L’objectiu principal del present treball és comprendre els processos de producció d’objectes basats en fibres vegetals (cistells i cordes) i els seus usos possibles entre comunitats neolítiques i de l’Edat del Bronze del Nord-est peninsular i Balears. L’estudi d’aquestes restes ens poden informar sobre les societats que les van produir i utilitzar, i sobretot sobre l’elecció i l’obtenció de les primeres matèries vegetals. El coneixement ecològic de les poblacions passades i la comprensió dels processos tècnics són, factors que juguen un paper fonamental en la creació d’entorns socials del passat. Les qüestions precises que abordarà aquesta tesi són: Quins tipus d’objectes es produïen amb les fibres vegetals? Quins tipus de fibres vegetals s’empraven? Con es feien aquestes artesanies? Per a què s’utilitzaven? Per respondre aquestes qüestions s’estudiaran els objectes fets amb fibres vegetals de jaciments del Nord-est de la Península Ibèrica i Balears. La tesi pretén aportar dades sobre la gestió dels recursos vegetals de societats agrícoles i, en particular, sobre el seu coneixement ecològic. Així mateix es pretén caracteritzar els processos d’elaboració de les artesanies en fibres vegetals i determinar la seva funció. Els casos d’estudi tractats en aquesta tesi són les restes de cistelleria i corderia dels jaciments de La Draga (Banyoles, Girona), datat ca. 5.300 – 5.000 cal. BC, les Coves del Fem (Ulldemolins, Tarragona), datat entre 4.941 – 4.545 cal. BC, la Cova des Pas (Ferreries, Menorca), datat entre 1.100 – 800 cal. BC i les impressions de cistelleria en ceràmica del jaciment de la Cova Fonda (Salomó, Tarragona), atribuïts segons la tipologia dels materials ceràmics a l’Edat del Bronze. Els mètodes emprats han tingut per objectiu la caracterització de les tècniques emprades en l’elaboració, la identificació de la matèria vegetal emprada i les propostes de les possibles funcionalitats basades en les característiques anatòmiques, la morfometria i la tècnica de manufactura. Els resultats obtinguts indiquen, en tots els casos, l’aprofitament de plantes locals, abundants i fàcils d’obtenir ja sigui en ambients lacustres o de ribera, pel cas de La Draga o de les Coves del Fem, o en els voltants de la Cova des Pas. A nivell tecnològic, en el conjunt de corderia i cistelleria dels jaciments estudiats ha estat possible documentar una recurrència pel que fa a les tècniques. Entre les cordes predomina la torsió, tot i que també es documenta la tècnica del trenat. Entre les restes cistelleres es documenta un predomini de la tècnica en espiral cosida en tots els contextos; no obstant, s’evidencien variants morfotècniques dins la mateixa tècnica de manufactura, que bàsicament es centren en la tipologia de les puntades. Finalment, a través de l’estudi dels conjunts de cistelleria presentats, tant de forma directe com indirecte, ha estat possible detectar diverses funcionalitats dins de l’àmbit domèstic: emmagatzematge d’aliments, transport i el modelat de la ceràmica. D’altra banda, també s’ha documentat la funció de les cordes en les activitats funeràries d’inhumació. El objetivo principal del presente trabajo es comprender los procesos de producción de objetos basados en fibras vegetales (cestería y cordelería) y sus usos posibles entre comunidades neolíticas y de la Edad del Bronce del Nordeste peninsular y Baleares. El estudio de estos restos nos pueden informar sobre las sociedades que las produjeron y utilizaron, y sobre la elección y obtención de las materias primas vegetales. El conocimiento ecológico de las poblaciones pasadas y la comprensión de los procesos técnicos son factores que juegan un papel fundamental en la creación de entornos sociales del pasado. Las cuestiones precisas que abordará esta tesis son: ¿Qué tipos de objetos se producían con las fibras vegetales? ¿Qué tipos de fibras vegetales se empleaban? ¿Cómo se hacían estas artesanías? ¿Para qué se utilizaban? Para responder a estas cuestiones se estudiarán los objetos realizados con fibras vegetales de yacimientos del Nordeste de la Península Ibérica y Baleares. La tesis pretende aportar datos sobre la gestión de los recursos vegetales de sociedades agrícolas y, en particular, su conocimiento ecológico. Asimismo, se pretende caracterizar los procesos de elaboración de las artesanías en fibras vegetales y determinar su función. Los casos de estudio tratados en esta tesis son los restos de cestería y cordería de los yacimientos de La Draga (Banyoles, Girona), datado ca. 5.300 – 5.000 cal. BC, las Cuevas del Fem (Ulldemolins, Tarragona), fechado entre 4.941 – 4.545 cal. BC, la Cova des Pas (Ferreries, Menorca), fechado entre 1.100 – 800 cal. BC y las impresiones de cestería en cerámica del yacimiento de la Cova Fonda (Salomó, Tarragona), atribuidos según la tipología de los materiales cerámicos en la Edad del Bronce. Los métodos empleados han tenido por objetivo la caracterización de las técnicas utilizadas en la elaboración, la identificación de la materia vegetal utilizada y las propuestas de las posibles funcionalidades basadas en las características anatómicas, la morfometría y la técnica de manufactura. Los resultados obtenidos indican, en todos los casos, el aprovechamiento de plantas locales, abundantes y fáciles de obtener ya sea en ambientes lacustres o de ribera, en el caso de La Draga o de las Cuevas del Fem, o en los alrededores de la Cueva de Es Pas. A nivel tecnológico, en el conjunto de cordería y cestería de los yacimientos estudiados ha sido posible documentar una recurrencia en lo que se refiere a las técnicas. Entre las cuerdas predomina la torsión, aunque también se documenta la técnica del trenzado. Entre los restos cesteros se documenta un predominio de la técnica en espiral cosida en todos los contextos; sin embargo, se evidencian variantes morfotécnicas dentro de la misma técnica de manufactura, que básicamente se centran en la tipología de las patadas. Por último, a través del estudio de los conjuntos de cestería presentados, tanto de forma directa como indirecta, ha sido posible detectar diversas funcionalidades dentro del ámbito doméstico: almacenamiento de alimentos, transporte y el modelado de la cerámica. Por otra parte, también se ha documentado la función de las cuerdas en las actividades funerarias de inhumación. The main objective of the present work is to understand the production processes of objects based on vegetable fibers (cordage and basketry) and their possible uses between Neolithic and Bronze Age communities in the north-east of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands. The study of these remains can inform us about the societies that produced and used them, and especially about the choice and obtaining of plant raw materials. Ecological knowledge of past populations and understanding of technical processes are factors that play a key role in creating social environments of the past. The specific questions that this thesis will address are: What types of objects were produced with vegetable fibers? What types of vegetable fibers were used? How were these crafts made? What were they used for? To answer these questions, we will study objects made with vegetable fibers from sites in the northeast of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands. The thesis aims to provide data on the management of plant resources of agricultural societies and, in particular, on their ecological knowledge. It is also intended to characterize the processes of making handicrafts in vegetable fibers and determine their function. The case studies treated in this thesis are the remains of basketry and cordage from the sites of La Draga (Banyoles, Girona), dated ca. 5,300 - 5,000 cal. BC, Les Coves del Fem (Ulldemolins, Tarragona), dated between 4,941 - 4,545 cal. BC, La Cova des Pas (Ferreries, Menorca), dated between 1,100 - 800 cal. BC and the impressions of ceramic basketry from La Cova Fonda site (Salomó, Tarragona), attributed according to the typology of ceramic materials in the Bronze Age. The methods used were aimed at characterizing the techniques used in the preparation, identifying the plant material used and proposing possible functionalities based on anatomical features, morphometry and manufacturing technique. The results obtained indicate, in all cases, the use of local plants, abundant and easy to obtain either in lake or riverside environments, in the case of La Draga or Les Coves del Fem, or in the vicinity of La Cova des Pas. At a technological level, in the set of cordage and basketry of the studied sites it has been possible to document a recurrence in terms of techniques. Twisting predominates between the cords, although the braiding technique is also documented. Among the basket remains is a predominance of the coiled technique in all contexts; however, morphotechnical variants within the same manufacturing technique are evident, which basically focus on the typology of the stitches. Finally, through the study of the basketry sets presented both directly and indirectly, it has been possible to detect various functionalities within the domestic sphere: food storage, transport and the modeling of ceramics. On the other hand, the role of cords in burial funeral activities has also been documented. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòrica