Search

La protesta ciutadana adquireix la categoria d’acte vandàlic on l’anacronisme de la monumentalitat es converteix en un abús ideològic de l’espai públic. La visibilitat pública del franquisme provoca una reacció violenta en sectors de la societat espanyola que volen eliminar de la memòria col·lectiva el relat polític. L’objectiu general d’aquest estudi és explorar el gest vandàlic contra el patrimoni monumental espanyol en la protesta política ciutadana. Aquest estudi de caràcter exploratori se centra en l’acte vandàlic sobre la monumentalitat commemorativa de gran potència simbòlica heretada del franquisme, però alhora mostra l’efecte del vandalisme sobre el monument democràtic que reivindica la memòria de les víctimes del franquisme a la Guerra Civil i durant la Dictadura. Per això, abordem el paisatge lligat a la memòria històrica conformat per allò que perdura de la monumentalitat franquista i pel conjunt de la monumentalitat democràtica: els monuments aixecats durant el primer franquisme en record dels seus caiguts, els monuments del segon franquisme en què s’ometen els noms dels màrtirs, el conjunt monumental simbòlic de l’etapa democràtica en memòria a les víctimes republicanes, represaliats i exiliats i, finalment, els monuments a la democràcia. En el disseny metodològic hem recuperat les imatges d’actes vandàlics recollits pel fotoperiodisme entre el 2007 i el 2022, període entre les dues lleis espanyoles publicades en referència a la Memòria Històrica i Democràtica: Llei 52/2007, de 26 de desembre coneguda per “Llei de la Memòria Històrica” i Llei 20/2022 de 19 doctubre, de Memòria Democràtica. Es busca l’evidència empírica al registre de les imatges que van captar els atacs i les seves conseqüències. L’anàlisi s’emmarca en els estudis visuals actuals que sumen un programa conceptual pluridisciplinar (història, semiòtica, teoria de l’art, estètica, etc.). Els resultats mostren la complexitat de la significació i la resignificació del patrimoni monumental franquista a Espanya i les característiques de la mobilització ciutadana contra els monuments relacionats amb la Memòria Històrica. La conclusió preferent de l’estudi afirma que l’acte vandàlic sorgeix davant de la inoperativitat de les administracions espanyoles (municipals, autonòmiques o nacionals) en la regeneració urbana d’una herència patrimonial franquista amb rèpliques combatives populars. Aquest gest vandàlic de naturalesa ideològica, malgrat la seva il·legalitat, també s’entén com una resposta insurgent de la ciutadania contra la contingència dels continguts simbòlics de l’anacronisme visual. Mentre se soluciona la seva presència a l’espai públic per les autoritats espanyoles en compliment de la Llei, s’ha establert una guerra d’imatges entre demòcrates i grups neofeixistes reduïts al voltant de monuments i memorials. El vandalisme com a fenomen visual implica el mal o la destrucció d’imatges, però això no implica sempre deixar un buit. En els resultats s’evidencia com part dels actes són utilitzats per reemplaçar unes imatges per altres o per imposar la simbologia de la ideologia d’aquell que realitza l’acció, donant així mostra del gest polític que comporta l’acció vandàlica objecte d’aquest estudi. L’agressió als monuments aixecats en memòria de les víctimes del franquisme evidencia una contesa visual a l’espai públic urbà., Citizen protest acquires the category of vandalism where the anachronism of monumentality becomes an ideological abuse of public space. The public visibility of Francoism provokes a violent reaction in sectors of Spanish society that wish to eliminate its political narrative from the collective memory. This study aims to explore the vandalism of Spain’s monumental heritage in political protest. This exploratory study focuses on the act of vandalism on the commemorative monuments of great symbolic power inherited from Francoism. However, at the same time, it shows the effect of vandalism on the democratic monument that vindicates the memory of the victims of Francoism in the Civil War and during the Dictatorship. For this reason, we address the landscape linked to historical memory made up of what remains of Franco’s monuments and the monuments to democracy as a whole: the monuments erected during the first Franco regime in memory of the fallen, the monuments of the second Franco regime in which the names of the martyrs are omitted, the symbolic monuments of the democratic period in memory of the republican victims, repressed and exiled people and, finally, the monuments to democracy. In the methodological design, we have recovered the images of acts of vandalism collected by photojournalism between 2007 and 2022, the period between the two Spanish laws published about Historical and Democratic Memory: Law 52/2007, of 26 December, known as the “Law of Historical Memory” and Law 20/2022 of 19 October, of Democratic Memory. Empirical evidence is sought in recording the images that captured the attacks and their consequences. The analysis is framed within the current visual studies that add a multidisciplinary conceptual programme (history, semiotics, art theory, aesthetics, etc.). The results show the complexity of the significance and resignification of Franco’s monumental heritage in Spain and the characteristics of citizen mobilization against monuments related to Historical Memory. The study’s main conclusion is that the act of vandalism arises in the face of the inoperativeness of Spanish administrations (municipal, autonomous or national) in the urban regeneration of a Francoist heritage with popular combative replicas. Despite its illegality, this ideological vandalism is also understood as an insurgent response of the citizenry against the contingency of the symbolic contents of visual anachronism. While the Spanish authorities are resolving their presence in the public space in compliance with the law, a war of images has been established between democrats and small neo-fascist groups around monuments and memorials. Vandalism as a visual phenomenon implies the damage or destruction of images, but this does not always imply leaving a void. As evidenced in the results, the acts have the objective of replacing some images with others or imposing the symbolism of the ideology of the one who acts, thus giving an example of the political gesture that entails the vandalism action object of this study. The aggression against the monuments erected in memory of the victims of Franco’s regime is evidence of a visual conflict in the urban public space., La protesta ciudadana adquiere la categoría de acto vandálico donde el anacronismo de la monumentalidad se convierte en un abuso ideológico del espacio público. La visibilidad pública del franquismo provoca una reacción violenta en sectores de la sociedad española que desean eliminar de la memoria colectiva su relato político. El objetivo general de este estudio consiste en explorar el gesto vandálico contra el patrimonio monumental español en la protesta política ciudadana. Este estudio de carácter exploratorio se centra en el acto vandálico sobre la monumentalidad conmemorativa de gran potencia simbólica heredada del franquismo, pero, al mismo tiempo, muestra el efecto del vandalismo sobre el monumento democrático que reivindica la memoria de las víctimas del franquismo en la Guerra Civil y durante la Dictadura. Por ello, abordamos el paisaje ligado a la memoria histórica conformado por aquello que perdura de la monumentalidad franquista y por del conjunto de la monumentalidad democrática: los monumentos levantados durante el primer franquismo en recuerdo a sus caídos, los monumentos del segundo franquismo en los que se omiten los nombres de los mártires, el conjunto monumental simbólico de la etapa democrática en memoria a las víctimas republicanas, represaliados y exiliados y, finalmente, los monumentos a la democracia. En el diseño metodológico hemos recuperado las imágenes de actos vandálicos recogidos por el fotoperiodismo entre 2007 y 2022, periodo entre las dos leyes españolas publicadas en referencia a la Memoria Histórica y Democrática: Ley 52/2007, de 26 de diciembre conocida por “Ley de la Memoria Histórica” y Ley 20/2022 de 19 de octubre, de Memoria Democrática. Se busca la evidencia empírica en el registro de las imágenes que captaron los ataques y sus consecuencias. El análisis se enmarca en los actuales estudios visuales que suman un programa conceptual pluridisciplinar (historia, semiótica, teoría del arte, estética, etc.). Los resultados muestran la complejidad de la significación y la resignificación del patrimonio monumental franquista en España y las características de la movilización ciudadana contra los monumentos relacionados con la Memoria Histórica. La conclusión preferente del estudio afirma que el acto vandálico surge frente a la inoperatividad de las administraciones españolas (municipales, autonómicas o nacionales) en la regeneración urbana de una herencia patrimonial franquista con réplicas combativas populares. Este gesto vandálico de naturaleza ideológica, pese a su ilegalidad, se entiende también como una respuesta insurgente de la ciudadanía contra la contingencia de los contenidos simbólicos del anacronismo visual. Mientras se soluciona su presencia en el espacio público por las autoridades españolas en cumplimiento de la Ley, se ha establecido una guerra de imágenes entre demócratas y reducidos grupos neofascistas alrededor de monumentos y memoriales. El vandalismo como fenómeno visual implica el daño o la destrucción de imágenes, pero esto no siempre implica dejar un vacío. En los resultados se evidencia cómo parte de los actos son utilizados para reemplazar unas imágenes por otras o para imponer la simbología de la ideología de aquel que realiza la acción, dando así muestra del gesto político que conlleva la acción vandálica objeto de este estudio. La agresión a los monumentos levantados en memoria de las víctimas del franquismo evidencia una contienda visual en el espacio público urbano.

[ES] Tras un profundo análisis de la situación actual del municipio valenciano de Jalance, se pretende mejorar su estado general mediante una propuesta de regeneración urbana y de un nuevo equipamiento teniendo en cuenta las necesidades y posibilidades reales de la España rural y la de la España vaciada. Desde la perspectiva de la accesibilidad, y con el foco principal en el Centro Histórico del municipio se dotará de mejores condiciones a sus habitantes, además de reavivar la sociedad rural, tratando a su vez de reforzar las tradiciones y costumbres. En el trabajo focalizado en el Casco Histórico, el objetivo es la devolución de sus calles a los peatones, creando espacios de calidad y reforzando la infraestructura verde, actualmente escasa debido a una trama urbana con calles empinadas y estrechas. Por otra parte, se propone la creación de un nuevo equipamiento para responder a las necesidades de asociacionismo, emprendimiento y socialización de una sociedad rural cada vez menos cohesionada. El edificio busca integrarse en las calles más antiguas y características del municipio, poniendo en valor la historia y orígenes de sus gentes, dinamizando una parte de Jalance cada vez más abandonada y degradada, uniendo a las distintas generaciones y creando oportunidades para el desarrollo común., [EN] After an in-depth analysis of the current situation of the Valencian municipality of Jalance, the aim is to improve its general condition through a proposal of urban regeneration and a new public building, taking into account the real needs and possibilities of rural Spain and that of emptied Spain. With accessibility as the main tool, and with the focus on the Historic Centre of the municipality, its inhabitants will be provided with better conditions, in addition to reviving rural society, while trying to reinforce traditions and manners. In the work on the Historic Centre, the objective is to give back the streets to pedestrians, creating quality spaces and reinforcing the green infrastructure, currently scarce due to the urban development with steep and narrow streets. On the other hand, the creation of a new public building is proposed to respond to the needs of associations, entrepreneurship, and socialization of an increasingly less cohesive rural society. The building seeks to be integrated into the oldest and more characteristics streets of the municipality, putting in value the history and origins of its people, invigorating an increasingly abandoned and degraded part of Jalance, uniting the different generations, and creating opportunities for common development.

