Search

[ES] Esta guía nace con el objetivo de servir de herramienta para todos aquellos profesionales y estudiantes que estén interesados en el análisis de los instrumentos líticos y realicen por primera vez una aproximación al modo de proceder para llevar a cabo su estudio. Con esta finalidad, hemos desarrollado un guion que permite abordar los aspectos generales para llevar a cabo su caracterización, las analíticas aplicables y las posibilidades interpretativas.

Durant les tasques d’excavació a la cista del Camp de la Bruna es van recuperar únicament 21 fragments ceràmics: 2 a la UE 104 (interior de la cista) i 19 a la UE 103 (rebliment exterior). D’aquests, només 4 tenen criteris morfològics, concretament es tracta de sengles vores de la UE 103, que pertanyen a 3 vasos diferents. La resta de materials recuperats són completament informes. Per una banda, hi ha quinze fragments assignats a la UE 103. Aquests, a través de criteris macroscòpics, podrien correspondre’s amb un total de dotze vasos diferents i que no sembla que tinguin relació amb cap de les vores documentades al mateix estrat. De totes maneres, les reduïdes dimensions dels fragments i la variabilitat de les produccions a mà impedeixen afirmar-ho amb seguretat. En general, formarien part de vasos de volums mitjans, relativament grollers -dominen els acabats allisats-, i en nombroses ocasions, les partícules minerals (calcària sobretot) són de mida gran i afloren a les superfícies interiors i exteriors. També cal esmentar l’existència de dos fragments a l’interior de la cambra funerària, a l’estrat UE 104 (en contacte amb les inhumacions). Es tracta novament de dos fragments informes, amb cuita irregular i reduïda, acabats polits i amb presència de calcària i mica a l’argila. Malauradament, ens ha estat impossible determinar cap relació amb la resta dels fragments del jaciment, incloses les vores esmentades., El treball de X. Mangado, C. B. González i F. X. Oms s’ha fet en el marc del projecte «Plistocè superior i holocè a la conca mitja i alta del Segre» (ref. CLT009/18/00030), que s’integra dins els projectes HAR2017-86509 i SGR2017-00011 del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona. El treball de Juan F. Gibaja s’ha realitzat gràcies al finançament aportat pel projecte «La difusión del Neolítico en el Mediterráneo centro-occidental: agricultura, innovaciones tecnológicas y carbono 14 (HAR2016-75201-P)».

L'instrument sobre el quual s’ha pogut determinar la matèria treballada és la M34-Clb-17. Es tracta d'una làmina fragmentada de sílex amb retocs denticulats al costat dret. L'anàlisi macro i microscòpica demostra que estem davant d'un element de falç. El polit de cereal no presenta excessives estries i modificacions abrasives en forma de picades. Això ens demostra a més, que les tiges es van segar pel seu tram mitjà i això suposa que aprofitaven tota la seva longitud. L'heterogeneïtat del desenvolupament del polit a l'interior de les osques generades pel retoc indica que el denticulat del fil és resultat del reavivat en diferents moments. És a dir, sembla clar que no sempre és reavivava tot el fil, sinó que es feia de manera parcial, per trams. Aquest fet ha estat documentat en nombroses falçs neolítiques, calcolítiques i de l'Edat del Bronze. Encara que és difícil definir la cronologia d'una única peça, la seva morfologia és similar a les que es produeixen en moments posteriors al Neolític, fet que també queda avalat per les datacions disponibles del nivell Clb. La intensitat del polit ens impedeix fer una diagnosi precisa de com va ser emmanegada aquesta peça. Tot i que, per la seva distribució, sembla que podria estar inserida en paral·lel. Això no obstant, no podem descartar altres possibilitats, com un emmanegament inclinat. La segona peça utilitzada és una petita ascla fragmentada de sílex sense retocar. La presència de petites osques bifacials amb lleugers arrodoniments en les zones elevades fa pensar que podrien haver-se produït al tallar materials tous. Així i tot, és una proposta que presenta dubtes a causa de l'escassa entitat diagnòstica d'aquestes traces i pel llustre que presenta la superfície de la peça. Amb aquestes dades és difícil dir gran cosa sobre el conjunt de peces dipositades al Museu de Moià adscrites al Neolític i Edat del Bronze de la Cova del Toll. Es tracta d'un conjunt molt petit, format especialment per ascles i per ascles fragmentades sense retocar que no solen presentar modificacions d'ús. Només una ascla i especialment una làmina denticulada han estat emprades en diferents activitats.

International audience

En prenant comme encadrement géographique la Chaîne Pyrénéenne et plus précisément sa partie centre-orientale, nous présentons dans cet article quels ont été les silex qui ont eu une grande diffusion le long du versant nord de la Chaîne Pyrénéenne pendant la période chronologique du Magdalénien. Ces silex peuvent être définis comme des traceurs lithologiques parce qu'ils possèdent des caractéristiques spécifiques qui permettent bien les différencier d'autres silicifications. Leur diffusion tout au long du versant nord des Pyrénées nous montre bien une grande mobilité des ces ressources parmi les chasseurs-cueilleurs magdaléniens a travers le territoire pyrénéen. Cette large mobilité, semblerai-t-il aussi s'étendre vers le versant sud des Pyrénées, selon mettent en évidence des études archéopétrologiques récents (Tarriño et Elorrieta 2012 ; Sánchez de la Torre 2015).

