Search

Para la elaboración de este trabajo, he elegido una vivienda tradicional de la zona (actual vivienda familiar de segunda residencia) para efectuar el estudio de ella. Este proyecto está motivado por la historia y la tradición familiar.La principal motivación para realizar este proyecto es emocional por todos los momentos vividos con la familia en esta casa, por el valor arquitectónico y la necesidad de mantener su funcionalidad y habitabilidad, y para hacer una intervención de adaptación a las necesidades actuales, sin perder su esencia y carácter tradicional. Este trabajo de final de máster se caracteriza, entre otros puntos, por la búsqueda de soluciones que permitan optimizar el uso y la conservación de esta propiedad, garantizando su integración en el entorno rural del municipio y contribuyendo al desarrollo sostenible. A través de una diagnosis del estado actual del edificio y de una evaluación de las necesidades y mejoras, se pretende elaborar una propuesta de intervención que combine la preservación del patrimonio con la mejora de las condiciones de vida y el respeto al medio ambiente.

El present treball és una diagnosi de l’estat actual d’un edifici unifamiliar entre mitgeres, d’arquitectura tradicional, situat a la Catalunya central. S’acompanya l’estudi amb propostes i tècniques d’intervenció genèriques que s’adapten als requeriments per solucionar les deficiències actuals. El treball es compon de dos blocs. El primer bloc és la identificació i caracterització de l’edifici. Es situa l’edifici objecte d’estudi, des del rerefons històric fins a la tipologia arquitectònica i les tècniques constructives emprades. Per tal d’aprofundir amb la identitat del sistema constructiu, es fa una recerca al passat històric i arquitectònic de l’edifici, fet essencial per comprendre les particularitats de la tipologia constructiva de l’època i l’entorn. La contextualització es complementa amb un estudi de reconeixement de la tipologia arquitectònica i constructiva, així com l’anàlisi de la composició dels materials i acabats. El segon bloc és l’estudi de diagnosi. S’avalua l’estat de conservació i es reconeixen els processos patològics, en l’àmbit estructural i funcional, derivat de l’antiguitat de l’edificació i manca de manteniment del conjunt de l’edifici. La diagnosi final ha esdevingut a través d’un procés de prediagnosi, diagnosi i consideració de criteris d’intervenció i propostes de reforç, substitució o reconstrucció més adequades, pel que fa a conservació. En relació amb aquest apartat, s’inclouen dues annexes: un estudi del comportament i capacitat estructural i una valoració energètica. La documentació escrita és complementada per mitjà de la documentació gràfica, que inclou l’aixecament de plànols i imatges, respectivament en cada bloc.

La presente investigación se centra en el análisis y las propuestas de mejora de los elementos de evacuación en caso de incendio de la Torre Bellesguard, ubicada en Barcelona. La importancia de este estudio radica en la necesidad de garantizar la seguridad de los ocupantes de este edificio histórico frente a posibles emergencias, sin comprometer su valor patrimonial. La metodología utilizada en este estudio se dividió en dos etapas: descriptiva y experimental. En la etapa descriptiva, se revisaron los antecedentes históricos de la edificación y se recopiló la información necesaria para realizar el análisis normativo. En la etapa experimental, se empleó la metodología de cálculo por desempeño, basada en la guía CFPA-E Guideline No 19:2023 F y el SFPE Handbook of Fire Protection Engineering, a fin de analizar el comportamiento del humo y su posible afectación en la evacuación de los ocupantes. Los resultados de las simulaciones de incendios indican que el tiempo de evacuación segura varía según los materiales utilizados en la edificación. Por otro lado, las simulaciones de evacuación mostraron que la asignación de rutas específicas de escape contribuye significativamente a la reducción de los tiempos. De las simulaciones realizadas, se tiene como resultado que el considerar la construcción de una nueva escalera ofrece un tiempo de evacuación bastante parejo con el del estado actual, sin embargo, genera tres valores agregados al uso turístico de la torre. En primer lugar, permite cumplir con lo solicitado por la normativa al tener dos escaleras de evacuación independientes, superando así las restricciones de ocupación y distancias actuales. En segundo lugar, se logra un pequeño aumento en la cantidad de ocupantes y, por último, permite utilizar las salas de los niveles superiores a su máxima capacidad. Es por esto que en este escenario podría resultar beneficioso realizar las intervenciones necesarias para generar una nueva escalera. En este caso, como en más del 50% d

