Search

Tots estem formats per cèl·lules, aproximadament 30 bilions. Us heu preguntat mai sobre l'origen d'aquestes cèl·lules? Aquí trobareu la història, o almenys una versió d'ella. Però espereu un segon, aquest és un blog sobre plàncton. Quina relació hi ha entre les nostres cèl·lules i el plàncton? Bé, us sorprendria saber que tots érem plàncton al començament dels temps, quan la vida just començava. [...]

Imagineu un món on constantment heu de córrer només per quedar al mateix lloc. Aquesta és la fascinant realitat del plàncton, petites entitats oceanogràfiques que s'enfronten a una cinta de córrer evolutiva interminable coneguda com la hipòtesi de la Reina Vermella. Encunyada per Leigh Van Valen el 1973, la hipòtesi de la Reina Vermella pren el seu nom de la novel·la "A través del Mirall" de Lewis Carroll, on la Reina Vermella explica: "Cal que corris tot el que puguis per quedar al mateix lloc". De la mateixa manera, en el regne biològic, els organismes han d'evolucionar i adaptar-se constantment per seguir el ritme dels altres en un entorn en constant canvi. En el cas del plàncton, aquest concepte és especialment rellevant. [...]

Durant dècades, els científics han estat perplexos per la paradoxa del plàncton. Milers d'espècies de plàncton, malgrat tenir necessitats similars i competir pels mateixos recursos, conviuen a l'oceà. Les teories tradicionals, com el principi d'exclusió competitiva, suggerien que només una espècie hauria de dominar, portant a l'extinció de totes les altres. No obstant això, es va proposar la hipòtesi "Mata el guanyador". Aquesta és una idea fascinant en ecologia microbiana que suggereix que les espècies més dominants en una comunitat microbiana sovint són atacades per depredadors, virus o paràsits específics. Essencialment, quan una espècie es torna massa abundant, esdevé més vulnerable a la depredació o al parasitisme, cosa que ajuda a mantenir la biodiversitat dins de l'ecosistema. [...]

Hyperloop, an invention by Elon Musk that appeared in 2013 and has grown an utterly interest among all the technological transportation area. It was created to be the new era of the transportation, bringing cities closer to each other, using recycled materials, and achieving the highest ever energy efficiency while polluting the least, during its construction and through its life. While the Hyperloop is still in testing and development, in this project the purpose stands in the analysis of the feasibility of different routes through Spain, connecting with Europe. Nevertheless, before doing any kind of study, it is compulsory to set a background explaining the history and evolution of transports, as well as the history, parts, and mechanism of the Hyperloop. Once the background and explanations are set, we need to create a methodology to follow while studying the selected routes, analyzing the velocities, acceleration, construction and maintenance costs, demand estimation… After having done all the calculations and applied every formula, we are bound to obtain some clear conclusions regarding the feasibility of a Hyperloop in the Spanish country, as well as some minimum thresholds that every Hyperloop route should comply., El Hyperloop, un invent creat per Elon Musk al 2013, és de ben segur una de les paraules que estem tots poc a poc escoltant recentment. Intenta crear un nou mitjà de transport que connectarà ciutats allunyades en barris veïns, amb materials reciclats i aconseguint el màxim d’eficiència energètica per a consumir i emetre el mínim de contaminants possibles, tant en la seva construcció com durant el seu ús. Essent el Hyperloop una idea encara en proves i en desenvolupament, en aquest treball l’intenció és avaluar la viabilitat de diferents rutes a nivell d’Espanya, amb possible connexió amb Europa. Però per a poder fer això, cal primer detallar els antecedents del transport i l’evolució que hem viscut al llarg dels anys i segles. No és l’objectiu del treball, però també és esencial l’explicació i la comprensió del mecanisme i funcionament d’aquest nou mode de transport, explicant tant la seva història, com les seves parts i el seu funcionament. Un cop entenem de què estem parlant, cal marcar una metodologia per a analitzar la viabilitat de les rutes a analitzar, però alhora cal marcar uns paràmetres d’estudi, com poden ser les velocitats i acceleracions adecuades, els costos de construcció i manteniment, la previsió de la demanda… I després només cal aplicar-ho tot per a analitzar a detall cadascuna de les rutes plantejades com a possibles, arribant a conclusions molt clares sobre la viabilitat del Hyperloop i llindars que caldran superar les noves rutes a analitzar per a ser elegibles possibles rutes de Hyperloop., Hyperloop, un invento creado por Elon Musk y su equipo en 2013, es sin duda una palabra que cada vez escucharemos más frecuentemente, ya que fue ideado para crear un nuevo método de transporte que pretende conectar ciudades convirtiéndolas en barrios, usando materiales reciclados y llegar a niveles muy altos de eficiencia energética para consumir el mínimo de contaminación posible, tanto durante su construcción como en su uso. De momento se trata de un proyecto en pruebas y en desarrollo, y es por este motivo que el objetivo de este trabajo radica en analizar la viabilidad de diferentes rutas transitadas de España, con conexión a Europa. Sin embargo, para hacer este estudia, es necesario primero entender el pasado y los antecedentes en el transporte y su evolución a lo largo de los siglos. No es tampoco el objetivo de este trabajo, pero también es muy importante la comprensión y explicación del mecanismo de funcionamiento del Hyperloop, pasando por sus inicios y creación, las partes que lo componen y el sistema que lo hace funcionar. Cuando nos hemos situado y entendido el contexto del Hyperloop, ya se puede determinar un método para el análisis de los trayectos, marcando unos parámetros como, por ejemplo; las velocidades máximas de las cápsulas; las aceleraciones adecuadas; los costes de construcción y mantenimiento; la demanda actual y la previsión de la demanda… Una vez tenemos esos datos reunidos de cada ruta a estudiar, solo hace falta hacer los cálculos adecuados para obtener resultados que nos darán unas conclusiones muy concisas sobre las tendencias, viabilidad y umbrales sobre la construcción de una línea de Hyperloop.

