La mujer que se narra a sí misma: autorrepresentación femenina, corporalidad y derecho al dolor en Clavícula (Sanz, 2017)

Clavícula (Sanz, 2017) es una novela autobiográfica narrada desde el espacio de la corporalidad mediante el uso de un lenguaje de autorrepresentación que se sitúa en el lugar de enunciación femenino y eminentemente corporal. El presente trabajo aborda el cuestionamiento que la novela realiza sobre el lenguaje de los discursos de autorrepresentación, así como otro de los temas centrales de la novela: el derecho al dolor desde la experiencia de un cuerpo de mujer, que condiciona la representatividad y legitimación de la experiencia literaria femenina.
Clavícula (Sanz, 2017) és una novel·la autobiogràfica narrada des de l'espai de la corporalitat mitjançant l'ús d'un llenguatge d'autorepresentació i el lloc d'enunciació femení i eminentment corporal. El present treball aborda el qüestionament que la novel·la realitza sobre el llenguatge dels discursos d'autorepresentació, així com un altre dels temes centrals de la novel·la: el dret al dolor des de l'experiència d'un cos de dona, que condiciona la representativitat i legitimació de l'experiència literaria femenina.