Search

Tesi amb menció internacional, A la portada apareix el títol paral·lel en anglès: Chromatic performance of intraocular lenses with influence on the visual function, (English) Diffractive multifocal intraocular lens typically uses a hybrid refractive-diffractive design that consist of a high-power refractive base lens and a low-power diffractive profile engraved on one of its surfaces. These lenses are used to provide the pseudophakic eye with sharp vision, at near and far object distances, with a quality that depends on the design of the lens. This sort of lenses shows distinct wavelength dependence compared to purely refractive lenses. The measurements carried out with an eye model on optical bench revealed the asymmetry of energy efficiency distribution between the far and the near focus depending on the wavelength used and the diffraction order involved. In addition, the longitudinal chromatic aberration of the refractive and diffractive components, once combined, can reach different values in either focus depending on the diffraction order involved. The main purpose of this work is to prove whether the spectral behaviour of these lenses is transferred in some way to the visual perception and quality of the patient implanted with diffractive multifocal lenses. After some preliminary tests, it was found that the usual clinical measurement methods were insufficient to address the problem. Therefore, new methods and protocols were designed to assess visual function through high-contrast visual acuity (VA). Spatial and chromatic aspects of visual function were considered by establishing a wide range of viewing distances, light sources with different spectral content, and diverse groups of subjects. To detect the possible effects of this spectral behaviour on the visual function of patients implanted with diffractive intraocular lenses, a method for VA assessment was designed using specific optotypes illuminated, successively, with four LED light sources: one white (W) and three coloured (green (G), red (R), and blue (B)). Additional examinations were performed on monofocal pseudophakic and young phakic observers for the sake of, (Català) Les lents intraoculars multifocals difractives tenen un disseny híbrid refractiu-difractiu que consisteix en una lent base d'alta potència i un perfil difractiu de baixa potència incorporat en una de les superfícies. Aquestes lents es fan servir per proporcionar a l'ull implantat (pseudofàquic) una visió nítida de lluny i de prop, amb una qualitat que depèn del disseny de la lent. Aquests tipus de lents mostra una dependència singular amb la longitud d'ona en comparació amb les lents purament refractives. Les mesures realitzades al banc òptic amb un model d'ull van revelar les variacions de distribució d'eficiència energètica entre els focus de lluny i de prop segons la longitud d'ona utilitzada i l'ordre de difracció involucrat. A més, l'aberració cromàtica longitudinal dels components refractiu i difractiu pot assolir valors molt diferents a cada focus depenent de l'ordre de difracció que intervé. El propòsit central d'aquest treball és comprovar si el comportament espectral d"aquestes lents es trasllada d"alguna manera a la percepció visual del pacient implantat amb lents multifocals difractives. Després d'unes proves preliminars, es va observar que els mètodes de mesura clínics habituals eren insuficients per abordar el problema. Per això, es van dissenyar nous mètodes i protocols per avaluar la funció visual mitjançant l'agudesa visual (AV) d'alt contrast. Es van considerar aspectes espacials i cromàtics de la funció visual establint un ampli rang de distàncies de visió, fonts de llum amb contingut espectral diferent i diversos grups de subjectes. Per detectar els possibles efectes d'aquest comportament espectral a la funció visual dels pacients implantats amb lents difractives, es va dissenyar un mètode de mesura de l'AV utilitzant uns optotips específics il·luminats, successivament, amb quatre fonts de llum LED: una blanca (W) i tres de color (verd (G) vermell (R) i blau (B)). Per facilitar-ne la comparació, es van realitzar exàmens addicionals en gr, (Español) Las lentes intraoculares multifocales difractivas tienen un diseño híbrido refractivo-difractivo que consiste en una lente base de alta potencia y un perfil difractivo de baja potencia incorporado en una de sus superficies. Estas lentes se utilizan para proporcionarle al ojo implantado (pseudofáquico) una visión nítida de lejos y de cerca, con una calidad que depende del diseño de la lente. Este tipo de lentes muestra una dependencia singular con la longitud de onda en comparación con las lentes puramente refractivas. Las medidas realizadas en banco óptico con un modelo de ojo revelaron las variaciones de distribución de eficiencia energética entre los focos de lejos y de cerca según la longitud de onda utilizada y el orden de difracción involucrado. Además, la aberración cromática longitudinal de los componentes refractivo y difractivo puede alcanzar valores muy distintos en cada foco dependiendo del orden de difracción interviniente. El propósito central de este trabajo es comprobar si el comportamiento espectral de estas lentes se traslada de algún modo a la percepción visual del paciente implantado con lentes multifocales difractivas. Tras unas pruebas preliminares, se observó que los métodos de medida clínicos habituales eran insuficientes para abordar el problema. Por ello, se diseñaron nuevos métodos y protocolos para evaluar la función visual a través de la agudeza visual (AV) de alto contraste. Se consideraron aspectos espaciales y cromáticos de la función visual estableciendo un amplio rango de distancias de visión, fuentes de luz con diferente contenido espectral y diversos grupos de sujetos. Para detectar los posibles efectos de este comportamiento espectral en la función visual de los pacientes implantados con lentes difractivas, se diseñó un método de medida de la AV utilizando unos optotipos específicos iluminados, sucesivamente, con cuatro fuentes de luz LED: una blanca (W) y tres de color (verde (G) rojo (R) y azul (B)). Para facilitar la, Postprint (published version)

Background This study aims to detect alterations in the spatio-chromatic pseudophakic vision produced by multifocal diffractive intraocular lenses (IOLs) and provides a physical interpretation. Methods In vitro characterization of the imaging performance of two diffractive IOLs: AT LISA Tri (Zeiss) and FineVision (PhysIOL) in on-bench model eye illuminated with red (R, 625 nm), green (G, 530 nm) and blue (B, 455 nm) lights. We used the metrics: energy efficiency (EE), area under the modulation transfer function, longitudinal chromatic aberration (LCA), and halo intensity. Through-focus (TF) analysis and calculation of the expected defocus curve under white (W) daylight were included. In vivo visual acuity (VA) of 50 pseudophakics (60 eyes) was assessed under W, R, G, B lights at far and near. Two clinical experiments evaluated LCA and R, G, B TF-EE effects on pseudophakic vision and their relative importance. Results Clinical mean VA values under W light agreed with the predicted values at far and near for both IOLs. LCA measurements and R, G, B TF-EE curves were consistent with their lens design based on the 0th and 1st diffraction orders operative for far and near vision, respectively. LCA effects were compensated at near but noticed at far (-¿0.75 D under B light). We detected strong asymmetry in visual resolution depending on the object distance and the illuminating wavelength—red predominance at far, blue predominance at near—in consistency with the TF-EE measurements. Conclusions Diffractive multifocal IOL designs produce asymmetries in the spatio-chromatic vision of pseudophakics beyond the alterations strictly due to LCA. VA asymmetry for far/near object distance under R and B illumination is clinically detectable in subjects implanted with IOLs with 0th and 1st diffraction orders for far and near vision, respectively. Such VA asymmetry cannot be explained solely from the influence of defocus, as would be derived from a chromatic difference of power, but mai, Agencia Estatal de Investigación from Spanish Government (Grant No. PID2020-114582RB-I00/AEI/10. 13039/501100011033)., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Objectiu: Realitzar un cribratge visual a l'alumnat de primer i sisè de primària en una escola de Castelldefels amb l'objectiu de detectar possibles problemes visuals, analitzant l'agudesa visual monocular, agudesa visual binocular en visió des de lluny i a prop, l'estereòpsia, la visió del color i el punt proper de convergència. Posteriorment realitzar una estadística descriptiva de les dades obtingudes. Metodologia: Els cribratges visuals s'han realitzat en dues mostres diferents, la primera ha constat de 24 alumnes de primer de primària (d'edats entre 5 i 7 anys) i la segona de 25 alumnes de sisè de primària (d'edats entre 10 i 12 anys) de l'escola Escola Josep Guinovart de Castelldefels. Totes les mesures s'han realitzat individualment, s'han registrat els valors obtinguts en una taula especialment dissenyada, s'han utilitzat optotips per a visió llunyana i visió pròxima, test d'estereòpsia, test de visió del color, pupil·lòmetre i bolígraf per al punt proper de convergència. Resultats: Els resultats obtinguts demostren que: un 16,32% dels alumnes possiblement tenen un problema visual no detectat pel fet que la AV < 1. Estadísticament podem observar que no hi ha correlació entre la AV i el PPC, com així també entre la AV i l'estereòpsia. Conclusions: Mitjançant aquest cribratge visual s'han detectat possibles problemes visuals que poden interferir en l'aprenentatge escolar, per això s'hauria de potenciar la realització de proves visuals en l'àmbit escolar., Objetivo: Realizar un cribado visual al alumnado de primero y sexto de primaria en una escuela de Castelldefels con el objetivo de detectar posibles problemas visuales, analizando la agudeza visual monocular, agudeza visual binocular en visión de lejos y cerca, la estereopsis, la visión del color y el punto próximo de convergencia. Posteriormente realizar una estadística descriptiva de los datos obtenidos. Metodología: Los cribados visuales se han realizado en dos muestras diferentes, la primera ha constado de 24 alumnos de primero de primaria (de edades entre 5 y 7 años) y la segunda de 25 alumnos de sexto de primaria (de edades entre 10 y 12 años) de la escuela Escola Josep Guinovart de Castelldefels. Todas las medidas se han realizado individualmente, se han registrado los valores obtenidos en una tabla especialmente diseñada, se han utilizado optotipos para visión lejana y visión próxima, test de estereopsis, test de visión del color, pupilómetro y bolígrafo para el punto próximo de convergencia. Resultados: Los resultados obtenidos demuestran que: un 16,32% de los alumnos posiblemente tengan un problema visual no detectado debido a que la AV < 1. Estadísticamente podemos observar que no hay correlación entre la AV y el PPC, como así también entre la AV y la estereopsis. Conclusiones: Mediante este cribado visual se han detectado posibles problemas visuales que pueden interferir en el aprendizaje escolar, por ello se debería potenciar la realización de pruebas visuales en el ámbito escolar., Objective: To carry out a visual screening of first and sixth grade students in a school in Castelldefels with the aim of detecting possible visual problems, analyzing monocular visual acuity, binocular visual acuity in distance and near vision, stereopsis, color vision and the near point of convergence. Subsequently, descriptive statistics of the data obtained were performed. Methodology: The visual screenings were carried out in two different samples, the first consisted of 24 pupils in the first year of primary school (aged between 5 and 7 years) and the second of 25 pupils in the sixth year of primary school (aged between 10 and 12 years) from the Escola Josep Guinovart school in Castelldefels. All measurements were taken individually, the values obtained were recorded in a specially designed table, optotypes were used for distance and near vision, stereopsis test, color vision test, pupillometer and pen for the near point of convergence. Results: The results obtained show that 16.32% of the students may have an undetected visual problem due to VA < 1. Statistically we can observe that there is no correlation between VA and PPC, as well as between VA and stereopsis. Conclusions: Through this visual screening we have detected possible visual problems that may interfere with school learning; therefore, visual testing in the school environment should be promoted.

