Colomés Montañés, Enrique, Maso, Nicola di, Ruiz-Morote Tramblin, Laura, Colomés Montañés, Enrique, Maso, Nicola di, and Ruiz-Morote Tramblin, Laura
Anys després dels seus dos primers viatges en què va quedar fascinat pels jardins de l'Alhambra i Ferdinand Bac primer, i posteriorment per l'arquitectura racionalista d'avantguarda, Luis Barragán va emprendre, a l'edat de cinquanta anys i en un moment de maduresa i revaloració del local, una tercera travessia per Europa que va finalitzar amb un recorregut d'un mes pel Marroc al gener de 1953. Coneixedor de les experiències al nord de l'Àfrica dels artistes Miguel Covarrubias i Mathias Goeritz, la decisió de viatjar per les terres de l'Atles va ser conseqüència del desig de visitar la seva arquitectura tradicional profundament lligada al paisatge en una inquietud comuna a altres arquitectes del segle XX que li van precedir en el viatge. L'arquitectura primitiva i sense arquitectes havia empès Gunnar Asplund i Le Corbusier primer, seguits després per Jorn Utzon, Alvar Aalto, Sverre Fehn i Luis Barragán, entre d’altres, a viatjar pel nord de l'Àfrica, en un renovat interès envers el paisatge i tradicions locals, formant part del que Kenneth Frampton va denominar Regionalisme Crític, caracteritzat per la relació entre lloc i cultura, costums i arquitectura. L'obra de Barragán va manifestar després d'aquella travessia transcendental i desconeguda un llenguatge espacial auster, abstracte, laberíntic i interior, síntesi de la memòria del seu Mèxic d'origen i del descobriment de la sorprenent terra de l'Atles: què va veure Luis Barragán per dir que el viatge al Marroc va ser el que més li va impressionar a la seva vida?, Years after his first two journeys in which he was fascinated by the gardens of the Alhambra and Ferdinand Bac first, and later by avant-garde rationalist architecture, Luis Barragán set out -at the age of fifty and at a time of maturity and revaluation of the local- on a third tour of Europe that ended with a month-long trip to Morocco in January 1953. Familiar with the experiences in North Africa of the artists Miguel Covarrubias and Mathias Goeritz, the decision to travel through the Atlas lands was a consequence of the desire to visit its traditional architecture -deeply linked to the landscape- in a concern common to other twentieth-century architects who preceded him on his journey. Primitive architecture without architects had pushed Gunnar Asplund and Le Corbusier first, followed later by Jorn Utzon, Alvar Aalto, Sverre Fehn and Luis Barragán, among others, to travel through North Africa, in a renewed interest in the landscape and local traditions, becoming part of what Kenneth Frampton called Critical Regionalism, characterized by the relationship between place and culture, customs and architecture. After that transcendental and unknown journey, Barragán's work manifested an austere, abstract, labyrinthine, and interior spatial language, a synthesis of the memory of his native Mexico and the discovery of the astounding land of the Atlas: What did Luis Barragán see to say that the trip to Morocco was the one that made the greatest impression on him in his life?, Años después de sus dos primeros viajes en los que quedó fascinado por los jardines de la Alhambra y Ferdinand Bac primero, y posteriormente por la arquitectura racionalista de vanguardia, Luis Barragán emprendió, a la edad de cincuenta años y en un momento de madurez y revalorización de lo local, una tercera travesía por Europa que finalizó con un recorrido de un mes por Marruecos en enero de 1953. Conocedor de las experiencias en el norte de África de los artistas Miguel Covarrubias y Mathias Goeritz, la decisión de viajar por las tierras del Atlas fue consecuencia del deseo de visitar su arquitectura tradicional profundamente ligada al paisaje en una inquietud común a otros arquitectos del siglo XX que le precedieron en el viaje. La arquitectura primitiva y sin arquitectos había empujado a Gunnar Asplund y Le Corbusier primero, seguidos después por Jørn Utzon, Alvar Aalto, Sverre Fehn y Luis Barragán, entre otros, a viajar por el norte de África, en un renovado interés hacia el paisaje y tradiciones locales, formando parte de lo que Kenneth Frampton denominó Regionalismo Crítico, caracterizado por la relación entre lugar y cultura, costumbres y arquitectura. La obra de Barragán manifestó después de aquella travesía trascendental y desconocida un lenguaje espacial austero, abstracto, laberíntico e interior, síntesis de la memoria de su México de origen y del descubrimiento de la asombrosa tierra del Atlas: ¿qué vio Luis Barragán para decir que el viaje a Marruecos fue el que más le impresionó en su vida?, Peer Reviewed