Search

En el marc actual de fragmentació de les audiències digitals, el periodisme local segueix tenint un paper central en la construcció de comunitats locals, cosa que permet una interpretació localista dels fets d’interès. Aquesta missió resulta encara més important per contextualitzar institucions democràtiques distants, però de gran influència en la vida de la ciutadania, com és el cas de la Unió Europea (UE). Tenint en compte això, l’objectiu de la investigació present és analitzar el grau de polarització que presenta la informació europea en l’àmbit de la proximitat. Per a això s’empra l’estratègia de l’anàlisi de contingut, aplicat sobre el tractament efectuat en casos de mitjans locals d’Alemanya, d’Espanya i del Regne Unit. La font d’informació (personalització) i el to del missatge (negativitat) de les notícies revelen una forta associació, la qual cosa denota una homogeneïtzació de les pràctiques locals que dificulta la comprensió de la política comunitària., In the current framework of fragmentation of digital audiences, local journalism still plays a key role in building local communities, allowing a local approach to the news. This mission is even more important in contextualizing remote democratic institutions with a great influence on the life of citizens, as is the case of the European Union (EU). Bearing this in mind, the purpose of this study is to analyze the degree of polarization of EU news on the local level. To achieve this aim, content analysis is used as a research strategy, applying it to the coverage provided in Germany, Spain and the United Kingdom. The information source (personalization) and the message tone (negativity) show a close association through the Pearson correlation, revealing a homogenization of news practices that makes it difficult to understand EU politics., En el marco actual de fragmentación de las audiencias digitales, el periodismo local desempeña un rol central en la construcción de comunidades locales, hecho que permite una interpretación localista de los hechos noticiosos. Esta misión resulta aún más importante para contextualizar instituciones democráticas distantes, pero de gran influencia en la vida de la ciudadanía, como es el caso de la Unión Europea (UE). Teniendo esto en cuenta, el objetivo de la presente investigación es analizar el grado de polarización que presenta la información europea en el ámbito de la proximidad. Para ello se emplea la estrategia del análisis de contenido, aplicado sobre el tratamiento efectuado en casos de medios locales de Alemania, España y Reino Unido. La fuente de información (personalización) y el tono del mensaje (negatividad) de las noticias revelan una fuerte asociación, lo que denota una homogeneización de las prácticas locales que dificulta la comprensión de la política comunitaria.

A Catalunya, com en molts països de la Unió Europea, hi ha una crisi econòmica i social de les activitats agràries. En aquest context, des del territori han sorgit iniciatives alternatives que busquen aconseguir la sostenibilitat ambiental, social i econòmica de les seves explotacions, com són l’agricultura de proximitat i l’agricultura social (AS). L’AS és un fenomen emergent en el món rural i en el periurbà dels països europeus, però és una pràctica encara incipient a Catalunya. L’AS dóna funcionalitats i significats nous a la pràctica agrícola, més enllà de la funció productiva. En la situació socioeconòmica actual, l’AS sorgeix com una pràctica de baix a dalt (bottom-up) d’innovació social en tant que sorgeix de la societat civil amb la finalitat de crear llocs d’ocupació nous per a les persones en risc d’exclusió social i al mateix temps ajudar al desenvolupament rural. En aquesta aportació es pretén explicar breument les característiques i les possibilitats de l’AS, posant en relleu les formes d’organització col·lectiva com el cooperativisme. La diagnosi s’ha realitzat a partir de la construcció d’una base de dades i entrevistes a promotors i informadors clau. La metodologia qualitativa ha permès fer aquesta diagnosi emprant instruments d’anàlisi com el DAFO i el fluxgrama. L’aplicació d’aquesta metodologia posa en relleu, per una banda, el potencial i la contribució de l’AS en diversos àmbits (dotar de serveis sociosanitaris àrees rurals, desenvolupament local, agricultura ecològica, innovació social, alternatives econòmiques) i, per l’altra, les manques i necessitats del sector que en co, In Catalonia, as in many countries of the European Union, there is an economic and social crisis in the agricultural field. Some initiatives have arisen in the territory, including local agriculture or social farming (SF), which seek to achieve economic, social and environmental sustainability. SF is an emerging phenomenon in rural and periurban areas in the European countries but it is still a new practice in Catalonia. SF provides new functions and meanings to agricultural practice beyond the scope of production. In the current socio-economic situation, SF is a bottom-up practice of social innovation in civil society aimed to create new employment for people at risk of social exclusion, while helping rural development. This