Aquest treball de fi de grau es centra en analitzar l’accessibilitat visual en el videojocs de l’actualitat. Aquest anàlisis esta enfocat principalment en la baixa visió, alteració de la visió del color i baixa sensibilitat al contrast. Els videojocs són una eina d'entreteniment que cada cop s'utilitza més, a causa de la pandèmia i altres factors, és per això que cada cop hi ha més estudis dedicant-s'hi i per tant més videojocs. Per això mateix els creadors de videojocs implementen una sèrie de característiques perquè siguin accessibles al major numero de persones. Fa 10 anys no hi havia les mateixes característiques que actualment. En aquesta anàlisi es troba que la visió del color i la modificació de les lletres del menú del joc són els paràmetres més modificats perquè siguin accessibles, en canvi l'augment de les imatges del mateix videojoc no és una característica tan comú, només ho fa un videojoc dels analitzats. Gairebé tots els videojocs han complert amb les tres opcions de característiques de la visió comentades anteriorment, però n'hi ha alguns que ho fan de manera més completa que altres. Els videojocs més actuals tenen més opcions de configuració que els més antics dins dels analitzats. Haver fet l'anàlisi de gèneres diferents ha servit per verificar que es poden ajudar els uns amb els altres perquè l'accessibilitat dels videojocs sigui més àmplia., Este trabajo de final de grado se centra en analizar la accesibilidad visual de los videojuegos en la actualidad. Este análisis está enfocado principalmente en la baja visión, alteración de la visión del color y baja sensibilidad al contraste. Los videojuegos son una herramienta de entretenimiento que cada vez se utiliza más, debido a la pandemia y otros factores, es por eso por lo que cada vez hay más estudios dedicándose a ello y por lo tanto más videojuegos. Por eso mismo los desarrolladores implementan una serie de características para que sean accesibles al mayor número de personas posible. Hace 10 años no había las mismas características que actualmente. En este análisis se encuentra que la visión del color la modificación de las letras del menú del juego son los parámetros más modificados para que sean accesibles, en cambio el aumento de las imágenes del propio videojuego no es una característica tan común, solo lo hace un videojuego de los analizados. Casi todos los videojuegos han cumplido con las tres opciones de características de la visión mencionadas anteriormente, pero hay algunos que lo hacen de manera más completa que otros. Los videojuegos más actuales tienen más opciones de configuración que los más antiguos dentro de los analizados. Haber hecho el análisis de géneros distintos ha servido para verificar que se pueden ayudar unos con otros para que la accesibilidad de los videojuegos sea más amplia., This present degree thesis is focused on analyzing the visual accessibility of videogames nowadays. This analysis is mainly focused on low vision, color vision disturbance and low contrast sensitivity. Videogames are an entertainment tool whose consume is being increased more and more due to the pandemic and other factors. That is why more studios and developers are appearing and thus, more videogames are created. The developers implement some characteristics that make videogames accessible to the greater number of people possible. Ten years ago, there were not these same characteristics than now. In this analysis, it can be found that the color vision and the chance to modify the type of the letters in the main menu of the videogame are the parameters more modified to be accessible. However, the amplification of the image of the videogame is not a common characteristic: only one videogame of the analyzed has this mentioned characteristic. Most of the current videogames have achieved the three characteristics mentioned before, but there are some which achieve those in many other different ways. To sum up, the newest videogames analyzed have more configuration options that the oldest videogames analyzed. As the study is based in different genres, a general conclusion is that developers could take ideas from other genres to create a greater accessibility to videogames

Aplicació per mesurar els llindars absolut i diferencial de luminància, 2022/2023

Aplicació per mesurar l'agudesa visual amb el mètode psicofísic dels límits, 2022/2023

Català: El cristal·lí és la lent natural de l’ull. Entre les seves propietats hi ha la transparència, imprescindible per al bon funcionament del sistema visual. A causa de múltiples factors, amb el pas del temps perd transparència fins a tornar-se opac. Per solucionar aquest inconvenient, al llarg dels segles s'ha anat desenvolupant la cirurgia de cataractes, que tracta de recuperar la transparència del cristal·lí, substituint-lo per una lent intraocular i corregint, si cal, els defectes refractius. En aquest estudi es van analitzar els resultats postoperatoris després de la implantació d'una lent intraocular de focus estès AcrySof® IQ Vivity™ d'Alcon® en una mostra de 18 individus. Amb aquest objectiu se’n van elaborar les corbes de desenfocament, que aporten informació sobre el rendiment de la lent intraocular, el que ens permetrà en un futur implantar a cada pacient aquell disseny que més s'adeqüi a les seves necessitats. Basant-nos en els nostres resultats, podem concloure que amb la nostra lent objecte d'estudi s'aconsegueix un baix nivell d'halos i enlluernaments, així com una agudesa visual molt bona de lluny i bona en distància intermèdia. Tot i així, per a una visió propera es recomanaria la implantació d'un altre disseny, ja que amb l'AcrySof® IQ Vivity™ un nombre elevat de pacients necessitarà un ajut òptic per a aquesta distància. Castellà: El cristalino es la lente natural del ojo. Entre sus propiedades está la transparencia, imprescindible para el buen funcionamiento del sistema visual. Debido a múltiples factores, con el paso del tiempo, pierde transparencia hasta volverse opaca. Para solucionar este inconveniente, a lo largo de los siglos se ha ido desarrollando la cirugía de cataratas, que trata de recuperar la transparencia del cristalino, sustituyéndolo por una lente intraocular y, corrigiendo, en caso de ser necesario, los defectos refractivos. En el presente estudio se analizaron los resultados postoperatorios tras la implantación de una lente i

The defocus curve (DC) has become the gold standard method for assessing the visual performance at different distances, and hence, to evaluate the depth of focus that is provided by modern presbyopia-compensating intraocular lenses that are used in cataract surgery. A former study, carried out by other authors, reported that the DC method, based on placing the chart at far distance and using trial negative lenses, underestimated the visual acuity that was measured by varying the test distance (VD) in pseudophakic patients. We have revisited the issue with pseudophakic subjects and have extended the study to include young phakic observers with their natural accommodation preserved. Our results show that both the VD and DC methods are equivalent in precision and accuracy and can be used indistinctly. However, the DC method is more practical in the clinics because it does not require further control of the chart positioning and illuminance., This research funded by the Agencia Estatal de Investigación, Ministerio de Ciencia e Innovación of the Spanish government (PID2020-114582RB-I00/AEI/10.13039/501100011033)., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Aplicació per determinar la relació entre la lluminositat percebuda (sensació) i la luminància (magnitud física, 2022/2023

Aplicació per mesurar l'agudesa visual amb el mètode psicofísic de l'escala, 2022/2023

Aplicació per mesurar l'agudesa visual amb el mètode psicofísic de l'elecció forçada, 2022/2023

Les corbes de desenfocament son molt utilitzades en l’ optometria, ja que permeten visualitzar ràpidament l’ agudesa visual (AV) d’ un subjecte a diferents distàncies sense necessitat de moure el optotip. En aquest treball es compara l’ agudesa visual (AV) monocular de una mostra de subjectes joves amb la acomodació preservada i que compleixen uns criteris d’ inclusió seleccionats, a diferents distàncies (5 metros, 66 centímetres i 33 centímetres), en visió natural i mitjançant la simulació de vergències amb lents negatives (mètode habitual usat en la determinació de les corbes de desenfocament, test a 5 m), positives (mètode alternatiu, test a 33 cm) i ambdues (un altre mètode alternatiu, test a 66 cm). Els resultats obtinguts per a cadascun dels tres mètodes de simulació de vergències mostren diferències mitges entre AV que son detectables, de manera que les AV obtingudes mitjançant la simulació de vergències no son equivalents a les AV naturals. Es proposa també calcular les corbes de desenfocament amb el test a 66 cm, ja que a aquesta distancia es troba una major similitud entre la AV natural i la simulada., Las curvas de desenfoque son muy utilizadas en optometría, ya que permiten visualizar rápidamente la agudeza visual (AV) de un sujeto a diferentes distancias sin necesidad de mover el optotipo. En este trabajo se compara la agudeza visual (AV) monocular de una muestra de sujetos jóvenes con la acomodación preservada y que cumplan unos criterios de inclusión seleccionados, a diferentes distancias (5 metros, 66 centímetros y 33 centímetros), en visión natural y mediante simulación de vergencias con lentes negativas (método habitual usado en la determinación de curvas de desenfoque, test a 5 m), positivas (método alternativo, test a 33 cm) y ambas (otro método alternativo, test a 66 cm). Los resultados obtenidos para cada uno de los tres métodos de simulación de vergencias muestran diferencias medias entre AV que son detectables, de manera que las AV obtenidas mediante simulación de vergencias no son equivalentes a la AV naturales. Se propone también calcular las curvas de desenfoque con el test a 66cm, ya que a esta distancia se ha hallado una mayor similitud entre la AV natural y la simulada., Defocus curves are widely used in optometry, as they allow the visual acuity (VA) of a subject to be quickly visualized at different distances without the need to move the optotypes. This work compares the visual acuity (VA) monocular in a sample of young subjects with accommodation preserved and that meeting selected inclusion criteria at different distances (5 meters, 66 centimeters y 33 centimeters) in natural vision and by simulating vergences with negative lenses (usual method used in determination of defocus curves, with the test placed at 5 m), positive lenses (alternative methods, with test placed at 33 cm) and the two (another alternative method, with test placed at 66cm). The results show detectable differences between the mean VA values for the various vision distances and positions of the test. These differences are greater in the assessment of near VA and intermediate VA, and lesser in far VA. We propose to calculate the defocus curves with the test at 66 cm based on the high similarity of the results to those obtained with natural vision.

L'ambliopia és una condició produït per un desenvolupament visual anòmal que provoca una pèrdua de l'agudesa visual i d'altres habilitats visuals binoculars. Apareix principalment en les primeres etapes de la vida i ocasiona problemes en la qualitat de vida del pacient si no es detecta a temps. L'objectiu d'aquest treball és proporcionar una actualització dels últims avenços en el tractament de l'ambliopia mitjançant la recerca bibliogràfica de documents i articles, la majoria extretes de les bases de dades Medline i PubMed. El tractament tradicional per l'ambliopia és l'oclusió de l'ull dominant mitjançant un pegat per entrenar l'ull ambliop. En els estudis més recents s'han suggerit tractaments d'aprenentatge perceptiu mitjançant videojocs i sistemes de realitat virtual per a obtenir millors resultats i millorar les habilitats visuals com la estereopsis i la sensibilitat al contrast. Però no poden considerar-se substituts dels tractaments convencionals perquè encara estan en fase d'investigació., La ambliopía es una condición producida por un desarrollo visual anómalo que provoca una pérdida de la agudeza visual y de otras habilidades visuales binoculares. Aparece principalmente en las primeras etapas de la vida y ocasiona problemas en la calidad de vida del paciente si no se detecta a tiempo. El objetivo de este trabajo es proporcionar una actualización de los últimos avances en el tratamiento de la ambliopía mediante la búsqueda bibliográfica de documentos y artículos, la mayoría extraídas de las bases de datos Medline y PubMed. El tratamiento tradicional para la ambliopía es la oclusión del ojo dominante mediante un parche para entrenar el ojo amblíope. En los estudios más recientes se han sugerido tratamientos de aprendizaje perceptivo mediante videojuegos y sistemas de realidad virtual para obtener mejores resultados y mejorar las habilidades visuales como la estereopsis y la sensibilidad al contraste. Pero no pueden considerarse sustitutos de los tratamientos convencionales porque todavía están en fase de investigación., Amblyopia is a condition produced by an abnormal visual development that causes a loss of visual acuity and other binocular visual skills. It appears mainly in the early stages of life and causes problems in the patient's quality of life if not detected early. The aim of this thesis is to provide an update on the latest advances in the treatment of amblyopia by means of a literature search of papers and articles, mostly extracted from Medline and PubMed databases. The traditional treatment for amblyopia is occlusion of the dominant eye by patching to train the amblyopic eye. More recent studies have suggested perceptual learning treatments using video games and virtual reality systems to obtain better results and improve visual skills such as stereopsis and contrast sensitivity. But they cannot be considered substitutes for conventional treatments because they are still in the research phase.

L’objectiu de l’estudi es determinar la influència de l’atenció i de la tècnica de mesura del punt pròxim de convergència (PPC). Es van realitzar mesures del punt de ruptura del PPC a una mostra de 30 estudiants mitjançant tres tècniques diferents: la targeta acomodativa, el punt de llum i el punt de llum amb filtre vermell. Per cada tècnica hi havia 10 participants, cadascun d’ells informats adequadament sobre l’estudi. Per prendre les mesures del PPC es van utilitzar dues instruccions diferents, la primera instrucció va consistir en donar la indicació estàndard, és a dir, “quan vegis doble m’avises”; en canvi, la segona instrucció va implicar un esforç atencional superior per part dels subjectes, indicant: “fixa’t bé, intenta ajuntar els ulls” mentre es realitzava la prova. En conclusió, es van observar diferències estadísticament significatives tant en el valor del punt de ruptura del PPC respecte la tècnica com respecte les instruccions; han proporcionat millors valors del PPC la targeta acomodativa i el punt de llum a comparació del filtre vermell on s’observen valors més allunyats, respecte a la instrucció la que implica un esforç atencional ha proporcionat un valor de PPC més proper que donant la indicació estàndard. Pel que fa a la tècnica, els resultats obtinguts estan en la mateixa línia del que indiquen altres estudis. Pel que fa a la influència de les instruccions que se li proporcionen als subjectes, es tracta d’un resultat novedós que caldrà ratificar en propers estudis amb mostres més nombroses., El objetivo del estudio es determinar la influencia de la atención y de la técnica de medida del punto próximo de convergencia (PPC). Se realizaron medidas del punto de ruptura del PPC a una muestra de 30 estudiantes mediante tres técnicas diferentes: la tarjeta acomodativa, el punto de luz y el punto de luz con filtro rojo. Por cada técnica había 10 participantes, cada uno de ellos informados adecuadamente sobre el estudio. Para tomar las medidas del PPC se utilizaron dos instrucciones diferentes, la primera instrucción consistió al dar la indicación estándar, es decir, “cuando veas doble me avisas”; en cambio, la segunda instrucción implicó un esfuerzo atencional superior por parte de los sujetos, indicando: “fíjate bien, intenta juntar los ojos” mientras se realizaba la prueba. En conclusión, se observaron diferencias estadísticamente significativas tanto en el valor del punto de ruptura del PPC respecto la técnica como respecto las instrucciones; han proporcionado mejores valores del PPC la tarjeta acomodativa y el punto de luz a comparación del filtro rojo donde se observan valores más alejados, respecto a la instrucción la que implica un esfuerzo atencional ha proporcionado un valor de PPC más próximo que la indicación estándar. En cuanto a la técnica, los resultados obtenidos están en la misma línea del que indican otros estudios. En cuanto a la influencia de las instrucciones que se les proporcionan a los sujetos, se trata de un resultado novedoso que habrá que ratificar en próximos estudios con muestras más numerosas., The aim of the study is to determine the influence of attention and the technique for measuring the near point of convergence (NPC). Measurements of the NPC breakpoint were carried out on a sample of 30 students using three different techniques: the accommodative card, the light source and the light source with red filter. For each technique there were 10 participants, each of them adequately informed about the study. Two different instructions were used to take the NPC measurements: the first instruction consisted of giving the standard indication, i.e. “when you see doubles, let me know”; in contrast, the second instruction involved a greater attentional effort on the part of the subjects, indicating: “look carefully, try to bring together your eyes” while the test was being carried out. In conclusion, statistically significant differences were observed both in the value of the NPC break point with respect to the technique and with respect to the instructions; better NPC values were obtained with the accommodative card and the light source compared to the red filter, where more distant values were observed; with respect to the instruction, the one involving an attentional effort provided an NPC value that was closer to the standard indication. As far as technique is concerned, the results obtained are in line with those indicated by other studies. With regard to the influence of the instructions given to the subjects, this is a new result that will need to be confirmed in future studies with larger samples.

Objectiu: aquest treball té com a objectiu l’anàlisi dels resultats obtinguts en una enquesta realitzada sobre la satisfacció en usuaris d’ortoqueratologia nocturna durant els primers 3 mesos d’ús de les lents. Mètode: s’han analitzat els resultats obtinguts per 76 pacients els quals se’ls va realitzar l’adaptació de les lents de contacte d’Orto-k i se’ls van facilitar els productes per al seu correcte manteniment durant 3 mesos. Degut a les circumstàncies lligades a la pandèmia del Covid-19, l’enquesta s’ha realitzat una vegada finalitzades totes les adaptacions. Resultats: dels 76 participants inicials, el 56% van acabar abandonant el tractament i el 44% va finalitzar l’adaptació. D’aquests últims, un 82,4% dels pacients va notar una millora en la visió, fins i tot en comparació al seu sistema de correcció habitual. Hi ha hagut una gran acceptació sobre l’eficàcia i la bona visió del tractament ortoqueratològic durant el dia (un 84%) que ha aportat la satisfacció general als participants de l’estudi. Tot i això, no hi ha hagut diferències estadísticament significatives entre la satisfacció dels participants respecte al defecte refractiu, el gènere i l’edat, entre d’altres. Conclusions: un 94% dels participants refereixen d’una gran satisfacció i comoditat al no haver de portar ulleres ni lents de contacte durant el dia. Tot i això, cal dir que hi va haver inseguretats en el seu ús / manteniment durant la pandèmia, cosa que va causar l’abandonament d’una part dels participants (el 25% dels que van finalitzar l’adaptació).

Objectius: Analitzar i comparar la mesura del gruix corneal central mitjançant dues tecnologies diferents: un sistema basat en imatges Scheimpflug (Visionix VX130+) i un sistema de OCT-SA (equip Cirrus-HD-OCT 5000). Es pretén conèixer, entre altres coses, si es poden fer servir indistintament en la pràctica clínica amb la suficiente precisió. Metodologia: Es van seleccionar un total de 50 participants. A cada un se li van realitzar 12 mesures de la paquimetria: 6 mesures en cada ull, la meitat d’elles amb cada instrument, de manera que es van realitzar un total de 600 mesures. Es va anotar el valor del gruix corneal central, el gènere i l’edat de cada participant. L’anàlisi de dades es va realitzar amb el programari Minitab i es va prendre un nivell de significació del 95%. Resultats: El valor mitjà i desviació estàndard del gruix corneal central va ser de 547,84 ± 25,77 µm amb el Visionix VX130+ i de 530,82 ± 24,65 µm amb el Cirrus OCT. L’anàlisi gràfic de Bland-Altman va indicar que no hi va haver concordança entre els valors del gruix corneal central de tots dos instruments. No obstant això, la correlació va ser positiva, alta i estadísticament significativa (p<0,05). Es va realitzar estadística no paramètrica degut a la falta de normalitat de les dades. La prova de Kruskal-Wallis va corroborar que les diferències en funció de la tècnica emprada són estadísticament significatives. Conclusions: Els dos instruments no són intercanviables entre si. Els avantatges i desavantatges de cadascun són factors que caldria valorar abans de decantar-nos per un o altre en la pràctica clínica diària. L’elecció de la paquimetria realitzada amb el Cirrus OCT com valor preoperatori pot augmentar el marge de seguretat quirúrgica en aquelles tècniques que requereixen d’un gruix corneal amb un valor mínim per poder realizar-les., Objetivos: Analizar y comparar la medición del espesor corneal central (ECC) mediante dos tecnologías diferentes: un sistema basado en imágenes Scheimpflug (Visionix VX130+) y un sistema de OCT-SA (equipo Cirrus-HD-OCT 5000). Se pretende conocer, entre otras cosas, si pueden usarse indistintamente en la práctica clínica con la suficiente precisión. Metodología: Se seleccionaron un total de 50 participantes. A cada uno se le realizaron 12 mediciones de la paquimetría: 6 mediciones en cada ojo, la mitad de ellas con cada instrumento, de manera que se realizaron un total de 600 mediciones. Se anotó el valor del ECC, el género y la edad de cada participante. El análisis de datos se realizó con el software Minitab y se tomó un nivel de significación del 95%. Resultados: El valor medio y desviación estándar (DE) del ECC fue de 547,84 ± 25,77 µm con el Visionix VX130+ y de 530,82 ± 24,65 µm con el Cirrus OCT. El análisis gráfico de Bland-Altman indicó que no hubo concordancia entre los valores del ECC de ambos instrumentos. Sin embargo, la correlación fue positiva, alta y estadísticamente significativa (p<0,05). Se realizó estadística no paramétrica debido a la falta de normalidad de los datos. La prueba de Kruskal-Wallis corroboró que las diferencias en función de la técnica empleada son estadísticamente significativas. Conclusiones: Ambos instrumentos no son intercambiables entre si. Las ventajas y desventajas de cada uno son factores que habrá que valorar antes de decantarnos por uno u otro en la práctica clínica diaria. La elección de la paquimetría realizada con el Cirrus OCT como valor preoperatorio puede aumentar el margen de seguridad quirúrgica en aquellas técnicas que requieren de un espesor corneal con un valor mínimo para poder realizarlas., Objectives: To analyse and compare the measurement of central corneal thickness (CCT) using two different technologies: a system based on Scheimpflug images (Visionix VX130+) and a OCT-AS system (Cirrus-HD-OCT 5000). The aim is to find out, among other things, whether they can be used interchangeably in clinical practice with sufficient accuracy. Methodology: A total of 50 participants were selected. Each participant underwent 12 pachymetry measurements: 6 measurements in each eye, half of them with each instrument, so that a total of 600 measurements were taken. The CCT value, gender and age of each participant were recorded. Data analysis was performed with Minitab software and a significance level of 95% was taken. Results: The mean value and standard deviation (SD) of the ECC was 547.84 ± 25.77 µm with the Visionix VX130+ and 530.82 ± 24.65 µm with the Cirrus OCT. Bland-Altman graphical analysis indicated that there was no agreement between the ECC values ​​of both instruments. However, the correlation was positive, high, and statistically significant (p <0.05). Non-parametric statistics were performed due to the lack of normality of the data. The Kruskal-Wallis test confirmed that the differences depending on the technique used are statistically significant. Conclusions: The two instruments are not interchangeable with each other. The advantages and disadvantages of each are factors to be assessed before choosing one or the other in daily clinical practice. The choice of pachymetry performed with the Cirrus OCT as a preoperative value can increase the surgical safety margin in those techniques that require a minimum corneal thickness to be performed.

