Search

L’estudi neix en el marc d’un procés de modernització, creixement i consolidació, i fent crítica al successos d’hostilitat ( la gentrificació, la contaminació, la capitalització i on el vehicle és el principat agent articulador de l’urbanisme i del sistema) a través del qual moltes ciutats, per exemple, Barcelona, busquen la seva pacificació i la reversió d’aquest règim. Seguint les voluntats d’aquests processos de canvis, s’ha volgut buscar un subjecte dins de la societat que caracteritzés la vulnerabilitat, dins d’aquest artifici violent, per tal de poder fer un estudi sobre quins són els elements que aporten i instauren aquest canvi, i partint de la idea d’estudiar la problemàtica, per trobar-ne una solució, des de la base. Els infants, en tant que dependents dels seus cuidadors i en procés d’aprenentatge, és a dir, amb el seu desenvolupament en procés, són el subjecte escollit. La seva vulnerabilitat parteix del fet que no tenen del tot aplicades les conductes socials, entenen i perceben l’espai d’una manera diferent i, tenen unes necessitats on les cures estan més presents. S’ha enfocat aquest treball on l’eina principal són els estudis de camp. La intenció és analitzar el comportament i desenvolupament dels infants en els diferents teixits urbans. L’estudi té per objectiu principal i genèric establir la relació entre arquitectura i espai públic i els nens i les nenes sota una mirada física i de vivència És a dir, caracteritzar, a partir de l’observació, els teixits urbans que permeten un major desenvolupament, entenent desenvolupament com a principal característica dels infants, on aprenentatge, percepció pròpia i joc tenen un paper rellevant. Per tant, aquells teixits que són més amables per al subjecte, i, sobretot, trobar quines són aquelles característiques urbanes i de disseny que els doten d’aquesta condició. Els teixits triats són l’Eixample de Barcelona, polígon d’habitatges (Montbau), teixit suburbà (el barri de Can Baró) i un centre històric (Gràcia). Les visites de camp, el recull d’accions, el dibuix d’aquestes i, la posterior classificació de les diferents activitats i comportaments dels infants dins d’aquests diferents teixits, permeten elaborar una radiografia dels límits i la dimensió i vastitud d’aquest espai públic. Aquest radiograma ens permet extreure conclusions de qualificació i quantificació d’espais i de paràmetres i necessitats que serien extrapolables, en certa manera, a la resta de teixits. L’estudi té per objectiu principal i genèric establir la relació entre arquitectura i espai públic i els nens i les nenes sota una mirada física i de vivència. El estudio nace en el marco de un proceso de modernización, crecimiento y consolidación, y haciendo crítica al sucesos de hostilidad ( la gentrificación, la contaminación, la capitalización y donde el vehículo es el principado agente articulador del urbanismo y del sistema) a través del cual muchas ciudades, por ejemplo, Barcelona, buscan su pacificación y la reversión de este régimen. Siguiendo las voluntades de estos procesos de cambios, se ha querido buscar un sujeto dentro de la sociedad que caracterizara la vulnerabilidad, dentro de este artificio violento, para poder hacer un estudio sobre cuáles son los elementos que aportan e instauran este cambio, y partiendo de la idea de estudiar la problemática, para encontrar una solución, desde la base. Los niños, en cuanto que dependientes de sus cuidadores y en proceso de aprendizaje, es decir, con su desarrollo en proceso, son el sujeto escogido. Su vulnerabilidad parte del hecho que no tienen del todo aplicadas las conductas sociales, entienden y perciben el espacio de una manera diferente y, tienen unas necesidades donde las curas están más presentes. Se ha enfocado este trabajo donde la herramienta principal son los estudios de campo. La intención es analizar el comportamiento y desarrollo de los niños en los diferentes tejidos urbanos. El estudio tiene por objetivo principal y genérico establecer la relación entre arquitectura y espacio público y los niños y las niñas bajo una mirada física y de vivencia Es decir, caracterizar, a partir de la observación, los tejidos urbanos que permiten un mayor desarrollo, entendiendo desarrollo como principal característica de los niños, donde aprendizaje, percepción propia y juego tienen un papel relevante. Por lo tanto, aquellos tejidos que son más amables para el sujeto, y, sobre todo, encontrar cuáles son aquellas características urbanas y de diseño que los dotan de esta condición. Los tejidos elegidos son el Eixample de Barcelona, ​​polígono de viviendas (Montbau), tejido suburbano (el barrio de Can Baró) y un centro histórico (Gràcia). Las visitas de campo, la recopilación de acciones, el dibujo de éstas y, la posterior clasificación de las diferentes actividades y comportamientos de los niños dentro de estos diferentes tejidos, permiten elaborar una radiografía de los límites y su dimensión y vastitud espacio público. Este radiograma nos permite extraer conclusiones de calificación y cuantificación de espacios y de parámetros y necesidades que serían extrapolables, en cierto modo, al resto de tejidos. El estudio tiene por objetivo principal y genérico establecer la relación entre arquitectura y espacio público y los niños y niñas bajo una mirada física y de vivencia. The study was born in the context of the evolution of modern cities towards a hostile and dangerous space that, due to gentrification, pollution, capitalization and where the vehicle is the main articulating agent of urbanism and the system, is no longer a place of and for life. After a process of modernization, growth and consolidation, and criticizing this event, many cities, for example, Barcelona, seek its pacification and the reversion of this regime. Following the will of these processes of change, we wanted to look for a subject within society that would characterize the vulnerability, within this violent artifice, in order to make a study on what are the elements that contribute and establish this change, and starting from the idea of studying the problem, to find a solution, from the base. Children, as dependent on their caregivers and in the process of learning, that is, with their development in process, are the chosen subject. Even so, I choose children as a representation of the vulnerability to the exposure that we, the neighbors of the city, suffer to these systems, as their vulnerability comes from the fact that they do not have social behaviors fully applied, they understand and perceive the space in a different way and they have needs where cures are more present. It is evident that each subject has its own characteristics and, therefore, its needs and deficiencies, but the sensitivity that they represent, also frames the other subjects: the neighbors who, close to being expelled within the city, do not find their space within it, such as the elderly, women, people with reduced mobility, people with functional diversity or physical or mental disabilities, migrants, young people with few economic resources... In addition, the way the city, the public space and the urban environment is designed will have a direct influence on the dependence of the most vulnerable neighbors, thus denying their full capacity for emancipation and binding them even more to the dominant system. Thus, fleeing from theories, which often are not able to land and translate into our realities, this work has focused on field studies as the main tool. The intention is to analyze the behavior and development of children in different urban fabrics. In this research work, the objective is to characterize, through observation and repetition, the urban fabrics that allow a greater development, understanding development as the main characteristic of children, where learning, self-perception and play have a relevant role. Therefore, those layouts that are more friendly for the subject, and, above all, to find which are those urban and design characteristics that endow them with this condition. In order to choose the neighborhoods that will be the objects of study, it is taken into account that cities are a set of diverse fabrics and structures that converge and interact, while at the same time separating and distinguishing themselves. The first theoretical and distinctive layouts of the city of Barcelona are chosen, which represent this diversity, either by their antiquity, their history, their structure with respect to public space-private space, their urban functioning... and a representative area of these. The chosen fabrics are the Eixample of Barcelona, a housing estate (Montbau), a suburban area (Can Baró neighborhood) and a historic center (Gracia). The field visits, the compilation of actions, the drawing of these actions and the subsequent classification of the different activities and behaviors of the children within these different fabrics, allow us to elaborate an X-ray of the limits and the dimension and vastness of this public space. This radiogram allows us to draw conclusions of qualification and quantification of spaces and of parameters and needs that could be extrapolated, in a certain way, to the rest of the tissues. The main and generic objective of the study is to establish the relationship between architecture and public space and children from a physical and experiential point of view.

