Search

El presente estudio de investigación pretende analizar la intensidad de la colaboración interprofesional (ICP) y la de sus cuatro dimensiones (coordinación, opinión sobre la percepción de los pacientes, grado en el que las actividades son compartidas y apreciación global) en los equipos de trabajo social (TS) y trabajo social sanitario (TSS) en el inicio de la pandemia en la Comunidad de Madrid. La investigación parte de la hipótesis de que, ante una situación de pandemia, existen diferencias en la colaboración interprofesional y en sus dimensiones en el TS y TSS. Es un estudio de investigación cuantitativo, observacional, descriptivo y transversal, realizado a 56 profesionales de Trabajo Social que se encontraban trabajando en primera línea cuando comenzó la pandemia. Los resultados obtenidos sugieren que la ICP fue media alta y el nivel de coordinación más bajo se observa en los rangos de edades más jóvenes y con menor experiencia. El present estudi de recerca pretén analitzar la intensitat de la col·laboració interprofessional (ICP) i la dels seus quatre dimensions (coordinació, opinió sobre la percepció dels pacients, grau en què les activitats són compartides i apreciació global) en els equips de treball social (TS) i treball social sanitari (TSS) en l'inici de la pandèmia a la Comunitat de Madrid. La investigació parteix de la hipòtesi que, davant d'una situació de pandèmia, hi ha diferències en la col·laboració interprofessional i en les seves dimensions al TS i TSS. És un estudi d'investigació quantitatiu, observacional, descriptiu i transversal, realitzat a 56 professionals de Treball Social que es trobaven treballant en primera línia quan va començar la pandèmia. Els resultats obtinguts suggereixen que la ICP va ser mitjana alta i el nivell de coordinació més baix s'observa en els rangs d'edats més joves i amb menys experiència. This research study aims to analyze the intensity of interprofessional collaboration (ICP) and that of its four dimensions (coordination, opinion on the perception of patients, degree to which activities are shared and global appreciation) in work teams social (TS) and social health work (TSS) at the beginning of the pandemic in the Community of Madrid. The research starts from the hypothesis that, in a pandemic situation, there are differences in interprofessional collaboration and its dimensions in the TS and TSS. It is a quantitative, observational, descriptive and cross-sectional research study, carried out on 56 Social Work professionals who were working on the front line when the pandemic began. The results obtained suggest that the ICP was medium high and the lowest level of coordination is observed in the younger age ranges and with less experience.

La atención sociosanitaria de los/as menores es un tema delicado de asistir debido al alto nivel de complejidad que supone tratar a un miembro de una unidad familiar que influye emocionalmente a este núcleo. Este trabajo realiza una revisión bibliográfica sobre los estudios que hablan acerca del fenómeno que supone la pérdida de salud en los/as menores y cómo se interviene con sus familias. Por ello, se habla en primer lugar de los términos de salud - enfermedad y, de cómo esta última dimensión repercute en la dinámica familiar interna. Seguidamente, se examina el concepto de los/as menores, acotando la amplitud del término al trabajo con la infancia. Se analiza lo que supone para ellos/as el proceso de pérdida de salud y la posterior hospitalización, haciendo especial énfasis en aquellos/as que deben permanecer ingresados/as así como al tratamiento de su patología. Avanzando en el tema, se explora a las familias y cuál es para ellas el significado de las enfermedades que cursan sus hijos/as. Finalmente, en relación con el Trabajo Social Sanitario, se investiga su intervención desde el ámbito de atención especializada. Esto último lleva a plantear una intervención mediante grupos multidisciplinares que aborde las demandas desde una perspectiva más integradora de las familias de los/as pacientes en el proceso de atención sociosanitaria. L'atenció sociosanitària dels / de les menors és un tema delicat d'assistir a causa de l'alt nivell de complexitat que suposa tractar a un membre d'una unitat familiar que influeix emocionalment a aquest nucli. Aquest treball realitza una revisió bibliogràfica sobre els estudis que parlen sobre el fenomen que suposa la pèrdua de salut en els / les menors i com s'intervé amb les seves famílies. Per això, es parla en primer lloc dels termes de salut - malaltia i, de com aquesta última dimensió repercuteix en la dinàmica familiar interna. Seguidament, s'examina el concepte dels / es menors, acotant l'amplitud de el terme a la feina amb la infància. S'analitza el que suposa per a ells / es el procés de pèrdua de salut i la posterior hospitalització, fent especial èmfasi en aquells / es que han de romandre ingressats / des així com a el tractament de la seva patologia. Avançant en el tema, s'explora a les famílies i quin és per a elles el significat de les malalties que cursen els seus fills / es. Finalment, en relació amb el Treball Social Sanitari, s'investiga la seva intervenció des de l'àmbit d'atenció especialitzada. Això últim porta a plantejar una intervenció mitjançant grups multidisciplinaris que abordi les demandes des d'una perspectiva més integradora de les famílies dels / de les pacients en el procés d'atenció sociosanitària. Social health care for minors is a delicate subject to attend due to the high level of complexity involved in treating a member of a family unit that emotionally influences this nucleus. This work carries out a bibliographic review on the studies that speak about the phenomenon that supposes the loss of health in the minors and how it intervenes with their families. For this reason, we first speak of the terms of health - disease and how this last dimension affects internal family dynamics. Next, the concept of minors is examined, limiting the scope of the term to work with children. It analyzes what the process of loss of health and subsequent hospitalization entails for them, with special emphasis on those who must remain hospitalized as well as the treatment of their pathology. Advancing on the subject, families are explored and what the meaning of the illnesses their children have is for them. Finally, in relation to Health Social Work, its intervention is investigated from the field of specialized care. The latter leads to proposing an intervention through multidisciplinary groups that addresses the demands from a more integrative perspective of the families of the patients in the process of social and health care.

La present recerca se centra a investigar l'accés de les persones sense llar al sistema sanitari català. Espanya segueix el model de benestar i participa com a estat membre de les Nacions Unides, per tant promou el desenvolupament sostenible de la població, fomenta la qualitat de vida i el gaudiment del nivell més alt possible de salut. Però el model té mancances per alguns col·lectius, les persones sense llar no disposen dels requisits per beneficiar-se de la universalitat de l'atenció sanitària, tant en àmbit nacional com autonòmic. L'exclusió que pateixen aquestes persones, pot ser produïda per la rigidesa estructural del sistema i perquè no permet el reconeixement de determinats elements identitaris del col·lectiu. Els objectius de la recerca són estudiar l'accés de les persones sense llar al sistema sanitari català, comparar la situació actual d'universalitat del sistema amb la resolució de les Nacions Unides sobre la cobertura universal sanitària i indagar sobre el paper del Treball Social Sanitari en l'atenció del col·lectiu. La tècnica que s'ha utilitzat per a l'obtenció d'informació ha estat l'entrevista estructurada. Finalment, les conclusions que se n'han extret són que l'accés universal al sistema sanitari català no té en compte particularitats del col·lectiu de sense llar i que la discriminació que pateixen, s'ha de tractar des de la interseccionalitat no només de gènere. I que el sistema no compleix els objectius de desenvolupament sostenible de la població. Finalment, la intervenció amb el col·lectiu ha de basar-se en un treball en xarxa amb Treball Social Sanitari, l'atenció primària social i altres entitats del tercer sector. This research it is focused on the homeless people access to the Catalan health system. Spain is governed by the welfare State and take part as a state member of the United Nations, so it means it want to promote the populations sustainable development, encourage the live quality and the enjoyment of the most possible high level of health. But this model has lacks for some collectives, the homeless do not have requirements to benefit of the health attention universality, both at the nationally and the regionally level. The exclusion these people suffer, it could be product of the structural rigidity and not because it does not allow the recognition of certain identity elements of the group. The objectives of this research are study the access of the homeless people to the Health Catalan system, compare the universality actual situation of the system with the United Nations resolution about universal Health coverage and to investigate about the task of the health social work for the collective homeless attention. The technique used to obtain the information has been the interview. Finally, the conclusions that have been extracted are that the universal access to the health Catalan system is not taken to account the particularities of the homeless collective and discriminations these people suffer, it must be treated from the intersectionality not only of gender. And that the system does not comply the objectives of sustainable development of the populations. Finally, the interventions with the collective must be based on networking with health socials work, social primary attention and with the others third sector entities.This research it is focused on the homeless people access to the Catalan health system. Spain is governed by the welfare State and take part as a state member of the United Nations, so it means it want to promote the populations sustainable development, encourage the live quality and the enjoyment of the most possible high level of health. But this model has lacks for some collectives, the homeless do not have requirements to benefit of the health attention universality, both at the nationally and the regionally level. The exclusion these people suffer, it could be product of the structural rigidity and not because it does not allow the recognition of certain identity elements of the group. The objectives of this research are study the access of the homeless people to the Health Catalan system, compare the universality actual situation of the system with the United Nations resolution about universal Health coverage and to investigate about the task of the health social work for the collective homeless attention. The technique used to obtain the information has been the interview. Finally, the conclusions that have been extracted are that the universal access to the health Catalan system is not taken to account the particularities of the homeless collective and discriminations these people suffer, it must be treated from the intersectionality not only of gender. And that the system does not comply the objectives of sustainable development of the populations. Finally, the interventions with the collective must be based on networking with health socials work, social primary attention and with the others third sector entities. La presente investigación se centra en investigar el acceso de las personas sin hogar en el sistema sanitario catalán. España sigue el modelo de bienestar y participa como estado miembro de las Naciones Unidas, por lo tanto promueve el desarrollo sostenible de la población, fomenta la calidad de vida y el disfrute del más alto nivel posible de salud. Pero el modelo tiene carencias por algunos colectivos, las personas sin hogar no disponen de los requisitos para beneficiarse de la universalidad de la atención sanitaria, tanto en ámbito nacional como autonómico. La exclusión que sufren estas personas, puede ser producida por la rigidez estructural del sistema y que no permite el reconocimiento de determinados elementos identitarios del colectivo. Los objetivos de la investigación son estudiar el acceso de las personas sin hogar en el sistema sanitario catalán, comparar la situación actual de universalidad del sistema con la resolución de las Naciones Unidas sobre la cobertura universal sanitaria e indagar sobre el papel del Trabajo Social Sanitario en la atención del colectivo. La técnica que se ha utilizado para la obtención de información ha sido la entrevista estructurada. Finalmente, las conclusiones que se han extraído son que el acceso universal al sistema sanitario catalán no tiene en cuenta particularidades del colectivo de sin hogar y que la discriminación que sufren, se debe tratar desde la interseccionalidad no sólo de género. Y que el sistema no cumple los objetivos de desarrollo sostenible de la población. Finalmente, la intervención con el colectivo ha de basarse en un trabajo en red con Trabajo Social Sanitario, la atención primaria social y otras entidades del tercer sector.