Objetivo: Investigar la función visual en niños y adolescentes con trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH) y compararla con una muestra de pacientes sanos. Método: se realiza un examen optométrico completo a 22 niños de entre 7 y 17 años con trastorno por déficit de atención y 24 niños sanos apareados por sexo y edad. Resultados: las vergencias fusionales positivas y negativas son inferiores en el grupo con TDAH respecto al grupo control(positivas: ruptura19±7¿ vs 27±6¿ p<0.01 recuperación:15±6¿ vs 25±5¿ p<0.01;negativas: ruptura16±4¿ vs 19±4¿ p=0,008, recuperación13±5¿ vs 16±3¿ p=0.03).Conclusiones: los resultados de este estudio preliminar sugieren que los niños con TDAH presentan diferencias en algunos parámetros de la función visual respecto a la población sana, Postprint (published version)

Una buena visión es un aspecto fundamental para tener una conducción segura, es por ello que todo conductor rehúye de cualquier situación de incomodidad visual que se le presente cuando se encuentra al volante. Un fenómeno común, molesto y peligroso que cualquier conductor ha sufrido es el deslumbramiento. Se conoceeldeslumbramientocomocondicióndela visiónenlaquesepresentadisconfortvisualy/ouna reduccióndelacapacidadvisual,causadapor unainadecuadadistribucióndeluminancias,odebidoaaltos contrastesenelespacioo eneltiempo. En el mercado actual se encuentra un amplio catálogo de lentes especializadas para la conducción. Uno de losfabricantesquetrabajaenestetipodelentesesPMB® , cuentaconlagamadefiltrosDrive&Go.Esta gama tienetresfiltros: El FSP, el F25 y el F50. Elfabricante PMB® exponeque elfiltromás eficientepara la conducciónesel FiltroF25. El objetivo del estudio ha sido comprobar si efectivamente la hipótesis expuesta por el fabricante era verídica, para ello se ha realizado un marco teórico de búsqueda bibliográfica previa de la relación deslumbramiento-conducción, y posteriormente un estudio práctico con 19 participantes que han testado los filtros Drive&Go

Este estudio proporciona una serie de consejos de higiene visual para aplicar en un lugar de trabajo como las oficinas, en este caso las oficinas municipales de Terrassa. La motivación de este estudio surgió por el interés por parte del ayuntamiento de Terrassa en mejorar la salud visual de sus trabajadores, ya que algunos de los trabajadores referían tener molestias. Con el fin de que los/as trabajadores/as de las oficinas situadas en la Plaça Didó de Terrassa pudiesen realizar fácilmente algunos ejercicios visuales durante su jornada laboral se diseñó un circuito saludable y un póster para crear un ambiente de trabajo ergonómico. Seguir el circuito debería contribuir a mantener en buenas condiciones la función del sistema visual, así como disminuir en la medida de lo posible molestias visuales asociadas al trabajo prolongado en visión intermedia o cercana. Para poder diseñar el circuito saludable y establecer unas normas de higiene visual, se realizó una búsqueda bibliográfica con el objetivo de comprender los factores que influyen en la calidad ergonómica del puesto de trabajo como los síntomas que se generan por el estrés visual (Visión doble, cansancio ocular, lagrimeo, visión borrosa, pesadez en los ojos y dolor de cabeza). Las normas de higiene visual son un conjunto de consejos que tienen como objetivo controlar los diferentes factores que pueden provocar un efecto nocivo sobre la visión, especialmente los relacionados con la visión próxima. Las principales normas de higiene visual son las siguientes: Ambiente: trabajar en ambientes aireados / Iluminación: la iluminación debe ser tanto general como focalizada en el área de trabajo, sin crear reflejos sobre el papel / Distancia: el material de trabajo debe estar a unos 40 cm / Inclinación: el material de trabajo se debe inclinar unos 20 grados / Postura: espalda y cabeza recta. Mantener los pies sobre el suelo y evitar posturas anómalas / Descanso: regla 20-20-20. Cada 20 minutos, mirar fuera de la pantalla d

El objetivo del presente estudio ha sido realizar un montaje experimental para medir el deslumbramiento incapacitante de forma sencilla. Para ello, se ha medido el tiempo de recuperación de la visión al deslumbramiento provocado por el deslumbrómetro Inopsa. También se midió el tiempo de recuperación con un filtro terapéutico para comparar ambos resultados y comprobar si este ayudaba a una recuperación más rápida. Se incluyeron en el estudio un total de 15 observadores adultos sanos, sin patologías oculares, ni cirugías refractivas ni corneales previas. Los resultados mostraron que las medidas del tiempo con y sin filtro no seguían una distribución normal y que además el filtro no ayudaba a tener una recuperación más rápida. Se concluyó que la metodología llevada a cabo y el deslumbrómetro utilizado no eran los adecuados para una prueba de deslumbramiento. Esto ha ayudado a realizar mejoras en el montaje experimental para futuros trabajos

Aquest treball es basa en la determinació dels paràmetres de normalitat en tres àrees de percepció visual: memòria visual, figura-fons i tancament visual en una població adulta amb agudesa visual unitat, sense patologies oculars ni cognitives, amb l'ajuda del programa informàtic Movilab, dissenyat per avaluar diferents camps de l'àrea visual, entre els quals està inclòs l'apartat de Percepció visual usat en aquest estudi. L'apartat de percepció visual inclòs en Movilab està basat en el test TPVS-4 dissenyat per a l'avaluació de les fortaleses i debilitats de les habilitats de percepció visual bidimensional que no requereixen una resposta motriu. Cadascun dels sub test consta de divuit diapositives. Per poder avaluar-los, es tenen en compte dos factors a analitzar, que són el temps mitjà que triguen els subjectes en realitzar cada un dels tres sub test i el nombre d'encerts aconseguits. Per a l'estudi s'han seleccionat tres grups de subjectes de diferents edats. En total es compta amb una mostra de 61 persones, homes i dones, dividides entre els tres grups d’edat (20-35 anys, 36-50 anys i dels 51-65 anys). Després de l'anàlisi estadística s'arriba a la conclusió que l'edat no influeix en els resultats obtinguts en les diferents proves de memòria visual, figura fons i tancament visual, ni per al temps emprat en resoldre-les, ni pel nombre d’encerts obtinguts. Per tant, s'obté un únic valor tant per al temps mitjà com pel nombre d'encerts en cadascuna de les àrees avaluades. Es conclou així, mitjançant aquest treball s'han obtingut una primera aproximació d'uns valors (pendents de normalitzar) que podrien utilitzar-se per a ser comparats amb els de altres grups poblacionals amb característiques que no estiguin dins de la "normalitat", encara que s'ha d'aclarir que, per poder fer aquesta comparació, seria necessari tenir una mostra de subjectes més gran i normalitzar els resultats per afermar més la tendència trobada en els resultats de el present estudi.

OBJECTIU: El principal objectiu és realitzar un estudi comparatiu entre la retinoscopia estàtica i la retinoscopia dinàmica monocular del Dr. Merchán i a la vegada, observar amb quina d’elles s’obtenen uns resultats més semblants a l’examen subjectiu. MÈTODE: Aquest estudi clínic comparatiu, s’ha realitzat en una mostra de 34 subjectes (68 ulls) als quals es va descartar problemes acomodatius, amb una edat mitjana de 22,62 ±3,26 anys. Es va mesurar la AV, la flexibilitat d’acomodació en visió pròxima, als primers 15 subjectes se’ls va realitzar primer la retinoscopia estàtica i als altres 19 subjectes, la retinoscopia dinàmica monocular de Merchán i en ambdós casos se’ls va finalitzar amb l’examen subjectiu. RESULTATS: Es va observar que entre ambdues retinoscopies, els resultats obtinguts són bastant semblants. La diferència entre la mitjana dels valors d’esfera ha sigut de 0,08D entre ambdues, que no ha resultat ser estadísticament significativa. En quant als valors de cilindre, la diferència entre ambdues ha sigut de 0,04D, que tampoc ha resultat significativa estadísticament ni clínicament. Comparant cada una de les tècniques de retinoscopia per separat amb l’examen subjectiu, la que ha proporcionat uns valors més semblants en quant a l’esfera ha sigut la retinoscopia estàtica, mentre que en quant al cilindre ha resultat ser la retinoscopia dinàmica monocular de Merchán i respecte a l’eix segons l’anàlisi vectorial, la retinoscopia estàtica va proporcionar uns valors més similars al valor subjectiu, però la retinoscopia dinàmica monocular de Merchán va presentar una menor dispersió de dades menor amb. CONCLUSIONS: Amb ambdues tècniques de retinoscopia hem obtingut uns resultats molt similars i seria equivalent utilitzar qualsevol d’elles. La retinoscopia dinàmica monocular de Merchán és de gran ajuda en casos d’estrabisme o pacients poc col·laboradors.