Results obtained after the archaeopetrological analyses of lithic tools from the open-air site of Montlleó (Prats i Sansor, Lleida) are presented below. Macroscopic, microscopic and geochemical observation permitted recognitionof the textural, petrographic, micropaleontological, as well as mineralogical composition of the exploited cherts. Results confirm that Montlleó was placed at a crossroad area used repeatedly at the end of the Upper Palaeolithic. These results show that geographical barriers did not impede human mobility between both Pyrenean slopes. En este artículo se presentan los resultados obtenidos tras la caracterización arqueopetrológica de los materiales líticos del yacimiento al aire libre de Montlleó (Prats i Sansor, Lleida). El estudio desarrolla una observación macroscópica, microscópica y geoquímica para conocer las características texturales, petrográficas y micropaleontológicas, así como la composición mineralógica de los tipos de sílex explotados. Los resultados de este trabajo confirman que el yacimiento de Montlleó fue una encrucijada de caminos transitados reiteradamente al fin del Paleolítico superior, evidenciando la inexistencia de barreras geográficas que imposibilitaran la movilidad entre ambas vertientes del área pirenaica centro-oriental.

La Cova del Parco es troba en el Prepirineu lleidatà i més concretament en el terme municipal d'Alòs de Balaguer, a la comarca de la Noguera (coord. UTM 31T-X: 329322; Y: 4642202). El jaciment es situa a 420 m s. n. m. i a 120 m sobre el riu Segre, amb una orientació nord-sud. La cavitat està formada per una galeria única de planta triangular de 10,5 m de llarg per 4,5 m d'ample màxim a l'entrada, que comunica lateralment amb un gran abric de 5,5 m per 30 m, tancat per un mur de pedra seca d'època històrica. El descobriment del jaciment arqueològic es remunta a mitjan dècada dels setanta del segle passat, quan es dugueren a terme les primeres intervencions per part del professor Joan Maluquer de Motes els anys 1974, 1975 i 1981, que comportaren gairebé el buidatge complet dels nivells superiors de l'estratigrafia que contenien els nivells ceràmics.

[cat] Amb motiu del projecte d'ampliació del Dipòsit Controlat de Terres i Runes del terme municipal de Montoliu de Lleida, es realitzà una intervenció arqueològica al jaciment del Pla de Tabac I. En aquest jaciment s'excavaren un total de 30 estructures arqueològiques (sitges, forns/estructures de combustió i possibles forats de pal), atribuïbles a un assentament del bronze antic. Paraules clau: assentament, sitja, forn, bronze antic., [eng] An archaeological excavation was carried out on the sites of Pla de Tabac I due to the planned expansion of the rubble landfill site in the municipality of Montoliu de Lleida. Thirty Bronze Age structures (silos, ovens/combustion structures and possible post holes) were excavated.

El presente estudio se centra en la caracterización macroscópica y microscópica de las materias primas silíceas del yacimiento de la Dolina de l’Esquerda de les Alzines, un yacimiento del Pleistoceno superior ubicado en el macizo del Garraf. El objetivo ha sido establecer distintas variedades de sílex, mediante la descripción macroscópica y microscópica de los elementos del conjunto lítico, para disponer, por vez primera, de unas categorías definidas de los recursos abióticos silíceos disponibles y explotados durante la prehistoria en este macizo. Además, mediante el presente estudio se ha evaluado también la posible procedencia y el área captación de dichas materias., The present study focuses on the macroscopic and microscopic characterization of siliceous raw materials from the archeological site of Dolina de l’Esquerda de les Alzines, an Upper Pleistocene deposit located in the Garraf Massif. The aim of this study has been to establish different varieties of chert, by a precise description of the elements of the lithic assemblage, to provide for the first time a few categories defined from the siliceous abiotic resources available and exploited during Prehistory in the massif. Furthermore, through the present study we also assessed the possible origin and procurement area of such materials.

[spa] El presente estudio se centra en la caracterización macroscópica y microscópica de las materias primas silíceas del yacimiento de la Dolina de l'Esquerda de les Alzines, un yacimiento del Pleistoceno superior ubicado en el macizo del Garraf. El objetivo ha sido establecer distintas variedades de sílex, mediante la descripción macroscópica y microscópica de los elementos del conjunto lítico, para disponer, por vez primera, de unas categorías definidas de los recursos abióticos silíceos disponibles y explotados durante la prehistoria en este macizo. Además, mediante el presente estudio se ha evaluado también la posible procedencia y el área captación de dichas materias. [eng]The present study focuses on the macroscopic and microscopic characterization of siliceous raw materials from the archeological site of Dolina de l'Esquerda de les Alzines, an Upper Pleistocene deposit located in the Garraf Massif. The aim of this study has been to establish different varieties of chert, by a precise description of the elements of the lithic assemblage, to provide for the first time a few categories defined from the siliceous abiotic resources available and exploited during Prehistory in the massif. Furthermore, through the present study we also assessed the possible origin and procurement area of such materials.

