics sobre l'anomenat novè art, conegut popularment com els còmics, han quedat relegats a una posició secundaria. Es creu que la novel·la gràfica ha sigut un producte cultural destinat a un públic infantil l'objectiu del qual era l'entreteniment. El present estudi té la intenció de demostrar l'interès i el valor que alberga el còmic i el cine de superherois, evidenciant les reflexions que guarden en el seu discurs sobre la societat actual les quals ens inquieten, com per exemple, el desenvolupament de la intel·ligència artificial. A partir de l'anàlisi de la pel·lícula Los Vengadores: la era de Ultrón s'analitzarà el paper que desenvolupen els androides, Ultrón i Visión, amb la finalitat d'entendre quina possible solució ens ofereix la pel·lícula davant del gran dilema sobre si el desenvolupament de la intel·ligència artificial és beneficiós o perjudicial per la humanitat.

El léxico de la ecología y el medioambiente se ha difundido con gran rapidez en los últimos tiempos a través de los medios de comunicación y la importante labor de diversas organizaciones sociales. Como consecuencia, han surgido diversos diccionarios de ecología y se ha añadido la marca temática de ecología en el Diccionario de la RAE, el cual recoge actualmente un total de 22 términos. No obstante, parece ser que la selección del léxico de la ecología en obras lexicográficas se da de manera arbitraria y muy poco consistente. La presente investigación pretende establecer una mejor comprensión del léxico de la ecología a través del análisis diacrónico de los tecnicismos que contiene la última versión del DLE (2014) bajo la marca temática de ecología. Parte del estudio cuantitativo a través la búsqueda de documentos en hemerotecas digitales (ABC, BNE y La Vanguardia) y la observación del léxico procedente de diccionarios académicos y otros de lenguas extranjeras por tal de averiguar el origen de los términos y su uso en el tiempo., El lèxic de l'ecologia i el medi ambient s'ha difós amb gran rapidesa en els darrers temps a través dels mitjans de comunicació i la tasca important de diverses organitzacions socials. Com a conseqüència, han sorgit diversos diccionaris d'ecologia i s'ha afegit la marca temàtica d'ecologia al Diccionari de la RAE, que actualment recull un total de 22 termes. No obstant, sembla ser que la selecció del lèxic de l'ecologia en obres lexicogràfiques es dona de manera arbitrària i molt poc consistent. Aquesta recerca pretén establir una millor comprensió del lèxic de l'ecologia a través de l'anàlisi diacrònic dels tecnicismes que conté la darrera versió del DLE (2014) sota la marca temàtica d'ecologia. Parteix de l'estudi quantitatiu a través de la cerca de documents en hemeroteques digitals (ABC, BNE i La Vanguardia) i l'observació del lèxic procedent de diccionaris acadèmics i altres de llengües estrangeres per esbrinar l'origen dels termes i el seu ús en el temps.

El trabajo presenta un estudio de las relaciones de poder enfocadas en la sexualidad de la novela Las edades de Lulú de Almudena Grandes y su adaptación al cine por Bigas Luna a partir de la teoría de poder de Michel Foucault. Se extraen los modos en los que se proyecta el poder en la literatura y sus diferencias con la representación cinematográfica haciendo un análisis comparativo entre ambos., El treball presenta un estudi de les relacions de poder enfocades en la sexualitat de la novel·la Las edades de Lulú d'Almudena Grandes i la seva adaptació al cinema per Bigas Luna a partir de la teoria de poder de Michael Focault. S'extreuen les maneres en què es projecta el poder a la literatura i les seves diferències amb la representació cinematogràfica realitzant un anàlisi comparatiu entre els dos.