La enfermedad renal crónica es un suceso importante en la vida de las personas que aparece silenciosamente y de forma progresiva. Esta enfermedad afecta directamente en la calidad de vida de las personas produciendo limitaciones importantes en el estado funcional de las personas que la padecen. Esta situación genera necesidades psicosociales que requiere atención social. El proyecto de investigación que se presenta a continuación tiene por objeto conocer la intervención del Trabajador/a Social Sanitario/a ante los cambios biopsicosociales que experimentan los pacientes con enfermedad renal crónica que están sometidos a tratamiento dialítico de hemodiálisis tres veces por semanas con una duración de cuatro horas en el centro de diálisis Nephros de Diaverum del barrio de Montbau de Barcelona. Esta investigación ha adoptado un enfoque metodológico cuantitativo para analizar la información biopsicosocial registrada por la Trabajadora Social Sanitaria del centro de diálisis relativa a los pacientes atendidos y a la intervención social realizada durante los tres últimos años. Los resultados obtenidos confirman que las personas con enfermedad renal crónica en tratamiento de hemodiálisis muestran fragilidad y vulnerabilidad social derivada de su estado de salud. Donde sus actividades de la vida diaria se ven limitadas por las consecuencias físicas y psicológicas del tratamiento, requiriendo soporte y ayuda social. Chronic kidney disease is an important event in the life of people that appears silently and progressively. This disease affects people's quality of life, causing important functional limitations to people who suffer from it. This situation generates psychosocial needs that require social assistance. The research presented below aims to determine the intervention of the Social Health Worker in relation to the biopsychosocial changes experienced by patients with chronic kidney disease who are undergoing dialysis treatment three times per week with a duration of four hours at the Nephros Diaverum dialysis centre in the Montbau neighbourhood of Barcelona. This research has adopted a quantitative methodological approach to analyse the biopsychosocial information registered by the Social Health Worker at the dialysis clinic regarding the patients attended and the social intervention carried out during the last three years. The results obtained confirm that people with chronic kidney disease on dialysis treatment are fragile and social vulnerability arises due to their health condition. Activities of daily living are limited due to the physical and psychological consequences of the treatment, requiring support and social help. La malaltia renal crònica és un succés important en la vida de les persones que apareix silenciosament i de manera progressiva. Aquesta malaltia afecta directament en la qualitat de vida de les persones produint limitacions importants en l'estat funcional de les persones que la pateixen. Aquesta situació genera necessitats psicosocials que requereix atenció social. El projecte de recerca que es presenta a continuació té per objecte conèixer la intervenció del Treballador/a Social Sanitari/a davant els canvis biopsicosocials que experimenten els pacients amb malaltia renal crònica que estan sotmesos a tractament dialític d'hemodiàlisi tres vegades per setmanes amb una durada de quatre hores en el centre de diàlisi Nephros de Diaverum del barri de Montbau de Barcelona. Aquesta recerca ha adoptat un enfocament metodològic quantitatiu per a analitzar la informació biopsicosocial registrada per la Treballadora Social Sanitària del centre de diàlisi relativa als pacients atesos i a la intervenció social realitzada durant els tres últims anys. Els resultats obtinguts confirmen que les persones amb malaltia renal crònica en tractament d'hemodiàlisi mostren fragilitat i vulnerabilitat social derivada del seu estat de salut. On les seves activitats de la vida diària es veuen limitades per les conseqüències físiques i psicològiques del tractament, requerint suport i ajuda social.

L'aparició de l'escala ECISACH suposa un canvi de paradigma a la professió del Treball Social Sanitari. La valoració de la complexitat en la intervenció social durant els processos de salut passa de la subjectivitat i el criteri professional a la mesura quantitativa estandarditzada, obrint noves línies d'investigació que poden permetre dotar de major solidesa i criteri científic la nostre intervenció. Davant aquests arguments, la present investigació té l'objectiu de determinar la validesa de l'escala ECISACH a la unitat de llarga estada sociosanitària del Consorci Sanitari de l'Alt Penedès i Garraf, entenent l'existència de diferències en les característiques i temps d'abordatge del Treball Social Sanitari en relació a altres unitats hospitalàries i, fonamentant-se amb la hipòtesis que no resulta adequada perquè no contempla temporalitats elevades com les que es presenten a la unitat. A partir d'una extracció de dades sistematitzada i d'un anàlisis descriptiu, multivariable i de tall transversal es comparen les variables i s'agrupen segons els ítems de l'escala per valorar la seva representativitat i distribució. S'ha pogut determinar que els ítems de "temps de resposta institucional" i "temps de resolució social" no són representatius respecte els temps que presenta la intervenció a la unitat, però que aquest fet no és suficient per afirmar que l'escala ECISACH no és adequada, sinó que els seus resultats es poden veure alterats. Finalment, es realitza una proposta d'estudi multi cèntric per disposar d'una mostra i uns resultats amb major representativitat. La aparición de la escala ECISACH supone un cambio de paradigma a la profesión del Trabajo Social Sanitario. La valoración de la complejidad en la intervención social durante los procesos de salud pasa de la subjetividad y el criterio profesional a la medida cuantitativa estandarizada, abriendo nuevas líneas de investigación que pueden permitir dotar de mayor solidez y criterio científico la nuestro intervención. Ante estos argumentos, la presente investigación tiene el objetivo de determinar la validez de la escala ECISACH a la unidad de larga estancia sociosanitaria del Consorcio Sanitario del Alt Penedès y Garraf, entendiendo la existencia de diferencias en las características y tiempos de abordaje del Trabajo Social Sanitario en relación a otras unidades hospitalarias y, fundamentándose con la hipótesis que no resulta adecuada porque no contempla temporalidades elevadas como las que se presentan a la unidad. A partir de una extracción de datos sistematizada y de un análisis descriptivo, multivariable y de corte transversal se comparan las variables y se agrupan según los ítems de la escala para valorar su representatividad y distribución. Se ha podido determinar que los ítems de "tiempos de respuesta institucional" y "tiempo de resolución social" no son representativos respeto los tiempos que presenta la intervención a la unidad, pero que este hecho no es suficiente para afirmar que la escala ECISACH no es adecuada, sino que sus resultados se pueden ver alterados. Finalmente, se realiza una propuesta de estudio multe céntrico para disponer de una muestra y unos resultados con mayor representatividad. The emergence of the ECISACH scale represents a paradigm shift in the profession of Health Social Work. The assessment of the complexity of social intervention during health processes goes from subjectivity and professional criteria to standardized quantitative measurement, opening new lines of research that can provide greater strength and scientific criteria for our intervention. Given these arguments, the present research aims to determine the validity of the ECISACH scale in the long-stay social and health unit of the Alt Penedès i Garraf Health Consortium, understanding the existence of differences in the characteristics and time of approach to Health Social Work in relation to other hospital units and, based on the hypothesis that it is not appropriate because it does not include high temporality rates such as those presented in the unit. Based on a systematic data extraction and a descriptive, multivariate and cross-sectional analysis, the variables are compared and grouped according to the items on the scale to assess their representativeness and distribution. It has been determined that the items of "institutional response time" and "social resolution time" are not representative of the time presented by the intervention in the unit, but that this fact is not sufficient to state that the ECISACH scale it is not adequate, but its results may be altered. Finally, a multi-center study proposal is made to have a more representative sample and results.

Desde este trabajo se pretende conocer el papel, rol y funciones del Trabajo Social Sanitario en el ámbito de cuidados paliativos, concretamente en los equipos de soporte de cuidados paliativos domiciliarios, desde dentro del equipo interdisciplinar y en la intervención con pacientes y familiares. Además, se estudian que son los cuidados paliativos domiciliarios, las diferentes modalidades existentes (equipos de soporte de cuidados paliativos domiciliarios o equipos de soporte de atención paliativa domiciliaria, unidades de cuidados paliativos domiciliarios, hospitalización domiciliaria y emergencias domiciliarias), los factores para acceder a ellos, las preferencias de pacientes y familiares y las ventajas y riesgos de los cuidados paliativos domiciliarios, que van a generar una serie de necesidades biopsicosociales (biofísicas, psicológicas, sociales y espirituales). Y se investiga el proceso de tránsito a la etapa de fin de vida y duelo, interfiriendo en las necesidades que se generan a nivel individual y grupal, para ello es necesaria la presencia de Trabajo Social Sanitario en los equipos interdisciplinares para intervenir antes y después de que se produzca el fallecimiento, porque produce una mejor adaptación a la situación. Para ello se ha realizado una revisión bibliográfica, con una muestra de 28 fuentes documentales, dando lugar a este estudio cualitativo-descriptivo. The aim of this paper is to understand the role and function of Health Social Work in the field of palliative care, specifically in home palliative care support teams, from within the interdisciplinary team and in the intervention with patients and families. Furthermore, we study what palliative home care is, the different existing modalities (palliative home care support teams, palliative home care units, home hospitalization and home emergencies), the factors to access them, the preferences of patients and families and the advantages and risks of palliative home care, which will generate a series of biopsychosocial needs (biophysical, psychological, social and spiritual). And the process of transition to the end of life and mourning stage is investigated, interfering in the needs that are generated at an individual and group level. For this, the presence of Health Social Work in the interdisciplinary teams is necessary to intervene before and after the death occurs, because it produces a better adaptation to the situation. To this end, a bibliographic review was carried out, with a sample of 28 documentary sources, giving rise to this qualitative-descriptive study. Des d'aquest treball es pretén conèixer el paper, rol i funcions del Treball Social Sanitari en l'àmbit de cures pal·liatives, concretament en els equips de suport de cures pal·liatives domiciliàries, des de dins de l'equip interdisciplinari i en la intervenció amb pacients i familiars. A més, s'estudien que són les cures pal·liatives domiciliàries, les diferents modalitats existents (equips de suport de cures pal·liatives domiciliàries o equips de suport d'atenció pal·liativa domiciliària, unitats de cures pal·liatives domiciliàries, hospitalització domiciliària i emergències domiciliàries), els factors per a accedir a ells, les preferències de pacients i familiars i els avantatges i riscos de les cures pal·liatives domiciliàries, que generaran una sèrie de necessitats biopsicosociales (biofísiques, psicològiques, socials i espirituals). I s'investiga el procés de trànsit a l'etapa de fi de vida i duel, interferint en les necessitats que es generen a nivell individual i grupal, per a això és necessària la presència de Treball Social Sanitari en els equips interdisciplinaris per a intervenir abans i després que es produeixi la defunció, perquè produeix una millor adaptació a la situació. Per a això s'ha realitzat una revisió bibliogràfica, amb una mostra de 28 fonts documentals, donant lloc a aquest estudi qualitatiu-descriptiu.

Amb la realització d'aquest treball es pretén saber si son identificades les necessitats i els riscos psicosocials del col·lectiu de persones majors de 80 anys que pateixen una soledat no volguda i han estat intervinguts quirúrgicament (d'ara en endavant IQ). La recuperació post cirurgia pot allargar-se i son traslladats en centres sociosanitaris, però, és a raó d'aquesta soledat aquest trasllat? Influeix l'estat anímic en la recuperació física? Com perceben aquestes persones l'ingrés i el posterior trasllat? La resposta a aquestes qüestions ens ajudarà a conèixer les necessitats i els riscos psicosocials que pateix aquest grup i com influeixen en la seva posterior recuperació. Aquest treball pretén fer la recerca de les dades d'una manera objectiva per poder entendre millor les necessitats i mancances d'aquest grup i, així, en l'exercici de la meva professió, poder atendre de manera més adequada les seves demandes, entenent quines necessitats precisen cobrir i quins riscos han d'evitar i/o pal·liar. The purpose of this work is find out if the psychosocial needs and risks of the collective of people over age of 80 who suffer from "unwanted" loneliness and have undergone surgery have been identified. Post-surgery recovery can be lengthened and they are transferred to health care centers, but why is this transfer so lonely? Does mood affect physical recovery? How do these people perceive income and subsequent relocation? Answering these questions will help us to understand the psychosocial needs and risks of this group and how they influence their recovery. This work aims to do the research of the data in an objective way to better understand the needs and shortcomings of this group and in the exercise of my profession, to be able to better meet their demands, understanding what needs need to be covered and what risks should be avoided and / or mitigated. Con la realización de este trabajo se pretende saber si su identificadas las necesidades y los riesgos psicosociales del colectivo de personas mayores de 80 años que sufren una soledad no querida y han sido intervenidos quirúrgicamente (de ahora en adelante IQ). La recuperación puesto cirugía puede alargarse y sueño trasladados en centros sociosanitarios, pero, es a razón de esta soledad este traslado? Influye el estado anímico en la recuperación física? Cómo perciben estas personas el ingreso y el posterior traslado? La respuesta a estas cuestiones nos ayudará a conocer las necesidades y los riesgos psicosociales que sufre este grupo y como influyen en su posterior recuperación. Este trabajo pretende hacer la investigación de los datos de una manera objetiva para poder entender mejor las necesidades y carencias de este grupo y, así, en el ejercicio de mi profesión, poder atender de manera más adecuada sus demandas, entendiendo qué necesidades precisan cubrir y qué riesgos tienen que evitar y/o paliar.

Este trabajo de investigación muestra la integración de diferentes disciplinas que nutren el trabajo de análisis del genosociograma desde la sistémica del inconsciente, el esquema matriz que lo sustenta y los resultados de su aplicación en el bienestar de los profesionales de la intervención social en un contexto formativo. Se muestra la integración de las diferentes disciplinas desde el marco teórico de la Bio-Psico-Genealogía (teoría psicoanalítica, la neurociencia, la epigenética, la neurobiología, la física, y el modelo psicodinámico) que nutren el trabajo de análisis del genosociograma desde la sistémica del inconsciente. Con este trabajo de investigación y desde Trabajo Social Sanitario, se ofrece a los profesionales de la intervención social la posibilidad de convertir una herramienta, el genosociograma, ampliamente conocida por los profesionales, en una técnica diagnóstica dentro del trabajo social clínico orientado al desarrollo de las potencialidades de las personas, la prevención y la salud en un contexto socio-relacional. Para ello, se ha realizado un estudio de investigación observacional descriptivo y explicativo cuya población diana ha estado conformada por profesionales en activo con el objetivo de constatar la herramienta del genosociograma como la técnica que permite acceder a la información del subconsciente o preconsciente para identificar el malestar psicosocial de la persona con la que se interviene y poder establecer como profesionales una relación terapéutica con un papel activo en el acompañamiento del sufrimiento psicosocial. Este trabajo de investigación permite constatar cómo esta herramienta, en manos de un profesional experto en su análisis y acompañamiento terapéutico humanista, puede facilitar el diagnóstico del origen del malestar psicosocial de la persona con la que interviene. Aquest treball de recerca mostra la integració de diferents disciplines que nodreixen el treball d'anàlisi del genosociograma des de la sistèmica de l'inconscient, l'esquema matriu que el sustenta i els resultats de la seva aplicació en el benestar dels professionals de la intervenció social en un context formatiu. Es mostra la integració de les diferents disciplines des del marc teòric de la Bio-Psico-Genealogia (teoria psicoanalítica, la neurociència, l'epigenètica, la neurobiologia, la física, i el model psicodinámico) que nodreixen el treball d'anàlisi del genosociograma des de la sistèmica de l'inconscient. Amb aquest treball de recerca i des de Treball Social Sanitari, s'ofereix als professionals de la intervenció social la possibilitat de convertir una eina, el genosociograma, àmpliament coneguda pels professionals, en una tècnica diagnòstica dins del treball social clínic orientat al desenvolupament de les potencialitats de les persones, la prevenció i la salut en un context soci-relacional. Per a això, s'ha realitzat un estudi de recerca observacional descriptiu i explicatiu la població del qual diana ha estat conformada per professionals en actiu amb l'objectiu de constatar l'eina del genosociograma com la tècnica que permet accedir a la informació del subconscient o preconscient per a identificar el malestar psicosocial de la persona amb la qual s'intervé i poder establir com a professionals una relació terapèutica amb un paper actiu en l'acompanyament del sofriment psicosocial. Aquest treball de recerca permet constatar com aquesta eina, en mans d'un professional expert en la seva anàlisi i acompanyament terapèutic humanista, pot facilitar el diagnòstic de l'origen del malestar psicosocial de la persona amb la qual intervé. This research work shows the integration of differents disciplines which nourish the genosociogram analysis work from the systemics of unconscious, the matrix scheme that supports it and results of its application on social intervention professionals welfare in a formative context. All of them with the aim of generating knowledge available to professionals. The integration of the different disciplines from the theoretical framework of Bio-PhsycoGeneology (psychoanalytic theory, neuroscience, epigenetics, neurobiology, physics, psychodynamic model) is shown that nourish the analysis of the genosociogram from the systemic of the unconscious work. With this research work and from Social Health Work, social intervention professionals are offered the chance of transform a tool, genosociogram, widely known by professionals, in a diagnostic technique within clinic social work oriented to the development of people's potential, prevention and health in a socio-relational context. In order to get that, it has been done a descriptive and explanatory observational research study which target has been formed by active professionals with the aim of confirm genosociogram tool as technique that is able to access to the subconscious or preconscious information to identify the psychosocial discomfort of intervened people and being able to set as professionals a therapeutic relationship with an active role in accompanying psychosocial suffering. This research work allows to confirm who this tool, in hands of an expert in its analysis and humanistic therapeutic accompaniment, can provide the diagnostic of the origin of psychosocial discomfort of intervened people.

