Search

Una sociedad digital en cambio continuo; tecnologías de la 4a. Revolución Industrial: el proceso educativo en contextos digitales; ciudadanía digital, identidad y reputación digital Institucional; ciclo de vida de la ciencia abierta; la IA en la Educación.

The COVID-19 pandemic has shaken education around the globe due to the sudden closure of schools and universities. Undergraduate students have suffered the confinement while continuing their courses by Emergency Remote Teaching (ERT) from home. The objective of this research is to determine the opinions on ERT versus face-to-face classes of students enrolled in the Bachelor’s Degree of Industrial Technology Engineering at the Universitat Polite`cnica de Catalunya-BarcelonaTech (Spain). An end-of-semester online survey was sent to all the students enrolled in the 19/20 spring Chemistry subject. The students’ comments were analyzed using the constant comparison method. Six categories were created using an inductive method and student responses were classified according to these categories. In general, the results show that these students prefer face-to-face classes rather than the methodology used during the ERT. They also prefer classes via video-conference if remote teaching is required. There is a diminished perception of socialization with both instructors and peers. Some students positively value that their autonomous learning has improved, and would like to continue accessing the material online even if face-to-face classes were resumed. They also state that completing weekly exercises helped them stay connected to the subject and to sustain learning, and thank instructors for the efforts made to adapt the methodology to the exceptional situation. The information gathered will enable teaching staff to design a remote teaching methodology that meets students’ needs better than ERT, should further confinement be required by the authorities due to health emergencies or other types of catastrophic events. Peer Reviewed Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat

La pandèmia de la COVID-19 ha ocasionat el tancament d’universitats i la transició sobtada a l’aprenentatge a distància. Aquest context genera la necessitat d’entendre com ha estat l’experiència de l’estudiantat durant les classes en línia en la situació d’emergència sanitària. Aquest estudi té com a objectiu avaluar l’experiència de l’educació a distància durant la pandèmia de la COVID-19 mitjançant una enquesta anònima a 122 estudiants de segon, tercer i quart curs del Grau en Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). Els resultats mostren que el 58,2% de l’estudiantat ha disposat d’un espai d’estudi adequat malgrat que molts han experimentat problemes informàtics o de connexió a internet. Per altra banda, la percepció general és que les classes s’han adaptat correctament a la docència en línia, tot i que el 69,7% pensen que ha augmentat el temps dedicat a les assignatures. La resposta que ha tingut la universitat i el professorat envers la crisi sanitària es valora positivament per part dels i les estudiants. Finalment, l’estudi identifica bones pràctiques que seran de valor per la docència a distància, més enllà de la pandèmia

L'objectiu principal d'aquest projecte és seleccionar i exposar una sèrie de recursos disponibles a Internet, que permetin complementar o facilitar l'aprenentatge dels continguts de la titulació d'Enginyeria de Materials. Al llarg del treball es presenten un total de 124 animacions de diferents temàtiques. La majoria d'elles provenen de pàgines web d'universitats i centres involucrats en l'estudi de materials. També s'exposa una animació d'elaboració pròpia, així com el fonament teòric en què es basa. Cal destacar que l'ús d'applets en l'ensenyament d'Enginyeria de Materials no implica una despesa econòmica extra, i que està d'acord amb les directrius de generar els mínims residus i de fomentar la reducció en origen, establertes en el Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat de la UAB. Gràcies també a la facilitat d'ús, els applets tenen un futur prometedor en l'ensenyament de moltes matèries. The aim of this project is to select and expose a wide range of online available resources, which allow you to complement or facilitate learning Materials Engineering's contents. This work presents 124 animations about different topics. Most of them are from websites of universities and centers which are involved in the study of materials. In addition, a self-made animation, as well as the main theory behind it, is presented. The use of applets for teaching Materials Engineering involves no extra costs, and it also agrees with the guidelines of generating minimum waste and promoting reduction in the source, established in the UAB's Plan for the Sustainability. Furthermore, applets have a promising future in education due to their facility of use. Nota: Aquest document conté originàriament altre material i/o programari només consultable a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia.

Colombian government through the 1816 law from 2013, and attending the calls from UNESCO of promoting education for all, established rules to ensure the full exercise of the rights of people with educational needs in diversity. This paper presents the application of the Universal Design for Learning (UDL) guidelines to support an e-learning course of the Manuela Beltrán University with one student with ADHD symptoms. Results show a positive impact in the perception and learning outcomes of the student Colombia a través de la ley de 1816 a partir de 2013 y atendiendo a los llamamientos de la UNESCO para promover la educación para todos, estableció reglas para asegurar el pleno ejercicio de los derechos de las personas con necesidades educativas en la diversidad. Este artículo presenta la aplicación de las pautas del Diseño Universal para el Aprendizaje (UDL) para apoyar un curso de e-learning de la Universidad Manuela Beltrán con un alumno con síntomas de TDAH. Los resultados muestran un impacto positivo en la percepción y los resultados de aprendizaje del estudiante

Recentment un nou mètode docent basat en l’ús de les noves tecnologies està agafant embranzida i hi ha qui pronostica que revolucionarà el sistema educatiu actual. Es tracta dels cursos online massius oberts (MOOC). En aquesta línia, pel que fa a la trobada entre la divulgació de la ciència i l’ensenyament d’aquesta amb l’ús de la comunicació digital i les noves eines 2.0, l’ús dels MOOC ha estat estudiat i posat a lapràctica pels autors de la comunicació en forma de diversos cursos online de forma pionera a l’entorn