En aquest treball es presenten les dades referents a la Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) durant el Neolític cardial final. A partir de diferents sondejos duts a terme des de l'any 2005, s'ha pogut observar la varietat d'usos i funcionalitats del jaciment en moments potencialment sincrònics. Per una banda,una zona on predominen les estructures de caire domètic (fogars, fosses i forats de pal)que ens mostren les dades entorn a l'hàbitat al jaciment; i per altra banda, un gran sector de la cavitat dedicat a l'estabulació dels ramats amb sediments de tipus fumier i probablement també a l'emmagatzematge. Tot això succeix en unes datacions d'entre 6180 +/- 40 i 6020 +/- 510BP. Aquestes dades es contextualitzen amb les d'altres jaciments de la zona pirinenca, un àmbit que sempre ha estat definit en la bibliografia com un espai de pas entre diferents biòtops ecològics, de les plantes fèrtils a les pastures de l'estiu.

El jaciment a l'aire lliure de Montlleó es troba a l'indret conegut com a coll de Saig, al terme municipal de Prats i Sansor (Cerdanya, Lleida). L'assentament, situat a 1.134 m sobre el nivell del mar, les coordenades UTM del qual són: 31T0402920/4691129. Es localitza al voltant d'un petit aflorament rocós de conglomerats d'edat postmiocènica, corresponent a les restes d'un paleocanal d'un ventall al·luvial; aquest recobria unes argiles grises d'origen lacustre, amb abundants restes vegetals fòssils en el mateix coll de Saig, i amb intercalacions de lignits del Miocè. Els conglomerats, al damunt de les argiles molt toves, formen una petita taula amb un escarpament més pronunciat cap a l'est, al peu del qual hi reconeixem l'emplaçament arqueològic.

[spa]Elestudio arqueopetrológico delos sílex dela Cova Colomera ha permitido detectar distintas variedades. La mayoría, por sus características macroscópicas, relacionables con la facies Garumniense local. Otras se corresponderían con formaciones sedimentarias lacustres probablemente adscribibles al Valle del Ebro. Las diversas características de este registro lítico, junto con las cronologías de los niveles, nos debería permitir inferir algunas hipótesis sobre la movilidad de los grupos humanos y proponer pautas evolutivas entre los diferentes momentos analizados., [eng]The archaeopetrological study of cherts from Cova Colomera has detected different varieties of siliceous sedimentary raw materials. The main part of them may be related macroscopically with Garumnian facies of local origin; others could be related with lacustrine sedimentary environments of the Ebro Sedimentary Basin. Changes in the lithic record in relation to stratigraphy and chronology, should allow us to infer some hypotheses on the mobility of human groups and that can help us to propose changing patterns between the different cultural moments analysed.

Amb aquest treball donem a conèixer els resultats obtinguts fins avui referents al Magdalenià superior final i Magdalenià superior de la cova del Parco. Tant per la naturalesa i els usos de les llars, com per les evidències de captació de recursos abiòtics i biòtics i els tractaments dels mateixos hem definit les ocupacions d"aquest període com campaments o estatges de caràcter temporal, però d"una certa durada, segurament estacional.

El objetivo de este trabajo es analizar el carácter de la industria lítica, y más concretamente del análisis de materias primas, como uno de los marcadores espaciales y culturales en el seno de los territorios de explotación de las comunidades prehistóricas de cazadores-recolectores. Proponemos una aproximación basada en la arqueopetrología como elemento que, junto con la contextualización geográfica y los análisis tecnológicos, ayuda a la definición de las pautas paleoculturales de aprovisionamiento directo e intercambios de dichos grupos en relación con la explotación de los recursos abióticos.

El jaciment de Montlleó ha estat una de les grans novetats del Paleolític Superior pirinenc en general i català en particular dels darrers anys. La seva localització a la Cerdanya ja era un repte per si mateix, i l'antiguitat que ens han marcat el material arqueològic i el radiocarboni ens ha confirmat el seu interès cabdal. Aquest treball és, de fet, la primera notícia extensa que es publica, després de les primeres campanyes d'excavacions entre 2000 i 2003. Descriurem el procés de descobriment del jaciment, fet per un dels signants de l'article (JG), l'entorn en el qual es troba i els primers resultats cronoculturals i socioeconòmics que ens ha ofert.

[spa] La caracterización de las materias primas silíceas y de sus modalidades de aprovisionamiento durante el Paleolítico Superior Final y el Epipaleolítico permite extraer conocimientos paleoeconómicos de las actividades humanas. El recurso a técnicas de análisis procedentes de la Geología permite una caracterización científica de los materiales utilizados por los grupos de cazadores y recolectores en el paso del Pleistoceno al holoceno en el noreste de la Península Ibérica.

[cat] L'aprovisionament do primeres mater/es lítiques constitueix un camp d'estudi fonamental per abordar qüestions sobre I'organització socioeconòmica de les comunitats caçadores-recol lectores, com el territori d'explotació econòmica o la mobilitat dels grups, així corn els possibles contactes intergrupals que es manifesten mitjançant l'intercanvi de primeres matèries., [eng] Raw material supply is an excellent way to try to understand the socio-economical behaviour of hunter-gatherer societies, taking into account the use of economical territories, the mobility patterns and the interchange of raw materials.