Este artículo pretende recoger mis experiencias en el ámbito educativo y profesional, partiendo de la base de nuestros orígenes hasta llegar al mundo en que vivimos, para ofrecer un panorama de cómo las emociones son tan importantes para convivir en sociedad., Aquest article pretén recollir les meues experiències en l’àmbit educatiu i professional, partint de la base dels nostres orígens fins arribar al món en què vivim, per oferir un panorama de com les emocions són tan importants per conviure en societat., This article aims to collect my experiences in the educational and professional field, starting from the basis of our origins to the world in which we live, to provide an overview of how emotions are so important to live together in society.

L'educació s'enfronta a la constant necessitat d'innovar i adaptar-se als canvis tecnològics. L'evolució tecnològica ha permès modificar els mètodes tradicionals d'ensenyament afavorint el disseny d'estratègies educatives en incorporar les TIC (Tecnologies de l'Informació i la Comunicació) a les metodologies i facilitar la recerca i la interacció en els continguts. L'objectiu d'aquest treball és elaborar eines de suport a la docència basades en la impressió 3D i dissenyar prototips tridimensionals que complementin els ensenyaments del Mòdul Professional de Representació gràfica inclòs en nombrosos currículums de Formació Professional. La present investigació aborda l'efecte de la implementació de la fabricació additiva en l'educació i els resultats obtinguts reforcen les teories de la bibliografia existent basada en l'ús d'objectes tangibles per afavorir l'aprenentatge. Els objectes impresos en 3D afavoreixen el raonament espaial i permeten la creació de models mentals tridimensionals més exactes, contribuint al desenvolupament d'habilitats i competències rellevants a través de la interacció.

En els nuclis primitius de la ciutat europea no existien els espais verds, tant per l'escassetat d'espai disponible com perquè l'oci no es considerava una necessitat per a la població. El treball tracta de conèixer l'origen i evolució dels espais verds en la ciutat europea a partir de l'estudi de cinc ciutats destacades en el període de transformació urbana que experimenta Europa a mitjans del segle XIX., Award-winning

Aquest treball d’investigació consisteix en l'anàlisi, comparació i avaluació dels polígons d’habitatges massius dels barris de Sant Ildefons i Bellvitge, de Cornellà de Llobregat i Hospitalet de Llobregat. És arran de l'estigmatització que han patit les zones durant anys, que ha sorgit la motivació per estudiar l'actualitat d'aquests projectes urbans, que van ser creats per donar resposta a moviments migratoris. Centrant l'estudi en l'evolució urbana a través del context històric i geogràfic, per comprendre els canvis en el plantejament que han anat configurant el territori i les seves diferències actualment. Analitzaré i compararé els dos barris tant de forma qualitativa com de forma quantitativa, en funció de les dades que reflecteixen els paràmetres de: xarxa viària, zones d'aparcament, zones destinades a equipaments, ús i distribució dels espais lliures, activitat no residencial, ocupació residencial, tipologies i població. S'estudiarà el context històric i l’origen dels projectes, per poder entendre el procés de construcció, les modificacions viscudes i ús actual, enfocat a la qualitat de vida dels residents, avaluant quin és el millor pla d'acció per poder recomanar millores. I és en vers aquestes anàlisis que avaluaré cadascun dels barris, veient les diferències o similituds que presenten entre ells, podent elaborar propostes de millora., Este trabajo de investigación consiste en el análisis, comparación y evaluación de los polígonos de viviendas masivas de los barrios de Sant Ildefonso y Bellvitge, de Cornellà de Llobregat y Hospitalet de Llobregat. Es a raíz de la estigmatización que han sufrido las zonas durante años, que ha surgido la motivación para estudiar la actualidad de estos proyectos urbanos, que fueron creados para dar respuesta a movimientos migratorios. Centrando el estudio en la evolución urbana a través del contexto histórico y geográfico, para comprender los cambios en el planteamiento que han ido configurando el territorio y sus diferencias en la actualidad. Analizaré y compararé ambos barrios tanto de forma cualitativa como de forma cuantitativa, en función de los datos que reflejan los parámetros de: red viaria, zonas de aparcamiento, zonas destinadas a equipamientos, uso y distribución de los espacios libres, actividad no residencial, ocupación residencial, tipologías y población. Se estudiará el contexto histórico y el origen de los proyectos, para poder entender el proceso de construcción, las modificaciones vividas y uso actual, enfocado a la calidad de vida de los residentes, evaluando cuál es el mejor plan de acción para poder recomendar mejoras. Y es hacia estas análisis que evaluaré cada uno de los barrios, viendo las diferencias o similitudes que presentan entre ellos, pudiendo elaborar propuestas de mejora., This research work consists of the analysis, comparison and evaluation of the mass housing estates in the neighborhoods of Sant Ildefons and Bellvitge, in Cornellà de Llobregat and Hospitalet de Llobregat. It is from the stigmatization that these areas have suffered for years that the motivation arose to study the current status of these urban projects, which were created to respond to migratory movements. Focusing the study on the urban evolution through the historical and geographical context, in order to understand the changes in the approach that have been shaping the territory and its current differences. I will analyze and compare the two neighborhoods both qualitatively and quantitatively, according to the data that reflect the parameters of: road network, parking areas, areas allocated to facilities, use and distribution of open spaces, non-residential activity, residential occupation, typologies and population. The historical context and the origin of the projects will be studied, in order to understand the construction process, the modifications seen and current use, focused on the quality of life of the residents, assessing what is the best plan of action to be able to recommend improvements. And it is through these analyses that I will evaluate each of the neighborhoods, seeing the differences or similarities between them, in order to elaborate proposals for improvement.

Les complexes estratègies presents a la naturalesa, que s'han desenvolupat a partir de milions d'anys d'evolució, han estat una font d'inspiració per als humans en la cerca de solucions a multitud de reptes de disseny. La pràctica interdisciplinària que pretén imitar els principis biològics per a la resolució de limitacions de disseny, és coneguda essencialment com a biomimètica, també definida en un passat pels termes de biònica, biognòsia o disseny bio-inspirat. Aquesta pràctica ha sigut un recurs indiscutible per la relació entre el món natural i l'arquitectura al llarg de la història. Tanmateix, el desenvolupament constant de la tecnologia i la industrialització que ha regit la societat dels últims segles ha resultat en una arquitectura aïllada de l'entorn natural, lluny de garantir la sostenibilitat. Podria ser doncs que aquesta tecnologia, capaç de generar, dissenyar i projectar de maneres impensables, sigui una eina potencial per aconseguir integrar novament la natura als nostres dissenys? Per tal d'adreçar aquesta qüestió, el present projecte se centra a aprofundir en el paper del disseny biomimètic en l'arquitectura mitjançant una revisió històrica, una investigació de les aproximacions de disseny actuals i una anàlisi de diferents casos d'estudi. Davant dels reptes mediambientals que presenta la societat contemporània, la combinació de la biomimètica amb les tecnologies actuals ha permès desenvolupar formes, materials i sistemes constructius més sostenibles i eficients. És imprescindible doncs la participació paral·lela de científics, dissenyadors i arquitectes per expandir el camp de coneixement d'aquesta nova manera de projectar, participant en els següents passos cap al futur d'una arquitectura sostenible.

El disseny i la configuració dels habitatges són temes cada vegada més interessants. Tenint en compte que cadascú habita un espai d’una manera íntima i personal, és important reconèixer que hi ha d’haver una reflexió d’estudi envers el lloc on passem gran part del temps i on realitzem i desenvolupem gran part de les activitats quotidianes. Situant-nos en un context de noves transformacions socials, la flexibilitat s’ha convertit en una eina clau pel disseny i la construcció que s’adapta a les necessitats momentànies. Aquesta tipologia permet una major versatilitat i aprofitament dels espais i és fonamental comprendre que no es tracta de canviar l’habitatge, sinó de millorar-lo i reajustar-lo en cada etapa. Tot i això, és important fer una mirada crítica per valorar si realment és efectiva i si compleix amb les expectatives de les persones. En aquest treball, s’aborda la flexibilitat com a mecanisme per al disseny dels habitatges i es valora la seva efectivitat en l’actualitat juntament amb les noves transformacions socials influents. S’explorarà l’evolució de les residències a Barcelona al llarg del temps i s’analitzaran diferents estratègies dutes a terme en diversos casos d’estudi., El diseño y configuración de las viviendas son temas cada vez más interesantes. Teniendo en cuenta que cada uno habita un espacio de una manera íntima y personal, es importante reconocer que debe haber una reflexión de estudio hacia el lugar donde pasamos gran parte del tiempo y donde realizamos y desarrollamos gran parte de las actividades cotidianas . Situándonos en un contexto de nuevas transformaciones sociales, la flexibilidad se ha convertido en una herramienta clave para el diseño y construcción que se adapta a las necesidades momentáneas. Esta tipología permite una mayor versatilidad y aprovechamiento de los espacios y es fundamental comprender que no se trata de cambiar la vivienda, sino de mejorarla y reajustarla en cada etapa. Sin embargo, es importante echar una mirada crítica para valorar si realmente es efectiva y si cumple con las expectativas de las personas. En este trabajo, se aborda la flexibilidad como mecanismo para el diseño de las viviendas y se valora su efectividad en la actualidad junto a las nuevas transformaciones sociales influyentes. Se explorará la evolución de las residencias en Barcelona a lo largo del tiempo y se analizarán diferentes estrategias llevadas a cabo en varios casos de estudio., The design and configuration of homes are an increasingly interesting topics. Considering that everyone inhabits a space in an intimate and personal way, it is important to recognize that there must be a study reflection on the place where we spend a large part of our time and where we carry out and develop a large part of our daily activities. Placing ourselves in a context of new social transformations, flexibility has become a vital tool for designing and constructing new residences adapted to the needs of each moment. This typology allows greater versatility and use of spaces, and it is essential to understand that it is not a question of changing the home but of improving it and readjusting it at each stage. However, it is important to critically assess whether it is effective and meets people’s expectations. In this work, flexibility is addressed as a mechanism for the design of homes, and its effectiveness is assessed in the present, together with the new influential social transformations. The evolution of residences in Barcelona over time will be explored, and different strategies carried out in several case studies will be analyzed.