The main topic of this dissertation explores children's disabilities, in particular those of a psychic or mental nature, with a special focus on the assessment of capacity, its procedure, resolution and benefits, as well as the impact this has on the current socio-educational model. In the following lines I am going to conduct an analysis on the early diagnosis and how this eases the process to enter adulthood for the affected patients. I am also going to study the manner in which the educational system deals with this subject and the role that health and social care workers play throughout this process. I will make special emphasis on the importance of a solid educational foundation for those students who present some difficulties in its future development regarding all existing social standards. Therefore, it is of high importance that these pathologies are early detected on specific institutes, such as centres specialised on early detection of disabilities, which will set the basis for a faster and more efficient intervention on the educational centres in a later stage. El següent treball es centra en la discapacitat en infants, concretament aquelles discapacitats de indole psíquica i/o mental, posant èmfasis en el servei de valoració de la discapacitat, en el seu procediment, resolució i avantatges, i la repercussió que provoca en el model socioeducatiu actual. Es pretén realitzar un anàlisi entorn als diagnòstics precoços i la facilitació a l'entrada en l'edat adulta dels afectats, com el sistema educatiu aborda dites qüestions i el paper del treballador/a social sanitari/a en el procés. Es vol remarcar la importància que representa una bona base educativa en els alumnes/as que presenten certes dificultats en la seva projecció futura en tots els nivells socials existents. Doncs, és primordial en primer lloc la detecció precoç d'aquesta patologia des dels centres especialitzats, com podria ser els centres d'atenció precoç, per posteriorment una actuació ràpida i eficaç en els centres escolars. El siguiente trabajo se centra en la discapacidad en niños, concretamente aquellas discapacidades de indole psíquica y/o mental, poniendo énfasis en el servicio de valoración de la discapacidad, en su procedimiento, resolución y ventajas, y la repercusión que provoca en el modelo socioeducativo actual. Se pretende realizar un análisis entorno a los diagnósticos precoces y la facilitación en la entrada en la edad adulta de los afectados, como el sistema educativo aborda dichas cuestiones y el papel del trabajador/a social sanitario/a en el proceso. Se quiere remarcar la importancia que representa una buena base educativa en los alumnos/as que presentan ciertas dificultades en su proyección futura en todos los niveles sociales existentes. Pues, es primordial en primer lugar la detección temprana de esta patología desde los centros especializados, como podría ser los centros de atención temprana, por posteriormente una actuación rápida y eficaz en los centros escolares.

Segons l'Organització Mundial de la Salut, el càncer és la segona causa de mort en l'actualitat. El diagnòstic d'una malaltia oncològica és reconegut socialment per tenir un gran impacte per al pacient, com per al cuidador principal. Els cuidadors principals davant la complexitat de la malaltia, s'enfronten a moltes responsabilitats mèdiques, presa de decisions, atencions i cures, que poden causar problemes físics, psicològics, socials, laborals i econòmics. Objectius, proporcionar mitjançant un grup socioterapèutic un espai de ventilació setmanal als cuidadors principals dels pacients amb malaltia oncològica avançada ingressats al servei d'oncologia per treballar tècniques, habilitats i estratègies d'autocura, per així potenciar les seves capacitats individuals i disminuir la sobrecàrrega emocional, física, i psicològica que se'n deriva de cuidar a una persona amb una malaltia oncològica avançada. Mètode: projecte de metodologia mixta, els subjectes seran els cuidadors principals dels pacients amb diagnòstic de malaltia avançada, ingressats al servei d'oncologia. El grup estarà format per 12 participants, amb la possibilitat que s'incorporin dos més a les primeres dues sessions. En total 10 sessions, amb duració de 1.30 h, dues vegades a la setmana, els dimarts i dijous. Els continguts del grup seran: normes d'autocura, mindfulness, ventilació emocional, informació i assessorament sociolaboral i prestacions econòmiques, document de voluntats anticipades, informació sobre recursos, servei i entitats, resiliència, musicoteràpia i art teràpia. Resultats: la participació en un grup socioterapèutic segons la bibliografia emprada, és satisfactori per reduir la sobrecàrrega, i afavorir el benestar emocional, físic, social i psicològic dels cuidadors principals. According to the World Health Organization, cancer is the second cause of death today. The diagnosis of an oncological disease is socially recognized for having a major impact on the patient, as well as on the primary caregiver. The primary caregivers, faced with the complexity of the disease, face many medical responsibilities, decision ¿ making, personal care, which can cause physical, psychological, social, labor and economic problems. Objectives: provide, through a sociotherapeutic group, weekly ventilation space for the primary caregivers of patients with advanced oncological disease admitted to the oncology service to work on selfcare techniques, skills and strategies, thereby enhancing their individual capacities and reducing the emotional, physical and psychological overburden resulting from caring for a person with advanced oncological disease Method: Joint methodology project subjects shall be the primary caregivers of patients with advanced disease diagnosis admitted to the oncology service. The group will be composed of 12 participants, with the possibility that two additional participants may join the first two sessions. A total of 10 meetings, lasting 1.30 h, twice a week, on Tuesdays and Thursdays. The contents of the group shall be: standards of self-care, mindfulness, emotional ventilation, sociolabor information and advice and economic benefits, document of anticipated wills, information on resources, services and entities, resilience, music therapy and therapy. Results, participation in a socio-therapeutic group according to the literature used is satisfactory in order to reduce overburdening and to promote the emotional, physical, social and psychological well-being of the primary caregivers. Según la Organización Mundial de la Salud, el cáncer es la segunda causa de muerte en la actualidad. El diagnóstico de una dolencia oncológica es reconocido socialmente para tener un gran impacto para el paciente, como para el cuidador principal. Los cuidadores principales ante la complejidad de la dolencia, se enfrentan a muchas responsabilidades médicas, toma de decisiones, atenciones y curas, que pueden causar problemas físicos, psicológicos, sociales, laborales y económicos. Objetivos, proporcionar mediante un grupo socioterapèutic un espacio de ventilación semanal a los cuidadores principales de los pacientes con dolencia oncológica avanzada ingresados al servicio de oncología para trabajar técnicas, habilidades y estrategias de autocuidado, por así potenciar sus capacidades individuales y disminuir la sobrecarga emocional, física, y psicológica que se deriva de cuidar a una persona con una dolencia oncológica avanzada. Método: proyecto de metodología mixta, los sujetos serán los cuidadores principales de los pacientes con diagnóstico de dolencia avanzada, ingresados al servicio de oncología. El grupo estará formado por 12 participantes, con la posibilidad que se incorporen dos más a las primeras dos sesiones. En total 10 sesiones, con duración de 1.30 h, dos veces en la semana, los martes y jueves. Los contenidos del grupo serán: normas de autocuidado, mindfulness, ventilación emocional, información y asesoramiento sociolaboral y prestaciones económicas, documento de voluntades anticipadas, información sobre recursos, servicio y entidades, resiliencia, musicoterapia y arte terapia. Resultados: la participación en un grupo socioterapèutic según la bibliografía empleada, es satisfactorio para reducir la sobrecarga, y favorecer el bienestar emocional, físico, social y psicológico de los cuidadores principales.

El registro riguroso de los datos en Trabajo Social Sanitario (TSS) se constituye como un elemento identitario de la profesión desde su consolidación como disciplina científica. Por este motivo, en esta investigación se han analizado los procedimientos de registro y uso de la Historia Social Sanitaria (HSS) de Atención Primaria de Salud (APS) de Cantabria, así como la interpretación que hacen los/as profesionales de los conceptos que componen la herramienta y su adaptabilidad a diferentes tipologías de riesgo social. La metodología utilizada ha tenido un carácter descriptivo, combinando un enfoque cuantitativo y cualitativo, y se ha basado en la aplicación del método de la encuesta. El cuestionario utilizado se ha enviado a todos/as los/as profesionales de TSS de APS. El estudio ha permitido descubrir la presencia de variabilidad en los procedimientos de registro de la HSS y la ausencia de un consenso generalizado sobre los conceptos, las variables y los indicadores recogidos en la misma. Dada la importancia que tienen los registros para la construcción de conocimiento científico en TSS, los resultados muestran la necesidad de desarrollar en el futuro un proceso de análisis y reflexión con el conjunto de profesionales de TSS que permita enriquecer y refinar conceptualmente el registro, así como sistematizar el uso de la herramienta. Investigar en esta línea contribuirá a mejorar la fiabilidad y validez de la herramienta y redundará en la mejora de la evaluación y gestión de los servicios sanitarios. The rigorous data record in Health Social Work (HSW) has been considered to be an identifying element of the profession since its consolidation as a scientific discipline. Hence, this master thesis has analysed the procedures for the register and the use of Health Social History (HSS) in Primary Health Care (PHC) in Cantabria, as well as the professionals' interpretation of the concepts included in the tool and its adaptability to different typologies of social risk. The methodology used has had a descriptive character, combining a quantitative and qualitative approach, and has been based on the application of the survey method. The questionnaire used has been sent to all HSW professionals in PHC. The study revealed the existence of variability with regard to HSS registration procedures and the absence of a general consensus on the concepts, variables and indicators compiled in the HSS. Given the importance of the records for the improvement of scientific knowledge in HSW, the results show the need to further develop a process of analysis and reflection with the HSW professionals which allows to enrich and to redefine the data record conceptually, as well as to organize the use of the tool. Research along these lines will contribute not only to improve the reliability and validity of the analytic tool but also to improve health services evaluation and management. El registre rigorós de les dades en Treball Social Sanitari (TSS) es constitueix com un element identitari de la professió des de la seva consolidació com a disciplina científica. Per aquest motiu, en aquesta recerca s'han analitzat els procediments de registre i ús de la Història Social Sanitària (HSS) d'Atenció Primària de Salut (APS) de Cantàbria, així com la interpretació que fan els/as professionals dels conceptes que componen l'eina i la seva adaptabilitat a diferents tipologies de risc social. La metodologia utilitzada ha tingut un caràcter descriptiu, combinant un enfocament quantitatiu i qualitatiu, i s'ha basat en l'aplicació del mètode de l'enquesta. El qüestionari utilitzat s'ha enviat a tots/as els/as professionals de TSS de APS. L'estudi ha permès descobrir la presència de variabilitat en els procediments de registre de la HSS i l'absència d'un consens generalitzat sobre els conceptes, les variables i els indicadors recollits en aquesta. Donada la importància que tenen els registres per a la construcció de coneixement científic en TSS, els resultats mostren la necessitat de desenvolupar en el futur un procés d'anàlisi i reflexió amb el conjunt de professionals de TSS que permeti enriquir i refinar conceptualment el registre, així com sistematitzar l'ús de l'eina. Investigar en aquesta línia contribuirà a millorar la fiabilitat i validesa de l'eina i redundarà en la millora de l'avaluació i gestió dels serveis sanitaris.

La ética es una rama de la filosofía que alude al estudio que se ocupa de reflexionar sobre lo que es correcto o incorrecto en el comportamiento humano, así como las normas morales que regulan las relaciones humanas. Todas las profesiones tienen diferentes maneras de hacer que las distinguen de las demás. En el caso del Trabajo social, puesto que es una profesión que trabaja para las personas con la finalidad de conseguir un bienestar social y personal óptimo, debe integrar aspectos éticos en su práctica. La ética profesional es un tema fundamental en el día a día de estos profesionales ya que deben enfrentarse a una gran variedad de conflictos o dilemas éticos. La intervención en trabajo social sanitario requiere en todo momento una reflexión ética. Por este motivo se pretende realizar una investigación con el fin de conocer los aspectos éticos más relevantes que surgen en la intervención del trabajador social en su ejercicio profesional y sobre cómo actuar para no vulnerar los derechos de las personas. L'ètica és una branca de la filosofia que al·ludeix a l'estudi que s'ocupa de reflexionar sobre el que és correcte o incorrecte en el comportament humà, així com les normes morals que regulen les relacions humanes. Totes les professions tenen diferents maneres de fer que les distingeixen de les altres. En el cas del Treball social, ja que és una professió que treballa per a les persones amb la finalitat d'aconseguir un benestar social i personal òptim, ha d'integrar aspectes ètics en la seva pràctica. L'ètica professional és un tema fonamental en el dia a dia d'aquests professionals ja que han d'enfrontar-se a una gran varietat de conflictes o dilemes ètics. La intervenció en treball social sanitari requereix en tot moment una reflexió ètica. Per aquest motiu es pretén realitzar una recerca amb la finalitat de conèixer els aspectes ètics més rellevants que sorgeixen en la intervenció del treballador social en el seu exercici professional i sobre com actuar per a no vulnerar els drets de les persones. Ethics is a branch of philosophy that refers to the study that deals with reflecting on what is right or wrong in human behavior, as well as the moral norms that regulate human relationships. All professions have different ways of doing that distinguish them from others. In the case of Social Work, since it is a profession that works for people in order to achieve optimal social and personal well-being, it must integrate ethical aspects into its practice. Professional ethics is a fundamental issue in the day to day of these professionals as they must face a wide variety of conflicts or ethical dilemmas. The intervention in health social work requires an ethical reflection at all times. For this reason it is intended to conduct an investigation in order to know the most relevant ethical issues that arise in the intervention of the social worker in his professional practice and on how to act so as not to violate the rights of the people.

La finalidad de esta investigación es la elaboración de un estudio para conocer la repercusión que tiene sobre el estado de salud estar en situación de pobreza energética en la población identificada como Paciente Crónico Complejo (PCC). Este estudio se ha realizado mediante una metodología cualitativa, a través de diez entrevistas realizadas a personas identificadas como PCC, que están o han estado en situación de pobreza energética. A través de estas entrevistas y de la búsqueda de bibliografía, se ha podido cumplir la finalidad de dicha investigación recalcando la importancia de la figura del trabajador social sanitario. La finalitat d'aquesta recerca és l'elaboració d'un estudi per a conèixer la repercussió que té sobre l'estat de salut estar en situació de pobresa energètica en la població identificada com a Pacient Crònic Complex (PCC). Aquest estudi s'ha realitzat mitjançant una metodologia qualitativa, a través de deu entrevistes realitzades a persones identificades com a PCC, que estan o han estat en situació de pobresa energètica. A través d'aquestes entrevistes i de la cerca de bibliografia, s'ha pogut complir la finalitat d'aquesta recerca recalcant la importància de la figura del treballador social sanitari. The objective of this investigation is to observe the repercussions of energy poverty on the health conditions within the population identified as Complex Chronic Patients. This study was conducted using a qualitative methodology through 10 interviews with persons identified as Complex Chronic Patient and who are or have been in a situation of energy poverty. Through these interviews and literature research, I was able to fulfil the objective of this investigation, emphasizing the importance of health social workers.

El crecimiento de la esperanza de vida ha generado el fenómeno del envejecimiento demográfico aumentando en consecuencia las personas mayores con enfermedades crónicas y complejas y al mismo tiempo con más problemas sociales. Este estudio tiene como objetivo explorar y describir la realidad del modelo de atención a la complejidad en los Pacientes Crónicos Complejos (PCC) y los pacientes con necesidad de un Modelo de Atención a la Cronicidad Avanzada (MACA) ingresados en el Hospital Dos de Maig (HDM), mediante un estudio descriptivo transversal y empleando la metodología cuantitativa. La muestra se centra en los PCC y MACA dados de alta en unidades de hospitalización. Los resultados sugieren que la teoría del modelo de atención a la complejidad no es factible. La mayoría de los pacientes analizados no tenían revisión anual de las valoraciones sociales desde atención primaria ni intervenciones desde el Hospital Dos de Maig, no disponían de la Planificación de Decisiones Anticipadas (PDA) ni del Documento de Voluntades Anticipadas (DVA) y los Planes de Intervención Individualizados y Compartidos (PIIC) no disponían de información sociofamiliar. Este trabajo concluye que el aumento de las personas con enfermedades crónicas complejas, los recursos humanos existentes de trabajo social sanitario y el tiempo de estancia hospitalaria limitan las intervenciones de TSS desde atención primaria y hospitalaria. Por otro lado, se indica la reducida participación de los TSS en la elaboración de los PIIC y la falta de interiorización de las bases de la Atención Centrada en la Persona. The growth of life expectancy has generated the phenomenon of demographic aging, consequently increasing older people with chronic and complex diseases and at the same time with more social problems. The purpose of this study is to explore and describe the reality of the complexity care model in Complex Chronic Patients and patients in need of an Advanced Chronicity Attention Model admitted to the Hospital Dos de Maig (HDM), through a cross-sectional descriptive study and using the quantitative methodology. The sample focuses on the complex chronic patient and advanced chronicity patient discharged in hospitalization units. The results suggest that the theory of the attention to complexity model is not feasible. Most of the patients analyzed did not have an annual review of the social assessments from primary care or interventions from the Hospital Dos de Maig, they had neither the advance decision planning nor the advance directives document and the individualized and shared intervention plan did not have socio-familiar information. This work concludes that the increase of people with complex chronic diseases, the existing human resources of social health work and the time of hospital stay limit the interventions of social health work from primary and hospital care. On the other hand, it is indicated the reduced participation of the social health workers in the elaboration of the individualized and shared intervention plan and the lack of internalization of the bases of the person centered care. El creixement de l'esperança de vida ha generat el fenomen de l'envelliment demogràfic augmentant en conseqüència les persones majors amb malalties cròniques i complexes i al mateix temps amb més problemes socials. Aquest estudi té com a objectiu explorar i descriure la realitat del model d'atenció a la complexitat en els Pacients Crònics Complexos (PCC) i els pacients amb necessitat d'un Model d'Atenció a la Cronicitat Avançada (MACA) ingressats a l'Hospital Dos de Maig (HDM), mitjançant un estudi descriptiu transversal i emprant la metodologia quantitativa. La mostra se centra en els PCC i MACA donats d'alta en unitats d'hospitalització. Els resultats suggereixen que la teoria del model d'atenció a la complexitat no és factible. La majoria dels pacients analitzats no tenien revisió anual de les valoracions socials des d'atenció primària ni intervencions des de l'Hospital Dos de Maig, no disposaven de la Planificació de Decisions Anticipades (PDA) ni del Document de Voluntats Anticipades (DVA) i els Planes d'Intervenció Individualitzats i Compartits (PIIC) no disposaven d'informació sociofamiliar. Aquest treball conclou que l'augment de les persones amb malalties cròniques complexes, els recursos humans existents de treball social sanitari i el temps d'estada hospitalària limiten les intervencions de TSS des d'atenció primària i hospitalària. D'altra banda, s'indica la reduïda participació dels TSS en l'elaboració dels PIIC i la falta d'interiorització de les bases de l'Atenció Centrada en la Persona.