Després de superar alguns obstacles inicials en la creació d’una primera proposta que no va tenir èxit, vaig tenir la sort de descobrir aquesta oportunitat per dur a terme un aixecament patrimonial d’una finca històrica. En aquest context, em vaig retrobar amb el professor Jesús Esquines Dessy, amb qui vaig coincidir en diverses assignatures. Amb molta cortesia i amabilitat, em va presentar la proposta de realitzar l’aixecament de diverses propietats dissenyades per Josep Maria Jujol. Després d’un detingut raonament, es va prendre la decisió de realitzar l’aixecament patrimonial de la finca Sansalvador. En altres paraules, la selecció d’aquesta opció va estar influenciada per les dificultats inicials en la preparació d’una primera proposta que va resultar infructuosa. Una altra proposta que teníem sobre la taula era l’aixecament de l’església de Vistabella a Tarragona, però finalment vam optar per la Finca Sansalvador. La Torre Sansalvador, és una finca complexa amb una multitud de formes irregulars i elements difícils de modelar. És important destacar que aquesta obra potser que sigui una de les menys conegudes de Josep Maria Jujol; per tant, considerant aquests factors, podem afirmar que ens enfrontem a un desafiament significatiu i, al mateix temps, a una gran oportunitat per aplicar i aprofundir en els coneixements adquirits durant aquests 4 anys del Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació. Aquest treball també s’afegirà a la creada Càtedra Jujol de la UPC i als fons de l’Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (APAC), per tal de documentar amb fonts gràfiques i escrites la finca Sansalvador situada al Passeig de la Mare de Déu del Coll, nº79. Durant l’elaboració d’aquest treball, s’ha treballat amb tecnologies digitals d’alta precisió, com generació de núvols de punts en 3D per tal de processar-los i editar-los en formats CAD o REVIT (dintre de metodologies BIM). En definitiva, es vol contribuir a un banc de dades que proporcioni informació exacta de le

Premi Catalunya Construcció 2023 categoria Innovació en la construcció., La arquitectura vernácula constituye una valiosa fuente de sabiduría constructiva y sostenible. A pesar de la extensa investigación en el campo, sus técnicas todavía están infravaloradas y corren el riesgo de perderse a medida que las comunidades latinoamericanas se modernizan y adoptan prácticas de construcción más convencionales. Para el enfoque de este documento, en Perú, esto sigue siendo cierto en una situación política cambiante y un territorio propenso a los desastres naturales. Al no solo describir las técnicas vernáculas, sino también contextualizar sus edificios en un Sistema de Información Geográfica (GIS), hay un potencial de conexión de parámetros, como el uso de materiales, análisis bioclimáticos, sísmicos y de riesgo que no podrían ser referenciados (o georreferenciados) de otra forma. En ese sentido, los edificios estudiados se recopilan a partir de documentos existentes para ubicarlos y visualizarlos en un conjunto de datos basado en el país, al igual dos casos de estudio de edificios construidos en tierra en el centro y sur peruanos en los que se profundiza el análisis del contexto. El objetivo final es permitir decisiones mejor informadas a la hora de conservar estos edificios y, lo que es más importante, al proyectar dentro del contexto peruano., Award-winning

El objetivo es poder analizar la ejecución de la obra de Restauración de l’Hivernacle de la Ciutadella, desde un punto de vista tanto histórico, como desde el punto de vista de soluciones constructivas actuales. Se analizarán las fases de la obra de restauración en las que se ha participado como ayudante de jefe de obra de la constructora adjudicataria, teniendo en cuenta que la obra sigue en funcionamiento.