Al següent tfg s'intenta demostrar l'evolució errònia que ha tingut amb si l'uniforme escolar. Com aquest ha passat de ser una eina d'identitat a un recurs segregador i obstacle d'igualtat. A més es busca recolzar aquesta idea amb l'opinió personal de la gent sobre aquest tema i com una legislació desenvolupada podria canviar la seua visió i el significat en si de l'uniforme escolar. Per a aquesta investigació s'han utilitzat testimonis reals, qüestionaris a un segment de la població i una recerca tan biogràfica com en línia de diferents estudis que demostren els beneficis i contres d'aquest tipus de vestimenta. A més s’ha realitzat una activitat a un grup-classe d’alumnes de 5 anys que utilitzen l’uniforme escolar a la seua estada en el col·legi.

El treball titulat “l’evolució de les taules de windsurf” ve motivat per la idea de descobrir quins han estat els passos al llarg de la història per arribar a les taules d’avui en dia. Al llarg del procés es vol descobrir quins han estat els errors comesos i diversos camins que ha pres l’evolució. junt amb una recerca històrica es vol traslladar dues taules, al programa informàtic autocad®, per aconseguir fer el plànol 3d. La taula actual estudiada en qüestió és una taula utilitzada per la competició d’onada, la qual busca tenir els valors més acurats possibles per obtenir un millor resultat. Realitzar el 3d sorgeix de la idea de visualitzar el nivell de perfecció de les taules actuals fabricades a màquina, el qual hauria de comportar un alt grau de precisió. Per una banda, transportant la taula al programa informàtic esmentat anteriorment, es vol assolir una visualització més precisa de les propietats estudiades a la recerca històrica. Per altra banda, es vol adquirir els coneixements necessaris per dur a terme el 3d d’un cos amb autocad®, sense tenir els plànols previs. en el món del windsurf es pot observar una gran falta d’informació de les propietats de les taules per part dels navegants, a l`igual del perquè del “shape” o la història del procés. Arran d`aquest problema, on un navegant expert podria treure més rendim del seu equip, es vol donar explicació dels beneficis i desavantatges de les diferents característiques d’una taula.

Aquest treball consisteix en l’estudi de l’habitatge tradicional als Pirineus Catalans, partint de les primeres bordes i masades fins a l’actualitat. Es veurà l’evolució que han tingut les construccions i podrem analitzar si les cases d’avui dia es basen en l’arquitectura dels inicis, si són adequades, sostenibles i eficients, condicionades pels factors d’ús, clima i materials. Entenent que els valors de la casa tradicional tenen un gran potencial per adaptar-se a l’època contemporània i, per tant, un futur. Es reivindica la rehabilitació sense perdre les característiques essencials del passat, apreciant el paisatge i aprofitant tot el que tenim a l’abast i així d’aquesta manera integrar-se en el seu entorn.

[EN] Genomics, which unravels the DNA sequence of species, is an expanding discipline thanks to new sequencing tools. Initiatives aimed at obtaining the genomes of all living species often overlook protists, which are unicellular eukaryotes that are crucial for understanding the evolution of life and the functioning of ecosystems. In this paper we review what is known about protist genomics, often on the basis of cultured species, and present new ways to obtain the genomes of uncultured species, which represent a large part of eukaryotic diversity. We then present some examples of how protist genomics is crucial to address key issues in evolution and ecology, such as the origin of the eukaryotes, the acquisition and expansion of chloroplasts, the emergence of multicellularity, symbiotic events, the study of biogeochemical activities on the basis of functional genes, and population genetics. This paper seeks to highlight the vast diversity of protists and to underscore the fact that they should be given greater consideration in genomic studies, [CAT] La genòmica, la determinació de la seqüència de DNA d’una espècie, avui dia està en expansió gràcies a noves eines de seqüenciació. Les iniciatives per a obtenir els genomes de totes les espècies vives sovint obliden els protists, eucariotes unicel·lulars cabdals per a entendre l’evolució de la vida i el funcionament dels ecosistemes. En aquest treball repassarem el que se sap de genòmica de protists, sovint a partir d’organismes cultivats, i presentarem com es pot obtenir el genoma d’espècies no cultivades que conformen una part enorme de la biodiversitat. Després explicarem exemples de com la genòmica de protists permet abordar qüestions com l’origen del llinatge eucariota, l’adquisició i expansió del cloroplast, la multicel·lularitat, els processos de simbiosi, l’estudi d’activitats biogeoquímiques a partir de gens funcionals o la genètica de poblacions. Aquesta contribució vol donar a conèixer l’extraordinària diversitat de protists que hi ha i promoure la consideració que mereixen en els estudis genòmics