El presente trabajo nos ha permitido la caracterización de los materiales silíceos del nivel II del yacimiento de la Cova del Parco (Al os de Balaguer, La Noguera, Lleida), a partir del estudio macroscópico y de la comparación petrográfica entre ciertas muestras de los materiales arqueológicos, y muestras recuperadas mediante la prospección del territorio a la búsqueda de sílex. El presente artículo se extrae de los resultados de nuestra tesis de licenciatura l. _____________________________________________ Ce travail nous a permis la characterisation des materiaux siliceuses du niveaux II du gisement de la Grotte del Parco (Alos de Balaguer, La Noguera, Lleida). En partant de l'étude macroscopique et de la comparison petrographique, parmi certain nombre d' echantillons archaeologiques et d' autres provenants du travail de prospection du territoire a la recherche de sílex. Cet article a été extrait des résultats de notre these de licence.

El presente trabajo nos ha permitido la caracterización de los materiales silíceos del nivel II del yacimiento de la Cova del Parco (Al os de Balaguer, La Noguera, Lleida), a partir del estudio macroscópico y de la comparación petrográfica entre ciertas muestras de los materiales arqueológicos, y muestras recuperadas mediante la prospección del territorio a la búsqueda de sílex. El presente artículo se extrae de los resultados de nuestra tesis de licenciatura.

Tesi de Llicenciatura per a la obtenció del Grau de Llicenciat. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona. Directors: Fullola i Pericot, Josep M. (Josep Maria) i Rosell, Laura (Rosell i Ortiz). 1997.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Xavier Mangado Llach, [cat] L’antropofàgia és un comportament que es remunta als inicis de la nostra espècie, moment d’on s’han recuperat evidències arqueològiques que confirmen l’existència d’aquest. Tot i que a Europa aquestes evidències són escasses, cal tenir-les en compte i entendre el seu context per extreure una conclusió determinant sobre la seva naturalesa. En aquest treball l’objectiu és precisament arribar als possibles origens del comportament antropofàgic en les societats neandertals d’Europa, passant per analitzar tots els factors que puguin quedar implícits en la conducta antropofàgica. L’anàlisi girarà entorn als sis jaciments que són considerats cabdals en l’estudi de l’antropofàgia, doncs esdevenen els exemples més clars d’aquest tipus de comportament en les societats neandertals durant el plistocè superior. La cova del Sidrón, la cova del Boquete de Zafarraya, la cova de Moula- Guercy, la cova del Combe Grenal, la cova de Goyet i el jaciment de Krapina seran els objectes d’estudi en aquest treball per tal d’identificar la finalitat dels actes antropofàgics vinculats., [eng] The anthropophagy is a behaviour that dates back to the beginnings of our specie, a moment from which archaeological evidence was able to confirm the existence of that habit. Even though in Europe this evidence is scarce, they must be taken into consideration and try to understand their context so we can extract a determining conclusion about their true nature. The aim of this project is precisely to achieve the origin of the behaviour in the neanderthal societies of Europe, going through the analysis of all the factors that may be implicit in the anthropophagic behaviour. The analysis will find its basement in six of the settlements that are considered head leaders in the study of the anthropophagy, so they are clear examples of this kind of behaviour in neanderthal societies during the upper Pleistocene. The Sidrón Cave, the Boquete de Zafarraya Cave, the Moula-Guercy Cave, the Combe-Grenal Cave, the Goyet Cave and Krapina will be the study objects in this project in order to identify the aim in its linked anthropophagic acts.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2020, Tutor: Xavier Mangado Llach, [spa] En aquest projecte presento des d’un enfoc experimental un estudi sobre els nuclis de talla lítica documentats al jaciment de la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, Lleida, Espanya) durant les campanyes de 2017, 2018 i 2019. L’objectiu principal és reforçar el coneixement actual sobre el magdalenià al jaciment i, a partir dels resultats obtinguts amb l’anàlisi dels exemplars, plantejar noves hipòtesis capaces de generar noves preguntes o línies de pensament., [eng] In this project I present from an experimental approach a study about the lithic reduction on the lithic cores documented in the archaeological place of “Cova del Parco” (Alòs de Balaguer, Lleida, Spain) during the 2017, 2018 and 2019 campaigns. The main goal is to reinforce the current available knowledge about the Magdalenian epoch at the archaeological site and, from the results achieved after analysing the samples, to pose a hypothesis able to develop new research questions or lines of thought.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Xavier Mangado Llach, [esp] En este trabajo se pretende abordar una aproximación a las estrategias de subsistencia alimentaria, empleadas por las comunidades humanas que habitaron el yacimiento de Montlleó (Prats i Sansor, La Cerdanya). A través de un primer análisis sobre una parte los restos de fauna indeterminada recuperados hasta el momento, los cuales, representan el mayor porcentaje de material faunístico encontrado, debido a las condiciones que presenta la localización del yacimiento y su exposición a los agentes naturales. La metodología empleada en este estudio, incluye el análisis zooarqueológico y tafonómico de los restos óseos, así como también la realización de un estudio experimental, para poder obtener patrones de fracturación ósea causada por acción antrópica. La contrastación de los resultados arqueológicos y experimentales, indican la presencia de estrategias orientadas a la maximización cárnica y de los recursos óseos. Después de la desocupación humana, el material quedó expuesto a la acción de agentes postdeposicionales, dado, como resultado un alto grado de alteración y degradación de los restos óseos. occupation., [eng] The following paper pretends to be an approach of the food consumption subsistence strategies used by the human communities that inhabited the archaeological site of Montlleó (Prats i Sansor, La Cerdanya), trough the analysis effected on a part of the undetermined fragments of fauna recovered to date, which represents the highest percentage of faunal bones remains found in the archaeological deposit, due to the location conditions and its exposure to the action of natural agents. The methodology used in this work includes a zooarchaeological and taphonomical analysis of the bone remains, as well as the elaboration of an experimental research to obtain breakage patterns on bones caused by anthropic actions. The comparison of archaeological and experimental results, indicates the presence of strategies that aimed at optimising the use of the meat and bone resources in animals. The bone remains, were found highly degraded and altered in its surface, due to the action of natural agents after the human