paper seeks to briefly explain the characteristics and potential of SF, highlighting forms of collective organization like cooperatives. The analysis was based on the building of a database and on interviews with key developers and informants. Qualitative methodology has provided a diagnosis using tools such as SWOT analysis and flowcharts. This methodology has highlighted, on the one hand, the potential and contribution of SF in various areas (provision of social services in rural areas, local development, organic farming, social innovation, and economic alternatives) and, on the other, the gaps and needs of the sector that influence its development. Based on the effect of these factors, some strategies have been designed to contribute to the dissemination and promotion of SF in Catalonia.Keywords: organic farming, social farming, rural development, Catalonia, social exclusion, European Union., En Cataluña, como en muchos países de la Unión Europea, hay una crisis económica y social de las actividades agrarias. Desde el territorio han surgido iniciativas diversas que buscan conseguir la sostenibilidad ambiental, social y económica de sus explotaciones, como son la agricultura de proximidad o la agricultura social (AS). La AS es un fenómeno emergente en el ámbito rural y en el periurbano de los países europeos, aunque es una práctica incipiente en Cataluña. La AS da nuevas funcionalidades y nuevos significados a la práctica agrícola, más allá de la propia función productiva. En la actual situación socioeconómica, la AS aparece como una práctica de abajo arriba (bottom-up) de innovación social desde la sociedad civil con el fin de crear nueva ocupación para las personas en riesgo de exclusión social y a la vez ayudar al desarrollo rural. En esta aportación se pretende explicar brevemente las características y las posibilidades de la AS, poniendo de relieve las formas de organización colectiva como el cooperativismo. El diagnóstico se ha realizado a partir de la construcción de una base de datos y entrevistas a promotores e informadores clave. La metodología cualitativa ha permitido hacer este diagnóstico empleando instrumentos de análisis como el DAFO y el flujograma. La aplicación de esta metodología pone de relieve, por un lado, el potencial y la contribución de la AS en diversos ámbitos (dotar de servicios sociosanitarios áreas rurales, desarrollo local, agricultura ecológica, innovación social, alternativas económicas) y, por el otro, las carencias y necesidades del sector que condicionan su desarrollo. De acuerdo con la influencia de estos factores se han diseñado algunas estrategias para con

L’Eurobaròmetre és una enquesta de la Comissió Europea llançada dues vegades a l’any en tots els estats membres de la Unió Europea (UE) per a obtenir un millor coneixement de l’opinió dels seus ciutadans sobre un seguit de temes d’interès per als polítics de la UE. Per exemple, l’Eurobaròmetre estàndard 56.2 (2001) incloïa preguntes sobre el nombre de fills ideal que tenien a la ment els enquestats i sobre el nombre de fills que realment havien tingut. Aquestes preguntes es van repetir l’any següent als tretze antics països candidats (més Turquia) i, com a resultat, disposem d’informació de vint-i-vuit països en total. Després, altres eurobaròmetres han inclòs preguntes sobre com estan distribuïdes les responsabilitats familiars entre homes i dones. Aquest treball analitza conjuntament aquests resultats amb l’objectiu d’estudiar si hi ha una correlació entre la baixa fecunditat i el repartiment de les tasques domèstiques, en un context en què les dones estan creixentment involucrades al mercat de treball, però s’encarreguen encara de la major part de les tasques reproductives. Els resultats obtinguts són contraris als esperats: la fecunditat està dèbilment i negativament correlacionada amb una divisió més igualitària del treball domèstic.Paraules clau: fecunditat, relacions de gènere, repartiment de tasques, Unió Europea., The European Union Eurobarometer is a survey covering all the Member States carried out twice a year to obtain a broader acquaintance of the opinions of Europeans on specific issues of interest for EU policymakers. For instance, in Standard Eurobarometer 56.2 (2001) the former EU-15 Member State respondents were asked about current and ideal fertility. These questions were asked again the following year in the 13 former candidate countries (including Turkey); therefore, results are presently available for 28 countries. Several other more recent Eurobarometers also included questions on how family responsibilities were distributed among men and women. This article analyses all of these results with the intention of assessing whether or not low fertility and task-sharing are interrelated in any way because, although women are still responsible for most reproductive tasks, they are also increasingly incorporated into the labour market. The findings obtained run counter to initial expectations: present-day fertility is poorly and negatively correlated to a more egalitarian division of domestic work.Keywords: fertility, gender relations, gender-based task share, European Union.