La genòmica, la determinació de la seqüència de DNA d’una espècie, avui dia està en expansió gràcies a noves eines de seqüenciació. Les iniciatives per a obtenir els genomes de totes les espècies vives sovint obliden els protists, eucariotes unicel·lulars cabdals per a entendre l’evolució de la vida i el funcionament dels ecosistemes. En aquest treball repassarem el que se sap de genòmica de protists, sovint a partir d’organismes cultivats, i presentarem com es pot obtenir el genoma d’espècies no cultivades que conformen una part enorme de la biodiversitat. Després explicarem exemples de com la genòmica de protists permet abordar qüestions com l’origen del llinatge eucariota, l’adquisició i expansió del cloroplast, la multicel·lularitat, els processos de simbiosi, l’estudi d’activitats biogeoquímiques a partir de gens funcionals o la genètica de poblacions. Aquesta contribució vol donar a conèixer l’extraordinària diversitat de protists que hi ha i promoure la consideració que mereixen en els estudis genòmics., Genomics, which unravels the DNA sequence of species, is an expanding discipline thanks to new sequencing tools. Initiatives aimed at obtaining the genomes of all living species often overlook protists, which are unicellular eukaryotes that are crucial for understanding the evolution of life and the functioning of ecosystems. In this paper we review what is known about protist genomics, often on the basis of cultured species, and present new ways to obtain the genomes of uncultured species, which represent a large part of eukaryotic diversity. We then present some examples of how protist genomics is crucial to address key issues in evolution and ecology, such as the origin of the eukaryotes, the acquisition and expansion of chloroplasts, the emergence of multicellularity, symbiotic events, the study of biogeochemical activities on the basis of functional genes, and population genetics. This paper seeks to highlight the vast diversity of protists and to underscore the fact that they should be given greater consideration in genomic studies.

Des de sempre, les aranyes, els escorpins i els seus parents han fascinat i horroritzat els humans per igual. Tot i que es van originar als mars del precambrià, els quelicerats són uns dels organismes més abundants i diversos dels ecosistemes terrestres, on tenen un paper cabdal en les xarxes tròfiques com uns dels depredadors dominants. L’anàlisi genòmica comparativa dels quelicerats és encara a les beceroles: hi ha pocs genomes complets i la seva distribució taxonòmica és força esbiaixada, cosa que en compromet la representativitat. Tot i així, la informació disponible ha contribuït molt a millorar el nostre coneixement sobre l’origen i l’evolució d’aquest grup d’organismes, i l’arquitectura genòmica de trets de rellevància biològica, econòmica i mèdica com ara la seda, els verins, les famílies gèniques implicades en l’olfacte o el gust (sistema quimiosensorial), o l’adaptació a diferents dietes, incloent-hi el parasitisme. L’obtenció de nous genomes d’alta qualitat representatius de l’arbre de la vida dels quelicerats promet futurs descobriments clau, tant per a comprendre la gran diversificació i les extraordinàries adaptacions d’aquests animals fascinants, com per a aplicar-ho en conservació, biomedicina, control sostenible de plagues i obtenció de nous materials biològics., Spiders, scorpions, and their kin have always fascinated and horrified humans alike. Although they originated in the pre-Cambrian seas, chelicerates are one of the most abundant and diverse organisms in terrestrial ecosystems, where they play a key role in food webs as one of the dominant predators. Comparative genomic analysis of chelicerates is still in its infancy: there are few complete genomes, unevenly distributed taxonomically, which compromises their representativeness. However, the available information has greatly contributed to improving our current knowledge about the origin and evolution of the group and the genomic architecture of traits of biological, economic and medical relevance such as the synthesis of silk and venoms, the gene families involved in smell and taste (chemosensory system) or the adaptation to different diets, including parasitism. The acquisition of new high-quality genomes throughout the tree of life of chelicerates, promises key future discoveries for the understanding of the great diversification and extraordinary adaptations of these fascinating animals, but also for their applications in conservation, biomedicine, sustainable pest management and the development of new biological materials.

El coneixement dels mecanismes responsables de mantenir la biodiversitat requereix, entre d’altres, iniciatives que faciliten l’estudi en profunditat del genoma dels organismes eucariotes. D’aquesta manera, podrem assolir una visió crítica i robusta sobre la seua estructura i el seu funcionament. En el cas de les plantes, a més, es fa palesa la necessitat de continuar generant dades fonamentals referents al contingut de DNA nuclear i el nombre de cromosomes. Aquests trets són molt importants en l’evolució de les plantes, atesa la seua gran diversitat. A més, aporten informació bàsica, i alhora essencial, per a plantejar l’assemblatge d’un genoma. Aquests reptes, però, necessiten el suport d’estratègies d’investigació coordinades a escala global com l’Earth Bio-Genome Project (EBP) i les seues filials regionals, que faciliten l’accés a la tecnologia, a l’intercanvi d’informació i al desenvolupament de plans de formació. Prioritzar l’estudi comparatiu d’espècies amb un mostratge equilibrat i inclusiu, representatiu de la diversitat taxonòmica i geogràfica de les plantes, així com dels seus trets genòmics, morfològics i ecològics serà, per tant, un dels grans reptes en els pròxims anys., Understanding the mechanisms responsible for maintaining biodiversity requires, among other things, initiatives that facilitate in-depth genomic surveillance across eukaryote organisms. These initiatives support critical research programs for gaining robust insights into how genomes are structured and operate. In relation to land plants, there is also a clear need to continue generating fundamental data regarding both nuclear DNA contents and chromosome numbers. As a result of their great diversity, these traits are unquestionably important drivers of plant evolution. In addition, they provide basic yet essential information for the planning of a genome assembly. These challenges, however, need the support of globally coordinated research strategies such as the Earth BioGenome Project (EBP) and its regional subsidiaries, which facilitate access to technology, information exchange and the development of training plans. Prioritizing comparative studies across species with a balanced and inclusive taxonomic sampling that covers the geographical diversity of plants as well as their genomic, morphological and ecological features will consequently be one of our major challenges in the years to come.

