Search

ROS, Roser: Manual d’oralitat en set jornades i set contes. Barcelona: Tantàgora, 2020, 148 p.

Lorsque, pour faire part de ses opinions, de ses goûts, de ses états d'âme, de ses aversions, l'énonciateur emploie un discours ou un méta-discours non-verbal, cela signifie qu'il le fait avec des intonations expressives. Celles-ci remplacent les mots correspondants. Elles sont d'une grande richesse et d'une grande variété. La composante vocale donne à l'énonciateur la capacité de faire avancer très rapidement le développement de son thème, et elle lui offre de nombreuses facilités pour des stratégies discursives, comme : gauchir le sens dénoté de ses mots, le renforcer, le contester, l'infirmer, en réduire la portée, ménager sa face et celle de l'allocutaire. Il transmet alors à la dérobée jugement, moquerie, insinuation, réserve, surprise, suggestion, espoir, réprobation, conseil, appréciation, remontrance, colère, conviction, demande de connivence, compassion... Avec des exemples (conversations non préparées, film) où l'acoustique est la seule marque qui guide le destinataire vers l'interprétation du non-dit de l'énonciateur, est analysé le signifié pragmatique et le signifiant des unités linguistiques de l'intonation expressive que sont les signes vocaux. Une comparaison est ensuite établie entre les façons dont deux méthodes de fle traitent l'acte de langage non verbal, et leurs rapports avec la réalité du phénomène. Puis sont exposés rapidement le cadre et les procédures de la recherche en phonopragmatique. Quan, per a expressar les seves opinions, els seus gustos, els seus estats d'ànim, les seves aversions, el locutor empra un discurs o un meta-discurs no verbal, significa que ho fa amb entonacions expressives. Aquestes entonacions substitueixen les paraules corresponents. Són molt riques i variades. El component vocal proporciona al locutor la capacitat de fer progressar molt ràpidament el desenvolupament del seu tema i li ofereix moltes facilitats per a diferents estratègies discursives com ara distorsionar el sentit denotat per les seves paraules, reforçar-lo, qüestionar-lo, rebatre'l, reduir-ne l'abast, mostrar la seva millor cara o ser considerat amb el seu interlocutor. Llavors transmet, d'esquitllada, judicis, consells, valoracions, recriminacions, ira, conviccions, peticions de connivència, compassió... Mitjançant diferents exemples (converses no preparades, pel·lícula) on l'acústica és l'única marca que guia el destinatari cap a la interpretació del que no diu el locutor, s'analitza el significat pragmàtic i el significant de les unitats lingüístiques de l'entonació expressiva que constitueixen els signes vocàlics. S'estableix després una comparació entre com tracten dos mètodes de Francès Llengua Estrangera (FLE) el acte de parla no verbal i les seves relacions amb la realitat d'un fenomen. S'exposen posteriorment el marc i els procediments de la investigació en fonopragmàtica. From utterances to speech acts: what range is to give to semantic prosody in multimodality? And then what are the places of meaningful intonations, the so-called vocal markers? When the speakers « say without saying », vocal signs direct the understanding of hearers, i.e. function as guidelines for decoding; especially the semantic meaning of the words can be skewed, accentuated, weakened, modalized, altered or even eliminated. Thanks to their discretion, the speaker can transmit - for example - ideas, opinions, orders, requests and pleas, threats, offers and promises, conjectures and testimonies that, if s/he expressed them with words, might shock the addressee, upset him/her or make him/her strongly react. Meanings, acoustic cues, relations with words are analyzed and described through some items (spontaneous speech, movies, teaching French as a foreign language handbooks). It is followed by a brief presentation of the framework of research in phonopragmatics. Cuando, para expresar sus opiniones, sus gustos, sus estados de ánimo, sus aversiones, el enunciador emplea un discurso o un metadiscurso no verbal, significa que lo hace con entonaciones expresivas. Estas sustituyen a las palabras correspondientes. Son muy ricas y variadas. El componente vocal proporciona al enunciador la capacidad de hacer progresar muy rápidamente el desarrollo de su tema y le ofrece muchas facilidades para distintas estrategias discursivas como distorsionar el sentido denotado por sus palabras, reforzarlo, cuestionarlo, rebatirlo, reducir su alcance, mostrar su mejor cara o ser considerado con el interlocutor. Entonces transmite, de soslayo, juicios, consejos, valoraciones, recriminaciones, ira, convicciones, peticiones de connivencia, compasión… Por medio de ejemplos (conversaciones no preparadas, película) donde la acústica es la única marca que guía al destinatario hacia la interpretación de lo que no dice el enunciador, se analiza el significado pragmático y el significante de las unidades lingüísticas de la entonación expresiva que constituyen los signos vocálicos. Se establece luego una comparación entre cómo tratan dos métodos de Francés Lengua Extranjera (FLE) el acto de habla no verbal y sus relaciones con la realidad de un fenómeno. Se exponen posteriormente el marco y los procedimientos de la investigación en fonopragmática.