Aquesta contribució explora les dinàmiques territorials que discorren a l’escenari fronterer Ceuta-Marroc en el context de la reconfiguració de la frontera hispanomarroquina posterior a l’entrada d’Espanya a la UE. L’anàlisi s’efectua a través de les nocions de continuïtat i discontinuïtat territorial. En l’actualitat, les dinàmiques territorials entre Ceuta i el Marroc es caracteritzen, d’una banda, per l’existència d’un conflicte geopolític i la implementació de mesures de securització que allunyen els dos costats de la frontera. I de l’altra, per la presència d’una creixent interacció transfronterera motivada per l’aflorament de noves sinèrgies econòmiques i potencialitats de cooperació en la gestió del territori, que apropen Ceuta i el seu entorn. El text aborda l’entrellaçament d’aquestes dues lògiques territorials. Conclou subratllant les modificacions que s’estan produint en les relacions de poder entre Ceuta i el Marroc.Paraules clau: Ceuta, Marroc, frontera, Unió Europea., This contribution examines the development of territorial dynamics on the Ceuta-Morocco border region in the context of the Spanish-Moroccan rebordering that followed Spain’s EU entrance. The evolution of border practice is canvassed through the confronting notions of territorial discontinuity and territorial continuity. Current territorial dynamics between Ceuta and Morocco are characterized by both the existence of conflictive geopolitical cross-border dialectics and the implementation of fortifying securitization measures. However, simultaneously, the border region is also marked by intensifying patterns of cross border interaction which are sourced in the rising potentialities of economic and urban cross-border cooperation. In this light, the paper seeks to map the present intertwining of these apparently disagreeing territorial trends. To conclude, the paper underlines the ongoing modification of relational power between Ceuta and Morocco.Key Words: Ceuta, Morocco, border, European Union., Esta contribución explora las dinámicas territoriales que discurren en el escenario fronterizo Ceuta-Marruecos en el contexto de la reconfiguración de la frontera hispano-marroquí posterior a la entrada de España en la UE. El análisis se efectúa mediante las nociones de continuidad y discontinuidad territorial. En la actualidad las dinámicas territoriales entre Ceuta y Marruecos se caracterizan, por una parte, por la existencia de un conflicto geopolítico y la implementación de medidas de securización, que alejan a los dos lados de la frontera. Y por otra parte, por la presencia de una creciente interacción transfronteriza motivada por el florecimiento de nuevas sinergias económicas y potencialidades de cooperación en la gestión del territorio, que acercan a Ceuta y a su entorno. El texto aborda el entrelazado de dichas lógicas territoriales. Concluye subrayando las modificaciones que se están produciendo en las relaciones de poder entre Ceuta y Marruecos.Palabras clave: Ceuta, Marruecos, Frontera, Unión Europea.