Search

Aquest treball presenta el desenvolupament d'un document de disseny per a un videojoc educatiu gamificat, integrat dintre d'una proposta didàctica. El document té com a objectiu la creació d'un prototip jugable per motivar l'alumnat en un entorn interactiu i significatiu, que els permeti desenvolupar habilitats inicials de programació. Aquesta proposta és dirigida a estudiants de formació professional. Mitjançant l'anàlisi de conceptes teòrics i l'estudi de diversos videojocs educatius, es pretén crear una eina que fomenti l'aprenentatge actiu i millori la participació dels estudiants. La proposta didàctica inclou elements de gamificació, com la retroalimentació immediata i desafiaments progressius, per mantenir l'interès dels alumnes i promoure una comprensió més profunda dels conceptes de programació a través de l'experiència pràctica.

In today's digital era, the integration of advanced technologies into the educational process has proven to be a highly effective tool for enhancing learning. This innovative project aims to utilize video games as a medium for teaching complex concepts, specifically focusing on the construction of an airport runway. The project consists of two main components: a video game developed in Unreal Engine and a website built with Flutter, supported by a backend in TypeScript using Node.js and Express, and a MongoDB database. The video game is designed to provide an autonomous learning experience for students who find the subject challenging. It includes two levels: an initial level for mastering theoretical knowledge and a subsequent level that simulates the construction of the airport. This approach not only facilitates understanding of the steps and techniques involved, but also offers a secure platform for practice and experimentation. The website serves as a complementary portal where users can track the progress of their peers and, in future implementations, can be used to modify the initial conditions of the game. Throughout this work, the theoretical foundations of gamification and its application in education will be explored, the detailed development process of the game and the website will be provided, and the effectiveness of the educational solution will be evaluated. The goal is to showcase new ways to apply and teach knowledge, providing interactive and engaging tools.

Aquest document constitueix la memòria del projecte de Grau en Enginyeria Informàtica realitzat a la Facultat d'Informàtica de Barcelona. El projecte té com a objectiu el disseny, especificació i implementació d'una eina que permet als equips de desenvolupadors gestionar la detecció d'errors en el codi i ajudar amb l'anàlisi de la seva categorització. L'eina també fa ús de la gamificació per incentivar una major participació dels desenvolupadors., This document constitutes the memory of the Computer Engineering Degree project carried out at the Faculty of Informatics in Barcelona. The project aims at designing, specifying, and implementing a tool that allows development teams to manage the code error detection and assist in analyzing its categorization. The tool will also make use of gamification to encourage greater participation.

Els centres educatius innovadors promouen mètodes per motivar els estudiants, com l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), que desenvolupa l'esperit crític i el treball en equip. Alguns docents apliquen la gamificació per millorar la motivació en activitats educatives. Aquest treball presenta dues activitats: una basada en l'ABP i una altra gamificada, amb l'objectiu de facilitar als docents la planificació de l'ensenyament de Tecnologia a secundària. Per reforçar la competència digital, l'activitat ABP requereix l'ús de simuladors virtuals. Les activitats estan dissenyades per a una unitat d'aprenentatge sobre màquines simples i transmissió de moviment a l'ESO. En conclusió, aquestes metodologies poden augmentar la motivació dels estudiants per als continguts de Tecnologia, fomentant el pensament crític, el treball en equip i millorant la seva competència digital.

El treball aborda el disseny, implementació i avaluació d'activitats d'ensenyament-aprenentatge gamificades per al CFGM d'Electromecànica de Vehicles Automòbils. La solució proposada cerca valorar l'augment de la motivació en l'alumnat per tal determinar metodologies que evidenciïn facilitar el procés d'ensenyament-aprenentatge a través de la gamificació. El plantejament consisteix a crear un joc en línia, on el sistema de puntuació, la rivalitat i les recompenses siguin potenciadors de la motivació i la participació en l'alumnat. En aquest joc, l'alumnat consulta material didàctic interactiu, i resol tasques per assolir objectius d'aprenentatge i la puntuació associada que els farà ascendir en el rànquing de puntuació per tal superar el joc. Per dur a terme la solució proposada, s'ha seleccionat un tauler d'un joc existent ambientat en una cursa de Fórmula 1, que s'ha redissenyat per a ajustar-se als Resultats d'Aprenentatge del currículum del cicle. El joc de base està compost per diverses activitats, totes gamificades i majoritàriament representen jocs interactius i en línia. La valoració de l'èxit de la proposta està constituïda en l'observació del procés i en un qüestionari de satisfacció que pretén mesurar el nivell d'interès, motivació i el grau d'assoliment dels continguts per part dels participants.

Aquest treball aborda el disseny i planificació d'una activitat d'escape room amb mirada STEM per alumnes de 3r d'ESO. El nou decret educatiu aposta per una educació centrada en els alumnes on ells mateixos siguin el centre del seu propi aprenentatge, aplicant metodologies actives que creïn una base sòlida de recursos per afrontar qualsevol tipus de repte futur. Així doncs, aquest treball posa el seu gra de sorra amb el disseny d'una activitat amb metodologia activa que empeny als estudiants a buscar la solució a un problema contextualitzat del món cientificotecnològic de manera cooperativa. D'aquesta manera es promou la motivació, la comunicació, la resolució de problemes interdisciplinaris amb pensament creatiu i la gamificació com a eina d'assoliment de coneixement. Es detallen totes les fases, materials i elements curriculars implicats per ajudar als docents a implementar-ho a les aules, a la vegada que facilitar l'adaptació, ampliació o creació d'altres escape rooms amb diferent temàtica.

Aquest treball final de màster es divideix en dues parts. La primera part parla sobre la importància de la motivació en un context educatiu, específicament en la Formació Professional, i explora com la gamificació com a metodologia pot ser una estratègia innovadora per millorar la motivació i el compromís dels estudiants, facilitant el seu procés d'aprenentatge. A la segona part, es presenta una proposta didàctica gamificada (Trivial) per a l'UF Normativa Legal del mòdul 08 d'Administració i Promoció d'Audiovisuals i Espectacles del CFGS de Producció d'Audiovisuals i Espectacles. Aquesta proposta té com a objectiu transformar l'experiència d'aprenentatge dels estudiants, fomentant un enfocament interactiu i motivador en l'ensenyament d'un tema complex, tot i no haver estat implementada.

Des de la introducció d’internet i les aplicacions mòbils es troben al mercat eines digitals que permeten una interacció permanent amb l’entorn i que estan integrades en la vida quotidiana. Avui dia el debat sobre l’ús de les tecnologies està molt present a la comunitat educativa i es qüestiona de vegades si la seva utilització a classe pot ajudar a la millora de l’aprenentatge. Aquest informe analitza diferents programes informàtics de resposta interactiva a classe (en anglès CRS, Classroom Response Systems), però no profunditza sobre la suposada eficiència d’aquests sistemes en la millora de l’aprenentatge. Es detallen, doncs, els diferents programes informàtics que es poden fer servir avui dia per obtenir una major participació en les classes., Els Sistemes de Resposta Interactiva fomenten la participació a classe, poden motivar els alumnes i, per tant, millorar el seu aprenentatge. L’ús de les tecnologies a les classes és avui dia tema qüestionat en la comunitat educativa, i sense valorar en aquest informe la idoneïtat de la seva aplicació en les aules, s’analitzaran alguns dels programes disponibles en el mercat per desenvolupar la interacció entre els alumnes i professors. Es detallaran les diferents funcions disponibles a cadascun d’aquests programes, com ara activitats de gamificació, i com es poden integrar al sistema LMS (en anglès, Learning Management System) Moodle per dinamitzar les classes. Es valora quines aplicacions poden ser, doncs, més adequades per incorporar a Moodle com a complement CRS (Classroom Response System)., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::17 - Aliança per a Aconseguir els Objetius, Preprint

Aquest document té com a objectiu abordar les mancances en l'assoliment de la representació espacial detectades en un institut d'Educació Secundària Obligatòria (ESO). Amb l'objectiu d'ajudar l’alumnat a millorar les seves habilitats de visualització espacial, s'ha desenvolupat un recurs docent que inclou eines de disseny 3D complementàries a les 2D utilitzades actualment. La investigació que es presenta a continuació consisteix a esbrinar per què els alumnes tenen dificultats en aquesta àrea i crear una solució pràctica. Per tal de disminuir aquestes dificultats, es crearà una solució pràctica amb la intenció de facilitar l’ús de les eines de disseny esmentades anteriorment i oferir un nou recurs més accessible i més pràctic per a l’alumnat. A dia d’avui, hi existeix un gran llistat d’eines i recursos per al disseny; aquestes eines, sovint acostumen a ser desconegudes o bé, conegudes però complicades a l’hora de fer-les servir i que per tant, dificulta el seu ús i genera desmotivació i frustració de l’alumnat cap a l’àmbit del disseny. El document és adreçat a professorat i alumnat interessat a millorar les seves habilitats de representació gràfica. A partir del recurs dissenyat, es busca proporcionar una guia clara i útil per ajudar a millorar les habilitats espacials de l’alumnat, des d’un vessant més dinàmic i atractiu. El resultat d’aquest recurs va encaminat a fer-se servir com a orientació i guia a l’hora de millorar les habilitats de visualització espacial de l’alumnat i del professorat interessat., This document aims to address the scope of the spatial representation assembly detected in a secondary school. In order to help pupils improve their spatial visualisation skills, a teaching resource has been developed that includes 3D designs complementary to the 2D designs currently used. The work consists of finding out why pupils have difficulties in this area and creating a practical solution. Material has been generated that facilitates their work, as they may initially seem complicated or unfamiliar, but are a great help when mastered. The document is aimed at educators and students interested in improving their graphic representation skills. Through the materials, we aim to provide a clear and useful guide to help improve students' spatial skills. We believe that the solution will be a great help to anyone looking to improve their spatial visualisation skills.

Bloque 3. JIDA'23-Granada: Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura

Speech and language rehabilitation play a crucial role in patients who have experienced neurological accidents. Extensive scientific research emphasizes the need for continuous and prolonged rehabilitation to achieve significant outcomes. However, due to limited healthcare resources and a lack of therapy adherence following hospital discharge, many patients discontinue their rehabilitation, leading to significant psychosocial challenges in their daily lives. Upon investigating potential telerehabilitation solutions in this field, it became evident that few tools utilize voice recognition for therapy, which is essential in this type of rehabilitation. Moreover, existing tools lack engaging features that promote therapy adherence and patient motivation. This project introduces a gamified app that leverages voice recognition to rehabilitate anomia in patients with neurological injuries. Anomia is a communication disorder characterized by the inability to recall names of concepts, despite preserved speech production. Speech rehabilitation has proven effective in improving anomia, enhancing vocabulary and facilitating access to it in everyday situations. The developed tool, named "Palabras Siderales" encompasses a serious 2D game comprising 15 levels of linguistic tests. Users utilize their device's microphone and voice recognition system to practice high, low, and medium frequency common vocabulary. The implementation of user authentication system and real-time data storage in a database enables subsequent data analysis. The app underwent validation with 16 healthy volunteers, resulting in remarkable outcomes regarding game completion and usability assessment using the System Usability Scale (SUS). Furthermore, the database analysis provided insights into the project's strengths and weaknesses, encompassing the voice recognition system, level difficulty and consistency, and overall gameplay. In conclusion, the creation of a tool that combines current voice recognition s, La rehabilitación del habla y del lenguaje es de suma importancia en pacientes que han sufrido un accidente neurológico. Numerosos estudios científicos demuestran la necesidad de llevar a cabo una rehabilitación constante y prolongada para obtener resultados significativos. No obstante, debido a los recursos limitados del sistema sanitario y a la falta de adherencia a la terapia tras el alta hospitalaria, muchos pacientes abandonan la rehabilitación, lo cual puede generar graves problemas psicosociales en su entorno cotidiano. Al investigar posibles soluciones de telerehabilitación en este ámbito, se pudo constatar la escasez de herramientas que utilicen el reconocimiento de voz para brindar terapia, lo cual es fundamental en este tipo de rehabilitación. Además, estas herramientas no presentan características atractivas que fomenten la adherencia a la terapia o la motivación del paciente. Este proyecto presenta una aplicación gamificada basada en el reconocimiento de voz del usuario, con el objetivo de rehabilitar la anomia en pacientes que han sufrido un accidente neurológico. La anomia es un trastorno de la comunicación en el cual el individuo es incapaz de recordar los nombres de los conceptos, aunque la producción del habla al nombrar se mantenga. Se ha demostrado que la rehabilitación del lenguaje mejora la anomia, permitiendo que la persona amplíe su vocabulario y acceda a él de forma más fluida en situaciones cotidianas. Esta herramienta consiste en un juego serio en 2D llamado "Palabras Siderales", en el cual el usuario debe superar 15 niveles de pruebas lingüísticas, practicando vocabulario común de alta, baja y media frecuencia mediante el micrófono y el sistema de reconocimiento de voz de su propio dispositivo. Se implementó exitosamente un sistema de autenticación y almacenamiento de datos de los usuarios en tiempo real en una base de datos, lo que permite acceder a los datos posteriormente para su análisis. La aplicación fue validada con la participació, La rehabilitació de la parla i el llenguatge és summament important en pacients que han patit un accident neurològic. Nombrosos estudis científics demostren la necessitat de dur a terme una rehabilitació constant i prolongada per tal d’obtenir resultats significatius. Malgrat tot, degut als recursos limitats del sistema sanitari i a la falta d’adherència a la teràpia després de l’alta hospitalària, molts pacients abandonen la rehabilitació, fet que pot generar greus problemes psicosocials en el seu entorn quotidià. A l’investigar possibles solucions de telerehabilitació en aquest àmbit, es va poder constatar la manca d’eines que utilitzen el reconeixement de veu per oferir la teràpia, element fonamental en aquest tipus de rehabilitació. A més a més, aquestes eines no presenten característiques atractives que fomentin l’adherència a la teràpia o la motivació del pacient. Aquest projecte presenta una aplicació gamificada basada en el reconeixement de veu de l’usuari, amb l’objectiu de rehabilitar l’anòmia en pacients que han patit un accident neurològic. L’anòmia és un trastorn de la comunicació en el qual l’individu és incapaç de recordar els noms dels conceptes, malgrat que la producció de la parla al denominar es manté. S’ha demostrat que la rehabilitació del llenguatge millora l’anòmia, permetent que la persona ampliï el seu vocabulari i pugui accedir-hi de forma més fluïda en situacions quotidianes. Aquesta eina consisteix en un joc seriós en 2D anomenat “Palabras Siderales”, en el qual l’usuari ha de superar 15 nivells de proves lingüístiques, tot practicant vocabulari comú d’alta, mitjana i baixa freqüència mitjançant el micròfon i el sistema de reconeixement de veu del propi dispositiu. També es va implementar amb èxit un sistema d’autenticació i emmagatzematge de dades d’usuari en temps real a una base de dades, el que permet accedir a les dades posteriorment per al seu anàlisi. La aplicació va ser validada amb la participació de 16 voluntaris sans, obtenint

En aquest treball es fa una anàlisi de l'ús del llibre digital com a únic mètode docent i s'exposen certes limitacions detectades a l'hora de fer front a la diversitat i la inclusió de tot l'alumnat dins l'aula. Alhora, es fa una proposta d'una programació didàctica per al tema d'electricitat a 2n d'ESO, que inclou diverses metodologies actives per tal de combinar-les sense prescindir del llibre, ja que els alumnes l'han comprat, i així poder apropar-nos a un Disseny Universal de l'Aprenentatge. Les metodologies plantejades parteixen d'un enfocament que pretén augmentar la motivació de l'alumnat i alhora donar resposta a les adaptacions que determinen els Plans Individualitzats de l'alumnat.

L'objectiu d'aquest treball és l'anàlisi de la metodologia AICLE i la implementació de la metodologia a una Unitat Formativa d'un Mòdul Professional de caire tècnic de la branca d'electricitat i electrònica. S'ha realitzat un anàlisi exhaustiu sobre en què consisteix la metodologia AICLE, les seves característiques i com es pot implementar a un aula. També s'han analitzat diferents metodologies actives per poder portar a terme aquesta implementació. A continuació, s'han definit tres Activitats d'Ensenyament-Aprenentatge que incorporen la metodologia AICLE i diferents metodologies actives com són la Flipped Classroom i la Gamificació. També, es detalla amb precisió com portar aquestes activitats a l'aula. Finalment, el treball conclou amb l'assoliment de tots els objectius definits a l'inici del treball.

L'aprenentatge avui dia és un procés complex en el qual s'han de tindre en compte diversos factors. Aquest treball intenta donar solució a la falta de motivació dels alumnes de segon d'ESO i tracta de trobar diverses activitats, eines i metodologies per tal de millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes. Respecte a aquest tema s'ha parlat i escrit molt i es té en compte la informació extreta de diversos experts per procedir a la creació de les eines. L'objectiu del treball és motivar a l'alumnat per fer-se responsable del seu aprenentatge i tenir la capacitat per treballar i aprendre de manera autònoma.

Aquest treball se centra en la proposta d'una millora educativa a través de la gamificació per potenciar la motivació en l'aprenentatge dels estudiants de 1r d'ESO. Per començar, s'aborda el marc teòric de la gamificació, el joc, la ludificació, l'aprenentatge basat en el joc i els serious games, així com els avantatges i desavantatges de la gamificació en l'educació. El gruix del treball consisteix en el desenvolupament de dues unitats didàctiques de Tecnologia i Digitalització de 1r d'ESO, utilitzant el joc de taula Catan com a fil conductor. Amb això, es busca proporcionar als estudiants una experiència d'aprenentatge pràctica i interactiva, incloent sessions gamificades per motivar la participació activa dels estudiants. Finalment es realitza una proposta d'avaluació per mesurar els resultats i l'aprenentatge dels estudiants i s'ofereixen possibles canvis per millorar la proposta en el futur. Tot i que aquesta proposta no s'ha pogut dur a terme en un context real, es destaca la importància de la gamificació com a eina per a potenciar la motivació en l'aprenentatge dels estudiants de 1r d'ESO.

Al llarg d'aquest projecte, es treballarà en l'estudi de les diferents metodologies educatives treballades al llarg del curs 22-23 del Màster de formació del professorat de secundària especialitat FP realitzat a l'UPC, amb l'objectiu principal d'aconseguir escollir la més adient a l'hora de desenvolupar una activitat per a la conscienciació de l'ús de mesures de control ambiental durant l'execució de projectes de mecatrònica industrial. A més, es desenvoluparà l'activitat dins del marc d'un Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) de mecatrònica industrial, concretament en el mòdul 13 de Projecte de Mecatrònica Industrial, amb la finalitat que l'alumnat integri dins del projecte que desenvolupa a l'assignatura ferramentes i mesures de control ambiental com el càlcul de la petjada de carboni. Una vegada implementada l'activitat, es conclou que el nivell de satisfacció amb l'activitat va ser elevat. Els alts nivells d'atenció i interès dels alumnes durant el desenvolupament de les sessions de l'activitat van ser sorprenents. Es creu que es varen deure al treball realitzat, per part del professorat, per a demostrar la relació directa que té la sostenibilitat amb la mecatrònica industrial. D'altra banda, es destaca l'èxit de l'ús del Kahoot com a eina avaluativa, la qual cosa va augmentar la motivació dels estudiants i va permetre que l'ambient a l'aula fos més distès i lúdic, i això, a més es va traduir en grans resultats.

Presentamos el diseño, aplicación y evaluación de dos proyectos de innovación docente aplicados en los cursos 17-18 y 18/19. Estos tenían como objetivos investigar la aplicación de nuevas metodologías docentes de carácter lúdico en la asignatura Fundamentos de Historia, impartida en el grado de Educación Primaria, y aumentar la motivación, la participación y el estudio. Para analizar el impacto de metodologías lúdicas se han llevado diferentes líneas de acción: • Introducción de la plataforma Kahoot y el juego Timeline como elementos de evaluación y repaso gamificados. • Introducción del role-play por medio del diseño, aplicación y análisis de una actividad de rol en vivo evaluada por medio de un cuestionario on-line. Estas metodologías mejoraron en proceso de asimilación y motivación gracias al Kahoot y produjeron un alto grado de satisfacción con el role-play, aunque es necesario seguir trabajando en este y evaluar el impacto de Timeline., We present the design, implementation, and evaluation of two teaching innovation projects applied in the 17-18 and 18/19 academic years. The objectives of these projects were to investigate the application of new teaching methodologies of a playful nature in the subject of Foundations of History, taught in the Primary Education degree, and to increase motivation, participation and study. In order to analyse the impact of playful methodologies, different lines of action have been carried out: • Introduction of the Kahoot platform and the Timeline game as gamified assessment and revision elements. • Introduction of role-play through the design, application and analysis of a live roleplaying activity evaluated by means of an online questionnaire. These methodologies improved the assimilation and motivation process thanks to Kahoot and produced a high degree of satisfaction with the role-play, although it is necessary to continue working on it and to evaluate the impact of Timeline., Presentem el disseny, aplicació i avaluació de dos projectes d’innovació docent aplicats en els cursos 17-18 i 18/19, que tenien com objectius investigar l’aplicació de noves metodologies docents de caràcter lúdic a l’assignatura Fonaments d’Història, impartida en el grau d'Educació Primària, i augmentar la motivació, la participació i l'estudi. Per a analitzar l'impacte de metodologies lúdiques s'han pres diferents línies d'acció: • Introducció de la plataforma Kahoot i el joc Timeline com a elements d'avaluació i repàs gamificats. • Introducció del role-play per mitjà del disseny, aplicació i anàlisi d'una activitat de rol en viu avaluada per mitjà d'un qüestionari on-line. Aquestes metodologies van millorar en procés d'assimilació i motivació gràcies al Kahoot i van produir un alt grau de satisfacció amb el role-play, encara que és necessari continuar treballant en aquest i avaluar l'impacte de Timeline.

El proyecto consiste en el diseño e implementación de un juego de navegador orientado al entorno docente, utilizando un sistema de sesiones para sincronizar los dispositivos móviles de los alumnos (donde se mostrarán las preguntas que los alumnos deberán responder) con una partida hosteada por el profesor y cuyo progreso se mostrará en el proyector u ordenador de clase. La finalidad es aplicar la técnica educativa de la gamificación para que los alumnos resuelvan cuestionarios generados por los profesores de una manera amena, y que el equipo docente pueda extraer resultados y estadísticas de ello de forma sencilla., The project consists in the design and implementation of a browser game oriented to the teaching environment, using a session system to synchronize the students' mobile devices (where the questions to be answered by the students will be displayed) with a game hosted by the teacher and whose progress will be displayed on the projector or classroom computer. The purpose is to apply the educational technique of gamification so that students can solve quizzes generated by teachers in an enjoyable way, and the teaching team can extract results and statistics from it in a simple way., El projecte consisteix en el disseny i implementació d'un joc de navegador orientat a l'entorn docent, utilitzant un sistema de sessions per a sincronitzar els dispositius mòbils dels alumnes (on es mostraran les preguntes que els alumnes hauran de respondre) amb una partida hostejada pel professor i el progrés del qual es mostrarà en el projector o ordinador de classe. La finalitat és aplicar la tècnica educativa de la ludificació perquè els alumnes resolguin qüestionaris generats pels professors d'una manera amena, i que l'equip docent pugui extreure resultats i estadístiques d'això de manera senzilla.

L’ús incorrecte de les lents de contacte pot ocasionar danys irreversibles a la vista en un mitjà/llarg termini. L’objectiu és dissenyar i desenvolupar una aplicació gamificada que encoratgi a fer un bon ús de les lents de contacte i porti un control d’elles en els usuaris de les òptiques. L’aplicació serà utilitzada tant pel pacient com per l'optometrista. S’utilitzarà una metodologia clàssica en els desenvolupaments d’aplicacions amb fases de planificació, preproducció, producció i testatge. També, s’utilitzarà la metodologia àgil de Kankan per assolir totes les milestones de forma exitosa.

Aquest treball final de màster desenvolupa el material necessari per poder dur a terme una unitat didàctica ludificada a l'assignatura de Tecnologia (preferiblement a 2n d'ESO). Es tracta d'una unitat relacionada amb el disseny i la impressió 3D on la ludificació ha de permetre augmentar la motivació de l'alumnat en l'assignatura de tecnologia. Està concebuda com una unitat independent per dur-la a la pràctica en aquell moment del curs on el professorat vegi convenient aportar aquest extra de motivació a l'aula (no es necessiten uns coneixements previs específics). En la primera part del treball s'analitza l'estat de l'art sobre la ludificació i com cal aplicar-la a l'aula. També s'identifiquen les eines que actualment els docents tenen disponibles. En la segona es crea la unitat didàctica pròpiament dita i es presenta el material per a ludificar les 8 sessions d'una hora de durada en les que s'han estructurat les activitats. La plataforma MyClassGame és l'eix vertebrador de la ludificació: permet atorgar insígnies (simulant un joc de rol) cada vegada que l'estudiantat arribi a aconseguir un dels reptes (completant proves i/o presentacions). En la part final del treball, es donen indicacions pels docents que vulguin poder aplicar el material desenvolupat. Aquest treball s'ha pensat perquè la unitat didàctica la puguin dur a la pràctica professors no experimentats en ludificació ni en impressió 3D.

Aquest Treball Final de Màster (TFM) explora nous significats en l'ús conjunt de metodologies de l'aprenentatge basat en reptes i conceptes de gamificació, emprant activitats anomenades en altres disciplines, com la ciberseguretat, "Capture the Flag" o CtF. L'objectiu principal és dissenyar un nou tipus d'activitat que es pugui utilitzar com a recurs a l'aula. La introducció d'activitats guiades en format CtF té el propòsit de millorar l'aprenentatge en cicles formatius d'Informàtica, desenvolupant competències transversals i millorant la motivació dels alumnes. El CtF és una eina que permet portar a terme les principals virtuts de l'aprenentatge basat en reptes, fomentant la col·laboració, focus en l'estudiant, treball en equip i resolent petits reptes del món real; complementant amb elements de gamificació com la narració, competició, taules de classificació i recompenses. En aquest document, primerament es presenta el context i la motivació de l'objecte d'aquest estudi. Seguidament, es recopilen les principals característiques i beneficis que permeten les metodologies emprades, així com l'estat de l'art dels CtF. A continuació, es presenta el disseny i programació d'una situació d'aprenentatge a l'aula implementant tots els recursos necessaris per portar-la a terme. Tot seguit, es recullen els resultats de les accions executades, així com la valoració d'aquestes per part de l'alumnat. Per finalitzar, es mostren les conclusions i propostes de noves línies d'estudi.

En aquest treball final de màster s'introdueix la gamificació com a eina per motivar a l'alumnat i facilitar així el seu aprenentatge. En la primera part del treball es realitza un estudi de la gamificació en l'àmbit educatiu i la seva influència en la motivació per profunditzar després en experiències gamificades realitzades en l'àmbit de la química orgànica. Posteriorment es mostra l'activitat gamificada dissenyada per a la unitat formativa química orgànica, en la que s'han introduït elements propis del joc.

En este Trabajo Fin de Máster se presenta un análisis de la situación actual de los MOOC (Massive Online Open Courses), también conocidos como "Cursos en línea masivos y abiertos", y su posible aplicación como recurso para Formación Profesional. El trabajo se enfoca hacia un nuevo paradigma educativo, donde priman las metodologías activas como base para un conocimiento duradero, y las técnicas de gamificación y aprendizaje colaborativo, con el objetivo de conseguir mayor atención del alumnado. Se presenta una propuesta metodológica y evaluativa actual, fundamentada en la aplicación de los MOOC como fuente de información, atendiendo a los contenidos y resultados de aprendizaje del Módulo Profesional 8 "Elementos de sistemas de telecomunicaciones", perteneciente al Ciclo Formativo de Grado Superior de Sistemas de telecomunicaciones e informáticos.

