Search

La presencia militar romana en el noreste de la península Ibérica es una cuestión todavía no completamente resuelta. La falta de estudios de conjunto ha impedido la comprensión del alcance, naturaleza y distribución por el territorio de este fenómeno, así como de las razones que lo impulsaron. El objetivo de este artículo es presentar los resultados de una serie de análisis del territorio basados en la evaluación de los yacimientos vinculados con el ejército romano conocidos hasta el momento. Se ha evaluado su disposición espacial y se ha considerado su relación tanto con el medio físico como con las infraestructuras de comunicación conocidas a partir del uso de sistemas de información geográfica (SIG). Asimismo, se han estudiado la cronología y la forma del despliegue de dichos yacimientos como modo de comprender el avance y la penetración del dominio romano. Por último, se ha incidido en analizar los costes de acceso del territorio, tanto para el movimiento de tropas como desde el punto de vista de la logística militar. Con este estudio se ha podido concluir que el avance romano de la Hispania Citerior es gradual y no planificado de forma general, pero que deriva, en torno al primer tercio del siglo primero, en una red de considerable densidad que permite un control muy estrecho del conjunto del territorio. Se constata la importancia de la costa catalana, la vía Heraclea y el valle del Ebro, este último en especial como eje fundamental de la logística del frente de guerra celtibérico. En el noreste de la Citerior, se construye en esta cronología un paisaje militarizado de retaguardia, esencial para mantener el esfuerzo bélico y que contribuye al proceso de romanización del territorio. La presència militar romana al nord-est de la península Ibèrica és una qüestió encara no completament resolta. La manca d'estudis de conjunt ha impedit la comprensió de l'abast, la naturalesa i la distribució pel territori d'aquest fenomen, així com de les raons que el van impulsar. L'objectiu d'aquest article és presentar els resultats d'una sèrie d'anàlisis del territori basades en l'avaluació dels jaciments vinculats amb l'exèrcit romà coneguts fins ara. Se n'ha avaluat la disposició espacial i s'ha considerat la seva relació tant amb el medi físic com amb les infraestructures de comunicació conegudes a partir de l'ús de sistemes d'informació geogràfica (SIG). Així mateix, s'han estudiat la cronologia i la forma del desplegament d'aquests jaciments per comprendre l'avanç i la penetració del domini romà. Finalment, s'ha incidit a analitzar els costos d'accés del territori, tant per al moviment de tropes com des del punt de vista de la logística militar. Amb aquest estudi s'ha pogut concloure que l'avanç romà de la Hispània Citerior és gradual i no planificat de manera general, però que deriva, al voltant del primer terç del segle primer, en una xarxa de considerable densitat que permet un control molt estret del conjunt del territori. Es constata la importància de la costa catalana, la via Heraclea i la vall de l'Ebre, aquesta última especialment com a eix fonamental de la logística del front de guerra celtibèric. Al nord-est de la Citerior es construeix en aquesta cronologia un paisatge militaritzat de rereguarda, essencial per mantenir l'esforç bèl·lic i que contribueix al procés de romanització del territori. Roman military activity in the northeast of the Iberian Peninsula is still a subject not fully understood. The lack of overall studies encompassing the entire territory has prevented a proper understanding of the extent, nature and spread of this presence, along with the driving forces behind it. The objective of this work is to present a series of analyses of the region based on an assessment of sites linked to known Roman military activity. Their spatial arrangement has been studied, along with their relationship with the physical landscape and the communications network. Their chronological relationships have also been studied, in an attempt to understand how and when these military sites where deployed. Finally, the costs involved in occupying this region have been assessed, both in terms of moving troops and in military logistics. These analyses have been implemented with the help of GIS (geographical information systems). We can conclude that while the Roman conquest of Hispania Citerior was slow and not centrally planned, it progressively led to a network of sites of considerable complexity. This network, peaking in density in around the third quarter of the first century BC, would allow very close control of the surrounding region. The importance of the Catalan coast, the Via Heraclea and the Ebro valley is fully demonstrated, the latter being a fundamental logistical axis for the Celtiberian wars. In summary, a rear-guard militarized territory was established by Rome in the northeast of Hispania Citerior. This region was essential for maintaining control of already conquered territory and supporting the logistics of the army inland, and contributed to the process of Romanization of the Spanish provinces.

La tesi doctoral aquí presentada té el propòsit d'estudiar de forma conjunta els assentaments romans amb vinculació militar en les primeres dècades de la romanització. L'objectiu principal és oferir una visió unificada del procés d'implantació, control i domini romà, dut a terme per l'exèrcit. Així com comprendre la naturalesa d'aquesta ocupació. Els estudis referents a la implantació militar romana a la península ibèrica han augmentat considerablement en les darreres dècades. Malgrat tot, la major part d'ells es centren en jaciments concrets o reduïts conjunts. A més d'això, manca un marc metodològic comú que permeti comparar els resultats presentats entre els diferents equips, i que es veu agreujat per l'ús de terminologia sovint inadequada derivada de les fonts clàssiques. Tot això evidencia la necessitat d'un estudi global i sistemàtic de la qüestió, basat en criteris objectius i homogenis. El treball s'emmarca al territori del nord-est de la província Citerior, en concret, a la actual comunitat autònoma de Catalunya i part d'Aragó, incloent la vall de l'Ebre. Aquestes fronteres s'han establert seguint barreres naturals i deixant de banda altre tipus de demarcacions inexistents en el període tractat. Paral·lelament, els límits cronològica establerts estan circumscrits per dos grans conflictes que tenen com escenari Hispania. El primer d'ells es la Segona Guerra Púnica, que suposa la primera presencia efectiva militar romana al nord-est peninsular. Tanmateix, el conflicte que conclou aquest marc temporal és la Guerra de Sertori. La seva fi i la posterior política pompeiana implica un canvi en el model d'ocupació, amb la progressiva desaparició del patró anteriorment implantat. S'han definit un conjunt de criteris objectius que permeten definir els establiments militars, però també la seva adscripció funcional. A partir d'ells, s'han identificat i analitzat en profunditat un total de 57 jaciments. Gràcies a això, s'han pogut estudiar cronologies, tipologies, així com també determinar patrons de distribució espacial. L'estudi de la progressiva consolidació de l'estructura militar permet observar i detallar nombrosos aspectes. S'ha pogut detectar com l'aparició de jaciments és gradual i es constata l'evolució temporal dels models d'ocupació. L'estratègia de Roma va transformant-se i això introdueix canvis estructural i certa variabilitat en el model aplicat, segons la cronologia, però també la regió; observant-se una realitat no sempre preconcebuda, variable i amb certes alteracions. Malgrat tot, també s'han identificat coincidències, com la possible planificació en moments i zones determinades. D'aquesta manera s'observen diferents ocupacions entre els assentaments, més o menys militaritzats, com funcions administratives, logístiques o de control. Una de les principals conclusions que s'han pogut observar és el gran impacte que va tenir la presencia de l'exèrcit, en les seves nombroses formes, en el nord-est de la Hispania Citerior entre finals del segles III y el primer quart del I a.C. Aquest procés ha deixat importants traces en el registre arqueològic i, gràcies a això, es possible identificar-lo mitjançant un anàlisis integral. En definitiva, aquesta investigació ha permès aproximar-nos arqueològicament als diferents models vinculats a l'exèrcit romà, responsable de la romanització i ocupació del present territori. La revisió de les dades y la seva unificació permet aportar una visió profunda i actualitzada de la ocupació romana. Tot això ha possibilitat advertir com l'exèrcit exerceix de principal agent romanitzador, encarregat de controlar i administrar els nous territoris, així com també com es distribueix per el territori i quines petjades arqueològiques permeten identificar-lo. La presente tesis doctoral tiene el propósito de estudiar de forma conjunta los asentamientos romanos con vinculación militar en las primeras décadas de la romanización. El objetivo principal es ofrecer una visión unificada del proceso de implantación, control y dominio romano, aplicado por el ejército. Así como comprender la naturaleza de dicha ocupación. Los estudios referentes a la implantación militar romana en la península ibérica han aumentado considerablemente en las últimas décadas. Sin embargo, la mayor parte de ellos se centran en yacimientos específicos o reducidos conjuntos. Además, se carece de un marco metodológico común que permita comparar los resultados presentados entre diferentes equipos, lo que se ve agravado por el uso de una terminología a veces inadecuada extraída de las fuentes clásicas. Todo ello hace necesario un estudio global y sistemático de la cuestión, basado en criterios objetivos y homogéneos. El trabajo se restringe al noreste de la provincia Citerior, en concreto a la actual comunidad autónoma de Cataluña y parte de Aragón, incluyendo el valle del Ebro. Dichas fronteras se han establecido siguiendo barreras naturales y dejando de lado otro tipo de demarcaciones inexistentes en el período ocupado. Paralelamente, los límites cronológicos establecidos en el presente trabajo se ven delimitados por dos grandes conflictos que tienen como escenario Hispania. El primero es la Segunda Guerra Púnica, que conlleva la primera presencia efectiva militar romana en el noreste peninsular. Mientras que el conflicto que concluye el marco temporal es la Guerra de Sertorio. Su finalización y la posterior política pompeyana implican un cambio en el modelo de ocupación, que conlleva la progresiva desaparición del patrón anteriormente establecido. Se han definido una serie de criterios objetivos tanto para la definición de los establecimientos militares como para su adscripción funcional. A partir de ellos, se han identificado y analizado con profundidad un total de 57 yacimientos. Todo eso ha permitido estudiar cronologías, tipologías, así como también determinar los patrones de distribución espacial. El estudio de la progresiva consolidación de la estructura militar permite observar y detallar numerosos aspectos. Se ha podido detectar como la aparición de los yacimientos es gradual y se constata la evolución temporal de los modelos de ocupación. La estrategia de Roma va transformándose y esto introduce cambios estructurales y cierta variabilidad en el modelo aplicado, según la cronología, pero también la región; observándose una realidad no siempre preconcebida, variable y con alteraciones. Sin embargo, también se han identificado coincidencias, como la posible planificación en momentos y zonas determinadas. Se observan, de este modo, diferentes cometidos entre los asentamientos, más o menos militarizados, con funciones administrativas, logísticas o de control. Una de las principales conclusiones que se observan es el gran impacto que tuvo la presencia del ejército, en sus numerosas formas, en el noreste de la Hispania Citerior entre finales del siglo III y el primer cuarto del I a.C. Esta actividad ha dejado importantes huellas en el registro arqueológico y que nos permite identificarlo mediante un análisis integral. En definitiva, esta investigación permite la aproximación arqueológica a los diferentes núcleos vinculados con el ejército romano, que fueron responsables de la romanización y ocupación del presente territorio. La revisión de los datos y su unificación permite aportar una visión profunda y actualizada de la ocupación romana. Todo ello ha posibilitado observar como el ejército ejerce de principal agente en la romanización, encargado de controlar y administrar los nuevos territorios, así como también cómo se dispone en el área estudiada y las huellas arqueológicas que permiten identificarlo. The present doctoral thesis aims to comprehensively study the Roman sites linked to the military during the first centuries of Romanisation. The main goal is to portray a unified vision of the process of Roman implantation, control, and domain, with the army as our sole focus. In addition, we also aim to provide a better understanding of the nature of said occupation. During the last decades, research focused on Roman military implantation in the Iberian Peninsula has significantly increased. Nonetheless, most of it has specific sites or a small group of them as the object of study. Moreover, this field of research lacks a common methodological framework that allows to confront the results obtained by different research teams. This is further worsened by ill-fitting nomenclature extracted from classical sources. Thus, it is necessary to conduct a global and systematic study based on homogeneous and objective criteria. This work is restricted to the north-east of the Citerior province, more specifically to the modern-day autonomous communities of Catalonia and part of Aragon, including the valley of the Ebro river. Said frontiers have been established following natural barriers and leaving aside other divisions which would be anachronistic for the studied period. At the same time, the chosen chronological frame has been given by two key conflicts that took place in Hispania. The Second Punic War marks the start of our chronology of interest. It ends with the resolution of the Sertorian War, which implied a change in the occupation paradigm of the Iberian Peninsula strongly related to Pompeian politics. This change brought the progressive disappearance of the pre-existing settlement pattern. A series of objective criteria have been defined both to characterise the military sites and to define their function. Through these criteria, a total of 57 sites have been identified and analysed. This has allowed for the study of chronologies and typologies, as well as for the determination of spatial distribution patterns. The study of the progressive consolidation of the military structure allows to observe and detail numerous aspects. We have been able to detect how the emergence of the sites is gradual, and to ascertain the temporal evolution of the occupation models. Rome's strategy kept shifting, thus introducing structural changes and a certain degree of variability in the applied model according to not only the time period but also the specific region. This same variability implies that the reality observed in the archaeological record was not always planned, and that it was susceptible to variations and alterations. However, matching aspects have also been identified, such as the possible planification of certain areas of the sites at specific time periods. Thus, different roles are identified amongst sites, with administrative, logistic, or control functions. One of the main conclusions we have been able to reach is the great impact that the presence of the army had, in numerous ways, in the north-east of Hispania Citeror during the end of the 3rd century BC and the first quarter of the 1st century BC. This activity has left important evidence in the archaeological record, allowing for its identification through a comprehensive analysis. In summation, this study allows to approach the different sites linked to the Roman army, which was ultimately responsible for the occupation and the Romanisation of the territory, through archaeological methods. The careful revision of all data and its integration allows us to provide an in-depth and up-to-date vision of Roman occupation. The confluence of all these tasks has allowed to accurately show how the army was the main agent in Romanisation, tasked with the control and administration of the new territories. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Arqueologia Clàssica

A partir de la fotografía y descripción (única fuente disponible) de un molde de fundición (el candelabro sideral de Herramélluri) se ha investigado sobre el pueblo de los berones, su contexto histórico y geográfico, atendiendo a los vestigios arqueológicos de Libia y sobre el mitraísmo, su difusión y su presencia en Hispania. Las evidencias son compatibles con la catalogación del candelabro como molde para la fundición en plomo de series cortas de un objeto cultual del mitraísmo, fechable entre el período final del siglo II d. C. y mediados del siglo III d. C. Sin embargo, no se han apreciado evidencias de una comunidad mitraica en Libia, aunque hay factores (militares, comerciales) que podrían explicarla. Por otro lado se ha estudiado la conocida Venus de Herramélluri y la presencia de la diosa romana en contextos mitraicos, tras lo que se ofrece una hipótesis, novedosa, que vincularía la figurilla con el mitraísmo. A partir de la fotografia i descripció (única font disponible) d'un motlle de fosa (el canelobre sideral de Herramélluri) s'ha investigat sobre el poble dels berones, el seu context històric i geogràfic, atesos els vestigis arqueològics de Líbia i sobre el mitraisme, la seva difusió i la seva presència a Hispània. Les evidències són compatibles amb la catalogació del canelobre com a motlle per a la fosa en plom de sèries curtes d'un objecte cultual del mitraisme, datable entre el període final del segle II d. C. i mediats del segle III d. C. No obstant això, no s'han apreciat evidències d'una comunitat mitraica a Líbia, encara que hi ha factors (militars, comercials) que podrien explicar-la. D'altra banda, s'ha estudiat la coneguda Venus de Herramélluri i la presència de la deessa romana en contextos mitraics, després del que s'ofereix una hipòtesi, nova, que vincularia la figura amb el mitraisme. Based on the photograph and description (the only available source) of a casting mold (the sidereal candelabrum of Herramélluri), research has been carried out on the Berones people, their historical and geographical context, taking into account the archaeological remains of Libya and on Mithraism, its diffusion and its presence in Hispania. The evidences are compatible with the cataloguing of the candelabrum as a mold for the casting in lead of short series of a cultic object of Mithraism, datable between the final period of the II century A.D. and the middle of the III century A.D. However, no evidences of a Mithraic community in Libya have been appreciated, although there are factors (military, commercial) that could explain it. On the other hand, the well-known Venus of Herramélluri and the presence of the Roman goddess in Mithraic contexts have been studied, after which a novel hypothesis is offered, which would link the figurine with Mithraism.

L’Urgellet i Andorra formen part d’un antic país històric, avui escapçat per una frontera. La plana de la Seu d’Urgell ha estat tradicionalment l’epicentre d’aquest territori, cruïlla d’antics camins que comunicaven amb la Cerdanya, a l’est, el Pallars a l’oest, les valls andorranes, al nord, i al sud vers les valls de Cabó, Alinyà i Nargó. Ara bé, les dues principals vies de comunicació eren el camí Cardoner, que connectava el país amb la Catalunya central, i la Strata Ceretana, que des de la capçalera del Segre menava vers la ciutat d’Ilerda. Ambdues vies van ser reaprofitades i millorades pels romans quan van conquerir el territori. La població indígena va ser sotmesa a un lent, però efectiu procés d’aculturació, que va acabar forjant un territori romanitzat, tant culturalment com lingüísticament. Tanmateix, l’important nombre de topònims preromans conservats, ha fet plantejar la possibilitat d’una pervivència lingüística i cultural, del substrat indígena anterior a l’arribada de Roma. En el present treball analitzarem les fonts i evidències arqueològiques de què disposem a hores d’ara i, a partir d’aquí, exposarem les potencialitats d’estudi. La comarca del Urgellet y Andorra forman parte de un antiguo país histórico, hoy separado por una frontera. La llanura de la Seu d'Urgell ha sido tradicionalmente el epicentro de este territorio, cruce de antiguos caminos que comunicaban con la Cerdaña, al este, el Pallars al oeste, los valles andorranos, al norte, y dirección sur: los valles de Cabó, Alinyà y Nargó. Ahora bien, las dos principales vías de comunicación, eran el camino Cardoner, que conectaba el país con la Cataluña central, y la Strata Ceretana, que desde la cabecera del Segre descendía hacia la ciudad de Ilerda. Ambas vías, fueron reaprovechadas y mejoradas por los romanos cuando conquistaron el territorio. La población indígena fue sometida a un lento, pero efectivo proceso de aculturación, que acabó forjando un territorio romanizado, tanto cultural, como lingüísticamente. Sin embargo, el importante número de topónimos prerromanos conservados ha hecho plantear la posibilidad de una pervivencia lingüístico-cultural, del sustrato indígena anterior, a la llegada de Roma. En el presente trabajo, analizaremos las fuentes y evidencias arqueológicas que disponemos en estos momentos, para acabar exponiendo las futuras potencialidades de estudio. The region of Urgellet and Andorra form part of an ancient historical country, today separated by a border. The Seu d'Urgell plain has been traditionally the epicenter of this territory, a crossroads of ancient paths wich communicated with Cerdanya to the east, Pallars to the west, the Andorran valleys to the north, and to the south: the valleys of Cabó, Alinyà and Nargó. Even so, the two main communication ways were the Cardoner road, which connected the country with central Catalonia, and the Strata Ceretana, which from the headwaters of the Segre descended towards the city of Ilerda. Both ways were reused and improved by the Romans when they conquered the territory. The population indigenous was subjected to a slow but effective process of acculturation, which ended up forging a Romanized territory, both culturally and linguistically. However, the significant number of preserved pre-Roman toponyms has raised the possibility of a linguistic-cultural survival of the indigenous substratum previous to the arrival of Rome. In this work, we will analyze the sources and archaeological evidences that we have at the moment, to finish exposing the future potentialities of study.

Con la llegada de Roma a la península Ibérica, sus antiguos habitantes fueron progresivamente adoptando las instituciones, costumbres, técnicas, creencias y lengua de la potencia recién llegada. Este proceso, conocido como romanización, afectó de forma desigual a los diferentes pueblos presentes en la península. La historiografía tradicional defiende que la romanización del sur peninsular, gracias a la presencia de los pueblos colonizadores, fue más completa que la de otras regiones ibéricas. Sin impugnar lo anterior, los últimos hallazgos arqueológicos junto con nuevos estudios historiográficos proponen que las dinámicas internas de las sociedades tartesias y turdetanas pudieron favorecer la romanización de la Hispania Ulterior. Testimonio de ello fue la rápida adaptación de su economía al circuito romano. El presente proyecto de fin de máster tiene como objetivo analizar el proceso de asimilación cultural y sobre todo económico al que fueron sometidos los pueblos que habitaban la Campiña Este de Córdoba, al tiempo que tratará de dar respuesta a la siguiente pregunta: ¿favoreció la propia evolución interna de la sociedad prerromana la romanización tal y como propone las investigaciones historiográficas más recientes? With the arrival of Rome to the Iberian Peninsula, its former inhabitants gradually adopted the institutions, traditions, technology, beliefs and language of the newcomers. This process, known as romanization, unevenly affected the different peoples settled in the peninsula. Traditional historiography suggests that the romanization of the southern peninsula went further than in other Iberian regions due to the influence of the colonizing peoples. Besides, the latest archaeological findings and new historiographical studies propose that the internal dynamics of the Tartessian and Turdetan societies could favor the romanization of Hispania Ulterior. A solid evidence was the rapid adaptation of its economy to the Roman circuit. The present master thesis aims to examine the cultural and economic assimilation process of the East Campiña of Córdoba to the roman traditions. Also, it pretends to answer the following question: did the internal evolution of the pre-Roman societies contribute to the romanization as proposed by the most recent historiographical researches? Amb l'arribada de Roma a la península Ibèrica, els seus antics habitants van ser progressivament adoptant les institucions, costums, tècniques, creences i llengua de la potència nouvinguda. Aquest procés, conegut com a romanització, va afectar de manera desigual als diferents pobles presents en la península. La historiografia tradicional defensa que la romanització del sud peninsular, gràcies a la presència dels pobles colonitzadors, va ser més completa que la d'altres regions ibèriques. Sense impugnar l'anterior, les últimes troballes arqueològiques juntament amb nous estudis historiogràfics proposen que les dinàmiques internes de les societats tartèssies i turdetanas van poder afavorir la romanització de la Hispània Ulterior. Testimoniatge d'això va ser la ràpida adaptació de la seva economia al circuit romà. El present projecte de fi de màster té com a objectiu analitzar el procés d'assimilació cultural i sobretot econòmic al qual van ser sotmesos els pobles que habitaven la Campanya Aquest de Còrdova, al mateix temps que tractarà de donar resposta a la següent pregunta: va afavorir la pròpia evolució interna de la societat preromana la romanització tal com proposa les recerques historiogràfiques més recents?

El treball presenta, de manera sintètica, els resultats dels treballs arqueològics realitzats en els darrers anys al Pirineu Oriental, especialment a la Cerdanya però també en altres comarques veïnes. Aquestes dades es combinen amb els principals estudis paleo-ambientals publicats. A partir d'aquí, els autors presenten una proposta d'interpretació històrica per al període VI-I ane., un model hipotètic que ofereixi un marc de referència que pugui ser validat o modificat per treballs futurs., The work presents, in a synthetic way, the results of the archaeological works carried out in the last years in the eastern Pyrenees, especially in Cerdanya, but also in other neighboring areas. These data are combined with the main published paleo-environmental studies. From here, the authors present a proposal for historical interpretation for the period VI-I B.C., A hypothetical model that offers a frame of reference that can be validated or modified by future works.

En aquesta comunicació tractarem d'exposar el projecte que estem duent a terme en aquests moments a fi de realitzar la nostra tesi doctoral. El tema a desenvolupar es troba dins del món del poblament rural romà i, en concret, se centra dins d'un tipus significatiu d'assentaments, les villae. El territori objecte d'estudi es situa a la zona NO peninsular, corresponent-se amb el conventus lucensis, i parts del Bracarensis i Asturicensis, dins dels límits de l'actual Galícia. Així mateix, farem sobre la marxa una breu anàlisi sobre aquest fenomen., En esta comunicación trataremos de exponer el proyecto que estamos llevando a cabo en estos momentos con objeto de realizar nuestra tesis doctoral. El tema a desarrollar se encuentra dentro del mundo del poblamiento rural romano y, en concreto, se centra dentro de un tipo significativo de asentamientos, las villae. El territorio objeto de estudio se sitúa en la zona N. O. peninsular, correspondiéndose con el conventus lucensis, y partes del bracarensis y asturicensis, dentro de los límites de la actual Galicia. Asimismo, realizaremos sobre la marcha un breve análisis acerca de este fenómeno., IIn this paper we will make a brief presentation of my Thesis Project. The means of the research will be the roman rural settlements, in this case, we will concentrate our efforts in one specific type, the villae. Our study area is located in the N. W. of the Iberian Peninsula, within the ancient conventus lucensis, and parts of bracarensis and asturicensis, in the territory of the actual Galicia. Furthermore, we will perform a brief analysis on this particular phenomenon.

La entrada oficial en la historia de lo que sería conocida como Legio VII Gemina Pia Felix en Hispania, fue el inicio de un nuevo periodo que marcó las relaciones entre la provincia Hispania y Roma. No obstante, esta ocupación por parte del ejército, posiblemente no llegó a alterar de forma drástica el cometido ni las funciones de una institución militar, que llegó a constituir uno de los pilares fundamentales del régimen imperial. La asociación o dualidad ejército/provincia, se ha podido observar de una manera más profunda en el caso de la Península Ibérica, ya que los contingentes romanos fueron uno de los elementos determinantes en la configuración de las provincias más romanizadas del Mediterráneo Occidental, especialmente a partir del Alto Imperio. La evolución de los territorios hispanos y su romanización, fue siempre acompañada de la presencia de tropas romanas, aunque no siempre con éxito, cómo pudo suceder en la zona noroeste de la Península Ibérica. Dentro de los puestos y funciones del ejército, en este trabajo se va estudiar el desarrollo de los suboficiales, (especialmente los beneficiarii, frumentarii y cornicularii) de la legión VII, así como los soldados veteranii que llegaron a tener una relación más estrecha entre el ejército y la sociedad nativa durante la denominada Pax Romana, entre los siglos I al III d.C. The official access into the history of what would be known as Legio VII Gémina Pia Félix in Hispania, was the beginning of a new period that standed out the relationship between the Hispanic Province and Rome. However, this occupation by the army could not possibly alter the drastic form of the assignment or the functions of a military institution, which became one of the fundamental pillars of the imperial regime. The association or duality army / province, has been observed in a deeper way in the case of the Iberian Peninsula, although the Roman contingents were one of the determining elements in the configuration of the most Romanized provinces of the Western Mediterranean, especially from the High Empire. The evolution of the Hispanic territories and their romanization, always was accompanied by the presence of Roman troops, although not always successful, as could have happened in the northwestern part of the Iberian Peninsula. Within the positions and functions of the army, this work will study the development of non-commissioned officers (especially beneficiarii, frumentarii and cornicularii) of Legio VII, as well as veteranii soldiers that a closer relationship between the army and native society, was taken during the Pax Romana, between the 1st and 3rd centuries AD. L'entrada oficial a la història del que seria coneguda com a Legio VII Gemina Pia Felix a Hispània, va ser l'inici d'un nou període que va marcar les relacions entre la província Hispània i Roma. No obstant això, aquesta ocupació per part de l'exèrcit, possiblement no va arribar a alterar de forma dràstica la comesa ni les funcions d'una institució militar, que va arribar a constituir un dels pilars fonamentals del règim imperial. L'associació o dualitat, exèrcit / província, s'ha pogut observar d'una manera més profunda en el cas de la península Ibèrica, ja que els contingents romans van ser un dels elements determinants en la configuració de les províncies més romanitzades de la Mediterrània Occidental, especialment a partir de l'Alt Imperi. L'evolució dels territoris hispans i la seva romanització, va ser sempre acompanyada de la presència de tropes romanes, encara que no sempre amb èxit, com va poder succeir a la zona nord-oest de la península Ibèrica. Dins dels llocs i funcions de l'exèrcit, en aquest treball es va estudiar el desenvolupament dels sotsoficials (especialment els beneficiarii, frumentarii i cornicularii) de la legió VII, així com els soldats veteranii que van arribar a tenir una relació més estreta entre l'exèrcit i la societat nativa durant l'anomenada Pax Romana, entre els segles I - III d.C.