El municipi de Sant Llorenç Savall es presenta com una oportunitat per repensar els actuals models urbanístics. L’anàlisi dels plans de desenvolupament vigents convida a proposar un canvi de model, que aposti per la reducció del consum del sòl i la reutilització de la ciutat construïda. Una mirada des del present obliga a qüestionar-se els límits del creixement i a plantejar-se noves formes d’usar l’existent. En el cas de Sant Llorenç, la seva situació urbanística permet traslladar el sostre residencial d’uns sectors no desenvolupats i perifèrics a l’antic polígon de Ponsferrer -una àrea industrial obsoleta-, a través de la desclassificació del sol. El resultat és la creació d’un barri mixte, compacte i complex, on conviu l’activitat econòmica i l’habitatge amb criteris d’equitat i sostenibilitat. D’aquesta manera s’aconsegueix un triple avantatge: desclassificar el sòl i recuperar-lo per usos agrícoles, rehabilitar una zona cèntrica del poble i proposar tipologies d’habitatge més adients a la demanda actual. Aquest projecte vol plantejar una metodologia per la regeneració de polígons industrials a partir de l’estudi de Sant Llorenç, que pugui servir de referència per altres casos similars. El municipio de Sant Llorenç Savall se presenta como una oportunidad para repensar los actuales modelos urbanísticos. El análisis de los planes de desarrollo vigentes invita a proponer un cambio de modelo, que apueste por la reducción del consumo del suelo y la reutilización de la ciudad construida. Una mirada desde el presente obliga a cuestionarse los límites del crecimiento y a plantearse nuevas formas de usar lo existente. En el caso de Sant Llorenç, su situación urbanística permite trasladar el techo residencial de unos sectores no desarrollados y periféricos al antiguo polígono de Ponsferrer –un área industrial obsoleta–, a través de la desclasificación del suelo. El resultado es la creación de un barrio mixto, compacto y complejo, donde conviven actividad económica y vivienda con criterios de equidad y sostenibilidad. De este modo se consigue una triple ventaja: desclasificar el suelo y recuperarlo para usos agrícolas, rehabilitar una zona céntrica del pueblo y proponer tipologías de vivienda más adecuadas a la demanda actual. Este trabajo quiere plantear una metodología para la regeneración de polígonos industriales a partir del estudio de Sant Llorenç, que pueda servir de referencia para otros casos similares.

La regeneració de Ciutat Meridiana parteix de l’estreta relació entre espais urbans i l’activitat que s’hi du a terme. Partint d'un nou nucli robust es proposa un eix estructurant que articuli tant peces existents com noves intervencions, generant complicitats entre elles per a assolir la transformació del barri punt a punt. La reubicació del mercat de Ciutat Meridiana, junt a un programa híbrid d'habitatge i centre de treball, sobre aquest nou “Eix Cívic” és el catalitzador de la transformació que es proposa. Reagrupant elements existents i articulant nous passos transversals acompanyats de programes productius, la intervenció té com a objectiu ser el bressol de la revitalització: és en la cota més baixa des d’on arrenca tot, a la tangent entre la vall del Besòs i Collserola, entre l’Autopista i la Plaça: allà on succeeix el canvi d’escala, de la metròpoli al barri. La porta de Ciutat Meridiana. La regeneración de Ciutat Meridiana parte de la estrecha relación entre espacios urbanos y la actividad que ahí se desarrolla. Partiendo de un nuevo núcleo robusto, se propone un eje estructurador que articuli tanto piezas existentes como nuevas intervenciones, generando complicidades entre ellas para aconseguir la transformación del barrio punto a punto. La re-ubicación del mercado de Ciutat Meridiana, junto a un programa híbrido de vivienda y centro de trabajo, sobre este nuevo "Eje Cívico" es el catalizador de la transformación que se propone. Reagrupando elementos existentes y articulando nuevos pasos transversales acompañados de programas productivos, la intervención tiene como objetivo ser la cuna de la re-vitalización: es en la cota más baja de donde parte todo, a la tangente entre el valle del Besòs y Collserola, entre la Autopista y la Plaza: ahí donde sucede el cambio de escala, de la metrópoli al barrio. La puerta de Ciudad Meridiana. The regeneration of Ciutat Meridiana is based on the close relationship between urban spaces and the activity that is undertaken there. Starting from a new robust core, a structuring axis is proposed, articulating both existing pieces and new interventions, generating complicities between them to achieve the transformation of the neighbourhood point by point. The relocation of the Ciutat Meridiana market, together with a hybrid program consisting both of housing and a work centre, on this new "Civic Axis" is the catalyst of the proposed transformation. By regrouping existing elements and articulating new transversal pathways accompanied by productive programs, the intervention aims to be the cradle of re-vitalization: it is at the lowest elevation where everything begins, at the tangent between the Besòs valley and Collserola, between the Freeway and the Square: where the change of scale takes place, from the metropolis to the neighbourhood. The gateway to Ciutat Meridiana.

El projecte final de carrera afronta el repte d’incidir en la regeneració urbana d’un dels grans polígons d’habitatge de Barcelona construits als anys 60: el barri de Ciutat Meridiana. El projecte s’emmarca dins d’un conjunt d’actuacions que s’estan duent a terme per part de l’IMU (Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona), que actualment està definint un àmbit de regeneració urbana a Ciutat Meridiana per resoldre les diverses problemàtiques existents i potenciar, entre altres factors, l’activació econòmica, la rehabilitació dels edificis, la millora de l’espai públic i la generació d’energia renovable. El proyecto final de carrera afronta el reto de incidir en la regeneración urbana de uno de los grandes polígonos de vivienda de Barcelona construidos en los años 60: el barrio de Ciudad Meridiana. El proyecto se enmarca dentro del conjunto de actuaciones que se estan llevando a cabo por parte del IMU (Institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona), que actualmente está definiendo un ámbito de refeneración urbana en Ciudad Meridiana para resolver las distintas problematicas existentes y potenciar, entre otros factores, la activación económica, la rehabilitación de los edificios, la mejora del espacio público y la generación de energia renovable. The final project faces the challenge of influencing the urban regeneration of one of the large housing estates in Barcelona built in the 60s: the neighborhood of Ciutat Meridiana. The project is part of the set of actions that are being carried out by the IMU (Institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona), which is currently defining an area of ​​urban renewal in Ciutat Meridiana to solve the different existing problems and promote, among other factors, economic activation, the rehabilitation of buildings, the improvement of public space and the generation of renewable energy.

La regeneració urbana de Ciutat Meridiana, un dels polígons d'habitatge construïts a la perifèria de Barcelona al llarg dels anys seixanta, és el tema proposat per a desenvolupar el projecte final de carrera. El projecte s'emmarca dins de les actuacions que s'estan duent a terme per part de l'IMU (Institut Municipal d'Urbanisme de Barcelona) i el mateix Ajuntament de Barcelona, a través del Pla de Barris de Zona Nord 2021-2024, per intentar resoldre les problemàtiques del lloc. L’exercici convida a canviar la visió negativa sobre les perifèries, deixant d'etiquetar-les com a llocs oblidats i marginats, per començar a veure-les com llocs d'oportunitats, allí on encara no hi ha les regles i es poden plantejar nous models urbans. Són territoris que esperen ser activats i formar part de la metròpolis. La regeneración urbana de Ciudad Meridiana, uno de los polígonos de vivienda construidos a la periferia de Barcelona a lo largo de los años sesenta, es el tema propuesto para desarrollar el proyecto final de carrera. El proyecto se enmarca dentro de las actuaciones que se están llevando a cabo por parte del IMU (Instituto Municipal de Urbanismo de Barcelona) y el mismo Ayuntamiento de Barcelona, a través del Plan de Barrios de Zona Norte 2021-2024, para intentar resolver las problemáticas del lugar. El ejercicio invita a cambiar la visión negativa sobre las periferias, dejando de etiquetarlas como lugares olvidados y marginados, para empezar a verlas como lugares de oportunidades, allí donde todavía no hay las reglas y se pueden plantear nuevos modelos urbanos. Son territorios que esperan ser activados y formar parte de la metrópolis. The urban regeneration of Ciudad Meridiana, one of the housing estates built on the periphery of Barcelona over the 1960s, is the proposed theme for developing the final career project. The project is framed within the actions being carried out by the IMU (Civil Institute of Urbanism in Barcelona) and the City Council itself, through Pla de Barris de Zona Nord 2021-2024, to attempt to resolve the site's issues. The exercise invites you to change the negative view of the peripherals, not labeling them as forgotten and marginalized places, but starting to see them as places of opportunity, where the rules are not yet in place and new urban models can be proposed. They are territories that expect to be activated and part of the metropolis.