Treball d'investigació/Fi de màster. Directora: Dra. Jenny Brumme La literatura infantil y juvenil es un género que suele presentar rasgos más acentuados de oralidad fingida, para lo que se utilizan recursos como la fraseología. A la hora de traducir estas expresiones, los traductores tienen que elegir entre diferentes estrategias, que van desde el calco hasta el equivalente fraseológico. Las metáforas son un tipo muy recurrente de unidad fraseológica que emplean imágenes de la vida cuotidiana para proyectar realidades complejas. El objetivo de este trabajo es analizar la traducción de algunas de estas metáforas en la novela infantil Matilda (1989) del autor británico Roald Dahl al castellano y al catalán. La literatura infantil i juvenil és un gènere que sol presentar trets més accentuats d’oralitat fingida, per la qual cosa s’utilitzen recursos com la fraseologia. A l’hora de traduir aquestes expressions, els traductors han de triar entre diferents estratègies, que van des de el calc fins a l’equivalent fraseològic. Les metàfores són un tipus molt recurrent d’unitat fraseològica que fan servir imatges de la vida quotidiana per projectar realitats complexes. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la traducció d’algunes d’aquestes metàfores dins la novel·la infantil Matilda (1989) de l’autor britànic Roald Dahl al castellà i al català. Children’s and young people’s literature is a genre that often presents stronger traits of fictive orality than others, for the sake of what there are used some resources like phraseology. Whenever they are translating these expressions, translators must choose between different strategies, such as the calque or the phraseology equivalent. Metaphors are a very frequent type of phraseology unity which use pictures of everyday life in order to project more complex realities. The objective of this paper is to analyse the translation of some of these metaphors on the children’s novel Matilda (1989), written by the British author Roald Dahl, into Spanish and Catalan.