L'agudesa visual (AV) és la capacitat del sistema visual per a discriminar entre dos estímuls propers en l'espai i separats entre si per un angle determinat. Aquest treball tracta d'esbrinar si l'agudesa visual indicada en els tests de visió propera es correspon amb la definició correcta d’ optotip, així com si els valors d'agudesa visual que indiquen els tests suposen una bona aproximació, tenint en compte els criteris establerts en les normatives de l'agudesa visual. S'han seleccionat sis optotips per a la visió de prop, als quals es van realitzar les mesures corresponents per després esbrinar si realment corresponen a l'agudesa visual que indiquen tenir o no. Després de realitzar les mesures necessàries s'observa que, en general, no compleixen amb la definició estricta de l'agudesa visual. Els tests per a la visió de prop compleixen amb l'objectiu de conèixer l'estat de la visió dels pacients, però les agudeses visuals que apareixen no són correctes, ja que les lletres no són autèntics optotips i, per tant, no és possible aplicar la fórmula de càlcul d'agudesa visual tradicional. Potser s'hauria de canviar el nom de "test de l'agudesa visual" per "test de lectura" simplement, sense adjuntar valors numèrics d'agudesa visual.

Les corbes de desenfocament representen l’agudesa visual d’un pacient des del seu punt pròxim fins al seu punt remot. La seva obtenció es basa en la determinació de l’agudesa visual (AV) dels pacients observant un test situat a l’infinit i col·locant en una ullera de prova diferents lents negatives per simular vergències en visió propera. Malgrat que l’ús de les corbes de desenfocament està àmpliament estès, no hi ha massa estudis que comprovin si les AV obtingudes són equivalents a la mesura d’AV en condicions d’observació natural. El més conegut és l’estudi de Pieh et al (2002), on va comparar resultats en una mostra d’ulls pseudofàquics implantats amb lent intraocular, obtenint resultats significativament inferiors amb la tècnica de la corba de desenfocament. Aquest treball analitza les AV obtingudes a diferents distàncies en una mostra de població jove, sense disfuncions acomodatives, en condicions de visió natural i mitjançant simulació de vergències amb lents negatives. L’estudi tenia tres variables independents: gènere (home-dona), distància d’examen (33 cm, 50 cm, 66 cm, 1 m i 3,5 m) i condició (vergència natural o simulada). Els resultats, un cop aplicada l’ANOVA de mesures repetides, indiquen que només té significació estadística el factor distància, pel que el mètode de simulació de vergències no mostra diferències respecte a la determinació de l’AV en condicions naturals, a diferència del que conclou l’estudi de Pieh.

Objetivo: Analizar y comparar las agudezas visuales de 14 individuos jóvenes, 7 mujeres y 7 varones, en visión natural utilizando optotipos diseñados para diferentes grados de agudezas visuales y para diferentes distancias de observación (5 metros (m); 3,5 m; 1 m; 66 cm y 33 cm) con las agudezas visuales obtenidas mediante la simulación de vergencias utilizando lentes negativas (-0,25 D; -1,00 D; -1,50 D y -3,00 D) y manteniendo el optotipo a 5 m. Método: Se han evaluado 14 ojos con una agudeza visual (AV) mínima de 1,0 en visión de lejos y con la mejor corrección, sin ninguna patología y sin ninguna disfunción visual. Las edades comprendidas fueron entre 19 y 29 años. El estudio se ha realizado en una sesión y en un único ambiente para mantener las mismas condiciones ambientales y de luminancia. Se ha tomado la AV monocular del ojo dominante o del que tenía mejor AV en escala decimal utilizando los optotipos “C de Landolt” de diferentes grados de agudezas visuales y en diferentes distancias para la AV en visión natural, para la AV mediante simulación de vergencias se ha utilizado lentes negativas con el optotipo a 5 metros. La comparación de ambas AV se realizado mediante curvas de desenfoque. Resultados: El promedio de la AV en visión natural de la muestra es de 1,517 y el promedio de la AV mediante simulación de vergencias de la misma muestra es de 1,593; siendo ligeramente mejor esta última. La diferencia del promedio entre los resultados de ambas AV es de 0,076. Ha habido mayor diferencia entre las agudezas visuales tomadas en visión cercana con las agudezas visuales tomadas con lentes de mayor potencia. Al realizar un análisis estadístico (ANOVA, P>0,05) también muestra que la diferencia entre ambas agudezas visuales no es estadísticamente significativa. Conclusiones: Al comparar la AV en visión natural con la AV mediante simulación de vergencias no se ha encontrado diferencias. Las curvas de desenfoque son un buen método para comparar y valorar las AV. Los su

Purpose: To assess the impact of the quasi-monochromatic illumination on visual acuity (VA) in phakic and monofocal pseudophakic eyes using different wavelengths. Methods: Sixty-one eyes classified in two groups (phakic and pseudophakic) participated in this study: 31 young phakic and 30 pseudophakic implanted with an acrylic monofocal intraocular lens. Distance VA was measured with custom optotype illuminated sequentially with three LED lights of nominal wavelengths (B) 455nm, (G) 530nm, (R) 625nm and white (W) LED light (CCT= 6500K). Near VA was additionally assessed in young phakic eyes under the same illuminations. Results: Best mean distance VA was obtained under red and white lights in young phakic eyes, whereas it was obtained under white and green lights in pseudophakic eyes. For both groups, the blue illumination led to the worst mean distance VA outcomes. No significant differences were found among mean near VA for R, G an B lights, but it was significantly better under W light than under B light. Conclusion: The measured distance VA values reveal the impact of the chromatic difference of refraction caused by the longitudinal chromatic aberration of the tested eyes. This aberration, is compensated by the accommodation capability of young phakics under red light. In the case of monofocal elderly pseudophakic eyes, a natural age-related decrease in the VA is observed. Additionally, the lack of accommodation, and a postoperative refraction outcome likely targeted for a green design wavelength, make the mean distance VA under green light match the one under white light. The mean near VA results in young phakic subjects revealed a balanced accommodation capability to every R, G, B illumination, but significantly higher under W light than under B light., This work was supported by the Spanish Ministerio de Economía y Competitividad and FEDER funds under project Ref. DPI2016-76019-R., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Ens trobem davant d’un estudi que analitza els defectes visuals que han patit certs pintors reconeguts mundialment. Aquestes anomalies i patologies han provocat que hagin hagut d’adaptar l’obra en algun moment de la seva vida per les limitacions visuals que els hi va tocar patir. Fins i tot, influint en el que coneixem avui dia com la seva obra mestra. S’han analitzat els següents artistes: Charles Meryon, Camille Pissarro, Edgar Degas, Claude Monet, Marie Cassatt, Vincent Van Gogh i Edvard Munch. Que gràcies al fet que es conserven la seva correspondència i històries clíniques i/o oftalmològiques, s’ha pogut analitzar la influència que han tingut les anomalies o patologies en l’obra d’aquests pintors. A través d’algunes simulacions d’aquestes disfuncions també es pot corroborar la dificultat visual en què es trobaven. En el seu moment, aquests artistes es van haver d’adaptar a la situació patològica, que molt probablement en l’actualitat, no s’haguessin trobat amb tantes dificultats per a poder continuar pintant sense haver de modificar la seva obra. Hem de valorar com els ulls i la visió per a un artista, i en aquest cas un pintor, és un sentit primordial per a poder dur a terme allò que més desitjaven, pintar

OBJECTIU: Analitzar els canvis refractius en visió de lluny que es produeixen quan apareix la presbícia. MÈTODE: S’han seleccionat 30 històries clíniques de pacients, d’un centre optomètric anònim, per analitzar l’evolució de les seves refraccions des d’abans de tenir presbícia fins a l’actualitat, quan ja en tenen. En total tenim 60 ulls, els quals la meitat són d’homes i l’altra meitat són de dones. S’ha analitzat l’evolució de l’esfera, del cilindre, de l’eix d’aquest i de l’addició. RESULTATS: L’estudi dels 60 ulls analitzats ens mostra que tenim 46 ulls amb astigmatisme en la refracció final, dels quals 23 ulls tenen astigmatisme invers i 9 ulls giren l’eix cap a més vertical i només 1 ull que gira l’eix cap a més horitzontal. També podem observar que, en la refracció final, 24 ulls són miops, 33 ulls són hipermetrops i 3 ulls tenen la refracció de l’esfera igual a 0. CONCLUSIONS: Amb l’aparició de la presbícia, l’esfera té tendència positiva, l’astigmatisme augmenta negativament i veiem que la tendència de l’eix és a que giri cap al pla vertical.

