Search

Desde fines del siglo XVII la producción y exportación de aguardientes constituyó uno de los sectores más dinámicos de la economía catalana. A fines del siglo XVIII este comercio entró en crisis y cedió el protagonismo a las exportaciones de vino común. A lo largo del artículo, defendemos la hipótesis que el relevo fue posible gracias a una nueva vinicultura, producto de los avances de la química, que facilitó, por un lado, los instrumentos necesarios para la conservación de los vinos, y, en segundo lugar, la elaboración de vinos adaptados a los diferentes mercados gracias a los coupages y vinos de imitación. Fue en este marco en el que la producción de aguardiente volvió a jugar un papel fundamental para el encabezamiento de los vinos que se destinaban a la exportación y para todo tipo de coupages e imitaciones, para las que resultaba un ingrediente indispensable., From the end of the 17th century, the production and export of distilled spirits from wine has been one of the most dynamic sectors of the Catalan economy. At the end of the 18th century, this trade got into crisis and gave prominence to table wine exports. Throughout the article, we defend the hypothesis that the replacement was possible thanks to a new winemaking, product of the advances in chemistry, which provided, on the one hand, the necessary instruments for the preservation of wines, and, secondly, making wines adapted to different markets thanks to coupages and imitation wines. It was within this framework that the production of spirits again played a fundamental role for fortifying wines that were destined for exports and for all kinds of coupages and imitations, for which they were an indispensable ingredient.

L'estructura agrària de Mallorca els segles XVIII-XIX no ha estat objecte d'estudis específics, però sí que ho ha estat de manipulacions i deformacions per part de la historiografia que ha tractat d'aquests segles. Així, és freqüent, quan es vol destacar algun suposat procés o esdeveniment, de recórrer al recurs d'acréixer el caire antagònic del moment o període que el va precedir, i/o succeir, tot i desconèixer la seva natura; és a dir, es fan al·lusions i referències a un imaginat passat instrumentalitzant-lo. En el cas concret de la historia agrària, que és el que aquí ens interessa, hi ha hagut manipulacions d'aquest tipus, des del moment que l'estructura agrària no és aliena a la historia general, sinó que, evidentment, forma part del passat així desfaiçonat. En aquest sentit, s'ha acudit (amb la idea de fer sobresortir la importància de determinats «canvis» o «creixements» ocorreguts el segle XIX) al tòpic de la immutabilitat de les estructures socioeconomiques de l'illa des del segle XV al XIX, pretenent que no esdevingueren canvis substancials...

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Catalina Mas Florit, [cat] L’objecte del present treball és dur a terme l’estat de la qüestió sobre els diferents treballs realitzats sobre ses Feixes (Eivissa, Illes Balears). Aquest és un indret d’interès mediambiental i arqueològic degut al fet que els àrab-berbers van idear un sistema de sèquies. Aquestes van permetre transformar els aiguamolls del Pla de Vila en terres cultivables al segle X i seran utilitzades fins el segle XX. S’analitzarà la bibliografia, mapes i fotografies que ens ajudin a reconstruir la història agrària d’aquesta zona de l’illa de forma diacrònica. L’enfocament és multidisciplinar i abasta diferents qüestions, destacant la Geologia, l’anàlisi morfològic i paisatgístic des de l’Arqueologia hidràulica i del paisatge, la Toponímia, l’Etnologia, l’Arquitectura, el Pla especial per conservar l’indret i la Palinologia. A més, s’exploraran les aportacions que l’Arqueologia podria oferir a l’indret a l’actualitat. Per concloure el treball es plantejaran quines actuacions pensem que haurien de fer-se per aprofundir en la informació històrica de ses Feixes, dignificant el valor patrimonial que conté., [eng] The interest of the present work is to create the current status of research analyzing the studies about ses Feixes (Ibiza, Balearic Islands). It’s an area of environmental and archaeological interest, due to the fact that the arab-berbers devised a system of ditches to transform the wetlands of the Pla de Vila into arable land in the tenth century, which were used until the twentieth century. The bibliography, maps and photographs that we will analyze will help to reconstruct the agrarian history of Ibiza in a diachronic way. The approach is multidisciplinary and covers different issues, highlighting Geology, morphological and landscape analysis from hydraulic and landscape Archeology, Toponymy, Ethnology, Architecture, the “Pla especial” to preserve the region and Palynology. We will study what contributions can Archeology offer to study the site in the present. To conclude the work, we will consider what actions we think should be taken to delve into the historical information of ses Feixes, dignifying it’s cultural value.

A la Hispania d'època visigoda el model d'explotació per excel·lència continuava essent, segons sembla, el característic de lèpoca baiximperial, aquell al qual Domenico Vera ha denominat 'villa colonica' -un tipus d'explotació basada en el 'modo di produzione colonico', en la qual la unitat de treball productiva és el colonus, un home de condició jurídicament lliure que actua com a conductor (arrendatari) d'una petita finca rural (agellus) i es posa ell i la seva família sota el patronat d'un dominus (senyor poderós), el qual, des d'aquell moment assumir els impostos i les càrregues fiscals de la família de coloni a canvi que aquesta treballi una de les seves parcel·les i faci prestacions de treball gratuïtes en les terres personals del dominus. Així, mentre que en el mode de producció esclavista, les uillae (vil·les) eren treballades per grans grups d'esclaus que vivien tots junts en la pars dominica (la part residencial de la vil·la), els coloni, o bé vivien en família al costat del camp que treballaven, o bé, en petits llogarets rurals; tot i això, cal tenir en compte que, en realitat, el colonat no respon a un model únic, sinó que presenta nombroses variants.

L'anàlisi de l'estructura de la propietat de la terra ha estat sovint objecte d'atenció per part dels investigadors que es dediquen a temes relacionats amb la historia agrària. Sense menysvalorar altres fonts que permeten una aproximació a aquesta anàlisi, com ara el registre d'hipoteques o el de la propietat, per exemple, és evident que una de les documentacions més idònies, si més no perquè permeten una aproximació global a nivell municipal, són els amillaraments de la segona meitat del segle XIX i la primera meitat de l'actual. És per això que cada cop hi ha més investigadors que en la seva recerca fan ús d'aquesta font. En aquest article es presentaran una sèrie de reflexions sobre les característiques de la font, les seves possibilitats d'utilització i alguns dels problemes metodològics que aquest ús comporta.

És força sabut que estructura de classes agrària i estructura de la propietat de la terra no són conceptes equivalents ni intercanviables. Però és en l'estudi del repartiment de la propietat agrària, més fàcilment delimitable i quantificable mitjançant les fonts cadastrals, on es basa en bona mesura el coneixement empíric sobre la composició dels grups socials agraris i la seva transformació en el temps, qüestió aquesta central en l'exploració del canvi a les societats pre-industrials. Mirar d'aclarir les possibilitats, mancances i perills de la documentació cadastral esdevé un problema més general que el d'un exigent especialista...

L'article pretén aportar dades encaminades a precisar I'estructura de conreus i el regim d'explotació de les propietats al llarg de l'edat moderna i el segle XIX a la Conca de Barberà. De tota manera, dedicarem una atenció preferent als segles XVIII i XIX, partir de la informació fornida pels cadastres, pels amillaraments, per la documentació notarial i la generada per un gran senyor jurisdiccional de la contrada: Poblet.

Segons el qüestionari de Francisco de Zamora, a finals del segle XVIII la vinya ja tenia un paper destacat en l'economia penedesenca. Així, Manuel Barba i Roca, a les respostes al qüestionari, insisteix en el fet que l'escassetat de gra que pateix la comarca es deu al constant creixement de la vinya en detriment dels sembrats. Per altra banda, apunta l'existència a Vilafranca de nou fabriques d'aiguardent, amb una producció anyal aproximada a les 500 pipes, que eren destinades als mercats americans a través del port de Vilanova i la Geltrú. Tot i així, l'expansió definitiva de la vinya a la comarca de I'Alt Penedès no fou una realitat definitiva fins a la primera meitat del segle XIX.

La ramaderia, la caga, la pesca fluvial i la recol·lecció, activitats pobres i marginals a l'època romana, van esdevenir, durant l'alta edat mitjana, practiques corrents, de notable valor econòmic i de creixent prestigi social. Les forests i les pastures van perdre el caràcter de símbols de la natura salvatge i no antròpica que els havien atribuït els agrònoms llatins i es van convertir en autèntics llocs de producció; la pastoria es va transformar en un ofici qualificat, que exigia un ensinistrament no pas inferior al de les tasques mecàniques. Des del segle VI, el bosc habitat constituïa l'element característic del paisatge. Pertot arreu, excepte a les àrees d'alta muntanya, prosperava una forest, modificada per l'home, poblada de salvatgines, on pasturava també el bestiar brau, travessada per senderes, amb viles, esglésies rurals, castells, burgs i monestirs intercalats. Aquestes trasmudances palesen que s'anava gestant un nou sistema de producció i de consum, en el qual les activitats silvo-pastorals desenvolupaven un paper equiparable, si no superior, a les tasques agràries.

This article presents fresh improved aggregated data on coffee-growing regional specialization in Costa Rica between the 1950s to the 1980s and discusses the determinants of the expansion of that coffee cropping frontier with a model that combines environmental and geo-economic drivers (...)

L'estructura agrària de la comarca de Bages es pot caracteritzar pels següents trets: - Predomini d'una pagesia benestant, conseqüència d'un procés històric que tindria els seus orígens a I'edat mitjana i que tindria com a unitat d'explotació el mas, entorn del qual es concretarien una bona part de les relacions socials amb la resta de la pagesia. - Aquesta accediria a la terra de dues maneres: en el marc de la comunitat rural com a propietari d'una petita parcel·la d'hort i de cereal de seca i accedint, mitjançant contracte de conreu, a les terres dels masos. El més freqüent era la rabassa morta i, en algunes ocasions, la masoveria. Els jornalers agrícoles sense terres eren pràcticament inexistents. Només els mossos tenen una certa importància, però vivien i eren alimentats al mas, a canvi del seu jornal...

Catalan viticulture experienced a major important expansion throughout the 19th century, related to the exportation of its wines to the American and French mar¬kets. The invasion of phylloxera and the consequent destruction of Catalonia's vineyards ended this expansion. The cri¬sis was exacerbated by the collapse in wine prices and the glut on of interna¬tional markets. The replanting of the vineyards involved a major technical change and at the same time, had significant social costs, such as the demise of traditional agricultural contracts and strong migration to the new industrial hubs that were taking shape in Catalonia. In the wake of the crisis, the demands of important sections of the peasantry be¬came politicized, and linked to the federal republican movement, and forms of asso¬ciation and organization developed, while traditional forms of peasant protest per¬sisted.

Este artículo analiza la participación de las mujeres en los conflictos que tenían lugar en el seno de las comunidades rabassaires que a lo largo del siglo XIX se consolidaron en las regiones vitícolas catalanas, donde el contrato de rabassa morta había desempeñado un papel de- terminante en el proceso de especialización vitícola. A través de la documentación judicial se estudian los conflictos familiares, la violencia contra las mujeres y también entre las mujeres en el seno de estas comunidades. Finalmente se abordan las demandas presentadas por ac- tores externos (propietarios o representantes del Estado liberal) contra las mujeres rabassaires.

Esta tesis analiza la evolución del sector cafetalero en Costa Rica en el contexto de la Revolución Verde, la regulación y la liberalización del mercado (1950-2017). Aborda una serie de variables agroecológicas, técnicas, institucionales y de comercio que fueron cambiando en un escenario cafetalero mundial caracterizado por coyunturas críticas y favorables de precios, que condicionaron constantemente la política cafetalera mundial y doméstica. La conforman cinco capítulos que desarrollamos a partir de la implementación de enfoques teóricos y metodológicos desde la Historia Económica pero retroalimentándonos también de otras áreas y disciplinas (geografía histórica, historia ambiental, ecología del paisaje, ordenamiento del territorio). El Cap. 1 explica la expansión de la frontera cafetalera y los determinantes de la especialización del cultivo a escala regional. El Cap. 2 estudia la configuración del comercio cafetalero mundial durante el periodo de regulación, y analiza el impacto del Acuerdo Internacional del Café (ICA). El Cap. 3 aborda el cambio tecnológico de la caficultura costarricense, y aporta una lectura crítica de los alcances del paquete de la Revolución Verde. El Cap. 4 estudia la (re)configuración del mercado cafetalero a partir de la liberalización del mercado, y la reconstitución de algunos eslabones de la cadena de producción y comercialización. El Cap. 5 analiza los sistemas de producción cafetaleros implementados tras la liberalización, y aporta nuevos datos sobre la importancia de los agroecosistemas en la funcionalidad ecológica del paisaje y en el mantenimiento de la biodiversidad. Los resultados de la investigación sugieren que la actividad cafetalera costarricense atravesó por un periodo de Innovación Inducida promovido en buena por las fuerzas de mercado, aunque también se sumaron otras variables (política cafetalera mundial y doméstica, eventos meteorológicos, criterio del campesino, etc.). Ninguna de las regiones atravesó por un proceso de hiperespecialización del cultivo en forma de extensos monocultivos, a pesar del enorme impulso que se le dio al cambio tecnológico basado en la Revolución Verde. El café desempeñó un papel complementario más que sustitutivo junto a los granos básicos, la caña de azúcar y los bosques durante la modernización del sector, con importantes diferencias regionales. El ICA derivó en pocos beneficios en el comercio cafetalero de los pequeños productores del grupo “Otros Suaves” (como Costa Rica), aunque en el marco de regulación en grupo fue capturando poder de decisión. El cambio tecnológico en el café fue un proceso gradual e incompleto. Las instituciones que en su momento promovieron el paquete “revolucionario” comenzaron a cuestionar el sistema de cultivo vigente, y a proponer nuevos sistemas que contemplaran la diversificación agrícola. El país que se había convertido en un referente de cambio tecnológico, atravesó por un proceso de desintensificación vertiginoso, que se aceleró aún más durante el periodo de crisis de sobreproducción. La cadena de producción y comercialización se ha (re)configurado en los últimos años, pero las barreras de entrada para integrar los eslabones que capturan mayor valor añadido continúan siendo altas. No deja de llamar la atención que uno de los países que atravesó por un temprano cambio tecnológico, convirtiéndose en un referente de caficultura intensiva durante los años setenta, ahora sea un país líder en eco-certificaciones, en pagos por servicios ambientales en café (PSA_Café) y en lanzar la primera Acción de Mitigación Nacionalmente Apropiada (NAMA por sus siglas en inglés) del mundo.

[cat] Aquesta tesi tracta de la història i la cultura del vi a Catalunya i també de les varietats de cep principals que hem considerat autòctones o tradicionals. S’ha calculat que el vi a Catalunya pot tenir una antiguitat aproximada de 2700 anys. A partir d’aquesta data no s’ha deixat de cultivar la vinya i de consumir vi. En les diferents etapes d ela nostra història el vi ha passat a ser la beguda principal, un remei, i un aliment. Tots aquests conceptes han anat variant a través del temps i, de manera especial, a partir de la segona meitat del segle XX. També s’ha comprovat que actualment el primer lloc que es considera de producció de vi es troba a Areni, a Armènia, i data de fa 6100 anys. Des d’allí es va estendre per Orient i la Mediterrània oriental, a través dels fenicis, primer, i dels grecs, posteriorment, va arribar el vi a la península Ibèrica. Encara que els grans difusors serien els romans, amb la invasió musulmana hi haurà en diversos períodes restriccions pel seu consum, el qual es recuperarà als territoris que novament van ser ocupats pels cristians. A llarg dels segles el vi s’ha begut de formes diferents: amb aigua, barrejat amb pebre, “el piment”, possiblement originari de l’àrea catalano-occitana, l’aiguardent, el cava, o formes d’elaboració molt dolces com el muscat o la malvasia, i també s’ha usat a la cuina com a ingredient. S’ha estudiat com a la Mediterrània occidental, fins a finals de l’edat mitjana, hi va haver quatre tipus de vi blanc dolç que la noblesa i les monarquies, principalment, consumien: el moscatell, la malvasia, el vi grec i la vernaccia. Inicialment procedent d’Orient i van ser la base d’un gran comerç, que lideraven Venècia, Gènova i Nàpols. A finals de l’edat mitjana es comença a trobar documentació de noves varietats locals, moltes de les quals han arribat fins avui, com el montonach, que serà després la parellada, la carinyena, el monastrell, xarel.lo, garnatxa negra, aquesta com a varietat diferent de la vernaccia, i trobat. Finalment, durant el segle XIX va aparèixer la resta de les varietats que s’han estudiat en aquest treball. Com a conseqüència de la fil.loxera, es va produir una selecció, quedant únicament les varietats que van ser considerades més interessants i que són les varietats actuals en el territori català. A la segona meitat del segle XX es produir un canvi molt important en la forma de consum, que va ser abandonar el vi a doll per passar al vi embotellat. El vi va deixar de ser una beguda per fer passar la set a un producte de cultura, a la vegada que el seu consum va ser qüestionat i se li buscaven efectes nocius per la salut i, de manera especial, sobre la conducció de vehicles, fet pel que se n’ha limitat el seu consum, al mateix temps que s’ha originat una sèrie d’estudis mèdics que demostren que un consum moderat aporta efectes beneficiosos contra diverses malalties. Aquesta tesi vol donar a conèixer el fons cultural i històric del vi a Catalunya i de les principals varietats de cep autòctones i tradicionals, construint una aportació que també pugui ser útil pels productors de vi i pels consumidors., [eng] This thesis is about the history and culture of wine in Catalonia and also about the history of the main varieties of grapes that we considered autochthonous or traditional. It has been reckoned that the wine in Catalonia may have an approximate antiquity of 2700 years. From this date on, the cultivation of the vineyard and the consumption of wine have not stopped. In the various periods of our history wine has been the main beverage, a remedy and a foodstuff. All these concepts have varied through time and, specially, from the second half of the twentieth century. It has also been proved that currently the place first considered of wine production is placed in Areni in Armenia and dates back to 6100 years. It spread from there around the East and the Eastern Mediterranean, first by means of the Phoenicians and then by means of the Greeks, the wine arrived to the Iberian Peninsula. Even though the Romans were the main transmitters, with the Muslim invasion there were various periods in which its consumption was restricted. It was recovered in the territories which were again occupied by Christians. Throughout the centuries, the wine has been drunk in various ways: with water, mixed with pepper, the “piment”, probably originated in the Occitanian-Catalan area, the aqua vitae, the sparkling wine, or really sweet ways of production like the Muscat or the Malvasia, and it has also been used as an ingredient in the kitchen. It has been studied how, in the Western Mediterranean until the end of the Middle Ages, there were four types of sweet white wine that were mainly consumed by nobility and monarchy: the Muscatel, the Malvasia, the Greek wine and the Vernaccia. They initially came from the East and were the basis of a large trade lead by Venice, Genoa and Naples. At the end of the Middle Ages there starts to be documentation about new local varieties, many of which have arrived to nowadays, such as the Montonach, which will later be the Parellada, the Carinyena, the Monastrell or the Picapoll Negre. During the Modern Age the first documentation about Macabeo, Xarello, Red Grenache, this one as a different variety from Vernaccia, and Trobat appeared. Finally, during the nineteenth century the rest of varieties studied in this work appeared. As a consequence of the phylloxera, there was a selection after which only the varieties considered the most interesting stayed. Those are the varieties that exist nowadays in the Catalan territory. On the second half of the twentieth century, there was a huge change in the way of consumption, which consisted on leaving the wine in bulk and starting to bottle it. The wine stopped being a beverage to stop the thirst and started being a culture product. At the same time, its consumption was questioned and harmful effects for health and, specially, for the drive of vehicles, started to be looked for on it. Therefore its consumption has been limited while, at the same time, a number of medical studies proving that a moderate consumption brings beneficial effects against various diseases have appeared. This thesis wishes to make the cultural and historical background of the wine in Catalonia and of the main autochthonous and traditional varieties of grapes, and to make a contribution which can also be useful for the wine producers and consumers., [spa] Esta tesi trata de la historia y la cultura del vino en Cataluña y también de la historia de las principales variedades de cepas que hemos considerado autóctonas, así como las que hemos coinsiderado tradicionales. Se calcula que el vino en Cataluña tiene una antiguedad aproximada de 2700 años. A partir de esta fecha se ha cultivado de forma ininterrumpida la viña y se ha consumido de vino. En las diferentes etapas de nuestra historia el vino ha pasado a ser la bebida principal , un remedio y un alimento. Todos estos conceptos han ido variando a lo largo del tiempo i de manera especial , a partir de la segunda mitad del siglo XX. Actualment se considera que el primer lugar de producción de vino fue en una cueva en Areni , Armenia, cuyos restos estan datados en 6100 años. Desde este punto se esparció por Oriente y el Mediterráneo oriental , a través de los fenicios , inicialment, i de los griegos posteriormente, llegó el vino a la península Ibérica . Si bien los grandes difusores del vino serán los romanos, con la invasión musulmana se conocerán períodos de resticciones en su consumo, que se recuperará rápidamente en la zonas ocupadas de nuevo por los cristianos . A lo largo de los siglos el vino se ha consumido de muchas maneras mezclado con agua , con pimienta que se lograba junto con otras especies el “piment”, bevida muy apreciada en la edad media, originaria probablemente del área Occitano-Catalana, el aguardiente, el cava, o formas de elaboración de vinós muy dulces como el moscatel o la malvasia. El vino tambien se ha utilizado en la cocina como ingrediente . Se ha estudiado como en la Mediterránea occidental, hasta finales de la edad media, hubo cuatro tipos de vino blanco dulce que los monarcas y la noblesa principalmente consumian , el moscatel, la vernaccia, el vino griego y la malvasia. Inicialmente todos estos vinos procedian de Oriente y fueron la base de un gran comercio que lideraron Venecia, Génova y Nápoles. A finales de la edad media se encuentra documentación de nuevas variedades de cepas locales, algunas han conseguido llegar hasta hoy en dia , com ha sucedido con la variedad montonach del período medieval que actualment es la parellada, la carinyena, el monastrell o el picapoll negro. Durante la edad moderna apareció la primera documentación de macabeu, xarel.lo , la garnatxa negra esta ultima variedad la consideramos diferente a la vernaccia medieval, i el trobat. Finalmente , durante el siglo XIX aparecieron el resto de la variedades que se han estudiado en esta tesi. Como consecuencia de la fil·loxera , se produjo una selección de las variedades de cepas cultivadas, replantandose unicamente la más interesantes y que son gran parte de las variedades que hoy se cultivan. Durante la segunda mitad del siglo XX se produjo un cambio muy importante en la forma de consumir el vino al abandonar el consumo del vino a granel y pasarse al vino embotellado. El vino dejó de ser una bebida para calmar la sed y paso a ser un producto de cultura, a la vez que su consumo empezó a ser cuestionado y se le buscaban efectos nocivos para la salud y, de manera especial en la conducción de vehiculos como la causa de los accidentes de trafico, ello ha sido la causa principal de limitar su consumo , al mismo tiempo se han originado una sèrie de estudios médicos que demuestran que un consumo moderado aporta efectos beneficiosos contra varias dolències. Esta tesi quiere dar a conocer el fondo cultural e histórico del vino en Cataluña y de las principales variedades de cepas autóctonas y tradicionales, con la intención de realitzar una aportación que sea util a los productores y a los consumidores de vino.

A great agricultural development took place in the Llobregat river delta, near Barcelona, during the 19th century in order to fulfil the demand of the growing town and even to export vegetables and fruits to the north of Europe. This demand favoured the transformation of dry land agriculture into irrigated one through the construction of infrastructures for water distribution. In the lower part of the Llobregat river, a canal for supplying water to agricultural fields was built supported by the authorities and landowners. The Infanta Luisa Carlota de Borbon Canal (Infanta Canal) was 17 km long with several complementary minor canals and distribution facilities to irrigate around 3,000 hectares which allowed at least three crops per year. Apart from irrigation and industrial uses, this system was used to generate electricity. Over the years, agriculture disappeared from the area due to industrialisation and urban growth and the canal was partially transformed into a sewer. Its trace has been lost near the Mediterranean Sea, although there are still some remnants. Nowadays, several teams are trying to describe and recover this historical facility.

The main motivation of this dissertation is to add the environmental dimension to the Economic History of the changes in agriculture in Catalonia since the late 19th century. According to this, we speak in terms of Socio-Ecological Transition instead of agrarian development, which considers only the variable of productivity. That allows us to focus in fertility (first and second waves of the transition) and in a last step, in the use of fossil fuels (direct and indirect) in agriculture (third wave). Therefore, this thesis seeks to bring to light the ways followed by Mediterranean organic agricultures to overcome its yield ceilings (not necessary Malthusian ceilings) in order to be adapted to the structural changes of the economy in the late 19th. Indeed, as the rest of Spain, Catalonia was strongly hit by the end-of-century crisis, when the cheap grain from North America flooded European market due to improvements in transport technologies and the use of fossil fuels. The grain was cheap because the never ploughed deep organic horizons of the North American prairies accumulated high amounts of nutrient, consequently, their mining had not effects in the short run. Accordingly, North American farmers could produce without compensating the nutrients extracted by harvests, something completely opposite to the case of European agricultures with old soils and agricultural systems that relied strongly in the circulation of organic matter. In addition, the phylloxera plague, which destroyed all vineyards and the introduction of new kinds of vegetable oils, changed the market conditions for wine and olive oil, important crops in Catalonia. Moreover this thesis also aims to answer the question of whether there was or not a room for further organic improvements before the arrival of the second and third waves of the Socio- Ecological Transition. That is, when they finally outstripped all previous yield ceilings thanks to the spread of the use of fossil fuels, directly or indirectly in the form of chemical fertilisers, concentrated feed, and use of adapted seeds, etc. Following the previous works in Spain we use the analytical perspective of the social metabolism and agro-ecology applied to Environmental History to study the Socio-Ecological Transition of Spanish agriculture to an industrial mode of agriculture. We focus on the study on the driving forces by reconstructing two sets of flows in agricultural systems of Catalonia, energy and nutrients. The thesis is organised in the following structure. In the first block we make an analytical proposal to study and compare different energy efficiencies of agroecosystems and we apply it to a case study in the centre of Catalonia c.1860 and in 1999 (chapter 1 and 2). The second block is centred on the nutrient balances of the cropland areas of Catalan agriculture, hence, chapters 4 and 5 show two moments of time, c.1860 and c.1920. While chapter 4 analyses one municipality (Sentmenat) chapter 5 makes a regional analysis thus using provincial sources. This allows for the comparison among regions with different features. In the last chapter (3 and 6) of both blocks, we clarify the relations between the two chapters of each block, making joined questions and conclusions. In addition, we interpret the results in the framework of Socio-Ecological Transitions and explore the limitations of the methodology. Finally, in chapter 7 we summarize the conclusions of both blocks., La principal motivación de esta tesis es reconstruir la dimensión ambiental, un trabajo pendiente dentro del campo de la Historia Económica, de los cambios que experimentaron las agriculturas de base orgánica en Cataluña a partir de finales del siglo XIX. Para ello, en vez de usar la narrativa de desarrollo agrícola (que sólo distingue entre agriculturas avanzadas y el resto en términos únicos de productividad) utilizamos la narrativa de la Transición Socio- Ecológica aplicada a la agricultura. Así podemos aplicar herramientas del Metabolismo Social, como la contabilidad de flujos energéticos y de materiales. Al igual que el resto del Estado Español, Cataluña, nuestro caso de estudio, fue fuertemente golpeada por la crisis agraria finisecular. Debido a mejoras tecnológicas en el transporte y al uso de combustibles fósiles, hacia 1870 el grano barato producido en Norte América inundó los mercados europeos. La gran cantidad de materia orgánica acumulada en los profundos horizontes orgánicos que nunca antes habían sido cultivados, permitió a los agricultores norteamericanos cosechar con una elevada productividad sin necesidad de asumir los costes de la reposición de nutrientes, al menos en el corto plazo. Fue todo lo contrario para los viejos agroecosistemas europeos, cuya fertilidad dependía fuertemente de la capacidad campesina para poner de nuevo en circulación la biomasa generada por el agroecosistema. Además, la plaga de la filoxera, que destruyó todos los viñedos catalanes, y la generalización de nuevos aceites vegetales cambiaron totalmente las condiciones de mercado de vino y aceite de oliva a la entrada del siglo XX. La tesis se divide en dos bloques en el primero estudiamos los flujos energéticos en el agroecosistema de un mismo conjunto de municipios del Vallès (Cataluña) a un extremo y otro de la Transición Socio-Ecológica. En el segundo tenemos como objetivo estudiar la primera oleada de la Transición Socio-Ecológica, es decir, los efectos de la Primera Globalización sobre la fertilidad de los agroecosistemas catalanes. Para ello escogemos un caso de estudio previo a la transición y uno que debería estar entre la primera y la segunda oleada de la transición. Una vez sorteados las limitaciones impuestas por la utilización de fuentes históricas, los resultados de esta tesis arrojan luz sobre puntos clave para una agricultura más sostenible.

El objetivo de este artículo es explicar los problemas a los que se enfrentaba el cooperativismo vitivinícola a comienzos del siglo XX a partir de un estudio de caso. Utilizando documentación interna de la propia bodega cooperativa, se explican los obstáculos que afrontaban estas organizaciones en un período muy crítico para los mercados vinícolas, cómo intentaban superar estos problemas y cuáles eran sus limitaciones en cuanto empresas que competían en un mercado deprimido del vino. El caso estudiado tiene el interés añadido de tratarse de un proyecto totalmente autónomo del pequeño campesinado que logró consolidarse y tener continuidad hasta prácticamente nuestros días. Se argumenta que tanto la continuidad y consolidación de la cooperativa, como también sus debilidades y limitaciones, pueden explicarse por las características y el funcionamiento de este tipo específico de organización empresarial. KEY Classification-JEL: D71. J54. L66. Q13.

[spa] La colonización agrícola de la Selva Lacandona (Chiapas, México) durante buena parte del siglo XX contribuyó de manera decisiva a que la región pasara de un relativo aislamiento a su total integración en la vida regional, nacional e internacional. Ello se produjo porque centenares de familias campesinas y ganaderas decidieron que su futuro transcurriría en la inhóspita selva oriental de Chiapas, una región cercana al millón y medio de hectáreas que pasó de ser morada de un centenar de indios lacandonas y algunos peones vinculados a unas pocas monterías, a albergar alrededor de quinientas comunidades habitadas por 250.000 habitantes. La investigación se propuso conocer cómo se produjo esta ocupación y abarca el periodo 1922-1989. Se trata de una historia agraria cuyo objetivo fue analizar la interacción entre colonización, transformación de la estructura tenencial y conflicto social. La paradoja que quiso responder fue la siguiente:¿Por qué la aplicación de la reforma agraria en la región, a pesar de desmantelar la estructura tenencial de dominio latifundista heredada del Porfiriato, acabó por generar un malestar social especialmente intenso entre el sector más beneficiado por este cambio? Para ello, se indagó en documentación de los archivos agrarios de la delegación de Reforma Agraria en Chiapas, el Archivo General Agrario en la Ciudad de México, los Registros de la Propiedad y Comercio de Ocosingo y Catazajá y el Archivo General de la Nación, como fondos más relevantes. Asimismo, se efectuaron un buen número de entrevistas en un trabajo de campo realizado en diferentes etapas. La historia de la colonización agropecuaria de la selva se narra desde la visión de sus protagonistas, tanto mestizos como indígenas, y se contextualiza teniendo en cuenta la evolución de la legislación agraria mexicana posterior a la Revolución de 1910 y su relación con la aplicación de la reforma agraria en la Selva Lacandona. El cuerpo de la tesis está formado por tres bloques de análisis, cada uno de ellos dedicado a uno de los modelos de tenencia de la tierra que se establecieron en la Selva Lacandona durante el periodo estudiado: el ejido y su expansión en la región, el desarrollo de la tierra comunal – representada por la creación de la Comunidad Lacandona (1971) ‐ y diferentes casos de constitución de propiedad privada rústica, algunos exitosos y otros fracasados. La investigación destaca por las siguientes aportaciones. Primero, se periodiza las diferentes etapas de expansión de la ocupación de la Selva Lacandona con una nueva mirada que tiene en cuenta dos premisas: la colonización ejidal más próxima a la realidad (fecha de solicitudes de dotación) y la colonización oficial (fecha de las resoluciones positivas). Segundo, se documenta el relevante papel desempeñado por una serie de colonos privados que hasta la fecha habían pasado inadvertidos en la historia de la ocupación de la región. Tercero, el estudio monitoriza la aplicación de la reforma agraria en la región y saca a la luz la existencia de determinadas vacilaciones, errores técnicos y un manejo político de ésta que, unido a determinadas incongruencias en la ordenación del territorio a medida que éste se fue ocupando, contribuyeron a generar un malestar social en las comunidades agrarias de la Selva Lacandona., [eng] In early of 20th century, the Lacandon Rainforest (Chiapas, México) was an isolated region occupied only by a hundred Lacandons Indians and some pawns linked to a few lumber camps. Instead, in 1989 about 500 settlements existed and 250.000 inhabitants lived there. This change was produced by an agricultural colonization that contributed to full integration of the jungle to regional, national and international levels. The research carried out covers the period 1922-1989 and aimed to know how it did this occupation. It was interested in figure out the interaction between land structure transformation, colonization and social conflict. In this case, the main question to ask was: Why the implementation of agrarian reform in the region ended up generating intense unrest among the most benefited social sector from this policy? In order to answer this paradox, the research was built in three blocks of analysis: the first one was dedicated to the ejido and its expansion in the rainforest, the second one explained the creation of the Lacandon Indian Community in 1971 and the third block focused to know different cases of private rustic property, some succeed and others failed. In this sense, the most relevant contributions of the research are the following. First, the occupation of this region was studied contrasting the real colonization in front of the official one. That represented a new and innovative look. Second, we documented the role played by private settlers, so far little know in the history of the region. Third, we discovered the links between the implementation of the agrarian reform, its errors (technical mistakes, hesitations, delays, duplications, political management, etc.) and social unrest in the Farming communities of the Lacandon Jungle.

Agricultural cooperatives have been considered a fundamental instrument for the adaptation of peasant farms to the complex situation undergone by the agricultural sector during the last years of the nineteenth century and the early twentieth century. The historiography has highlighted the weakness of Spanish agricultural cooperatives and their limited contribution to agricultural modernization. Although in some regions such as Catalonia many cooperative initiatives arose, they found many difficulties to consolidate themselves in the middle and long term. From the study of the cooperative dynamics that took place in a small town situated in the heart of the main wine-growing area of Catalonia, we draw attention to one of the reasons that contributed decisively to the relative failure of cooperatives: the increasing social and political unrest that was present in this area of Catalonia during the 1920s and 1930s. KEY Classification-JEL: Q13, D74, O43

El present treball pretén tornar sobre el camí traçat per Pierre Vilar plantejant de nou la comparació entre el procés d’especialització vitivinícola seguit per algunes comarques d’ambdós costats dels Pirineus. Es tracta de cercar el perquè i el com del progrés de la vinya en terres del Llenguadoc i de Catalunya a la llum de les nombroses aportacions que s’han anat produint des de la publicació el 1953 del treball “Géographie et histoire statistique. Histoire sociale et techniques de production. Quelques points d’histoire de la viticulture méditerranéenne”. En les aportacions posteriors, tant a Catalunya com al Llenguadoc, s’ha subratllat el paper transcendental que ha tingut la viticultura com a determinant de la trajectòria social i econòmica d’aquestes àrees. Però mentre que en el cas de Catalunya l’expansió vitícola hauria esdevingut un ferm puntal del procés d’industrialització regional, al Llenguadoc, en canvi, la vinya hauria estat la responsable de la desindustrialització patida. La comparació entre Catalunya i el Llenguadoc és del tot pertinent, precisament en la conjuntura actual en què s’ha tornat a plantejar la possibilitat d’estrènyer la col·laboració entre ambdós territoris, amb la creació de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. La pràctica de la història comparada a què ens incitava Pierre Vilar pot ajudar a la comprensió de les trajectòries i de la situació actual de cada un dels membres fundadors d’aquesta entitat transestatal nascuda a l’empara de l’actual procés de construcció europea., This work returns to the approach taken by Pierre Vilar and compares the process of winegrowing specialization followed by districts on both sides of the Pyrenees. It aims to explain the why and the how of the expansion of vineyards in Languedoc and in Catalonia in the light of the many contributions made since the publication in 1953 of the work Géographie et histoire statistique. Histoire sociale et techniques de production. Quelques points d’histoire de la viticulture méditerranéenne. Subsequent contributions from both Catalonia and Languedoc have highlighted the transcendental role that viticulture has had in determining the social and economic development of these areas. But while viticultural expansion in Catalonia became a strong pillar of regional industrialization, in Languedoc the vineyards were responsible for the deindustrialization that occurred. The comparison between Catalonia and Languedoc is highly relevant, especially now that closer cooperation between the two regions has once again been made possible by the creation of the Pyrenees-Mediterranean Euroregion. The practice of comparative history promoted by Pierre Vilar can help us understand the development and the current situation of each member of this transnational entity created in accordance with the current process of European construction.

El objetivo de este trabajo es mostrar las posibilidades que ofrece la documentación conservada en el Archivo Histórico del Agua para aproximarse a la cuestión de la creciente implicación del Estado mexicano en el proceso de modernización agraria, a través de la política de fomento a la irrigación, durante la primera parte del siglo XX. Para alcanzar esta meta partimos de la caracterización del modelo agroexportador implementado en México entre 1877 y 1930. Después sintetizamos la evolución del sector agropecuario en el estado de Sinaloa durante ese mismo periodo. Seguidamente, se enfatizan las expectativas iniciales que tuvo la oligarquía sobre la gran irrigación en Sinaloa a partir del estudio, fundamentalmente macroeconómico, de las tres empresas que suscribieron un contrato de subvención con el gobierno federal a fines del Porfiriato. Y, por último, a partir del seguimiento de estos mismos casos, se hacen claros los motivos que nos permiten entender la progresiva pérdida de legitimidad, tras el período revolucionario de 1910, de ese modelo modernizador del agro "desde arriba" con apoyo público hasta su quiebra final., The objective of this work is to show the possibilites that offers the documentation preserved in the Archivo Histórico del Agua to approximate the growing implication of Mexican State into the process of agrarian modernization, through an irrigation foment policy, during the first third of the XXth century. To achieve this goal we began from the characterization of the agro-exporting model implemented in Mexico between 1877 and 1930. After that we make a synthesis os the agropecuarian sector in Sinaloa State during that same period. Next, its emphasized the initial spectations that the oligarchy had over the big irrigation in Sinaloa from the study, mainly macroeconomic, of the three enterprises that take a contract of subvention with the federal government at the end of the Porfiriato. And, at least, from the following of this same cases, its made clear the motives that let us understand the progressive lost of legitimacy, after the revolutionary period of 1910, of that modernizing model of the agro "from the top" with public support to its end., Centro de Estudios Históricos Rurales

El present article vol sumar-se a l'homenatge al nostre mestre, el professor Emili Giralt i Raventós, que vam conèixer durant el IV Col·loqui d'Història Agrària dels Paisos Catalans, celebrat el 1997 i que se centrava en el tema de la història de la ramaderia i la veterinaria. En rebre la invitació per a col·laborar-hi vam creure que el treball que desenvolupem era molt escaient, en tant que coincideix amb les seves tres principals línies d'investigació, cronològicament, temàticament i geogràficament parlant: L'Edat moderna i contemporania, la historia agraria i els Paisos Catalans.

L'any 1841 naixia a Castelgalí Magí Pladellorens Playa. Era el segon fill de Valenti Pladellorens Puig, pagès i Rosa Playa Casajuana. El matrimoni va tenir nou fills, Domingo l'hereu es queda amb el patrimoni de Castgellgalí i Magí va emigrar a Barcelona on es dedica al negoci de vins, activitat amb la qual acumula una impressionant fortuna: els seus marmessors van xifrar la fortuna de Magí en 5.076.817 ptes, comptabilitzant una casa d'estiueig a la Granada del Penedès, dues cases a la Rambla de Catalunya, una al passeig de Gracia i un mas a Castellgalí. La dedicació a les investigacions sobre viticultura a Catalunya del Dr. Emili Giralt-de la qual moltes de les meves recerques sobre aquest tema són deutores-feia que el seguiment de la trajectòria de Magí Pladellorens fos un bon tema per contribuir al seu homenatge.

L'any 1462, com és ben sabut, els remences catalans es van alçar en armes i van iniciar les guerres que porten el seu nom i que van allargar-se fins al dictat de la Sentencia Arbitral de Guadalupe de l'any 1486. 'actitud dels monarques de la Corona Catalano-Aragonesa, des de l'inici de l'anomenat conflicte del camp català, ha estat titllada de filo-remença pels diferents historiadors que han tractat el tema. En opinió de Vicens Vives, 'La corte real tiene un criterio definido sobre la emancipación de los payeses (...) la idea de la liberación remensa pasa de padres a hijos, de monarca a monarca, de oficial real a oficial real'

El objetivo del trabajo es el de proporcionar una visión transversal desde diferentes disciplinas sobre los orígenes de una cuestión fundamental que en la actualidad suscita controversias científicas y políticas de todo tipo: la creciente implicación del Estado español en el proceso de modernización agraria a través de la política de fomento a la irrigación. Para alcanzar este objetivo partimos de la caracterización del paradigma de gestión del agua durante el siglo XIX. Seguidamente, se enfatizan las repercusiones institucionales que tuvo la coyuntura de la crisis finisecular en materia de aguas y, por último, se incide en las perspectivas abiertas por la Administración estatal durante las décadas de 1920 y 1930 que no fueron retomadas, y de una forma sesgada, hasta la década de 1950. The aim of this research is to offer a sidelong vision from different disciplines on the origins of a fundamental question that arouses nowadays all kinds of political and scientific controversies: the growing implication of the Spanish state in the process of agricultural modernisation by means of a policy of irrigation support. To this effect, I shall begin by showing the paradigm of water management in the 19th century. After this, I will remark on the institutional repercussions brought about by the conjuncture of the turn-of-the-century water crisis and, finally, I shall deal with the perspectives that had been opened up by the State administration in the 1920s and 1930s and that were not taken up again, and in a biased way, until the 1950s.

«La primera cosa que Déu nostre Senyor nos amostrà ésser necessària a la vida humana, és I'agricultura» deia fra Miquel Agustí en el pròleg del seu 'Llibre dels secrets dágricultura, casa rústica ipastoril'. I Alonso de Herrera, en el proleg de la seva 'Agricultura general, escrivia': «El campo en conclusión nos da todas las cosas necessarias, y no podemos vivir sin él». La preocupació existent a l'edat moderna per l'agricultura, activitat que assegurava el sosteniment de la població i que constituïa la base de l'economia de l'època, es va manifestar en una sèrie de tractats d'agricultura i altres obres similars, d'autors molt diferents, d'estils i destinataris distints, apareguts en diversos paisos europeus, seguint la tradició clàssica dels 'scriptores de re rustica' també existent durant el període medieval i tenint en compte la tradició dels tractats islàmics...

L'objectiu d'aquest article és presentar els primers resultats d'un estudi de l'estructura de la propietat de la terra a la Catalunya rural durant el període 1860- 1930.2 El treball s'inscriu en un projecte més ampli sobre els canvis socials i econòmics enregistrats a la Catalunya rural des de mitjans del segle fins a la guerra civil, i els seus principals objectius es descriuen a l'apartat 2.1. Seguidament ens centrarem en l'evolució de l'estructura de la propietat de la terra en les comarques de Barcelona i Girona des de mitjans del segle xx fins a l'entorn de 1930.

Quan Maspons i Anglasell definia els trets de la família catalana,' afirmava que «havia aconseguit I'equilibri preadíssim de sostenir un element de la tradició pairal arrelada profundament a la terra i, alhora, un element de constant renovació impulsada per l'afany de millorament

L'article que presentem a continuació s'emmarca en un plantejament més general que sosté que la crisi finisecular va provocar canvis fonamentals en el desenvolupament de l'activitat agrària, de manera que molts dels elements que caracteritzaven el món rural del segle foren ja irrecuperables.' Entre aquests elements hi ha el pairalisme, un discurs ideològic al qual els propietaris s'aferraven al començament del segle XX, però que havia entrat en una contradicció profunda amb la realitat econòmica i social del món agrari català. La dinàmica de l'associacionisme agrari durant les primeres dècades d'aquest segle és un bon testimoni d'aquesta contradicció; en aquest article, que se centra en les primeres cambres agrícoles, es posa de manifest com el pairalisme va deixant d'ésser utilitzat com a recurs mobilitzador.

El contracte de rabassa morta ha estat estudiat des de diferents punts de vista. L'enfocament jurídic va ser el predominant durant la primera meitat del nostre segle quan la discussió sobre la naturalesa emfitèutica d'aquest instrument notarial tenia moltes implicacions socials. La lluita entre propietaris i conreadors de la terra, latent durant tot el segle XIX i franca i oberta a partir de la fil·loxera, va propiciar l'aparició d'estudis i treballs, generalment a càrrec de juristes, sobre la naturalesa jurídica del contracte de rabassa.

L'activitat llanera fou la base de I'acumulació de la familia Vilarrúbia de Moia. El segle XVII evolucionaren cap al rendisme i compraren diversos masos i terres. A principis del segle XVIII obtingueren el titol de ciutadans honrats i es traslladaren a viure al Masot, un dels masos que havien comprat, refet de nou...

L'objectiu d'aquest reball és de conèixer alguns dels problemes fonamentals de la historia agrària de Lleida al segle XVIII. La nostra recerca es centra en l'estudi de la propietat i de les diverses formes d'accés a la terra, per a finalítzar estudiant la distribució dels ingressos procedents de la terra. Com a tasca prèvia, estudiarem els progressos que l'agricultura lleidatana fa durant el segle XVIII. Aquest treball és una primera aproximació al tema. Posteriors estudis hauran d'ajudar-nos a comprendre millor el funcionament de l'economia agrària lleidatana.

La construcció del Canal d'Urgell i de les conduccions, enllestides el 1865, no clouria els problemes dels pagesos de l'Urgell, sinó que aquests sorgirien amb gravetat tot just en inaugurar-se aquell canal per les conseqüencies sanitaries negatives que comporta l'arribada de l'aigua, com ha escrit Vicens i Vives.l Pero el que aquí ens interessa de subratllar són els enfrontaments entre els pagesos i la companyia concessionaria del Canal d'Urgell, en concret el conflicte del 1933 a causa de l'oposició camperola al pagament del nove.

El títol que ens va suggerir l'organització del II Congrés d'Historia Moderna de Catalunya fou el que figura a l'encapçalament d'aquest treball. Hem d'advertir, però, que aquest títol desborda àmpliament el contingut del treball que avui presentem. Una anàlisi exhaustiva de l'organització de la producció agrària a la Catalunya del segle XVIII hauria d'ocupar-se d'una diversitat de qüestions -condicions climàtiques i edofològiques; parcel·lació de la terra; estructures de la propietat i de les explotacions; tècniques, sistemes de conreu, especialització agrícola i nivells i característiques de la comercialització dels productes agraris; qualificació i condicions de treball dels productors; etc. que és impossible de resumir en les pagines que segueixen. L'obra de Pierre VILAR i el recent estat de la qüestió de Carlos MARTINEZ SHA W sobre la Catalunya del segle XVIII forneixen una clara visió de conjunt de la majoria d'aquests aspectes i de llur evolució al llarg del segle.

Transcrivim aquí la resposta que Ramon Farguell i Canadell va fer al qüestionari que li va trametre Francisco de Zamora l'any 1789 amb l'objectiu de recollir dades per «formar una Historia de Cataluña cual conviene a esta provincia» i que envià a tots els pobles del Principat. No ens interessen tant les causes que motivaren Zamora a dur aquesta iniciativa (en aquest sentit, vid. la introducció de Ramon Boixareu a Francisco DE ZAMORA, Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona 1973), com les respostes concretes que es feren des de Berga. No sabem qui fou en Ramon Farguell, pero mostra un ampli coneixement dels diversos aspectes del Berguedii.

Art de conró compost per Montserrat Fontanet del lloc de Llorito, òlim conductor de son Juan Arnau, y de la Porrasa; mayoral de Massanella, de Lloseta y de son Sanct Juan, segons lo estil de Mallorca, 1747

Les conclusions defensades en aquesta reflexió sobre l'evolució de la ramaderia al Baix Llobregat són generalitzables amb matisacions, al conjunt de la comarca. Ara bé, el treball d'investigació en que es fonamenten és fruit d'una selecció documental referida a tretze pobles de la part baixa de la comarca. Per poder interpretar les dades i els quadres cal tenir present els pobles i les llegendes emprades, que són: Castelldefels. (CF), Gavà (G), Viladecans (V), el Prat de Llobregat (EP), Sant Boi de Llobregat (SB), Santa Coloma de Cervelló (STC), Sant Vicenç dels Horts (SV), Pallejà (PJ), el Papiol (P), Molins de Rei (MR), Sant Feliu de Llobregat (SF), Sant Joan Despí (SJ) i Cornellà (C).

L'objectiu d'aquest article és presentar els primers resultats d'un estudi de l'estructura de la propietat de la terra a la Catalunya rural durant el període 1860- 1930.2 El treball s'inscriu en un projecte més ampli sobre els canvis socials i econòmics enregistrats a la Catalunya rural des de mitjans del segle fins a la guerra civil, i els seus principals objectius es descriuen a l'apartat 2.1. Seguidament ens centrarem en l'evolució de l'estructura de la propietat de la terra en les comarques de Barcelona i Girona des de mitjans del segle xx fins a l'entorn de 1930.

The appearance of agriculture in the Fertile Crescent propelled the development of Western civilization. Here we investigate the evolution of agronomic conditions in this region by reconstructing cereal kernel weight and using stable carbon and nitrogen isotope signatures of kernels and charcoal from a set of 11 Upper Mesopotamia archaeological sites, with chronologies spanning from the onset of agriculture to the turn of the era. We show that water availability for crops, inferred from carbon isotope discrimination (Δ13C), was two- to fourfold higher in the past than at present, with a maximum between 10,000 and 8,000 cal BP. Nitrogen isotope composition (δ15N) decreased over time, which suggests cultivation occurring under gradually less-fertile soil conditions. Domesticated cereals showed a progressive increase in kernel weight over several millennia following domestication. Our results provide a first comprehensive view of agricultural evolution in the Near East inferred directly from archaeobotanical remains. This work was partially supported by the DGI project CGL2009-13079-C02 and the ERC-Advanced grant 230561 (AGRIWESTMED). We thank George Willcox, Archéorient CNRS, France and Miquel Molist, Autonomous University of Barcelona, Spain, for their support and comments.

Al llarg d'aquest article s'analitza el paper que el contracte de rabassa morta va tenir en el procés d'especialització vitícola catalana i en l'aparició de nuclis poblacionals de colonització vitícola, on la major part de la població estava vinculada al cultiu de vinya, i donant lloc al qual definim com a comunitats rabassaires. L'objectiu d'aquesta pàgina és l'anàlisi d'algunes de les característiques d'aquestes comunitats rabassaires, com el tipus d'estructura familiar, la desigualtat social i el mercat de treball, fent una especial incidència en el mercat de treball femení. Finalment, s'examinen els rols que jugaven les dones en aquestes economies vitícoles.

Després de la crisi agrària de finals del segle XIX, els propietaris rurals es van haver d'adaptar a una situació radicalment nova. En primer lloc, perquè la crisi va representar un moment de ruptura en les practiques agrícoles tradicionals i en les relacions socials que aquestes practiques portaven associades; i també perquè la crisi havia suposat el retorn al camp després de molt de temps, dels conflictes generalitzats...

Habitualment els estudis sobre la propietat de la terra fan referència solament als individus que la controlen. Si tenim en consideració que a les societats pageses tradicionals la terra és l'element més important de producció de riquesa, deduirem la importància social que té el seu control. El propietari de la terra pot desviar al seu favor l'excedent camperol a partir de les imposicions que fa als que no controlen la terra.' L'estructura de la propietat permet aleshores copsar la desigualtat origina unes determinades relacions contractuals (jornalers, arrendament o parceries a curt i llarg termini) que defineixen les formes d'explotació de la terra. Quan l'explotació és directa -per la via dels jornalers- no s'origina cap estructura de l'explotació, però quan és indirecta s'ocasiona una redistribució de la terra que, tot i la relació contractual, condiciona de manera específica el comportament social dels pagesos i l'estructura de la propietat no ho reflecteix. Per això ens cal prestar atenció a les estructures de l'explotació de la terra....

El objetivo del trabajo es el de proporcionar una visión transversal desde diferentes disciplinas sobre los orígenes de una cuestión fundamental que en la actualidad suscita controversias científicas y políticas de todo tipo: la creciente implicación del Estado español en el proceso de modernización agraria a través de la política de fomento a la irrigación. Para alcanzar este objetivo partimos de la caracterización del paradigma de gestión del agua durante el siglo XIX. Seguidamente, se enfatizan las repercusiones institucionales que tuvo la coyuntura de la crisis finisecular en materia de aguas y, por último, se incide en las perspectivas abiertas por la Administración estatal durante las décadas de 1920 y 1930 que no fueron retomadas, y de una forma sesgada, hasta la década de 1950. The aim of this research is to offer a sidelong vision from different disciplines on the origins of a fundamental question that arouses nowadays all kinds of political and scientific controversies: the growing implication of the Spanish state in the process of agricultural modernisation by means of a policy of irrigation support. To this effect, I shall begin by showing the paradigm of water management in the 19th century. After this, I will remark on the institutional repercussions brought about by the conjuncture of the turn-of-the-century water crisis and, finally, I shall deal with the perspectives that had been opened up by the State administration in the 1920s and 1930s and that were not taken up again, and in a biased way, until the 1950s.