Treball de fi del grau del Doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades. Tutora: Anjana Martínez-Tejerina La major part d’estudis relacionats amb la llengua de la ficció televisiva de TVC, concretament amb les sèries de producció aliena, daten de les primeres dècades de la cadena catalana, període en el qual els productes doblats estaven en auge. Com a conseqüència, són ben pocs els estudis posteriors centrats en l’anàlisi del model de llengua dels programes doblats de TV3. A més, la majoria descriuen el col·loquial mediatitzat des de tots els nivells lingüístics: el fonètic, el morfològic, el sintàctic i el lexicosemàntic, amb la qual cosa no és possible aprofundir-los gaire, sobretot en el cas del lèxic. Tot i això, els estudiosos estan d’acord que el nivell lexicosemàntic és el que s’apropa més a la llengua oral espontània, i afirmen que és nivell que permet dotar el producte meta de l’expressivitat suficient perquè resulti versemblant per a l’espectador. Aquest treball ofereix un estudi diacrònic del nivell lexicosemàntic del doblatge català a través de dues telesèries de producció aliena d’humor amb 25 anys de diferència: Hotel Fawlty (1986) i Little Britian (2011). D’una banda, s’analitzen quins mecanismes lexicosemàntics de la parla corrent s’utilitzen per emular la col·loquialitat en la versió catalana de cada sèrie de televisió a partir dels trets lèxics i expressius que proposa Payrató (1990) amb l’objectiu de veure si aquests mecanismes varien d’una sèrie a l’altra. D’altra banda, es descriu la textura del lèxic i la fraseologia col·loquial de les dues sèries classificant les seves formes col·loquials a través del model de quatre constituents de Paloma (2013), que permet analitzar el pes de la normativa, de les directrius del llibre d’estil del mitjà, i de la influència de les llengües estrangeres en la configuració del model de llengua d’aquests productes audiovisuals. Els resultats apunten que els mecanismes lexicosemàntics continuen sent els mateixos al cap de vint-i-cinc anys, i que la col·loquialitat de les sèries s’emula principalment a través de les unitats fraseològiques. L’únic mecanisme que mostra evolució és l’ús de termes ofensius i eufemismes, ja que a la telesèrie posterior n’apareixen gairebé el doble. Consegüentment, la presència de formes col·loquials no normatives és superior a la segona telesèrie, la qual cosa podria indicar que amb el temps el caràcter normalitzador de la TVC ha anat disminuint en el model de llengua del doblatge de sèries d’humor. La mayor parte de los estudios relacionados con la lengua de la ficción televisiva de TVC, más concretamente con las series de producción aliena, datan de las primeras décadas del canal catalán, el período en el que los productos doblados estaban más en auge. Como consecuencia, los estudios posteriores centrados en el análisis del modelo de lengua de los productos doblados de TV3 son escasos. Además, la mayoría describen el coloquial mediatizado desde todos los niveles lingüísticos: el fonético, el morfológico, el sintáctico y el lexicosemántico, con lo cual no es posible profundizar demasiado, sobre todo en el plano léxico. Sin embargo, los estudiosos están de acuerdo en que el nivel lexicosemántico es el más cercano a la lengua oral espontanea, y en que este nivel es el que permite dotar el producto meta de la expresividad necesaria para que resulte verosímil al espectador. Este trabajo ofrece un estudio diacrónico del nivel lexicosemántico del doblaje catalán mediante dos series de televisión de producción aliena de humor con 25 años de diferencia: Hotel Fawlty (1986) y Little Britain (2011). Por un lado, el presente trabajo analiza qué mecanismos del habla espontanea se utilizan para emular la coloquialidad en la versión catalana de cada serie de televisión a partir de los rasgos léxicos y expresivos propuestos por Payrató (1990) con el fin de saber si estos mecanismos varían de una serie a la otra. Por otro lado, se describe la textura del léxico y de la fraseología coloquial de las dos series clasificando sus formas mediante el modelo de cuatro constituyentes de Paloma (2013), que permite analizar el peso de la normativa, de las indicaciones del libro de estilo del medio, y de la influencia de las lenguas extranjeras en la configuración del modelo de lengua de estos productos audiovisuales. Los resultados apuntan que los mecanismos lexicosemánticos siguen siendo los mismos al cabo de veinticinco años y que la coloquialidad en las series de televisión se emula principalmente a través de las unidades fraseológicas. El único mecanismo que muestra una evolución es el uso de términos ofensivos y eufemismos, ya que en la serie posterior aparecen casi el doble. Consecuentemente, la presencia de formas coloquiales no normativas es superior en la teleserie más actual, lo que podría indicar que con el tiempo el carácter normalizador de la TVC ha ido disminuyendo en el modelo de lengua del doblaje de series de humor. Most of the studies related to the language of Catalan Television’s fiction (TVC), in particular series produced by other channels, date from the first decades of the Catalan channel, since this is the period in which dubbed products were booming. Consequently, there are not many subsequent studies focusing on the analysis of the language model of TV3's dubbed products. Moreover, most of the studies examine mediatised colloquial language from all linguistic levels: phonetics, morphology, syntax and lexicosemantics, so it is not possible to go in depth, especially on the vocabulary level. However, scholars agree that the lexicosemantic level is the closest to spontaneous language, thus thanks to this level the target product achieves the necessary expressiveness to make it credible to the viewer. This paper offers a diachronic study of the lexicosemantic level of Catalan dubbing by means of two humour television series from other channels with a 25-year gap: Fawlty Towers (1986) and Little Britain (2011). On the one hand, this paper examines which spontaneous speech mechanisms are used to emulate colloquial language in the Catalan version of each TV series on the basis of the vocabulary features described by Payrató (1990) in order to find out whether these mechanisms vary from one series to the other. On the other hand, the texture of the vocabulary and colloquial phraseology of the two series is described by classifying them using the four-constituent model by Paloma (2013), which allows us to analyse the weight of the standard, the media style guides, and the influence of foreign languages in the configuration of the language model of these audiovisual products. The results show that lexicosemantic mechanisms remain the same after twenty-five years, and that colloquial language in television series is mainly emulated through phraseology. The only mechanism that shows an evolution is the use of offensive terms and euphemisms, as they appear almost twice as often in the latter. Consequently, the presence of non-standard colloquial forms is higher in the later TV series, which could indicate that the Catalan standardization character of the TVC would have diminished in the dubbing language model of humour series over time.