Globalment, hi ha aportacions importants en l’àmbit de l’arquitectura escolar amb experiències destacades de vincle entre arquitectura i educació. L’Uruguai té instàncies que mostren relacions entre la resposta arquitectònica dels espais escolars i les tendències d’ensenyament, influïdes pels moviments educacionals. Aquest treball presenta les tendències arquitectòniques més significatives del segle XX a l’actualitat. El principi del segle XX es caracteritza per canvis profunds en les polítiques educatives de la mà de reformes educatives que provoquen transformacions en la concepció de l’espai escolar. A la primera meitat del segle XX el sistema educatiu és qüestionat a Llatinoamèrica, fruit de les idees de l’Escola Nova que sorgeixen a Europa i als Estats Units. L’espai escolar es concep espacialment com a pavellons al verd i en relació directa amb l’exterior. Les idees arquitectòniques de la segona meitat del segle XX es basen en el disseny escolar sistemàtic que prioritza la utilització de prototips, la definició d’àrees mínimes i la prefabricació per construir de forma ràpida i complir els plans de construcció massius. El començament del segle XXI és marcat per la introducció de noves polítiques educatives i tecnologies de la informació on es discuteix la necessitat de repensar les pràctiques projectuals. La investigació va dirigida a la discussió sobre la teoria del disseny arquitectònic i la influència de fenòmens pedagògics en les solucions arquitectòniques escolars. D’aquesta manera, busca contribuir amb investigacions que permetin donar llum sobre l’arquitectura educativa a la regió., Globally, there are important contributions in the field of school architecture with outstanding experiences of the link between architecture and education. Uruguay has instances that show relationships between the architectural response of school spaces and teaching trends, influenced by educational movements. This work presents the most significant architectural trends from the 20th century to the present. The beginning of the 20th century is characterized by profound changes in educational policies following educational reforms that cause transformations in the conception of the school space. In the first half of the 20th century, the educational system is questioned in Latin America, as a result of the ideas of the New School that arise in Europe and the United States. The school space is spatially conceived as pavilions in the green and in direct relationship with the outside. Architectural ideas, of the second half of the 20th century, are based on systematic school design that prioritizes the use of prototypes, definition of minimum areas and prefabrication to build quickly and comply with massive construction plans. The beginning of the 21st century is marked by the introduction of new educational policies and information technologies where the need to rethink design practices is discussed. The research is aimed at discussing the theory of architectural design and the influence of pedagogical phenomena in school architectural solutions. In this way, it seeks to contribute with research that sheds light on educational architecture in the region., Globalmente, existen aportes importantes en el ámbito de la arquitectura escolar con experiencias destacadas de vínculo entre arquitectura y educación. Uruguay tiene instancias que muestran relaciones entre la respuesta arquitectónica de los espacios escolares y las tendencias de enseñanza, influenciadas por los movimientos educacionales. Este trabajo presenta las tendencias arquitectónicas más significativas del siglo XX a la actualidad. El principio del siglo XX se caracteriza por profundos cambios en las políticas educativas de la mano de reformas educativas que provocan transformaciones en la concepción del espacio escolar. En la primera mitad del siglo XX el sistema educativo es cuestionado en Latinoamérica, fruto de las ideas de la Escuela Nueva que surgen en Europa y Estados Unidos. El espacio escolar se concibe espacialmente como pabellones en el verde y en directa relación con el exterior. Las ideas arquitectónicas de la segunda mitad del siglo XX se basan en el diseño escolar sistemático que prioriza la utilización de prototipos, definición de áreas mínimas y la prefabricación para construir de forma rápida y cumplir con los planes de construcción masivos. El comienzo del siglo XXI está marcado por la introducción de nuevas políticas educativas y tecnologías de la información donde se discute la necesidad de repensar las prácticas proyectuales. La investigación va dirigida a la discusión sobre la teoría del diseño arquitectónico y la influencia de fenómenos pedagógicos en las soluciones arquitectónicas escolares. De esta manera, busca contribuir con investigaciones que permitan arrojar luz sobre la arquitectura educativa en la región., Peer Reviewed