La conquesta romana de les illes Balears es caracteritza per ser un dels fets més transcendents en la història de l'arxipèlag. L'any 123 aC, motivat per un seguit d'al·licients polítics, econòmics, socials i militars, tots ells amagats darrera del pretext de la de pirateria, Quint Cecili Metel desembarcà a les costes balears amb l'objectiu d'integrar-les als dominis de Roma. A partir d'aquest moment, s'inicià un fort procés de romanització que trencà definitivament amb les estructures de les comunitats indígenes, el qual s'ha pogut estudiar gràcies a la pervivència de les fonts clàssiques i de les restes arqueològiques. A partir d'aquest material, i després d'una cerca exhaustiva i una planificació prèvia, s'ha dissenyat una ruta turística de caràcter cultural destinada a donar a conèixer la història de la Mallorca romana. L'itinerari inclou tot un seguit de recursos arqueològics, museístics i documentals que permeten al visitant submergir-se en un dels períodes que més ha marcat el desenvolupament històric de Mallorca i que, malauradament, s'ha vist desplaçat a conseqüència de l'enaltiment d'altres èpoques. La conquista romana de las islas Baleares se caracteriza por ser uno de los hechos más trascendentes de la historia del archipiélago. El año 123 aC, motivado por un conjunto de alicientes políticos, económicos, sociales y militares, todos ellos camuflados bajo el pretexto de la piratería, Quinto Cecilio Metelo desembarcó en las costas baleares con el objetivo de integrarlas a los dominios de Roma. A partir de entonces, se inició un fuerte proceso de romanización que rompió definitivamente con las estructuras de las comunidades indígenas, un proceso que se ha podido estudiar gracias a la pervivencia de las fuentes clásicas y de los restos arqueológicos. Con todo este material, y después de una investigación exhaustiva, así como de una planificación previa, se ha diseñado una ruta turística de carácter cultural destinada a dar a conocer la historia de la Mallorca romana. El itinerario incluye un conjunto de recursos arqueológicos, museísticos y documentales que permiten al visitante sumergirse en uno de los períodos que más ha marcado el desarrollo histórico de Mallorca y que, desafortunadamente, se ha visto desplazado como consecuencia del enaltecimiento de otras épocas. The Roman conquest of the Balearic Islands was one of the most important events in the history of the archipelago. In 123 BC, motivated by a series of political, economic, social and military incentives, all hidden behind the pretext of piracy, Quintus Caecilius Metellus landed on the Balearic shores with the aim of integrating them into the Roman dominion. From that moment on, a strong process of Romanization began and broke definitively with the structures established by the indigenous communities. This phenomenon has been studied thanks to the survival of classical sources and archaeological remains. Based on this material, and after an exhaustive search and previous planning, a cultural tourist route has been designed with the aim of making a part of the history of Mallorca known. The route includes a set of archaeological, museum and documentary resources that allow visitors to immerse themselves in one of the periods that has most marked Mallorca's historical development and which, unfortunately, has been displaced as a result of the glorification of other periods.

En aquest treball es presenten tres fragments d’inscripcions ibèriques nord-orientals inèdites sobre pedra: una de Porquerisses, una de Tarragona i una de Montblanc. Les dues primeres van aparèixer reaprofitades en contextos posteriors, mentre que el context de la tercera és desconegut. El seu estat fragmentari en dificulta l’anàlisi, però a la de Tarragona sembla plausible la reconstrucció de la coneguda fórmula aŕe[take]. Mentre que a la de Porquerisses es podria identificar una seqüència de la inscripció de La Vispesa : eki / [s]iŕa[n] /. Respecte de la seva cronologia, la de Porquerisses presenta un estil tosc i trets arcaïtzants en la seva paleografia que serien compatibles amb una cronologia de ss IV-III aC. Mentre que la inscripció de Montblanc presenta una paleografia més moderna i línies de pautat, però l’estil segueix essent tosc, que potser podria ser ja del s. II aC. En canvi, la inscripció de Tarragona, presenta un estil plenament romanitzat, probablement ja del s. I aC.

El Castell de Falgars (Beuda) s'alça al capdamunt del cim més oriental de la serra del Mont, a cavall de les comarques de la Garrotxa i l'Alt Empordà. Les restes conservades consisteixen en una torre de guaita circular d'època republicana, acabada amb un imponent parament d'opus siliceum, i en una construcció medieval de planta rectangular annexada a la seva banda sud. Les campanyes arqueològiques portades a terme entre els anys 2010 i 2012 van permetre conèixer millor les diverses fases d'ocupació del jaciment, que abasten un període superior als mil cinc-cents anys; des de l'ibèric ple (s. IV-III aC) fins a l'època medieval (s. X-XIII dC). Es tracta d'ocupacions de durada generalment breu, de caràcter eminentment militar i estretament lligades als períodes d'inestabilitat o de canvi, com la romanització, la denominada crisi del segle III o la formació dels comtats catalans. The Castle of Falgars (Beuda) rises at the top of the highest eastern peak of the Serra del Mont, between the regions of Garrotxa and Alt Empordà. The preserved remains comprise a circular republican Roman watchtower with impressive opus siliceum surfaces and a rectangular medieval building attached to its southern side. Excavations carried out between 2010 and 2012 led to a better understanding of the various phases of occupation of the site, covering a period of more than fifteen centuries from the Middle Iberian Period (4th - 3rd century BC) to medieval times (10th -13th AD). They are generally short-term military occupations closely linked to instability and transition periods such as the Roman conquest, the crisis of the third century or the genesis of the Catalan counties.

Aquest article és una breu aproximació al concepte d'alteritat i la seva relació amb la possible existència d'una consciència d' identitat romana, per al que ens preguntem en primer lloc, què vol dir "ser romà"? De forma individual o col·lectiva, la identitat permet als individus sentir-se identificats amb els seus semblants, formant part així mateix de contextos comunitaris unificadors. Sent aquesta una creació fictícia, una elaboració cultural dependent d'un context historie determinat, la identitat no sois suscita unió i pertinença, sinó també discordia entre aquells que, tot i no posseeixen diferències ingènites tangibles, contenen atributs que s'oposen als d'altres identitats. Aquest enfrontament és el que coneixem com alteritat, la força d'un Altre que contribueix no només a la construcció d' etiquetes socials, sinó també a la configuració d'un Jo dominant.Fent ús de mètodes d'anàlisi basats en l' alteritat, compararem termes heretats, canviants en el temps, i revisarem la teoria de la romanització, bastió d'una artificiosa concòrdia cosmopolita. Cedirem davant !'evidència d'una concepció d' identitat per part deis romans?, Este artículo es una breve aproximación al concepto de alteridad y su relación con la posible existencia de una conciencia de identidad romana, para lo que nos preguntamos en primer lugar, ¿qué significa "ser romano"? De forma individual o colectiva, la identidad permite al individuo sentirse identificado con sus semejantes, formando parte asimismo de contextos comunitarios unificadores.Siendo ésta una creación ficticia, una elaboración cultural dependiente de un contexto histórico determinado, la identidad no sólo suscita unión y pertenencia, sino también discordia entre quienes, aun careciendo de diferencias ingénitas tangibles, poseen atributos que se oponen a los de otras identidades.Este enfrentamiento es lo que conocemos como alteridad, la fuerza de un Otro que contribuye no sólo a la construcción de etiquetas sociales, sino también a la configuración del Yo dominante. Haciendo uso de métodos de análisis basados en la otredad, compararemos términos heredados, aunque cambiantes en el tiempo, y revisaremos la teoría de la romanización , baluarte de una artificiosa concordia cosmopolita ¿Cederemos ante la evidencia de una concepción de identidad por parte de los romanos?, This paper aims to analyze "alterity" as a concept that might be related to a potential existence of an ancient self-awareness as Romans, thus an actual Roman identity. However, we must ask ourselves in the first place, what does it mean "to be Roman"? As individuals or being part of a community, identity allows people to feel identified with who they consider their equals, while taking part in sorne merging collective frameworks as well. Since identity is a fabrication, a cultural fiction dependen! on sorne specific historical contexts, it not only stimulates union and belonging, but also triggers dissent among those who -although lacking solid inherent dissimilarities-, hold characteristics and features opposed to the ones embraced by other identities. This opposition is known as alterity or otherness: the Other as part of the creation of social labels and openly contributing in the shaping of the Self. Using alterity as approach, we will compare sorne inherited words and expressions transformed over time, accompanied by the reconsideration of Romanization as an outdated interpretation based on a fictional cosmopolitan harmony. Will we give in to the evidence of a reliable notion of a Roman self-identity?