Treball de Final de Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs acadèmic 2020/2021 Aquest treball de fi de grau té com a finalitat analitzar l’oralitat prefabricada, tret específic dels texts audiovisuals, en els dibuixos animats, tant de producció pròpia com de producció aliena, i les versions que han transmés les dues televisions autonòmiques en català que existeixen a l’estat espanyol: À Punt Mèdia i TV3. El corpus que hem escollit per a l’anàlisi està format per una sèrie de producció aliena: Turbo FAST i dues sèries de producció pròpia: El Cau de les feretes, una producció d’À Punt Mèdia i Lara, què fem?, una producció de Televisió de Catalunya. L’anàlisi del codi lingüístic es realitzarà d’acord amb els quatre nivells de llengua proposats per Chaume (2004): prosòdic, morfològic, sintàctic i lèxicosemàntic. A banda de l’anàlisi de l’oralitat, també analitzarem els trets més rellevants dels models de llengua de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). A més, amb els resultats obtinguts en el buidatge del corpus, crearem un glossari terminològic de llenguatge infantil i juvenil en valencià. D’altra banda, en el marc teòric del treball, definirem alguns conceptes essencials per a contextualitzar el treball, com ara la traducció audiovisual, i descriurem la modalitat de traducció audiovisual que tractarem en l’anàlisi: el doblatge, tot centrant-nos en la llengua del doblatge i en les seues característiques. Així mateix, mencionarem els trets definitoris dels models de llengua de la CVMC i de la CCMA.

Gilda Salinas rompe las unidades cuentísticas tradicionales al hacer de cada texto de Del destete al desempance. Cuentos lésbicos y un colado un episodio en la vida de una lesbiana que, con “voz propia”, narra sus peripecias nocturnas por la ciudad de México, de los años setenta a la actualidad. Al ubicar las acciones en sitios de diversión lésbica que no existen más, la voz, cual cronista, rescata un ámbito de la vida homosexual a la vez que fija bromas y códigos lingüísticos que por su origen oral hubieran corrido el riesgo de perderse con las generaciones que los animaron. Sus estrategias carnavalizan el tema lésbico a la vez que legitiman la validez de las búsquedas expresivas y de comportamiento del ser lesbiana en un tiempo y en un lugar. Su aportación en los planos del género literario y de la formación de constantes en la narrativa homosexual mexicana indudablemente enriquece los medios expresivos, la visibilidad, la diversidad, las vidas y las historias de la y las lesbianas., Gilda Salinas disrupts the short-story conventions by making of Del destete al desempance. Cuentos lésbicos y un colado an episode in the night-life of a merry lesbian in Mexico City. Beginning in the seventies, the lesbian party-goer narrates “with her own voice” her adventures throughout lesbian night clubs now closed, rescuing places of homosexual life. The rendering of the oral tradition allows for the preservation of puns and linguistic codes that would have otherwise vanished along with the generations that created them. The author’s strategies carnavalize the lesbian topic. They also legitimate the ways lesbians create to express and be themselves in time and place. Gilda Salinas has enriched the literary means, the visibility, and the diversity both in the lives and narratives of the lesbian/s.