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Xavier Mangado Llach, [cat] En aquest treball es presenta l’estudi taxonòmic i tafonòmic del conjunt de restes de carnívors localitzades en el jaciment de la Balma del Gai (Moià, Moianès). Malgrat que només es disposa al voltant de cent restes recuperades, s’ha pogut observar una considerable diversitat taxonòmica: linx ibèric (Lynx pardinus), gat salvatge (Felis silvestris), toixó (Meles meles), guineu (Vulpes vulpes) i un cànid de mida gran interpretat com a llop (Canis lupus). A partir de l’estudi de les marques i fractures en punts esquelètics específics s’ha pogut documentar una possible cacera de tipus oportunista probablement associada a l’explotació de la pell d’altres preses com són els conills, espècie majoritària pel que fa a nombre de restes documentades en aquest jaciment. A més a més, altres marques documentades fan pensar en un possible consum de carn, així com la utilització dels ossos per a la fabricació d’instruments., [eng] This paper presents the taxonomic and taphonomical studies of all remains from carnivores localized at the site of Balma del Gai (Moià Moianès). Although there is only about a hundred remains recovered, a considerable taxonomic diversity has been observed: Iberian lynx (Lynx pardinus), wild cat (Felis silvestris), badger (Meles meles), fox (Vulpes vulpes) and a large sized canine construed as wolf (Canis lupus). From the study of marks and skeletal fractures in specific points, a possible opportunistic hunting has been described, probably associated with the exploitation of other prey skins such as rabbits, which showed the majority in number of remains observed in this site. In addition, other marks suggested a possible meat consumption, and the use of the bone for the instrument manufacture.

