Una aproximació comparativa als tractats del Consell d'Europa i al marc de la Unió Europea pel que fa a la protecció de les llengües minoritàries

Aquest article se centra en la comparació de la normativa de la Unió Europea i la del Consell d'Europa en el camp de la protecció de les llengües minoritàries i estudia la relació entre tots dos sistemes. El Consell d'Europa ha estat molt important en la protecció de les llengües minoritàries, amb la creació de dos tractats rellevants: la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries el 1992 i la Convenció marc per a la protecció de les minories nacionals el 1995; ambdós tractats contenen nombroses clàusules detallades relatives a les llengües minoritàries. No tots els països, fins i tot de la Unió Europea, han ratificat aquests tractats. Dotze dels vint-i-set països de la UE no han ratificat la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. La Unió Europea dóna suport al multilingüisme perquè vol aconseguir la unitat tot conservant la diversitat. La Comunitat Europea ha fet passes importants en relació amb les llengües minoritàries, especialment en forma de resolucions del Parlament Europeu. La Comissió Europea, amb el suport del Parlament Europeu, ha tramitat ajuts financers per a les llengües que no són oficials. El respecte a les minories és un prerequisit per a l'adhesió de nous estats a la UE. La Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, aprovada a Niça el 7 de desembre del 2000, conté els articles 21 i 22, relatius a aquest tema. El Tractat de Lisboa fa una remissió a la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, que, en conseqüència, esdevé legalment vinculant d'acord amb el Tractat de Lisboa des del desembre del 2009. La Carta pot obrir el camí per apel·lar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en casos de discriminació per raons de llengua i dependrà de l'orientació dels jutges del TJUE que se'n faci una interpretació sense una base legal forta.