In vorliegendem Beitrag wird vor dem Hintergrund der Annahme eines ›mündlichen Schreibens‹ erörtert, inwiefern für Rainald Goetz’ Roman Abfall für alle die Absorption des literarischen Textes durch den performativen Akt des Schreib-Erzählens zu begründen ist. Dass die ›Performance‹ wesentlich zu Goetz’ Werk gehört, ist wohlbekannt; indes ist es bislang ein Desideratum, die Performativität einer gewissermaßen mündlichen Schriftlichkeit bzw. schriftlichen Mündlichkeit bei Goetz ins Verhältnis zu setzen zu einer komplexen Paradoxie eines aktiven, szenisch ›ausgestellten‹ schriftstellerischen Erleidens im Sinne Roland Barthes’ und Rüdiger Campes. Diese Paradoxie wird am Beispiel von Abfall für alle plausibel gemacht., recenseo: Texte zu Kunst und Philosophie

L'adquisició d'una compètencia lingüística global, que implica la capacitat de comprensió i producció de textos a nivell escrit i oral, es perfila ja entre molts docents de grec i llatí com l'objectiu fonamental al que deuria aspirar la nostra formació acadèmica, atès l'evident fracàs obtingut amb els mètodes «tradicionals» de gramàtica i traducció. En l'article es mostren alguns exemples d'activitats orals, amb i sense suport textual, que estan fent-se en les nostres aules de grec. Es presenten algunes tècniques per a l'aprenentatge d'idiomes, es parla de la importància de la lectura cursiva o de la profitosa utilització de recursos audiovisuals del grec modern.

Se presentan resultados de una investigación sobre progresiones prescritas curricularmente para el aprendizaje de la argumentación oral en la ESO en Cataluña. El objetivo del estudio es valorar el tipo y la calidad de los recursos dispuestos en el currículo de lengua para avanzar hacia los aprendizajes argumentativo-orales que el alumnado habrá de dominar al final de la etapa. Los resultados señalan que, si bien el currículo catalán ofrece más y mejores progresiones que el hispánico, en ambos programas existen vacíos y rupturas en el paso del primer al segundo ciclo de la etapa, así como ambigüedades e imprecisiones teóricas entre los contenidos sobre argumentación oral que sirven como objeto y como medio del aprendizaje en el decurso de esta etapa escolar. Results of an investigation on progressions prescribed through a curriculum for the learning of oral argumentation in compulsory secondary education in Catalonia (ESO) are presented. The objective of the study is to assess the type and quality of the resources provided in the language curriculum to promote oral argumentation learning aims that students will have to master at the end of ESO. The results indicate that, although the Catalan curriculum offers more and better progressions than the Spanish framework on which it is based, in both there are gaps and ruptures in the passage from the first to the second cycle of ESO, as well as ambiguities and theoretical inaccuracies between the contents on oral argumentation that serve as an object and as a means of learning in this school stage. Es presenten resultats d'una investigació sobre progressions prescrites al currículum per a l'aprenentatge de l'argumentació oral a l'ESO. L'objectiu de l'estudi és valorar el tipus i la qualitat dels recursos disposats en el currículum de llengua per avançar cap als aprenentatges argumentatiu-orals que l'alumnat haurà de dominar a la fi de l'etapa. Els resultats assenyalen que, si bé el currículum català ofereix més i millors progressions que l'hispànic, en els dos programes hi ha buits i ruptures en el pas del primer al segon cicle de l'etapa, així com ambigüitats i imprecisions teòriques entre els continguts sobre argumentació oral que serveixen com a objecte i com a mitjà de l'aprenentatge en el decurs d'aquesta etapa escolar. Présentation des résultats d'une recherche sur les progressions prescrites pour l'apprentissage de l'argumentation orale à l'ESO en Catalogne. L'objectif de l'étude est d'évaluer le type et la qualité des ressources disponibles dans le curriculum linguistique pour avancer vers les apprentissages argumentatifs-oraux que les élèves devront maîtriser à la fin de l'étape. Les résultats indiquent que, bien que le curriculum catalan offre en terme qualitatif et quantitatif de meilleures progressions que le curriculum hispanique, dans les deux programmes, il existe des lacunes et des ruptures lors du passage du premier au second cycle de l'étape, ainsi que des ambiguïtés et des imprécisions théoriques entre les contenus sur l'argumentation orale qui servent d'objet et de moyen d'apprentissage au cours de cette étape scolaire.