Aquest article té com a objectiu presentar el jaciment del Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Lleida), un assentament situat en un turó controlant els accessos a la vall de la Cerdanya i amb una ocupació entre els segles iv i i aC. Amb una funció com a punt de guaita i de control del territori, les seves característiques i la seva evolució històrica ofereixen un magnífic exemple per comprendre l’estructuració territorial del poble ceretà durant l’Antiguitat. A la vegada, es tracta d’un dels millors casos documentats per a poder interpretar la participació d’aquesta regió en els diferents fets històrics del període, especialment en relació amb l’arribada i conquesta per part de Roma. The objective of this paper is to present the site of Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Lleida), a settlement spanning the 4th to the 1st century BC perched in a hill controlling the accesses to the Cerdanya Valley. The site’s main function was to monitor and control the territory and its resources. The site’s historical evolution offers a good example in the understanding of the territorial structure of the Cerretani tribe during Antiquity. The site is likewise serves as one of the best cases to analyse the region’s role in the historical framework, especially during the advance and conquest of the region by Rome.

At the end of the Republican era, changes on the territory of our study began started. During this period, a lot of cult buildings, with a clear italic nature, were established. That’s the proof of territorial, religious, social and economic control that Romanization entailed. This work analyses in depth several examples of these types of establishments throughout the present provinces of Girona, Barcelona and Tarragona, showing the syncretism processes typical of the contact between two well-differentiated religious realities, going to the interpretative stage of them by the Roman contingent and the subsequent total immersion of the Roman religion in our territory. The thread of this study is water, and as this element articulated a series of spaces that have been differentiated into three sections: worship spaces, termomineral spaces and, finally, we treat water and its concept of monumentality, A finals de l’època republicana els canvis sobre el territori del nostre estudi es començaren a fer patents. En aquest període s’estableixen una sèrie d’edificis de culte, de clar caràcter itàlic, que evidenciaren el control territorial, religiós, social i econòmic que va comportar la romanització. Aquest treball analitza en profunditat diversos exemples d’aquest tipus d’establiments al llarg de les actuals províncies de Girona, Barcelona i Tarragona, evidenciant els processos de sincretisme propis del contacte entre dues realitats religioses ben diferenciades, passant a l’etapa de la interpretatio dels mateixos per part del contingent romà i la posterior immersió total de la religió romana al nostre territori. El fil conductor d’aquest estudi és l’aigua i com aquest element articulà tot un seguit d’espais que s’han diferenciat en tres apartats: els espais de culte, els espais de caire termomineral i per últim, tractem l’aigua des del punt de vista de la monumentalitat

El treball “Poblament i territori de Cerdanya a l’Antiguitat. La iberització i la romanització de la vall cerdana” correspon a l’estudi territorial de la comarca natural i històrica de Cerdanya, entenent-la i prenent-la ens les dues vessants, catalana i francesa, des de la primera edat del ferro fins a les acaballes del segle I ane. En aquest sentit, i tot i que l’àrea d’estudi queda molt ben circumscrita, el treball també té implicacions supraterritorials que abasten bona part dels Pirineus catalans. O sigui el territori que ocupà el poble històric dels Ceretans La recerca s’ha realitzat en dues direccions ben definides. D’una banda, s’ha procedit al buidatge de tota la documentació d’aquest període que ens pogués donar dades de caràcter històric. Bàsicament hem fet el buidatge de les fonts literàries que mencionen algun aspecte dels ceretans, i el buidatge dels jaciments arqueològics coneguts de la comarca; però també de dos altres tipus de dades que per les seves característiques, podien ajudar-nos en les nostres interpretacions: el buidatge de les inscripcions ibèriques en roca de Cerdanya, i el buidatge dels estudis paleoambientals dels Pirineus Orientals. D’altra banda, la segona esfera d’anàlisi ha estat la recerca efectuada a partir del treball continuat en diferents jaciments arqueològics de la comarca. Un primer assentament és el Castellot de Bolvir, ubicat a la part central de la vall cerdana, en una petita elevació d’immillorables condicions estratègiques. Es tracta d’un enclavament amb precedents en el Bronze Final-Primer Ferro, però que a principis del segle IV ane s’hi configurà un oppidum ibèric. Posteriorment, a mitjans de segle II ane s’hi ubicaria un praesidium romanorepublicà, amb tot un seguit de reformes estructurals que afectaren sobretot al sistema defensiu i que significaren la creació de grans edificis polifuncionals. Aquest assentament fou abandonat amb posterioritat a la guerra civil de Cèsar i Pompeu, i molt probablement després de la revolta ceretana dels anys 39-36 ane. Un segon assentament és el Tossal de Baltarga de Bellver de Cerdanya, ubicat en un pujol a l’inici de la plana cerdana. Es tracta d’un indret que també presenta les mateixes fases evolutives que el Castellot però amb una dimensió funcional més centrada en el control territorial. Finalment, un últim jaciment consisteix en les Guilleteres d’All, unes possibles mines auríferes a l’aire lliure d’època romana Amb tots aquests elements nosaltres elaborem una tesi segons la qual a Cerdanya s’hauria iniciat un procés d’iberització a partir dels segles V-IV ane, tesi sustentada amb els canvis de les pautes d’ocupació que es detecten en aquell moment, els augments dels rendiments econòmics, l’aparició de les jerarquies socials, o l’aparició de l’escriptura ibèrica. Nosaltres creiem que aquest poblament ceretà sofriria el sotrac del pas d’Anníbal vers Itàlia, amb elements de destrucció que es perceben en el propi territori. Finalment, i ja sota domini romà, a partir del segle II ane els ceretans iniciarien un procés d’integració i assimilació que els conduiria a la definitiva romanització. En aquest procés hi tindria un paper importantíssim el desenvolupat per l’exèrcit romà, sobretot pel que fa a l’explotació del territori i al control de la via de comunicació que significava l’eix Segre-Tet, The work "Population and Landscape of Cerdagne in the Antiquity. The Iberization and Romanization of the cerdan valley" corresponds to the study of natural and historic region of Cerdagne, understanding and taking it on both sides, Catalan and French, from the early Iron Age to the end of the first century BC. In this regard, although the study area is well circumscribed, the work also has implications beyond the valley, covering much of the Catalan Pyrenees. Thisis the territory occupied by the historical people of Ceretans. The research has been done in two different ways. On one hand, we proceeded to analyse all the documents of this period we could give historical data. Basically, we did the analysis of all literary sources mentioning any aspect of Ceretans, and compiled the known archaeological sites in the region; but we also analyzed two other types of data that could help us in our interpretations: the compiled of the Iberian inscriptions on rock from Cerdagne, and the analysis of paleoenvironmental studies of the Eastern Pyrenees. On the other hand, the second area of research was based on the work ongoing in different archaeological sites in the region. The first is the archeological site of Castellot de Bolvir, located in the middle of the Cerdan valley, in a tiny hill with very good strategical conditions. It consists in an settlement with precedents in the Iron Age, but in which was founded an Iberian oppidum in the beginning of the fourth century BC. Later, in the middle of the second century BC, the site is transformed in a republican praesidium, with several structural changes that affected especially the defensive system, and the creation of large multifunctional buildings. This settlement was abandoned after the civil war between Caesar and Pompey, and probably after Ceretan uprising of 39-36 BC. A second settlement, Tossal de Baltarga of Bellver de Cerdanya, is located in a hill at the beginning of cerdan plane. This place also has the same evolutionary stages that El Castellot, but with a more functional dimension focused in the territorial control. A third archeological site is the the Guilleteres d’All, a possible Roman outdoor goldmines. With all these elements we propose a thesis according to which Cerdagne have begun a process of Iberization (its own etnogenesis) from 5th-4th century BC. This thesis is sustained by the changes in settlement patterns detected at that time, economical increases, the emergence of social hierarchies, and the appearance of Iberian writing. We consider that this Ceretan population suffers the shock of Hannibal's journey, with elements of destruction that are perceived in the own territory. Finally, already under Roman rule, from the second century BC Ceretans initiate a process of integration and assimilation that lead to the final romanization. In this process the Roman army would developed an important role, especially regarding the exploitation of the territory resources, and the control of the points of communication of the axis Segre-Tet.