El ictus se sitúa a nivel mundial, europeo y español, entre las primeras causas de muerte, constituyendo en sí un problema de primer orden. Se prevé que el problema vaya en aumento en España, dado el envejecimiento progresivo de la población, y al ser la edad uno de los factores que facilitan la aparición de la enfermedad. El ictus se presenta de forma inesperada en el paciente, produciéndole una serie de secuelas a nivel físico, psicológico y social, que van a repercutir en su vida, pudiendo afectar en la realización de las actividades de la vida diaria y en la organización de la dinámica familiar. El alta hospitalaria y la derivación a un centro de rehabilitación indicado por prescripción médica va a permitir una mejor recuperación del paciente como paso previo a su regreso al domicilio familiar. Para ello, es necesario que, desde este recurso de rehabilitación, se lleve a cabo un trabajo con el paciente y su familia de cara a detectar la presencia de necesidades sociales derivadas del ictus y poner en marcha un plan de intervención de cara a abordarlas, y así, ir preparando el alta del centro residencial de rehabilitación con el fin de conseguir una mejora de las capacidades funcionales y cognitivas que faciliten su regreso al entorno domiciliario del paciente. Todo ello se realizará bajo el amparo de la coordinación interdisciplinar y contando siempre con la participación del paciente y de su familia en la elaboración del Plan de Alta. Stroke is located worldwide, European and Spanish, among the leading causes of death, constituting itself a problem of the first order. It is expected that the problem will increase in Spain, given the progressive aging of the population, and as age is one of the factors that facilitate the onset of the disease. Stroke occurs unexpectedly in the patient, producing a series of sequels at a physical, psychological and social level, which will affect their lives, and may affect the carrying out of activities of daily life and the organization of the family dynamics. The hospital discharge and the referral to a rehabilitation center indicated by medical prescription will allow a better recovery of the patient as a step prior to his return to the family home. For this, it is necessary that, from this rehabilitation resource, work is carried out with the patient and his family in order to detect the presence of social needs derived from the stroke and to launch an intervention plan in order to address them, and thus, prepare the discharge of the residential rehabilitation center in order to achieve an improvement in the functional and cognitive capacities that facilitate their return to the patient's home environment. All this will be done under the umbrella of interdisciplinary coordination and always with the participation of the patient and his family in the preparation of the Discharge Plan. El ictus se situa a nivell mundial, europeu i espanyol, entre les primeres causes de mort, constituint en sí un problema de primer ordre. Es preveu que el problema vagi en augment a Espanya, donat l'envelliment progressiu de la població, i en ser l'edat un dels factors que faciliten l'aparició de la malaltia. El ictus es presenta de forma inesperada en el pacient, produint-li una sèrie de seqüeles a nivell físic, psicològic i social, que van a repercutir en la seva vida, podent afectar en la realització de les activitats de la vida diària i en l'organització de la dinàmica familiar. L'alta hospitalària i la derivació a un centre de rehabilitació indicat per prescripció mèdica va a permetre una millor recuperació del pacient com a pas previ al seu retorn al domicili familiar. Per a això, és necessari que, des d'aquest recurs de rehabilitació, es dugui a terme un treball amb el pacient i la seva família de cara a detectar la presència de necessitats socials derivades del ictus i engegar un pla d'intervenció de cara a abordar-les, i així, anar preparant l'alta del centre residencial de rehabilitació amb la finalitat d'aconseguir una millora de les capacitats funcionals i cognitives que facilitin el seu retorn a l'entorn domiciliari del pacient. Tot això es realitzarà sota l'empara de la coordinació interdisciplinària i explicant sempre amb la participació del pacient i de la seva família en l'elaboració del Pla d'Alta.

El paciente anciano pluripatológico genera estancias hospitalarias innecesarias por razones no médicas. Por ello se propone describir predicadores que permitan una acción precoz por parte de los Trabajadores Sociales Sanitarios, desde el momento del ingreso, para minimizar estancias innecesarias. La metodología es un estudio observacional con la intención de definir variables predictivas de alta ineficaz. The pluripatologico elderly patient generates unnecessary hospital stays for non-medical reasons. Therefore intends to describe predictors that allow early action by health social workers, from the time of admission, to minimize unnecessary stays. Observational study with the intention of defining variables predictive of ineffective high. El pacient ancià pluripatològic genera estades hospitalàries innecessàries per raons no mèdiques. Per això es proposa descriure predicadores que permetin una acció precoç per part dels Treballadors Socials Sanitaris, des del moment de l'ingrés, per minimitzar estades innecessàries. La metodologia és un estudi observacional amb la intenció de definir variables predictives d'alta ineficaç.

Són diversos els factors socials que incideixen en les diferents etapes per les quals travessa la malaltia mental; una d'elles és la relacionada amb el canvi ambulatori al centre de salut mental d'adults, on l'adolescent afectat d'un trastorn mental greu s'ha d'adaptar a la nova dinàmica d'atenció i equip de professionals suposant-li en múltiples ocasions una situació estressant que pot arribar a afectar la correcta vinculació i seguiment posterior al nou dispositiu. En el present treball es realitza una recerca bibliogràfica sobre els principals factors socials que determinen aquesta transició entre dispositius de salut mental ambulatòria i que són susceptibles de ser intervinguts des del Treball Social Sanitari per afavorir l'òptima adherència i contribuir a la continuïtat assistencial del centre de salut mental d'adults. L'abordatge dels aspectes socials obliga a l'exercici de comprendre la salut i la malaltia des d'un enfocament biopsicosocial on els tres tipus de factors (biològic, psicològic i social) desenvolupen un paper igual de significatiu en la salut mental dels joves amb patologia psiquiàtrica greu en un moment de canvi com el que emmarca aquesta recerca. Son varios los factores sociales que inciden en las diferentes etapas por las que atraviesa la enfermedad mental; una de ellas es la relacionada con el cambio ambulatorio al centro de salud mental de adultos, donde el adolescente afectado de un trastorno mental grave se tiene que adaptar a la nueva dinámica de atención y equipo de profesionales comportándole en múltiples ocasiones una situación estresante que puede llegar a afectar la correcta vinculación y seguimiento posterior al nuevo dispositivo. En el presente trabajo se realiza una búsqueda bibliográfica sobre los principales factores sociales que determinan dicha transición entre dispositivos de salud mental ambulatoria y que son susceptibles de ser intervenidos des del Trabajo Social Sanitario para favorecer la óptima adherencia y contribuir a la continuidad asistencial del centro de salud mental de adultos. El abordaje de los aspectos sociales obliga al ejercicio de comprender la salud y la enfermedad des de un enfoque biopsicosocial en donde los tres tipos de factores (biológico, psicológico y social) desempeñan un papel igual de significativo en la salud mental de los jóvenes con patología psiquiátrica grave en un momento de cambio como el que enmarca esta búsqueda. There are several social factors that affect the different stages through which crosses the mental illness; one of them is related to the change in the center of adult outpatient mental health, where the teenager hit a severe mental disorder should be adapted to the new dynamics of attention and team of professionals assuming it multiple times a stressful situation that can affect the correct linking and tracking back to new device. In the present work a bibliographic research on the main factors that determine this transition between outpatient mental health devices and which are likely to be seized from the Medical Social Work to promote the optimum grip and to contribute to the continuity of care of the adult mental health center. The approach of the social forces in the exercise of understanding health and illness from an integrating approach where the three types of factors (biological, psychological and social) developed a role just as significant in the mental health of young people with severe psychiatric pathology in a time of change as part of this research.

El padecimiento de una enfermedad rara en la edad pediátrica genera gran sufrimiento tanto para la persona afectada como para su entorno familiar, debido, principalmente, al gran desconocimiento de estas patologías. Dicho padecimiento se acompaña de la demora del diagnóstico y la escasez de recursos específicos. Sus particulares necesidades inciden en todas las esferas de su vida, no obstante, no suelen ser adecuadamente atendidas desde el Sistema Sanitario Español. Paralelamente, los cuidadores tienen que afrontar su compleja e inesperada situación acompañada de la incertidumbre sobre la evolución y el futuro de su hijo careciendo de una atención sanitaria integral. Además, dichas afecciones provocan incomprensión en la sociedad ocasionando el consecuente aislamiento de estas familias. En la actualidad, los déficits surgidos en la atención sanitaria se suplen con la atención y el apoyo, sobre todo, emocional por parte de las asociaciones, destacándose la labor de FEDER (Federación Española de Enfermedades Raras). Sin embargo, continúa siendo necesario garantizar una atención sanitaria integral desde un enfoque biopsicosocial. Por ello, con este estudio se pretende ampliar el conocimiento de las enfermedades de baja prevalencia manifestadas durante la edad pediátrica, detectando sus necesidades y analizando la atención sanitaria recibida en España, finalizando con una propuesta de mejora centrada en el ámbito de Atención Primaria e incluyendo la intervención del trabajador/a social sanitario. Enduring a rare disease throughout pediatric age (

El que pretén aquest treball és poder mostrar quina visió tenen i quina tasca realitzen els professionals del treball social dins del procés d'incapacitació de persones grans amb demència així com les famílies dels pacients /usuaris a l'hora d'iniciar o no el procés. Donant importància a treballar més enllà del simple procés administratiu / judicial , amb la capacitat de realitzar i d'executar un diagnòstic, procés i seguiment del que comporta la modificació de la capacitat d'obrar. El Treballador Social Sanitari ha d'actuar tenint present en tot moment els aspectes biopsicosocials del usuari; informant, assessorant, orientant, aconsellant i utilitzant les tècniques del treball social per detectar, analitzar i valorar la situació social a l'hora de promoure i intervenir amb el procés. A més, de tenir en compte el que suposa per la família i l'entorn familiar incapacitar a un ésser estimat (exercint o no com a tutors), com han viscut aquest procés, quina és la seva visió i com s'han vinculat amb el professional del treball social dels diferents recursos. Lo que pretende este trabajo es poder mostrar qué visión tienen y qué tarea realizan los profesionales del trabajo social dentro del proceso de incapacitación de personas grandes con demencia así como las familias de los pacientes /usuarios a la hora de iniciar o no el proceso. Dando importancia a trabajar más allá del simple proceso administrativo / judicial , con la capacidad de realizar y de ejecutar un diagnóstico, proceso y seguimiento del que comporta la modificación de la capacidad de obrar. El Trabajador Social Sanitario tiene que actuar teniendo presente en todo momento los aspectos biopsicosociales del usuario; informando, asesorando, orientando, aconsejando y utilizando las técnicas del trabajo social para detectar, analizar y valorar la situación social a la hora de promover e intervenir con el proceso. Además, de tener en cuenta el que supone por la familia y el entorno familiar incapacitar a un ser querido (ejerciendo o no como tutores), cómo han vivido este proceso, cuál es su visión y cómo se han vinculado con el profesional del trabajo social de los diferentes recursos. What this Master Thesis pretends is to be able to show what vision and what work the social work professionals carry out in the process of incapacitation of elderly people with dementia, as well as those of the patient¿s families / users at the time to whether initiate or not the process. Giving importance to working beyond the simple administrative / judicial process, with the ability to carry out and execute a diagnosis, process and follow-up of what implications the modification of the ability to act has. The Medical Social Worker has to act having in mind at any time the biopsychosocial aspects of the patient, informing, counselling, advising and using all the techniques of the social work to identify, analyse and evaluate the situation when it comes to promote and intervene in the process. Also, have to take into account what it mean for the family and its entourage to incapacitate a loving one (taking or not the role of the guardian), how they lived the whole process, which is their vision and how they linked with the professional and the different resources.