A propòsit de la seva traducció de L'illa del tresor, de Robert Louis Stevenson, l'autor destaca el fet que es tracta probablement d'una de les obres literàries en llengua anglesa de la qual s'han fet més traduccions al català, cosa que avalua positivament, atès que mai no pot existir una traducció definitiva. Fent servir dos o tres exemples de la seva pròpia traducció, il·lustra allò que defineix com l'estil del traductor, el qual consistirà en un biaix i unes estratègies que poden variar molt entre un traductor i un altre, però, per unes vies o unes altres, sempre hauran d'anar a encaminades a recrear l'estil de l'autor. Referint-se al seu propi estil de traduir, assenyala l'oralitat com una de les seves prioritats, així com la preservació de determinats recursos lingüístics perfectament genuïns que les tendències actuals dels usuaris de la llengua catalana han anat marginant a favor d'unes opcions més artificioses. Concerning his own translation of Stevenson's Treasure Island, the author underlines the factthat this is one of the literary works in English which have been the object of the highest number of translations in Catalan, which he evaluates positively as there is no such thing as a definitive translation. By using two or three examples from his own translation, the author illustrates what he describes as the translator's style, which consists of a particular bias and a particular set of strategies which may vary a lot among translators but, whatever paths are used, should always aim at the recreation of the author's style. Referring to his own style as a translator, he points at orality as one of his priorities, together with the preservation of certain idiomatic resources in the target language that present-day usages in Catalan have progressively marginalized in favour of more artful, unnatural options.

Aquest article és fruit de l'anàlisi de quatre magazins radiofònics (El matí de Catalunya Ràdio, On vols anar a parar?, Un altre món i Serendípia) i, concretament, de la llengua oral que s'hi utilitza. De fet, l'objectiu primer de l'estudi és posar de manifest les estratègies lingüístiques dels presentadors que fan que el programa guanyi en empatia cap al receptor, que aconsegueixi connectar amb el seu públic de cada dia. S'hi vol respondre les preguntes: Com s'ho fan alguns conductors de magazins radiofònics per atreure l'audiència? Quines habilitats lingüístiques són més efectives a l'hora d'aconseguir l'atenció dels oients? Quines diferències hi ha entre ells?

Es descriu una experiència didàctica a l'entorn de la poesia llatina i grega consistent en la preparació d'una recitació. Els alumnes han de preparar de forma col·laborativa el recitat d'un fragment d'èpica clàssica de tema mitològic i materialitzar aquest recitat en una presentació en PowerPoint o similar amb preses de veu fetes amb el programa Audacity. Els objectius són l'aprenentatge col·laboratiu d'un mite a través d'una font literària de qualitat com Ovidi, la pràctica de l'oralitat en llengües clàssiques i la sensibilització estètica i intel·lectual de l'alumnat.

