Search

El present article analitza els efectes que el procés de difusió i descentralització urbana comú a la majoria de les ciutats europees està tenint en els darrers anys en una ciutat mitjana catalana: Lleida. Malgrat la seva estructura rural, des de fa anys diversos factors (l'estancament de la ciutat central, el fort creixement demogràfic i residencial dels nuclis rurals de l'entorn, l'augment de la mobilitat pendular. . . ) apunten cap a un profund canvi en les pautes d'urbanització del territori occidental de Catalunya. Tot plegat, d'una banda, permet definir l'àrea de Lleida com una ciutat regió amb fluxos territorials cada cop més intensos i complexos. D'altra banda, porta a l'aparició d'una nova ciutat polinuclear, jerarquitzada i extensa, la qual cosa representa un trencament respecte a l'esquema d'urbanització tradicional, que en els propers anys encara podrà fer-se més profund amb el planejament i la construcció de noves infraestructures. El presente artículo analiza los efectos que el proceso de difusión y descentralización urbana común a la mayoría de las ciudades europeas està teniendo en los últimos años en una ciudad media catalana: Lleida. A pesar de su estructura rural, desde hace años hay diversos factores (el estancamiento de la ciudad central, el fuerte crecimiento demográfico y residencial de los núcleos rurales del entorno, el aumento de la movilidad pendular. . . ) apuntan hacia un profundo cambio en las pautas de urbanización del territorio occidental de Cataluña. Todo ello, por un lado, pemite definir el área de Lleida como una ciudad región con unos flujos territoriales cada vez más intensos y complejos. Por otro lado, lleva a la aparición de una nueva ciudad polinuclear, jerarquizada y extensa, que supone una ruptura respecto al esquema de urbanización tradicional, que en los próximos años el planeamiento y la construcción de nuevas infraestructuras harán aún más profunda. Cette article analyse les effets que le processus de diffusion et décentralisation urbaine comun à la plupart des villes européennes, subit ces dernières années une ville catalane moyenne: Lleida. Malgré sa structure rurale, depuis plusieurs années, certains éléments (la stagnation de la cité centrale, la forte croisance propre aux noyaux ruraux des alentorns, le développement de la mobilité pendulaire. . . ) tournent vers un changement profond en ce qui concerne les modèles d'urbanisation du territoire occidental de la Catalogne. Tout compte fait, d'une part, cela permet de définir l'aire de Lleida comme celle d'une ville-région ayant des fluctuations territoriales de plus en plus intenses et complexes. D'autre part, cela rend propice l'apparition d'une nouvelle ville polinucleaire, hiérarchisée et étendue; ceci implique une rupture en ce qui concerne le schéma d'urbanisation traditionnel, qui, les prochaines annés, deviendra encore plus profond grâce à la planification et à la construction de nouvelles infrastructures. This article analyses the effects that the process of urban spreading and decentralisation, which is prevalent in most European cities, has been having in recent years on a mediumsized Catalan town: Lleida. In spite of its rural structure, some factors such a stagnation of the main town, strong demographic and residential growth of the neighbouring rural nuclei and commuting mobility growth have for years been pointing towards a deep change in the urbanizational patterns of Western Catalonia. On the one hand, all these factors enable to define the area of Lleida as a townregion with territorial ebbs and flows, which are growing in intensity and complexity. On the other, the factors bring about the birth of a multinuclear, hierarchical and widespread town which breaks the traditional urbanizational pattern. This new pattern may reaffirm itself in the coming years with the planning and building of new infrastructure.

Aquest primer llibre de la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i Despoblament del Territori Rural de Lleida pretén ser una primera aproximació a les ruralitats de les comarques de Lleida mitjançant una diagnosi a nivell múltiple, emmarcat en un retrat dels discursos i les polítiques a escala internacional (especialment de la Unió Europea [capítol 1]) i estatal [capítol 2]). I ja centrats en Lleida, s’aprofundeix en la situació i l’evolució des de la perspectiva de la demografia i la geografia humana (capítol 3), per continuar amb l’urbanisme (capítol 4), el mercat laboral (capítol 5), els serveis socials (capítol 6), els serveis sanitaris (capítol 7) i els serveis educatius (capítol 8). La redacció d’aquests textos ha partit de fonts existents (secundàries) i en alguns casos, pocs, de treballs de camp necessaris per aprofundir en llacunes existents. I ha de representar el punt de partida de l’anàlisi de les realitats rurals de Lleida i de les diverses situacions i experiències dels que hi resideixen.

