Àrees públiques i militars abandonades a Itàlia: Problemes i oportunitats per a la regeneració urbana i la reorganització territorial

La jurisprudència relativa a l’alienació de béns immobles públics a Itàlia neix a la dècada de 1980 i continua durant la de 1990, en un context de crisi dels recursos públics. A més, en l’àmbit nacional, el patrimoni militar sovint ja no satisfà les necessitats de l’exèrcit, atès que es troba en zones marginals, de manera que ja no pot ser útil per al nou context logístic i estratègic d’un sistema de defensa modern.Aquest article té la intenció de reconstruir breument la història de la reutilització del patrimoni immobiliari públic italià, descrivint el marc legislatiu heterogeni i complex que recau en el procés de regeneració dels béns, especialment en els que havien estat de l’exèrcit. Es proposa fer una crònica de les dificultats que caracteritzen els programes promoguts per l’Estat italià i els procediments connexos, a partir de l’anàlisi de polítiques i de projectes desenvolupats per part de la UE per reconvertir els military brownfields (antics terrenys militars abandonats).