El propòsit d'aquesta investigació és reconèixer i comprendre les pràctiques d'ensenyament de dues professores novells d'educació infantil que busquen promoure la llengua oral en nens menors de tres anys. És un estudi qualitatiu longitudinal dels processos de reflexió al voltant de l'estructuració i a el desenvolupament de seqüències didàctiques que es realitzen en el marc d'una proposta de mentoria. L'estudi pren com a dades les transcripcions de deu trobades setmanals de reflexió compartida que es van dur a terme en tres cicles al llarg d'un any. Les dades s'analitzen amb base en un sistema de sis categories i a través de taules de comparació cronològica. Les professores fan part de l'Escola Maternal de la Universitat Pedagògica Nacional (EMUPN), a Bogotà, Colòmbia. Com a conclusions, es van identificar els aprenentatges de les professores a partir de la reflexió, les bastides que promouen la llengua oral en nens menors de tres anys i els canvis en relació amb les perspectives de l'oralitat, la infància, el paper de professor i la conversa. El propósito de esta investigación es reconocer y comprender las prácticas de enseñanza de dos profesoras noveles de educación infantil que buscan promover la lengua oral en niños menores de tres años. Es un estudio cualitativo longitudinal de los procesos de reflexión en torno a la estructuración y al desarrollo de secuencias didácticas que se realizan en el marco de una propuesta de mentoría. El estudio toma como datos las transcripciones de diez encuentros semanales de reflexión compartida que se llevaron a cabo en tres ciclos a lo largo de un año. Los datos se analizan con base en un sistema de seis categorías y a través de tablas de comparación cronológica. Las profesoras hacen parte de la Escuela Maternal de la Universidad Pedagógica Nacional (EMUPN), en Bogotá, Colombia. Como conclusiones, se identificaron los aprendizajes de las profesoras a partir de la reflexión, los andamiajes que promueven la lengua oral en niños menores de tres años y los cambios en relación con las perspectivas de la oralidad, la infancia, el rol del profesor y la conversación. The purpose of the research is to recognize and understand the teaching practices of two novice teachers of early childhood education, who seek to promote oral language in children under three years of age. It is a qualitative longitudinal study of the reflection processes around the structuring and development of didactic sequences, which are carried out within the framework of a mentoring proposal. The study takes as data the transcripts of ten weekly meetings of shared reflection, developed during three cycles over a year. The data are analyzed based on a system of six categories and through chronological comparison tables. The teachers are part of the Maternal School of the National Pedagogical University (EMUPN) in Bogotá, Colombia. As conclusions, the following were identified: the teachers' learnings as a result of reflection, the scaffoldings promoting oral language in children under three years of age, and the changes in relation to the perspectives of orality, childhood, the role of the teacher and conversation. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació

Les interjeccions són peces clau de l'oralitat que ocupen posicions rellevants en la conversa i que es poden explicar de manera global adoptant una visió cognitivista del llenguatge. Aquest article parteix d'un corpus audiovisual de comèdies de situació escrites originalment en català i doblades de l'anglès al català per descriure el funcionament de les interjeccions en el desenvolupament i en l'estructuració de la conversa, i compara el nombre d'interjeccions d'aquest corpus de ficció televisiva amb converses espontànies per valorar el grau d'oralitat d'aquestes sèries. Interjections are key units in oral language which are found in outstanding places in conversations and which can be described globally from a cognitive point of view. This article uses an audiovisual corpus of sitcoms written originally in Catalan and dubbed from English into Catalan in order to describe how interjections are used in conversations, and compares the amount of interjections contained in this fiction corpus and the amount of interjections of real spontaneous dialogues in order to assess the degree of orality of these series.