En aquest estudi es presenta un esquema de l'evolució històrica dels antecedents protohistòrics i romans de l'actual ciutat de Tortosa, i la seva relació amb el territori que l'envolta, en un marc cronològic marcat per canvis profunds, com és el període previ a la Segona Guerra Púnica, els primers segles de dominació romana, i la integració plena de la ciutat i la seva regió en el món romà, que es consolida en temps d'August. Per a la realització de l'estudi s'han emprat diverses fonts d'informació, entre les quals destaquen les dades procedents de les intervencions arqueològiques que s'han efectuat en els darrers anys. Entre aquestes cal fer una menció especial a les procedents de les excavacions arqueològiques dutes a terme a la mateixa ciutat de Tortosa, on s'han efectuat importants avenços en el coneixement de l'ocupació protohistòrica del turó de la Suda, i de la topografia romana d'època altimperial., En este estudio se presenta un esquema de la evolución histórica de los antecedentes protohistóricos y romanos de la actual ciudad de Tortosa, y su relación con el territorio que la rodea, en un marco cronológico marcado por cambios profundos, como es el periodo previo a la Segunda Guerra Púnica, los primeros siglos de dominación romana, y la integración de la ciudad y su región en el mundo romano, que se consolida en tiempos de Augusto. Para la realización del estudio se han empleado varias fuentes de información, entre las que destacan los datos procedentes de las intervenciones arqueológicas realizadas en los últimos años. Entre éstas cabe destacar las procedentes de las excavaciones llevadas a cabo en la misma ciudad de Tortosa, donde se han efectuado importantes avances en el conocimiento de la ocupación protohistórica de la colina de la Zuda, y de la topografía romana de época altoimperial., This study presents an outline of the historical background of the city of Tortosa in protohistoric and Roman times, and its relationship with the surrounding territory, in a chronological framework marked by profound changes, which is the period prior to the Second Punic War, the first centuries of Roman rule, and the full integration of the city and its region in the Roman world, consolidated in the August era. For the realization of the study several sources of information have been used, including data form the excavations that have been made in recent years. These include those from the archaeological excavations carried out in the city of Tortosa, where significant progress has been made in the understanding of the protohistoric occupation of the Suda hill, and the topography of the city in Early Roman times.

Des de la fi del segle iii ane la pintura vascular figurada va ser un dels temes als quals els pintors ibèrics van recórrer per a decorar vasos. En el marc d’un procés d’autoafirmació i autoromanització de les pròpies elits, aquestes representacions figurades legitimen un nou projecte polític. L’objectiu d’aquest article és contribuir al coneixement d’aquestes decoracions en els territoris al nord de l’Ebre —i més concretament a la zona d’influència de l’antiga Ilerda—, amb la presentació d’uns nous fragments desconeguts fins avui. Figurative painting was commonly used by Iberian painters to decorate vessels since the end of the 3rd century BC. In the framework of an elite in the process of self-assertion and Romanisation, these figurative representations legitimise a new political project. The aim of this article is to contribute knowledge regarding these decors in the territories of the north of the Ebro, specifically in the area of influence of the ancient Ilerda, by presenting new unknown fragments.

Des de la fi del segle iii ane la pintura vascular figurada va ser un dels temes als quals els pintors ibèrics van recórrer per a decorar vasos. En el marc d’un procés d’autoafirmació i autoromanització de les pròpies elits, aquestes representacions figurades legitimen un nou projecte polític. L’objectiu d’aquest article és contribuir al coneixement d’aquestes decoracions en els territoris al nord de l’Ebre —i més concretament a la zona d’influència de l’antiga Ilerda—, amb la presentació d’uns nous fragments desconeguts fins avui. Figurative painting was commonly used by Iberian painters to decorate vessels since the end of the 3rd century BC. In the framework of an elite in the process of self-assertion and Romanisation, these figurative representations legitimise a new political project. The aim of this article is to contribute knowledge regarding these decors in the territories of the north of the Ebro, specifically in the area of influence of the ancient Ilerda, by presenting new unknown fragments.

Síntesi sobre el període romà a la comarca de la Ribera Baixa a partir de les excavacions realitzades al jaciment del sequer de Sant Bernat d'Alzira.

Amb la realització d’aquest treball es pretén conèixer la gestió i explotació dels animals que es va fer a l’Olivet d’en Pujol durant la segona meitat del segle I aC. Per tal de dur-ho a terme s’analitzaran les restes de fauna recuperades a l’interior de la sitja 1.

Després de quasi tres dècades d'haver finalitzat les excavacions a l'Olivet d'en Pujol fou possible reiniciar-les i explorar completament el jaciment. Aquestes noves dades aporten elements significatius sobre l'ocupació del lloc que modifiquen, amplien i precisen les notícies anteriorment publicades

Aquest article presenta els resultats preliminars d’un estudi de la Romanització de la Depressió d’Antequera (Màlaga, Espanya) a traves del anàlisis SIG del patró d’assentament en les èpoques ibèriques (segles V a III a. C. ) i romana republicana (segles II i I a. C. ), el qual forma part d’un projecte d’investigació doctoral en desenvolupament sobre el procés de Romananització en la Bètica, TThis paper shows the preliminary results of a research project focused upon the Romanisation process in the Antequera Depression (Malaga, Spain). Specifically, this project aims to study the settlement patterns developed during the Iberian period (Vth to IIIrd century BC) and the Roman republican period (IInd and Ist century BC), and it is part of an on-going doctoral research on the Romanisation of the Roman province of Baetica., Este artículo presenta los resultados preliminares de un estudio de la Romanización de la Depresión de Antequera (Málaga, España) a través del análisis SIG del patrón de asentamiento en las épocas ibérica (siglos V a III a. C. ) y romana republicana (siglos II y I a. C. ), el cual forma parte de un proyecto de investigación doctoral en desarrollo sobre el proceso de Romanización en la Bética.

El que proposem és analitzar els diferents nuclis d'hàbitat romà al llarg de la conca baixa de l'Ave a la franja de la costa nord-occidental de la Iberia, d'acord a les seves característiques de desplegament geoespacials, així com el treball demostrat simetria manifest, quan línies de flux del riu, el mar i la carretera va tenir preponderància per a la prosperitat econòmica de la regió, una zona rica en minerals i agrícoles. Parlem de més al sud, la província Occidental del Conventus Tarraconensis BracaraAugustanus., We propose to analyze the various Roman core habitat along the lower basin of the Ave river, in the strip over the northwestern Iberia coast, according to their geospatial deployment characteristics, as well as an obvious occupational symmetry, where traffic river, road and sea lines have a preponderance for the economic prosperity of the region, an area rich in agricultural and mineral resources. We are speaking of the area over the Southwest Conventus BracaraAugustanus, Tarraconensis province., O que propomos é a análise aos vários núcleos de habitat romano ao longo da bacia do baixo Ave, na faixa mais a litoral do Noroeste Peninsular, de acordo com as suas características geo-espaciais de implantação, assim como na óbvia simetria ocupacional demonstrada, onde as linhas de circulação fluvial, marítima e viária tiveram enorme preponderância para a prosperidade económica da região, numa área rica em termos agrícolas e minerais. Falamos da zona mais a Sudoeste do Conventus BracaraAugustanus, na província da Tarraconensis.

En la nostra contribució volem posar de manifest l’interès de la sintaxi per a entendre les relacions lingüístiques transpirinenques en base al seu caràcter contigu en termes geogràfics, que permet obtenir una imatge de les vinculacions interlingüístiques i les diferenciacions intralingüístiques alhora. Ho mostrem prenent com a exemple alguns trets morfosintàctics: la distribució dels auxiliars en aranès en connexió amb el que trobem en català i, singularment, el que trobem en alt pallarès i la forma i la distribució geogràfica de l’expletiu se com a introductor d’interrogatives indirectes (cat.: no saben se qui vindrà / oc.: non saben se qui vierà). A més mirem d’establir un contrast entre fenòmens: - dinàmiques lingüístiques relativament recents on es fa notar el factor geopolític, que es poden exemplificar amb el cas de les alteracions en l’auxiliaritat en aranès; - dinàmiques amb distribució no condicionada per l’existència de fronteres administratives recents, és a dir, de datació possiblement més antiga. La legitimitat d’una perspectiva pirinenca es posa de manifest en l’originalitat d’alguns fenòmens observables: caràcter local i al mateix temps transpirinenc, que suggereix l’existència d’un àmbit particular de relacions interlingüístiques. A l’hora d’interpretar les dades, ens adonem que el panorama anterior a la romanització està encara per definir. Però més enllà, si les afirmacions de Coromines, en constatar la notable pervivència de l’element prellatí al vessant meridional dels Pirineus centrals i occidentals, han de ser tingudes per certes en el sentit que la llatinització efectiva d’aquestes valls pirinenques és un fet tardà, aquell panorama pren una aparença complexa: cal no oblidar el paper encara no del tot definit de la dominació musulmana; si bé aquest és un fet en aparença eminentment meridional, per a bona part del territori també sembla derivar en una certa posada a zero del comptador de la romanització. I llavors, per contra, potser l’impacte romanitzador que hi segueix no pot ser descrit en termes estrictament meridionals. In our contribution we would like to show our interest in the syntax to understand the trans-Pyrenean linguistic relationships on the basis of its adjacent character in geographical terms, in order to have a view of both the interlinguistic links and the intralinguistic differences. This is explained taking some syntactic features as an example: the distribution of the auxiliaries in Aranese in connection with the ones we find in Catalan and, singularly, the one we find in Alt Pallarès, and the way and geographical distribution of the expletive se to introduce indirect questions (Cat.: no saben se qui vindrà / Oc.: non saben se qui vierà). We also try to establish a contrast between phenomena: - relatively recent linguistic dynamics where the geopolitical factor is obvious, which can be exemplified with the case of the alterations in the auxiliaries in Aranese. - dynamics with a distribution which is not conditioned by the existence of recent administrative borders, that is, of probably more ancient dating. The legitimacy of a Pyrenean perspective is revealed by the originality of some phenomena we can observe: local character and, at the same time, trans-Pyrenean, which suggests the existence of a particular area of interlinguistic relationships. When we interpret the data, we realize that the previous panorama to the Romanization is still to be defined. However, if the affirmations made by Coromines, when he verified the remarkable survival of the pre-Latin element in the southern side of central and occidental Pyrenees, are certain, in the sense that the effective Latinization of these valleys is a late fact, that panorama becomes complex: we must not forget the role of the Muslim domination which is not completely defined yet; although this domination is a fact of highly southern appearance, for a big part of the territory it is like starting the Romanization again. And then, on the contrary, maybe the impact of the Romanization cannot be described in strictly southern terms.