Aquest curs, el taller del Màster Habilitant de la línia d'Urbanisme, en col·laboració amb l'IMU, consisteix en la regeneració urbana de Ciutat Meridiana, un dels grans polígons d'habitatge construïts als anys 60. Realitzar un projecte en aquest barri suposa un gran repte, ja que per a molts és considerat el barri que no s'hauria d'haver construït mai. La seva història, la manera en què va ser construït i el seu emplaçament, fan que Ciutat Meridiana es trobi en una situació encara no resolta i sigui un dels barris més vulnerables de la nostra ciutat. Aquest projecte és fruit d'un llarg recorregut ple d'incògnites que s'ha anat resolent a partir d'un procés de prova-error on s'ha anat descobrint la manera de rearticular el buit. L'inici de la reflexió sorgeix d'una pregunta bàsica: quina ciutat pot existir a Ciutat Meridiana? No pot ser igual a Barcelona quant a continuïtat, perquè les traces són elements aïllats. L'oportunitat està a buscar un espai on crear comunitat acceptant que no serà una ciutat central però tampoc la perifèria entesa en el mal sentit. Tots aquells espais intersticials que aparentment són residuals passen a treballar com sistemes agregats a les masses edificades mitjançant la multiplicació de l'estructura de carrers, que es torna una estratègia interessant per generar un espai comú. La clau és decidir si es vol que siguin simples espais de pas o siguin carrers en tots els sentits. Així s'aconsegueix que els blocs ja no siguin uns elements individuals col·locats sobre una topografia, sinó un conjunt de blocs i carrers sobre la topografia. Això permet afegir flexibilitat al bloc, reorganitzant la seva relació amb l'espai públic i apostant per noves fórmules residencials. Abstract This year, the workshop of the Master's Degree in Urban Planning, in collaboration with the IMU, consists of the urban regeneration of Ciutat Meridiana, one of the large housing neighborhoods built in the 60s. Carry out a project in this neighborhood represents a great challenge, since for many it is considered the neighborhood that should never have been built. Its history, the way it was built and its location mean that Ciutat Meridiana is in an unresolved situation and is one of the most vulnerable neighborhoods in our city. This project is the result of a long journey full of unknowns that has been resolved through a process of trial and error where the way to rearticulate the void has been discovered. The beginning of the reflection arises from a basic question: which city can exist in Ciutat Meridiana? It cannot be equal to Barcelona in terms of continuity, because the traces are isolated elements. The opportunity is to look for a space where to create community accepting that it will not be a central city but neither the periphery understood in the wrong sense. All those interstitial spaces that are apparently residual go on to work as aggregate systems in the built masses through the multiplication of the street structure, which becomes an interesting strategy to generate a common space. The key is to decide whether you want them to be simple passing spaces or streets in every direction. This is how the blocks are no longer individual elements placed on a topography, but a set of blocks and streets on the topography. This allows flexibility to be added to the block, reorganizing its relationship with the public space and opting for new residential formulas.

Emparrant ciutat representa una matriu de sistemes que entre ells tenen la capacitat de transformar el barri de Ciutat Meridiana. Un parc lineal, seguint el traçat del torrent del Bosc, genera una infraestructura verda a escala metropolitana que assoleix la funció de reconnectar àmbits i barris que, per la seva condició extrema de límit, han quedat disgregats. Per altra banda Abocar vi, porta sort! és un projecte que, des d'un petit edifici, provoca noves relacions dins el seu entorn. A través d'una série de camins, millora l'accessibilitat des de la cota baixa, fins la més elevada. Desmuntant i alterant la topografia, es fa del paisatge existent, un indret accessible i atractiu. Emparrant ciutat representa una matriz de sistemas que entre elllos tienen la capacidad de transformar el barrio de Ciudad Meridiana. Un parque lineal, siguiendo el trazado del torrent del Bosc, genera una infraestructura verde a escala metropolitana que asume la función de reconectar ámbitos y barrios que, por su condición extrema de límite, han quedado disgregados. Por otro lado Abocar vi, porta sort! es un proyecto que desde un pequeño edificio, provoca nuevas relaciones en su entorno. Mediante una serie de caminos, mejora la accesibilidad desde la cota baja hasta la más elevada. Desmontando y alterando la topografia, se consigue del pasiaje existente, un lugar accesible y atractivo. Emparrant ciutat represents a matrix of systems that between them have the capacity to transform the neighborhood of Ciutat Meridiana. A linear park, following the route of the torrent del Bosc, generates a green infrastructure on a metropolitan scale that achieves the function of reconnecting areas and neighborhoods that, due to their extreme boundary condition, have been disintegrated. On the other hand Abocar vi, porta sort! is a project that, from a small building, provokes new relationships with its surroundings. Through a series of paths, it improves accessibility from the lowest level to the highest. By dismantling and altering the topography, the existing landscape is made into an accessible and attractive place.

L’exercici ha plantejat la Regeneració Urbana del barri de Ciutat Meridiana, pertanyent al districte del Nou Barris de Barcelona. Tenint en compte l’anàlisi previ, aquest projecte vol connectar el barri amb el seu entorn més proper, activar l’ús de l’espai públic, aconseguir que la població resident al barri sigui diversa, millorar l’accessibilitat del barri i promoure la instal·lació de diferents usos i serveis en el barri. Per a fer-ho es potenciarà un dels punts forts d’aquest emplaçament, la seva proximitat al Parc Natural de Collserola. Aquest és el parc més gran de l’Àrea Metropolitana, el teló de fons de la ciutat de Barcelona que s’estén des Sant Just Desvern fins a Ciutat Meridiana on limita amb la Serra de Marina. Per a treballar de manera concreta l’emplaçament es troba al final de l’eix existent que es troba a la part de la carena del barri, en un punt elevat entre els dos trams d’aqüeducte. És un espai indefinit que limita amb el teixit urbà i amb Collserola, és on comencen i acaben diferents recorreguts de camins naturals. La intenció és crear una plaça mirador que connecti amb la xarxa de camins i que aquesta formi part d’una seqüència de places que arribin fins a l’altra part de l’aqüeducte on es troba el camp de futbol. Del resum de necessitats del barri s’extreu la idea de treballar en un equipament públic esportiu a l’aire lliure. L’ús d’aquest ha de ser per a tots els públic i amb el màxim de funcionament horari, ha de ser una peça d’atracció de mixicitat de persones cap al barri de Ciutat Meridiana i per això ha de ser un lloc singular. Tenint en compte la desaparició de les anteriors piscines d’estiu del barri i l’absència de substitutes per aquestes, el programa proposat és una nova piscina exterior municipal. El programa es complementarà amb una sala polivalent per a fer activitats esportives, vestuaris, zona de restaurant en contacte amb el carrer i un aparcament soterrani pels veïns i veïnes. El ejercicio ha planteado la Regeneración Urbana del barrio de Ciutat Meridiana, perteneciente al distrito del Nou Barris de Barcelona. Teniendo en cuenta el análisis previo, este proyecto quiere conectar el barrio con su entorno más cercano, activar el uso del espacio público, conseguir que la población residente en el barrio sea diversa, mejorar la accesibilidad del barrio y promover la instalación de diferentes usos y servicios en el barrio. Para ello se potenciará uno de los puntos fuertes de este emplazamiento, su proximidad con el Parque Natural de Collserola. Éste es el parque más grande del Área Metropolitana, el telón de fondo de la ciudad de Barcelona que se extiende desde Sant Just Desvern hasta Ciutat Meridiana donde limita con la Sierra de Marina. Para trabajar de forma concreta el emplazamiento se encuentra al final del eje existente que se encuentra en la parte de la cresta del barrio, en un punto elevado entre los dos tramos de acueducto. Es un espacio indefinido que limita con el tejido urbano y con Collserola, donde comienzan y terminan diferentes recorridos de caminos naturales. La intención es crear una plaza mirador que conecte con la red de caminos y que ésta forme parte de una secuencia de plazas que lleguen hasta la otra parte del acueducto en el que se encuentra el campo de fútbol. Del resumen de necesidades del barrio, se extrae la idea de trabajar en un equipamiento público deportivo al aire libre. El uso de éste debe ser para todos los públicos y con el máximo de funcionamiento horario, debe ser una pieza de atracción de mixticidad de personas hacia el barrio de Ciutat Meridiana y por eso debe ser un lugar singular. Teniendo en cuenta la desaparición de las anteriores piscinas de verano del barrio y la ausencia de sustitutas por éstas, el programa propuesto es una nueva piscina exterior municipal. El programa se complementará con una sala polivalente para realizar actividades deportivas, vestuarios, zona de restaurante en contacto c

