Imaginacions de l’evolució dels cossos: anotacions sobre les relacions entre plantes i humans

Aquest article s’aproxima a la relació entre la domesticació de les plantes i el desordre establert per l’actual pandèmia mitjançant la problematització entre una poètica de la hibridació, una política de la dependència i la cura que genera la pràctica de l’empelt vegetal. Així mateix, fa una aproximació a la història i al rastreig d’altres formes de concepció i enunciació del cos i l’entorn en el context i pensament dels pobles originaris; particularment es pren la noció i la paraula otomí, Nzaki, ‘arbre de sang’ com a exploració discursiva i artística sobre el rastreig dels nous parentius amb les plantes domèstiques.
This text addresses the relationship between the domestication of plants and the disorder that has been established as a result of the current pandemic. This is done by considering the poetics of hybridisation, a policy of dependence and the care generated by the practice of vegetable grafting. In addition, it discusses the history of and search for other forms of conception and enunciation of the body and the environment in the context and thinking of native peoples, in particular the notion of - and Otomi word - Nzaki, “tree of blood”, which is taken as a discursive and artistic exploration on the search for new relatives to domestic plants.
Este texto se aproxima a la relación entre la domesticación de las plantas y el desorden establecido por la actual pandemia mediante la problematización entre una poética de la hibridación, una política de la dependencia y el cuidado que genera la práctica del injerto vegetal. Asimismo, hace una aproximación a la historia y al rastreo de otras formas de concepción y enunciación del cuerpo y el entorno en el contexto y pensamiento de los pueblos originarios, particularmente se toma la noción y la palabra otomí, Nzaki, «árbol de sangre», como exploración discursiva y artística sobre el rastreo de nuevos parentescos con las plantas domésticas.