Search

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir des del 12 de novembre del 2021 fins a l’1 d’abril del 2022 l’exposició «Molècules que ens han canviat la vida» (https://expo-molecules.iec.cat/). La mostra es va organitzar amb l’objectiu de transmetre als estudiants que la ciència és comprensible i atractiva, i essencial per al progrés i per a la millora de la qualitat de vida. L’exposició, que va ser visitada per prop de tres mil alumnes, incloïa deu plafons dedicats a elements, compostos i productes químics que han estat cabdals per a viure més i millor: amoníac, anestèsics, cisplatí, clor, diòxid de silici, nitroglicerina, penicil·lina, polietilè, sabons i detergents i vitamina C. Amb la finalitat de facilitar la comprensió a un públic ampli i per raons d’economia terminològica tots ells han estat designats com a molècules., The Institut d’Estudis Catalans (IEC) hosted from November 12, 2021 to April 1, 2022 the exhibition «Molecules that have changed our lives» (https://expo molecules.iec.cat/). The exhibition was organized with the aim of conveying to students that science is understandable and attractive, and essential for progress and for the improvement of the quality of life. The content of the exhibition, which was visited by about three thousand students, included ten panels dedicated to elements, compounds, and chemicals that have been essential in living longer and better: ammonia, anesthetics, cis-platinum, chlorine, silicon dioxide, nitroglycerin, penicillin, polyethylene, soaps and detergents, and vitamin C. To facilitate understanding to a wide audience and for reasons of terminological economics all of them have been designated as molecules.

D’acord amb la genialitat i la visió científica de Dmitri Ivànovitx Mendeléiev, àmpliament reconegudes per la comunitat científica, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha proclamat el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics. En aquest article es fa referència a aquest fet, a la pervivència de la taula periòdica durant els seus cent cinquanta anys de vida i a la plena vigència que té en l’actualitat. Es tracta especialment de les dones científiques que han descobert elements químics o que han contribuït al desenvolupament de la taula periòdica, i es descriuen les circumstàncies i els reconeixements que les varen acompanyar. Finalment, es consideren les dificultats per al possible allargament de la taula periòdica més enllà dels 118 elements avui coneguts.Paraules clau: Taula periòdica dels elements químics, Mendeléiev, AITP 2019, dones científiques., To honour Dmitri Ivanovich Mendeleev’s genius and scientific vision, which are widely acknowledged by the scientific community, the UN has proclaimed 2019 to be the International Year of the Periodic Table of Chemical Elements. This fact, along with the recognized validity of the periodic table for the last 150 years, are described in this article, in which special reference is made to the women scientists who have discovered chemical elements or have contributed to the periodic table’s development. Details are given of the circumstances of their work and of the recognition which they received. Lastly, the difficulties bearing on the possible extension of the periodic table beyond the 118 elements known today are considered.Keywords: Periodic table of chemical elements, Mendeleev, IYPT 2019, women scientists.

