Search

Obra resseyada: Nigel GILBERT; Klaus TROITZSCH, Simulation for the Social Scientist. Buckingham: Open University Press, 2005.

Els diversos corrents de la sociologia de la ciència sovint han dirigit la seva atenció exclusiva bé a l'estudi dels discursos cientifics, bé al de les estructures i interaccions institucionals que els produeixen. Aquest article és un intent de posar en relació aquests dos nivells d'anàlisi i d'aplicar els resultats a l'estudi sociològic de la sociologia. En primer lloc, es formula un sistema conceptual que prova de sintetitzar algunes contribucions d'aquells corrents. En segon lloc s'aplica aquest sistema a l'anàlisi empírica de la revista Papers, amb la intenció de mostrar aue els discursos científics s'han de posar en relació amb les pràctiques socials de les comunitats que els formulen. Els resultats d'aquesta anàlisi palesen l'existència d'efectes perversos al procés d'institucionalització de la sociologia catalana en els últims vint anys; aquests resultats sugereixen la necessitat de revisar els models tradicionals d'institucionalitzacio científica. Las diversas corrientes de la sociología de la ciencia a menudo han centrado su atención exclusiva o bien en el estudio de los discursos científicos, o bien en el de las estructuras e interacciones institucionales que los producen. Este articulo es un intento de poner en relación ambos niveles de analisis y de aplicar los resultados al estudio sociológico de la sociologia. En primer lugar, se formula un sistema conceptual que intenta sintetizar algunas contribuciones de aquellas corrientes. En segundo lugar, se aplica este sistema al análisis empirico de la revista Papers, con la intención de mostrar que los discursos científicos deben ponerse en relación con las pràcticas sociales de las comunidades que los formulan.Los resultados de este análisis muestran la existencia de efectos perversos en el proceso de institucionalización de la sociología catalana durante los últimos veinte años; tales resultados sugieren la necesidad de revisar los modelos tradicionales de institucionalización científica. Different trends in sociology of science have often paid exclusive attention whether to the study of scientific discourses, or to that of the institutional structures and interactions which product them. This paper is an attempt to relate both levels of analysis, and to apply the outcomes to the sociological study of sociology. On the one hand, a conceptual system which tries to s synthetize some contributions made by those tendencies is outlined. On the other hand, this system is applied to the empirical analysis of Papers; the aim of this analysis is to show that scientific dlscourses have to be related to the social practices of the communities which product them. The results of this analysis show the existence of undesired effects in the process of institutionalization of catalan sociology along the last twenty years; these results sugest the necessity of re-examining the traditional models of scientifc institutionalization.

Exposar lliurement una opinió en públic mai ha estat fàcil, quan des del privat es pensa que fer-ho pot comprometre la relació pròpia amb altres grups de la seva mateixa societat. Un fet que, no obstant això, alimenta la ignorància plural i amenaça la democràcia. Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universidade da Coruña han desenvolupat un model de simulació que explora el paper de les jerarquies socials en les dinàmiques d'opinió que es troben condicionades per una "falsificació de preferències". Entendre el seu funcionament constitueix una eina imprescindible per a un debat públic, lliure i més racional. Exponer libremente una opinión en público nunca ha sido fácil, cuando desde lo privado se piensa que hacerlo puede comprometer la relación propia con otros grupos de su misma sociedad. Un hecho que, sin embargo, alimenta la ignorancia plural y amenaza la democracia. Investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona y de la Universidade da Coruña han desarrollado un modelo de simulación que explora el papel de las jerarquías sociales en las dinámicas de opinión que se encuentran condicionadas por una "falsificación de preferencias". Entender su funcionamiento constituye una herramienta imprescindible para un debate público, libre y más racional. Freely expressing an opinion in public has never been easy, when from the private point of view it is thought that doing so may compromise one's own relationship with other groups of the same society. However, this feeds plural ignorance and threatens democracy. Researchers from the Universitat Autònoma de Barcelona and the Universidad da Coruña have developed a simulation model that explores the role of social hierarchies in opinion dynamics that are conditioned by a "preference falsification". Understanding its mechanisms is an essential tool for a public, free and more rational debate.

Aquesta conferència és la celebració conjunta de la "10th Artificial Economics Conference AE", la "10th Conference of the European Social Simulation Association ESSA" i la "1st Simulating the Past to Understand Human History SPUHH". Conferència organitzada pel Laboratory for Socio­-Historical Dynamics Simulation (LSDS-­UAB) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Readers will find results of recent research on computational social science and social simulation economics, management, sociology,and history written by leading experts in the field. SOCIAL SIMULATION (former ESSA) conferences constitute annual events which serve as an international platform for the exchange of ideas and discussion of cutting edge research in the field of social simulations, both from the theoretical as well as applied perspective, and the 2014 edition benefits from the cross-fertilization of three different research communities into one single event. The volume consists of 122 articles, corresponding to most of the contributions to the conferences, in three different formats: short abstracts (presentation of work-in-progress research), posters (presentation of models and results), and full papers (presentation of social simulation research including results and discussion). The compilation is completed with indexing lists to help finding articles by title, author and thematic content. We are convinced that this book will serve interested readers as a useful compendium which presents in a nutshell the most recent advances at the frontiers of computational social sciences and social simulation research