La dislexia la podemos definir como un trastorno o una dificultadespecífica encontrada en el aprendizaje de la lectura. No se puede justificar únicamente por factores psicosociales, educativos o cognitivos debido a la complejidad de los distintos procesos para el desarrollo de la misma. La lectura es uno de los factores más importantes para el progreso e interacción de las personas en los diferentes contextos. Actualmente nos podemos encontrar con un 10% de personas con dislexia a nivel mundial, afectando del mismo modo a ambos sexos, existiendo un alto riesgo por genética. En el diagnóstico es muy importante detectar la existencia de trastornos de comorbilidady tratarlo lo antes posible. En el trabajo realizado se describen los procesos psicológicos básicos (percepción, atención, memoria y aprendizaje) y cómo éstospueden verse afectados por la dislexia. También muestra alguna de las teorías de este trastorno, el origen, sus características básicas, los tipos de dislexias que nos podemos encontrar y cómo puede afectar en el día a día del paciente. Es un trabajo puramente bibliográfico por lo que no se ha realizado ningún estudio propio. Toda la información ha sido recopilada de artículos científicos relacionados con el tema y libros

Aquest Treball Fi de Grau té com a objectiu principal mesurar l’agudesa visual en diferents condicions d’acomodació i cromaticitat del fons.Es va mesurar l’agudesa visual, en visió de lluny i de prop, en condicions naturals i simulades, a un grup d’observadors no prèsbites, il·luminant successivament els optotips amb quatre llums LEDS diferents: blanc, blau, verd i vermell, en condicions mesòpiques. Per crear les condicions d’agudesa visual simulada es va utilitzar la ullera de prova: es van anteposar lents esfèriques per a relaxar l’acomodació i simular visió de lluny (lent de +2.50 D), o bé, per estimular-la i simular visió de prop (lent de -3.00 D). S’han obtingut valors d’agudesa visual bastant similars quan l’optotip estava situat a 3 m i a 33 cm. Tot i així, quan l’optotip estava a 33 cm, les agudeses visuals han estat lleugerament inferiors. En aquest treball s’analitzen els factors que poden haver influït i que s’estimen com a plausibles: les aberracions cromàtiques; la qualitat d’impressió dels optotips; l’efecte d’amontonament produït pel mateix optotip i la manca de relaxació de l’acomodació dels observadors (flexibilitat d’acomodació reduïda amb lents positives)

L’objectiu d’aquest estudi és saber si l’agudesa visual (AV) varia segons el color de llum en que s’il.lumina el test tant en visió de lluny com visió de prop en un rang de població entre els 18 i els 25 anys. Per a dur-l’ho a terme hem buscar 13 pacients ( 8 dones i 5 homes) els quals tenen una AV de la unitat en el millor ull amb la millor correcció ( aquesta correcció en el cas de portar-ne no pot portar filtres especials ni ajuda pe a la VP): El material que hem utilitzat han sigut 4 llums LED’s ( blanc, blau, verd i vermell) i la llum del laboratori. A tots els pacients se’ls hi ha mesurat l’AV en VP (visió propera) i en VLL (visió de lluny) amb llum blanca, blava, verda i vermella de manera que hem obtingut 8 mesures per a cada un dels pacients. Un cop fetes les proves, s’han analitzat els resultats i s’han obtingut les següents conclusions. L’AV obtinguda per llum blava ha estat la més baixa, seguit per la de olor verd i la de color Vermell, que ha estat la que millor AV ha proporcionat. També hem pogut veure com l’AV en VLL és menor que l’AV en VP. Aquests fets no concorden amb el que hem pogut veure en la informació cercada prèviament. Alguns resultats no esperables són que l’AV en VLL hauria de ser superior a l’AV en VP i no és així i en que la AV sota llum blava és la que pitjor resultats dona. En l’apartat de conclusions hi ha explicats els motius pels quals els resultats han sortit diferents al esperables. Él més destacable és que la simulació de la visió de lluny realment no funciona com hauria i per tant els resultats tampoco o serán.

El treball tracta sobre la comparació de l’agudesa visual en visió propera i visió llunyana sota diferents il·luminants (LEDs vermell, blau, verd i blanc) en una mostra de mínim 12 pacients, dones i homes amb edats compreses entre els 18 i 25 anys mitjançant el test de la C de Landolt. En primer lloc començarem explicant que és l’agudesa visual, els diferents optotips, que és la funció d’acomodació, el test de la C de Landolt que ha estat el test utilitzat en el treball i la simulació d’una distància llunyana entre d'altres coses. Seguidament a la part pràctica, s’explicarà el material utilitzat per prendre les mesures necessàries, la metodologia que hem seguit i el procés de la realització del treball. Un cop hem obtingut aquestes mesures a través de les proves, les farem servir per fer unes gràfiques on ens serà més fàcil comparar els resultats i a partir d'aquí obtindrem unes conclusions. Algunes de les conclusions més rellevants obtingudes són que les dones en visió propera tenen una millor agudesa visual que els homes. També hem observat que la llum que proporciona una pitjor agudesa visual en el conjunt de població en visió llunyana és el color blau.

La paraula miopia prové de la unió de dos termes grecs: my – “tancar l’ull” i –opia “vista”, en al·lusió a què els miops per veure bé de lluny guinyen els ulls. Degut a que actualment es considera que la miopia és un estat refractiu el qual progressa amb rapidesa, s’estima que al 2050 podria haver un 49,8% de miops en tot el món, donat a que diversos autors esmenten la importància de l’estat fòric, de l’AC/A, del retard acomodatiu, d’anar hipercorregits o hipocorregits i de la progressió de la miopia. En aquest treball s’ha fet un petit estudi sobre si una pacient amb miopia i astigmatisme baix va ben graduada i quines implicacions optomètriques comporta certes variacions de graduació a nivell acomodatiu i binocular. A més, d’anar a diverses òptiques perquè la graduessin i després fer una comparativa entre els seus valors i la graduació que acostuma a dur. En el seu cas, gaudeix d’un sistema visual ben estructurat, fent que aquestes variacions de potència no afecten a la seva estructura visual generant discomfort referent a estat fòric, reserves de vergències i acomodació. Encara que el fet d’anar hipocorregit o hipercorregit en massa excés no es notava còmoda, el seu sistema visual no es veia alterat de manera il·lògica. Els resultats obtinguts d’aquesta pacient mostren que les petites variacions de potència encara que modifiquin els valors de binocularitat i acomodació, no afecta de manera exagerada al seu confort visual. De manera que d’entrada podria semblar que qualsevol refracció aniria còmoda però s’hauria de fer un seguiment del seu estat optomètric

El següent treball tracta sobre l’anàlisi dels errors refractius, el tipus de correcció òptica i la relació que tenen aquests paràmetres amb l’edat d’una mostra de població de Tarragona. L’estudi es realitza entre el 19 de juliol i el 31 d’agost del 2018 a l’òptica Universitària de Tarragona. En un Excel s’apunten com a factors l’edat, gènere, addició, tipus d’ametropia, tipus de correcció e import d’aquesta amb equivalent esfèrica de lapersona per a realitzar prèviament l’estudi. Tots els pacients que van ser graduats a l’òptica pels professionals que duien a terme l’estudi, van ser inclosos.Un cop acabat el recull de dades, amb l’ajuda de l’Excel i mitjançant el Minitab es van realitzant diferents comparacions entre factors per veure quines diferències i predominances poden haver-hi entre els pacients analitzats. Per a obtenir les conclusions finals de la part pràctica, els resultats es comparen amb altres que han estat obtinguts enestudis semblants realitzats per altres autors a altres països, citats i resumits en el marc teòric del treball. Al final del treball hi ha la conclusió final que engloba solament els resultats analitzats en aquest estudi