La fàbrica tèxtil Can Malvehy 1922-2022. Un cas irresolt Després de cinquanta anys d'activitat industrial tèxtil a Can Malvehy, va arribar el seu tancament i cinquanta anys més de paràlisi urbanística de tot el recinte. Malgrat això, el poc moviment econòmic produït per la fàbrica com a contenidor de diferents petites empreses, ha permès conservar l'antic recinte i mantenir-lo en un estat mínimament acceptable per poder plantejar-se avui la seva recuperació i regeneració. Aquest treball suposa, en primer lloc, fer la recerca necessària per conèixer aquest cas urbanístic de dimensions mitjanes, del qual s'ha publicat molt poca informació, i que ha estat oblidat pels arxius del patrimoni industrial català. En segon lloc, es compara Can Malvehy amb altres dos casos de fàbriques, la farinera Can Gili Vell al Poblenou i la tèxtil Font i Batallé a Terrassa, els planejaments de les quals han estat projectats i executats amb èxit tant pel resultat arquitectònic com de gestió. A partir d'aquesta comparativa, de l'anàlisi dels pocs antecedents de planejament desenvolupats des de l'AMB i l'Ajuntament de Molins de Rei, amb el resultat d'inviabilitat econòmica, i de l'anàlisi de les necessitats urbanístiques de la vila, faig una proposta de planejament per l'antiga fàbrica que fixa tots els paràmetres i en garanteix la viabilitat econòmica. Hi defineixo l´edificabilitat, l´ocupació, la distribució d'usos i els seus percentatges, la conservació i rehabilitació d'edificis antics com embolcall d'usos nous, i la construcció d'edificis de nova planta que esgotin l'aprofitament proposat. Tot això, tenint en compte una proposta d'habitatge social que sigui acceptable per a totes les parts (administració, propietaris i promotors). La viabilitat econòmica del planejament que suggereixo es demostra amb el mètode d’Anàlisi Econòmic de Viabilitat de l'Urbanisme i l'Arquitectura desenvolupat des de l’assignatura AE VUA dels Departaments de Tecnologia a l'Arquitectura i d’Urbanisme The textile factory Can Malvehy 1922-2022. An unsolved case After fifty years of textile industrial activity in Can Malvehy, its closure came and another fifty years of urban planning paralysis of the entire site. However, there has been a little economic movement in there. The one produced by the factory as a container for different small companies that has allowed the old site to be preserved and kept in a minimally acceptable state, and eventually the consideration of its recovery and regeneration today. Firstly, this work involves doing the necessary research of this medium-sized urban case, about which very little information has been published, and forgotten by the Catalan industrial heritage archives. Secondly, Can Malvehy is compared with two other cases of factories, the Can Gili Vell flour mill in Poblenou and the Font i Batallé textile mill in Terrassa. Their plans have been successfully designed and executed both in terms of architectural and management results. This work begins from this comparison, the analysis of the few planning antecedents developed by the AMB and the Molins de Rei Council, with the result of economic unfeasibility, and from the analysis of the urban planning needs of the town. It's a planning proposal for the old factory that sets all the parameters and guarantees its economic viability. I define buildability, occupation, the distribution of uses and their percentages, the conservation, and rehabilitation of old buildings as an envelope for new uses, and the construction of new buildings that exhaust the proposed use. All this, and a social housing proposal that satisfies all parties (administration, owners, and developers). The economic viability of this planning is demonstrated with the method of Anàlisi Econòmic de Viabilitat de l’Urbanisme i l’Arquitectura Analysis developed from the subject AE VUA of the Departaments de Tecnologia a l'Arquitectura i d’Urbanisme i Ordenació del Territori, ETSAB. So, the work respon

Després de la Segona Guerra Mundial, la necessitat de fer front a l’escassetat d’habitatges al conjunt europeu va provocar la producció massiva de polígons residencials. L’accelerat creixement en la seva producció es va donar gràcies a l’estandardització i industrialització de nous processos de construcció. Es tracta d’un moment en la història amb grans similituds entre països, tant en la seva producció com en les problemàtiques que van acabar sorgint. La demolició d’aquests polígons residencials, pocs anys després de la seva construcció, ha estat la mesura que s’ha aplicat en la gran majoria de casos on, entre una gran varietat de factors, l’idealisme social promogut pel Moviment Modern ha fracassat. Ens trobem en un moment on aquestes pràctiques de demolició entren en conflicte amb la despesa de recursos i quantitat de residus que generen, fent necessària una revisió de les polítiques d’actuació sobre el parc edificat existent. S’utilitza l’experiència de 4 països europeus: Regne Unit, Països Baixos, França i Espanya; per tenir una visió general contrastada de l’evolució que han patit aquests conjunts residencials i les diferents actuacions que s’han realitzat, analitzant un cas d’estudi per país. En general, la tendència ha estat el desenvolupament d’estratègies d’intervenció integrals per fer front a la diversa i complexa quantitat de situacions que s’han donat a cada cas. El treball posa especial èmfasi a les pràctiques associades a les demolicions i les seves implicacions.

El projecte es defineix com una continuïtat d’un lloc. Un fragment de ciutat incomplet i fràgil on una infraestructura de connexió territorial s’ha anat distanciant del seu entorn urbà posicionant-se de forma incòmoda a aquest entorn. Dignificar la naturalesa col·lectiva d’aquest equipament públic per mitjà de la definició d’una arquitectura que sigui específica del seu entorn i que alhora estableixi nous vincles amb l’espai públic de la ciutat. El proyecto se define como una continuidad de un lugar. Un fragmento de ciudad incompleto y frágil donde una infraestructura de conexión territorial se ha distanciado del entorno urbano colocándose en una posición incomoda con el mismo. Dignificar la naturaleza colectiva de este equipamiento por medio de la definición de una arquitectura que sea específica de su entorno y que a su vez establezca nuevos vínculos con el espacio público de la ciudad. The project is defined as a continuity of a place. An incomplete and fragile fragment of a city where a territorial connection infrastructure has distanced itself from the urban environment, placing itself in an uncomfortable position within it. Dignify the collective nature of this facility by establishing an architecture that is specific to its surroundings and establishes new links with the city's public space. Award-winning

Els fronts fluvials són components clau per a les ciutats localitzades al costat de cursos d’aigua, resultant eixos estructurals de les urbs. Especialment des de les darreres dècades del segle XX, un gran nombre de ciutats a nivell mundial, principalment portuàries o amb diverses activitats productives a les seves costes, han afrontat la reconversió dels seus waterfronts a través de noves estratègies de renovació urbana, amb solucions creatives per donar resposta a les desconnexions existents entre l’aigua i el teixit urbà circumdant. A causa de la presència de diverses activitats i infraestructures obsoletes localitzades a àrees centrals estratègiques, aquestes regeneracions urbanes es posicionen com a espais d'oportunitat, com, per exemple, per a espais públics, per desenvolupar intervencions de valorització patrimonial i conformar una nova imatge urbana. Tot i això, aquestes transformacions també estan subjectes a interessos diversos, moltes vegades contradictoris, a causa de la generació de plusvàlues vinculades als nous usos i indicadors edilicis, així com a l'especulació del mercat davant la reinserció d'aquestes àrees de gran potencial.Si bé aquests processos són presents a escala global, les regeneracions de waterfront a Amèrica Llatina presenten particularitats específiques, que difereixen a altres contextos sociopolítics-econòmics. Aquest treball proposa contribuir al camp dels estudis de les reconversions de fronts fluvials contemporanis a través de l'anàlisi crítica de la renovació urbana de les riberes de Barranquilla, a Colòmbia, i de Rosario, a Argentina. Ambdues ciutats, de forta identitat portuària des dels seus orígens, han crescut ocupant gran part de les costes per a activitats productives, de manera que s'ha desenvolupat un imaginari per part de la població que reclama un desenvolupament “d'esquena al riu”. Tanmateix, des de finals del segle XX, Rosario i Barranquilla han establert diverses polítiques de planificació que van possibilitar transformar els seus fronts fluvials, caracteritzats en nous espais públics al costat de l'aigua, posicionant-se així, de cara al riu. Aquestes reconversions costaneres han ocasionat noves possibilitats turístiques i d'atracció de visitants i esdeveniments internacionals.A través d'una metodologia observacional i empírica d'anàlisi crítica d'estudi de casos, aquest treball indaga les transformacions esdevingudes sobre la costa urbana central dels rius Magdalena i Paranà (a Barranquilla i Rosario, respectivament), a través de l'estudi de tres eixos claus: 1. Les directrius de planejament urbà, que possibiliten la regeneració riberenca anhelada; 2. El desenvolupament de nous espais públics al costat de l’aigua; i, 3. El nou rol turístic i d'atracció d'esdeveniments que adquireixen les dues ciutats al voltant dels fronts fluvials.Aquests casos d'estudi de reconversió de waterfronts han permès establir noves relacions entre la població i el riu, produint un canvi notable en la transformació física ambiental de la façana fluvial, així com dels imaginaris dels seus habitants. Si bé ambdues regeneracions urbanes són considerades experiències reeixides, sent distingides amb premis i reconeixements col·lectius i acadèmics; encara els dos casos presenten desafiaments pendents. Per exemple, cal establir una integració més gran entre activitats, actors i interessos diversos, com també una major articulació entre les riberes urbanes i els seus deltes voltants, de gran riquesa i biodiversitat, que impliquen el desenvolupament de noves mirades, estudis, projectes i instruments de transformació que possibilitin territoris fluvials més accessibles, equitatius i sostenibles., Waterfronts are key components for cities located along watercourses, being structural axes of the cities. Especially, since the last decades of the 20th century, a large number of cities worldwide, mainly port cities or cities with diverse productive activities on their coasts, have faced the reconversion of their waterfronts through new urban renewal strategies, with creative solutions to respond to the existing disconnections between water and the surrounding urban fabric. Due to the presence of various activities and obsolete infrastructures located in strategic central areas, these urban regenerations are positioned as spaces of opportunity, for example, for public spaces, to develop interventions of patrimonial reconversions and to shape a new urban image. However, these transformations are also subject to diverse and often contradictory interests, due to the generation of capital gains linked to new uses and building indicators, as well as market speculation in relation to the reinsertion of these areas of great potential.Although these processes are present on a global scale, waterfront regeneration in Latin America presents specific particularities that differ from other socio-political-economic contexts. In this sense, this paper aims to contribute to the field of contemporary waterfront redevelopment studies through a critical analysis of the urban renewal of the waterfronts of the cities of Barranquilla in Colombia and Rosario in Argentina. Both cities, with a strong port identity since their origins, have grown by occupying a large part of their waterfronts for productive activities, so that the population has developed an imaginary of the city "with its back to the river". However, since the end of the 20th century, Rosario and Barranquilla have established various planning policies that have made it possible to transform their riverfronts into new public spaces along the water, thus positioning themselves "facing to the river". These coastal reconversions have created new tourism possibilities and attracted visitors and international events.Through an observational and empirical methodology of critical analysis of case studies, this paper investigates the transformations that have taken place on the central urban coast of the Magdalena and Paraná rivers (in Barranquilla and Rosario, respectively), through the study of three key axes: 1. The urban planning guidelines that make possible the desired riverside regeneration; 2. The development of new public spaces next to the water; and, 3. The new tourist role and attraction of events that both cities acquire around the river reconversions.These case studies of waterfront redevelopment have established new relationships between the population and the river, bringing about a notable change in the physical environmental transformation of the river façade, as well as in the imaginaries of its inhabitants. Although both urban regenerations are considered successful experiences, being recognized through distinctions, awards and academic recognition, both cases still present pending challenges linked, for example, to a greater integration between different activities, actors and interests, as well as to greater articulation between the urban riverbanks and their surrounding deltas, of great wealth and biodiversity, which imply the development of new perspectives, studies, projects and transformation instruments that make possible more accessible, equitable and sustainable hydric-territories., Los frentes fluviales son componentes clave para las ciudades localizadas junto a cursos de agua, resultando ejes estructurales de las urbes. Especialmente desde las últimas décadas del siglo XX, un gran número de ciudades a nivel mundial, principalmente portuarias o con diversas actividades productivas en sus costas, han afrontado la reconversión de sus waterfronts a través de nuevas estrategias de renovación urbana, con soluciones creativas para dar respuesta a las desconexiones existentes entre el agua y el tejido urbano circundante. Debido a la presencia de diversas actividades e infraestructuras obsoletas localizadas en áreas centrales estratégicas, estas regeneraciones urbanas se posicionan como espacios de oportunidad, como, por ejemplo, para espacios públicos, para desarrollar intervenciones de revalorización patrimonial y conformar una nueva imagen urbana. No obstante, estas transformaciones también están sujetas a intereses diversos, muchas veces contradictorios, debido a la generación de plusvalías vinculadas a los nuevos usos e indicadores edilicios, así como a la especulación del mercado frente a la reinserción de estas áreas de gran potencial.Si bien estos procesos están presentes a escala global, las regeneraciones de waterfront en América Latina presentan particularidades específicas, que difieren a otros contextos sociopolíticos-económicos. El presente trabajo propone contribuir al campo de los estudios de las reconversiones de frentes fluviales contemporáneos a través del análisis crítico de la renovación urbana de las riberas de Barranquilla, en Colombia, y de Rosario, en Argentina. Ambas ciudades, de fuerte identidad portuaria desde sus orígenes, han crecido ocupando gran parte de sus costas para actividades productivas, de manera que se ha desarrollado un imaginario por parte de la población que reclama un desarrollo “de espaldas al río”. Sin embargo, desde fines el siglo XX, Rosario y Barranquilla han establecido diversas políticas de planificación que posibilitaron transformar sus frentes fluviales, caracterizados en nuevos espacios públicos junto al agua, posicionándose así, “de cara al río”. Dichas reconversiones costeras han ocasionado nuevas posibilidades turísticas y de atracción de visitantes y eventos internacionales.A través de una metodología observacional y empírica de análisis crítico de estudio de casos, el presente trabajo indaga las transformaciones acontecidas sobre la costa urbana central de los ríos Magdalena y Paraná (en Barranquilla y Rosario, respectivamente), a través del estudio de tres ejes claves: 1. Las directrices de planeamiento urbano, que posibilitan la regeneración ribereña anhelada; 2. El desarrollo de nuevos espacios públicos junto al agua; y, 3. El nuevo rol turístico y de atracción de eventos que adquieren ambas ciudades en torno a sus frentes fluviales.Estos casos de estudio de reconversión de waterfronts han permitido establecer nuevas relaciones entre la población y el río, produciendo un cambio notable en la transformación física ambiental de su fachada fluvial, así como de los imaginarios de sus habitantes. Si bien ambas regeneraciones urbanas son consideradas experiencias exitosas, siendo distinguidas con premios y reconocimientos colectivos y académicos; aún los dos casos presentan desafíos pendientes. Por ejemplo, se debe establecer una mayor integración entre actividades, actores e intereses diversos, como también una mayor articulación entre las riberas urbanas y sus deltas aledaños, de gran riqueza y biodiversidad, que implican el desarrollo de nuevas miradas, estudios, proyectos e instrumentos de transformación que posibiliten territorios fluviales más accesibles, equitativos y sostenibles.

En els processos de regeneració urbana, la revaloració de l’espai públic i els seus configurants assumeix el potencial existent en aquests, integrant-se com a elements base a la consolidació de les dinàmiques urbanes. Així mateix, aquesta memòria continguda entesa com a herència pública, és un procés de construcció continu i participatiu en el qual forgem part del sentit de pertinença i lloc.La (re) construcció de la memòria històrica de l’Avinguda Diagonal Pedro Aguirre Cerda primer eix diagonal de Xile, ha definit en part l’estructura de paisatge de la ciutat de Concepción, sent espai contenidor de processos, socials, històrics i naturals que es van confabular de manera accidental.Lamentable i alhora idoni escenari han estat els successius terratrèmols que han fet del nostre país una terra fèrtil per replantejar i materialitzar idees. És, en la reconstrucció post terratrèmol de 1939, quan revolucionàries idees vingudes des d’Europa moderna es concreten, amb una ubicació privilegiada tant a l’espai històric, com a físic de la ciutat.L’aparició d’aquest eix, en oposició del pla escaquer fundacional, és un projecte innovador que irromp aquesta històrica tendència urbana; tenint a Xile i més específic a Concepción una oportunitat de generar idees innovadores, tendents a modificar el paisatge urbà imperant fins aleshores.Quant a la configuració espacial, és una superposició de capes històriques que en la seva evolució i materialització, l’han convertit en un cúmul d’història, que encara es troba en desenvolupament, és a dir, és dinàmica i oberta, consolidant-se periòdicament com a espai identitari del paisatge de la ciutat, unint de manera harmònica un món cívic representat per la Plaça de Tribunals de Justícia i acadèmic per la Universitat de Concepción.Es planteja desentranyar i rescatar el context històric; que posa en valor la configuració i l’articulació de les diferents parts, en relació amb la contínua transformació i constitució d’aquesta peça urbana, i la seva constant revaloració identitària en post dels processos de regeneració., In the process of urban regeneration, the re-valuation of public space and the elements that configure it assume the potential in the regeneration process, integrating elements as the basis components in the consolidation of urban dynamics. Also, the contained memory of the city, understood as public inheritance, is a continuous and participatory process in which we construct the sense of belonging and place. The (re) construction of historical memory of the Avenue Diagonal Pedro Aguirre Cerda, the first diagonal axis of Chile, has partly defined the structure of the landscape of the city of Concepcion, being a container of social, historical, and natural processes that accidentally occurred. Unfortunate but ideal scenarios have been the successive earthquakes that have made our country a fertile ground for rethinking and materializing ideas. It is, in the post-1939 earthquake, when the reconstruction permitted revolutionary thoughts coming from modern Europe and that were materialized, with a privileged location in both the historical space and in the physical city.The appearance of this axis, in the apposition of the foundational Damero’s plane, is an innovative project that breaks this historic urban trend, taking into Chile, and more specifically into Concepción, a chance to expound innovative ideas, aimed to change the urban landscape prevailing at that time.In terms of spatial configuration, this diagonal axis is a superposition of historical layers in their development and materialization that has become a mass of history and that is still in development. In other words, it is dynamic and open, consolidating it periodically as an identity space city landscape, harmoniously uniting both the civic world represented by the square courts with the academics symbolized in the University of Concepción.It is proposed to unravel and rescue the historical context that adds a value in the configuration and coordination of the various parties in relation to the on-going transformation and constitution of this urban piece and its constant identity re-evaluation in favor of the regeneration processes., En los procesos de regeneración urbana, la revalorización del espacio público y sus configurantes asume el potencial existente en éstos, integrándose como elementos base en la consolidación de las dinámicas urbanas. Asimismo, dicha memoria contenida entendida como herencia pública, es un proceso de construcción continuo y participativo en el cual forjamos parte del sentido de pertenencia y lugar. La (re) construcción de la memoria histórica de la Avenida Diagonal Pedro Aguirre Cerda primer eje diagonal de Chile, ha definido en parte la estructura de paisaje de la ciudad de Concepción, siendo espacio contenedor de procesos, sociales, históricos y naturales que se confabularon de manera accidental.Lamentable y a la vez idóneo escenario han sido los sucesivos terremotos que han hecho de nuestro país una tierra fértil para replantear y materializar ideas. Es, en la reconstrucción post-terremoto de 1939, cuando revolucionarias ideas venidas desde Europa moderna se concretan, con una ubicación privilegiada tanto en el espacio histórico, como físico de la ciudad. La aparición de este eje, en oposición del plano damero fundacional, es un proyecto innovador que irrumpe a esta histórica tendencia urbana; teniendo en Chile y más específico en Concepción una oportunidad de generar ideas innovadoras, tendientes a modificar el paisaje urbano imperante hasta entonces. En cuanto a su configuración espacial, es una superposición de capas históricas que en su evolución y materialización, la han convertido en un cúmulo de historia, que aún se encuentra en desarrollo, es decir, es dinámica y abierta, consolidándose periódicamente como espacio identitario del paisaje de la ciudad, uniendo de manera armónica un mundo cívico representado por la Plaza de Tribunales de Justicia y académico por la Universidad de Concepción.Se plantea desentrañar y rescatar el contexto histórico; que pone en valor la configuración y articulación de las diferentes partes, en relación a la continua transformación y constitución de esta pieza urbana, y su constante revalorización identitaria en post de los procesos de regeneración.