Hoy en día, las mujeres indígenas de la Amazonía ecuatoriana se perfilan como "nuevas actoras sociales", y sus luchas adquieren cada vez más visibilidad a nivel nacional e internacional. Partiendo de una etnografía digital realizada durante la pandemia, en este artículo me propongo analizar el papel que ocupan hoy estas subjetividades en la defensa de sus territorios, amenazados por las políticas neoextractivistas, y de sus derechos. En este sentido, la marginación sociopolítica que históricamente les ha excluido de los espacios de decisión, les lleva hoy a desarrollar y reivindicar formas de organización autónomas en defensa de sus "cuerpos-territorios". Avui dia, les dones indígenes de l'Amazònia equatoriana es perfilen com a "noves actores socials", i les seves lluites adquireixen cada cop més visibilitat a nivell nacional i internacional. Partint d'una etnografia digital realitzada durant la pandèmia, en aquest article em proposo analitzar el paper que ocupen avui aquestes subjectivitats a la defensa dels seus territoris, amenaçats per les polítiques neoextractivistes, i dels seus drets. En aquest sentit, la marginació sociopolítica que els ha exclòs històricament dels espais de decisió, els porta avui a desenvolupar i reivindicar formes d'organització autònomes en defensa dels seus "cossos-territoris". Today, indigenous women of the Ecuadorian Amazon are emerging as "new social actors", and their struggles are gaining increasing visibility at national and international levels. Based on a digital ethnography carried out during the pandemic, in this article I analyze the role that women defenders of the rainforest play today in the protection of their territories, threatened by neo-extractivist policies, and of their rights. In this sense, the socio-political exclusion that has historically excluded them from decision-making spaces, leads them today to develop and claim autonomous forms of organization in defense of their "bodies-territories". Hoje, as mulheres indígenas da Amazônia equatoriana emergem como "novos atores sociais", e suas lutas ganham cada vez mais visibilidade em nível nacional e internacional. A partir de uma etnografia digital realizada durante a pandemia, neste artigo pretendo analisar o papel que essas subjetividades ocupam hoje na defesa de seus territórios, ameaçados pelas políticas neoextrativistas, e de seus direitos. Nesse sentido, a marginalização sociopolítica que historicamente os excluiu dos espaços decisórios, hoje os leva a desenvolver e reivindicar formas autônomas de organização em defesa de seus "corpos-territórios".

This project is an example of the need of modernization and upgrade of actual systems towards a new system with new advantages and innovative data models.Thus following the new trend that database management is heading. The main objective is to upgrade the actual system to a more clean and easy-on-use one. The actual system the company IThinkUPC uses is a database with all the information of the contracts of clients and dedication of the empoyees are mixed and a visual component for the financial team that have to elaborate the reports with it. The main objective will be to create a well organized databse and a new visual component within the companys needs. The working methodology followed has been a Kanban panel approach to organize the tasks, assigning them with the collaborative Asana tool. The project¿s development will follow four clearly different stages: 1. A first stage where we will analyze the state of the art, from the initial data loading to the final visualization platform. 2. A second stage where we will be taking the needs and demands of the client to develop the different proposals and alternatives of the data model. 3. A third stage where the work will be focused on the data extraction, transformation and load based on the chosen data model. 4. A final fourth stage where the efforts will be on the final visual elements that the client expects. In order to execute this project, different technologies will be used. These technologies are one of the most used and better user rated on the market. Despite not being the newest ones, they are the ones the company is most familiar to them and have proven better results. Regarding the data management and storage, PostgreSQL is the chosen software that will be used due to its global use and estandaritzation. We also use it because we seek to have a better response and load time. For the extraction, transformation and load of the data, we will use Hitachi¿s Pentaho Data integration, also known as ¿Kettle¿. We use this software due to its versatility and adaptability in data integration. On top of that, it is one of the most powerful open source software on the market. Finally, for the last part, the software to edit and modify the visual part, PowerBI of Microsoft will be used. It is the company¿s corporate toll for data visualization and dashboard management. It is one of the most advanced regarding online accessibility and, on top of that, it is very intuitive. Also with this tool, the loading of the different dashboards are faster. With all this and the previous knowledge, this project has been developed in cooperation with the company IThinkUPC.

Actualment existeixen pàgines web i aplicacions culinàries que permeten als seus usuaris la cerca de receptes de més o menys complexitat en una amplia base de dades. Tanmateix no n’hi ha gaires que facilitin a l’usuari la modificació d’aquestes receptes o la creació i manteniment de les seves pròpies. Com a objectius d’aquest treball es plantegen el disseny i desenvolupament, a Flutter i pel sistema operatiu mòbil Android, d'una aplicació de gestió de receptes de cuina on l’usuari pugui consultar les receptes de la base de dades proporcionada per l’API Edamam, guardi aquelles en les que estigui interessat en una base pròpia en el cloud, pugui mantenir la informació obtinguda de l’API i també li permeti afegir noves receptes creades per ell mateix. L’API Edamam no permet la inserció de nova informació, en particular, noves receptes, per lo que es fa necessari mantenir aquesta informació en bases de dades pròpies al cloud, en aquest cas les proporcionades per la plataforma Firebase.

Els districtes d'innovació estan augmentant com a abanderats del nou paradigma urbà, econòmic i social i com a solució al renaixement del centre de les ciutats ja que acceleren la creació i comercialització de noves idees que aprofiten els objectius de la ciutat i els seus atributs tecnològics i econòmics. La configuració d'indicadors precisos per mesurar el grau d'assoliment dels objectius dels districtes d'innovació és un dels principals requisits per garantir el desenvolupament adequat del districte. Fins i tot quan l'estudi dels districtes d'innovació és un tema cada vegada més estudiat, encara es coneix poc sobre la seva execució, i calen eines que analitzin i afavoreixin la seva evolució i desenvolupament. L'objectiu d'aquest document és doble: d'una banda, tracta de recollir i analitzar els indicadors que s'han utilitzat en la literatura per mesurar el grau de maduresa durant el transcurs dels 20 anys d'existència del 22@Barcelona, una àrea d'innovació que va transformar un antic districte industrial en un de coneixement. D'altra banda, guiat per les quatre dimensions de la teoria del Desenvolupament Urbà basat en el Coneixement i els principals actors que componen l'enfocament de la Triple Hèlix, l’article dissenya un marc d'indicadors en les quatre esferes que formen la regeneració del districte, és a dir, la urbana, econòmica, social i de governança. Com veurem, es proposen un total de 47 indicadors que indiquen per a cadascuna d'elles: l'entorn en el qual s'aplica, l'objectiu principal al qual respon, i l'actor principal amb el major poder d'acció sobre aquest tema., Innovation Districts are rising as the banners of the new urban, economic, and social paradigm and as a solution to the renaissance of inner cities since they expedite the creation and commercialization of new ideas which leverage the city goals and its technologic and economic attributes. The configuration of accurate indicators to measure the degree of achievement of the innovation district goals is one of the main requirements to ensure district proper development. Even when the study of innovation districts is a topic that is increasingly under study, little is still known about the insight, and it is still needed tools that favor their evolution and development. The aim of this paper is two-fold: on the one hand, it seeks to collect and analyze the indicators that have been used in literature to measure the degree of maturity over the course of the 20-year existence of the 22@Barcelona, an area of innovation that transformed an old industrial district into a knowledge-based one. On the other hand, guided by the four dimensions of the Knowledge Base Urban Development theory and the main actors that make up Triple Helix approach, the paper designs a framework of indicators in the four spheres that shape the regeneration of the district, that is, urban, economic, social and governance. As we shall see, a total of 47 indicators are proposed, indicating for each of them: the environment in which it is applied, the main purpose to which it responds, and the main actor with the greatest power of action over it.

Aquest projecte consisteix a desenvolupar un software per a totes aquelles persones que tenen dificultats a l'hora d'organitzar o planejar un viatge. L'objectiu és poder disminuir el temps i els recursos que gasta la gent a l'hora d'organitzar els viatges i fer que aquesta tasca deixi de ser tan estressant. Per complir la finalitat s'ha construït una aplicació Android connectada a una base de dades no relacional. En aquesta memòria s'inclou tota la documentació necessària per al desenvolupament del sistema, des de la planificació, la gestió i la metodologia fins a la implementació, validació i conclusions. This project consists in developing software for all those who have difficulty in organizing or planning a trip. The aim is to be able to reduce the time and resources that people spend in organizing travel and to make this task no longer as stressful. An Android app connected to a non-relational database has been built to serve the purpose. This memory includes all the documentation needed for the development of the system, from planning, management and methodology to implementation, validation and conclusions.

