Excursionisme científic al Montseny

Durant el darrer terç del segle XIX a Catalunya, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (ACEC) va originar-se l’excursionisme científic, una disciplina en que l’aproximació a la muntanya no és des d’un prisma esportiu sinó cultural, en que els excursionistes posen a disposició de la ciència tot allò que veuen i estudien en les seves caminades. La preparació de l’excursió ja parteix des d’aquest postulat, triant el lloc i el material per investigar algun tema des d’un punt de vista científic. El sacerdot, geòleg i excursionista Norbert Font i Sagué (Barcelona, 1873 - 1910) va ser un dels primers en esbossar el que pretén l’excursionisme científic en un seguit d’articles que va publicar, l’any 1902, el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (heureu de l’ACEC). Al 1907 Enric Prat de la Riba, en la seva condició de president de la Diputació de Barcelona, va fundar l’Institut d’Estudis Catalans, instrument de normalització lingüística, científica i cultural del país, amb vocació internacional, ja que des del 1922 forma part de la Unió Acadèmica Internacional. L’IEC va institucionalitzar aquesta manera d’entendre la ciència excursionista sobretot a partir de 1911 amb la creació de la secció Històrico-Arqueològica.
Postprint (published version)