A partir de l'anàlisi d'un fragment d'aquesta novel·la que, tot i que sembla aparentment anecdòtic, prefigura el curs que seguiran els esdeveniments i les reaccions del protagonista a les dificultats que l'entorn li planteja, s'intenta emmarcar tant la funció del segment i del text dins l'obra original de Stefan Zweig com les conseqüències que comporten les intervencions delstraductors en les quatre versions al castellà i la versió al català estudiades, amb les relacions interpersonals i l'expressió d'actituds i sentiments com a centre d'interès. Es dedicarà una atenció especial a la versió castellana més recent i a la catalana, totes dues del mateix traductor. By analyzing a seemingly anecdotal passage from this novel which in fact acts as a premonition of the development of the whole plot and the way the protagonist will react towards the difficulties posed by his milieu, this paper tries to state the function of the segment in the novel and the position of the text in Stefan Zweig's life and work as well as the outcome of the decisionsmade by the translators of the four Spanish versions and the Catalan one which are examined, while focusing on the representations of interpersonal relationships and the expression of feelings and attitudes. Special attention will be paid to the latest Spanish version and the Catalan one, both due to the same translator.

Aquest estudi pretén investigar la oralitat fingida a les intervencions dels personatges integrants de la tribu fictícia youkol als videojocs de la sèrie Syberia (és a dir, a Syberia 2 (Miroïds, 2004) i a Syberia 3 (Microïds, 2017)). Els objectius d'aquest treball son descriure les característiques de la llengua utilitzada pels membres d'aquest poble i identificar les solucions del traductor a l'espanyol i a l'anglès als camps de morfosintaxis i lèxic a la subtitulació d'aquests videojocs, a més de les característiques tècniques del subtitulat d'aquests videojocs. La motivació que ens ha portat a fer aquest treball és, per una banda, el nombre escàs d'estudis sobre la oralitat fingida de les llengües construïdes de certs col·lectius, tant reals (com ara els parlants de l'esperanto) com ficticis; i, en aquest últim grup, tan fantasiosos com versemblants (per exemple, des de les diferents races i espècies dels universos de Tolkien i de G. R. R. Martin fins a tribus realistes com la que estudiarem) i la creació i, per consegüent, la necessitat de traducció o no de les seves llengües construïdes; i, per una altra banda, la necessitat d'implementació d'unes normes i recomanacions per a la subtitulació de videojocs. Este estudio pretende investigar la oralidad fingida en las intervenciones de los personajes integrantes de la tribu ficticia youkol en los videojuegos de la serie Syberia (es decir, en Syberia 2 (Microïds, 2004) y en Syberia 3 (Microïds, 2017)). Los objetivos del presente trabajo son describir las características de la lengua utilizada por los miembros de este pueblo e identificar las soluciones del traductor al español y al inglés en los campos de morfosintaxis y léxico en la subtitulación de estos videojuegos, además de las características técnicas del subtitulado de estos videojuegos. La motivación que nos ha llevado a hacer este trabajo es, por una parte, el escaso número de estudios sobre la oralidad fingida de las lenguas construidas de ciertos colectivos, tanto reales (como los hablantes del esperanto) como ficticios; y, en este último grupo, tanto fantasiosos como verosímiles (por ejemplo, desde las diferentes razas y especies de los universos de Tolkien y G. R. R. Martin hasta tribus realistas como la que estudiaremos) y la creación y, por consiguiente, la necesidad de traducción o no de sus lenguas construidas; y, por otra parte, la necesidad de implementación de unas normas y recomendaciones para la subtitulación de videojuegos. This study aims to investigate the fake orality in the Youkol characters' interventions in the Syberia videogames series (what is to say Syberia 2 (Microïds, 2004) and Syberia 3 (Microïds 2017)). This paper's objectives are the aim to describe the characteristics of the language used by the members of this tribe and to identify the translator's solutions into Spanish and English on morphosyntax and lexical areas in these videogames' subtitles, besides the technical characteristics of these videogames' subtitles. The motivation that has driven us to this paper is, on the one hand, the few number of studies about the fake orality of particular collectives' constructed languages, that is the real ones (such as Esperanto speakers) and the fictive ones; and, in this last group, both fantasy ones as plausible ones (for example, Tolkien's and G. R. R. Martin's universes' different races and species, and realistic tribes such as the one we will study) and the creation and, therefore, the need for translation or not of their constructed languages; and, on the other hand, the need to implement rules and recommendations for videogames' subtitling.