L’ agudesa visual és la capacitat del sistema visual per detectar detalls dels objectes en unes condicions donades, com la distància entre el optotip-observador, la il·luminació ambiental, contrast, etc. La seva mesura, en la pràctica clínica permet determinar la qualitat de visió d'un subjecte realitzant una refracció per corregir les ametropies, així com per controlar l'estat de salut ocular d'algunes malalties en estats inicials on l'agudesa pot causar variacions. Aquest estudi es tracta d'analitzar si la mesura de l'agudesa visual en diferents gabinets optomètrics es realitza la mesura correcta, així com comprovar les diferents característiques d'aquests gabinets. S'han seleccionat 6 gabinets optomètrics, en els quals s'han pres diferents mesures, com la distància entre el optotip-observador, la mida de les lletres i la il·luminació ambiental de la sala per determinar el contrast trobat. En general, s'ha observat que els gabinets optomètrics, respecten les normes pel que fa al contrast. No obstant això, pel que fa a la il·luminació i la distància optotip-observador, la situació és pitjor, ja que no es tenen en compte aquests paràmetres en molts establiments estudiats, tot i la importància que tenen en la mesura correcta de l'AV . Hi hauria d'haver una major conscienciació per part dels optometristes a l'hora de prendre les mesures de l'AV de forma correcta, ja que és bastant senzill solucionar algunes irregularitats com la distància del optotip a l'observador.

OBJECTIUS L’objectiu general d’aquest treball ha estat analitzar les repercussions visuals que impliquen petits canvis en la graduació final del pacient. Per això ha calgut cercar bibliografia científica sobre possibles implicacions optomètriques i de confort en la graduació, comptar amb la col·laboració mínima d’un subjecte que acudeixi a diferents establiments òptics a graduar-se i realitzar diverses mesures visuals al subjecte participant amb diferents graduacions. METODE -Buscar informació a llibres i a articles científics sobre les repercussions visuals de diferències en la graduació requerida -Trobar el/els subjecte/s participant/s amb unes determinades característiques - Graduar el pacient col·laborador als gabinets de la FOOT o del CUV -Aplicarem petites variacions a la correcció i pendre els valors de les proves de nou. CONCLUSIONS Si no portes la graduació adequada no vas ben corregit això comporta repercusions visuals; si vas hipocorregit l’AV es veurà disminuida, i si vas hipercorretgit segurament l’AV serà màxima fins a cert punt en que començi a disminuir. Tant si estàs hipo o hipercorretgit la fòria es veurà afectada, pot fer-la augmentar, disminuir, aparèixer o fer-la desaparèixer. En cas que tinguis una fòria compensada amb la graduació correcta, pot fer-te descompensar-la. La descompensació de la fòria fa que apareguin problemes de binocularitat i de confort. A tot això cal sumar-li que hi haurà també repercusions en l’acomodació. I, com més diferència hi hagi amb la graduació correcta, majors seran les repercussions visuals.

OBJECTIU Analitzar els valors de la agudesa visual (AV) en una població jove i sana, en funció dels tipus de color de la llum que incideixen sobre l’optotip (vermell, blau, verd i blanc) i la distància d’observació (lluny-prop). A més a més, es farà una comparació amb els resultats obtinguts amb altres estudis científics. METODOLOGIA L’estudi s’ha realitzat amb una mostra de 10 pacients, 5 dones y 5 homes, amb un rang d’edats entre els 9 y 16 anys. La part experimental s’ha dut a terme en un banc òptic i el procés de muntatge es divideix en 3 parts: creació e impressió de l’optotip, calibratge de les llums LED i el muntatge final. El procediment es el següent: es col·loca l’optotip a 33 cm del subjecte, que estarà col·locat en una mentonera, i s’il·lumina l’optotip mitjançant les quatre il·luminats LED. Anotarem en cada cas la màxima agudesa visual que aconsegueix l’observador, tant per visió propera com per visió llunyana. Per tant, s’obtindrà 8 mesures totals per subjecte. CONCLUSIÓ La millor AV s'obté amb el LED verd i el blanc, ja que les imatges amb les dues llums s'enfocaran sobre la retina. L'AV amb la llum vermella és similar a les AV amb la llum verda i blanca, ja que amb longituds d’ona llarga l'ull actua com si fos hipermetrop i podrà compensar mitjançant l'acomodació la falta de potència. En canvi, la llum blava provoca un efecte de miopia, la qual no podrà ser compensada pel sistema visual. Per tant, l'aberració cromàtica si afecta el rendiment visual.

En moltes ocasions es comet l'error de relacionar únicament la qualitat visual amb l'agudesa visual. Però està demostrat que no depén únicament d'aquesta sinó que, la sensibilitat al contrast també és un aspecte fonamental per conèixer la nostra qualitat visual. Per aquest motiu, és important conèixer que és i en què consisteix la mesura de la sensibilitat al contrast. Sabent els valors de normalitat podrem detectar alteracions de la funció visual d'un usuari. Aquest treball consisteix en avaluar la sensibilitat al contrast cromàtica a diferents distàncies a una mostra de població juvenil entre 18 i 30 anys. Per obtenir aquests valors hem utilitzat un test VCTS que consisteix en una làmina en la qual es reprodueixen de manera impresa franges amb un perfil sinusoidal. Aquestes mesures les realitzarem en diferents condicions d'il·luminació LED: vermella, verda, blava i blanca. Hem realitzat les mesures a 15 barons en distància propera i llunyana. Els resultats obtinguts demostren que en condicions d'il·luminació LED blava són els més baixos de la prova. També, els valors en distància llunyana són sorprenentment més baixos que en visió propera. Una de les possibles explicacions és que el sistema utilitzat per simular la visió llunyana no sigui l'indicat.

L'objectiu d'aquest treball és administrar una col·lecció d'exercicis inclosos a diversos llibres adreçats a infants del cicle inicial a tres subjectes daltònics, per esbrinar si els poden fer sense cap problema o si, com sembla, els resulta impossible d'executar. Per tal d'assolir aquest objectiu primerament s'haurà d'analitzar alguns llibres de matemàtiques de primer i segon cicle d'educació primària per tal de fer el recull d'activitats que posteriorment se l'hi entregaran als participants, tot i que abans s'haurà d'identificar el tipus d'anomalia cromàtica que presenten. S'ha avaluat la visió del color de 3 homes amb afectació cromàtica mitjançant quatre proves diferents; test d'Ishihara, Farnsworth-Munsell 100 Due, City University Colour Vision Test i l’anomaloscopi. Als subjectes se'ls va lliurar un conjunt d'exercicis de primer i segon de primària per determinar si l'ús del color com a eina d'aprenentatge pot presentar un impediment en l'assoliment de conceptes dels nens amb discromatòpsia. La conclusió del treball és que els individus amb deficiències en la visió del color poden resoldre els exercicis seleccionats però podrien arribar a tenir més dificultats que els individus sense tals afectacions. D'altra banda, es va observar que majoritàriament el color s'utilitzava com a eina d'aprenentatge i que tot el color és utilitzat constantment, el percentatge de material didàctic que fa ús del color i que pot afectar en l'aprenentatge de conceptes en un nen amb discromatòpsies, no és molt elevat.

Introducció: Podem entendre l’empatia des d’un punt de vista cognitiu com la forma de comprendre la situació emocional d’un altre amb perspectiva, i des d’un punt de vista afectiu com la forma de comprendre la situació implicant-se emocionalment. Objectiu general: Determinar el nivell d’empatia dels estudiants de 1r i 4rt curs del grau d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) emprant el test TECA com a element d’anàlisi de l’empatia. Comparar els resultats amb estudis similars Mètode: Mostra composada per 103 estudiants. Van completar el test cognitiu i afectiu TECA. Es va realitzar un estudi dels resultats obtinguts en funció del curs, del gènere, de si tenien o no preferència per estudiar el grau d’Òptica i Optometria i de si tenien experiència en el tracte amb persones o no. Mitjançant la T de Student del Excel es van donar per estadísticament significatius dos valors. Discussió: Els estudiants de quart van aconseguir percentils més elevats en alegria empàtica que els estudiants de primer. Entre els estudiants de quart, es va observar que en adopció de perspectives destacaven amb percentils més elevats els homes. Conclusió: Tal i com van concloure autors com Hoffman i Eisenberg i Lennon, les dones destaquen en la dimensió afectiva mentre que els homes destaquen en la dimensió cognitiva