Search

Cerdanyola del Vallès és un municipi de quasi seixanta mil habitants i 30 km2, situat al vessant nord de Collserola. És un poble d’història mil·lenària, i amb un gran patrimoni natural i cultural, com veurem al trescar per la vall de Sant Iscle de les Feixes., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres, Postprint (published version)

Ramon Arabia era llicenciat en filosofia i lletres. Va ser traductor jurat del francès, anglès, italià i alemany; i president de l’Associació d'Excursions Catalana (AEC) entre el gener 1879 i juny 1883. A inicis de 1880 l’AEC declara el Montseny camp oficial de les seves excursions. Amb aquesta resolució Arabia pretenia concentrar l'activitat investigadora dels socis de l’AEC al Montseny., Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres, Postprint (published version)

Olzinelles és una vall on encara es pot passejar amb tranquil·litat i apreciar exemplars d’arbres monumentals, gaudir de la natura i de les restes d’antigues feines bosqueroles, com els pous de glaç i els forns de pega. Saber mantenir el valor ecològic del lloc, amb les fonts, les masies, els vells ponts i basses, i l’església d’origen romànic de Sant Esteve, és una mostra de sostenibilitat com a societat, un bon exemple de conservació per deixar als nostre fills i nets un món on valgui la pena viure., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Postprint (published version)

L’Anella Verda de Vic és una ruta senyalitzada per l’ajuntament a l’entorn de la ciutat, que permet visitar paratges de valor ecològic, paisatgístic, històric i cultural. Es pot realitzar a peu o en bicicleta. L’Anella es completa amb dos enllaços (també senyalitzats) que travessen el terme municipal passant pel centre del nucli urbà de Vic, enllaçant d’est a oest (E1) i de nord a sud (E2) l’Anella Verda. La suma dels 24.1 Km del recorregut circular perimetral i els dos enllaços arriba a 32 quilòmetres. L’enllaç d’est a oest passa per la llera del riu Mèder, on és pot gaudir d’un bonic bosc de ribera de verns, freixes i salzes, un hàbitat molt interessant per la fauna i flora que s’hi pot trobar. L’any 2021 es va complí el 10è aniversari del disseny i posta en servei de la ruta, i l’ajuntament de Vic ha promogut una sèrie d’activitats per celebrar-ho. El que subscriu aquest article, s’afegeix a la celebració comentant-vos en primera persona aquesta agradable excursió perimetral de Vic., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Postprint (published version)

L’article narra l’excursió de 18.1 km de recorregut triangular per la Calma del Montseny, tot i que el tram entre el Cafè i Puig Drau és d’anada i tornada. Discorre tota pràcticament pel municipi del Brull, i parcialment pel de Tagamanent i Montseny. Es detacquen els valors patrimonials, històrics, vulturals, i una aproximació científica al coneixement de tot ailló que es visita., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

Antoni Pladevall Font va fer possible el naixement de la col.lecció completa de les Monografies del Montseny, n’ha estat el director durant molts anys, ha publicat més de seixanta treballs d’investigació històrica, i ha estat el mestre que ha mostrat el camí a seguir en la tasca d’aprofundiment de la història del Montseny i el seu entorn més proper. En el pròleg del volum 37 de les Monografies del Montseny es glosa la figura d’Antoni Pladevall Font, qui l’any 1966 inicià la col·laboració en el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Històrics a la Diputació de Barcelona; dos anys més tard, passà a exercir com a professor d’història medieval a la Facultat de Teologia de Barcelona. Obtingué el títol d’Arxiver Municipal de Vic l’any 1979, mentre treballa a la Diputació, i al 1981començà a treballar en el Departament de Cultura de la Generalitat fins a la seva jubilació l’any 1999. L’aleshores conseller de Cultura de la Generalitat Max Cahner li va encarregar d’organitzar el Servei de Conservació i Restauració de Monuments Arquitectònics on se li va assignar la secció d’inventari i la de cap de servei en funcions. Dos anys després hi va exercir com a director general del Patrimoni Arquitectònic. En aquesta etapa va col·laborar amb la Fundació i Editorial de la Gran Enciclopèdia Catalana, en la qual va exercir la direcció d’obres tan importants com la “Catalunya Romànica” i “L’Art Gòtic de Catalunya”, i va assessorar la “Gran Geografia Comarcal de Catalunya”., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

Malauradament avui dia tothom està acostumat a arribar en cotxe a tot arreu; com més amunt amb el vehicle particular millor. Aquest article proposa una ascensió a Matagalls sense haver d’agafar el cotxe per pujar fins a Bordoriol, o Sant Marçal o Collformic. Sortirem caminant des del poble de Viladrau, sense passar per cap carretera, visitarem un munt de fonts, el cim de Matagalls, el santuari de Sant Segimon, l’ermita de l’Erola, i tornarem a Viladrau, sense trepitjar asfalt, en una bonica ruta circular que s’adapta d’allò més bé a les noves tendències excursionistes, el que s’ha definit com “ampliar les muntanyes”, o sigui allunyar els aparcaments de vehicles dels cims i apostar per estacionaments dissuasius en els municipis propers, des d’on fer l’ascensió caminant fins als cims muntanyosos., Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

Guilleries i Savassona són dos espais de gran valor natural, històric i cultural, que estan fortament lligats pel vincle comú del riu Ter i els embassaments de Sau i Susqueda. Les Guilleries, situades al costat oriental, es caracteritzen per la frondositat dels boscos juntament amb la gran presència d'aigua. Savassona, situada al costat occidental, tot i que manté la presència de boscos és un paisatge més agrícola. Guilleries-Savassona està força relacionat amb altres espais naturals: al nord Collsacabra; a l’est la Selva meridional; al sud el Montseny; i a ponent la Plana de Vic. És un àmbit que es fa difícil de delimitar, repartit entre dos comarques, la Selva a llevant i Osona a ponent. Exemple d’aquesta difícil delimitació, l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, nom oficial de l’espai protegit per la Diputació de Barcelona, sols custodia 8.376 ha. repartides per cinc municipis. L’arquitectura romànica fou definida per primera vegada amb aquest nom al 1818 per l’arqueòleg francès Charles de Gerville, tot i que en un primer moment la paraula “romànic” no tenia l’accepció positiva que li donem avui sinó que era més aviat un terme despectiu. Malgrat el to desdenyós original, avui en dia l’arquitectura romànica suposa un toc de distinció, més enllà del seu innegable valor històric. En aquest llibre visitarem 35 exemples del romànic d’aquesta terra dura i difícil. Són esglésies i castells que es reparteixen entre onze municipis: Santa Coloma de Farners, Sant Sadurní d'Osormort, Sant Hilari Sacalm, Osor, Arbúcies, Vilanova de Sau, Sant Julià de Vilatorta, Calldetenes, Folgueroles, Tavèrnoles i les Masies de Roda., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

Les Guilleries és un massís muntanyós català situat entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal, però alhora formant part de totes dues. El que caracteritza les Guilleries no són alts cims culminals sinó una munió de cingleres i valls amb orientacions als quatre vents. Per complicar una mica més la seva comprensió, està a cavall de les comarques de la Selva i Osona. La capital de les Guilleries és Sant Hilari Sacalm, municipi situat al centre d’un bast espai natural, en el que actua de vila en cap. Al nord-oest de Sant Hilari, es troba el municipi de Vilanova de Sau, famós pel voluminós embassament de Sau, que juntament amb el de Susqueda és un dels principals subministradors d’aigua del conjunt Aigües del Ter Llobregat (ATLL), que porta el preuat líquid fins la gran metròpoli barcelonina. Però Vilanova de Sau, a més de l’embassament, és un municipi que té una gran part bosquetana, paradigma dels boscos de les Guilleries, com es pot veure a l’entorn de les antigues parròquies de Sant Andreu de Bancells i Sant Pere de Castanyadell. Us proposem una ruta per gaudir d’un bellíssim entorn natural acompanyats per mostres d’arquitectura medieval catalana., Postprint (published version)

Durant el darrer terç del segle XIX a Catalunya, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (ACEC) va originar-se l’excursionisme científic, una disciplina en que l’aproximació a la muntanya no és des d’un prisma esportiu sinó cultural, en que els excursionistes posen a disposició de la ciència tot allò que veuen i estudien en les seves caminades. La preparació de l’excursió ja parteix des d’aquest postulat, triant el lloc i el material per investigar algun tema des d’un punt de vista científic. El sacerdot, geòleg i excursionista Norbert Font i Sagué (Barcelona, 1873 - 1910) va ser un dels primers en esbossar el que pretén l’excursionisme científic en un seguit d’articles que va publicar, l’any 1902, el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (heureu de l’ACEC). Al 1907 Enric Prat de la Riba, en la seva condició de president de la Diputació de Barcelona, va fundar l’Institut d’Estudis Catalans, instrument de normalització lingüística, científica i cultural del país, amb vocació internacional, ja que des del 1922 forma part de la Unió Acadèmica Internacional. L’IEC va institucionalitzar aquesta manera d’entendre la ciència excursionista sobretot a partir de 1911 amb la creació de la secció Històrico-Arqueològica., Postprint (published version)

El Santuari de la Mare de Déu del Coll (850 m) domina visualment gran part del nord de les Guilleries, al estar emplaçat al collet que uneix els massissos de Sant Benet (1.144 m) i Sant Gregori (1.088 m). Es tracta d’una magnifica i sòbria obra romànica de finals de segle XII que va acollir un petit priorat benedictí durant anys. El temple va decaure pel terratrèmol de 1430 i per la revolta contra el rei Joan II. L’estratègica situació va convertir l’església en un refugi dels remences, pagesos aixecats en armes contra l'opressió dels senyors feudals. Posteriorment el santuari també va ser recer carlista, que establí aquí un hospital, però la seva derrota comportarà que la basílica i la rectoria fossin incendiades. Remences i carlins, amb 400 anys de diferència, varen trobar acollida en aquest alterós cim de les Guilleries., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

Sant Hilari Sacalm està envoltat de boscos d’alzines, faigs i castanyers, i de moltes petites rieres acompanyades per verns i gatells. És un paisatge d’exuberància de verds, pau i autenticitat, en que es pot aproximar-se a l’estudi mineralògic de les aigües. En aquest itinerari resseguirem la ruta municipal senyalitzada anomenada Boscos d’en Serrallonga, perquè a més de fonts i arbres la història hi és força present a Sant Hilari. També beurem de moltes fonts boscanes, i podem conèixer el balneari de la Font Picant que va donar fama a les aigües de Sant Hilari Sacalm, ja a finals del segle XIX., Objectius de Desenvolupament Sostenible::3 - Salut i Benestar, Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Postprint (published version)

A l’Edat Mitjana al Montseny es generalitzen els establiments poblacionals d’una manera dispersa per tot el territori, i comencen a assentar-se diferents parròquies a mesura que s’intensifica l’explotació dels recursos naturals. Al segle X s’inicia una expansió demogràfica propiciada pel desenvolupament de la producció agrícola, gràcies a l'extensió dels conreus en noves terres, al perfeccionament de l'utillatge agrícola i a la millora dels recursos hidràulics. La creació d'excedents afavorí la creació d'una economia d'intercanvi, i s’engega la construcció d’esglésies repartides per tot el territori montsenyenc, fixant aquesta població que s’ha llençat a la colonització del massís. Les ermites romàniques del Montseny són senzilles, a vegades força humils, amb uns trets comuns que es solen repetir, com la orientació a l’est de l’absis, l’accés amb porta de mig arc pel costat de migdia, els capitells amb elements vegetals, i algunes petites decoracions amb escacs, trenes, mitges esferes i arcuacions. Malgrat les característiques similars, la seva implantació al lloc les fa úniques., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

El Projecte Fonts del Montseny fou engegat a finals del 2016 pels autors d’aquest article. Pretén recollir al memòria històrica, cultural i natural de les fonts del Montseny. En el moment d’escriure aquestes ratlles, tenim identificades 872 fonts a la Reserva de la Biosfera del Montseny, que compren la quasi totalitat dels 18 termes municipals del parc natural, en total 551 km2. Les fonts han estat agrupades en quatre grups: Fonts urbanes, aquelles que estan situades a la trama dels pobles i que estan servides per aigua de xarxa, encara que en el seu origen tinguessin deus d’aigua natural. Fonts boscanes: aquelles que podem trobar de manera natural, estiguin arranjades per la ma humana o siguin simples biots pobrament conduits. Fonts perdudes: de les que es té constància històrica però que avui no en queda res. Fonts pendents de localitzar: fonts que els autors d’aquest treball encara no hem visitat, o que no hem sabut trobar. En aquest moment hem visitat 535 fonts, el 61% de les inventariades. Al poble de Campins hem catalogat tres fonts urbanes, vuit fonts boscanes i quatre pendents de visitar. No ens consta cap font perduda. En total 15 fonts, que repartides entre els 7 km2 del terme municipal suposa una ràtio de 2.1 fonts per Km2, superior al calculat per tota la Reserva de la Biosfera que dona una ràtio de 1.6 fonts per Km2., Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres, Postprint (published version)

En aquest article publiquem la conferència que Pelegrí Casades i Gramatxes va pronunciar al Centre Excursionista de Catalunya el 28 d’octubre de 1905. Es tracta de la que obria el cicle «Conversas sobre arqueologia pera ús dels excursionistas», un cicle que es perllongà fins al 1917 ininterrompudament. Allà Casades va sintetitzar el que ell considerava que eren els elements més importants que vinculaven l’arqueologia amb l’excursionisme científic: la funció històrica i social de la disciplina, el seu valor com a eina per a la reconstrucció nacional i la seva capacitat per contribuir a la conservació del patrimoni arqueològic català., In this article we publish the lecture read by Pelegrí Casades i Gramatxes at the Centre Excursionista de Catalunya on October 28, 1905. The conference opened the cycle “Conversas sobre arqueologia pera ús dels excursionistas”, which lasted until 1917. There Casades synthesized what he considered to be the most important elements linking archaeology with scientific hiking: the historical and social role of the discipline, its value as a tool for national reconstruction and its ability to contribute to the preservation of the Catalan archaeological heritage.

La primera expedició científica al Montseny va arrancar al setembre de 1879. Artur Osona havia publicat poc abans la primigènia guia “Excursió a la montanya del Monseny per un propietari de la vila de Breda”. L’excursió era comandada per Antoni Massó, secretari de la secció topogràfica pintoresca de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i també hi participaven Artur Osona, Cèsar August Torras i Carles Garcia Vilamalla. L’expedició pretenia establir les altituds dels principals indrets i cims, carregada d’estris topogràfics i fotogràfics per fer les primeres mesures altimètriques i fotografies del Montseny. Antoni Massó va escriure un article de l’excursió que es va publicar al volum IX, número 8, de la revista “La Renaixensa” amb data 31 d’octubre de 1879. En aquest escrit Massó explica que el treball havia estat llegit a l’Associació per ell en nom dels expedicionaris “per la predilecció que sento envers las bellesas y accidents naturals de la nostra terra”. La pionera expedició científica al Montseny va permetre tenir les primeres fotografies i altituds del massís, lluny de les visions romàntiques d’inici de segle XIX. El positivisme impregnà les novedoses associacions excursionistes científiques arreu d’Europa. L’excursionisme científic es va anar consolidant amb el temps, amb el naixement del Centre Excursionista de Catalunya al 1890, per la fusió de les dues associacions excursionistes catalanes, i amb la conferència que Norbert Font i Sagué va impartir al CEC l’any 1902., Postprint (published version)