In recent decades, the progress in archaeology applied to knowledge of the Roman cities in the Catalan-speaking lands has begun to furnish a new perspective on the question of the origins of these cities. In this article, which focuses on Catalonia, and in the one planned for the next issue focusing on Valencia, we shall examine this topic, which also provides valuable information on the Romans’ earliest presence here. With just a handful of exceptions, the majority of Roman cities documented in Catalonia were newly founded by the Romans. With them, a network of new cities was built that had a profound influence on the process of Romanisation that had gotten underway during the Second Punic War and culminated at the end of the Republican period with the founding of Barcino, the predecessor of today’s Barcelona. The archaeological information provided by the cities of Tarraco, Baetulo, Iluro, Iesso, Aeso, Gerunda and Roman Emporiae, among others, furnishes fragmentary yet highly significant information that enables us to fine-tune the chronologies of their starting dates and the characteristics of their earliest development with regard to the historical context of the time, which unquestionably marked the first steps in their formation as cities. The early years of the 1st century AD were particularly dynamic in terms of this urbanising activity, which was most likely not just inspired but also planned by the Roman authorities. The new cities, with their regular layouts in rigorously orthogonal grids and their fortified premises, brought to Catalonia the urban models that the Romans had developed during their years of expansion around the Italian peninsula. Along with the construction of the roadway network, they would lay the foundations for the structure of the country, which would mark the entire Roman period and largely remain in place in the subsequent centuries and even until today.

Aquest treball intenta definir els patrons d'assentament de les poblacions que van ocupar el curs inferior del riu Ebre entre la fi de l'edat del bronze fins a inicis d'època imperial romana.La documentació prové, en gran part, de les prospeccions i excavacions realitzades per l'autor i per l'equip de recerca del qual forma part, però també dels treballs desenvolupats per altres investigadors o equips, analitzada posteriorment mitjançant l'arqueologia del territori.La primera part de l'obra està dedicada a les característiques orogràfiques de la zona d'estudi, la història de la investigació, els fonaments teòrics i la metodologia de treball. Tot seguit es presenta una anàlisi dels diferents períodes: bronze final, primer ferro, ibèric antic, ibèric ple, ibèric final i inicis de l'alt imperi. Cada un d'aquests moments és interpretat a partir del coneixement arqueològic dels jaciments i dels materials mobles recuperats.Així, entre els segles X i VIII sembla que estem davant de petits grups de població amb una tecnologia poc desenvolupada i una producció limitada al consum propi i a un intercanvi d'abast limitat.La situació canvia entorn del segle VII, moment en què s'identifica un augment demogràfic, la concentració del poblament i un increment de la jerarquització social, paral·lelament a l'arribada d'importacions fenícies. Durant el segle VI s'inicia un període d'inestabilitat i crisi, caracteritzat per la redefinició de l'estatus de les elits i una nova dinàmica comercial.A partir del segle V es documenta una nova estructura de poblament basada en un seguit de petits poblats fortificats, des d'on les elits aristocràtiques exerceixen llur domini. Poc després s'inicia un procés de jerarquització del territori a escala local, definit per l'aparició de grans nuclis de poblament concentrat, probablement la gènesi d'un protoestat.Amb l'arribada dels romans desapareixen aquests grans centres, de manera que l'estructura sociopolítica ibèrica queda decapitada, però es conserven les estructures autòctones de les quals es podia treure profit. Tot i les importants reformes a partir de finals de segle II, no serà fins la segona meitat del segle I aC que el territori s'estructura definitivament seguint els patrons d'explotació agrícoles romans, amb la desaparició definitiva de les formes d'ocupació de l'espai típicament ibèriques., The aim of this work is to define the settlement patterns of those populations lying on the Lower course of the Ebre River from the end of the Bronze Age to the beginning of the Roman Empire.Documentation is mainly based on field survey and excavations carried out by the author and the research team he belongs to, but also on the studies undertaken by other researches or research teams. The acquired documentation has been analyzed according to current Landscape Archaeology theory. First part of this study is devoted to point out the orographic characteristics of the area, the state-of-the-art of the conducted research and, the theoretical and methodological approach applied in the present work. Furthermore, a deep analysis of the different periods is also taken into account. Thus, Late Bronze, Early Iron, Early Iberian, Middle Iberian, Late Iberian and Beginning of the Roman Empire are examined. For the sake of consistency, every period has been interpreted through the current archaeological knowledge acquired from the site remains and artifacts.As a result, it seems that small groups of population, with a low technological development and a very limited production, focused essentially on self consumption, and a subsequent restricted exchange, were settled down on the Lower course of the Ebre River from the 10th Century BC to the 8th Century BC. This situation would change around the 7th century BC when a demographical risen, along with a gathering of population and an increasing of social hierarchy were identified, in agreement with the arrival of the Phoenician imports. Afterwards, during the 6th century BC, a period of instability and crisis, characterized by the redefinition of the status of the elites and a new dynamic in trade, took place amongst Lower course of Ebre's populations.Since 5th century BC onwards a new structure of population is documented, which is now based on many small fortified settlements where the aristocratic elites exerted their influence. Shortly, an organized hierarchization process of the territory began in a local scale but characterized by large centers of population. Probably, we might be facing the genesis of a proto-state.When Romans arrived, these large centers disappeared and, although the still useful indigenous structures were preserved, the Iberian sociopolitical structure became beheaded. In spite of the great changes that took place from the end of the 2nd Century BC, it was not before the second half of the 1st Century BC when the territory became definitively structured by the Roman agriculture exploitations. Subsequently, the complete disappearance of the Iberian landscape occupation models finally occurred.

Se expone una síntesis sobre la evolución del poblamiento ibérico en las comarcas septentrionales del País valenciano en los siglos II-I aC.

Amb aquest Treball de Recerca ens hem volgut aproximar a la morfologia històrica del territorium de l'antiga ciuitas de Tarraco durant el període tardo-republicà romà (o Ibèric Final), mitjançant una anàlisi arqueomorfològica de l'hinterland rural més immediat a la seva urbs, l'extensa plana agrícola coneguda com a Camp de Tarragona. En primer lloc, en aquest treball hem procurat recollir i considerar les dades atorgades per les fonts literàries antigues, l'epigrafia, la numismàtica i l'arqueologia, i del seu estudi creiem que es desprèn com durant el període tardo-republicà van esdevenir dins el Camp de Tarragona significatius canvis a tots els nivells, a partir dels quals podem afigurar que estem davant d'un "moment de transició" enormement dinàmic. Aquest fet es fa especialment visible en les notables variacions esdevingudes a nivell de patró d'assentament, que hem detectat mitjançant un acurat estudi dels jaciments arqueològics constatats a la nostra àrea de treball amb cronologies compreses entre l'Ibèric Ple i el període alto-imperial (III Part, capítol 4; Annex I) (Mapes 1-6; Gràfiques 1-7). De l'estudi es desprèn, fonamentalment, que el gran moment de la transformació del món indígena a causa de l'intervencionisme romà no va arribar fins a la segona meitat del s. II a.C. (III Part, capítol 4, apartat 4.3.) (Mapa 4; Gràfica 5), doncs observem com esdevenen al Camp de Tarragona tot un conjunt de canvis de gran magnitud a nivell de patró d'assentament, que caldria interpretar com el resultat de l'establiment al territori d'una autèntica estructura cadastral romana, que serviria, principalment, per a traslladar a la població ibèrica a nous hàbitats (d'acord amb el nou sistema d'explotació del territori implantat per Roma). Del nostre estudi es desprèn també la significació que tingué per a Tarraco la segona meitat del s. I a.C. i l'època augustiana (III Part, capítol 4, apartat 4.5.) (Mapa 6; Gràfica 7), un període al llarg del qual es consolida com a veritable ciuitas romana, observant-se a nivell territorial l'aparició de centres terrissaires productors d'àmfores vinícoles i de nous assentaments rurals (alguns ja qualificables de villae), clars indicadors dels inicis i del desenvolupament de la producció de vi a la regió (III Part, capítol 4, apartat 4.5.1.) i de la implantació del "sistema de la vil·la", sens dubte, el fenomen més important que esdevé al territorium de Tarraco a partir de les darreries del s. I a.C. i que es va desenvolupar al llarg de tot el període alto-imperial (III Part, capítol 4, apartat 4.5.2.). Una vegada s'han recollit i estudiat les dades arqueològiques i s'han posat en relació amb les aportades per les fonts literàries antigues, les epigràfiques i les numismàtiques, la qual cosa ens ha possibilitat una aproximació a l'evolució del poblament al Camp de Tarragona durant el període tardo-republicà (o Ibèric Final), hem centrat plenament els nostres esforços en conèixer les característiques morfològiques del susdit territori a l'Antiguitat a partir dels possibles elements antics observables encara al paisatge actual (és a dir, en realitzar l'estudi arqueomorfològic pròpiament dit) (III Part, capítol 5) (Mapes 7-17; Gràfiques 8-12). Seguint les directrius establertes per la metodologia d'estudi desenvolupada al Centre de Recherches d'Histoire Ancienne de l'Université de Franche-Comté (Besançon, França), hem aconseguit detectar una orientació dominant al parcel·lari que respon a unes coordenades de 27º E respecte al nord geogràfic i es correspon relativament bé amb la xarxa teòrica de la centuriació de 20 X 20 actus i 710 m. Malgrat tot, no es descarta que algun altre mòdul de la centuriació pugui ser restituït sobre aquesta orientació, doncs (a partir de les restes detectades) es fa difícil establir la modulació de la centuriatio amb precisió, en referència tant al mòdul mètric (comprés entre 705 i 710 m. per centúria), com al propi mòdul de l'estructura intermèdia. Tampoc es descarta l'existència d'una altra orientació que respongui a un altre cadastre, però sempre haurem de considerar la detectada com la principal al nostre territori (que, per aquesta raó, i després de contemplar diverses possibilitats, hem decidit qualificar com a "dominant") (Mapes 7-10 i 17). Respecte a la cronologia, hem de concloure que, en principi, caldria donar a aquesta estructura cadastral romana una datació de segona meitat del s. II a.C., una datació que no respon a la pròpia estructura de la limitatio (és a dir, al seu mòdul, al tipus de xarxa establerta), doncs la centuriació de 20 X 20 actus fou la més àmpliament utilitzada per Roma, sense una cronologia determinada, i que, fonamentalment, es basa en les variacions constatades al patró d'assentament, doncs la instauració del cadastre romà va comportar una profunda transformació a les pautes d'ocupació del territori., The aim of this PhD thesis is to present an 'archaeomorphological' and historical study of the rural hinterland of the ancient ciuitas of Tarraco during the Late Republican or Late Iberian period. Geographically called Camp de Tarragona, this plain runs between a chain of mountains and the Mediterranean coastline, drained by the rivers Francolí and Gaià. A wide range of historical sources (literature, epigraphy, numismatics and archaeology) have been considered, suggesting several changes in this landscape in many respects. Especially significant are the variations in the 'settlement pattern' from the Middle Iberian Period to the Early Empire, as shown from our archaeological data, listing sites and their chronology (III Part, chapter 4; Annex I) (Maps 1-6; Graphics 1-7). The latter half of the Second Century BC (III Part, chapter 4, 4.3.) (Map 4; Graphic 5) becomes crucial in order to explain these changes as severe transformations in the 'settlement pattern' may be attached to it. Probably, they were related to a Roman cadaster, whose objective was to settle down indigenous populations in new locations, according to Rome's main policy, at the time, on provincial exploitation. Equally important is how Tarraco consolidated itself as a real Roman ciuitas. From the second half of the First Century BC to the time of Augustus (III Part, chapter 4, 4.5.) (Map 6; Graphic 7), pottery production (esp. wine amphorae) (III Part, chapter 4, 4.5.1.) and new rural settlements started to develop increasing. This development was the result of the implementation of the wine industry, clearly supported by a widespread expansion of the new 'villae system' in Tarraco's territorium (III Part, chapter 4, 4.5.2.). As soon as the archaeological material had been studied and related to the rest of our historical information, the attention focused on the morphological patterns of this region in Antiquity, from the evidence available in the present landscape (the so called 'archaeomorphologic study') (III Part, chapter 5) (Maps 7-17; Graphics 8-12). Following the methodology established by the Centre de Recherches d'Histoire Ancienne de l'Université de Franche-Comté (Besançon, France), a main orientation (27º E to the North) has been detected in the landscape. This seems to correspond to a theoretical 'orthogonal net' of a centuriatio measuring 20 X 20 actus and 710 m. However, another modulation of the same centuriatio and even other orientations corresponding to other cadasters might be traced on the same landscape (Maps 7-10 and 17). I believe that this cadaster should be dated to the latter half of the Second Century BC Unfortunately, we cannot fix such a date due to the modulation of the cadaster itself, because this kind of limitatio (20 X 20 actus) does not provide a precise chronology. Thus, our dating has to take into account the changes in the 'settlement pattern', namely the establishment of a cadaster, produced by the Roman intervention in the area.

La conquista romana de la península ibérica supone el inicio de una serie de profundas transformaciones en los sistemas culturales de los pueblos indígenas. Este fenómeno de interacción prolongada, que conocemos comunmente como romanización, tiene un significado complejo y difiere en cuanto a ritmos e intensidad entre las diferentes áreas culturales. Diversos factores como el substrato cultural, el grado de urbanización, etc, configuran una diversidad de realidades culturales que se desarrollan, lejos de una pretendida uniformidad, bajo el influjo determinante del patrón romano. Nuestro objetivo es el estudio de las transformaciones que acompañan la introducción de la producción esclavista en las diversas esferas de la cultura.

S'analitzen els materials arqueològics d'època romana republicana (segles II-I aE) trobats en el assentaments ibèrics de l'antic territori del Castell de Culla, avui a les comarques de l'Alt Maestrat i l'Alcalatén.

[cat] Les darreries del segle III a.C., moment de contacte directe entre els móns ilerget i romà em semblà un període força atractiu per tal de dedicar-hi la meva tesi doctoral. Una orientació de recerca afavorida per la línia que, en aquells anys, havia emprès l'Àrea d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga de l'Estudi General de Lleida i, en concret, el seu projecte "Iltirda-Ilerda". La configuraciò i delimitació de la tesi es realitzà ja dintre d'aquesta Àrea amb la concessiò d'una “Beca de Formaciòn del Personal Investigador, Becas en España”, que disfrutàrem durant el trienni 1984-1986. Va ser el nostre director Dr. Emili Junyent, el qual ens va fer veure la importància i el desconeixement de l'Horitzó Ibèric corresponent als segles de la romanització. D'aquesta manera el moment de conquesta es convertí en el principi d'una anàlisi més ambiciosa: el procés de romanització, en el seu vertent de pervivència i de canvi. Els treballs sobre la romanitzaciò no han mancat, ni manquen, però enfocats des de l'aculturador mès que no pas des de la transformacib de l'aculturat; aviat ens adonarem que tant l'arqueologia com la història antiga manquen d'un aclariment conceptual previ dels termes emprats, molt lluny dels postulats que, per a fenòmens similars utilitza l'antropologia dels anys 80. És per aquesta raó que dedicarem un petit espai a la gestió. De la revisió bibliogràfica passarem a l'estudi epigràfic. Durant el curs 1984/85 assistirem a les assignatures de doctorat, en concret una de les quals fou impartida pel plorat professor Dr. J. Maluquer de Motes, i que versava sobre l'epigrafia ibèrica, ens motivà a actualitzar el seu estat a la zona ilergeta, que restà incorporada a la nostra tesi, amb un panorama més esperançador per la presència de noves inscripcions. Les fonts literàries les hem consultades desprès sota el prisma de resseguir els indigenes i la seva transformació fins on ens fos possible, per requestionar algunes fonts es basaven en hipòtesis que, més que en aquestes fonts es basaven en tòpics formats. Quelcom semblant, però més modest hem realitzat amb les fonts numismàtiques. La visita i el coneixement directe de la majoria dels jaciments importants -seixanta dels dos-cents setze punts considerats- ens ha portat a elaborar un tempteig de distribució i de jerarquització. Som conscients que es tracta d'una primera proposta, molt limitada pels nostres medis, i que, un estudi pluridisciplinar detallat seria recomanable i obriria llums entre les boires que la nostra individual tasca comporta. És en el terreny dels materials ceràmics on de ben segur hi podem aportar mes novetats, ja que d'un panorama desolador d'uns anys enrera, hem passat a disposar d'ingents quantitats: l'estratigrafia de La Paeria, excavada dintre del programa Iltirda-Ilerda entre 1982-1986, la urgència de l'Antic Portal de la Magdalena (1984-1987), a la ciutat de Lleida, i l'estudi que ens encoratjà de fer el Dr. Arturo Pérez sobre els materials ibèrics de Raïmat (1985, publicat al 1988) el qual, malgrat no tenir un context estratigràfic, es pot considerar un conjunt de primera meitat del s. I d.C.; tots aquests lots ens han permès d'individualitzar producccions de ceràmiques, motius i tècniques que, en alguns casos, ens han portat a identificar de similars a col.leccions locals, a velles excavacions o simplement en prospecció sobre el terreny. Des de 1987 ens incorporàrem al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona; les facilitats que comporta una gran Universitat ens han portat a la fase final de recopilació de dades, i amb parèntesis deguts a la dinàmica certament absorbent d'alguns treballs de camp fora de la línia que aquí ens interessa, procedim a redactar-lo.