Most crustacean metallothioneins (MTs) contain 18 Cys residues and bind six divalent metal ions. The copper-specific CuMT-2 (MTC) of the blue crab Callinectes sapidus with 21Cys residues, of which six are organized in two uncommon Cys-Cys-Cys sequences, represents an exception. However, its metal-binding properties are unknown. By spectroscopic and spectrometric techniques we show that all 21 Cys residues of recombinant MTC participate in the binding of Cu(I), Zn(II), and Cd(II) ions, indicating that both Cys triplets act as ligands. The fully metallated M8 II-MTC (MisZn, Cd) form possesses high- and low-affinity metal binding sites, as evidenced by the formation of Zn6-MTC and Cd7-MTC species from M8 II-MTC after treatment with Chelex 100. The NMR characterization of Cd7-MTC suggests the presence of a two-domain structure, each domain containing one Cys triplet and encompassing either the three-metal or the four-metal thiolate cluster. Whereas the metal-Cys connectivities in the three-metal cluster located in the N-terminal domain (residues 1-31) reveal a Cd3Cys9 cyclohexane-like structure, the presence of dynamic processes in the C-terminal domain (residues 32-64) precluded the determination of the organization of the four-metal cluster. Absorption and circular dichroism features accompanying the stepwise binding of Cu(I) to MTC suggest that all 21Cys are involved in the binding of eight to nine Cu(I) ions (Cu8-9-MTC). The subsequent generation of Cu12-MTC involves structural changes consistent with a decrease in the Cu(I) coordination number. Overall, the metal-binding properties of MTC reported here contribute to a better understanding of the role of Cys triplets in MTs

Descripció del recurs: el 29 de juny de 2011, La malaltia d'Alzheimer (MA) representa avui la forma més comuna de demència en la població envellida. Malgrat fa 100 anys que va ser descoberta, encara avui no existeix cap tractament preventiu i/o curatiu ni cap agent de diagnostic que permeti valorar quantitativament l'evolució d'aquesta malaltia. L'objectiu en el que s'emmarca aquest treball és contribuir a aportar solucions al problema de la manca d'agents terapèutics i de diagnosi, unívocs i rigorosos, per a la MA. Des del camp de la química bioinorgànica és fàcil fixar-se en l'excessiva concentració d'ions Zn(II) i Cu(II) en els cervells de malalts de MA, plantejar-se la seva utilització com a dianes terapèutiques i, en conseqüència, cercar agents quelants que evitin la formació de plaques senils o hi contribueixin a la seva redissolució. Inspirats en la tioflavina-T (ThT), un agent de tinció tradicional d'agregats amiloides, s'ha dissenyat un esquelet molecular amb propietats intercaladores i quelants. L'utilització de tècniques in silico ha estat un procés cabdal per a la cerca de molècules comercials que contenen l'esquelet molecular anteriorment esmentat i la posterior selecció dels millors candidats en base als següents requeriments: (a) potencialment antioxidant, (b) facilitat de iodació a fi d'utilitzar-les per a fins de diagnòstic (c) cumpliment de determinades propietats farmacocinètiques que estableixin el seu possible ús com a fàrmac (d) hidrofobicitat adequada per travessar la BBB. Com a resultat d'aquest procés s'han seleccionat tres candidats per a realitzar el posterior treball experimental 2-(2-hidroxifenil)benzoxazol (HBX), 2-(2-hidroxifenil)benzotiazol (HBT) i 2-(2-aminofenil)-1H-benzimidazol (BM). Els compostos seleccionats han estat exitosament iodats, obtenint-se HBXI, HBTI i BMI. Les constants de formació dels complexos amb Cu(II) i Zn(II) juntament amb experiments de turbidimetria han confirmat que són lligands adequats per a segrestar els ions metàl·lics enllaçats al pèptid Ab. D'altra, Alzheimer's disease (AD) is the most common form of dementia among older people. Although the etiology of AD is still poorly understood, the pathology is known and has been caracterized for over 100 years since Alois Alzheimer first described "a peculiar disease of cerebral cortex". Despite tremendous research efforts, current treatment as well as diagnostic options for AD are limited, consequently there is a need for the development of new effective therapies and biomarkers for the earlier detection in vivo of this disease. The mounting evidence supporting the role(s) of metal ions in the pathology of AD has rendered metal-ion chelation therapy a promising treatment strategy. Appropiate chelators can be designed to potentially disrupt amyloid-beta (Ab) pathology. Inspired by the traditional dye Thioflavin-T, we have designed new multifunctional molecules, which contain both amyloid-binding and metal chelating properties. In silico techniques have enabled us to identify commercial compounds that enclose the designed molecular framework, include potential antioxidant properties, facilitate iodine-labelled derivatives and can be permeable through the blood-brain barrier. The chelating properties of the selected compounds, 2-(2-hydroxyphenyl)benzoxazole (HBX), 2-(2-hydroxyphenyl)benzothiazole (HBT) and 2-(2-aminophenyl)-1H-benzimidazole (BM), and corresponding iodinated derivatives, HBXI, HBTI and BMI, towards copper(II) and zinc(II) have been examined in the solid phase and in solution. The calculated stability constants for the ML2 complexes evidence that HBXI, HBTI and BMI can be efficient chelators for sequestering the Cu(II) and Zn(II) metal ions that are present in soluble Ab peptide forms, and this result was also confirmed by Ab aggregation turbidimetry assays, especially in the case of Cu(II). Finally, the fluorescence measurements on HBX, HBT, BM and corresponding iodinated derivatives, together with fluorescence microscopy studies on two types of pre-grown f

Descripció del recurs: el 11 d'agost de 2010

Consultable des del TDX, Títol obtingut de la portada digitalitzada, Les metal·lotioneïnes (MTs), pèptids amb una excepcional capacitat coordinant, constitueixen una gran família de metal·loproteïnes presents en gairebé tots els éssers vius. L'estudi de les propietats coordinants i estructurals de les diverses isoformes de MT és important per a aportar noves dades a la resolució de les funcions que duen a terme, fins ara relacionades amb la destoxicació de metalls pesants i l'homeòstasi de zinc i coure. En aquesta tesi doctoral s'ha estudiat la metal·lotioneïna del cranc Callinectes sapidus CuMT-II (MTC en aquest treball), per la seva atípica estructura primària dins les MTs de crustaci i per contenir triplets de cisteïna, motiu molt poc habitual en aquestes proteïnes. Aquesta MT s'ha obtingut per enginyeria genètica en medis suplementats amb zinc, amb coure i amb ambdós metalls. Els complexos metàl·lics formats en aquestes síntesis s'han caracteritzat mitjançant ESI-MS, CD, UV i ICP-AES. Així mateix, fent ús d'aquestes tècniques, s'ha aprofundit en les propietats coordinants de MTC mitjançant la reconstitució de la forma demetal·lada apoMTC i la valoració de ZnMTC i apoMTC amb diversos ions metàl·lics. Finalment, s'ha estudiat per RMN la proteïna reconstituïda amb 113Cd. Amb aquests estudis s'ha establert que per a una millor estructuració amb coure, aquesta proteïna també ha de contenir ions zinc i que, a diferència del que estava àmpliament acceptat per a altres metal·lotioneïnes, l'estequiometria dels complexos que estableix MTC amb Cd(II) no s'ajusta exactament amb la que estableix amb Zn(II). Els treballs de RMN han permès establir que l'estructuració de MTC amb ions cadmi té lloc en dos dominis, cadascun dels quals coordina 3 - 4 ions Cd(II). Addicionalment, s'ha aportat noves dades sobre el mecanisme de funcionament de les MTs en el seu paper antiinflamatori en lesions cerebrals, mitjançant l'estudi funcional dels dominis de MT-1 de mamífer en ratolins criolesionats, knockout per MT-1/-2 (amb els gens de MT-1 i MT-2 inactivat, Metallothioneins (MTs), peptides with an exceptional heavy metal coordination capacity, constitute a superfamily of ubiquitous metalloproteins. Study of MTs metal coordinating properties and their structure is necessary to contribute to the determination of their physiological functions. Nowadays, detoxification of heavy metals and homeostasis of zinc and copper are some of the principal functions proposed for MTs. The principal aim of our work is to study the binding properties of isoform CuMT-II form the crab Callinectes sapidus (MTC), a crustacean MT with an atypical peptide sequence containing two cysteine triplets, which is a very unusual motif in MTs. MTC was obtained by genetic engineering protocols in zinc, copper and zinc plus copper supplemented media. The metal complexes recovered were analyzed by ESI-MS, CD, UV and ICP-AES spectroscopies. Metal coordination properties of MTC were deeper studied by means of metal reconstitution from apoMTC and by titration of ZnMTC and apoMTC with Cd(II) and Cu(I). Structural NMR studies of MTC reconstituted with 113Cd have also been carried out. MTC requires the binding of some Zn(II) ion to acquire the most chiral structure in the presence of Cu(I). Interestingly, cadmium total metallated protein shows slightly higher metal to MT stoichiometries than in the case of zinc in contrast with the equal Zn and Cd stoichiometries shown for most MTs. Moreover, NMR studies have shown that CdMTC is structured in two domains, with 3 - 4 Cd(II) ions in each of them. Additionally, we have contribute to determine the mechanism of MTs anti-inflammatory activity in brain, by studying the rule of the α and β domains of mammalian MT-1 in cryolesioned MTKO mice, which indicate that the β domain shows better anti-inflammatory properties than the α domain.

Descripció del recurs: el 19-08-2008, Consultable des del TDX, Títol obtingut de la portada digitalitzada, El trabajo experimental ha desarrollado tres objetivos que se enmarcan dentro del campo de la química de coordinación del platino(II) con ligandos que contienen azufre y de sus posibles aplicaciones. Así, primero se ha profundizado en el estudio de la influencia de los ligandos terminales en la reactividad del anillo central {Pt2S2} en complejos de fórmula [Pt2L2(μ-S)2] frente a un amplio conjunto de especies electrófilas. Posteriormente, se ha explorado la reactividad del complejo [Pt2(dppp)2H3]ClO4 (dppp = Ph2P(CH2)3PPh2) en presencia de aniones sulfuro o hidrogenosulfuro bajo diferentes condiciones experimentales. Y, finalmente, se ha estudiado la reacción de dicho complejo binuclear de platino con tiofeno, reacción que se puede considerar adecuada para modelar el proceso industrial de hidrodesulfuración del petroleo, es decir, la liberación de azufre de los compuestos organosulfurados que contiene. Todos estos objetivos se han conseguido mediante la utilización de técnicas avanzadas de resolución estructural directa, RMN y espectrometría de masas, las cuales han permitido la caracterización de un elevado número de nuevos compuestos, así como el estudio de su reactividad. Además, medidas electroquímicas y cálculos computacionales (DFT) han enriquecido la caracterización de los complejos obtenidos y han permitido proponer el mecanismo que acompaña su formación. El primer objetivo se ha desarrollado mediante: a) la síntesis y caracterización estructural de [Pt2(Ph2X(CH2)2XPh2)2(µ-S)2] (X = As), b) determinación de sus propiedades redox, y c) estudio de la nucleofilicidad de los átomos de azufre respecto a diversos centros metálicos, ácidos próticos (HCl, HClO4) y electrófilos orgánicos (CH2Cl2). La comparación de estos resultados con los anteriormente obtenidos para X = P ha permitido concluir que el cambio de átomo donador X en los ligandos terminales del anillo central {Pt2S2} no implica cambios estructurales notables entre complejos análogos, pero en cambio X =, The experimental work has aimed at three objectives, all embodied in the field of the coordination chemistry of Pt(II) with sulfur-containing ligands and their possible applications. Thus, firstly, the influence of the terminal ligands in the reactivity of the central {Pt2S2} ring in complexes of formula [Pt2L2(μ-S)2] towards a wide collection of electrophilic species has been thoroughly studied. Subsequently, the reactivity of the complex [Pt2(dppp)2H3]ClO4 (dppp = Ph2P(CH2)3PPh2) in the presence of sulfide or hydrogensulfide anions has been explored under various experimental conditions. And finally, the reaction of the upper binuclear platinum complex with thiophene has been analyzed in detail. This reaction can be considered as a good model for the industrial process of hydrodesulfurization of petroleum, which involves the removal of sulfur from the included organosulfur compounds. All of these objectives have been achieved using advanced techniques of direct structural resolution, NMR and mass spectrometry, which have allowed the characterization of a high number of new complexes, as well as the study of its reactivity. In addition, electrochemistry measurements and in silico studies (DFT) have enriched the characterization of the complexes obtained and they have also allowed us to propose the reaction mechanism that accompanies their formation. The first objective has been developed through: a) the synthesis and structural characterization of [Pt2(Ph2X(CH2)2XPh2)2(µ-S)2] (X = As), b) the determination of its redox properties, and c) the study of the nucleophilicity of the sulfur atoms towards various metal centres, protic acids (HCl, HClO4) and organic electrophiles (CH2Cl2). Comparison of these results with those previously obtained for X = P have allowed us to conclude that the replacement of the donor atom X in the terminal ligands bound to the {Pt2S2} core does not involve significant structural changes in analogue complexes. However, when X = As the elect

Consultable des del TDX, Títol obtingut de la portada digitalitzada, Les metal·lotioneïnes (MT) constitueixen una àmplia família de proteïnes, molt peculiar tant des del punt de vista biològic com des de la perspectiva de la química de coordinació. Es caracteritzen per tenir un baix pes molecular (6-10 kDa) i un elevat contingut en residus de Cys (30%) i en elements metàl·lics, particularment Zn i Cu. Les característiques de les cadenes peptídiques de les MT permeten que aquestes tinguin un paper important en l'emmagatzematge intracel·lular i transport d'ions metàl·lics essencials, així com en la reducció de radicals lliures i d'agents alquilants, i també en el segrestament d'ions metàl·lics tòxics. L'objectiu aquest treball ha estat determinar la capacitat coordinant de la MT de mamífer, concretament de la isoforma 1 de la MT recombinant de ratolí, enfront d'espècies químiques ben conegudes per la seva toxicitat com Hg(II), MeHg+ i Pb(II). La metodologia emprada ha consistit a seguir espectropolarimètricament (dicroisme circular) i espectrofotomètrica (absorció UV-Visible) l'estequiometria i les característiques estructurals de les espècies que es formen al llarg de la valoració de Zn7-MT amb les espècies metàl·liques esmentades. D'altra banda, s'ha estudiat el comportament dels fragments a i b de MT per tal d'obtenir dades complementàries que facilitin la interpretació detallada dels resultats de la coordinació dels ions Hg(II), MeHg+ i Pb(II) a la MT sencera. Ha estat necessari analitzar exhaustivament l'efecte de variables, tals com la temperatura, el pH, el temps d'estabilització i el contraió present en solució, en les reaccions de coordinació metàl·lica d'aquests sistemes. En els resultats obtinguts en les valoracions amb Hg(II), les variables esmentades han estat determinants de la naturalesa de les espècies que es formen. Així, l'estequiometria i l'estructura de les espècies obtingudes a partir de Zn7-MT (pH 7) o d'apo-MT (pH 3), depenen significativament de la força directora de la reacció de complexació (cinètica o termodi, Metallothioneins (MT) constitute a wide well-defined group of low-molecular-weight cysteine-rich metal-binding proteins, which are totally atypical under a biological and a coordination chemical viewpoint. Their unusual high cysteine content allows these proteins to be considered responsible for metal homeostasis (Zn, Cu) and detoxification of toxic metal ions (Cd, Hg), free radicals and other electrophilic agents. The main aim of this work is to analyse the coordination capability of mammalian MT, specifically that of recombinant mouse MT 1, in the presence of highly toxic chemical species such as Hg(II), MeHg+ and Pb(II). The strategy followed consists of the spectropolarimetric (circular dichroism) and the spectrophotometric (UV-Visible) titrations of Zn7-MT with the above mentioned species together with a detailed analysis of the stoichiometry and the structural features of the successive species formed along the titration. In addition, we have studied the behaviour of the a and b fragments of MT in order to obtain complementary information and thus facilitate the interpretation of the results obtained with the entire protein. A thorough analysis of the effect of some variables, such as temperature, pH, stabilization time and counterions present in solution are fundamental for the study of the metal binding reactions in these systems. We have shown that the previous variables determine the nature of the species formed along the titration. Thus, the stoichiometry and the structure of the species formed from Zn7-MT (pH 7) or apo-MT (pH 3) are highly dependent on the driving force (kinetic or thermodynamic) of the complexation reaction and strongly influenced by the counterion accompanying the metallic species (Cl- or ClO4-). On the other hand, the coordination of Pb(II) to MT affords formation of a single specie in a wide pH range (7 - 4.5) the structure of which depends on the stabilization time. The study of the behaviour of MT and its corresponding a and b frag

Consultable des del TDX, Títol obtingut de la portada digitalitzada, Les metalotioneïnes (MT) són unes proteïnes de baix pes molecular i elevat contingut en residus de cisteïna que es caracteritzen per la seva extremada habilitat para enllaçar tant cations de metalls essencials, com Zn(II) i Cu(I), com de metalls tòxics (Cd(II), Hg(II)). En una primera part d'aquest treball s'analitza la utilització del catió Ag(I) com a sonda del catió Cu(I) en l'estudi de les Cu-MT, i en conseqüència es compara detalladament el comportament d'ambdós metalls enfront la isoforma 1 de MT de mamífer. Aquesta proteïna, així com els seus fragments constitutius a i b, s'ha obtingut per enginyeria genètica amb la finalitat d'assegurar al màxim el seu grau de puresa. L'estudi de la capacitat coordinant de MT 1, aMT 1 i bMT 1 enfront Ag(I) s'ha dut a terme mitjançant tècniques d'espectroscòpia electrònica (CD i UV-Vis) i de masses (ESI-MS). Aquesta darrera tècnica ha requerit la incorporació d'un mètode de separació previ a la determinació de la massa, per tal d'eliminar la presència de tampó a la mostra. L'electroforesi capil·lar (CZE) acoblada a l'ESI-MS ha demostrat ser una bona opció. Amb la finalitat de validar l'acoblament CZE-ESI-MS, en primer lloc s'ha aplicat l'esmentat acoblament a l'estudi del desplaçament del Zn(II) en Zn7-MT 1 per Cd(II) a pH 7, procés ja conegut en les MT de mamífer que procedeix de manera seqüencial i isomorfa. Aquest estudi demostra que la tècnica CZE permet una bona separació del tampó de la solució que conté la proteïna, a la vegada que ofereix una detecció precisa de l'estequiometria de les espècies que coexisteixen en solució. En base a aquests resultats, s'ha seguit en paral·lel -mitjançant CD, UV-Vis i CZE-ESI-MS- la valoració de Zn7-MT 1, Zn4-aMT 1 i Zn3-bMT 1 amb AgClO4 a pH 7.5 i 2.5. Els resultats mostren que al llarg de les valoracions es forma un elevat nombre d'espècies, tant heterometàl·liques AgxZny-MT com homometàl·liques Agx-MT, i que en la majoria dels punts de valoració coexisteixen diverses espècies. També, Metallothioneins (MT) are ubiquitous low molecular weight cysteine-rich metalloproteins, which characterize by their extremely high binding abilities towards essential metal cations, such as Zn(II) and Cu(I), as well as toxic cations like Cd(II) and Hg(II). In the first stage of this work the use of Ag(I) as a probe for Cu(I) in Cu-MT studies is analysed, and thus, the behaviour of both metal ions when binding to the mammalian MT 1 isoform has been compared. This protein, as well as their constitutive a and b fragments, was obtained by genetic engineering in order to assure the highest purity degree. The binding abilities of Ag(I) to MT 1, aMT 1 and bMT 1 have been studied by using optical spectroscopy (CD, UV-vis) and mass spectrometry (ESI-MS) techniques. The latter required the use of a separation method previous to the mass determination in order to remove the buffer present in the sample. With the aim of validating the CZE-ESI-MS coupling, we first studied the Zn(II)/Cd(II) replacement in Zn7-MT 1 at pH 7, a well known system in mammalian MT that proceeds by means of a sequential and isomorphous Zn/Cd replacement. This study proves that the previous coupling allow a good separation of the protein from the buffer, while achieving a precise detection of the stoichiometries of the coexisting species in solution. Based on these results, the titrations of Zn7-MT 1, Zn4-aMT 1 and Zn3-bMT 1 with AgClO4 at pH 7.5 and 2.5 were monitored in parallel by CD, UV-vis and CZE-ESI-MS techniques. The results obtained throughout the titration show formation of a high number of heterometallic AgxZny-MT as well as homometallic Agx-MT species. Also, at each titration point, there is coexistence of several species. It has also been shown the Zn template effect in the 3 proteins studied as revealed by the different folding found for the Ag-MT species of the same stoichiometry formed either from Zn-MT or from apo-MT. Comparison of the behaviour of Ag(I) and Cu(I) toward mammalian MT 1

Consultable des del TDX, Títol obtingut de la portada digitalitzada, Els compostos de fórmula general [L2Pt(m-S)2PtL2] han estat usats ampliament com a lligands degut a l'elevada densitat electrónica del anions sulfur de l'anell {Pt2(m-S)2}. Així, durant anys, s'ha obtingut una llarga serie de compostos polimetàl·lics amb diverses geometries de coortdinació en els que un o varis centres metàl·lics es coordinen als sofres del fragment {Pt2(m-S)2}. Malgrat l'intens estudi al que ha estat sotmesa aquesta família de compostos, varis aspectes interessants de la seva reactivitat romanien inexplorats. Alguns d'ells han estat estudiats a aquesta tesi doctoral utilitzant diverses tècniques experimentals (RMN, ESI-MS, MALDI-TOF-MS difracció de raigs X, voltametria cíclica), així com cálculs teórics. En primer lloc, s'ha determinat un mètode d'obtenció d'espècies macromoleculars de nuclearitat controlada, utilizant el complex [(dppp)Pt(m-S)2Pt(dppp)] com unitat estructural bàsica. Aquest mètode implica, inicialment, l'obtenció del compost trimetàl·lic [{Pt2(m-S)2(dppp)2}PtCl2] en el que la labilitat dels lligands clorur permet la seva substitució per ligands sulfur, els quals poden actuar como pont entre dos centres metàl·lics, donant lloc a l'autoensamblatge de dos unitats de fórmula {Pt3(m3-S)2(dppp)2}2+. Per altre part, s'ha analizat l'efecte en la reactivitat del fragment metál·lic {Pt(cod)}2+ de la coordinació a un metal·loligand de fórmula general [L2Pt(m-S)2PtL2]. La reactivitat d'aquest fragment organometàl·lic queda significativament afectada en els compostos de fórmula [{L2Pt(m-S)2PtL2}Pt(cod)] de tal manera que la seva reacció amb l'anió metóxid consisteix en la desprotonació del ligand olefínic en lloc de la reactivitat habitual descrita per aquests sistemes, la qual consisteix en l'atac nucleòfil de la base sobre un doble enlaç. Un altre aspecte de la reactivitat dels compostos [L2Pt(m-S)2PtL2] que ha estat explorat a aquesta tesi doctoral són els processos químics que es deriven de la reacció d'aquests complexos amb electròfils no, The compounds of general formula [L2Pt(m-S)2PtL2] have been intensively studied on its role of metalloligands as a result of the high electron density of the sulfide anions of the {Pt2(m-S)2} ring. Thus, during the last years, a large series of polymetallic complexes has been obtained where one or several metallic centers are coordinated to the sulfide anions in the fragment {Pt2(m-S)2}. Despite the large number of publications devoted to this family of compounds, some interesting aspects of its chemical behaviour remained unexplored. Some of them have been studied in this thesis using diverse experimental techniques (NMR, ESI-MS, MALDI-TOF-MS, X-ray diffraction, cyclic voltametry), as well as theoretical calculations. On the one hand, a new method to obtain multimetallic nuclearity-controlled compounds has been described, using the complex [(dppp)Pt(m-S)2Pt(dppp)] as building block. This method entails, initially, the synthesis of [{Pt2(m-S)2(dppp)2}PtCl2] where the lability of cloride anions allows its substitution by bridging sulfide ligands, and thus, giving the self-assembly of two trimetallic {Pt3(m3-S)2(dppp)2}2+ units. On the other hand, the effect of the coordination to a [L2Pt(m-S)2PtL2] metalloligand on the reactivity of the organometallic fragment {Pt(cod)}2+ has been investigated. This fragment exhibits an unusual chemical behavior in the complexes of formula [{L2Pt(m-S)2PtL2}Pt(cod)], which consist on the deprotonation of the olefinic ligand by reacting with methoxide anion, instead the nucleophilic attack of the base to the double bond, usually reported. An additional aspect of the reactivity of the complexes of formula [L2Pt(m-S)2PtL2] studied in this thesis is the whole set of reactions exhibited by these compounds in presence of two different non-metallic electrophiles: CH2Cl2 and protic acids. These processes imply the disintegration and subsequent regeneration of the bimetallic {Pt2(m-S)2} structure. Finally, the redox properties of the {Pt2(m-S)