Durante el proceso de envejecimiento aumenta la probabilidad de experimentar situaciones de duelo y pérdida que contribuyen a generar sentimiento de soledad, que si bien es una experiencia universal, es en esta etapa donde implica mayor riesgo para el desarrollo de problemas de salud. En este sentido se lleva a cabo el presente estudio, con la intención de conocer cuál es el abordaje de trabajo social sanitario ante la soledad no deseada en la gente mayor en el ámbito de atención primaria de la salud. Para éllo, se han llevado a cabo diversas entrevistas a siete trabajadoras sociales sanitarias de cuatro centros de atención primaria ubicados en la comarca del Baix Llobregat y el Barcelonés. Los resultados obtenidos, demuestran la importancia de abordar la soledad en la vejez desde una perspectiva interdisciplinaria. No hay una evidencia científica sólida sobre la mejor manera de intervenir ante la soledad no deseada. No obstante, su intervención se debe hacer sobre un enfoque integral, donde el papel del trabajador social sanitario cobra un sentido especial como generador de procesos de cambio, quien promueve y acompaña en ese proceso de cambio con y para la persona mayor mediante la promoción de redes sociales como factor protector de su salud. During the aging process, there is an increased likelihood of experiencing grief and loss that contribute to a feeling of loneliness, which, although it is a universal experience, is at this stage where it poses the greatest risk for the development of health problems. In this sense, the present study is carried out with the intention of knowing what is the approach of social health work to the unwanted loneliness in the elderly in the primary health care field. For him, several interviews were carried out with seven social health workers from four primary care centers located in the Baix Llobregat and Barcelonés regions. The results obtained demonstrate the importance of addressing loneliness in old age from an interdisciplinary perspective. There is no solid scientific evidence on the best way to intervene in the face of unwanted loneliness. However, its intervention must be done on an integral approach, where the role of the social health worker takes on a special meaning as a generator of change processes, who promotes and accompanies this process of change with and for the elderly through the promotion of social networks as a protective factor of your health. Durant el procés d'envelliment augmenta la probabilitat d'experimentar situacions de duel i pèrdua que contribueixen a generar sentiment de solitud, que si bé és una experiència universal, és en aquesta etapa on implica major risc per al desenvolupament de problemes de salut. En aquest sentit es duu a terme el present estudi, amb la intenció de conèixer quin és l'abordatge de treball social sanitari davant la solitud no desitjada en la gent gran en l'àmbit d'atenció primària de la salut. Per això, s'han dut a terme diverses entrevistes a set treballadores socials sanitàries de quatre centres d'atenció primària situats a la comarca del Baix Llobregat i el Barcelonès. Els resultats obtinguts, demostren la importància d'abordar la solitud en la vellesa des d'una perspectiva interdisciplinària. No hi ha una evidència científica sòlida sobre la millor manera d'intervenir davant la solitud no desitjada. No obstant això, la seva intervenció s'ha de fer sobre un enfocament integral, on el paper del treballador social sanitari cobra un sentit especial com a generador de processos de canvi, qui promou i acompanya en aquest procés de canvi amb i per a la persona major mitjançant la promoció de xarxes socials com a factor protector de la seva salut.

Este trabajo pretende dar respuesta a la dificultad de encontrar ratios equitativas entre profesionales del trabajo social sanitario de los centros de salud a la hora de asignar nuevos recursos profesionales. Los índices de morbilidad y de situación socioeconómica de la población asignada al equipo, junto con el análisis de la población atendida ponderada por edad, podrían ayudar a definir los recursos necesarios de trabajo social sanitario. El objetivo, lograr una distribución óptima de profesionales por Equipo de Atención Primaria para conseguir la equidad de atención de la persona y repartir las cargas de trabajo entre profesionales. This work aims to respond to the difficulty of finding equitable ratios among professionals of the health social work in health centers when it comes to assigning new professional resources. The morbidity and socioeconomic status indices of the population assigned to the team, together with the analysis of the attended population weighted by age, could help to define the necessary resources of health care social work. The objective is to achieve an optimal distribution of professionals by Primary Care Team to reach equity of attention of the patient and distribute workloads among professionals. Aquest treball pretén donar resposta a la dificultat de trobar ràtios equitatives entre professionals del treball social sanitari dels centres de salut a l'hora d'assignar nous recursos professionals. Els índexs de morbiditat i de situació socioeconòmica de la població assignada a l'equip, juntament amb l'anàlisi de la població atesa ponderada per edat, podrien ajudar a definir els recursos necessaris de treball social sanitari. L'objectiu, aconseguir una distribució òptima de professionals per Equip d'Atenció Primària per a aconseguir l'equitat d'atenció de la persona i repartir les càrregues de treball entre professionals.

Este trabajo pretende dar respuesta a la dificultad de encontrar ratios equitativas entre profesionales del trabajo social sanitario de los centros de salud a la hora de asignar nuevos recursos profesionales. Los índices de morbilidad y de situación socioeconómica de la población asignada al equipo, junto con el análisis de la población atendida ponderada por edad, podrían ayudar a definir los recursos necesarios de trabajo social sanitario. El objetivo, lograr una distribución óptima de profesionales por Equipo de Atención Primaria para conseguir la equidad de atención de la persona y repartir las cargas de trabajo entre profesionales. This work aims to respond to the difficulty of finding equitable ratios among professionals of the health social work in health centers when it comes to assigning new professional resources. The morbidity and socioeconomic status indices of the population assigned to the team, together with the analysis of the attended population weighted by age, could help to define the necessary resources of health care social work. The objective is to achieve an optimal distribution of professionals by Primary Care Team to reach equity of attention of the patient and distribute workloads among professionals. Aquest treball pretén donar resposta a la dificultat de trobar ràtios equitatives entre professionals del treball social sanitari dels centres de salut a l'hora d'assignar nous recursos professionals. Els índexs de morbiditat i de situació socioeconòmica de la població assignada a l'equip, juntament amb l'anàlisi de la població atesa ponderada per edat, podrien ajudar a definir els recursos necessaris de treball social sanitari. L'objectiu, aconseguir una distribució òptima de professionals per Equip d'Atenció Primària per a aconseguir l'equitat d'atenció de la persona i repartir les càrregues de treball entre professionals.

Esta investigación analiza la intervención de los trabajadores sociales sanitarios de los diferentes recursos con los cuidadores principales de personas con Alzhéimer. El estudio tiene como objetivo general conocer si cambia el perfil del cuidador principal en función del recurso en el que son atendidos y conocer la intervención de los trabajadores sociales sanitarios con los cuidadores principales de personas con Alzheimer en los diferentes recursos. Se realiza el estudio en tres meses, con la temporalidad de abril a julio. La metodología utilizada es cualitativa. Así pues, la muestra del estudio está formada por 9 trabajadores sociales sanitarios, que desempeñan la profesión en la ciudad de Barcelona, y se utiliza como instrumento de recogida de datos la entrevista estructurada utilizando el mismo modelo para todos los profesionales. This research analyses the intervention of healthcare social workers from different resources with primary caregivers for people with Alzheimer¿s disease. The main aim of the study is to discover if the profile of the primary caregiver changes according to the resource with which they are assited, and to find out about the intervention of social workers in healthcare with primary caregivers to those with Alzheimer¿s disease in different resources. The study takes place over three months, from April to July and uses a qualitative method. In this way, the study sample is formed of nine healthcare social workers that carry out their work in the city of Barcelona, and it uses structured interviewing of the same model for all professionals to gather information. After carrying out the interviews, the results, conclusions and recommendations are drawn. Aquesta recerca analitza la intervenció dels treballadors socials sanitaris dels diferents recursos amb els cuidadors principals de persones amb Alzheimer. L'estudi té com a objectiu general conèixer si canvia el perfil del cuidador principal en funció del recurs en el qual són atesos i conèixer la intervenció dels treballadors socials sanitaris amb els cuidadors principals de persones amb Alzheimer en els diferents recursos. Es realitza l'estudi en tres mesos, amb la temporalitat d'abril a juliol. La metodologia utilitzada és qualitativa. Així doncs, la mostra de l'estudi està formada per 9 treballadors socials sanitaris, que exerceixen la professió a la ciutat de Barcelona, i s'utilitza com a instrument de recollida de dades l'entrevista estructurada utilitzant el mateix model per a tots els professionals.