En aquest Treball de Final de Màster, s'han desenvolupat recursos per potenciar la motivació dels alumnes d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) a l'hora de treballar mitjançant la metodologia de l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP). En els primers capítols es contextualitza el punt de partida del treball i es defineixen els conceptes més teòrics. Primer, es planteja la problemàtica de la manca d'interès en els adolescents, que neix del centre públic on s'han realitzat les pràctiques. Seguidament, es contextualitza el centre i s'especifica la franja de projectes d'Àmbit, en la qual fan ús de l'ABP i s'observa aquest dèficit de motivació entre l'alumnat. A continuació, es troba el marc teòric per introduir què és l'ABP i com s'aplica, també es fa menció a què és la motivació i els seus tipus. Els següents capítols fan referència al procés creatiu i la implementació d'aquest, per tal de poder extreure conclusions. Així doncs, es mostra el disseny els recursos proposats, per una banda, la metodologia i per l'altra les activitats millorades. Tot seguit, s'analitzen i s'avaluen la posada en escena dels recursos confeccionats. Aquesta implementació es du a terme en institut públic de pràctiques, específicament en el nivell de 2n d'ESO amb una mostra de 46 alumnes. Per acabar, hi ha un recull de les accions realitzades al llarg de les diferents fases del treball, les conclusions extretes de l'experimentació en l'aplicació dels recursos suggerits i propostes de millora.

Durant l'assignatura de Aprenentatge, societat i família ens van ensenyar la importància de la gamificació com a recurs educatiu. Seguint aquesta línia, i aprofitant recursos extrets d'altres assignatures com Innovació, Practicum o Aprenentatge de la tecnologia aquest treball estandarditza una metodologia gamificada, els jocs de rol. Al treball s'explica les normes bàsiques per a preparar una sessió amb aquesta metodologia a més d'un exemple teòric de la mateixa. A més també es donen consells per a una possible futura implementació i adaptació a qualsevol aula i tipus d'alumnat.

L’objectiu del projecte és fer un estudi de la gamificació per poder avaluar com es podria aplicar en el cas d’ús d’un museu i comprovar si pot ser una eina que pugui ajudar als usuaris a millorar la seva experiència. Avui en dia, el sector cultural i concretament els museus estan en un procés d’innovació que s’està adaptant al canvi de la societat on la tecnologia ha fet que rebem molta informació en un període de temps molt curt. Això ha comportat que la capacitat de concentració i atenció és més curta. La problemàtica que es troba en els museus és que la informació que se’ls hi transmet als usuaris és pesant i, per tant, requereix una capacitat de concentració i motivació per poder-les seguir sense acabar la visita cansada, o bé que es faci pesat i llarg. La gamificació és una eina que ajuda a canviar comportaments en les persones i potenciar d’altres. En aquest treball analitzat com es podria aplicar amb els diferents elements. S’ha seguit la metodologia de disseny centrat en l’usuari, la qual ha permès analitzar el context, els agents implicats, perspectiva i eines definint el concepte del disseny. Gràcies a aquest estudi s’han reunit les diferents especificacions que s’han cregut adequades per a realitzar el disseny dels dos cas d’ús. Després de fer aquest treball s’ha arribat a la conclusió que la gamificació en els museus té un gran potencial que es pot adaptar a les necessitats de cada target i exposició. Permet millorar l’experiència de l’usuari expandint la conducta de no només contemplar l’art o els artefactes a jugar amb la informació, mantenint l’usuari actiu. D’aquesta manera, la implementació als museus no suposaria un gran esforç econòmic i traurien benefici fidelitzant els usuaris amb una bona experiència., The goal of the project is to make a study of gamification so that it can be evaluated how it could be applied in the case of museum use and check whether it can be a tool that can help users improve their experience. Today, the cultural sector and specifically museums are in a process of innovation that is adapting to the change in society where technology has made us receive a lot of information in a very short period of time. This has meant that the concentration and attention capacity is shorter. The problem in museums is that the information passed on to users is heavy, and therefore requires a concentration and motivation to be able to follow them without ending the tired visit or becoming heavy and long. Gamification is a tool that helps change behaviors in people and empower others. So we have analyzed how it could be applied with the different elements. The user-centered design methodology has been followed, which has allowed the context to be analyzed, the agents involved, perspective, tools defining the concept of the design. Thanks to this study, the various specifications that have been deemed suitable for designing the two use cases have been met. After doing this work, it has been concluded that gamification in museums has great potential that can be adapted to the needs of each target audience and exhibit. This allows you to improve the user experience by expanding the behavior of only contemplating art or artifacts to play with information, keeping the user active. And the implementation in museums would not be a great economic effort and would benefit by faithfulizing users with good experience.