Anàlisi de la ceràmica i de la làmina de sílex i datació absoluta de la cista del Camp de la Bruna (Lladurs, el Solsonès)

Durant les tasques d’excavació a la cista del Camp de la Bruna es van recuperar únicament 21 fragments ceràmics: 2 a la UE 104 (interior de la cista) i 19 a la UE 103 (rebliment exterior). D’aquests, només 4 tenen criteris morfològics, concretament es tracta de sengles vores de la UE 103, que pertanyen a 3 vasos diferents. La resta de materials recuperats són completament informes. Per una banda, hi ha quinze fragments assignats a la UE 103. Aquests, a través de criteris macroscòpics, podrien correspondre’s amb un total de dotze vasos diferents i que no sembla que tinguin relació amb cap de les vores documentades al mateix estrat. De totes maneres, les reduïdes dimensions dels fragments i la variabilitat de les produccions a mà impedeixen afirmar-ho amb seguretat. En general, formarien part de vasos de volums mitjans, relativament grollers -dominen els acabats allisats-, i en nombroses ocasions, les partícules minerals (calcària sobretot) són de mida gran i afloren a les superfícies interiors i exteriors. També cal esmentar l’existència de dos fragments a l’interior de la cambra funerària, a l’estrat UE 104 (en contacte amb les inhumacions). Es tracta novament de dos fragments informes, amb cuita irregular i reduïda, acabats polits i amb presència de calcària i mica a l’argila. Malauradament, ens ha estat impossible determinar cap relació amb la resta dels fragments del jaciment, incloses les vores esmentades.
El treball de X. Mangado, C. B. González i F. X. Oms s’ha fet en el marc del projecte «Plistocè superior i holocè a la conca mitja i alta del Segre» (ref. CLT009/18/00030), que s’integra dins els projectes HAR2017-86509 i SGR2017-00011 del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona. El treball de Juan F. Gibaja s’ha realitzat gràcies al finançament aportat pel projecte «La difusión del Neolítico en el Mediterráneo centro-occidental: agricultura, innovaciones tecnológicas y carbono 14 (HAR2016-75201-P)».