Con el avance de la tecnología muchas instituciones de salud están actualizando su infraestructura de información para lo cual están adoptando tecnologías para la gestión de datos clínicos, estas tecnologías están basadas en estándares proporcionados por Health Level Seven (HL7) u OpenEHR, las cuales son dos organizaciones que proveen de los estándares más actualizados que se están utilizando hoy en día; pero poco es lo que estas tecnologías tienen implementado en términos de seguridad y privacidad de la información dado que los estándares proporcionados están enfocados en la gestión de los datos y en interoperabilidad entre los sistemas. De la necesidad de seguridad y privacidad de los datos clínicos de los pacientes nace la idea de este proyecto, en el cual se analizará el estándar Fast Interoperability Healthcare Resources (FHIR) de HL7 con la finalidad de extraer los métodos y características de privacidad, seguridad y control de acceso que protegen la información de los usuarios, y su aplicación en los sistemas de gestión de la información que usan las instituciones de la salud, lo que permitirá garantizar el resguardo de la información de los pacientes. Para la validación del funcionamiento de las características de seguridad embebida en el estándar FHIR se utilizará el aplicativo HAPI FHIR de Smile CDR. Este aplicativo es un software de código abierto el cual tiene como característica principal que es el más utilizado a nivel mundial, además de que es el software más completo que se ejecuta bajo FHIR hoy en día. En términos de seguridad HAPI FHIR presenta métodos y procedimientos que nos permitirán reproducir las características de seguridad descritas en el estándar. En resumen, en este proyecto se implementará reglas de seguridad genéricas en el aplicativo HAPI FHIR que permitirán restringir el acceso a la información de los pacientes; adicionalmente se diseñará y desarrollará un aplicativo demostrador que permitirá realizar la búsqueda de información de cada paciente a través de una interfaz de usuario, así como la de extraer cantidad de pacientes de HAPI tomando en cuenta el rol y parámetros de búsqueda que definiremos más adelante en el documento; este aplicativo también sirve como demostrador el cual nos permite validar la ejecución de los casos de uso que se diseñaron para garantizar los objetivos definidos de este trabajo.

Els fonaments neuronals i conductuals per aprendre a llegir són molt abans de l’inici de l’escolarització formal. En els llenguatges alfabètics, l’alfabetització emergent (les habilitats, el coneixement i les actituds que són precursors del desenvolupament per aprendre a llegir) involucra molts components, que inclouen:-Llenguatge oral; les xarxes neuronals per al processament del llenguatge comencen a desenvolupar-se prenatalment. -Consciència fonològica (sensibilitat a l’estructura sonora del llenguatge parlat); els nadons tenen increïbles habilitats de discriminació del so de la parla que els adults no tenen. -Impressió de consciència; l’exposició primerenca a la impressió ambiental és important. -Coneixement de lletres; els sistemes de processament visual neuronal s’han de modificar a mesura que els infants aprenen lletres. -Lectura interactiva de llibres; una important experiència prèvia a la lectura per dret propi que involucra molts altres components de l’alfabetització emergent. La cura i l’educació de la primera infància és una preocupació clau per a les parts interessades a l’educació en termes d’alfabetització emergent., The neural and behavioral foundations for learning to read are put into place well before the start of formal schooling.In alphabetic languages, emergent literacy – the skills, knowledge, and attitudes that are developmental precursors to learning to read – involves many components, including:-Oral language; neural networks for language processing begin to develop prenatally- -Phonological awareness (sensitivity to the sound structure of spoken language); infants have amazing speech sound discrimination abilities that adults do not. -Print awareness; early exposure to environmental print is important. -Letter knowledge; neural visual processing systems must be modified as children learn letters. -Interactive book reading; an important prereading experience in its own right that involves many other components of emergent literacy. Early childhood care and education is a key concern for education stakeholders in terms of emergent literacy., Los fundamentos neuronales y conductuales para aprender a leer se establecen mucho antes del inicio de la escolarización formal.En los lenguajes alfabéticos, la alfabetización emergente (las habilidades, el conocimiento y las actitudes que son precursores del desarrollo para aprender a leer) involucra muchos componentes, que incluyen:-Lenguaje oral. Las redes neuronales para el procesamiento del lenguaje comienzan a desarrollarse prenatalmente. -Conciencia fonológica (sensibilidad a la estructura sonora del lenguaje hablado). Los bebés tienen increíbles habilidades de discriminación del sonido del habla que los adultos no tienen. -Impresión de conciencia. La exposición temprana a la impresión ambiental es importante -Conocimiento de letras. Los sistemas de procesamiento visual neuronal deben modificarse a medida que los niños aprenden letras. -Lectura interactiva de libros. Una importante experiencia previa a la lectura por derecho propio que involucra muchos otros componentes de la alfabetización emergente. El cuidado y la educación de la primera infancia es una preocupación clave para las partes interesadas en la educación en términos de alfabetización emergente.

Aquest projecte consisteix a desenvolupar un software per entitats de lleure que s'encarrega de la gestió del personal (monitors, participants i responsable), equips i activitats. L'objectiu és poder reduir els recursos físics que les entitats utilitzen per complir amb la normativa vigent. S'ha construït des de zero una aplicació mòbil i web per als monitors i un servidor format per una APIRest connectat a una base de dades relacional. L'aplicació està pensada per la consulta de recursos i la web per l'administració. La memòria inclou tots els passos a seguir per desenvolupar el sistema, des de la planificació i la gestió fins a la implementació i la validació. This project consists of depeloping a software for the management of the staff (counselours, participants, heads) in entities that organize leisure activities. The objective is to reduce the physical resources used by these entities to follow current regulations. A mobile and web applications have been developed from scratch for the counselours and a server format for an APITest connected to a relational database. The mobile App is made to look up resources and the web for administration. The report includes every step to develop the system, from planning and management to implementation and validation.