This work forms part of the R & D project "Who will I live with and who will take care of me?" (CSO2014-60113-R) co-directed by Daniel Devolder and Jeroen Spijker and financed by the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness. Jeroen Spijker also receives funding under the "Ramón y Cajal" program (RYC-2013-14851) and Pilar Zueras under the "Juan de la Cierva" program (FJCI-2015-27107), financed by the same Ministry. Financial support was also received from the Catalan Government under the CERCA Program. In this working paper we apply the standard ODD (Overview, Design concepts and Details) Protocol to describe a social simulation model that we have called DEMOCARE. The DEMOCARE model is an example of integrating microsimulation of kinship with agent-based modelling (ABM) that has been developed to study the dynamics of the demand and supply of elderly (65+) care in Spain at the family level. Our research question is to determine the extent to which the request for assistance can be covered by the time that family members (spouse, children, brothers and sisters, step-children) that we reconstruct in the model have available, or If it is necessary to resort (partially or totally) to professionals from outside the family. The model considers demographic change by means of comparing five different Spanish generations with very different levels of fertility and mortality and uses observed data on the probability of being dependent, educational differences and labour force participation. En aquest document de treball s'utilitza el protocol estàndard ODD (Overview, Design concepts and Details) per descriure un model de simulació social que hem anomenat DEMOCARE. El model DEMOCARE és un exemple d'integració de la microsimulació del parentiu amb un model basat en agents (ABM) que s'ha creat per estudiar la dinàmica de la demanda i l'oferta dels serveis d'atenció prestats a persones dependents majors (65+), a Espanya, per persones de l'entorn familiar. La nostra pregunta d'investigació busca determinar la mesura en què la demanda d'assistència pot quedar satisfeta amb el temps disponible dels membres de la família (esposa, fills, germans, fillastres) que reconstruïm en el model, o bé si és necessari recórrer (parcialment o total) a professionals externs a la família. El model té en compte els canvis demogràfics, mitjançant la comparació de cinc generacions espanyoles diferents, amb nivells molt diversos de fecunditat i mortalitat, i utilitza dades observades per la probabilitat de ser dependent, les diferències en els nivells d'educació així com la relació amb l'activitat laboral. En este documento de trabajo se utiliza el protocolo estándar ODD (Overview, Design conceptos and Details) para describir un modelo de simulación social que hemos llamado DEMOCARE. El modelo DEMOCARE es un ejemplo de integración entre la microsimulación del parentesco y un modelo basado en agentes (ABM) que se ha creado para estudiar la dinámica de la demanda y la oferta de los servicios de atención prestada a personas dependientes mayores (65+), en España, por personas del entorno familiar. Nuestra pregunta de investigación busca determinar la manera en que la demanda de asistencia se puede satisfacer con el tiempo disponible de los miembros de la familia (esposa, hijos, hermanos, hijastros) que reconstruimos en el modelo, o bien si es necesario recurrir (parcial o totalmente) a profesionales externos a la familia. El modelo tiene en cuenta las tendencias sociodemográficas, mediante la comparación de cinco generaciones españolas diferentes, con niveles muy distintos de fecundidad y mortalidad, y utiliza datos observados para la probabilidad de ser dependiente, las diferencias en los niveles de educación así como la relación con la actividad laboral.

The problems associated with numerous irregular buildings existing in Andalucia today, demands a new approach. In order to deepen the definition of strategies of urbano-territorial integration of these settlements, we present a case study in which, at the end of its implementation in agent-based simulation models, we summarize the ODD Protocol which will form the basis of the simulation, indicating the determining factors to consider for an effective and participatory planning, that minimize the progressive estrangement between the normative framework and the reality that is tried to order..

El artículo parte del enfoque biográfico que aplica el Grupo de Investigación sobre Educación y Trabajo (GRET) a los estudios sobre transición de la escuela al trabajo. En la base del enfoque biográfico está el análisis acerca de los itinerarios y trayectorias, y la consideración de la diversidad y desigualdad de los mismos, así como los efectos sobre los procesos de adquisición y enclasamiento. El enfoque teórico y metodológico de las trayectorias ha sido implementado por el grupo de investigación GRET-UAB en numerosas investigaciones empíricas, aunque la aportación del artículo tiene su referente más directo en la propuesta metodológica presente en la encuesta realizada a los jóvenes en Cataluña mediante un cuestionario de corte longitudinal retrospectivo. El enfoque de los itinerarios y trayectorias de las personas permite avanzar en un doble sentido: establecer, en primer lugar, nexos entre la perspectiva más empírica y la perspectiva más cualitativa, y, en segundo lugar, establecer nexos entre ciencia social y política social. Entendemos que esta perspectiva supone impulso y novedad en el campo de la sociología de la juventud, de la educación y del trabajo. This article begins with the biographical focus that the Investigation Group about Education and Work (IGEW) applies to the studies on transition from school to work. On the grounding of biographical focus, it exists the analysis about itineraries and trajectories and the consideration of diversity and inequality, as well as the effects on the processes of acquisition and insertion in social class. Theoretical and methodological focus of trajectories has been implemented by IGEW-UB in numerous empiric investigations, although the contribution of this article has its more direct referent in the methodological proposal in a survey applied to Catalonia youth. Focus on people's itineraries and trajectories allows to advance in a double sense: to establish nexus between the empirical perspective and a more qualitative one; and, in second place, to establish nexus between social science and social politics. We understand that this outlook supposes impulse and novelty in the field of youth's sociology, education and work.

L’article identifica les modalitats de transició dels joves vers l’emancipació familiar a partir de recerques anteriors i aplica aquest enfocament teòric a una enquesta a joves d’una zona de capitalisme avançat, amb la finalitat d’obtenir una distribució de trajectòries escolars, laborals i d’emancipació. S’hi descriuen quatre modalitats bàsiques de transició, s’hi realitza un exercici empíric de classificació de joves de 26 a 29 anys en aquestes modalitats i s’hi verifica la hipòtesi clau segons la qual s’afirma la recessió de les modalitats d’èxit precoç i de les trajectòries obreres, en favor de les modalitats d’aproximació successiva i de precaritat. L’anàlisi permet relacionar els canvis en l’estructura del capitalisme i els canvis en els models de transició dels joves a l’emancipació i la posició social. Particularment, s’hi insisteix en la forma de tempteig dels joves i el que això significa a nivell d’estil de vida. «En les formes d’encarar la transició i la incertesa del futur (el tempteig), intuïm canvis substancials en les modalitats de transició que augmenten la diferència d’experiències i percepcions entre pares i fills i percebem que les institucions tenen un camp d’acció ampli destinat a modificar trajectòries que anuncien futurs negatius»., This article identifies the forms of transition of young people towards emancipation from the family based on earlier research, applying this theoretical approach to a survey of young people in an advanced capitalist region, with the aim of obtaining a picture of their educational, employment and emancipation profiles. Four basic forms of transition are described; young people between the ages of 26 and 29 are empirically classified in these four categories, and an examination is made of the key hypothesis that states that the categories of early success and working class itineraries are being displaced by the successive approach and paths of precariousness. An analysis allows a relationship to be drawn between changes in the structure of capitalism and changes in the forms of transition of young people towards emancipation and social status. Particular emphasis is laid on the form of testing used by young people, and what this means at a lifestyle level. «In the ways in which transition and the uncertainties of the future are faced (testing), we have seen substantial changes in forms of transition which increase the difference in experience and perception between parents and children, and we have observed that institutions have a broad area in which they can act to modify careers that would seem to present a negative future».

L'objectiu del treball és ajudar a la descripció del fenomen del canvi en els itineraris formatius superiors dels estudiants. L'anàlisi es realitza a partir de dades empíriques generades a la UAB durant l'any 2012 i en base als factors contextuals - socio-demogràfics, de perfil i context de l'estudiant - i motivacionals - de vocació acadèmica, vocació laboral, resultats acadèmics, condicions facilitadores, condicions d'empleabilitat, condicions econòmiques, influència de les amistats, estratègies adaptatives o d'oportunitat - que influeixen en les decisions de canvi dels estudiants. En les conclusions es reflexiona sobre les polítiques orientades a mantenir l'equitat en l'accés i en la permanència dels estudiants. El objetivo del trabajo es ayudar a la descripción del fenómeno del cambio en los itinerarios formativos superiores de los estudiantes. El análisis se realiza a partir de datos empíricos generados en la UAB durante el año 2012 y en base a los factores contextuales - socio-demográficos, de perfil y contexto del estudiante - y motivacionales - de vocación académica, vocación laboral, resultados académicos, condiciones facilitadoras, empleabilidad, condiciones económicas, influencia de las amistades, estrategias adaptativas o de oportunidad - que influyen en las decisiones de cambio de los estudiantes. En las conclusiones se reflexiona sobre las políticas orientadas a mantener la equidad en el acceso y en la permanencia de los estudiantes. The aim of this work is to help in the description of the phenomenon of change in itineraries by higher education students. The analysis is performed based on empirical data generated at UAB in 2012 and based on contextual - socio-demographic profile and background of the student - and motivational factors - the academic vocation, labor vocation, academic achievement, enabling conditions, employability, economic conditions, influence of friends, adaptive or opportunity strategies - that influence the decisions of the exchange students. The conclusions reflect on policies designed to maintain equity in access and permanence of students.

A través de diferentes marcos estratégicos, el Banco Mundial ha generado un grupo de recomendaciones sobre políticas educativas que, analizados por medio de técnicas cualitativas, resultan de sesgo neoliberal y constantes a lo largo del tiempo. A partir de la incorporación de técnicas computacionales es posible analizar grandes volúmenes de datos no estructurados con técnicas estadísticas. Utilizando el blog de la institución se registran cambios en el léxico utilizado en la construcción de narrativas para el período 2010-2020, llegando a la conclusión de que los términos asociados a palabras clave siguen asociadas a palabras utilizadas por la ideología neoliberal. A través de diferents marcs estratègics, el Banc Mundial ha generat un conjunt de recomanacions sobre polítiques educatives que, analitzades per mitjà de tècniques qualitatives, resulten ser de biaix neoliberal i constants al llarg del temps. A partir de la incorporació de tècniques computacionals és possible analitzar grans volums de dades no estructurades amb tècniques estadístiques. Utilitzant el blog de la institució es registren canvis en el lèxic utilitzat en la construcció de narratives pel període 2010-2020, arribant a la conclusió que els termes associats a paraules clau segueixen associats a paraules utilitzades per la ideologia neoliberal.

Durant les últimes dècades, el tema fiscal s'ha convertit en una qüestió complicada dins de la societat espanyola. Segons una enquesta del CIS (2021, Cues 3332), la comunitat espanyola és conscient que actualment hi ha un alt percentatge de frau fiscal. Realment, Espanya, és un dels països on s'estima que hi ha més frau fiscal amb relació al continent Europeu (Lago, Fernández i Vaquero 2016). Per aquesta raó, és interessant analitzar aquest concepte i els condicionants que poden incidir sobre aquesta acció, és a dir, complir o no complir amb les obligacions fiscals (les responsabilitats envers el comportament real). Per altra banda, fent una revisió sobre la política espanyola i l'evolució del grau de confiança dels ciutadans durant aquests últims anys, s'ha pogut observar que la confiança de la població envers el sistema polític, i tot el que aquest inclou, ha format un pendent decreixent (Gràfic de l'indicador de confiança política del CIS, 2020), la qual es troba en punts molt baixos en comparació a anys anteriors. A partir d'aquestes dues realitats, tant en el tema fiscal com en la qüestió política, considero interessant fer una revisió/anàlisi de la vinculació que pot haver-hi entre aquests elements i les seves dinàmiques (globals) actuals. A partir d'aquests dos conceptes inicials (fiscalitat i confiança política), el que es vol intentar respondre és: Com la responsabilitat fiscal és condicionada pel comportament fiscal personal i la percepció de confiança sobre la gestió política espanyola? Aquesta possible correlació serà analitzada a partir d'una anàlisi quantitativa de dades secundàries (enquestes ja fetes), per tal de contestar de forma afirmativa o negativa les hipòtesis plantejades. Durante las últimas décadas, el tema fiscal se ha convertido en una cuestión complicada para la sociedad española. Según una encuesta del CIS (2021, Cues 3332), la comunidad española es consciente que actualmente hay alto porcentaje de fraude fiscal. En realidad, España es uno de los países donde se estima que hay más fraude fiscal en relación con el continente europeo (Lago, Fernández y Vaquero 2016). Por esta razón, es interesante analizar este concepto y los condicionantes que pueden incidir sobre esta acción, es decir, cumplir o no cumplir con las obligaciones fiscales (las responsabilidades ante el comportamiento real). Por otra parte, haciendo una revisión sobre la política española y la evolución del grado de confianza de los ciudadanos durante estos últimos años, se ha observado que la confianza de la población en el sistema político, y todo el que este incluye, ha formado un pendiente decreciente (Gráfico del indicador de confianza política del CIS, 2020), la cual se encuentra en puntos muy bajos en comparación con años anteriores. A partir de estas dos realidades, tanto en el tema fiscal como en la cuestión política, considero interesante hacer una comprobación/análisis de la vinculación que puede haber entre estos elementos y sus dinámicas (globales) actuales. A partir de estos dos conceptos iniciales (fiscalidad y confianza política), lo que se intenta responder es: ¿Cómo la responsabilidad fiscal está condicionada por el comportamiento fiscal personal y la percepción de confianza sobre la gestión política española? Esta posible correlación será analizada a partir de un análisis cuantitativo de datos secundarios (investigaciones ya hechas), para así confirmar o negar las hipótesis planteadas. During the last decades, the tax issue has become a complicated issue for the Spanish society. According to a CIS survey (2021, Cues 3332), the Spanish community is aware that there is currently a high percentage of tax fraud. In fact, Spain is one of the countries where it is estimated that there is more tax fraud in relation to the European continent (Lago, Fernández and Vaquero 2016). For this reason, it is interesting to analyze this concept and the conditioning factors that may have an impact on this action, i.e., to comply or not to comply with tax obligations (the responsibilities in the face of actual behavior). On the other hand, a review of Spanish politics and the evolution of the degree of confidence of citizens in recent years has shown that the population's confidence in the political system, and all that it includes, has been on a downward slope (Graph of the CIS political confidence indicator, 2020), which is at very low points compared to previous years. Based on these two realities, both on the fiscal issue and on the political issue, I consider it interesting to make a check/analysis of the linkage that may exist between these elements and their current (global) dynamics. From these two initial concepts (taxation and political trust), the question to be answered is: How is fiscal responsibility conditioned by personal fiscal behavior and the perception of trust in Spanish political management? This possible correlation will be analyzed on the basis of a quantitative analysis of secondary data (research already done), in order to confirm or deny the hypotheses put forward.

Les inèrcies de la institució educativa avancen a un ritme més pausat que els reptes socials que es plantegen, donant com a una de les conseqüències el fet que l'origen social continua sent un factor explicatiu de l'èxit educatiu.Són moltes les teories que apunten que l'economia global en la qual estem immersos requereix d'un augment dels requeriments educatius col·lectius. És en aquest context en el qual analitzarem l'accés a la Universitat des dels Cicles Formatius de Grau Superior partint de la hipòtesi que aquesta és una via que afavoreix la consecució del'objectiu d'augmentar els titulats superiors, sota un prisma d'equitat d'oportunitats.

El nostre treball té la pretensió de descriure la situació dels joves immigrants sense llar a la ciutat de Barcelona demostrant que la seva presencia a la nostra ciutat ha augmentat des del 2008 fins al present com també ho ha fet el sensellarisme en general. En revisar la literatura especialitzada constatem que la gent sense llar s'ha definit com un agregat de persones molt heterogeni, que l'única cosa que tenen en comú és una mateixa situació d'exclusió residencial. Per això en aquest treball busquem diferenciar i contraposar la idea d'agregat a la de col·lectiu centrant-nos en les diferents experiències d'aquests persones i concretament en les dels joves immigrants. Com apunten diversos estudis la manca d'una identitat compartida i projectada i aquesta manca de col·lectivització ha impedit que s'organitzessin per la defensa dels seus drets cap a un interès comú. La invisibilització dels diferents segments en la heterogeneïtat del grup de persones sense llar procedeix de la tradició punitiva assistencial i paternalista que ha anat conformant un subjecte passiu, al qual fins ara se li ha donat escasses oportunitats d'acte-organització i participació activa en la defensa de les seves necessitats i drets. A través de l'anàlisi de les enquestes a persones sense llar desenvolupades per la Fundació Arrels els anys 2019 i 2020 el treball descriu les característiques del sensellarisme a la nostra ciutat fent especial esment de les esperances i necessitats de les persones que no poden accedir a un habitatge. Nuestro trabajo tiene la pretensión de describir la situación de los jóvenes inmigrantes sin hogar en la ciudad de Barcelona demostrando que la suya presencia en nuestra ciudad ha aumentado desde el 2008 hasta el presente como también lo ha hecho el sinhogarismo en general. Al revisar la literatura especializada constatamos que la gente sin hogar se ha definido como un agregado de personas muy heterogéneo, que lo único que tienen en común es una misma situación de exclusión residencial. Por eso en este trabajo buscamos diferenciar y contraponer la idea de agregado a la de colectivo centrándonos en las diferentes experiencias de estas personas y concretamente en las de los jóvenes inmigrantes. Cómo apuntan varios estudios la carencia de una identidad compartida y proyectada y esta carencia de colectivización ha impedido que se organizaran por la defensa de sus derechos hacia un interés común. La invisibilitzación de los diferentes segmentos en la heterogeneidad del grupo de personas sin hogar procede de la tradición punitiva asistencial y paternalista que ha ido conformando un sujeto pasivo, al cual hasta ahora se le ha dado escasas oportunidades de acto-organización y participación activa en la defensa de sus necesidades y derechos. A través del análisis de las encuestas a personas sin hogar desarrolladas por la Fundación Arrels en 2019 y 2020 el trabajo describe las características del sinhogarismo en nuestra ciudad haciendo especial mención de las esperanzas y necesidades de las personas que no pueden acceder a una vivienda. Our work aims to describe the situation of young homeless immigrants in the city of Barcelona, demonstrating that their presence in our city has increased from 2008 to the present, as has homelessness in general. When reviewing the specialized literature, we find that homeless people have been defined as a very heterogeneous group of people, that the only thing they have in common is the same situation of residential exclusion. For this reason, in this work we seek to differentiate and counterpose the idea of the aggregate to that of the collective, focusing on the different experiences of these people and specifically those of young immigrants. How several studies point out the lack of a shared and projected identity and this lack of collectivization has prevented them from organizing for the defense of their rights towards a common interest. The invisibility of the different segments in the heterogeneity of the group of homeless people comes from the punitive care and paternalistic tradition that has been shaping a passive subject, who until now has been given few opportunities for act-organization and active participation in the defense of their needs and rights. Through the analysis of the homeless surveys carried out by the Arrels Foundation in 2019 and 2020, the work describes the characteristics of sensellarisme in our city, making special mention of the hopes and needs of people who cannot access a home.

L'evasió o frau fiscal és una de les grans problemàtiques per a qualsevol economia emmarcada dins del conjunt d'Estats del Benestar. Redueix la recaptació d'impostos, afectant així als serveis públics que reben els ciutadans i altera la distribució dels ingressos de manera impredictible (Alm, Gómez; 2008). A Espanya, aquest fenomen pren una especial importància, ja que, segons estimacions realitzades l'any 2009, va assolir els 59.515 milions d'euros. Dit d'una altra manera, més d'una cinquena part de l'economia espanyola escapa de la regulació de les institucions. (Recuero, 2014). És necessari abordar aquest fenomen des d'una perspectiva analítica, en una empresa d'explicar els fenòmens socials tot cercant els microfonaments a nivell individual (Llácer, 2014). Seguint aquesta visió, el procés que dóna lloc a l'existència del frau fiscal consta de tres fases. A la primera, les situacions socials en les que es troben els individus afecten als seus desitjos i creences, en aquest cas a la seva moral fiscal. En segon lloc, les seves creences i desitjos els condueixen a realitzar unes determinades accions; i finalment, el conjunt de les accions dels individus s'agreguen i donen lloc a un fenomen social, concretament a l'evasió o frau fiscal. El propòsit d'aquest article és analitzar el primer mecanisme del fenomen, és a dir, conèixer quins factors porten als individus a presentar una determinada moral fiscal. Segons la literatura sociològica, aquesta depèn tant de les característiques sociodemogràfiques de l'individu com dels factors culturals que l'envolten. Un d'aquests és la confiança en les institucions polítiques, la valoració de la seva gestió dels recursos i la percepció del nivell de corrupció que les caracteritza. I en aquest sentit, són claus els mitjans de comunicació, ja que esdevenen la principal via de comunicació entre les institucions polítiques i la ciutadania.

La investigación realiza la identificación de las posiciones existentes en torno a los paradigmas económico y social de la política laboral que existe en el Perú, a través del análisis de contenidos de las líneas de discusión en los principales diarios de prensa escrita peruana: El Comercio y La República. En el primero, se destacan las ideas vinculadas con el paradigma neoclásica o liberal de la política de empleo; mientas que, en el segundo, las líneas de discusión se alejan de dicho paradigma, acercándose más a otros como la postura keynesiana, institucional o estructuralista del mercado de trabajo

El presente trabajo de tesis pretende desarrollar toda una serie de instrumentos metodológicos para explorar los procesos de reparto de recursos y generación y mantenimiento de la desigualdad entre los seres humanos, a través de la construcción de una clasificación sistemática de prácticas de reparto en sociedades de pequeña escala (SPE). El reparto de alimentos es considerado como un rasgo característico de las sociedades humanas y no humanas, así como una de las formas más importante de cooperación por parte de la comunidad científica. Asimismo, el estudio de las causas que producen la desigualdad en el reparto de recursos en las sociedades humanas, así como los mecanismo que la acentúan o la atenúan, ha sido clave en el desarrollo de la Sociología. Los estudios tradicionales se han enfocado en las características individuales de sociedades específicas, a través del análisis de la práctica de reparto dominante identificada en cada sociedad. Posteriormente, en el contexto de la Ecología y la Biología Evolutivas se definieron diferentes modelos evolutivos con el fin de describir y explicar las prácticas de reparto en base a los beneficios hipotéticos que dichos modelos aportan a la supervivencia grupal y social del grupo. Sin embargo, la documentación etnográfica muestra que estos procesos socioeconómicos son el resultado de complejas formas de interacción social, resultantes en diferentes comportamientos y prácticas de reparto. Estas prácticas son características de cada grupo y se desarrollan en secuencias de varias etapas con específicas prácticas que se combinan de manera no excluyente. La combinación de prácticas en secuencias de reparto es diferente en cada sociedad. Este trabajo propone la adopción de un enfoque basado en el examen de la información etnográfica con una perspectiva cross-cultural, recopilando ejemplos concretos de prácticas de reparto que se desarrollan en diversas SPE de manera diaria. Para superar los estudios tradicionales y los modelos evolutivos, se hace necesario variar la escala de análisis, en este caso a través de un acercamiento desde la Sociología Analítica. Este tipo de análisis se basa en descender del nivel macro, donde solo observamos la existencia de un proceso de acción colectiva, al nivel micro, para identificar y estudiar a través de un análisis textual y crítico los mecanismos estructurales y sociales que generan las diferentes prácticas de reparto de recursos. Después, las prácticas identificadas son codificadas de acuerdo a los mecanismos que las generan. La clasificación sistemática resultante permite: ● Identificar y clasificar de manera sistemática y comparar las diferentes secuencias de reparto entre SPE. ● Desarrollar la traslación sistemática de información cualitativa en lenguajes cuantitativos y formales con el fin de avanzar en el desarrollo de distintos tipos de modelos y análisis sobre procesos sociales. ● Su aplicación a diversos casos de estudio actuales, ya que las prácticas de reparto identificadas no están adscritas a un sistema socioeconómico concreto. Finalmente, la clasificación sistemática sirve de base para la construcción de un modelo de simulación computacional basado en agentes (ABM) denominado MSP (Modelling Sharing Practices), en el que se implementa una sociedad virtual de acuerdo a información etnográfica empírica. A través de la implementación de protocolos de actuación basados en las secuencias de reparto sistematizadas, se realizan experimentos relativos a la Desigualdad (en condiciones de crecimiento natural 0, determinadas prácticas de reparto provocan mayor desigualdad en relación a los niveles de población), Supervivencia (en dichas condiciones, determinadas prácticas de reparto son más efectivas a largo plazo) y Resiliencia (en dichas condiciones, determinadas prácticas de reparto son más efectivas ante una crisis de recursos)., The present PhD thesis aims at developing a series of theoretical and methodological tools to explore the processes underlying resource sharing as well as the generation and persistence of inequality in human societies, by relying on a novel, systematic classification of sharing practices in small-scale societies (SSS). Food sharing is considered a distinguishing feature of both human and non-human societies, and the scientific community identifies it as one of the most important forms of cooperation. Likewise, the study of the causes that produce inequality in resource sharing within human societies, and the mechanisms that reinforce or attenuate it, have been a key aspect in the development of Sociology. Traditional studies have been focused on the individual characteristics of specific societies, through the analysis of the main sharing practice identified in every society. Later, different evolutionary models were defined within Evolutionary Ecology and Biology in order to describe and explain sharing practices, based on the hypothetic benefits these models add to the group physical and social survival. However, ethnographic sources show us that these socio-economic processes are the result of complex forms of social interaction, resulting in different behaviors and sharing practices. These practices are specific features of every society and are developed in sequences of various stages of sharing practices that combine in a not exclusive. The combination of practices in sharing sequences is different within each society. This thesis proposes the adoption of an approach based on the examination of the ethnographic information with a cross-cultural perspective, recording observable examples of daily sharing practices in different SSS. To overcome the limits of traditional studies and past evolutionary models, it is necessary to change the scale of analysis, in this case through an approach based on Analytical Sociology. This perspective is based on a shift from a macro level, in which we can only observe the presence of a collective action process, to a micro level, where it is possible to identify and investigate the social and structural mechanisms that generate the different sharing practices. Later, the practices identified are codified according to the mechanisms that generate them. The resulting systematic classification allows us to: • Identify, describe, classify, and compare the different sharing sequences of stages of SSS. • Develop the systematic translation of qualitative information into quantitative and formal language, with the aim of improve the development of different types of models and analysis about social processes. • apply the proposed approach to contemporary case studies, since sharing practices are not bound to a specific socio-economic system. Finally, the systematic classification serves as a basis for building an agent based model (ABM) called MSP (Modelling Sharing Practices), in which a virtual society based on ethnographic empirical information is implemented. Through the implementation of protocols of action based on the systematized sharing sequences, different experiments are performed in order to explore differential distribution of a series of parameters such as Inequality (in natural growth conditions 0, certain sharing practices cause more inequality in relation of population levels ), Survival (in these conditions, certain sharing practices are more effective in long-term) and Resilience (in these conditions, certain sharing practices are more effective when facing a resource crisis).

Conté: Treball de recerca, resum executiu i pòster El fenómeno de las ventanas rotas fue introducido por los autores Wilson y Kelling en los años 80, en el artículo "Ventanas rotas: La policía y la seguridad en los barrios . Los autores acercan el fenómeno de reproducción sistémica de los comportamientos incívicos surgidos a raíz de la aparición de rastros o huellas de actos desviados; así como la necesidad de tomar medidas basadas en el "incesante mantenimiento del orden público" a través del control de conductas desordenadas incipientes. (Wilson & Kelling, 1982, p. 80). El objetivo del texto que se presenta a continuación, se centra en el análisis de los mecanismos por los que se producen los procesos de sistematización de actos no normativos, es decir, las causas por las que el desorden puede convertirse en un fenómeno viral; tomando como hipótesis central del estudio que, los comportamientos mencionados, distan de la irracionalidad, y deben alejarse del estigma funcionalista, bajo el que son habitualmente caracterizados. A través de la comparación teórica de diferentes autores clásicos y contemporáneos de la sociología, psicología social y filosofía, se procurarán desvelar las casusas intrínsecas y extrínsecas que llevan a un sujeto a producir/reproducir acciones normativas y contranormativas, poniendo especial énfasis en los procesos de generalización de las acciones no normativas. Tomando como ejes principales los procesos de influencia, se irán desgranando cuáles son los elementos que aceleran y desaceleran éstos, así como el estudio concreto de las minorías. Antes, sin embargo, se hará una aproximación comparativa al término norma, a sus procesos de incorporación y seguimiento. El fenomen de les finestres trencades va ser introduït pels autors Wilson i Kelling en els anys 80, en l'article " Finestres trencades : La policia i la seguretat als barris". Els autors acosten el fenomen de reproducció sistèmica dels comportaments incívics sorgits arran de l'aparició de rastres o petjades d'actes desviats; així com la necessitat de prendre mesures basades en "l'incessant manteniment de l'ordre públic " a través del control de conductes desordenades quan encara són incipients. (Wilson & Kelling, 1982, pàg. 80). L'objectiu del text que es presenta a continuació, es centra en l'anàlisi dels mecanismes pels quals es produeixen els processos de sistematització d'actes no normatius, és a dir, les causes per les quals el desordre pot esdevenir un fenomen viral; prenent com a hipòtesi central de l'estudi que, els comportaments esmentats, disten de la irracionalitat sota i han d'allunyar-se de l'estigma funcionalista amb el qual són habitualment caracteritzats. Mitjançant la comparació teòrica de diferents autors clàssics i contemporanis de la sociologia, psicologia social i filosofia, es procuraran desvetllar les causes intrínseques i extrínseques que porten a un subjecte a produir/reproduir accions normatives i contranormativas, posant especial èmfasi en els processos de generalització de les accions no normatives. Prenent com a eixos principals els processos d'influència, s'aniran desgranant quins són els elements que acceleren i desacceleren aquests, així com l'estudi concret de les minories . Abans, però, es farà una aproximació comparativa al terme norma i als seus processos d'incorporació i seguiment. The Broken Window Theory was introduced by the authors Wilson and Kelling in the 1980s, in the article "Broken windows: "The police and neighborhood safety". The authors approach the phenomenon of systematic reproduction of anti-civic behavior caused by the appearance of traces or evidence of redirected behavior; such as the need to take action based on the "incessant upkeep of public order" through the control of emerging disorderly conduct. (Wilson & Kelling, 1982, p. 80). The objective of this paper centers on the analysis of the mechanisms which produce the process of systematization of non-normative acts, in short, the causes for which disorder can be converted into a viral phenomenon; taking as a main hypothesis that the study of aforementioned behaviors are far distant from irrationality and functionalist stigma under which they are often labeled. Through the comparison of the works of various classical and contemporary sociology, social psychology and philosophy theorists, it is hoped that the intrinsic and extrinsic causes which lead a subject to produce/reproduce normative and contra-normative actions will become apparent. A particular emphasis will be placed on the generalization process of non-normative actions. One of the main areas of influence of the process to be taken into account is that of identifying which elements can cause acceleration and deceleration, thus this study will focus on the minorities. Beforehand a comparative approximation of the term norm/rule and the process of incorporation and monitoring will also be made.

En aquest treball de tesi doctoral s’analitzen els processos de consum de marques i dels vincles humans generats a l’entorn dels primers, des d’una perspectiva eminentment sociològica. Les preguntes inicials de la recerca giren al voltant de, primer, què fa que hi hagi gent que consumeix marques determinades? i segon, com són i quin paper juguen en el consum els vincles generats a l’entorn del mateix? L’enfocament teòric-metodològic ha estat el desenvolupament d’una perspectiva que permetés estudiar el consum de marques i els vincles des de la seva gènesi. D’aquí l’orientació socio-motivacional de la investigació, a partir de l’articulació dels models psicoanalític i genètico-estructural. Concretament, s’ha abordat el consum de marques des de la seva eficàcia simbòlica, entesa no tant pels efectes sobre un acte de compra individual, sinó sobre l’estructuració de la imatge i les vivències del consum de les marques en els seus consumidors, així com els seus efectes motivacionals. És a dir, la configuració del desig, disposició o interès dels consumidors respecte de les marques estudiades, moment que es pressuposa com a previ als actes de compra. El treball empíric s’ha desenvolupat a partir de la investigació del consum de dues marques concretes: la metamarca ecològica (o consum ecològic) i la Harley-Davidson. Per aquesta raó, aquesta tesi pot considerar-se com un estudi exploratori de cassos. L’orientació metodològica ha consistit en una anàlisi concreta i ad hoc dels fenòmens proposats, a través de l’aplicació de les pràctiques qualitatives del grup de discussió, el grup triangular i l’entrevista oberta. En treball d’anàlisi s’inscriu en una orientació socio-hermenèutica, i ha seguit, fonamentalment, la denominada Anàlisi Sociològica del Sistema de Discursos (ASSD). L’objectiu bàsic en l’anàlisi interpretativa ha estat el de configurar les estructures motivacionals del consum i dels vincles de cada una de les marques estudiades, per tal de donar compte dels processos motivacionals típics que realitzen els seus consumidors. Això és, analitzar les imatges simbòliques, les representacions ideològiques i les actituds associades a les marques proposades i al seu consum, així com les lògiques motivacionals subjacents. Hem pogut constatar que el fenomen del consum de marques és un fenomen social caracteritzat per una profunda densitat simbòlica, en la que s’articulen les seves dimensions col·lectiva i personal. El que suposa que les marques i el seu consum són capaces d’evocar en els consumidors, sempre en funció dels contextos psicosocials d’aquests, multitud de significacions, sentits i emocions que en condicionen la imatge i els processos de consum. Els processos motivacionals es caracteritzen per la seva complexitat, la seva realitat dinàmica, conflictiva i no sempre directament conscient pels propis consumidors que els protagonitzen. Hem observat que el consum de marques diferenciades s’ubica en espais socials també diferenciats, que desenvolupen universos socio-culturals i simbòlics profundament dispars, condicionants de la mobilització d’elements i lògiques específiques i distintes en els processos motivacionals de cada una de les marques. De forma general podem afirmar que el consum ecològic s’orienta per principis reactius o defensius, ja siguin associats a representacions sobre qüestions socio-ambientals o relatives a la pròpia salut. En certa manera, el consum ecològic il·lumina un nou model de consumidor, en línia amb algunes anàlisis recents, preocupat pels valors de la seguretat, la simplificació, la qualitat, i per dinàmiques d’autocontrol, el coneixement en el consum, etc. Tot i això, el mateix model mostraria els seus propis límits, en la mesura que el consum ecològic expressa també una part de les desigualtats socials i la dualització cultural en les relacions de consum. El consum de Harley-Davidson manté un cert equilibri entre principis hedonistes, de gaudi, i actituds més centrades en la responsabilitat, en una imatge de marca que, tot i el seu eclecticisme, té la capacitat de resoldre determinats conflictes socio-personals. Les configuracions identitàries i l’experiència en el consum tindrien, efectivament, un paper motivacional important entre els consumidors de Harley-Davidson. Qüestió que, en part, està lligada a la relativa expansió del consum de la marca en un lògica ascendent, atípica en els processos de consum de marques o bens ociosos. En ambdós casos, el consum de les marques s’afirma com a dispositiu per a la diferenciació social i simbòlica dels consumidors, encara que a partir d’estratègies concretes diverses. Pel que fa els vincles, amb aquest treball podem matisar la tesi defensada per alguns autors que assenyalen l’espai del consum, i concretament del consum de marques, com a espai de reconstrucció dels vincles socials en tant que espai de compromís i solidaritat entre consumidors. Per contra, hem observat que les formes de sociabilitat en els contextos de consum de les marques estudiades són diverses, multidimensionals i ambivalents. Només en moments més aviat escassos, hem detectat formes de “vincle social”, entès –en termes generals- com a forma d’acceptació mútua de l’altre en la seva plena alteritat.

El objetivo de esta tesis doctoral es hacer un estudio dinámico sobre la difusión de rumores; es decir, una investigación que tenga en cuenta el análisis de los procesos de interacción social llevados a cabo por los agentes a lo largo del tiempo sobre cuatro diferentes topologías de redes y analizar los resultados emergentes relacionados con la difusión del rumor, el equilibrio de credibilidad y la acción colectiva. Para lo cual llevamos a cabo dos estrategias metodológicas complementarias. La primera consistió en hacer una aproximación empírica cuantitativa que nos permitió detectar los principales mecanismos individuales relacionados con la difusión, la credibilidad y la acción en base al rumor; es decir, comprender la acción individual. La segunda fue implementar un modelo basado en agentes (calibrado empíricamente con los resultados de nuestra primera aproximación) para analizar dinámicamente los procesos de difusión. Desde un punto de vista individual, nuestros datos mostraron que el interés, la ansiedad y la credibilidad en el rumor estuvieron relacionados con la acción de difundir el rumor. La creencia del emisor, la confianza y el nivel de encaje entre las creencias previas del receptor y el contenido del rumor estuvieron asociados con creencia del receptor. Finalmente, la acción según el contenido del rumor estuvo determinada por el interés en el rumor y su credibilidad. A nivel macro social, detectamos la emergencia de varios efectos de composición relacionados con los procesos de credibilidad y difusión. Por ejemplo, “el efecto estático de la credibilidad”, “el efecto iniciador”, “la determinación asimétrica”, “el efecto Festinger”, etc. El descubrimiento de estos efectos es prueba de que (1) los estudios de carácter dinámico producen diferentes resultados que los estudios transversales, (2) que la omisión de la estructura de red sobre la cual se desarrolla la difusión produce resultados ineficientes en términos de la evaluación de los resultados agregados y (3) que la simulación social como metodología de investigación es una buena forma de abordar este tipo de estudios., The aim of this PhD thesis is to study the dynamic spreading of rumors. This investigation takes into account the social interaction processes performed by agents on four different network topologies and analyzing the emerging results related to diffusion of the rumor, the balance of credibility and collective action. To do so, we conducted two complementary methodological strategies. The first one was to make a quantitative empirical approach that allowed us to identify key individual mechanisms related to diffusion, credibility and action based on rumor, that is, to understand individual action. The second one was to implement an agent-based model (empirically calibrated with the results of our initial approach) to dynamically analyze the diffusion processes. From an individual perspective, our data showed that interest, anxiety and rumor credibility were related to the action of spreading the rumor. The issuer's belief, trust and the level of fit between the receiver's prior beliefs and content of the rumor were associated with the belief of the receiver. Finally, the action based on the content of the rumor was determined by the interest in the rumor and credibility. At the macro social level, we identified the emergence of various composition effects related to credibility and diffusion processes. For example, “the static effect of credibility”, “starter effect”, “asymmetric determination”, “Festinger effect”, etc.. The discovery of these effects is proof that (1) dynamic studies yield different results than cross-sectional studies; (2) the omission of the network structure diffusion which develops over time produces poor results in the evaluation of the aggregated results and (3) the simulation social research methodology is an exceptional tool to address this type of study.

L’objectiu del treball és ajudar a la descripció del fenomen del canvi en els itineraris formatius superiors dels estudiants. L’anàlisi es realitza a partir de dades empíriques generades a la UAB durant l’any 2012 i en base als factors contextuals – socio-demogràfics, de perfil i context de l’estudiant – i motivacionals – de vocació acadèmica, vocació laboral, resultats acadèmics, condicions facilitadores, condicions d’empleabilitat, condicions econòmiques, influència de les amistats, estratègies adaptatives o d’oportunitat – que influeixen en les decisions de canvi dels estudiants. En les conclusions es reflexiona sobre les polítiques orientades a mantenir l’equitat en l’accés i en la permanència dels estudiants. El objetivo del trabajo es ayudar a la descripción del fenómeno del cambio en los itinerarios formativos superiores de los estudiantes. El análisis se realiza a partir de datos empíricos generados en la UAB durante el año 2012 y en base a los factores contextuales - socio-demográficos, de perfil y contexto del estudiante - y motivacionales - de vocación académica, vocación laboral, resultados académicos, condiciones facilitadoras, empleabilidad, condiciones económicas, influencia de las amistades, estrategias adaptativas o de oportunidad - que influyen en las decisiones de cambio de los estudiantes. En las conclusiones se reflexiona sobre las políticas orientadas a mantener la equidad en el acceso y en la permanencia de los estudiantes. The aim of this work is to help in the description of the phenomenon of change in itineraries by higher education students. The analysis is performed based on empirical data generated at UAB in 2012 and based on contextual - socio-demographic profile and background of the student - and motivational factors - the academic vocation, labor vocation, academic achievement, enabling conditions, employability, economic conditions, influence of friends, adaptive or opportunity strategies - that influence the decisions of the exchange students. The conclusions reflect on policies designed to maintain equity in access and permanence of students.

Les inèrcies de la institució educativa avancen a un ritme més pausat que els reptes socials que es plantegen, donant com a una de les conseqüències el fet que l'origen social continua sent un factor explicatiu de l'èxit educatiu.Són moltes les teories que apunten que l'economia global en la qual estem immersos requereix d'un augment dels requeriments educatius col•lectius. És en aquest context en el qual analitzarem l'accés a la Universitat des dels Cicles Formatius de Grau Superior partint de la hipòtesi que aquesta és una via que afavoreix la consecució del'objectiu d'augmentar els titulats superiors, sota un prisma d'equitat d'oportunitats.