En els darrers anys, hem assistit a un augment de la mobilitat de la població espanyola cap a l’estranger. Una mobilitat que ha estat objecte de diverses anàlisis, fins i tot més enllà del camp acadèmic. No obstant això, pocs estudis han entrat a cartografiar les pautes de localització d’aquests emigrats dins dels països de destí. Aquest capítol analitza la localització de la població espanyola en els principals països europeus receptors: França, Alemanya, Suïssa i el Regne Unit (Anglaterra i Gal·les). Per fer-ho s’empren estadístiques elaborades per aquests països de destí. Els resultats assenyalen un pes important de la població espanyola resident en les principals aglomeracions urbanes, mentre que es constata una escassa presència en les altres regions. En conseqüència, podem considerar que l’emigració espanyola dels darrers anys no s’ha dirigit cap a certs països, com s’ha tendit a difondre, sinó que ha estat bàsicament monopolitzada per una mobilitat cap a un nombre molt reduït d’àrees metropolitanes europees.

La delimitació oficial de les zones de muntanya d'Espanya es desenvolupa en el marc comunitari europeu, i té per objecte la identificació d'aquells territoris que siguin susceptibles a rebre compensacions (indemnitzacions compensatòries), justificades per les limitacions existents a l'hora de desenvolupar-hi una activitat agrària que esdevingui competitiva en el mercat lliure. La normativa està continguda principalment en la Directriu 75/268/CEE del Consell, sobre l'agricultura de muntanya i determinades zones desafavorides, i en els seus desenvolupaments posteriors. En l'article 3 de l'esmentada directriu s'estableix la relació de zones desafavorides en base a la naturalesa de la limitació, fent distinció entre tres categories: zona desafavorida de muntanya, zona desafavorida amb risc de despoblament i zona desafavorida per dificultats específiques (mapa 1).

La difícil situació econòmica que viu actualment Catalunya ha comportat que en el primer trimestre de 2013 s'hagi assolit una taxa d'atur del 24,5%, una xifra especialment preocupant si es compara amb els valors a l'entorn del 6-7% a què es va arribar l'any 2006. Ara bé, la distribució de l'atur no és territorialment homogènia. Hi ha comarques i municipis que superen amb escreix la mitjana catalana, mentre que en altres la situació és clarament menys preocupant

El grau de formació dels treballadors és un factor clau per emprendre accions que millorin la competitivitat d'un sector d'activitat. En l'àmbit agrari això és encara més important, atès que la majoria dels treballadors són alhora empresaris. Són aquestes petites empreses les que sovint han d'innovar en aspectes que van des de la producció fins a la comercialització. La present anàlisi mostra com l'elevat grau d'envelliment dels titulars d'explotacions agràries condiciona la seva formació, que es troba encara per sota de la mitjana de la població catalana. D'altra banda, també es constata que es produeixen significatives diferències en el territori.

El objetivo la comunicación es analizar la evolución la cultura ha tenido en la política de las ciudades y su estrecha relación con la imagen y la promoción exterior de éstas. Para ello se toma como caso de estudio la ciudad de Philadelphia (USA) en los últimos 20 años: una ciudad que, en buena medida gracias a una decidida apuesta por la promoción de las artes, ha logrado un profundo cambio de imagen, consiguiendo revitalizar su centro y convertirse de forma creciente en destino turístico y en residencia de lo que ha venido en denominarse la clase creativa. La conclusión del estudio es que la cultura ha pasado de ser considerada sólo como un instrumento para mejorar la imagen de la ciudad. La cultura se ha convertido en un objetivo en sí mismo, que ayuda a la atracción de nuevas actividades. Por un lado, por su impacto directo en la economía local y en la venida de visitantes. Por otro lado, el surgimiento de nuevas pautas de localización empresarial ha situado la oferta cultural en una nueva forma de ventaja competitiva., This presentation analyses the evolving role of culture in making urban policy and its close relationship with the external images projected by cities. It focuses on the specific case of Philadelphia (USA) and its evolution over the last 20 years. Thanks, to a large extent, to a decision to promote the arts, this city has managed to reinvent its image, revitalize its central area and convert itself into an increasingly popular tourist destination and place of residence for the so-called “creative class”. The conclusion drawn from this study is that culture should no longer be considered as simply an instrument for improving the image of the city. Culture has effectively become an objective in itself and can be used to attract new activities. On one hand, it can have a direct impact upon the local economy and attract visitors. On the other, the emergence of new influences governing industrial location have given cities offering cultural and artistic facilities a new source of competitive advantage.