El clima està canviant, i les accions humanes en són les principals responsables. Per tant, comprendre la naturalesa dels comportaments ambientals dels consumidors ajudarà a dissenyar millors polítiques ambientals per a un futur sostenible. Al primer estudi, informat al Capítol 2, basat en el marc teòric del comportament ambiental responsable (REB), desentranyem els efectes dels factors ambientals sociopsicològics en els comportaments dels europeus, considerant que els contextos de vida varien d’un país a un altre. Les dades van ser proporcionades per la sèrie Eurobarometer Special Survey realitzada a l’enquesta del 2017 “Actituds dels ciutadans europeus cap al medi ambient”. Els resultats mostren que els tres comportaments ambientals provats (compres ecològiques, ús del transport públic i consum reduït de recursos) s’expliquen per factors ambientals individuals, així com per diferències entre països. Tot i així, els efectes difereixen depenent del comportament considerat. També trobem que els efectes del coneixement, les actituds i el control conductual percebut estan intervinguts per un conjunt de categories socials i indicadors de posició social (edat, gènere, educació i ingressos). Després de trobar evidència que els països importen en relació amb el comportament proambiental, estudiem els impulsors a nivell de país i els seus efectes en el comportament mitjà dels europeus i les interaccions entre nivells, que s’informen al Capítol 3. Per examinar la influència dels impulsors a nivell de país en el comportament i relacions actitud-comportament, afegim dades a nivell de país a l’estudi, obtingudes de diverses fonts secundàries. L’impacte directe dels impulsors a nivell de país en els comportaments proambientals va ser l’esperat: la riquesa i la desigualtat d’ingressos del país van tenir impactes positius i negatius respectivament, mentre que el desenvolupament educatiu, els problemes ambientals i els valors culturals no van tenir un impacte directe en el comportament ambiental mitjà del país. Això no obstant, en observar les interaccions entre nivells, el desenvolupament educatiu va augmentar l’efecte del control conductual percebut sobre els comportaments. A països més desenvolupats, la influència del desenvolupament del país en el comportament a través de factors sociopsicològics pot seguir un mecanisme social diferent. En contrast amb la investigació publicada fins ara, aquesta tesi doctoral també té com a objectiu descobrir patrons de comportament ambiental individual i com es distribueixen entre països amb el seu darrer estudi, informat al Capítol 4. Identifiquem quatre relacions actitud-comportament que etiquetem, de acord amb les puntuacions mitjanes de comportament ambiental, ambientalista, preambientalista, menys ambientalista i no ambientalista. Vam descobrir que els europeus ambientalistes estaven associats a posicions socials més privilegiades, però l’impacte dels factors sociopsicològics va ser menor en comparació amb altres patrons. Pel que fa a la distribució de patrons ambientals a la UE, hem reduït l’heterogeneïtat dels països a quatre grups de països que reflecteixen similituds de patrons que etiquetem com a verd (Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, Suècia), pre-verd (Àustria, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Malta, Eslovènia), marró (República Txeca, Estònia, Itàlia, Irlanda, Hongria, Letònia, Polònia, Espanya, Eslovàquia, Regne Unit) i gris (Bulgària, Croàcia, Xipre, Grècia, Lituània, Portugal, Romania) països . Com calia esperar, els grups de països van reflectir els nivells de desenvolupament socioeconòmic (els països més desenvolupats eren més verds). Finalment, proporcionem una explicació per a les relacions heterogènies d’actitud i de comportament basades en l’efecte de desplaçament dels motivadors externs. En general, els governs han de fer un esforç per millorar els nivells de desenvolupament socioeconòmic per fomentar la sostenibilitat, però no descuidar l’avaluació de l’efecte dels incentius que poden reduir l’efecte dels factors ambientals sociopsicològics en el comportament ambiental. El clima está cambiando, y las acciones humanas son las principales responsables. Por lo tanto, comprender la naturaleza de los comportamientos ambientales de los consumidores ayudará a diseñar mejores políticas ambientales para un futuro sostenible. En el primer estudio, informado en el Capítulo 2, basado en el marco teórico del comportamiento ambiental responsable (REB), desentrañamos los efectos de los factores ambientales sociopsicológicos en los comportamientos de los europeos, considerando que los contextos de vida varían de un país a otro. Los datos fueron proporcionados por la serie Eurobarometer Special Survey realizada en la encuesta de 2017 “Actitudes de los ciudadanos europeos hacia el medio ambiente”. Los resultados muestran que los tres comportamientos ambientales probados (compras ecológicas, uso del transporte público y consumo reducido de recursos) se explican por factores ambientales a nivel individual, así como por diferencias entre países. Aún así, los efectos difieren dependiendo del comportamiento considerado. También encontramos que los efectos del conocimiento, las actitudes y el control conductual percibido están mediados por un conjunto de categorías sociales e indicadores de posición social (edad, género, educación e ingresos). Después de encontrar evidencia de que los países importan en relación con el comportamiento proambiental, estudiamos los impulsores a nivel de país y sus efectos en el comportamiento promedio de los europeos y las interacciones entre niveles, que se informan en el Capítulo 3. Para examinar la influencia de los impulsores a nivel de país en el comportamiento y relaciones actitud-comportamiento, agregamos datos a nivel de país al estudio, obtenidos de varias fuentes secundarias. El impacto directo de los impulsores a nivel de país en los comportamientos proambientales fue el esperado: la riqueza y la desigualdad de ingresos del país tuvieron impactos positivos y negativos, respectivamente, mientras que el desarrollo educativo, los problemas ambientales y los valores culturales no tuvieron un impacto directo en el comportamiento ambiental medio del país. No obstante, al observar las interacciones entre niveles, el desarrollo educativo aumentó el efecto del control conductual percibido sobre los comportamientos. En países más desarrollados, la influencia del desarrollo del país en el comportamiento a través de factores socio-psicológicos puede seguir un mecanismo social diferente. En contraste con la investigación publicada hasta la fecha, esta tesis doctoral también tiene como objetivo descubrir patrones de comportamiento ambiental individual y cómo se distribuyen entre países con su último estudio, informado en el Capítulo 4. Identificamos cuatro relaciones actitud-comportamiento que etiquetamos, de acuerdo con las puntuaciones medias de comportamiento ambiental, ambientalista, preambientalista, menos ambientalista y no ambientalista. Descubrimos que los europeos ambientalistas estaban asociados con posiciones sociales más privilegiadas, pero el impacto de los factores sociopsicológicos fue menor en comparación con otros patrones. Con respecto a la distribución de patrones ambientales en la UE, hemos reducido la heterogeneidad de los países a cuatro grupos de países que reflejan similitudes de patrones que etiquetamos como verde (Bélgica, Luxemburgo, Países Bajos, Suecia), pre-verde (Austria, Dinamarca, Finlandia, Francia, Alemania, Malta, Eslovenia), marrón (República Checa, Estonia, Italia, Irlanda, Hungría, Letonia, Polonia, España, Eslovaquia, Reino Unido) y gris (Bulgaria, Croacia, Chipre, Grecia, Lituania, Portugal, Rumania) países . Como era de esperar, los grupos de países reflejaron los niveles de desarrollo socioeconómico (los países más desarrollados eran más verdes). Finalmente, proporcionamos una explicación para las relaciones heterogéneas de actitud y comportamiento basadas en el efecto de desplazamiento de los motivadores externos. En general, los gobiernos deben hacer un esfuerzo por mejorar sus niveles de desarrollo socioeconómico para fomentar la sostenibilidad, pero no descuidar la evaluación del efecto de los incentivos que pueden reducir el efecto de los factores ambientales sociopsicológicos en el comportamiento ambiental. Climate is changing, and human actions are the main responsible. Hence, understanding the nature of consumers’ environmental behaviors will help design better environmental policies for a sustainable future. In the first study, reported in Chapter 2, drawing on the responsible environmental behavior (REB) theoretical framework, we disentangle the effects of socio-psychological environmental factors on Europeans’ behaviors, considering that living contexts vary from country to country. The data was provided by the Eurobarometer Special Survey series conducted in the 2017 survey “Attitudes of European citizens toward the environment”. Results show that the three tested environmental behaviors (eco-friendly purchasing, public transport use, and reduced resource consumption) are explained by individual-level environmental factors as well as by country differences. Still, the effects differ depending on the behavior considered. We also find that the effects of knowledge, attitudes, and perceived behavioral control are mediated by a set of social categories and indicators of social position (age, gender, education, and income). After finding evidence that countries matter regarding pro-environmental behavior, we study the country-level drivers and their effects on Europeans’ mean behavior and cross-level interactions, reported in Chapter 3. To examine the influence of country-level drivers on behavior and attitude-behavior relationships, we added country-level data to the study, retrieved from several secondary sources. The direct impact of country-level drivers on pro-environmental behaviors was as expected: country affluence and income inequality had positive and negative impacts, respectively, whereas educational development, environmental issues, and cultural values had no direct impact on country mean environmental behavior. Nonetheless, when looking at the cross-level interactions, educational development increased the effect of perceived behavioral control on behaviors. In more developed countries, the influence of country development on behavior through social-psychological drivers may follow a different social mechanism. A pattern in which income is not enough to change perceptions of reality, but income may be transformed into cultural capital that may change socially ingrained habits, skills, and dispositions. Contrasting with research published to date, this doctoral dissertation also aims to uncover individual environmental behavior patterns and how they are distributed across countries with its last study, reported in Chapter 4. As far as we are aware, this is the first attempt that examines how European Union (EU) citizens systematically differ in their environmental attitude-behavior relationships according to country-level contextual drivers. We identified four attitude-behavior relationships that we labeled, according to mean environmental behavior scores, environmentalist, pre-environmentalist, less-environmentalist, and non-environmentalist. We found that environmentalist Europeans were associated with more privileged social positions, but the impact of socio-psychological drivers was lower in comparison to other patterns. Regarding the distribution of environmental patterns across the EU, we have reduced the countries’ heterogeneity to four country clusters reflecting pattern similarities that we labeled green (Belgium, Luxembourg, the Netherlands, Sweden), pre-green (Austria, Denmark, Finland, France, Germany, Malta, Slovenia), brown (Czech Republic, Estonia, Italy, Ireland, Hungary, Latvia, Poland, Spain, Slovakia, United Kingdom) and grey (Bulgaria, Croatia, Cyprus, Greece, Lithuania, Portugal, Romania) countries. As expected, the country clusters reflected socioeconomic development levels (more developed countries were greener). In the interest of reducing inequality in the distribution of environmentally healthy and vital ecosystems, we suggest that EU environmental policies should mainly focus their efforts to address the environmental issues of countries classified as brown and grey. Finally, we provide an explanation for heterogenous attitude-behavior relationships based on the crowding-out effect of external motivators. Overall, governments should make an effort to improve their socio-economic development levels to foster sustainability but not neglect assessing the effect of incentives that may reduce the effect of socio-psychological environmental factors on environmental behavior.” Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Creació i Gestió d'Empreses

El context esportiu ofereix possibilitats tant de desenvolupament personal com de canvi social. Des d’aquesta perspectiva, aquesta tesi doctoral pretén contribuir a l’avanç cap a un esport més educatiu i igualitari a través del treball amb els i les agents socials implicats/des en la situació esportiva. La tesi s’estructura en les parts primera i segona, orientades a la promoció d’un esport més educatiu, i conclou amb una tercera centrada en la promoció d’un esport més igualitari. La primera part aprofundeix en els rols d’entrenadors/es i àrbitres en el desenvolupament moral i psicosocial d’esportistes d’iniciació. D’ella es deriven dos treballs, un article científic que explora la relació entre les condicions contextuals generades per l’entrenador d’iniciació i la predisposició que mostren els seus esportistes a realitzar comportaments morals; i un capítol de llibre que sintetitza l’evidència existent sobre les necessitats de formació percebudes pel col·lectiu arbitral d’iniciació. La segona part trasllada el coneixement empíric al desenvolupament d’intervencions amb agents socials per a la promoció de conseqüències positives en esportistes d’iniciació. D’aquesta part es deriven dos programes d’intervenció basats en l’evidència més recent i que tenen en compte les necessitats tant de les persones usuàries com de les organitzacions que realitzen la demanda. El primer està dirigit a entrenadors/es i té la finalitat d’incrementar les seves habilitats per a promocionar el desenvolupament positiu d’esportistes d’iniciació; el segon està dirigit al col·lectiu arbitral per a promoure el seu rol educatiu en l’esport d’iniciació. La part final sorgeix de la necessitat d’un esport més igualitari i pretén visibilitzar les carreres professionals de dones entrenadores. El treball que es deriva d’ella té la finalitat d’explorar les característiques individuals i contextuals que influeixen en les seves trajectòries com a entrenadores. Globalment, els resultats de la tesi suggereixen que, el clima motivacional proposat per entrenadors/es d’iniciació pot influir en la predisposició dels futbolistes a realitzar comportaments positius per al seu desenvolupament moral. A més, aquests/es futbolistes solen percebre com moralment adequats comportaments que en realitat són negatius per al seu desenvolupament. Això es deu al fet que aquests comportaments són considerats com a inherents a la pràctica a l’esport professional i, per tant, acceptables. D’això es deriva que la presa de consciència és insuficient per a produir un canvi i són necessàries intervencions específiques dirigides a aclarir què s’entén per desenvolupament moral en l’esport d’iniciació i com els/les entrenadors/es el poden promoure. Els resultats dels programes d’intervenció amb agents socials assenyalen la importància de basar-se en l’evidència, oferir recursos i estratègies específiques, i adaptar-se a les necessitats de les persones participants des del disseny fins al final de la intervenció. També es manifesta la necessitat d’incloure a altres agents (e.g., famílies) i de conscienciar i reconèixer el paper educatiu del col·lectiu arbitral, a més de fer-se evident la necessitat d’incorporar una perspectiva de gènere per a conèixer la realitat de les dones entrenadores. Els resultats de l’última part evidencien la falta de mapes de carrera que contemplin les especificitats de les carreres de les entrenadores. A més, s’assenyalen una varietat de factors, en diferents nivells contextuals, que influeixen en les diferents etapes de les seves trajectòries principalment limitant el seu progrés cap a posicions d’alt nivell. Les implicacions pràctiques de la tesi se centren en oferir estratègies per a promoure un esport més educatiu a partir del treball amb agents socials del context esportiu, i més igualitari proporcionant estratègies dirigides a donar suport al desenvolupament de la carrera professional de les dones entrenadores. El contexto deportivo ofrece posibilidades tanto de desarrollo personal como de cambio social. Desde esta perspectiva, esta tesis doctoral pretende contribuir al avance hacia un deporte más educativo e igualitario a través del trabajo con los y las agentes sociales implicados/as en la situación de juego. La tesis se estructura en las partes primera y segunda, orientadas a la promoción de un deporte más educativo, y concluye con una tercera centrada en la promoción de un deporte más igualitario. La primera parte profundiza en los roles de entrenadores/as y árbitros/as en el desarrollo moral y psicosocial de deportistas de iniciación. De ella se derivan dos trabajos, un artículo científico que explora la relación entre las condiciones contextuales generadas por el entrenador de iniciación y la predisposición que muestran sus deportistas a realizar comportamientos morales; y un capítulo de libro que sintetiza la evidencia existente sobre las necesidades de formación percibidas por el colectivo arbitral de iniciación. La segunda parte traslada el conocimiento empírico al desarrollo de intervenciones con agentes sociales para la promoción de consecuencias positivas en deportistas de iniciación. De esta parte se derivan dos intervenciones basadas en la evidencia más reciente y que tiene en cuenta las necesidades tanto de las personas usuarias como de las organizaciones que realizan la demanda. La primera está dirigida a entrenadores/as y tiene la finalidad de incrementar sus habilidades para promocionar el desarrollo positivo de deportistas de iniciación; la segunda está dirigida al colectivo arbitral para promover su rol educativo en el deporte de iniciación. La parte final surge a partir de la necesidad de un deporte más igualitario y busca visibilizar las carreras profesionales de mujeres entrenadoras. El trabajo que se deriva de ella tiene la finalidad de explorar las características individuales y contextuales que influyen en sus trayectorias como entrenadoras. Globalmente, los resultados de la tesis sugieren que, el clima motivacional propuesto por entrenadores/as de iniciación puede influir en la predisposición de sus futbolistas a realizar comportamientos positivos para su desarrollo moral. Además, estos/as futbolistas suelen percibir como moralmente adecuados comportamientos que en realidad son negativos para su desarrollo. Esto se debe a que estos comportamientos son considerados, en el deporte profesional, como inherentes a la práctica y por lo tanto aceptables. De ello se deriva que la toma de consciencia es insuficiente para producir un cambio y son necesarias intervenciones específicas dirigidas a clarificar qué se entiende por desarrollo moral en el deporte de iniciación y cómo los/las entrenadores/as pueden promoverlo. Los resultados de los programas de intervención con agentes sociales señalan la importancia de basarse en la evidencia, ofrecer recursos y estrategias específicas, y adaptarse a las necesidades de las personas participantes desde el diseño hasta el final de la intervención. También se manifiesta la necesidad de incluir a otros agentes (e.g., familias) y de concienciar y reconocer el papel educativo del colectivo arbitral, además de hacerse evidente la necesidad de incorporar una perspectiva de género para conocer la realidad de las mujeres entrenadoras. Los resultados de la última parte evidencian la falta de mapas de carrera que contemplen las especificidades de las carreras de las entrenadoras. Además, señalan una variedad de factores, en distintos niveles contextuales, que influyen en las diferentes etapas de sus trayectorias limitando su progreso principalmente hacia posiciones en el alto nivel. Las implicaciones prácticas de la tesis se centran en ofrecer estrategias para promover un deporte más educativo a partir del trabajo con agentes sociales del contexto deportivo, y más igualitario proporcionando estrategias dirigidas a apoyar el desarrollo de la carrera profesional de las mujeres entrenadoras. The sports context has the potential to foster personal development and social change. From this perspective, this doctoral thesis aims to advance towards a more educational and egalitarian sports context through the work with the social agents involved in it. The thesis includes the first and second parts, with an objective of promoting a more educational sport, and concludes with a third part focused on the promotion of equality in sport. The first part explores the role of coaches and officials in youth sports athletes’ moral and psychosocial development. Two works are derived from this part, one academic article aimed at exploring the relationship between the contextual conditions generated by youth sport coaches and athletes’ disposition to moral behaviour (Study 1); and a book chapter focused on synthesizing the existing evidence regarding officials’ educational needs in youth sport (Study 2). The second part aims to transfer the empirical knowledge to the development of intervention programmes with social agents to promote positive outcomes in youth sports athletes. Two intervention programmes based on recent evidence and on the participants’ and demanding organizations’ specific needs were developed. One programme was aimed at enhancing coaches’ knowledge and skills to optimize athletes’ positive development (Study 3); the other aims to promote the educational role of youth sports officials (Study 4). The final part of the thesis arises from the need of promoting equality in the sports context through increasing the visibility of women coaches’ professional careers. The work derived from this part has the purpose of exploring the individual and contextual characteristics influencing women’s coaching trajectories (Study 5). Globally, the results of this thesis suggest that the coach-created motivational climate has an influence on young football players’ predisposition to behave positively in terms of moral development. Young football players tend to evaluate as morally appropriate behaviours that are actually negative for their moral development due to the influence of professional sport, which considers those behaviours acceptable and inherent to competition. In consequence, being aware of this relation is insufficient to produce a change and specific interventions are needed to clarify the meaning of moral development and how youth sports coaches can promote it. The results from the intervention programmes with youth sport coaches and officials emphasize the importance of developing evidence-based practices, offering specific strategies, and adapting to the needs of participants from the design to the implementation of the interventions. Additionally, it is essential to incorporate the work with other agents (e.g., families) and to raise awareness and recognize the potential of officials as educational agents, as well as calling attention to the need of including a gender perspective to understand the reality of women coaches. The results from the last part evidence a lack of career maps acknowledging the specificities of women’s coaching careers. Moreover, results suggest a variety of factors at diverse contextual levels that influence the different stages of women’s careers, mainly hindering their progress to top-level positions. The practical implications derived from this thesis focus on offering strategies to promote a more educational sport through the work with social agents, and specific actions to support the development of women coaches’ professional careers to promote equality in sport. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia de la Salut i de l'Esport

Aquesta tesi estudia com el risc i els mecanismes informals per afrontar el risc afecten el desenvolupament econòmic a l'Àfrica. Al capítol 1, -L'Efecte Agregat i en Benestar de Completar Mercats Financers Agrícoles-, estudia com completar mercats afecta el creixement i benestar a l'Uganda rural. Teorèticament, desenvolupo un model de mercats incomplets amb agents heterogenis en què les llars afronten el risc mitjançant (1) l'acumulació de riquesa amb una taxa de depreciació (ramaderia, emmagatzematge de collites, actius domèstics, etc.) i (2) reduint la inversió en productes intermedis i desplaçant la inversió de cultius altament productius i arriscats a cultius poc productius i més segurs. El model mostra que les llars pobres inverteixen per sota de la maximització de beneficis, especialment en els cultius altament productius. A mesura que les llars s'enriqueixen, la seva inversió en tots dos tipus de cultius s'acosta a la maximització dels beneficis. Quantitativament, calibro el model amb dades de l'Enquesta Nacional de Panell d'Uganda, una enquesta de llars representativa a nivell nacional amb informació detallada sobre l'agricultura, el consum, la renda i la riquesa de les llars. Amb el calibratge que s'ajusta al risc de producció del cultiu, a la renda de les llars, al risc de consum, entre altres moments, trobo els resultats següents. Completar mercats financers augmenta la producció agrícola (i la productivitat) un 29%, mentre que l'estalvi costós disminueix. Tots dos efectes es tradueixen en un augment del consum agregat del 28%, mentre que el Gini del consum augmenta en 0,01 punts. El guany en benestars un augment del 32%. Al capítol 2 -Els pobres asseguren millor el seu consum? Evidència Empírica d'Uganda-, estudio la relació entre consum estable i riquesa a Uganda. Utilitzant les dades de la UNPS, realitzo tests de mercats complets als quintils de les distribucions de consum, ingressos i riquesa a Uganda. Trobo que la transmissió de les pertorbacions en ingressos al consum és menor per a les llars pobres que per les riques. Aquesta relació negativa ve donada per les zones rurals. A les zones urbanes, la relació entre nivells d'assegurança i nivells econòmics és la contrària: les llars riques experimenten nivells d'assegurança molt més grans que les llars pobres. Aquests resultats proporcionen evidència d'un possible trade-off entre nivells d'assegurança i creixement a nivell de la distribució de la riquesa dins d'un mateix país. Al capítol 3, -Excés de progressivitat de les transferències al poblat-, amb Francesco Carli i Raül Santaeulàlia Llopis, utilitzant dades primàries sobre el consum, els ingressos i les transferències d'aliments per a tot un poblat de Malawi, descobrim que el nivell de progressivitat de les transferències entre les llars és elevat. Tot seguit, estudiem quins models de risk-sharing poden explicar aquesta alta progressivitat. Calibrem models amb Limited Commitment, Private Information i amb les dues friccions juntes sota una estructura OLG. També calibrem el First Best. Trobem que les solucions dels models calibrats de risk-sharing impliquen nivells de progressivitat eficients que són inferiors als nivells de progressivitat observats. Per explorar d'on ve la diferència, introduïm falques a les restriccions de LC i PI. Els nostres resultats suggereixen que l'excés de progressivitat de les transferències al poblat, actualment ineficient, pot ser el resultat de normes socials que són lentes per adaptar-se al canvi econòmic. Esta tesis estudia cómo el riesgo y los mecanismos informales para afrontar el riesgo afectan al desarrollo económico en África. En el capítulo 1, -El Effecto Agregado y en Bienestar de Completar Mercados Financieros Agrícolas-, estudio cómo completar mercados afecta al crecimiento y bienestar en la Uganda rural. Teoréticamente, desarrollo un modelo de mercados incompletos con agentes heterogéneos en el que los hogares afrontan el riesgo mediante (1) la acumulación de riqueza con una tasa de depreciación (ganado, almacenamiento de cosechas, activos domésticos, etc.) y (2) reduciendo la inversión en intermedios y el desplazando la inversión de cultivos altamente productivos y arriesgados a cultivos poco productivos y más seguros. El modelo muestra que los hogares pobres inviertan por debajo de la maximización de beneficios, especialmente en los cultivos altamente productivos. A medida que los hogares se enriquecen, su inversión en ambos tipos de cultivos se acerca a la maximización de los beneficios. Cuantitativamente, calibro el modelo con datos de la Encuesta Nacional de Panel de Uganda, una encuesta de hogares representativa a nivel nacional con abundante información sobre la agricultura, el consumo, la renta y la riqueza de los hogares. Con la calibración que se ajusta al riesgo de producción del cultivo, a la renta de los hogares, al riesgo de consumo entre otros momentos, encuentro los siguientes resultados. Completar mercados financieros aumenta la producción agrícola (y la productividad) en un 29%, mientras que el costoso ahorro disminuye. Los dos efectos se traducen en un aumento del consumo agregado del 28%, mientras que el Gini del consumo aumenta en 0,01 puntos. La ganancia en bienestarmes un aumento del 32 por ciento. En el capítulo 2 -¿Aseguran mejor su consumo los pobres? Evidencia Empírica de Uganda-, estudio la relación entre consumo estable y riqueza en Uganda. Utilizando los datos de la UNPS, realizo tests de mercados completos en los quintiles de las distribuciones de consumo, ingresos y riqueza en Uganda. Encuentro que la transmisión de las perturbaciones en ingresos al consumo es menor para los hogares pobres que para los ricos. Esta relación negativa viene dada por las zonas rurales. En las zonas urbanas, la relación entre niveles de seguro y niveles económicos es la contraria: los hogares ricos experimentan niveles de seguro mucho mayores que los hogares pobres. Estos resultados proporcionan evidencia de un posible trade-off entre niveles de seguro y crecimiento a nivel de la distribución de la riqueza dentro de un mismo país. En el capítulo 3, -Exceso de progresividad de las transferencias en la aldea-, con Francesco Carli y Raül Santaeulàlia Llopis, utilizando datos primarios sobre el consumo, los ingresos y las transferencias de alimentos para toda una aldea de Malawi, descubrimos que el nivel de progresividad de las transferencias entre los hogares es elevado. A continuación, estudiamos qué modelos de risk-sharing pueden explicar esta alta progresividad. Calibramos modelos con compromiso limitado, información privada y con las dos fricciones juntas bajo una estructura OLG. También calibramos el First Best. Encontramos que las soluciones de los modelos calibrados de risk-sharing implican niveles de progresividad eficientes que son inferiores a los niveles de progresividad observados. Para explorar de donde viene la diferencia, introducimos cuñas en las restricciones de LC y PI. Nuestros resultados sugieren que el exceso de progresividad de las transferencias en la aldea, actualmente ineficiente, puede ser el resultado de normas sociales que son lentas para adaptarse al cambio económico. This thesis studies how risk and informal risk-dealing mechanisms affect economic development in Africa. In chapter 1, The Aggregate and Welfare Effects of Completing Financial Markets in Agriculture, I study how completing financial markets in agricultural risk affects growth and welfare in a poor agrarian-based economy, rural Uganda. theoretically, I develop a heterogeneous-agent incomplete markets model in which households deal with risk by (1) accumulating wealth at a depreciation rate (livestock, crop storage, household assets, etc.) and (2) under-investing in agricultural intermediates and shifting investment from high productive and risky crops (as bananas) to low productive and safer crops (as beans). The model shows that poor households optimally under-invest in agriculture and especially under-invest in the highly productive crops. As households get richer their investment in both types of crops gets closer to profit maximization. Quantitatively, I motivate and calibrate the model with data from the Ugandan National Panel Survey, a nationally representative panel household survey with rich information on households' agriculture, consumption, income, and wealth. With the calibration that matches the crop's production risk, household income, consumption risk, and other relevant moments, I find the following quantitative results. Completing financial markets increases agricultural production (and productivity) by 29 percent while costly savings decrease. The two effects translate to an aggregate consumption increase of 28 percent while the consumption Gini increases by 0.01 points. The welfare gain, which also includes the gain in reducing consumption fluctuations, is a 32 percent increase in consumption equivalent variation. In chapter 2 Do the Poor Insure their Consumption Better? Empirical Evidence from Uganda, I study the relationship between consumption insurance and economic levels across households in Uganda. Using the detailed panel household data from the UNPS, I compute insurance tests a la Townsend along the quintiles of the consumption, income, and wealth distributions in Uganda. I find that the transmission of idiosyncratic income shocks into consumption is lower for poor households than for rich households. This negative relationship between insurance and economic levels is driven by rural areas where most Ugandan households reside. In urban areas, the relationship between insurance and economic levels is the opposite: rich households experience much larger levels of insurance than poor households. These results provide evidence of a potential trade-off between insurance and growth at the household level. In Chapter3, -Excess of Transfer Progressivity in the Village- with Francesco Carli and Raüll Santaeulàlia-Llopis, we go to the micro-level and study in detail informal insurance with primary data on consumption, income, and food transfers from an entire village in Malawi. Using the income distribution and the food transfers in the village, first, we find that the level of transfer progressivity across households is large---with an income-to-transfer elasticity of 0.60. Then, we study which risk-sharing models can account for this large progressivity. We calibrate models with limited commitment, private information, and with the two frictions together under an OLG structure to our village. We also calibrate the first best scenario, complete markets. We find that the solutions of the calibrated risk-sharing models imply constrained-efficient or efficient levels of progressivity that are substantially lower than the actual levels of progressivity in the village. To explore what drives the actual allocations, we introduce wedges in the LC and PI constraints and quantitatively single out the role of the ex-ante participation constraint. Our results suggest that the currently inefficient excess of transfer progressivity in the village can be the result of norms that are sluggish to adapt to economic change.

Les metodologies àgils per a gestionar projectes de software s'han popularitzat molt en els últims anys. Malgrat això, els sistemes de software utilitzats per gestionar aquest tipus de projectes han demostrat ser insuficients. En aquest context s'ha creat un nou sistema (l'APPV) per a gestionar el desenvolupament d'un projecte àgil utilitzant Notion. Notion és una eina de gestió de notes, que permet generar espais col·laboratius on equips de persones poden gestionar tasques, documentació i projectes, entre d'altres. El document present és la memòria del projecte encarregat d'implementar l'APPV, des de la contextualització i especificació dels requisits fins al desenvolupament i proves del sistema final. Les conclusions d'aquest treball són positives ja que, s'han assolit els objectius i l'APPV ha estat desenvolupat amb èxit. També es proposa una ruta de millora del sistema, a implementar-se en el futur. Agile methodologies for managing software projects have become very popular in recent years. Even so, the software tools used by most teams to manage this type of project have proven to be insufficient. In this context, a new system (the APPV) that manages the development of an agile project has been created using Notion. Notion is a note management tool, which allows the generation of collaborative work-spaces where teams of people can manage their tasks, documentation and projects, among others. The present document is the memory of the project in charge of implementing the APPV, from contextualization and specification of requirements to development and testing of the final system. The conclusions of this project are positive, since the objectives have been achieved and the APPV has been successfully developed. A path for improving the system is also laid out, and will be implemented in the future.

Aquesta tesi discuteix les estratègies de comunicació del govern en la implementació dels models de desenvolupament de Moçambic, com els llogarets de desenvolupament del mil·lenni implementats pel govern de Moçambic des de 2006, prenent com a exemple els llogarets comunals creats en el període de la lluita armada per l'alliberament nacional., el 1964. L'argument central esbossat és que la base per al desenvolupament de les comunitats rurals, assumides com a tradicionals i l'estructura de les quals està guiada per les autoritats locals, és prendre com a base les seves identitats socioculturals i lingüístiques, així com respectar els líders tradicionals capaços d'influir en la Demanda judicial. La investigació es va guiar per l'anàlisi d'entrevistes als llogarets de desenvolupament del mil·lenni de Chitima (creada el 2011), Chibuto (creada el 2006) i Itoculo (creada el 2009), buscant moments històrics que van caracteritzar la conjuntura socioeconòmica i política de la país que parteix des del 1964 fins al 2020. Per això, va ser possible creuar les diverses idees que van ajudar en l'anàlisi de les comunicacions realitzades a través de converses amb especialistes de C4D que ens van ajudar a fer una avaluació dels processos de comunicació a tots els nivells capaços dinfluir en el desenvolupament. D'altra banda, historiadors, expobladors de pobles comunals, comunicadors de ràdios comunitàries, professionals del CITT, ICS i FORCOM ens van ajudar a donar-nos l'statu quo. Buscant els contextos dels districtes, fem conversatoris com una manera d'avaluar què condiciona el desenvolupament de manera sostenible. Ens adonem que la manca d'informació en aquests llocs, de coneixements tècnics i científics, deixa les comunitats sense condicions capaces de, associar-se i/oa través del coneixement local, incidir en la sustentabilitat, ja que els nivells de producció són molt incipients, cosa que aguditza cada vegada més la gana. en aquests llocs. Als punts d'estudi esmentats, el projecte Vilas, implementat pel govern i els socis, havent arribat al final, no va deixar condicions per a la sostenibilitat. En alguns llocs com Chitima, el llogaret del desenvolupament del mil·lenni no va iniciar activitats i la finançadora, Hidroelèctrica Cahora Bassa, la va abandonar sense crear condicions perquè la comunitat gaudeixi de capacitats de subsistència. A Chibuto i Itoculo, les activitats del llogaret són discontínues, insostenibles i les inversions condicionades a l'inici del projecte ja no existeixen. El fet és que la inversió no va deixar cap requisit a través del qual la comunitat pugui dialogar cap al desenvolupament. Un altre fet, però, és que els mecanismes de comunicació, influïts per la ideologia marxista del partit en el poder des de la independència nacional, van estar sempre tancats, cosa que va dictar el fracàs dels pobles comunals, ara dinamitzats per una comunicació unidireccional que no crea pactes socials per no ser humanistes. A més, la implementació dels llogarets no va tenir com a objectiu arribar a les comunitats perquè no es va implementar sobre la base del diàleg i la comunitat no va ser part de les decisions sobre la seva implementació com una forma de definir criteris sobre el que s'ha de fer per aconseguir-ho . processos més dinàmics d'acord amb els interessos i les necessitats locals. Esta tesis discute las estrategias de comunicación del gobierno en la implementación de los modelos de desarrollo de Mozambique, como las aldeas de desarrollo del milenio implementadas por el gobierno de Mozambique desde 2006, tomando como ejemplo las aldeas comunales creadas en el período de la lucha armada por la liberación nacional., en 1964. El argumento central esbozado es que la base para el desarrollo de las comunidades rurales, asumidas como tradicionales y cuya estructura está guiada por las autoridades locales, es tomar como base sus identidades socioculturales y lingüísticas, así como respetar a los líderes tradicionales capaces de influir en la Demanda judicial. La investigación se guió por el análisis de entrevistas en las aldeas de desarrollo del milenio de Chitima (creada en 2011), Chibuto (creada en 2006) e Itoculo (creada en 2009), buscando momentos históricos que caracterizaron la coyuntura socioeconómica y política de la país que parte desde 1964 hasta 2020. Para ello, fue posible cruzar las diversas ideas que ayudaron en el análisis de las comunicaciones realizadas a través de conversaciones con especialistas de C4D que nos ayudaron a hacer una evaluación de los procesos de comunicación en todos los niveles capaces de influir en el desarrollo. Por otro lado, historiadores, ex pobladores de pueblos comunales, comunicadores de radios comunitarias, profesionales del CITT, ICS y FORCOM nos ayudaron a darnos el statu quo. Buscando los contextos de los distritos, realizamos conversatorios como una forma de evaluar qué condiciona el desarrollo de manera sostenible. Nos damos cuenta que la falta de información en estos lugares, de conocimientos técnicos y científicos, deja a las comunidades sin condiciones capaces de, asociarse y/o a través del conocimiento local, incidir en la sustentabilidad, pues los niveles de producción son muy incipientes, lo que agudiza cada vez más el hambre. en estos lugares. En los puntos de estudio mencionados, el proyecto Vilas, implementado por el gobierno y los socios, habiendo llegado a su fin, no dejó condiciones para la sostenibilidad. En algunos lugares como Chitima, la aldea del desarrollo del milenio no inició actividades y la financiadora, Hidroeléctrica Cahora Bassa, la abandonó sin crear condiciones para que la comunidad goce de capacidades de subsistencia. En Chibuto e Itoculo, las actividades de la aldea son discontinuas, insostenibles y las inversiones condicionadas al inicio del proyecto ya no existen. El hecho es que la inversión no dejó ningún requisito a través del cual la comunidad pueda dialogar hacia el desarrollo. Otro hecho, sin embargo, es que los mecanismos de comunicación, influidos por la ideología marxista del partido en el poder desde la independencia nacional, estuvieron siempre cerrados, lo que dictó el fracaso de los pueblos comunales, ahora dinamizados por una comunicación unidireccional que no crea pactos sociales por no ser humanistas. Además, la implementación de las aldeas no tuvo como objetivo llegar a las comunidades porque no se implementó sobre la base del diálogo y la comunidad no fue parte de las decisiones sobre su implementación como una forma de definir criterios sobre lo que se debe hacer para lograrlo. procesos más dinámicos de acuerdo a los intereses y necesidades locales. This thesis discusses the communication strategies of the government in the implementation of Mozambican development models, such as the millennium development villages implemented by the Mozambican government since 2006, taking as an example the communal villages created in the period of armed struggle for national liberation, in 1964. The central argument outlined is that the basis for the development of rural communities, assumed to be traditional and whose structure is guided by local authorities, is based on their socio-cultural and linguistic identities, as well as respecting traditional leaders capable of influencing the lawsuit. The research was guided by the analysis of interviews in the millennium development villages of Chitima (created in 2011), Chibuto (created in 2006) and Itoculo (created in 2009), looking for historical moments that characterized the socioeconomic and political situation of the country that starts from 1964 to 2020. To do this, it was possible to cross the various ideas that helped in the analysis of communications carried out through conversations with C4D specialists who helped us make an evaluation of communication processes at all levels capable of influencing development. On the other hand, historians, former residents of communal towns, community radio communicators, professionals from CITT, ICS and FORCOM helped us to give us the status quo. Looking for the contexts of the districts, we held talks as a way of evaluating what conditions development in a sustainable manner. We realize that the lack of information in these places, of technical and scientific knowledge, leaves the communities without conditions capable of associating and/or through local knowledge, influencing sustainability, since production levels are very incipient, which makes hunger more and more acute. in this places. In the mentioned study points, the Vilas project, implemented by the government and partners, having come to an end, left no conditions for sustainability. In some places such as Chitima, the millennium development village did not start activities and the financer, Hidroeléctrica Cahora Bassa, abandoned it without creating conditions for the community to enjoy subsistence capacities. In Chibuto and Itoculo, the activities of the village are discontinuous, unsustainable and the investments conditioned at the beginning of the project no longer exist. The fact is that the investment did not leave any requirement through which the community can dialogue towards development. Another fact, however, is that the communication mechanisms, influenced by the Marxist ideology of the party in power since national independence, were always closed, which dictated the failure of the communal towns, now energized by a one-way communication that did not creates social pacts for not being humanists. In addition, the implementation of the villages did not have the objective of reaching the communities because it was not implemented on the basis of dialogue and the community was not part of the decisions about its implementation as a way of defining criteria on what should be done to achieve it more dynamic processes according to local interests and needs.

A menudo, en las empresas relacionadas con las tecnologías de la información, surge la necesidad de disponer de un entorno de desarrollo en el cual probar todos los servicios, que posteriormente serán implantados en la infraestructura de la empresa del cliente. La realización de este proyecto, se enfocó en crear un entorno de desarrollo que contuviera las herramientas dedicadas a la Ciberseguridad necesarias para llevar a cabo testeos previos a implantaciones finales. Para lograr este objetivo se creó un servidor Cloud, el cual aloja un conjunto de máquinas virtuales que disponen del Software necesario para proveer al sistema de herramientas dedicadas a la gestión de identidades y accesos. La utilización del entorno de desarrollo logró mejorar la metodología de trabajo de la empresa en la cual se realizó, ya que la posibilidad de operar previamente a las implantaciones en entornos de producción, permite identificar errores en etapas más tempranas. Este cambio en la metodología, consiguió mejorar la calidad final de los servicios ofrecidos por parte de la empresa. Often, in companies related to information technologies, the need arises to have a development environment in which to test all the services that will later be implemented in the infrastructure of the client's company. The realization of this project was focused on creating a development environment containing the tools dedicated to cybersecurity necessary to carry out tests prior to final implementations. To achieve this goal, a Cloud server was created, which hosts a set of virtual machines that have the necessary software to provide the system with tools dedicated to identity and access management. The use of the development environment managed to improve the work methodology of the company in which it was carried out, since the possibility of operating prior to deployments in production environments, allows to identify errors at earlier stages. This change in the methodology improved the final quality of the services offered by the company. Sovint, a les empreses relacionades amb les tecnologies de la informació, sorgeix la necessitat de disposar d'un entorn de desenvolupament on provar tots els serveis, que posteriorment seran implantats a la infraestructura de l'empresa del client. La realització d'aquest projecte es va enfocar a crear un entorn de desenvolupament que contingués les eines dedicades a la Ciberseguretat necessàries per dur a terme testeigs previs a implantacions finals. Per aconseguir aquest objectiu es va crear un servidor Cloud, que allotja un conjunt de màquines virtuals que disposen del programari necessari per proveir el sistema d'eines dedicades a la gestió d'identitats i accessos. La utilització de l'entorn de desenvolupament va aconseguir millorar la metodologia de treball de l'empresa on es va realitzar, ja que la possibilitat d'operar prèviament a les implantacions en entorns de producció permet identificar errors en etapes més primerenques. Aquest canvi en la metodologia va aconseguir millorar la qualitat final dels serveis oferts per part de l'empresa.

[ES] En este trabajo de fin de grado se propone el diseño y desarrollo de un sistema de electroestimulación funcional que sea capaz de asistir un determinado movimiento detectando el comienzo del movimiento mediante la adquisición de señales electromiogràfiques (EMG). Para conseguir este objetivo, este proyecto se desarrolla en dos fases. La primera, consistirá en el diseño mediante el microcontrolador Arduino de un electroestimulador funcional con la capacidad de actuar tanto de electroestimulador convencional (para uso personal, deportivo, estético...), como de un electroestimulador destinado a asistir un movimiento de una extremidad superior con movilidad reducida con la adquisición de señales EMG. Primeramente, se realizará un estudio de las señales utilizadas dentro del campo del electroestimulación. A través de documentación publicada sobre el tema e intermediando de la observación a través de un osciloscopio de la señal producida por un electroestimulador comercial. Una vez obtenida la documentación necesaria se diseñará y desarrollará un circuito electroestimulador, donde los parámetros tales como la forma de la onda serán controlados por Arduino. La última parte consistirá en la adquisición de señales EMG por medio de un sensor comercial de la extremidad en cuestión y de varias zonas en esta para detectar la intención de movimiento., [CA] En aquest treball de fi de grau es proposa el disseny i desenvolupament d'un sistema d'electroestimulació funcional que siga capaç d'assistir un determinat moviment detectant el començament del moviment mitjançant l'adquisició de senyals electromiogràfiques (EMG). Per aconseguir aquest objectiu, aquest projecte es desenvolupa en dues fases. La primera, consistirà en el disseny mitjançant el microcontrolador Arduino d'un electroestimulador funcional amb la capacitat d'actuar tant d'electroestimulador convencional (per a ús personal, esportiu, estètic, etc.), com d'un electroestimulador destinat a assistir un moviment d'una extremitat superior amb mobilitat reduïda amb l'adquisició de senyals EMG. Primerament, es realitzarà un estudi de les senyals utilitzades dins del camp de l'electroestimulació. A través de documentació publicada sobre el tema i mitjançant de l'observació a través d'un oscil·loscopi de la senyal produïda per un electroestimulador comercial. Una vegada obtinguda la documentació necessària es dissenyarà y desenvoluparà un circuit electroestimulador, on els paràmetres tals com la forma de l'ona seran controlats per l'Arduino. L'última part consistirà en l'adquisició de senyals EMG mitjançant un sensor comercial de l'extremitat en qüestió i de diverses zones en aquesta per tal de detectar la intenció de moviment., [EN] In this final degree project, the design and development of a functional electrostimulation system is proposed that is capable of assisting a certain movement by detecting the start of movement through the acquisition of electromyographic signals (EMG). To achieve this objective, this project is developed in two phases. The first will consist of the design by means of the Arduino microcontroller of a functional electrostimulator with the ability to act both as a conventional electrostimulator (for personal, sports, aesthetic, etc.), and as an electrostimulator designed to assist an upper limb movement. with reduced mobility with the acquisition of EMG signals. First, a study of the signals used within the field of electrostimulation will be carried out. Through published documentation on the subject and mediating the observation through an oscilloscope of the signal produced by a commercial electrostimulator. Once the necessary documentation has been obtained, an electrostimulator circuit will be designed and developed, where parameters such as the shape of the wave will be controlled by the Arduino. The last part will consist of the acquisition of EMG signals by intermediating a commercial sensor of the limb in question and of several areas in it to detect the intention of movement.