Los frentes fluviales son componentes clave para las ciudades localizadas junto a cursos de agua, resultando ejes estructurales de las urbes. Especialmente desde las últimas décadas del siglo XX, un gran número de ciudades a nivel mundial, principalmente portuarias o con diversas actividades productivas en sus costas, han afrontado la reconversión de sus waterfronts a través de nuevas estrategias de renovación urbana, con soluciones creativas para dar respuesta a las desconexiones existentes entre el agua y el tejido urbano circundante. Debido a la presencia de diversas actividades e infraestructuras obsoletas localizadas en áreas centrales estratégicas, estas regeneraciones urbanas se posicionan como espacios de oportunidad, como, por ejemplo, para espacios públicos, para desarrollar intervenciones de revalorización patrimonial y conformar una nueva imagen urbana. No obstante, estas transformaciones también están sujetas a intereses diversos, muchas veces contradictorios, debido a la generación de plusvalías vinculadas a los nuevos usos e indicadores edilicios, así como a la especulación del mercado frente a la reinserción de estas áreas de gran potencial. Si bien estos procesos están presentes a escala global, las regeneraciones de waterfront en América Latina presentan particularidades específicas, que difieren a otros contextos sociopolíticoseconómicos. El presente trabajo propone contribuir al campo de los estudios de las reconversiones de frentes fluviales contemporáneos a través del análisis crítico de la renovación urbana de las riberas de Barranquilla, en Colombia, y de Rosario, en Argentina. Ambas ciudades, de fuerte identidad portuaria desde sus orígenes, han crecido ocupando gran parte de sus costas para actividades productivas, de manera que se ha desarrollado un imaginario por parte de la población que reclama un desarrollo “de espaldas al río”. Sin embargo, desde fines el siglo XX, Rosario y Barranquilla han establecido diversas políticas de planificación que posibilitaron transformar sus frentes fluviales, caracterizados en nuevos espacios públicos junto al agua, posicionándose así, “de cara al río”. Dichas reconversiones costeras han ocasionado nuevas posibilidades turísticas y de atracción de visitantes y eventos internacionales. A través de una metodología observacional y empírica de análisis crítico de estudio de casos, el presente trabajo indaga las transformaciones acontecidas sobre la costa urbana central de los ríos Magdalena y Paraná (en Barranquilla y Rosario, respectivamente), a través del estudio de tres ejes claves: 1. Las directrices de planeamiento urbano, que posibilitan la regeneración ribereña anhelada; 2. El desarrollo de nuevos espacios públicos junto al agua; y, 3. El nuevo rol turístico y de atracción de eventos que adquieren ambas ciudades en torno a sus frentes fluviales. Estos casos de estudio de reconversión de waterfronts han permitido establecer nuevas relaciones entre la población y el río, produciendo un cambio notable en la transformación física ambiental de su fachada fluvial, así como de los imaginarios de sus habitantes. Si bien ambas regeneraciones urbanas son consideradas experiencias exitosas, siendo distinguidas con premios y reconocimientos colectivos y académicos; aún los dos casos presentan desafíos pendientes. Por ejemplo, se debe establecer una mayor integración entre actividades, actores e intereses diversos, como también una mayor articulación entre las riberas urbanas y sus deltas aledaños, de gran riqueza y biodiversidad, que implican el desarrollo de nuevas miradas, estudios, proyectos e instrumentos de transformación que posibiliten territorios fluviales más accesibles, equitativos y sostenibles. Waterfronts are key components for cities located along watercourses, being structural axes of the cities. Especially, since the last decades of the 20th century, a large number of cities worldwide, mainly port cities or cities with diverse productive activities on their coasts, have faced the reconversion of their waterfronts through new urban renewal strategies, with creative solutions to respond to the existing disconnections between water and the surrounding urban fabric. Due to the presence of various activities and obsolete infrastructures located in strategic central areas, these urban regenerations are positioned as spaces of opportunity, for example, for public spaces, to develop interventions of patrimonial reconversions and to shape a new urban image. However, these transformations are also subject to diverse and often contradictory interests, due to the generation of capital gains linked to new uses and building indicators, as well as market speculation in relation to the reinsertion of these areas of great potential. Although these processes are present on a global scale, waterfront regeneration in Latin America presents specific particularities that differ from other socio-political-economic contexts. In this sense, this paper aims to contribute to the field of contemporary waterfront redevelopment studies through a critical analysis of the urban renewal of the waterfronts of the cities of Barranquilla in Colombia and Rosario in Argentina. Both cities, with a strong port identity since their origins, have grown by occupying a large part of their waterfronts for productive activities, so that the population has developed an imaginary of the city "with its back to the river". However, since the end of the 20th century, Rosario and Barranquilla have established various planning policies that have made it possible to transform their riverfronts into new public spaces along the water, thus positioning themselves "facing to the river". These coastal reconversions have created new tourism possibilities and attracted visitors and international events. Through an observational and empirical methodology of critical analysis of case studies, this paper investigates the transformations that have taken place on the central urban coast of the Magdalena and Paraná rivers (in Barranquilla and Rosario, respectively), through the study of three key axes: 1. The urban planning guidelines that make possible the desired riverside regeneration; 2. The development of new public spaces next to the water; and, 3. The new tourist role and attraction of events that both cities acquire around the river reconversions. These case studies of waterfront redevelopment have established new relationships between the population and the river, bringing about a notable change in the physical environmental transformation of the river façade, as well as in the imaginaries of its inhabitants. Although both urban regenerations are considered successful experiences, being recognized through distinctions, awards and academic recognition, both cases still present pending challenges linked, for example, to a greater integration between different activities, actors and interests, as well as to greater articulation between the urban riverbanks and their surrounding deltas, of great wealth and biodiversity, which imply the development of new perspectives, studies, projects and transformation instruments that make possible more accessible, equitable and sustainable hydric-territories. Els fronts fluvials són components clau per a les ciutats localitzades al costat de cursos d’aigua, resultant eixos estructurals de les urbs. Especialment des de les darreres dècades del segle XX, un gran nombre de ciutats a nivell mundial, principalment portuàries o amb diverses activitats productives a les seves costes, han afrontat la reconversió dels seus waterfronts a través de noves estratègies de renovació urbana, amb solucions creatives per donar resposta a les desconnexions existents entre l’aigua i el teixit urbà circumdant. A causa de la presència de diverses activitats i infraestructures obsoletes localitzades a àrees centrals estratègiques, aquestes regeneracions urbanes es posicionen com a espais d’oportunitat, com, per exemple, per a espais públics, per desenvolupar intervencions de valorització patrimonial i conformar una nova imatge urbana. Tot i això, aquestes transformacions també estan subjectes a interessos diversos, moltes vegades contradictoris, a causa de la generació de plusvàlues vinculades als nous usos i indicadors edilicis, així com a l’especulació del mercat davant la reinserció d’aquestes àrees de gran potencial. Si bé aquests processos són presents a escala global, les regeneracions de waterfront a Amèrica Llatina presenten particularitats específiques, que difereixen a altres contextos sociopolíticseconòmics. Aquest treball proposa contribuir al camp dels estudis de les reconversions de fronts fluvials contemporanis a través de l›anàlisi crítica de la renovació urbana de les riberes de Barranquilla, a Colòmbia, i de Rosario, a Argentina. Ambdues ciutats, de forta identitat portuària des dels seus orígens, han crescut ocupant gran part de les costes per a activitats productives, de manera que s›ha desenvolupat un imaginari per part de la població que reclama un desenvolupament “d›esquena al riu”. Tanmateix, des de finals del segle XX, Rosario i Barranquilla han establert diverses polítiques de planificació que van possibilitar transformar els seus fronts fluvials, caracteritzats en nous espais públics al costat de l›aigua, posicionant-se així, de cara al riu. Aquestes reconversions costaneres han ocasionat noves possibilitats turístiques i d›atracció de visitants i esdeveniments internacionals. A través d’una metodologia observacional i empírica d’anàlisi crítica d’estudi de casos, aquest treball indaga les transformacions esdevingudes sobre la costa urbana central dels rius Magdalena i Paranà (a Barranquilla i Rosario, respectivament), a través de l’estudi de tres eixos claus: 1. Les directrius de planejament urbà, que possibiliten la regeneració riberenca anhelada; 2. El desenvolupament de nous espais públics al costat de l’aigua; i, 3. El nou rol turístic i d’atracció d’esdeveniments que adquireixen les dues ciutats al voltant dels fronts fluvials. Aquests casos d’estudi de reconversió de waterfronts han permès establir noves relacions entre la població i el riu, produint un canvi notable en la transformació física ambiental de la façana fluvial, així com dels imaginaris dels seus habitants. Si bé ambdues regeneracions urbanes són considerades experiències reeixides, sent distingides amb premis i reconeixements col·lectius i acadèmics; encara els dos casos presenten desafiaments pendents. Per exemple, cal establir una integració més gran entre activitats, actors i interessos diversos, com també una major articulació entre les riberes urbanes i els seus deltes voltants, de gran riquesa i biodiversitat, que impliquen el desenvolupament de noves mirades, estudis, projectes i instruments de transformació que possibilitin territoris fluvials més accessibles, equitatius i sostenibles.

El presente trabajo de investigación identifica y evalúa las problemáticas que impactan en la pérdida de población y actividad en el Casco Histórico de Orihuela. Se selecciona una batería de problemáticas que potencialmente pueden aflorar en el caso de estudio, a través de las enumeradas y analizadas en diversas investigaciones previas genéricas sobre los cascos históricos españoles, y concretamente de la comunidad Valenciana. Para identificar aquellas problemáticas que impactan en la pérdida de población en el caso de estudio, se realiza una revisión bibliográfica en diferentes fuentes y se diseña una familia de indicadores cuantitativos y cualitativos que, empleados de forma conjunta, permitan identificar y evaluar la gravedad de las problemáticas, siendo clave la percepción de estas problemáticas por los agentes involucrados. La principal conclusión del trabajo consiste en que la recuperación de la población en el Casco Histórico de Orihuela se enfrenta a una constelación de problemáticas multidimensionales, que presentan características muy heterogéneas en su distribución espacial dentro del mismo Casco Histórico. Las problemáticas dominantes según la percepción de la muestra encuestada son las problemáticas de inseguridad, marginalidad, degradación del entorno urbano y la movilidad. Además, se identifican problemáticas que manifiestan actores como una sobreprotección del patrimonio edificatorio, que en numerosas ocasiones hacen poco atractivas económicamente las actuaciones aisladas de rehabilitación. El present treball de recerca identifica i avalua les problemàtiques que impacten en la pèrdua de població i activitat en el Centre històric d'Oriola. Se selecciona una bateria de problemàtiques que potencialment poden aflorar en el cas d'estudi, a través de les enumerades i analitzades en diverses recerques prèvies genèriques sobre els centres històrics espanyols, i concretament de la comunitat Valenciana. Per a identificar aquelles problemàtiques que impacten en la pèrdua de població en el cas d'estudi, es realitza una revisió bibliogràfica en diferents fonts i es dissenya una família d'indicadors quantitatius i qualitatius que, empleats de manera conjunta, permetin identificar i avaluar la gravetat de les problemàtiques, sent clavi la percepció d'aquestes problemàtiques pels agents involucrats. La principal conclusió del treball consisteix en el fet que la recuperació de la població en el Centre històric d'Oriola s'enfronta a una costelación de problemàtiques multidimensionals, que presenten característiques molt heterogènies en la seva distribució espacial dins del mateix Centre històric. Les problemàtiques dominants segons la percepció de la mostra enquestada són les problemàtiques d'inseguretat, marginalitat, degradació de l'entorn urbà i la mobilitat. A més, s'identifiquen problemàtiques que manifesten actors com una sobreprotecció del patrimoni edificatori, que en nombroses ocasions fan poc atractives econòmicament les actuacions aïllades de rehabilitació. This research work identifies and evaluates the problems that impact on the loss of population and activity in the historic center of Orihuela. A battery of problems that could potentially arise in the case study is selected from those listed and analyzed in various previous generic research studies on the historic centers of Spain, and specifically of the Valencian community. In order to identify those problems that have an impact on the loss of population in the case study, a bibliographical review is carried out in different sources and a family of quantitative and qualitative indicators is designed which, when used together, allow us to identify and assess the severity of the problems, the key being the perception of these problems by the agents involved. The main conclusion of the work is that the recovery of the population in the historic center of Orihuela Orihuela's historic center is facing a combination of multidimensional problems, which present multidimensional problems, which present very heterogeneous characteristics in their spatial distribution within the Historic spatial distribution within the Historical Center itself. The dominant problems according to the perception of the according to the perception of the surveyed sample are the problems of insecurity, marginality, degradation of the urban environment and mobility, degradation of the urban environment and mobility. In addition, problems are identified that problems are also identified as an overprotection of the building heritage, which in many cases makes the of building heritage, which on many occasions make isolated rehabilitation actions economically unattractive rehabilitation.

En aquest article presentem una anàlisi del desenvolupament urbanístic i econòmic del pla 22@, a partir d'una revisió de les dades primàries a escala parcel·lària del Portal d'Informació Urbanística i de Cartografia de l'Ajuntament de Barcelona (2020a, 2020b). El pla 22@ ha generat una extensa literatura sobre la seva referencialitat com a «ciutat global» en la regeneració urbana i l'impuls de clústers de «l'economia del coneixement», d'ençà de la seva aprovació l'any 2000. Aquesta recerca refuta les dades publicades fins ara del 65-70% de transformació i les concreta en un 25,5% de transformació amb edificació executada, a més d'analitzar la seva relació amb la tipologia d'activitat econòmica. Els resultats ens permeten, d'una banda, fer visible la dependència del pla urbanístic 22@ de la financiarització d'operacions immobiliàries de gran magnitud i, de l'altra, identificar la no dependència entre la transformació urbanística i l'atracció d'empreses de l'economia del coneixement. Based on a review of the primary data from the Urban Information and Cartography Information Portal of Barcelona City Council (2020a; 2020b) this article analyses the outcomes of the implementation of the 22@ urban plan by looking at the correlation between urban development and ICT-related economic activity. Since its approval in 2000, the 22@ plan has generated extensive literature on its referentiality as a "global city approach" in urban regeneration and the promotion of "knowledge economy" clusters. While the data published so far tend to talk about a transformation of 65-70% of the total area affected by the plan, this research argues that it is only 25.5% that has been executed according to the plan (aka new building and ICT-related economic activity). The results allow us to make visible the dependence of 22@ on the financing of large-scale real estate operations and to identify the non-dependence between urban transformation and the attraction of knowledge economy companies. Dans cet article, nous présentons une analyse de l'équilibre du développement urbain et économique du 22@ basée sur un examen des données primaires au niveau de la parcelle du Portail d'Information Urbaine et Cartographique de la Mairie de Barcelone (2020a, 2020b). Le plan 22@ a généré une littérature abondante sur sa référentialité en tant que «ville globale» dans la régénération urbaine et la promotion des clusters de «l'économie de la connaissance» depuis son approbation en 2000. Cet article réfute les données publiées jusqu'à présent de 65-70% de transformation, en les concrétisant par une transformation de 25,5% avec édification exécutée et en analysant sa relation avec le type d'activité économique. Les résultats permettent de rendre visible la dépendance du plan d'urbanisme 22@ au financement d'opérations immobilières de grande ampleur et, d'autre part, d'identifier la non-dépendance entre la transformation urbaine et l'attraction des entreprises dans l'économie de la connaissance. En este artículo presentamos un análisis del desarrollo urbanístico y económico del plan 22@, a partir de una revisión de los datos primarios a escala parcelaria del Portal de Información Urbanística y de Cartografía del Ayuntamiento de Barcelona (2020a, 2020b). El plan 22@ ha generado una extensa literatura sobre su referencialidad como «ciudad global» en la regeneración urbana y el impulso de clústeres de «la economía del conocimiento» desde su aprobación en 2000. Esta investigación refuta los datos hasta ahora publicados del 65-70% de transformación concretándolos en un 25,5% de transformación con edificación ejecutada, y analiza su relación con la tipología de actividad económica. Los resultados nos permiten, por una parte, visibilizar la dependencia del plan urbanístico 22@ de la financiarización de operaciones inmobiliarias de gran magnitud y, por otra, identificar la no dependencia entre la transformación urbanística y la atracción de empresas de la economía del conocimiento.

¡Fresco,fresco! és un projecte de regeneració urbana al polígon d’habitatges Sud-oest del Besòs, Barcelona. A gran escala es proposa la transformació de Cristóbal de Moura, un carrer metropolità amb vocació d’eix verd, que culmina amb la construcció d’un nou edifici multifuncional a l’illa del Mercat del Besòs. Es proposen 4 grans eixos d’actuació: la jerarquització i renovació de l’espai públic, la rehabilitació i expansió dels habitatges existents, la incorporació de mixticitat d’usos i la millora dels equipaments. L’illa del mercat es transforma per tal de convertir-se en un nou centre del barri, envoltat d’espai públic de nova creació: la plaça del mercat, el pati gastronòmic i la coberta verda. Posant èmfasi en l’alimentació com a element clau per al projecte, es proposa la rehabilitació del mercat i un conjunt de nous usos com l’espai gastronòmic, els tallers, l’espai de cooperatives i l’equipament per a joves. ¡Fresco, fresco! es un proyecto de regeneración urbana en el polígono de viviendas Suroeste del Besòs, Barcelona. A gran escala se propone la transformación de Cristóbal de Moura, una calle metropolitana con vocación de eje verde, que culmina con la construcción de un nuevo edificio multifuncional en la manzana del Mercado del Besòs. Se proponen 4 grandes ejes de actuación: la jerarquización y renovación del espacio público, la rehabilitación y expansión de las viviendas existentes, mixticidad de usos y la mejora de los equipamientos. La manzana del mercado se transforma para convertirse en un nuevo centro del barrio, rodeado de espacio público de nueva creación: la plaza del mercado, el patio gastronómico y la cubierta verde. Poniendo énfasis en la alimentación como elemento clave del proyecto, se propone la rehabilitación del mercado y un conjunto de nuevos usos como el espacio gastronómico, los talleres, el espacio de cooperativas y el equipamiento para jóvenes. ¡Fresco, fresco! is a project for urban regeneration in the neighborhood of South-west of Besòs, Barcelona. The proposal focuses on the transformation of Cristóbal de Moura –a metropolitan street that aims to be a “green” avenue– at the end of which we’ll find a new multi-functional building at the block of the “Mercat del Besòs”. The intervention centers around four strategies: the prioritization and renovation of public space, the renewal of existing dwellings, the integration of a mixticity of uses and the improvement of equipments. The market’s block is transformed into a new neighborhood center, surrounded by new additional public space: the market square, a gastronomy courtyard and a “green” roof. Since food is an important element for the project, the current market will be renewed and new uses will be added: a gastronomy space, workshops, cooperative spaces and an equipment for young people. Award-winning

Els processos de regeneració urbana es troben a la primera línia de l’urbanisme del moment. Tant és així que l’Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona recórrer a l’àmbit acadèmic per a l’assaig d’una futura intervenció al barri del Sud-Oest del Besòs. Es planteja una operació des de l’habitatge, des de les persones, que es propagui fins a l’espai públic generant entre els dos un nou tipus d’espai: el col·lectiu. L’acció coordinada i dividida en unitats d’actuació, formades per conjunts d’edificis, permet una major participació dels veïns així com una millor avaluació de cada cas. D’aquesta manera, l’aparició de la diversitat serà genuïna tant dins els mateixos conjunts com al barri. L’agrupació de blocs escollida per a la definició a escala constructiva és la situada a la confluència entre els carrers Alfons el Magnànim i Cristòfol de Moura, els dos eixos principals del barri. La proposta incideix en la millora de l’accessibilitat i el confort dels habitatges així com en la diversificació d’usos dins el conjunt. Una estructura lleugera independent permet l’assoliment dels objectius evitant una afectació desmesurada del patrimoni arquitectònic del Moviment Modern a Catalunya que representa el barri. Finalment, es dissenya un sistema de tancaments flexibles per mitjà de panells intercanviables, aquest permet la modificació de l’atmosfera dels espais interiors en el temps i, al mateix temps, converteix el conjunt en un organisme viu. Urban regeneration processes are at the forefront of urban planning at the moment. So much so that the Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona resorted to the academic field for the trial of a future intervention in the Sud-Oest del Besòs neighborhood. An operation is proposed from the housing, from the people, that spreads to the public space generating between the two of them a new type of space: the collective. A coordinated operation, divided into units of action made up of sets of buildings, allows for greater participation of the residents as well as a better evaluation of each case. In this way, the emergence of diversity will be genuine both within the groups and the neighborhood. The agregation of blocks chosen to define at a constructive scale is the one located at the confluence between the Alfons el Magnànim and Cristòfol de Moura streets, the two main axes of the neighborhood. The proposal has an impact on the improvement of the accessibility and comfort of the homes as well as on the diversification of uses within the complex. A light independent structure allows the achievement of the objectives avoiding an excessive affectation of the architectural heritage of the Modern Movement in Catalonia that represents the neighborhood. Finally, a system of flexible closures is designed by means of interchangeable panels, this allows the modification of the atmosphere of the interior spaces and, at the same time, converts the whole into a living organism.

La memòria que es presenta a continuació es tracta del Projecte de Fi de Carrera del Màster Universitari en Arquitectura. Aquest curs, dins del taller d’urbanisme, hem tingut l'oportunitat de col·laborar amb l'Institut Municipal d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona en la regeneració urbana del barri del Sud-oest del Besòs. El projecte que presento a continuació es basa en fer una reflexió sobre l’illa tipus del barri; com fer arribar la centralitat a aquesta unitat, resolent l’ambigüitat dels espais lliures i generant activitat per trencar les barreres físiques i socials del polígon residencial. És un projecte de cantonada que pretén multiplicar recorreguts creant d’un barri residencial, un fragment de ciutat. Un gran equipament híbrid pot ser la cantonada del territori contemporani, es crea un urbanisme de l’ambigüitat, la sorpresa i la barreja.

Els barris sorgits dels anys 60 i 70 a Salt, així com a molts municipis catalans, s'han d'entendre en la lògica d'una dictadura franquista on l'especulació i la búsqueda de rendibilitat, portaven a intentar crear el màxim rendiment econòmic en la mínima superfície de sòl. Són barris molt densos, amb una alta concentració de població en edificis alts, rodejats de petits carrers destinats quasi exclusivament a vehicles, no només per un motiu econòmic sinó també fruit de motivacions polítiques en què les concentracions de persones al carrer no estaven ben vistes. Però el present TFM no tractarà de les motivacions econòmiques ni polítiques en la realització d'aquests barris sinó com han arribat fins avui els seus espais públics. Moltes han estat les propostes per tal de millorar les realitats d'uns barris que són el paradigma de l'excés de compacitat i densitat, pensats en la formació d'habitatge, però que, en el seu disseny i execució, es van oblidar els seus espais públics. Les polítiques de regeneració del barri al complet són complexes i necessàriament transversals, especialment quan hi entren en joc esponjaments i enderrocs de varies edificacions, amb dificultats econòmiques, projectuals, constructives, legals, i d'alarma social que es genera entre la població que perdrà les seves llars. Tot això fa que ens alguns casos acabin fracassant o reduint-se en la mínima expressió, com es veurà que ha estat el cas del pla de renovació urbana (ARU) de Salt, el 2010 i que, a més a més, se segueixi abandonant aspectes com l'epai públic. I en això es focalitzarà el present TFM, l'espai públic com a eix vertebrador de la vida i l'ús del barri, com a punt de partida que culmini en la regeneració urbana del barri Centre de Salt. En primer lloc cal comprendre el context històric i els resultats dels espais públics generats, per seguidament, endinsar-nos en la base teòrica que ofereix el context local: com van abordar els nous ajuntaments democràtics la qüestió pendent de l'espai públic? Juntament a les idees de millora d'aquests ajuntaments, s'hi inclouran altres autors que han intentat comprendre com ha de ser l'espai públic ideal perquè sigui habitable, caminable, sostenible i usable per a la seva població, així com possibles formes d'intervenció per a la seva regeneració. El marc metodològic ens oferirà una forma d'analitzar i classificar els espais públics de la ciutat, per tal de poder seleccionar els més representatius per a l'estudi. Una vegada escollits, aquest mateix marc definirà els paràmetres necessaris per a l'estudi de la qualitat dels espai públics: metodologia d'estudi, paràmetres d'anàlisi i formes de representació, que definiran el mapeig dels aspectes analitzats i la creació d'un diagrama per a la seva fàcil comprensió i comparació, així com per a una fàcil visualització de les possibles millores de cada espai. El TFM acabarà amb un seguit de conclusions i pautes extrapolables per a la intervenció en aquesta tipologia de barris, i per a la potenciació d'un eix estructurant en el seu carrer principal, que ha de permetre la regeneració de tot el seu entorn. Finalment, s'hi inclouran algunes consideracions respecte la metodologia proposada, i la seva possible implantació en futurs casos d'estudi per a altres ciutats similars. Los barrios surgidos de los años 60 y 70 a Salt, así como en muchos municipios catalanes, se tienen que entender en la lógica de una dictadura franquista donde la especulación y la búsqueda de rentabilidad, llevaban a intentar crear el máximo rendimiento económico en la mínima superficie de suelo. Son barrios muy densos, con una alta concentración de población en edificios altos, rodeados de pequeñas calles destinadas casi exclusivamente a vehículos, no solo por un motivo económico sino también fruto de motivaciones políticas en que las concentraciones de personas en la calle no estaban muy vistas. Pero el presente TFM no tratará de las motivaciones económicas ni políticas en la realización de estos barrios sino como han llegado hasta hoy sus espacios públicos. Muchas han sido las propuestas para mejorar las realidades de unos barrios que son el paradigma del exceso de compactar y densidad, pensados en la formación de vivienda, pero que, en su diseño y ejecución, se olvidaron sus espacios públicos. Las políticas de regeneración del barrio al completo son complejas y necesariamente transversales, especialmente cuando entran en juego esponjamientos y escombros de varías edificaciones, con dificultades económicas, proyectuales, constructivas, legales, y de alarma social que se genera entre la población que perderá sus hogares. Todo esto hace que ente algunos casos acaben fracasando o reduciéndose en la mínima expresión, como se verá que ha sido el caso del plan de renovación urbana (ARU) de Salt, el 2010 y que, además, se siga abandonando aspectos como el epacio público. Y en esto se focalizará el presente TFM, el espacio público como eje vertebrador de la vida y el uso del barrio, como punto de partida que culmine en la regeneración urbana del barrio Centro de Salt. En primer lugar hay que comprender el contexto histórico y los resultados de los espacios públicos generados, por seguidamente, adentrarnos en la base teórica que ofrece el contexto local: ¿Cómo abordaron los nuevos ayuntamientos democráticos la cuestión pendiente del espacio público? Juntamente a las ideas de mejora de estos ayuntamientos, se incluirán otros autores que han intentado comprender como tiene que ser el espacio público ideal porque sea habitable, caminable, sostenible y usable para su población, así como posibles formas de intervención para su regeneración. El marco metodológico nos ofrecerá una forma de analizar y clasificar los espacios públicos de la ciudad, para poder seleccionar los más representativos para el estudio. Una vez escogidos, este mismo marco definirá los parámetros necesarios para el estudio de la calidad de los espacio públicos: metodología de estudio, parámetros de análisis y formas de representación, que definirán el mapeo de los aspectos analizados y la creación de un diagrama para su fácil comprensión y comparación, así como para una fácil visualización de las posibles mejoras de cada espacio. El TFM acabará con una serie de conclusiones y pautas extrapolables para la intervención en esta tipología de barrios, y para la potenciación de un eje estructurante en su calle principal, que tiene que permitir la regeneración de todo su entorno. Finalmente, se incluirán algunas consideraciones respeto la metodología propuesta, y su posible implantación en futuros casos de estudio para otras ciudades similares. The neighborhoods that emerged in the 60s and 70s in Salt, as well as in many Catalan municipalities, have to be understood in the logic of a Franco dictatorship where speculation and the search for profitability, led to try to create the maximum economic return in the minimum land area. They are very dense neighborhoods, with a high concentration of population in tall buildings, surrounded by small streets destined almost exclusively for vehicles, not only for economic reasons but also as a result of political motivations in which concentrations of people in the street were not very popular. But this TFM will not deal with the economic or political motivations in the creation of these neighborhoods, but rather with how their public spaces have come to this day. There have been many proposals to improve the realities of neighborhoods that are the paradigm of excessive compactness and density, designed for the formation of housing, but that, in their design and execution, their public spaces were forgotten. The regeneration policies of the whole neighborhood are complex and necessarily transversal, especially when sponjaments and rubble of several buildings come into play, with economic, project, constructive, legal difficulties, and social alarm that is generated among the population that will lose their homes. All this makes that in some cases end up failing or being reduced to the minimum expression, as will be seen to have been the case of the urban renewal plan (ARU) of Salt, 2010 and also continue to abandon aspects such as public space. And this is the focus of this TFM, the public space as the backbone of the life and use of the neighborhood, as a starting point that culminates in the urban regeneration of the neighborhood center of Salt. First of all, it is necessary to understand the historical context and the results of the public spaces generated, and then, to go into the theoretical basis offered by the local context: how did the new democratic city councils approach the pending issue of public space? Together with the ideas of improvement of these councils, we will include other authors who have tried to understand how the ideal public space should be habitable, walkable, sustainable and usable for its population, as well as possible forms of intervention for its regeneration. The methodological framework will offer us a way to analyze and classify the public spaces of the city, in order to select the most representative ones for the study. Once chosen, this same framework will define the necessary parameters for the study of the quality of public spaces: study methodology, analysis parameters and forms of representation, which will define the mapping of the aspects analyzed and the creation of a diagram for easy understanding and comparison, as well as for easy visualization of the possible improvements of each space. The TFM will end with a series of conclusions and extrapolable guidelines for the intervention in this type of neighborhoods, and for the promotion of a structuring axis in its main street, which has to allow the regeneration of all its surroundings. Finally, some considerations will be included regarding the proposed methodology, and its possible implementation in future case studies for other similar cities.