Los cambios demográficos en los últimos años han generado un cambio en los patrones epidemiológicos, siendo la pluripatología predominante en la actualidad. Eso lleva a un aumento de la dependencia, lo que significa dificultades en el entorno diario. Las personas que necesitan una atención socio-sanitaria y sus familiares esperan recibir una respuesta simultánea, coordinada y estable que cubra sus necesidades. Los trabajadores sociales son clave en la valoración integral, donde la coordinación con los servicios sociales de la comunidad es fundamental para garantizar la continuidad de la atención al alta hospitalaria, teniendo en cuenta el proyecto de vida de cada persona. Este estudio pretende determinar, utilizando Osakidetza como referencia y más específicamente el Hospital Universitario de Donostia, la importancia de la figura del trabajador social sanitario en el equipo interdisciplinar del hospital para brindar una atención centrada en la persona que garantice la continuidad de la atención cuando regrese a la comunidad. The demographic changes in recent years have generated a change in epidemic patterns, with the prevailing pluripathology currently. That leads to an increase in dependency, which means difficulties in the daily environment. People who need social care and their families expect to receive a simultaneous, coordinated and stable response that meets their needs. The social workers are key in the integral valuation, where the coordination with the social services of the community is fundamental to guarantee the continuity of the attention to the hospital discharge, taking into account the project of life of each person. This study aims to determine, using Osakidetza as a reference and more specifically the University Hospital of Donostia, the importance of the figure of the social health worker in the hospital's interdisciplinary team to provide a person-centered care that guarantees continuity of care when it returns to the community. Els canvis demogràfics en els últims anys han generat un canvi en els patrons epidemiològics, sent la pluripatología predominant en l'actualitat. Això porta a un augment de la dependència, la qual cosa significa dificultats en l'entorn diari. Les persones que necessiten una atenció soci-sanitària i els seus familiars esperen rebre una resposta simultània, coordinada i estable que cobreixi les seves necessitats. Els treballadors socials són clau en la valoració integral, on la coordinació amb els serveis socials de la comunitat és fonamental per a garantir la continuïtat de l'atenció a l'alta hospitalària, tenint en compte el projecte de vida de cada persona. Aquest estudi pretén determinar, utilitzant Osakidetza com a referència i més específicament l'Hospital Universitari de Donostia, la importància de la figura del treballador social sanitari en l'equip interdisciplinari de l'hospital per a brindar una atenció centrada en la persona que garanteixi la continuïtat de l'atenció quan torni a la comunitat.

La Fibrosis Quística, una de las consideradas como enfermedades raras, además de crónica, genera discapacidad a las personas diagnosticadas. A pesar de tener una baja prevalencia, desde el Trabajo Social Sanitario se detecta la necesidad de trabajar con este colectivo para tratar de minimizar las consecuencias derivadas de la enfermedad y garantizar el continuum asistencial. Este trabajo diseña un programa que atiende las carencias socio-sanitarias a través de la intervención psico-social para mejorar la calidad de vida de las personas con Fibrosis Quística. La implementación de este programa se plantea desde las asociaciones, que en el caso de las enfermedades raras, grandes desconocidas, toman un papel clave, ya que son puntos de referencia para las personas con Fibrosis Quística y sus familiares y/o cuidadores. Cystic Fibrosis is considered as a chronic rare disease besides generating disabilities to the people diagnosed with it. Despite having a low prevalence, in the Sanitary Social Work they detect the necessity of working with this collective to try to minimize the consequences that derives the illness and the guarantee of health care continuum. This essay designs a program that pays attention to the socio-sanitary scarcities through the psychosocial intervention to improve the quality of life of the people diagnosed with Cystic Fibrosis. The implementation of this program is considered with the associations as a basis. These organizations play a key role in the treatment of rare diseases, widely unknown, and in the life of people diagnosed and their relatives or carers; becoming points of reference to them. La Fibrosis Quística, una de les considerades com a malalties rares, a més de crònica, genera discapacitat a les persones diagnosticades. Malgrat tenir una baixa prevalença, des del Treball Social Sanitari es detecta la necessitat de treballar amb aquest col·lectiu per tractar de minimitzar les conseqüències derivades de la malaltia i garantir el continuum assistencial. Aquest treball dissenya un programa que atén les manques soci-sanitàries a través de la intervenció psico-social per millorar la qualitat de vida de les persones amb Fibrosis Quística. La implementació d'aquest programa es planteja des de les associacions, que en el cas de les malalties rares, grans desconegudes, prenen un paper clau, ja que són punts de referència per a les persones amb Fibrosis Quística i els seus familiars i/o cuidadors.

Este trabajo pretende analizar y describir la implantación del Programa de Continuidad de Cuidados (PCC) en los Centros de Salud Mental (CSM) de la Consejería de Salud de la Comunidad de Madrid (CM) que fue recomendada su implantación en 2014 por la Oficina Regional de Coordinación de Salud Mental- Dirección General de Hospitales, como programa básico de atención para garantizar el tratamiento y prevenir la cronicidad y el deterioro de los niños y adolescentes con grave riesgo psicosocial y/o trastornos mentales graves (TMG). El Trabajador Social Sanitario (TSS) debe ser el coordinador del Programa en cuanto a la atención de los menores en riesgo psicosocial. Este trabajará con el menor, la familia y su entorno para garantizar la continuidad de tratamiento, organizando la red de atención comunitaria para trabajar poniéndose de acuerdo en los objetivos de abordaje común y garantizando la calidad de atención para no duplicar actuaciones y dando la mejor atención desde el punto de vista holístico posible. Aquest treball pretén analitzar i descriure la implantació del Programa de Continuïtat de Cures (PCC) als Centres de Salut Mental (CSM) de la Conselleria de Salut de la Comunitat de Madrid (CM) que va ser recomanada la seva implantació en 2014 per l'Oficina Regional de Coordinació de Salut Mental- Direcció general d'Hospitals, com a programa bàsic d'atenció per garantir el tractament i prevenir la cronicitat i la deterioració dels nens i adolescents amb greu risc psicosocial i/o trastorns mentals greus (TMG). El Treballador Social Sanitari (TSS) ha de ser el coordinador del Programa quant a l'atenció dels menors en risc psicosocial. Es treballarà amb el menor, la família i el seu entorn per garantir la continuïtat de tractament, organitzant la xarxa d'atenció comunitària per treballar posant-se d'acord en els objectius d'abordatge comú i garantint la qualitat d'atenció per no duplicar actuacions i donant la millor atenció des del punt de vista holístic possible. The aim of this paper is to analyze and describe the implementation of the "Continuity of Care Program" within the Mental Health Centers in the Community of Madrid. It's implementation was recommended in 2014 by the Regional Office of Mental Health Coordination - Hospital's general management as a basic attention program in order to guarantee the treatment and previne chronicity as well as children and teen's - with big psicosocial and serious mental disorders risk - deterioration. The Sanitary Social Worker must be the coordinator of the Program regarding the attention of the minors in a psychosocial risk, to work with the minor, it's family and It's environment, in order to guarantee the continuity of the treatment, organizing the common web of attention and work agreeing on the common objectives, plus guaranteeing the quality of the attention, to avoid the duplication of actions and giving the best attention possible - from an holistic point of view.

Les persones que pateixen un Trastorn Mental Sever (TMS) requereixen d'un estudi específic per conèixer i valorar les necessitats que tenen en primera persona, donat que els símptomes de la malaltia poden afectar i distorsionar el funcionament de les persones en les diferents àrees de la seva vida. Aquest treball pretén conèixer les necessitats que en primera persona tenen les persones que pateixen un TMS en els diferents àmbits de la seva vida: mèdic, social, psicològic, laboral, econòmic, per tal d'aconseguir la informació, les vivències, de les persones afectades i poder-les estudiar i contemplar a l'hora de planificar i dissenyar Serveis, fent que els recursos estiguin el més adaptats possible, intentant fer-los més pròxims, adequats i ajustats, i que per tant puguin ser més eficients i eficaços. Contribuint així també a la millora en l'atenció integral de les persones i en el seu contínuum assistencial. People suffering from Severe Mental Disorder (TMS) require a specific study to know and assess the needs they have in first person, given that the symptoms of the disease can affect and distort how the persons developes in the different areas of their life. This work tries to know the needs that first-person people with TMS have in different areas of their life: medical, social, psychological, labour, economic ... in order to obtain information, experiences. ..., of the people affected and to be able to study and contemplate when it's necessary to plan and design Services, making resources as adapted as possible, trying to make them closer, adequate and adjusted, and therefore can be more efficient and effective. It also contributes to the improvement in the comprehensive care of the people and in their continuing care. Las personas que sufren un Trastorno Mental Severo (TMS) requieren de un estudio específico para conocer y valorar las necesidades que tienen en primera persona, dado que los síntomas de la dolencia pueden afectar y distorsionar el funcionamiento de las personas en las diferentes áreas de su vida. Este trabajo pretende conocer las necesidades que en primera persona tienen las personas que sufren un TMS en los diferentes ámbitos de su vida: médico, social, psicológico, laboral, económico, para conseguir la información, las vivencias, de las personas afectadas y poderlas estudiar y contemplar a la hora de planificar y diseñar Servicios, haciendo que los recursos estén el más adaptados posible, intentando hacerlos más próximos, adecuados y ajustados, y que por lo tanto puedan ser más eficientes y eficaces. Contribuyendo así también a la mejora en la atención integral de las personas y en su contínuum asistencial.