Des de la primera edició de 1985 comandada per Ramon Bofill Portabella i Antoni Pladevall Font han escrit a les Monografies del Montseny un total de 324 autors diferents, d’arreu del Montseny, molts de Barcelona, però també de la resta del país, inclòs forans. Podeu consultar-los tots a l’índex actualitzat que publiquem cada any. Entre aquest llarg llistat podem trobar escriptors, poetes, científics, polítics, cineastes, esportistes, masovers, propietaris forestals, arquitectes, professors, fotògrafs, llicenciats, advocats, diplomàtics, historiadors, catedràtics, pagesos, filòsofs, guardes forestals, geògrafs, químics, doctors, pintors... Molts dels autors han comandat importants institucions i associacions del nostre país, força són membres de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts, l’Institut d’Estudis Catalans... i també hi ha autors que són posseïdors de la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Generalitat, i els més variats reconeixements. Tot i això, des d’un bon principi els fundadors de Monografies del Montseny van voler que les col·laboracions no fossin tancades a ningú, mentre els treballs tinguessin un mínim de solvència i aportessin valor a la col·lecció, independentment del curriculum vitae particular. Tots els autors han contribuït de manera desinteressada amb un o més articles a la col·lecció Monografies del Montseny; de fet és normal trobar a l’índex històric autors amb una desena de col·laboracions, però aquí cal destacar que Antoni Pladevall Font ha participat a totes les Monografies amb més de cinquanta escrits. Com a trets curiosos podem trobar tres articles d’autors de finals de segle XIX i principis del XX publicats en versió facsímil. Monografies del Montseny acumula avui 591 articles, cosa que les converteixen en “la Bíblia del Montseny”, el lloc necessari on acudir per completar qualsevol recerca sobre un tema montsenyenc. Cada volum s’ha publicat amb una mitja variable d’entre 250-300 pàgines, però, Postprint (published version)

Mai un nom d’una font ha estat tan encertat com aquest de la font Pintoresca. Les ruïnes del Molí del Bosc, l’encant de la riera de Riells, la frugalitat del pont de fusta que la creua i el traçat del corriol que hi accedeix converteixen tot l’entorn en un espai ben “pintoresc”, que justifiquen el nom i la nostra excursió. Antigament la font era un lloc predilecte per als vilatans de Breda com a zona de passeig, tant per la seva ombra entre alts pollancres i verns, com per la claredat i frescor de les seves aigües., Postprint (published version)

Al darrer terç del segle XIX a Catalunya es va iniciar l’excursionisme científic. Avui dia aquesta aproximació al coneixement i cultura basada en la recerca sobre el terreny d’aspectes concrets de realitat ha desenvolupat el que es coneix com ciència postmoderna del territori. En aquest sentit l’article pretén l’aproximació als temples romànics del Montseny, destacant-les com esglesioles senzilles, a vegades força humils, amb uns trets comuns del romànic que es solen repetir, com la orientació a l’est de l’absis, l’accés amb porta d’arc de mig punt pel costat de migdia, els capitells amb elements vegetals, i algunes petites decoracions amb escacs, trenes, mitges esferes i arcuacions. L’article visita sobre el terreny una ruta circular on s’aprecia una característica que no s’ha perdut quasi mai, un qualitat única que tothom gaudeix però que sols alguns han sabut observar adequadament. L’element que caracteritza la construcció romànica al Montseny és la implantació al lloc. Cap de les esglésies estan emplaçades de manera atzarosa, com no podia ser de cap altre manera, quan el fet de bastir l’església suposava la “conquesta” del terreny. La seva situació ha fet que avui el paisatge sigui irrecognoscible sense elles, de la mateixa manera que el seu hipotètic desmuntatge i trasllat a un altre lloc perdien part de la seva ànima., Postprint (published version)

Durant el darrer terç del segle XIX a Catalunya es va desenvolupar l’excursionisme científic, un terme que Norbert Font i Sagué va definir al 1902 en una conferència al Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta cultura científica a peu de camí, arrelada al territori s’inscriu aquest article, en que es visita l’església romànica mil·lenària de Sant Martí del Brull; les sòlides edificacions tradicionals montsenyenques de la Castanyera i la Morera, exemples d’arquitectura de muntanya; les construccions populars com la Capella de Maria Mitjancera, les fonts naturals de Faig, de Bosch i Jover, de Sant Jordi, i Pomereta; i s’ascendeix fins el Turó d’en Besa. Tot amb apunts històrics, com la Creu Carlina de coll Formic, poètics i geològics., Postprint (published version)

Dins de la Secció d'Arquitectura del CEC, a mida que passen els anys, es produeix un gir de sensibilitats i els seus socis passen de dibuixar els grans monuments catalans a un ver descobriment de l'arquitectura vernacla catalana, que es centrarà en la mitificació de la masia catalana com a reducte que conservaria intacte allò català. En tot cas, apropà els arquitectes a la geografia humana, una operació, doncs, de llarg recorregut que ha marcat l'arquitectura del país., Postprint (published version)