Cada matí, centenars de turistes descendeixen dels autocars que els han dut fins al centre de Barcelona amb l’objectiu de visitar la catedral i el Barri Gòtic. Molts d’ells hi passegen, embadalits, contemplant l’espectacularitat gòtica de la catedral o la contenció estètica de l’arquitectura civil. D’altres, coneixedors de la història de la ciutat, o informats pels guies turístics, ho observen amb els ulls de qui coneix fets diversos, com ara que la façana de la catedral es construí fa un segle o que molts dels elements gòtics i dels espais recollits que conformen el barri hi van ser incorporats al llarg del segle XX. Avui, el Barri Gòtic, a més de ser un important reclam turístic, constitueix una de les síntesis més completes de la història urbanística recent de Barcelona. El seu origen se situa en la confluència de dos processos, llargs i controvertits, que va viure la ciutat: l’acabament de la façana de la catedral i la reforma interior de la ciutat. Així mateix, quant a la conformació del Barri Gòtic hi podem trobar, a més d’un ideari històric, arquitectònic i urbanístic, l’embrió d’un concepte que, més desenvolupat, amb el pas dels anys s’ha convertit en una de les pedres angulars del turisme cultural: la tematització dels espais històrics.

En els darrers anys, s’ha anat produint un canvi estructural en les pautes d’urbanització i de distribució de la població a Catalunya, reflex d’uns processos generals a tota Europa. Les ciutats centrals dels sistemes urbans s’han estancat o han començat a perdre població, mentre que són les corones periurbanes les que estan tenint un creixement demogràfic més destacat. Aquesta comunicació analitza, partint del marc general de Catalunya, les transformacions territorials que han tingut lloc a l’àrea de Lleida en els darrers anys (1986-1996) motivades per la mobilitat residencial. Uns canvis que estan afectant l’estructuració territorial de l’àrea, que tenen importants conseqüències en els fluxos que s’hi estableixen i que, en definitiva, mostren la incidència dels processos de difusió urbana en sistemes secundaris allunyats de la regió metropolitana de Barcelona.

Las propiedades de la iglesia y del ejército han jugado un papel fundamental en la configuración de la mayor parte de ciudades europeas. En las ciudades españolas esta influencia ha sido, si cabe, aún más determinante. Primeramente, por la gran presencia que, a partir de la contrarreforma, llegaron a tener los conventos en el interior de las ciudades. En segundo lugar debido a la compleja transición política que vivió España en el siglo XIX. Tanto al Iglesia como los militares mantuvieron una gran influencia hasta bien entrado el siglo XX. A partir del estudio de Barcelona y otras ciudades catalanas, se analizan las consecuencias que el largo proceso de la desamortización tuvo en su morfología urbana. Por un lado, el crecimiento demográfico llevó al derribo o reutilización de muchas de estas construcciones. Por otro lado, la consciencia conservacionista introdujo la discusión sobre la necesidad de conservar los edificios más relevantes. Las soluciones adoptadas variaron en función de cada contexto., Church and army properties have played a key role in shaping most European cities. In Spanish cities this influence has been, if anything, even more decisive. Firstly because of the large presence convents and monasteries had in the inner cities after the counter reform. Secondly due to the complex political transition of 19th century Spain, both the Church and the military maintained a strong influence which lasted well into the 20th century. By studying Barcelona and other Catalan cities, the consequences that the long process of secularization had in their urban morphology are analysed. On one hand, population growth led to the demolition or reutilisation of many of these buildings. On the other hand, conservation consciousness introduced the discussion on the need to preserve the most important buildings. The solutions adopted varied according to each context.

Catalunya, malgrat la situació de crisi i l'atur, la població estrangera es manté estable. La confluència de pobles i cultures d'origen divers en territori català ha estat constant des de temps antics fins a l'actualitat. Majoritàriament, la immigració havia arribat a Catalunya en busca d'una feina que no existia en les seves terres d'origen. Ara bé, en el context actual, amb una situació econòmica difícil i alts índexs d'atur, seria lògic pensar que una part d'aquests contingents podrien retornar al lloc d'origen o migrar de nou cap a altres territoris. Les estadístiques mostren, però, unes tendències força estables. La població estrangera, que va experimentar un fort creixement en la darrera dècada, ha vingut per quedar-se.

Aquesta tesi tracta sobre la gestió de l’espai públic a Barcelona en la era neoliberal actual mitjançant tres perspectives. La primera, a nivell municipal, analitza la localització, la tipologia i la distribució de les inversions municipals en l’espai públic. La segona, la qual cobreix la escala de districte, estudia les transformacions de diferents espais i el seus dissenys actuals en Ciutat Vella i Nou Barris. La tercera, que aprofundeix en l’àmbit de les relacions socials, examina les conseqüències d’allò anterior en les conductes dels individus. Al llarg d’aquestes pàgines, es mostra com el mode de gestió municipal de l’espai públic ha prioritzat la producció econòmica sobre les formes de reproducció social, articulant els impulsos del capitalisme en Ciutat Vella y Barcelona, en general, i com en Nou Barris, es va passar d’una gestió paternalista amb finalitat política a dissenys homogeneïtzats als de la resta de la ciutat. Esta tesis estudia la gestión del espacio público en Barcelona en la era neoliberal reciente mediante tres perspectivas. La primera, a nivel municipal, analiza la localización, la tipología y la distribución de las inversiones municipales en espacio público. La segunda, en la que se pasa a la escala de distrito, indaga sobre las transformaciones de diversos espacios y sus diseños actuales en Ciutat Vella y Nou Barris. La tercera, que se adentra en el ámbito de las relaciones sociales, examina las consecuencias de lo anterior en las conductas de los individuos. A lo largo de estas páginas se evidencia cómo el modo de gestión municipal del espacio público ha priorizado la producción económica sobre las formas de reproducción social articulando los impulsos del capitalismo en Ciutat Vella y, Barcelona en general, y cómo, en Nou Barris, se pasó de una gestión paternalista con fines políticos a diseños homogéneos como los del resto de la ciudad. This thesis developments three perspectives about how the public space has been managed in the neoliberal era in Barcelona. First, it has been analysed how the local investments are localised, distributed and classified in the public space in Barcelona City. Second, the research shows how different areas the both districts, Ciutat Vella and Nou Barris, have been transformed and designed. Finally, the last analysis examines how the spatial transformations, mentioned above, have influenced upon the social relationship of the users in the studied areas. Municipal management about public space in Barcelona City increasingly articulates the impulses of capitalist production rather than social reproduction. This process is consolidated in Ciutat Vella but, also, in Barcelona City. In Nou Barris, a homogenised design, similar to the rest of the city, has replaced a more paternalist management of the space.

El treball esta compost per dues parts, una part és la recerca d’informació sobre Leandre Cristòfol i el poble d’Os de Balaguer i l’altra és un projecte que es fa a partir de la informació trobada. Leandre Cristòfol ha sigut un dels primer surrealistes del nostre país. Aquest treball consisteix en buscar informació sobre la vida de Leandre Cristòfol mentre vivia a Os de Balaguer. A partir d’aquí tracta de relacionar part de l’obra de Leandre Cristòfol amb les buscades en llibres, articles de premsa, internet i entrevistes a persones que coneixien a Leandre Cristòfol. Aquesta informació recollida sobre la vida de Leandre Cristòfol i la seva connexió amb el poble serveix, en primer lloc, per a elaborar un discurs per al guiatge de la visita. En segon lloc, es crea un projecte que consisteix en una ruta turística als llocs representatius de l’obra de l’artista. En concret, es proposa: una visita a la seva casa (museu viu de Leandre Cristòfol) i també una excursió amb un cotxe 4X4 a la Masia (Mas de Gorreta). Finalment, a partir d’una anàlisi DAFO i de la relació amb altres activitats turístiques que ja es desenvolupen en el poble, es busca el tipus de client i s’explica els mitjans de promoció i venda que s’utilitzaran per arribar a aquests clients.

El present document constitueix el Treball Final de Grau de Geografia i Ordenació del Territori. Basant-se en una anàlisi socioeconòmica de la comarca de la Noguera per, posteriorment, poder aproximar-nos cap a unes interpretacions dels resultats extrets que ens permetin fer una radiografia sintètica de l’estat actual de la comarca. A partir d’aquestes interpretacions es farà una anàlisi DAFO per tal d’extreure’n les fortaleses i les debilitats principals i, a partir d’aquest, obtindre unes bases per poder obtenir un seguit d’estratègies claus que es desenvolupin a través de diferents línies d’actuació específiques. Així doncs, el treball que desenvolupat al llarg del projecte, consta d’una primera part on s’hi inclouen diferents tècniques d’obtenció d’informació que s’han après al llarg de la carrera. En una segona part s’hi presenta una tasca més personal i amb un toc d’aportació individual, amb la invenció i enfocament de les diferents estratègies de desenvolupament.

En el decurs dels darrers anys, les polí­tiques culturals, enteses en un sentit ampli, han tingut una importància creixent com a instrument de promoció de la imatge de les ciutats europees. Manquen encara, però, estudis que analitzin de forma detallada les repercussions, tangibles i intangibles, que generen aquestes polí­tiques. La present recerca posa una especial atenció a analitzar alguns d'aquests aspectes, com ara l'avaluació dels resultats, les polí­tiques dirigides a la fidelització dels públics o les repercussions no urbaní­stiques de les actuacions. Unes qüestions que, tot i la seva importància, poques vegades es tenen en compte en el moment de planificar les polí­tiques culturals de les ciutats o de les seves institucions.Concretament, hem pres com a referència l'estudi de diverses institucions culturals, bàsicament museus i esdeveniments puntuals, d'un total d'onze ciutats d'Espanya, França, Itàlia i Bèlgica. El que s'aspira a oferir són bàsicament tres aportacions. La primera és descriure i classificar les principals actuacions dutes a terme per les ciutats analitzades en el camp de les polí­tiques culturals. La segona és complementar la informació anterior amb una contextualització que tingui present els beneficis obtinguts en relació a l'ambició de l'actuació. Finalment, es pretén fer una valoració crí­tica de les diverses actuacions, tot oferint vies per millorar les repercussions que les actuacions empreses tenen per al conjunt del territori.Aquestes aportacions ens duen a apuntar que el progressiu augment del nombre d'institucions culturals, tant permanents com puntuals, així­ com la multiplicació de les seves activitats, no ha anat acompanyada d'una reflexió sobre com s'ha d'articular la interacció entre institucions culturals i polí­tiques d'imatge de ciutat. La majoria d'actuacions portades a terme pels equipaments estudiats s'han centrat, de manera quasi exclusiva, en accions relacionades amb l'accés, el preu, l'horari d'obertura o en alguna campanya publicitària puntual. Una situació que ha tancat la porta a altres tipus d'actuacions que haurien pogut aportar resultats més innovadors.Per aquest motiu, la recerca conclou que per tal de reforçar la imatge de la ciutat i generar-hi més beneficis cal endegar actuacions més ben planificades. D'una banda, amb la racionalització de les actuacions en marxa, especialment a través de l'avaluació detallada dels públics i dels efectes que les mesures preses generen en els visitants i la ciutat; i d'altra banda, amb una aposta clara per la innovació, entesa en sentit ampli, ja que actualment, massa sovint, les institucions culturals aposten per repetir experiències que si bé han estat positives en un moment i context determinat, no tenen perqué mostrar la mateixa efectivitat en altres contextos., En el decurso de los últimos años, las polí­ticas culturales, entendidas en un sentido amplio, han tenido una importancia creciente como instrumento de promoción de la imagen de las ciudades europeas. Sin embargo, aún faltan estudios que analicen, detalladamente, las repercusiones, tangibles e intangibles, que estas políticas generan. La presente investigación pone especial énfasis en analizar algunos de estos aspectos, como son la evaluación de los resultados, las polí­ticas dirigidas a fidelizar los públicos o las repercusiones no urbanísticas de las actuaciones. Aspectos, todos ellos, que a pesar de su importancia, pocas veces se tienen en cuenta en el momento de planificar las polí­ticas culturales de las ciudades o de sus instituciones.Concretamente, hemos tomado como referencia el estudio de las instituciones culturales, básicamente museos y eventos puntuales, de un total de once ciudades de España, Francia, Italia y Bélgica. Lo que aspiramos a ofrecer son básicamente tres aportaciones. La primera es describir y clasificar las principales actuaciones llevadas a cabo en las ciudades analizadas dentro del campo de las polí­ticas culturales. La segunda es complementar la información anterior con una contextualización que valore los beneficios obtenidos en relación a la ambición de la actuación. Finalmente, se pretende hacer una valoración crí­tica de estas iniciativas, ofreciendo ­más para mejorar las repercusiones que dichas actuaciones tienen para el conjunto del territorio.Estas aportaciones nos llevan a señalar que el progresivo aumento del número de instituciones culturales, tanto permanentes como puntuales, así­ como la multiplicación de sus actividades, no ha ido acompañada de una reflexión sobre cómo se debe articular la interacción entre instituciones culturales y polí­ticas de imagen de ciudad. La mayorí­a de los equipamientos estudiados se han centrado, casi exclusivamente, en acciones relacionadas con el acceso, el precio, el horario de apertura o en alguna campaña publicitaria puntual. Una situación que ha cerrado la puerta a otros tipos de actuaciones que habrían podido aportar resultados más innovadores.Por este motivo, la investigación concluye que para reforzar y generar mayores beneficios a nivel de ciudad es necesario planificar mejor las distintas actuaciones emprendidas. Por un lado, con la racionalización de las acciones que ya están en marcha, especialmente a través de la evaluación detallada de los públicos y los efectos que las medidas generan en los visitantes y en la ciudad; y por otro lado, con una apuesta clara por la innovación, entendida en sentido amplio, ya que actualmente, muy a menudo, las instituciones culturales apuestan por repetir experiencias que si bien se han demostrado positivas en un momento y contexto determinado, no tienen porqué ofrecer la misma efectividad en otros contextos., Cultural policies -in the broadest sense of the word- in recent times have had a growing importance as an instrument for promoting the image of European cities. However there are not many studies which analyse in detail the tangible and intangible impact that these policies generate. This research stresses the analysis of some of these aspects, such as the evaluation of the results, the policies focussed in the public loyalty or the non-urbanistic impacts of the actuations. Despite their importance, all these questions are rarely taken into account when cities or institutions' cultural policies are planned.The study of cultural institutions will be used as a reference, mainly museum and cultural events from eleven cities in Spain, France, Italy and Belgium. This should result in basically three contributions. The first one is to describe and classify the main activities carried out by the analysed cities in the field of cultural policies. The second one is to complement previous information with a contextualisation which takes into account the benefits obtained in relation to the ambition of the action. Finally, it has been tried to make a critical assessment of various activities, offering ways to improve the impact that implemented actions achieve for the whole territory.These contributions allow us to point out that the progressive increase in the number of cultural institutions, both permanent and occasional, as well as the expansion of its activities, has not been accompanied by a reflection on how to articulate the interaction between cultural institutions an image policy of the city. Most actions carried out by the studied institutions have focused in actions related to accessibility, prices, opening hours or in any punctual promotional campaign. This situation has made it difficult for other types of actions which could bring more innovative results.For this reason, the research concludes that to strengthen the image of the city and generate benefits from this it is necessary to implement better planned actions. Firstly, through the rationalization of the projects underway, especially through the detailed assessment of the public and the effects that those measures generate to the visitors and the city. And secondly, through the clear commitment to innovation, understood in the broad sense, because nowadays cultural institutions often decide to repeat experiences that have been positive in a certain time and context, but these actions not necessarily achieve the same effectiveness in other contexts., Au cours de ces dernières années, les politiques culturelles, prises dans son sens le plus large, ont eu une certaine tendance à accroître leur importance en tant qu'élément de promotion de l'image des villes européennes. Malgré cela, il manque encore des études capables d'analyser en détail l'impact, au niveau tangible et intangible, qui génèrent de telles politiques. Cette recherche met l'accent, particulièrement, sur l'analyse de certains de ces aspects, y compris l'évaluation des résultats, les politiques de fidélisation du public ou l'impact de ces activités au delà du champ urbanistique.Des aspects qui malgré son importance, rarement sont pris en considération lors de la planification des politiques culturelles des villes et de leurs institutions culturelles.Plus précisément, nous avons pris comme référence l'étude des institutions culturelles, notamment les musées et les événements, d'un total d'onze villes de l'Espagne, la France, l'Italie et la Belgique. Ce que nous voulons offrir sont, essentiellement, trois types de contributions. La première c'est décrire et classer les principales activités menées par les villes analysées dans le domaine des politiques culturelles. La deuxième, compléter les informations précédentes à travers d'une contextualisation qui prenne en compte les bénéfices obtenus en relation avec l'ambition de l'actuation.Enfin, nous voulons réaliser une évaluation critique des différents spectacles, en offrant des moyens pour améliorer l'impact que les actions entreprises ont sur l'ensemble du territoire.Ces contributions nous emmànent à remarquer que l'augmentation progressive du nombre des institutions culturelles, à la fois permanentes et temporaires, ainsi que l'expansion de ses activités, n'a pas été accompagné par une réflexion sur la maniàre d'articuler l'interaction entre les institutions culturelles et les politiques d'image de la ville. La plupart des actions menées par les établissements étudiés ont porté, presque exclusivement, sur des actions liées a l'accès, la tarification, les heures d'ouverture ou des campagnes ponctuelles de publicité. Une situation qui a barréla porte à bien d'autres types de mesures qui pourraient apporter des résultats plus innovants.C'est pour cette raison que l'étude conclut que, pour renforcer l'image de la ville et y générer des profits plus élevés, il faut lancer des actions mieux planifiées. D'une part, avec la rationalisation des activités en cours, en particulier à travers l'évaluation détaillée des publics et des effets que les mesures prises ont sur les visiteurs et les villes ; et d'autre part, avec un engagement clair pour l'innovation, entendue au sens large, car actuellement, trop souvent, les institutions culturelles seulement s'engagent à répéter des expériences qu'ont été positives dans un certain moment et contexte, mais qui n'ont pas à montrer la même efficacité dans d'autres encadrements., Negli ultimi anni la politica culturale, intesa nel senso più ampio del termine, ha avuto un'importanza crescente come strumento di promozione dell'immagine delle città europee, nonostante manchino ancora degli studi per analizzare in dettaglio l'impatto materiale e non che tali politiche generano. La nostra ricerca approfondisce alcuni di questi aspetti, come ad esempio la valutazione dei risultati, le politiche di fidelizzazione del pubblico e l'impatto delle attività non-urbane. Infine essa si basa su una delle domande di cui, malgrado la sua importanza riconosciuta da quasi tutti gli agenti, solo raramente viene presa in considerazione al momento di pianificare le politiche culturali delle città e delle loro istituzioni.In questa ricerca si fa riferimento soprattutto a istituzioni culturali, musei ed eventi di undici città sparse tra Spagna, Francia, Italia e Belgio e si approfondiscono tre aspetti.Il primo riguarda la descrizione e la classificazione delle principali attività svolte nel settore delle politiche culturali delle città analizzate. Il secondo mettere in relazione le informazioni ricavate da questo primo punto con le aspettative di partenza e i benefici ottenuti in chiave territoriale. Con il terzo aspetto si vuole raggiungere una valutazione critica delle varie attività per offrire alcuni suggerimenti che possono migliorare l'impatto che le attività culturali hanno all'interno del territorio.Questi contributi dimostrano che l'aumento progressivo del numero di istituzioni culturali, sia permanenti che occasionali, cosí come l'espansione delle sue attività, non è stata accompagnata da una riflessione su come articolare l'interazione tra cultura e politica di immagine della città . La maggior parte delle azioni svolte dalle strutture studiate si sono concentrate quasi esclusivamente in azioni riguardanti l'accesso, i prezzi, gli orari di apertura o campagne pubblicitarie. Insomma emerge un'attività che ha limitato altri tipi di azioni che invece potrebbero apportare risultati più innovativi.Studiando criticamente i dati della ricerca possiamo concludere che al fine di migliorare l'immagine e i benefici delle undici città analizzate bisognerebbe migliorare la pianificazione del lavoro. Si potrebbe proporre prima di tutto una razionalizzazione dei progetti in corso, in particolare la valutazione dettagliata del pubblico e degli effetti che le misure avviate hanno su i visitatori e sulla città . In secondo luogo si potrebbe promuovere un chiaro impegno in vista di un'innovazione generale delle strategie di azione. L'obiettivo è quello di evitare la situazione di stallo attuale in cui, troppo spesso, le istituzioni culturali si impegnano a ripetere delle esperienze che, seppur positive in passato, non dimostrano di avere la stessa efficacia in nuovi contesti.