El glutamat és el principal neurotransmissor excitatori en el sistema nerviós dels vertebrats i invertebrats. Les proteïnes involucrades en la neurotransmissió glutamatèrgica, i especialment els receptors de glutamat i les seves subunitats auxiliars, juguen un paper clau en el funcionament del sistema nerviós. Així, entendre la seva evolució i revelar la seva diversitat és essencial per comprendre com ha evolucionat el sistema nerviós, donant forma a la funció cognitiva. L'anàlisi integral de la filogènia d'aquestes proteïnes en els metazous ha revelat que la seva evolució és molt més complexa del que es podia anticipar en base al genoma dels vertebrats. Això és particularment cert per als receptors ionotròpics de glutamat, doncs la seva classificació actual en sis classes (AMPA, Kainat, Delta, NMDA1, NMDA2 and NMDA3) seria altament incompleta. El treball presentat aquí proposa una classificació en 4 subfamílies que engloben 10 classes. Els receptors AMPA, Kainat i Delta de vertebrats pertanyerien a una d'aquestes subfamílies, anomenada AKDF, i les subunitats NMDA constituirien una altra subfamília. A més, també podrien existir dues subfamílies no descrites previament, que són referides com a Epsilon i Lambda. D'una altra banda, les famílies de proteïnes que contenen subunitats auxiliars de receptors AMPA (ARAS) han experimentat històries evolutives menys complexes. No obstant, els vertebrats haurien reclutat per actuar com ARAS a la sinapsi proteïnes d'aquestes famílies per processos de neo i/o subfuncionalització donats després d'events de duplicació gènica ocorreguda en aquest llinatge. Així aquest treball afavoreix la hipòtesi que la complexitat del sistema nerviós podria haver evolucionat no pas incrementant el conjunt de receptors de neurotransmissors en el genoma, sinó augmentant la regulació d'aquests receptors a la sinapsi., El glutamato es el principal neurotransmisor excitatorio del sistema nervioso de los vertebrados e invertebrados. Las proteínas involucradas en la neurotransmisión glutamatérgica, y especialmente los receptores de glutamato y sus subunitades auxiliares, juegan un papel clave en el funcionamiento del sistema nervioso. Así, entender su evolución y revelar su diversidad es esencial para comprender como ha evolucionado el sistema nervioso, dando forma a la función cognitiva. El análisis integral de la filogenia de estas proteínas en los metazoos ha revelado que su evolución es mucho más compleja de lo que se podia anticipar en base al genoma de los vertebrados. Esto es particularmente cierto para los receptores ionotrópicos de glutamato, pues su clasificación actual en seis clases (AMPA, Kainato, Delta, NMDA1, NMDA2 and NMDA3) estaría altamente incompleta. El trabajo aquí presentado propone una clasificación en 4 subfamilias que engloban 10 clases. Los receptores AMPA, Kainato y Delta de vertebrados pertenecerían a una de estas subfamilias, llamada AKDF, y las subunidades NMDA constituirían otra subfamilia. Además, también podrían existir dos subfamilias no descritas previamente, que son referidas como Epsilon y Lambda. Por otro lado, las familias de proteínas que contienen subunidades auxiliares de receptores AMPA (ARAS) han experimentado historias evolutivas menos complejas. No obstante, los vertebrados habrían reclutado para actuar como ARAS a la sinapsis proteínas de estas familias mediante procesos de neo y/o subfuncionalización que se dieron después de eventos de duplicación génica ocurridos en este linaje. Así este trabajo favorece la hipótesis de que la complejidad del sistema nervioso podría no haber evolucionado incrementando el conjunto de receptores de neurotransmisores en el genoma, sino augmentando la regulación de estos receptores en la sinapsis., Glutamate is the major excitatory neurotransmitter in vertebrate and invertebrate nervous systems. Proteins involved in glutamatergic neurotransmission, and chiefly glutamate receptors and their auxiliary subunits, play key roles in nervous system function. Thus, understanding their evolution and uncovering their diversity is essential to comprehend how nervous systems evolved, shaping cognitive function. Comprehensive phylogenetic analysis of these proteins across metazoans have revealed that their evolution is much more complex than what can be anticipated from vertebrate genomes. This is particularly true for ionotropic glutamate receptors, as their current classification in six classes (AMPA, Kainate, Delta, NMDA1, NMDA2 and NMDA3) would be largely incomplete. New work proposes a classification into 4 subfamilies that encompass 10 classes. Vertebrate AMPA, Kainate and Delta receptors would belong to one of these subfamilies, named AKDF, and the NMDA subunits would constitute another subfamily. Furthermore, two previously unreported subfamilies would also exist, these are referred to as Epsilon and Lambda. On the other hand, protein families containing AMPA receptor auxiliary subunits (ARAS) have experienced less complex evolutionary histories. Nevertheless, vertebrates would have recruited to function as ARAS in the synapse proteins from these families by neo and/or subfunctionalization after gene duplication events occurred in this lineage. Thus, this work favours the hypothesis that nervous system complexity could have evolved not by increasing the set of neurotransmitter receptors in the genome, but by increasing the regulation of such receptors in the synapse., Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Neurociències

Aquest article s’aproxima a la relació entre la domesticació de les plantes i el desordre establert per l’actual pandèmia mitjançant la problematització entre una poètica de la hibridació, una política de la dependència i la cura que genera la pràctica de l’empelt vegetal. Així mateix, fa una aproximació a la història i al rastreig d’altres formes de concepció i enunciació del cos i l’entorn en el context i pensament dels pobles originaris; particularment es pren la noció i la paraula otomí, Nzaki, ‘arbre de sang’ com a exploració discursiva i artística sobre el rastreig dels nous parentius amb les plantes domèstiques., This text addresses the relationship between the domestication of plants and the disorder that has been established as a result of the current pandemic. This is done by considering the poetics of hybridisation, a policy of dependence and the care generated by the practice of vegetable grafting. In addition, it discusses the history of and search for other forms of conception and enunciation of the body and the environment in the context and thinking of native peoples, in particular the notion of - and Otomi word - Nzaki, “tree of blood”, which is taken as a discursive and artistic exploration on the search for new relatives to domestic plants., Este texto se aproxima a la relación entre la domesticación de las plantas y el desorden establecido por la actual pandemia mediante la problematización entre una poética de la hibridación, una política de la dependencia y el cuidado que genera la práctica del injerto vegetal. Asimismo, hace una aproximación a la historia y al rastreo de otras formas de concepción y enunciación del cuerpo y el entorno en el contexto y pensamiento de los pueblos originarios, particularmente se toma la noción y la palabra otomí, Nzaki, «árbol de sangre», como exploración discursiva y artística sobre el rastreo de nuevos parentescos con las plantas domésticas.