This paper presents a user model for students performing virtual learning processes. This model is used to infer the presence of Attention Deficit Hyperactivity Disorder (ADHD) indicators in a student. The user model is built considering three user characteristics, which can be also used as variables in different contexts. These variables are: behavioral conduct (BC), executive functions performance (EFP), and emotional state (ES). For inferring the ADHD symptomatic profile of a student and his/her emotional alterations, these features are used as input in a set of classification rules. Based on the testing of the proposed model, training examples are obtained. These examples are used to prepare a classification machine learning algorithm for performing, and improving, the task of profiling a student. The proposed user model can provide the first step to adapt learning resources in e-learning platforms to people with attention problems, specifically, young-adult students with ADHD Cet article présente un modèle d’utilisateur type chez les étudiants inscrits en mode d’apprentissage virtuels. Ce modèle est utilisé pour prévenir chez les élèves la présence de Troubles et Déficits d’Attention causés par l’Hyperactivité (TDAH). Le modèle est construit pour prendre en compte trois caractéristiques de l’utilisateur qui peuvent aussi être utilisées comme variables dans différents contextes. Ces variables sont : la conduite et comportement (CC), la performance (P) et l’état émotionnel (EE). Pour déduire le profil symptomatique de TDAH d’un étudiant et de ses altérations émotionnelles, ces fonctionnalités sont utilisées comme données dans un ensemble de règles de classification. Ces exemples sont utilisés pour préparer un algorithme d’apprentissage automatique de classification et permettent d’améliorer l’analyse du profil d’un élève. Le modèle d’utilisateur type peut offrir la première étape pour l’adaptation des ressources d’apprentissage aux plates-formes d’enseignement à distance pour des personnes atteintes de troubles de l’attention, en particulier chez les jeunes étudiants atteints de TDAH Este artigo apresenta um modelo de usuário para o desempenho dos estudantes nos processos de aprendizagem virtual. Este modelo é usado para inferir a presença de indicadores de Déficit de Atenção com Hiperatividade (TDAH) em um estudante. O modelo de usuários é construído considerando três características dos usuários, as quais podem também ser usadas como variáveis em diferentes contextos. Essas variáveis são: conduta de comportamento, desempenho de funções executivas e estado emocional. Para inferir o perfil sintomático do TDAH de um estudante e seus/suas alterações emocionais, estas características são usadas como entrada em um modelo de regras de classificação. Baseado no teste do modelo proposto, exemplos de treinamento são obtidos. Esses exemplos são usados para preparar um algoritmo de desempenho da preparação da classificação, e melhorar, a habilidade de perfilar um estudante. O modelo do usuário proposto pode prover o primeiro passo para adaptar os recursos de aprendizagem nas plataformas de aprendizagem virtual para pessoas com problemas de atenção, especificamente, estudantes que são adultos-jovens com TDAH Este artículo presenta un proceso de modelado de usuario, específicamente un modelado de estudiante, en un ambiente virtual de aprendizaje, que permite inferir la presencia o no de síntomas del Déficit de Atención e Hiperactividad (TDAH). El modelo de usuario es construido teniendo en cuenta tres características del estudiante: Conducta de comportamiento (BC), Rendimiento de funciones ejecutivas (EFP), y estado emocional (ES). Para inferir si un estudiante puede tener un perfil asintomático de TDAH, se usa un grupo de reglas de clasificación que usan los resultados obtenidos en cada característica como datos de entrada para su funcionamiento. Basados en las pruebas del modelo propuesto, se obtiene un grupo de entrenamiento que es usado para preparar un algoritmo de aprendizaje automático, el cual podrá realizar y mejorar la tarea de crear el perfil para cada estudiante de acuerdo a si presenta o no síntomas del TDAH o problemas de atención. Esto, puede ser el primer paso para ofrecer recursos de aprendizajes adaptados a las necesidades educativas de estudiantes que presenten este trastorno

An innovative higher education is the visible outcome of the combination of the proliferation of Information and Communication Technologies (ICT) and novel approaches in education. We position our paper in this context, describing the experience of using an automatic e-learning corrector and its impact on both academic results and aspects of student perception. A total of 333 students doing technical degrees took a basic business administration course and the field work was conducted within this framework. An e-learning platform called ACME_Business, which automatically corrected and assessed all the exercises proposed, was designed, developed and implemented as the novel element of the course. The validity of the proposal was tested at the Polytechnic School of the University of Girona in Catalonia (Spain). The results show that implementing the solution is helpful in the learning process and in monitoring courses and that its use improves academic results. The perception assessment showed that the students had a very good opinion of the learning experience using the proposed ICT tool. Beyond these highlighted benefits for students, teachers save time and effort, and their workload is reduced. The novelty of the solution lies in the enormous potential for personalisation, the full automatization of exercise generation, correction, feedback and grading, and the dual educational approach wherein students gain knowledge in business administration and mastery in spreadsheet use

The combination of two macro trends, Information and Communication Technologies' (ICT) proliferation and novel approaches in education, has resulted in a series of opportunities with no precedent in terms of content, channels and methods in education. The present contribution aims to describe the experience of using an automatic spreadsheet corrector, its perceived benefits as well as its impact on academic results. A total of 179 students coursing technical studies attended a basic course on business administration in the framework of which the field work was conducted. Perception assessment of students demonstrates a very good opinion about the learning experience using the proposed ICT tool. The user perception evaluation also shows that it is a valuable learning tool, while students who obtain a high final qualification are the ones that have been positively evaluated in the sessions using the automatic spreadsheet corrector. Beyond these highlighted benefits for students, teachers gain time, effort and workload reduction. The validity of the proposal is tested in the Polytechnic School of the University of Girona in Catalonia (Spain). The authors are grateful for the financial support from the University of Girona (Spain) MPCUdG2016/024. This work was also supported by the Catalan Government (Grant No.2014-SGR- 1232) and by the Spanish Government (Grant No. TIN2016-75866-C3-3-R)

Assessment in education via web tools, also known as e-assessment, deals with the effective use of technology to support a successful pedagogy. The aim of this study was to investigate learning outcomes and students' attitudes to online Moodle quizzes in order to improve instructional design. The research population included 204 college students enrolled in life sciences who participated in an introductory physics course. A blended learning model was used based on large, traditional face-to-face lectures, practice sessions held with smaller groups of about 25 students and a rich Moodle learning environment. Students' knowledge and understanding were assessed weekly, throughout the semester, using different methods: three ordinary, short, written tests and online quizzes in the Moodle environment. Students' attitudes to the online quizzes compared to the written tests were investigated by a questionnaire. Results indicate a generally positive attitude towards online quizzes with no differences with respect to gender. A positive significant relationship was found between attitudes and scores in online quizzes. Comparing between the first attempt and the last attempt at the last online quiz revealed significant improvements in the time spent solving the online quiz and in the grade. Three variables were found to be significant predictors of the grade in the final exam: science department, average grade in written tests and average grade in online quizzes. Learning outcomes and students' attitudes to online Moodle quizzes were used to improve instructional design demonstrating formative assessment in higher education.

L’any 2014 el departament d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors de la Universitat de Girona va aconseguir una de les ajudes per a la creació d’un curs MOOC (Massive Open Online Course), el qual va ser posat en línia mitjançant la plataforma Unigrades , creada per professorat del departament. Els MOOCs són cursos de formació a distància que han adquirit una gran importància els darrers anys en el món estudiantil. La posta en marxa del MOOC Digital Electronics va posar en evidència les mancances de la plataforma Unigrades, especialment en aspectes de treball cooperatiu i avaluació continuada. Val a dir que aquestes prestacions no estan tampoc ben resoltes en les plataformes existents més estandarditzades, per la qual cosa es va proposar el desenvolupament d’un programari orientat a resoldre aquestes mancances de manera efectiva, sobretot a l’hora d’avaluar el treball cooperatiu. El treball ha de desenvolupar les eines necessàries que permetin fer un seguiment del treball cooperatiu i una avaluació individual senzilla i eficaç per part del professorat. Ens caldrà trobar un equilibri entre les prestacions que necessitem i la complexitat en les solucions proposades. Les eines complexes de gestionar no són efectives, per la qual cosa sovint són abandonades pel professorat que les utilitza. Així doncs, per dur a terme aquest desenvolupament serà necessària la creació de nous mòduls que satisfacin totes les necessitats del professorat, però que tinguin una gestió agradable i senzilla

[EN] Weblogs use is becoming more common among university teachers so, it becomes increasingly necessary to define a good evaluation system. The evaluation criteria of a blog should consider the operation, appearance, evidence of the work done in both quality and quantity indicators for reflection and the level of participation and collaboration of students. Considering these aspects and to respond to those needs, we have chosen a rubric as a methodology for evaluating blogs. For the specific topic of blogs used in the subject of linear algebra course in ETSEIB of the Universitat Politècnica de Catalunya, two rubrics, one for self-assessment and peer assessment, and the second for evaluating student work by the teacher are proposed. This second rubric consists of 3 subrubrics, one for analyzing the formal part of the student blog (structure, spelling, language level, etc.) and the other two for evaluating projects that students must perform, [ES] El uso de weblogs se va haciendo más habitual entre los docentes universitarios por lo que, se hace cada vez más necesario definir un buen sistema de evaluación. Los criterios de evaluación de un blog deben tener en cuenta la operatividad, la apariencia, la evidencia del trabajo realizado tanto en calidad como cantidad, los indicadores de reflexión y el nivel de participación y colaboración de los estudiantes.Teniendo en cuenta estos aspectos y para responder a esas necesidades hemos elegido la rúbrica como metodología para la evaluación de blogs.Para el tema específico de blogs utilizados en la asignatura álgebra lineal cursada en la ETSEIB de la Universidad Politécnica de Cataluña, se proponen dos rúbricas, una para la auto-evaluación y evaluación por pares, y la segunda para evaluar el trabajo del estudiante por parte del docente. Esta segunda rúbrica consiste en 3 sub-rúbricas, una para analizar la parte formal del blog del alumno (estructura, ortografía, nivel de idioma, entre otros) y las otras dos para evaluar los proyectos que los estudiantes deben realizar.

[EN] In this study the effectiveness of an innovative approach in the field of higher education consisting of the use of educational blogs as a teaching tool is analyzed. This experience has been carried out on groups of a linear algebra course first year of the grade of engineering taught at the School of Industrial Engineering of Barcelona (ETSEIB) of the Polytechnic University of Catalonia (UPC). The result of experience shows that this educational resource emphasizes learning over teaching, promoting self-employment, participation, interaction and collaboration of students. Edublogs's own characteristics make that with a basic knowledge of digital technology, are an easy to use in general and particularly for students coming to the university have since born after 1990 and therefore are native digital, [ES] En este trabajo se analiza la eficacia de una experiencia de innovación en el ámbito de la educación superior consistente en el uso de blogs educativos como herramienta didáctica. Dicha experiencia se ha llevado a cabo en los grupos de la asignatura de Álgebra lineal de primer curso de la titulación de grado impartida en la Escuela Superior de Ingenieros Industriales de Barcelona (ETSEIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).El resultado de la experiencia muestra que este recurso educativo acentúa el aprendizaje por encima de la enseñanza, potenciando el trabajo autónomo, la participación, la interacción y la colaboración de los estudiantes. Las características propias de los edublog hacen que con unos conocimientos básicos sobre tecnología digital, sean una herramienta fácil de utilizar en general y en particular para los estudiantes que llegan a la universidad ya que han nacido a partir del año 1990 y por tanto, son nativos digitales.

En este artículo se proporcionan ideas de cómo organizar recursos interesantes ligados a la docencia y al aprendizaje, así como a la gestión de los mismos, utilizando Symbaloo para facilitar y hacer más agradable y cómodo su uso a profesores y a alumnos. This article gives ideas on how to organize the resources of interest related to learning and teaching, and managing them using Symbaloo to facilitate and make use for teachers and students more enjoyable and visual.

L'ACME és una plataforma d'e-learning utilitzada a la Universitat de Girona que permet la correcció automètica d'un gran nombre d'exercicis de tipologies variades via web. Actualment s'utilitza com a eina de seguiment del treball diari dels alumnes en moltes carreres i facultats de la Universitat de Girona, que els permet consolidar la matèria explicada a classe. Actualment tots els fitxers que contenen la implementació dels exercicis definits a l'ACME estan en format LATEXi segueixen uns formats d'escriptura concrets, no estàndards i molts defiits per a la seva posterior lectura i interpretació. Aquesta alta especificitat i manca d'estandardització fa difícil l'aprenentatge de l'escriptura per part dels professors que volen fer servir l'ACME. La majoria d'ells es limiten a escriure exercicis nous a partir d'exercicis antics, desconeixen per complet si amb la tipologia d'exercici que utilitzen estan fent servir tot el potencial, o no, que permet l'eina. És en aquest punt que neix aquest Projecte Final de Carrera amb la intenció de desenvolupar una eina que permeti facilitar, millorar i ampliar la metodologia d'escriptura de nous exercicis a l'ACME. L'objectiu d'aquest Projecte Final de Carrera era desenvolupar una metodologia d'escriptura d'exercicis diferent, innovadora i a l'abast de qualsevol professor per poder crear nous tipus d'exercicis amb facilitat i sense haver de necessitar coneixements sobre programació

Aquest projecte pretén aconseguir un Campus Virtual més flexible i més obert, on el professorat pugui fer una gestió més acurada i específica dels seus espais de docència, a més de poder crear-se d’altres espais organitzant els grups de matrícula de la forma que més li convingui. La idea és canviar la manera com s’aprovisiona actualment el Campus Virtual amb les dades de gestió acadèmica per tal d’aconseguir un campus on el professorat tingui totes les eines i dades disponibles per a que les pugui utilitzar de la manera que cregui més adient, i no d’una manera predefinida i tancada com es feia fins ara, on el professorat es trobava un espai per cada assignatura que impartia, però no en podia modificar gairebé res. A banda d’aquest objectiu fonamental, aquest treball facilitarà en gran mesura les tasques realitzades per l’equip que gestiona el Campus Virtual en els processos de gestió d’espais de docència i del tractament dels seus participants en sincronització amb els sistemes origen.

La plataforma ACME (Avaluació Continuada i Millora de l’Ensenyament) va ser creada l’any 1998 per un grup de professors del departament d’Informàtica i Matemàtica Aplicada. L’ACME es va concebre com una plataforma d’e-learning, és a dir, un sistema que mitjançant l’ús d’Internet afavorís l’aprenentatge, permeten la interactivitat entre l’alumne i el professor. La creació de la plataforma ACME tenia com a objectiu reduir el fracàs dels alumnes en les assignatures de matemàtiques, però degut a l’èxit que va suposar en aquestes, es va decidir incorporar la metodologia de treball ACME a altres disciplines com la programació, les bases de dades, la química, l’economia, etc. de manera que actualment es poden desenvolupar activitats ACME en moltes disciplines. Actualment l’ACME s’utilitza com a complement a les classes presencials, on el professor exposa de manera magistral els conceptes i resol algun exercici a mode d’exemple, per a que després l’alumne, utilitzant la plataforma ACME, intenti resoldre els exercicis proposats pel professor. L’objectiu d’aquest projecte és desenvolupar l’anàlisi, disseny i implementació de les modificacions necessàries a incorporar a la plataforma ACME per tal de millorar el gestor de grups, els exercicis Excel i finalment permetre el treball en grup. El projecte consta de tres parts: millorar les interfícies del professor i de l’alumne, la millora del exercicis Excel i la resolució d’exercicis en grup

La plataforma ACME (Avaluació Continuada i Millora de l’Ensenyament) va ser creada l’any 1998 per un grup de professors del departament d’Informàtica i Matemàtica Aplicada de la Universitat de Girona. L’ACME es va concebre com una plataforma d’e-learning, és a dir, un sistema que mitjançant l’ús d’Internet afavorís l’aprenentatge, permeten la interactivitat entre alumne i professor sobre un temari comú. Actualment l’ACME s’utilitza com a complement a les classes presencials, on el professor exposa de manera magistral els conceptes i resol algun exercici a mode d’exemple, per tal que després l’alumne, utilitzant la plataforma ACME, intenti resoldre els exercicis proposats pel professor L’objectiu d’aquest Projecte Final de Carrera és desenvolupar l’anàlisi, disseny i implementació de les modificacions necessàries a incorporar a la plataforma ACME per tal de generar documents PDF dels exercicis de l’ACME. El projecte consta de tres parts: Permetre que l’alumne sigui capaç d’obtenir un fitxer en el qual hi hagin tots els exercicis de l’assignatura escollida, El professor també podrà obtenir el dossier d’un alumne en concret, permetre que el professor pugui generar un dossier de problemes base a partir dels exercicis que hagi seleccionat del repositori i permetre que el professor pugui generar un conjunt de dossiers de problemes per a després repartir entre els seus alumnes

Las autoras y autores de este libro ofrecen una descripción de la evolución general del e-learning apuntando los elementos clave hacia los que debe ir evolucionando. Parten de la experiencia y la práctica contrastada con las investigaciones sobre el tema. A lo largo de los distintos capítulos nos muestran cómo vive un estudiante virtual, su papel y la manera en que plantea y organiza sus actividades; nos acercan al profesorado analizando su rol en el diseño de la formación y la comunicación con los estudiantes; hablan de la colaboración, analizando cómo diseñar actividades colaborativas y señalando sus ventajas y límites; describen los diferentes recursos de aprendizaje que podemos disponer en el diseño de los cursos y, por último, acompañan nuestra mirada hacia el futuro próximo analizando las tendencias y los retos a los que debemos hacer frente para construir el e-learning del siglo XXI. Les autores i autors d'aquest llibre ofereixen una descripció de l'evolució general de l'e-learning apuntant els elements clau cap als que ha d'anar evolucionant. Parteixen de l'experiència i la pràctica contrastada amb les investigacions sobre el tema. Al llarg dels diferents capítols ens mostren com viu un estudiant virtual, el seu paper i la manera com planteja i organitza les seves activitats; ens acosten al professorat analitzant el seu rol en el disseny de la formació i la comunicació amb els estudiants; parlen de la col·laboració, analitzant com dissenyar activitats col·laboratives i assenyalant els seus avantatges i límits; descriuen els diferents recursos d'aprenentatge que podem disposar en el disseny dels cursos i, finalment, acompanyen la nostra mirada cap al futur pròxim analitzant les tendències i els reptes als que hem de fer front per construir l'e-learning del segle XXI. The authors of this book provide a general description on the evolution of e-learning and how it have to evolve. It is shown how virtual students live their role and how activities are planned and organized; approaching the professor's role in designing the activities and communication with students, etc.

Durante los últimos años, diversas instituciones y universidades han comenzado a experimentar con el m-learning y Facebook a través de diferentes proyectos como parte de sus metodologías de aprendizaje y como una oportunidad para trabajar con los jóvenes. Sin embargo, poco se sabe de las percepciones y experiencias que pueden obtener estudiantes de diseño sobre este tema. En este estudio 24 estudian - tes han completado sus actividades de aprendizaje durante dos meses, utilizando un smarthphone y la popular red social Facebook. Al final del plazo, los estudiantes participaron además en un grupo de discusión para expresar sus experiencias. Los resultados indicaron que los estudiantes utilizaron Facebook como parte de su rutina diaria y que fueron creadores de contenido proporcionando estos a otros. Además los resultados indican que durante el primer mes perdieron mucho tiempo observando contenidos propuestos en Facebook, que después comentaron. El grupo en Facebook fue utilizado para la interacción social principalmente con otros estudiantes y el profesor, como un complemento a las sesiones presenciales. Los resultados obtenidos y el empleo de estrategias, puede ayudar a la concep - tualización del m-learning y mostrar como Facebook puede funcionar como un entorno de aprendizaje para apoyar la enseñanza y aprendizaje en el área del diseño., During recent years, many institutions and universities have started to experiment with mobile learning and facebook through different projects as part of their e-learning methodology, like an oportunity for work with young adults. However, little is known about the perceptions and experiences with design students.In this study, 24 undergraduates completed learning activities for two months, using a smarthphone and the popular social networking site, Facebook. At the end of the term, the students also participated a focus group. The results indicated that students use Facebook as part of their daily routine and they were the creators disseminating content to others. Also the results indicated the first month they spent more time observing content on Facebook than actually posting content. Facebook’s group was used for social interaction, primarily with students and the professor like a complemet to the face to face class. The experience gained and the employment of strategies, can assist with the conceptualization of mobile learning, and show Facebook as a learning environment to support teaching and learning in the design area.

Twitter y otras redes sociales de microblogging ofrecen la posibilidad de comunicarse con todo el planeta, haciendo uso de tan sólo 140 caracteres, esta aparente limitación obliga al usuario a compartir lo esencial, a mostrar los enlaces del mundo con el que interactúa. El eje principal de este trabajo se basa en que las redes sociales de microblogging suponen una ventana al conocimiento informal, al autoaprendizaje y a la creación de redes aplicadas al conocimiento, útiles para la orientación en las aulas. Estas y otras plataformas poseen la característica de motivar a los estudiantes reduciendo las distancias físicas y psicológicas entre alumno y profesor, incrementando la confianza en el alumno e implicándolo en su propio aprendizaje. Para ello implementamos el uso de estas redes sociales, antes, durante y después de cada clase de tipo teórico-práctico. El material de presentación utilizado para las clases posee la posibilidad de transmitir y seguir en directo la actividad realizada durante las clases, tanto del docente como del alumnado. El uso de etiquetas que permitan clasificar, indexar y finalmente recuperar lo expuesto o generado en clase mediante búsquedas, convierten las clases convencionales de tipo unidireccional, en una conversación más interactiva de todos a todos, que permite generar ideas, repasar contenidos y sobretodo recuperar esta información siempre que se desee. El uso de redes sociales y más concretamente redes sociales de microblogging tienen un gran potencial, por ser algo novedoso, que implica la participación y la conversación con el alumnado, rompiendo barreras y generando aprendizaje informal y sobre todo permite ayudar a la autogestión del aprendizaje. Varios millones de personas en todo el mundo utilizan y comparten información en estas plataformas. Al ser herramientas nacidas en entornos TIC permiten ser integradas, agregadas y controladas por parte del docente con mucha flexibilidad y su carácter de ubicuidad espacio-temporal las hacen idóneas para resumir lo expuesto en clase, aportar ejemplos, conversar, compartir, consultar y sobretodo implicar al alumno en la dinámica de aprendizaje y en la creación de su propio material de trabajo. Además resulta relativamente fácil integrar redes sociales de microblogging en el aula, sólo es necesaria una conexión a internet y hacer uso de los servicios generales gratuitos ya existentes. Su facilidad de consulta e integración con servicios como la telefonía móvil o entornos de e-Learning, convirtiendo a estas redes sociales en la conversación que dinamizará las aulas. En este contexto, el presente trabajo parte del modelo de aceptación tecnológica (TAM) de Davis et al. (1989) al que se incorporan algunos de los constructos más utilizados en la literatura científica. Estos constructos son el papel relevante de las normas subjetivas (NS) y de la imagen social (IMAGE) en el uso de tecnologías de la información estructuradas en redes sociales. Para ello un cuestionario fue aplicado a 135 alumnos de diversas titulaciones de Grado y Diplomatura de la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la Universidad de Granada. Los datos obtenidos permitieron desarrollar un modelo de Ecuaciones Estructurales con los anteriores constructos. Del análisis resulta un modelo de comportamiento de uso de las redes sociales muy robusto y parsimonioso que demuestra las hipótesis de investigación planteadas, poniendo de manifiesto que la adecuación del uso de modelos TAM ampliados (como el presente) para explicar la aceptación de instrumentos metodológicos basados en tecnologías de la información

L’ACME és una plataforma d’e-learning orientada a la correcció automàtica d’exercicis. Cada alumne té un dossier personalitzat d’exercicis, on cada exercici pot tenir una forma particular de correcció amb un nucli corrector diferent. Actualment l’ACME té diversos tipus d’exercicis entre ells hi ha: els matemàtics, els de programació, els de bases de dades relacionals, tipus tests, cert o fals, etc. Tot i tenir molts tipus d’exercicis de correcció automàtica, l’ACME no disposa de gaires exercicis de correcció manual, ni de treball en grup ni tampoc sistemes per avaluar de forma correcta els exercicis d’aquesta tipologia. Altres mancances del sistema les trobem en que no disposa de cap sistema d’importació i exportació de les assignatures i és per això que quan s'acaba un curs, si el professor vol repetir el mateix l'any següent ho ha de tornar a introduir tot. El que es pretén amb aquest és incorporar un conjunt de nous mòduls a l’ACME que permetin als usuaris facilitar les seves tasques i la interacció entre ells intentant cobrir les diferents mancances que hi ha.

Les autores i autors d'aquest llibre ofereixen una descripció de l'evolució general de l'e-learning apuntant els elements clau cap als que ha d'anar evolucionant. Parteixen de l'experiència i la pràctica contrastada amb les investigacions sobre el tema. Al llarg dels diferents capítols ens mostren com viu un estudiant virtual, el seu paper i la manera com planteja i organitza les seves activitats; ens acosten al professorat analitzant el seu rol en el disseny de la formació i la comunicació amb els estudiants; parlen de la col·laboració, analitzant com dissenyar activitats col·laboratives i assenyalant els seus avantatges i límits; descriuen els diferents recursos d'aprenentatge que podem disposar en el disseny dels cursos i, finalment, acompanyen la nostra mirada cap al futur pròxim analitzant les tendències i els reptes als que hem de fer front per construir l'e-learning del segle XXI. Las autoras y autores de este libro ofrecen una descripción de la evolución general del e-learning apuntando los elementos clave hacia los que debe ir evolucionando. Parten de la experiencia y la práctica contrastada con las investigaciones sobre el tema. A lo largo de los distintos capítulos nos muestran cómo vive un estudiante virtual, su papel y la manera en que plantea y organiza sus actividades; nos acercan al profesorado analizando su rol en el diseño de la formación y la comunicación con los estudiantes; hablan de la colaboración, analizando cómo diseñar actividades colaborativas y señalando sus ventajas y límites; describen los diferentes recursos de aprendizaje que podemos disponer en el diseño de los cursos y, por último, acompañan nuestra mirada hacia el futuro próximo analizando las tendencias y los retos a los que debemos hacer frente para construir el e-learning del siglo XXI. The authors of this book provide a general description on the evolution of e-learning and how it have to evolve. It is shown how virtual students live their role and how activities are planned and organized; approaching the professor's role in designing the activities and communication with students, etc.

Una de las competencias básicas en la formación de las maestras y maestros es el tratamiento de la información y la competencia digital. Esta comunicación muestra el desarrollo de una metodología de enseñanza-aprendizaje aplicada con los estudiantes de las titulaciones de Maestro en las distintas especialidades, que les permite desarrollar las competencias específicas de las asignaturas junto con la competencia digital correspondiente a la categoría de competencias básicas o transversales. Esta metodología se caracteriza básicamente por la utilización de herramientas Web 2.0, accesibles y gratuitas.

La experiencia de tres cursos previos ha permitido afrontar con seguridad el reto de la implantación del grado en la asignatura de primer curso y primer cuatrimestre "Introducción a la Arquitectura". Pese a las dificultades del horario impuesto que ha impedido una traslación literal deseable, nuevamente las herramientas 2.0 se han convertido en básicas para la introducción del alumno, incentivando el interés del alumno y favoreciendo su aprendizaje a través de su propia autogestión. Tanto el proceso como los resultados obtenidos justifican el papel de estas herramientas cara a la consecución principal del objetivo aprender a saber ver y saber entender la arquitectura

En aquesta experiència de col•laboració s'han combinat les capacitats i necessitats d'alumnes de dos titulacions ben diferents (informàtica i educació infantil). Amb l'objectiu de dissenyar e implementar una serie de pàgines web sobre temàtiques treballades a diverses assignatures, s'han format equips heterogenis. Aquesta heterogeneïtat ha facilitat la definició del rolls i responsabilitats dins de l'equip. Els resultats obtinguts han estat sorprenents tant per la seua qualitat tècnica i de continguts, com per les habilitats adquirides pels alumnes de les dues titulacions

Teachers of the course Introduction to Mathematics for Engineers at the UOC, an online distance-learning university, have designed, developed and tested an online study material. It includes basic pre-university mathematics, indications for correct follow-up of this content and recommendations for finding appropriate support and complementary materials. Many different resources are used, depending on the characteristics of the contents: Flash sequences, interactive applets, WIRIS calculators and PDF files. During the last semester, the new study material has been tested with 119 students. The academic results and student satisfaction have allowed us to outline and prioritise future lines of action. Teachers of the course Introduction to Mathematics for Engineers at the UOC, an online distance-learning university, have designed, developed and tested an online study material. It includes basic pre-university mathematics, indications for correct follow-up of this content and recommendations for finding appropriate support and complementary materials. Many different resources are used, depending on the characteristics of the contents: Flash sequences, interactive applets, WIRIS calculators and PDF files. During the last semester, the new study material has been tested with 119 students. The academic results and student satisfaction have allowed us to outline and prioritise future lines of action.

L'objectiu principal d'aquest Projecte Final de Carrera és desenvolupar l'anàlisi, disseny, implementació i integració dins la plataforma ACME d'un modul corrector de diagrames de classes, com a eina de treball en el disseny conceptual de bases de dades. El corrector és una eina que permet comparar diagrames de classe i indicar si són correctes respecte la solució del professor o indicar els errors per tal d'orientar als alumnes

Peer-reviewed In this paper we analyze the curricula selection behavior of students enrolled into a Computer Engineering degree degree and we compare the two main available possibilities: one is following the preplanned "per semester" structure, and the other is following what is named "progressive degrees", which allow students to obtain certificates in several areas related to professional competences. Although this second strategy is supposed to provide a better lifelong learning experience, results show that students do not strictly follow it, mainly because of the difficulties of the proposed scheduling.

En la educación superior, el aprendizaje colaborativo comienza a ser una realidad existiendo múltiples experiencias en torno al mismo, pero aún queda un largo camino por recorrer para que éste se generalice y se realice con garantías de éxito, rompiendo con la cultura del individualismo existente

Les blogs et les wikis sont de plus en plus utilisés par les enseignants comme supports d’activités, objectifs pédagogiques ou modalités d’évaluation. Ces outils électroniques sont généralement appréciés et analysés en fonction des utilisations ou des usages pédagogiques qu’ils permettent au sein de la classe, que celle-ci soit traditionnelle ou virtuelle. Ce que nous proposons ici est un point de vue complémentaire et encore relativement méconnu : la description, par l’exemple, de l’intérêt d’un outil de publication souple et facile d’emploi, tel que l’est le wiki, non en fonction de son utilisation par un enseignant, dans sa classe, mais en fonction de ce que ce wiki peut faire POUR l’enseignant, dans son bureau

Objectiu: L'escenari contemporani de la salut pública exigeix innovacions en els programes de postgrau de salut. L'èmfasi en la formació continuada, l'actuació en xarxa i els vincles més flexibles entre la docència i els serveis desafien les institucions d'educació. Es reformulen els mètodes d'ensenyament i es revisa l'estructura curricular. D'altra banda, sobren testimonis de la capacitat de les tecnologies d'informació i comunicació per a produir innovació i col·laboració. Aquest estudi presenta l'aplicació pilot d'un instrument en adaptació, que permet avaluar els usos quotidians d'aquestes tecnologies en la docència de postgraus de salut. Mètodes: A través de la Xarxa es va passar una enquesta a 350 de docents d'un centre de postgrau a Barcelona (Espanya). En l'escala de Likert, es van avaluar les necessitats, les creences i la comoditat amb les tecnologies. També se'n van investigar els usos i la participació en xarxes. Resultats: La taxa de resposta va ser del 25% (89), el temps mitjà per a emplenar va ser de 10 minuts. L'ús de les tecnologies es va revelar instrumental, amb poc èmfasi en recursos associats a la innovació i a les xarxes. Conclusions: Els resultats són discutits sota dues perspectives. En primer lloc, respecte al procés de validació de l'instrument, i en segon, es discuteix de forma preliminar l'aparent dissonància entre les dades aportades i la forta aposta pel potencial de les tecnologies d'informació i comunicació. Objective: The current state of public healthcare calls for innovations in postgraduate courses. Emphasis on lifelong education, networking performance and more flexible links between the area of teaching and actual healthcare services all pose a major challenge to education institutions. Teaching methods are being redefined and syllabus structures revised. But while ther has been much discussion in the literature on the capacity of ICTs to bring about innovation and collaboration, there is very little real evidence to back this idea. This study presents a pilot test of an instrument which is being developed to allow the assessment of everyday uses of ICTs in teaching postgraduate healthcare courses. Methods: Through the Internet, a Likert-scale survey was conducted on 350 teachers of a postgraduate education centre in Barcelona, Spain, evaluating needs, beliefs and comfort with technology as well as teacher participation in networks. Results: The 89 respondents (25%) took, on average, ten minutes to fill out the questionnaire. The use of technology was instrumental, with little emphasis on resources related to innovation and networks. Conclusions: The results are discussed from the points of view of the validation of the instrument and the apparent dissonance between the presented data and the strong bet on the potential of information and communication technologies. Objetivos: El escenario contemporáneo de la salud pública exige innovaciones en los programas de posgrado de salud. El énfasis en la formación continuada, la actuación en red y los vínculos más flexibles entre la docencia y los servicios desafían a las instituciones de educación. Se reformulan los métodos de enseñanza y se revisa la estructura curricular. Por otra parte, sobran testimonios de la capacidad de las tecnologías de información y comunicación para producir innovación y colaboración. Ese estudio presenta la aplicación piloto de un instrumento en adaptación, que permite evaluar los usos cotidianos de esas tecnologías en la docencia de posgrados de salud. Métodos: A través de la red se pasó una encuesta a 350 docentes de un centro de posgrado en Barcelona (España). En la escala Likert, se evaluaron las necesidades, las creencias y la comodidad con las tecnologías. Se indagó por sus usos y por la participación en redes. Resultados: La tasa de respuesta fue del 25% (89), el tiempo medio para cumplimentar fue de 10 minutos. El uso de las tecnologías se reveló instrumental, con poco énfasis en recursos asociados a la innovación y a las redes. Conclusiones: Los resultados son discutidos bajo dos perspectivas. En primer lugar, respecto al proceso de validación del instrumento, y en segundo, se discute de forma preliminar la aparente disonancia entre los datos aportados y la fuerte apuesta en el potencial de las tecnologías de información y comunicación.

Una forma de mostrar les competències (i d’avaluar-ne la seva progressió) que permetés una continuïtat i un procés amb sentit, tant pels alumnes com per als tutors, era a partir de la creació d’uns blocs, en els que, de forma setmanal, els alumnes aportessin les seves experiències i els seves reflexions, i a partir dels quals els tutors poguessin valorar la progressió de l’alumnat, prenent com a referència les competències. Vam optar pel bloc que, en el marc dels entorns 2.0, és un espai que difon la veu de cada educador i on poder compartir, i construir conjuntament un coneixement significatiu i funcional

This paper attempts to shed light on the competencies a teacher must have in order to teach in online university environments. We will relate a teacher training experience, which was designed taking into account the methodological criteria established in line with previous theoretical principles. The main objective of our analysis is to identify the achievements and difficulties of a specific formative experience, with the ultimate goal of assessing the suitability of this conceptualmethodological framework for the design of formative proposals aiming to contribute to the development of teacher competencies for virtual environments. This paper attempts to shed light on the competencies a teacher must have in order to teach in online university environments. We will relate a teacher training experience, which was designed taking into account the methodological criteria established in line with previous theoretical principles. The main objective of our analysis is to identify the achievements and difficulties of a specific formative experience, with the ultimate goal of assessing the suitability of this conceptualmethodological framework for the design of formative proposals aiming to contribute to the development of teacher competencies for virtual environments.

L’objectiu principal d’aquest projecte és seleccionar i exposar una sèrie de recursos disponibles a Internet, que permetin complementar o facilitar l’aprenentatge dels continguts de la titulació d’Enginyeria de Materials. Al llarg del treball es presenten un total de 124 animacions de diferents temàtiques. La majoria d’elles provenen de pàgines web d’universitats i centres involucrats en l’estudi de materials. També s’exposa una animació d’elaboració pròpia, així com el fonament teòric en què es basa. Cal destacar que l’ús d’applets en l’ensenyament d’Enginyeria de Materials no implica una despesa econòmica extra, i que està d’acord amb les directrius de generar els mínims residus i de fomentar la reducció en origen, establertes en el Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de la UAB. Gràcies també a la facilitat d’ús, els applets tenen un futur prometedor en l’ensenyament de moltes matèries. The aim of this project is to select and expose a wide range of online available resources, which allow you to complement or facilitate learning Materials Engineering’s contents. This work presents 124 animations about different topics. Most of them are from websites of universities and centers which are involved in the study of materials. In addition, a self-made animation, as well as the main theory behind it, is presented. The use of applets for teaching Materials Engineering involves no extra costs, and it also agrees with the guidelines of generating minimum waste and promoting reduction in the source, established in the UAB’s Plan for the Sustainability. Furthermore, applets have a promising future in education due to their facility of use. Nota: Aquest document conté originàriament altre material i/o programari només consultable a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia.

La Universidad se ve en la necesidad de adaptarse a un entorno abierto de colaboración donde la producción y la divulgación del conocimiento no son procesos exclusivos de las instituciones científicas tradicionales. Su participación en la sociedad red pasa por construir una identidad digital que entre en diálogo con todos los actores y participantes en la construcción de conocimiento. Para ello necesita redefinir su papel en la sociedad y tomar decisiones clave sobre su postura ante los elementos característicos de la cultura digital: la participación, la remediación y el bricolaje. Esta identificación requiere un cambio de actitud radical en cuestiones como son la representación colectiva de las identidades distribuidas de sus miembros, la adopción de sistemas de Open Access para fomentar el acceso libre al conocimiento y el uso de tecnologías abiertas para la producción del mismo. En este artículo se defiende la identificación de la Universidad como agente activo en la cultura digital adoptando un papel de comisariado para construir y promover contextos flexibles que permitan el trabajo colaborativo en red y atraer la innovación creativa desde fuera de sus límites organizativos. Universities face the need to adapt to an environment of open collaboration in which production and diffusion of knowledge are not exclusive to traditional scientific institutions. Being involved in the online society urges them to develop a digital identity that enters into debate with all the players and participants in the building of knowledge. In order to do this they need to redefine their role in society and make key decisions on where they stand in reference to the characteristic elements of digital culture: participation, solutions and bricoloage. This redefinition requires a radical change of attitude in matters such as the collective representation of the distributed identities of its members, the adoption of open access systems to encourage free access to knowledge and the use of open technologies to produce knowledge. This article defends the identification of the University as an active agent in digital culture playing the role of a commissioner to build and promote flexible contexts that allow collaborative work online and attract creative innovation from outside its organizational boundaries. La universitat es veu en la necessitat d'adaptar-se a un entorn obert de col·laboració on la producció i la divulgació del coneixement no són processos exclusius de les institucions científiques tradicionals. La seva participació en la societat xarxa passa per construir una identitat digital que entri en diàleg amb tots els actors i participants en la construcció de coneixement. Per a això necessita redefinir el seu paper en la societat i prendre decisions clau sobre la seva posició davant dels elements característics de la cultura digital: la participació, la remediació i el bricolatge. Aquesta identificació requereix un canvi d'actitud radical en qüestions com són la representació col·lectiva de les identitats distribuïdes dels seus membres, l'adopció de sistemes d'open access (accés lliure) per a fomentar l'accés lliure al coneixement i l'ús de tecnologies obertes per a produir-lo. En aquest article es defensa la identificació de la universitat com a agent actiu en la cultura digital adoptant un paper de comissariat per a construir i promoure contextos flexibles que permetin el treball col·laboratiu en xarxa i atreure la innovació creativa des de fora dels seus límits organitzatius.

Durant la darrera dècada s'observa un gran creixement del nombre d'universitats que necessiten difondre coneixement i oferir oportunitats d'aprenentatge als seus estudiants a través de l'ensenyament a distància. La progressiva incorporació d'Internet en els diferents àmbits socials, juntament amb els canvis culturals, permet als estudiants accedir a una formació universitària des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. En aquest nou escenari d'educació a distància i per tal d'assolir les competències que determinen les titulacions tècniques, es fa necessària la realització, de manera virtual, d'activitats pràctiques de laboratori. La realització d'aquestes pràctiques requereix tècniques especials d'ensenyament-aprenentatge i, per tant, cal buscar alternatives tecnològiques i pedagògiques a les actuals que permetin trencar la tradicional sincronia en el temps i en l'espai. En definitiva, en una universitat virtual es requereix d'un nou espai, anomenat Laboratori Virtual, per realitzar les activitats pràctiques. Els Laboratoris Virtuals són l'objecte d'estudi principal d'aquest treball de tesi, que té com a finalitat posar a l'abast de la comunitat educativa un sistema capaç de crear una aula virtual per realitzar pràctiques de laboratori en un entorn d'aprenentatge a distància, centrant-se en els estudis universitaris d'Enginyeria en Informàtica. Més concretament, aquest treball de tesi presenta tot el procés de desenvolupament seguit fins arribar a la creació dels Laboratoris Virtuals. Aquest procés fonamentalment ha consistit en dissenyar, en primer lloc, una estructura i una caracterització dels Laboratoris Virtuals; realitzar a continuació la seva especificació formal basada en ontologies; i, finalment, crear-los sobre una plataforma real d'aprenentatge. L'ús d'ontologies és especialment útil en aquest treball de tesi, ja que proporcionen un significat explícit a la informació, permetent compartir-la i processar-la automàticament, a la vegada que defineixen un nou panorama per representar la informació en àmbits específics en les enginyeries, com és el cas de l'especificació semàntica dels Laboratoris Virtuals. Durante la última década se observa un gran crecimiento del número de universidades que necesitan difundir conocimiento y ofrecer oportunidades de aprendizaje a sus estudiantes a través de la enseñanza a distancia. La progresiva incorporación de Internet en los diferentes ámbitos sociales, junto con los cambios culturales, permite a los estudiantes acceder a una formación universitaria desde cualquier lugar y en cualquier momento. En este nuevo escenario de educación a distancia y para lograr las competencias que determinan las titulaciones técnicas, se hace necesaria la realización, de manera virtual, de actividades prácticas de laboratorio. La realización de estas prácticas requiere técnicas especiales de enseñanza-aprendizaje y, por lo tanto, hay que buscar alternativas tecnológicas y pedagógicas en las actuales que permitan romper la tradicional sincronía en el tiempo y en el espacio. En definitiva, en una universidad virtual se requiere de un nuevo espacio, llamado Laboratorio Virtual, para realizar las actividades prácticas. Los Laboratorios Virtuales son el objeto de estudio principal de este trabajo de tesis, que tiene como finalidad poner al alcance de la comunidad educativa un sistema capaz de crear una aula virtual para realizar prácticas de laboratorio en uno entorno a aprendizaje a distancia, centrándose en los estudios universitarios de Ingeniería en Informática. Más concretamente, este trabajo de tesis presenta todo el proceso de desarrollo seguido hasta llegar a la creación de los Laboratorios Virtuales. Este proceso fundamentalmente ha consistido al diseñar, en primer lugar, una estructura y una caracterización de los Laboratorios Virtuales; realizar a continuación su especificación formal basada en ontologías; y, finalmente, crearlos sobre una plataforma real de aprendizaje. El uso de ontologías es especialmente útil en este trabajo de tesis, puesto que proporcionan un significado explícito a la información, permitiendo compartirla y procesarla automáticamente, al mismo tiempo que definen un nuevo panorama para representar la información en ámbitos específicos en las ingenierías, como es el caso de la especificación semántica de los Laboratorios Virtuales. During the past decade, a huge growth in the number of universities that need to diffuse knowledge and extend lifelong learning opportunities to students through distance learning environments has been observed. The rapid and continuous developments in information and communication technologies, together with cultural changes, have increased the consciousness and the demand for distance learning, allowing students to access their courses at anytime and anywhere. In this new distance learning scenario, it is necessary to take practical activities in a virtual way, in order to acquire the competences that determine the technical degrees. The accomplishment of these practices require special learning-teaching techniques and, therefore, it is necessary to look for technological and pedagogical alternatives to the present ones, that allow to break with the traditional need for time and space synchronism. For that reason, new virtual spaces are required in a Virtual University, so practical activities can be carried out. Such spaces are called Virtual Laboratories. Virtual Laboratories are the main focus of this dissertation which aims to put at the disposal of the educational community a system capable of creating a virtual classroom to carry out practical activities in a learning virtual environment, focusing on Computer Engineering Education. Specifically, this dissertation presents the development process which was performed to manage the creation of Virtual Laboratories. This process essentially consisted in designing, in the first place, the structure and characterization of the Virtual Laboratories; the next step was to make the formal specification based on ontologies; and finally to create them on a real learning platform. The use of ontologies is especially useful in this dissertation since it provides an explicit meaning to information, permitting it to be shared and processed automatically, as well as defining a new scenario to represent the information in specific fields of engineering. For instance, it is the case of the semantic specification of Virtual Laboratories.

El fundamental propósito de los docentes de la asignatura de primer curso Introducción a la Arquitectura de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de A Coruña es la de la generación de la afición necesaria, y tantas veces olvidada, de todo buen estudiante y futuro profesional. La implicación de éste en la materia de un modo genérico, no especializado; a modo de primer acercamiento general a los contenidos de los estudios que inicia, obliga a la búsqueda y utilización de todas cuantas herramientas sean necesarias para la consecución de nuestros objetivos. Durante los últimos cursos hemos trabajado la utilización de blogs como recurso enormemente útil para no sólo conseguir el acercamiento del alumno -en las primeras fases de la experiencia descritas en convocatoria previa de este mismo foro univest08-, sino incluso para hacerlo partícipe en calidad de autor, diluyendo las limitaciones de la clase presencial y apostando por hacer del tiempo no presencial un tiempo que ha de ser rentable para la consecución de nuestros objetivos. A modo de ensayo, de cara a la inminente implantación del nuevo título de grado, nos ha preocupado el control, la evaluación y la medida de nuestros actos, para lo que se ha jugado tanto a no vincular al proceso a la totalidad de grupos como a evaluar a uno de los grupos implicados de forma externa gracias a una docente e otra asignatura. A día de hoy, podemos afirmar que las herramientas web 2.0 en general, y los blogs en particular se han convertido en la más útil de las oportunidades para la generación de afición en nuestros alumnos

E-learning, understood as the intensive use of Information and Communication Technologies in mainly but not only) distance education, has radically changed the meaning of the latter. E-learning is an overused term which has been applied to any use of technology in education. Today, the most widely accepted meaning of e-learning coincides with the fourth generation described by Taylor (1999), where there is an asynchronousprocess that allows students and teachers to interact in an educational process expressly designed in accordance with these principles. We prefer to speak of Internet-Based Learning or, better still, Web-Based Learning, for example, to explain the fact that distance education is carried out using the Internet, with the appearance of the virtual learning environment concept, a web space where the teaching and learning process is generated and supported (Sangrà, 2002). This entails overcoming the barriers of space and time of brick and mortar education (although we prefer the term face-to-face) or of classical distance education using broadcasting and adopting a completely asynchronous model that allows access to education by many more users, at any level (including secondary education, but primarily higher education and lifelong learning).

La difusió dels resultats de les investigacions científiques és fonamental per al desenvolupament de la ciència, per això la declaració d'accés obert de Budapest (2002), Bethesda (2003), Berlín (2003) i els esforços consegüents entorn de l'open access (accés obert) són una base que impulsa les universitats a posicionar-se a Internet. Les noves tecnologies afavoreixen la publicació en línia i la visibilitat immediata; tanmateix, han generat una bretxa més gran en l'àmbit digital. Tot això es mostra en el rànquing que elabora Webometrics cada sis mesos. En aquest treball es van prendre els resultats de gener del 2007 i es va fer una revisió de les posicions i els països que hi apareixen. És important preguntar-se, quins van ser els paràmetres del rànquing? Què impliquen els seus resultats? Quines estratègies poden usar-se per a visibilitat més gran? Quan apareix en aquest rànquing una universitat? Què poden fer els països i les institucions per posicionar-se? The dissemination of the results of research is fundamental for the advancement of science, therefore, the statements on open access of Budapest (2002), Bethesda (2003) and Berlin (2003), as well as consequent events, are the foundations that motivate universities to take a stand on the Internet. The new technologies favour online publishing and immediate perception, but a major division has formed in the digital world. This is clear in the ranking produced by Webometrics every six months. Here, the January 2007 results are studied and the classification of the featured countries is revised. It is important to consider a series of questions. What parameters are used for the ranking? What implications do the results have? What strategies can be used to increase presence? When will a university be included in the ranking? What can countries and institutions do to get classified? La difusión de los resultados de las investigaciones científicas es fundamental para el desarrollo de la ciencia, por ello es que la declaración de Acceso Abierto de Budapest (2002), Bethesda (2003), Berlín (2003) y los esfuerzos consecuentes en torno al open access son una base que impulsa a las universidades a posicionarse en Internet. Las nuevas tecnologías favorecen la publicación en línea y la visibilidad inmediata; sin embargo, ha generado una brecha mayor en el ámbito digital. Lo anterior se muestra en el ranking que elabora Webometrics cada seis meses. En este trabajo se tomaron los resultados de enero del 2007 y se hizo una revisión de las posiciones y los países que en él aparecen. Es importante preguntarse, ¿cuáles fueron los parámetros del ranking? ¿Qué implican sus resultados? ¿Qué estrategias pueden usarse para mayor visibilidad? ¿Cuándo aparece en este ranking una universidad? ¿Qué pueden hacer los países y las instituciones para posicionarse?

Fascination is a project for design students, developed jointly by the Technical University of Catalonia (UPC) and the University of Technology Thonburi (KMUTT), which works with two groups of students, one group of participants in Spain and another group in Thailand where, hands-on activities, a range of technologies are used to prepare students for the lessons, through learning activities and content. This research paper presents the test of both a general model and a tool for measuring the participants’ experiences in a course that uses a blended learning methodology, with the aim of collecting empirical evidence to justify the effort of applying this methodology, based on the participants’ satisfaction. The procedure used in the conceptualization of the survey, the generation of topics, the collection of data, and the validation of the scale of various items are described here. The information, provided by the 26 people surveyed about the course and the virtual environment that was used, was analyzed to measure their perceptions and explore possible relations. Finally the conclusions of the research and the future work are presented.