El presente trabajo ha querido deducir, a través del estudio de las industrias líticas recuperadas en dos yacimientos finipaleolíticos, los sistemas de aprovisionamiento, estrategias y explotación del territorio interpretando de esta manera el comportamiento humano de ciertos grupos de cazadores-recolectores durante la transición Pleistoceno- Holoceno. El abrigo de l'Hort de la Boquera (Margalef de Montsant, Priorat, Tarragona) adscrito al Epipaleolítico y el abrigo de la Roureda (Vilafranca, Els Ports, Castelló) adscrito al Epimagdaleninse han sido los dos yacimientos caso de estudio. La metodología empleada ha consistido en la aplicación conjunta del trabajo de laboratorio y del trabajo de campo. A través del conjunto de analíticas, tanto mineralógicas como geoquímicas, compuestas por los análisis de macroscopía y microscopía óptica, así como otros métodos complementarios como la Microscopía Electrónica de Barrido, la Espectroscopía micro-Raman, la Difracción de Rayos X y el Análisis por Espectrometría de Masas con fuente de Plasma de Acoplamiento Inductivo y Ablación Láser, han podido ser discriminadas variedades de sílex diferentes para los dos conjuntos de utillaje lítico. El trabajo de campo realizado para los respectivos abrigos ha dado lugar al conocimiento de muchos puntos de afloramiento de material silíceo susceptible de haber sido explotado en tiempos prehistóricos y ha conferido un conocimiento muy valioso para la posterior comparación de materias primas líticas silíceas. Por un lado, para el abrigo de l'Hort de la Boquera se han discriminado hasta tres tipos y cuatro variedades distintas de sílex, de los cuales el mayoritario se corresponde con un tipo de origen continental por reemplazamiento de evaporitas, mientras que los otros dos restantes se corresponden con un origen por reemplazamiento de calizas lacustres. Los grupos humanos de l'Hort de la Boquera establecieron una serie de afloramientos, de una misma formación bastante cercana al abrigo -el Complejo Ulldemolins- como la base recurrente para el aprovisionamiento de materias primas silíceas. Para las otras dos variedades de sílex de origen por reemplazamiento de calizas lacustres se han propuesto dos sistemas de aprovisionamiento distintos, el primero, por captación directa en afloramientos secundarios y el segundo, por captación indirecta o intercambio con otras comunidades que pudieron estar asentadas en zonas más septentrionales. Por otro lado, para el abrigo de La Roureda, se han discriminado un total de cuatro tipos y cinco variedades de sílex, los mayoritarios se corresponden con un origen por reemplazamiento de sedimentos lacustres y los minoritarios se corresponden con un origen por reemplazamiento de sedimentos marinos y por un origen desconocido hasta el momento respectivamente. Los grupos humanos de La Roureda establecieron unas pautas distintas de explotación y captación de materias primas silíceas, seguramente condicionados por las características de su entorno y la desigual oferta de recursos minerales emplazados. Se observa un radio de movilidad más extenso y direccional (este-oeste) en busca de afloramientos primarios sin descartar la posible captación en afloramientos secundarios. Otra hipótesis no excluyente es el supuesto contacto eventual con otras comunidades de la zona occidental, más rica en materia prima silícea. Además y en la medida de lo posible, se ha establecido una relación entre tipo de útil y variedad de sílex observando algún tipo de intencionalidad en la manufactura de ciertas variedades recuperadas en el abrigo de La Roureda. Observamos de esta manera como los grupos humanos de cazadores-recolectores estaban ciertamente “condicionados” a las características que sus entornos ofrecían y por lo tanto las estrategias de aprovisionamiento y comportamiento se ajustaban al conocimiento territorial que adquirieron gracias a la experiencia. Podemos afirmar categóricamente un gran conocimiento del conjunto de afloramientos que estaban a su alcance y por consiguiente, los recursos minerales que podían explotar en su beneficio para poder vivir su día a día., This research has sought to deduce, through the study of lithic industries recovered in two late Palaeolitic sites, the provisioning systems, strategies and exploitation of the territory by certain groups of hunter-gatherers during the Pleistocene - Holocene transition thus interpreting their human behavior. L'Hort de la Boquera rockshelter (Margalef de Montsant, Priorat, Tarragona) ascribed to Epipalaeolithic and La Roureda rockshelter (Vilafranca, Els Ports, Castelló) ascribed to Epimagdalenian have been both case study. The methodology used consisted in the combined application of laboratory and fieldwork. Through the whole archaeopetrological analytics, both mineralogical and geochemical, consisting of classical analysis of optical macroscopy and petrographic microscopy, as well as other complementary methods such Scanning Electronic Microscopy, micro-Raman Spectroscopy, X-ray Diffraction and geochemical analysis by Laser Ablation Inductively Coupled Plasma Mass Spectrometry, it has been able to discriminate the different flint varieties for the two sets of lithic tools. The geological surveys and fieldwork done for both rockshelters has led the identification of many potential siliceous outcrops that could have been exploited in prehistoric times conferring a valuable knowledge for subsequent comparison of siliceous lithic raw materials. The human groups from the rockshelters established different patterns of exploitation and uptake of siliceous raw materials, probably conditioned by the characteristics of their environment and the unequal offer of emplaced mineral resources. Another not excluding hypothesis is the assumption of the possible contact with other communities somewhat richer in siliceous raw materials. Thus we can see how human groups of hunter-gatherers were certainly conditioned by the characteristics offered by their environments and therefore, the sourcing strategies and behaviours were in line with territorial knowledge acquired through experience. We can say categorically that they knew the set of primary and secondary outcrops available and therefore the mineral resources that could be exploited to their benefit to their daily lives.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Xavier Mangado, Los diferentes procesos sociales vinculados con la aparición y difusión del Neolítico en Europa, han sido ampliamente discutidos desde mediados del s.XX. El debate ha girado en torno a dos posturas fiametralmente opuestas: los partidarios de una expansión demográfica y los que defienden procesos de mutación de las poblaciones locales. Gracias a los nuevos métodos de análisis de ADN antiguo (ADNa) e isótopos estables realizados sobre muestras arqueológicas, se están obteniendo unos resultados que podrían proporcionar las primeras evidencias tangibles de movilidad intergrupal e interacciones socioculturales entre grupos mesolíticos y neolíticos. Esto genera un nuevo escenario en el que ambas posturas interpretativas podrían verse obligadas a aproximar sus planteamientos., Different social processes linked with the emergence and spread of the Neolithic in Europe, have been widely discussed since the mid of XXth Century. The debate has revolved around two absolutely opposing views: supporters of a demographic expansion and those that defend mutation processes of local populations. Thanks to new methods of analyzing ancient DNA (aDNA) and stable isotopes, from archaeological samples, we are getting some early results that could provide the first tangible evidence of intergroup mobility and cultural interactions between Mesolithic and Neolithic groups. This generates a new scenario in which both interpretive positions could be forced to approximate their approaches.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Xavier Mangado Llach, [spa] Durante el Neolítico final-Calcolítico (III milenio a.C.), los pobladores de la zona del Penedés vivieron cambios sustanciales en el modo de enfrentarse a la muerte, dejando para la posteridad ajuares compuestos de elementos significativos, principalmente fabricados en sílex. Teniendo como base esta premisa, este trabajo pretende dar a conocer los resultados preliminares del estudio sistemático realizado en conjuntos funerarios compuestos por una serie de grandes láminas, puntas foliáceas y puntas de pedúnculo y aletas, todos ellos pertenecientes a seis yacimientos de la zona –Cova de la Guineu (Font-Rubí, Alto Penedés), Cova Foradada (Calafell, Bajo Penedés), Cova del Pantà de Foix (Castellet y Gornal, Alto Penedés), Cova de la Font del Molinot (Pontons, Alto Penedés), Cova de les Esquerdes del Pany (Torrelles de Foix, Alto Penedés) y Avenc de Sant Antoni (Cunit, Bajo Penedés)–, con el objetivo de dar a conocer su importancia funcional, económica y simbólica, [eng] During the Final Neolithic and Chalcolithic (III millennium BC), the inhabitants of the zone of the Penedès lived through substantial changes in the way of facing the death, leaving for the posterity compound apparels showy elements, principally made in chert. Taking this premise as a base, this work tries to announce the preliminary results of the systematic study realized in sets composed by long blades, leaf-shaped arrowheads and arrowheads, all of them belonging to six archaeological sites of the zone –Cova de la Guineu (Font-Rubí, Alt Penedès), Cova Foradada (Calafell, Baix Penedès), Cova del Pantà de Foix (Castellet i la Gornal Alt Penedès), Cova de la Font del Molinot (Pontons, Alt Penedès), Cova de les Esquerdes del Pany (Torrelles de Foix, Alt Penedès) and Avenc de Sant Antoni (Cunit, Baix Penedès)–, with the aim to announce his functional, economic and symbolic importance.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Xavier Mangado i Ethel Allué, Los factores involucrados en la selección de un territorio son claves para entender las distintas estrategias de subsistencia de los grupos humanos paleolíticos. Este trabajo presenta un análisis macroespacial, que ofrece una comparación objetiva entre los yacimientos arqueológicos magdalenienses ubicados en la vertiente surpirenaica más oriental, al noreste de la Península Ibérica. Dicho análisis, desarrollado mediante herramientas SIG y a partir de la relación humano-medio, ha permitido observar diferencias en las dinámicas de asentamiento entre las distintas fases crono-culturales del Magdaleniense., The factors involved in the settlement selection are the key to understanding the survival strategies of hunter-gatherer groups. This work presents a macrospatial analysis, which provides an objective comparison between the Magdalenian archaeological sites located in the easternmost South Pyrenean slope, from northeast of Iberian Peninsula. The macrospatial analysis, developed by SIG tools and from human-natural environment relationships, has allowed to observe differences on the dynamics of settlement during Magdalenian.

La presente tesis doctoral es una aproximación, a través del estudio de las materias primas líticas, al conocimiento socio-cultural de los grupos de cazadores – recolectores que al fin del Paleolítico superior se asentaron en el Pirineo centro-oriental. Se trata de un trabajo orientado a la consecución de un corpus de datos sobre las estrategias de adquisición y gestión de recursos líticos empleadas por los mencionados grupos y al conocimiento del tipo de relación que tuvieron estas comunidades con el espacio geográfico pirenaico. Para la consecución de los objetivos planteados se ha realizado una aproximación arqueopetrológica a diversos conjuntos arqueológicos líticos. Este estudio conlleva la caracterización macroscópica, microscópica y geoquímica del material pétreo con el fin de describir las características texturales, petrográficas, micropaleontológicas y, cuando ha sido posible, también de composición mineral (por Difracción de Rayos X) y de concentración de elementos químicos (por Fluorescencia de Rayos X). Paralelamente, se ha desarrollado un intenso trabajo de campo con el fin de localizar las formaciones que contienen sílex en el Pirineo centro-oriental, detectar afloramientos y recoger muestras, que también han sido caracterizadas por su textura, petrografía, micropaleontología, composición mineral y concentración de elementos químicos. Para lograr los objetivos planteados, se han estudiado siete conjuntos arqueológicos ubicados en espacios geográficos distintos y ocupados durante las diferentes etapas del Magdaleniense. Cuatro asentamientos se localizan en la vertiente surpirenaica. Dos de ellos se hallan en el eje del río Segre: Montlleó (Prats i Sansor, La Cerdanya) y la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera). Otros dos se ubican en el eje del río Cinca: Cova Alonsé (Estadilla, Somontano de Barbastro) y el Abrigo de Forcas I (Graus, La Ribagorza). Los yacimientos de Montlleó, Cova Alonsé y el Abrigo de Forcas I presentan secuencias del Magdaleniense inferior. La Cova del Parco y el Abrigo de Forcas I poseen niveles del Magdaleniense superior. Otros tres conjuntos arqueológicos han sido estudiados. Los tres se ubican en la vertiente norte del Pirineo, desde su extremo occidental con el yacimiento de Laa2 (Arudy, Pyrénées Atlantiques), al extremo más septentrional del Pirineo oriental con el asentamiento de Crès (Béziers, Hérault), pasando por el yacimiento del Pirineo central de la Caune de Belvis (Belvis, Aude). Laa2 posee niveles del Magdaleniense medio y superior y la Caune de Belvis presenta niveles del Magdaleniense superior. En Crès, la ausencia de dataciones absolutas, imposibilita precisar el momento exacto de ocupación. Como resultado del análisis arqueopetrológico ha sido posible elaborar un estudio diacrónico de las estrategias de circulación de materiales líticos que se desarrollaron en el área pirenaica centro-oriental mediante la observación de variaciones en las estrategias de adquisición y gestión de los recursos silíceos. La presencia en el registro arqueológico de sílex exógenos procedentes de formaciones ubicadas al otro lado de la Cordillera Pirenaica nos permiten afirmar que los contactos entre ambas vertientes del Pirineo centro-oriental son frecuentes y en un doble sentido Norte-Sur y Sur-Norte. Por tanto, los datos obtenidos nos permiten confirmar que los grupos humanos magdalenienses estudiados tuvieron una relación muy directa con el espacio geográfico pirenaico, habiendo jugado la Cordillera Pirenaica un papel importante en el desarrollo de las actividades socio-económicas de dichas comunidades., This PhD is an approach through the study of lithic raw materials to the socio-cultural knowledge of hunter-gatherer groups who settled the central-eastern Pyrenees during the Upper Palaeolithic. This is a work oriented to the achievement of a corpus of data about Magdalenian lithic procurement in the Pyrenees. To achieve the proposed goals, an archaeopetrological approach to different archaeological sites was done. Thus, seven Magdalenian sets located in the Pyrenees were studied. Four of them are located on the southern slope of the Pyrenees: Montlleó (Prats i Sansor, La Cerdanya), Cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera), Cova Alonsé (Estadilla, Somontano de Barbastro) and Forcas I Shelter (Graus, La Ribagorza). Three other sites are located on the northern Pyrenean side: Laa2 (Arudy, Pyrénées Atlantiques), Crès (Béziers, Hérault) and Belvis Cave (Belvis, Aude). This study involved a macroscopic, microscopic and geochemical characterization of lithic tools to describe the textural, petrographic and micropalaeontological characteristics and, where possible, mineral composition (X-Ray Diffraction) and chemical elements concentration (X-Ray Fluorescence). At the same time, an intense fieldwork to locate formations with chert in the central-eastern Pyrenees was developed, with the aim to detect outcrops and collect samples, which also were characterized by its texture, petrography, micropalaeontology, mineral composition and chemical elements concentration. Thanks to the developed research, it is possible to confirm that during the Magdalenian period a homogeneous territory existed in the central-eastern Pyrenees, where contacts between the two slopes were frequent, having the Pyrenees an important role in the development of socio-economic activities of hunter-gatherer groups.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Xavier Mangado Llach, La investigació científica i la posterior socialització dels resultats obtinguts són factors que haurien d'anar sempre de la mà, per tal d'aconseguir una major sensibilització de la societat envers el patrimoni cultural. En aquest sentit l'arqueoturisme es perfila com a eina essencial per garantir l'accessibilitat al patrimoni arqueològic i la seva valoració.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Xavier Mangado Llach, El present treball ofereix un estat de la qüestió envers l'estudi de l'Art Macroesquemàtic, inicialment anomenat d'estil Petracos, Lineal-figuratiu o Contestan, entre d'altres (Hernández 2003: 41), mitjançant l'estudi dels diferents jaciments localitzats a la zona Nord d'Alacant que presenten aquesta manifestació artística específica. També es posarà en relació aquestes manifestacions amb els paral·lels identificats en suport ceràmic, concretament amb l'anomenada ceràmica cardial, centrant-nos en les peces recuperades en els jaciments més significatius de la zona, com la Cova de l'Or (Beniarrés, Alacant), la Cova de la Sarsa (Bocairent, València) i l'Abric de la Falguera (Alcoi, Alacant), en les que s'observen motius decoratius identificats també dintre d'aquest tipus d'art. A més, aquest estudi té com a segon objectiu vincular-ho tot amb el canvi conceptual i ideològic que s'experimenta durant el Neolític, que afecta a l'estratègia d'obtenció d'aliments, produint un canvi econòmic, innovacions tecnològiques i un mode de viure sedentari, prenent com a base la publicació de Jacques Cauvin le révolution des symboles au Néolithique, així com els estudis concrets centrats en les possibles interpretacions simbòliques dels motius macroesquemàtics.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Xavier Mangado, Amb aquest treball es volen desenvolupar les hipòtesis mediambientals, socioeconòmiques i de conducta cultural que expliquin la transformació dels ornaments en malacofauna en un sentit diacrònic. Això es farà a partir de l’estudi descriptiu i de l’anàlisi sistemàtica d’aquestes transformacions (processos tecnològics d’elaboració, processos funcionals d’utilització, així com processos post-deposicionals). Per aquest estudi s’ha escollit una zona geogràfica concreta: la Vall del Segre, on es troben els tres jaciments dels quals s’estudiarà la col·lecció malacològica. Aquests jaciments abasten la cronologia compresa entre les darreres societats de caçadors-recol·lectors del Paleolític superior-Magdalenià fins a les primeres societats productores del Neolític antic. Els jaciments objecte d’estudi seran: Montlleó (Prats i Sansor, Cerdanya, Lleida) -nivells de Magdalenià antic-, Cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera, Lleida) -nivells de Magdalenià superior i Epipaleolític- i Abric del Xicotó (Alòs de Balaguer, La Noguera, Lleida) -nivells de Neolític antic cardial-.