El present estudi ha tingut com a principal objectiu estudiar el comportament de les diverses comunitats autònomes españoles (CCAA) pel que fa a la generació i tractament del Residu Sòlid Urbà (RSU) en el período 2005-2018. Gràcies a l'aplicació de l'anàlisi per clústers es van poder agrupar les CCAA per similitud quant a la generació i la freqüència de mètodes de tractament més comuns: reciclat, abocament i incinerat. Es va implementar exitosament l'ús de Rstudio en el tractament estadístic, resultamt em vuit clústers determinants per a la classificació de les CCAA. Seguidament, es van detallar aquelles amb més o menys impacte ambiental segons la generació de RSU per càpita i els percentatges de reciclat i abocament. La tendència marcada per les agrupacions va ser emprada amb la fi de determinar la propensió que s'està seguint a Espanya. Mitjançant recolzament informàtic, es va optar per emprar el mètode Holt-Winters amb l'objectiu d'elaborar una previsió per als anys 2019 a 2023, dels quals les dades no es trobaven disponibles. Pel que fa al tractament de RSU, es va poder comprovar una disminució en l'abocament i un augment del reciclatge, tal i com van establir les propostes de les directives estatals i europees a la primera dècada del segle. Aquest estudi ha requerit únicament d'eines informatitzades i, en conseqüència, el suport experimental ha estat inexistent. S'ha recopilat tota la informació necessària per a comprendre els tractaments de RSU, a més d'enumerar els avantatges i els inconvenients que presenta cadascun. Les limitacions a la infraestructura, com ara el nombre d'incineradores a Espanya o els costos associats al reciclatge, han estat determinants en la síntesi dels resultats obtinguts. Tot i haver disminuït l'ús de l'abocador, segueix essent el mètode de tractament en el que nombroses CCAA basen la seva gestió., El presente trabajo tuvo como principal objetivo estudiar el comportamiento de las diferentes comunidades autónomas españolas (CCAA) en cuanto a la generación y tratamiento del Residuo Sólido Urbano (RSU) en el período 2005-2018. Gracias a la aplicación del análisis por clústeres se pudieron agrupar las CCAA por similitud en cuanto a la generación y la frecuencia de métodos de tratamiento más comunes: reciclado, vertido e incinerado. Se implementó exitosamente el uso de RStudio en el tratamiento estadístico, resultando en ocho clústeres determinantes para la clasificación de las CCAA. Seguidamente, se detallaron aquellas con más o menos impacto ambiental según la generación de RSU per cápita y los porcentajes de reciclado y vertido. La tendencia marcada por las agrupaciones fue usada con el fin de determinar la propensión que se está siguiendo en España. Mediante apoyo informático, se optó por emplear el método Holt-Winters con la finalidad de elaborar una previsión para los años 2019 a 2023, cuyos datos no se encontraban disponibles. En cuanto al tratamiento de RSU, se pudo comprobar una disminución en el vertido y un aumento del reciclaje, tal como establecieron las propuestas de las directivas estatales y europeas en la primera década del siglo. Este estudio ha requerido únicamente de herramientas informatizadas y, por consiguiente, el soporte experimental ha sido inexistente. Se ha recopilado toda la información necesaria para comprender los tratamientos de RSU, además de enumerar las ventajas e inconvenientes que presenta cada uno. Las limitaciones en la infraestructura, tales como el número de incineradoras en España o los costes asociados al reciclaje, han sido determinantes en la síntesis de los resultados obtenidos. Aun disminuyendo el uso del vertedero, sigue siendo el método de tratamiento en el que numerosas CCAA basan su gestión., The main objective of this study has been to compare the behavior that the different Spanish autonomous communities (CCAA) have had towards the generation and treatment of Municipal Solid Waste (MSW) during the 2005-2018 period. By applying cluster analysis, it has been possible to group the Autonomous Communities by similarity in terms of generation and also by the most common waste treatment methods: recycling, landfill and incineration. The use of RStudio was successfully implemented for the necessary statistical treatment, which led to a total of eight clusters as remarkable factors for the classification of the Autonomous Communities. Thus, those with more or less environmental impact were detailed based on comparing the generation of MSW per capita and the recycling and dumping percentages. The cluster trends has served to observe the tendence that is being followed at a national level. Using software support, the Holt-Winters method has been applied in order to make a forecast for the years 2019-2023, which data were not available. Regarding the treatment of MSW decrease in dumping and increase in recycling could be verified, as proposed in national and European directives in the first decade of the century. This study only required computerized tools, and therefore the experimental support was non-existent. Information has been collected in order to understand MSW treatment methods as well as the advantages and disadvantages present in each one. Infrastructure limitations such as the number of total incinerators in Spain or the costs associated with recycling, have been key in understanding the results obtained. Even by reducing the use of the landfill, many Autonomous Communities still base their management in this method., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles