1. Mecanismes per introduir llum natural en habitatges estrets al Japó
- Author
-
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, García-Escudero, Daniel, Gastón Guirao, Cristina, Ferrer Sala, Manuel, Linares de la Torre, Óscar, Fernández Astorga, Marta, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, García-Escudero, Daniel, Gastón Guirao, Cristina, Ferrer Sala, Manuel, Linares de la Torre, Óscar, and Fernández Astorga, Marta
- Abstract
Després de la II Guerra Mundial i en els canvis econòmics de la dècada de 1990, el Japó es va enfrontar a importants reptes de planificació urbanística i d’habitar adaptades a les noves necessitats de l’època, impulsades per la destrucció totalitària de les ciutats més poblades del país. Tota obra arquitectònica sorgeix d’una problemàtica real prèvia. En el cas del desenvolupament d’habitatges estrets va sorgir com una solució pràctica a l’escassetat d’espai en les zones urbanes. Aquestes construccions són una adaptació crucial en l’arquitectura japonesa, dissenyades per a utilitzar eficientment les parcel·les limitades en els centres urbans de ciutats densament poblades. Aquest treball pretén examinar una sèrie de casos d’estudi de dimensions reduïdes, per poder extreure conclusions sobre els mecanismes emprats pels arquitectes japonesos per introduir llum natural a l’interior d’aquests habitatges amb aquesta característica desproporcionada a causa de l’escassetat de terreny al Japó. El treball es divideix en tres parts fonamentals. La primera s’enfoca en els antecedents teòrics que ens endinsen en el món dels habitatges estrets i l’arquitectura de les ciutats japoneses, establint una base per a comprendre el seu context i significat. Aquest coneixement previ resulta essencial per a dur a terme la segona part, que pretén analitzar i estudiar un catàleg de vint casos d’estudi construïts en estretes parcel·les al centre de les ciutats. A través de les conclusions extretes d’aquesta segona part, s’identifiquen dues estratègies principals per introduir i maximitzar la llum natural en aquests espais reduïts, presents en quatre obres de dos referents arquitectes japonesos, Tadao Ando i Waro Kishi., After World War II and in the economic changes of the 1990s, Japan faced important urban planning and living challenges adapted to the new needs of the time, driven by the totalitarian destruction of cities more towns in the country. Every architectural work arises from a previous real problem. In the case of the development of narrow housing, it emerged as a practical solution to the shortage of space in urban areas. These constructions are a crucial adaptation in Japanese architecture, designed to efficiently use limited plots in the urban centers of densely populated cities. This work aims to examine a series of case studies of reduced dimensions, to be able to draw conclusions about the mechanisms used by Japanese architects to introduce natural light into the interior of these homes with this disproportionate characteristic due to the scarcity of land in Japan. The work is divided into three fundamental parts. The first focuses on the theoretical antecedents that introduce us to the world of cramped housing and the architecture of Japanese cities, establishing a basis for understanding its context and meaning. This prior knowledge is essential to carry out the second part, which aims to analyze and study a catalog of twenty case studies built on narrow plots in the center of cities. Through the conclusions drawn from this second part, two main strategies are identified to introduce and maximize natural light in these small spaces, present in four works by two leading Japanese architects, Tadao Ando and Waro Kishi.
- Published
- 2024