Con el objetivo demonstrar que es posible reproducir una edificación por medios tecnológicos. La edificación que se aplicara las tecnologías es la Torre Camprubí i Nadal. La misma fue construida en el 1928, por el entonces Arquitecto catalán Josep Maria Jujol, unos de los arquitectos pionero de la era de la Arquitecto en Cataluña. La torre la encargo el Roserista Cebrià Camprubí i Nadal. En el cuerpo de este trabajo expone la técnica de Fotogrametría su metodología y herramientas y también el software Agisoft Metashape que se utiliza para la construcción de la nube de puntos. Donde posteriormente será utilizada para realizar el levantamiento de la Torre Cebrià Camprubí i Nadal. Para realizar el dicho levantamiento se utilizará los softwares de la empresa Autodesk; AutoCAD, Recap PRO y REVIT. Y por último para realizar el desarrollo del realismo al proyecto, se utilizará el software Twinmotion.

Actualmente, la restauración de edificios con cambio de uso es una práctica habitual, con la que se ha conseguido la conservación de muchas construcciones incluidas en el patrimonio nacional. Dicha práctica es, bajo mi punto de vista, una muy buena alternativa a la construcción, sobre todo en el momento actual en el que nos encontramos, donde la reutilización y aprovechamiento de los materiales es fundamental. Esta reutilización de las edificaciones no solo supone la preservación del patrimonio, sino que además implica una reducción en la generación de residuos, un ahorro energético y un aprovechamiento de los recursos. Todo ello contribuye a disminuir en gran medida el impacto ambiental que supone la construcción. Uno de los objetivos de este trabajo final de grado es realizar un estudio del estado actual de la Torre Salvana ubicada en la Colonia Güell. En dicho estudio, se incluye tanto la torre construida en el siglo XI, como el casal adosado construido entre los siglos XIII-XIV y sus posteriores modificaciones, restauraciones y ampliaciones que se datan del siglo XVI hasta la primera mitad del siglo XX. Este conjunto arquitectónico, a pesar de ser considerado patrimonio histórico nacional y patrimonio cultural de Cataluña, se encuentra en un estado de conservación ruinoso. El paso del tiempo, la falta de uso y los actos vandálicos que ha sufrido han deteriorado el edificio y prácticamente todos sus elementos se han visto afectados. Otros de los objetivos del trabajo, con propósito de respetar y preservar lo que queda de la edificación, es la propuesta de restauración de este, incluyendo la dotación de un nuevo uso como hotel y un restaurante.

III Premi del CAATEEB al millor Projecte Fi de Carrera del curs 2023/24., La cota de les restes arqueològiques d'època romana trobades els anys 30 del segle XX era prou baixa per a permetre la seva visita i, a la vegada, per a ser cobertes sense modificar gaire el nivell del paviment de la plaça del Rei. L'any 1960, el Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona encarregà l'obra a l'empresa i l'enginyer que estaven cobrint la línia fèrria del carrer Aragó: Huarte i Carlos Fernández Casado. Amb la mateixa tècnica, bigues postesades muntades amb dovelles prefabricades de formigó armat, es muntà el sostre que encara avui trepitgem. El treball s'ha proposat: - Localitzar el material gràfic existent (plànols i fotografies) i escrit (memòries i informes). - Documentar el procés de projecte i obra de l'estructura - Dibuixar esquemes explicatius de les fases d'obra i del sistema constructiu., Award-winning

“Las Casernes” es un edificio declarado como Bien Cultural de Interés Local, construido entre 1751 y 1771 en la ciudad de Vilanova i la Geltrú, comarca del Garraf, a consecuencia indirecta del decreto de Nueva Planta, para funcionar como cuartel militar y albergar tropas. Originalmente no se acabó de construir el proyecto completo, y en el siglo XX pasó a manos del ayuntamiento, que en lugar de derribarlo como hicieron otros municipios, lo rehabilitó y cambió su uso para que fuese utilizado por la sociedad vilanovina. Durante la segunda mitad del siglo XX fue objeto de diversas intervenciones, por lo que el edificio se encuentra actualmente con una alta complejidad constructiva y funcional, con diversas soluciones constructivas y programas, y numerosas disfunciones y patologías. En el marco del Convenio firmado por la Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) y el Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú, el edificio de “Les Casernes” ha sido uno de los propuestos para ser objeto de distintos trabajos de investigación que fuesen de utilidad para el municipio y para el territorio en general, en los ámbitos de la rehabilitación, la eficiencia energética, la sostenibilidad, el urbanismo o la geomática. El trabajo que aquí presentamos sobre el edificio de “les Casernes” tiene el objetivo de proporcionar una diagnosis completa y actualizada para, a partir de este trabajo, proponer una rehabilitación integral que contribuya al proceso de mejora y recuperación del patrimonio arquitectónico de Vilanova i la Geltrú. Para ello, se ha caracterizado e identificado adecuadamente el edificio para individualizarlo, describiendo su evolución histórica y atributos, se ha realizado un diagnóstico a modo de conocer sus disfunciones y con el que se han identificado 6 principales procesos patológicos en base a los cuales se proponen 3 líneas de intervención y diferentes consideraciones y recomendaciones para futuras invest

La temática que aborda este trabajo consiste en el seguimiento de la restauración de una fachada, concretamente la principal del edificio Condeminas, ubicada en el Paseo Colón, 11 de Barcelona. Dicha fachada ha sido sometida a un minucioso estudio de diagnosis y seguimiento, con la finalidad de detectar posibles lesiones existentes y, posteriormente, proponer una intervención que mantenga su esencia definitoria y preserve la técnica tradicional, sin olvidar la conservación de l patrimonio arquitectónico. Condeminas supone un emblema construido en dos tiempos, el cual entraña un ejemplo representativo de la arquitectura característica de los maestros de obra que, antaño, vistieron gran parte de los edificios de Barcelona, y de la arquitectura modernista tan singular de la ciudad de condal en su época de máximo esplendor.

En aquest projecte es desenvolupa un projecte de rehabilitació integral d’una casa entre mitgeres al nucli urbà de Ciutadella de Menorca, construïda l’any 1940, Aquesta casa és un exemple típic de casa de poble d’arquitectura menorquina, complint amb tots els aspectes que les caracteritzen; el sistema estructural, els materials utilitzats, la cuina, el fumeral, la geometria, obertures i divisions dels seus espais interiors. Actualment es troba en desús i amb obres aturades. L’edifici es troba en fase d’enderrocs i desmuntatge del elements constructius existents però no s’ha continuat amb els processos de construcció posteriors, fent-la un espai totalment inhabitable. La reforma i ampliació projectada pretén rehabilitar la casa pel seu ús residencial, actualitzant-la a les demandes i necessitats de la societat actual, així com intentant mantenir part de l’essència, sempre intentant respectar o reproduir els seus trets més identificadors. S’aspira a fer l’habitatge el més eficient i respectuós amb el medi ambient possible, recorrent a tecnologies i materials locals o biodegradables, sempre que sigui viable tècnica i normativament. Per poder fer una proposta de reforma primer s’ha d’entendre i conèixer a fons el sistema estructural i constructiu de l’edifici existent. S’analitzen tots els seus elements, es fan hipòtesis i s’arriba a respostes i solucions viables. Es proposen les solucions de distribució, construcció i serveis que es consideren més òptimes per poder complir amb la normativa i tenir cèdula d’habitabilitat.

Hablar de patrimonio industrial ferroviario en la ciudad de Barcelona, es referirse a la red del Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB). Esta ha experimentado de manera progresiva un crecimiento continuo en infraestructuras y edificios asociados, que le han permitido adaptarse a la continua expansión de la ciudad, siendo este transporte un pilar necesario e indispensable para el ejercicio de las actividades diarias para sus habitantes. Estas infraestructuras demandan un continuo proceso de mantenimiento y de actualización tecnológica, para que puedan preservar su capacidad de prestación de los servicios. Pero en las rehabilitaciones se da especial importancia a la funcionalidad (valor instrumental), y por esta razón, se ha empezado a borrar las huellas de un gran pasado y donde suelen incorporar nuevos lenguajes, materiales o sistemas constructivos. Cuando la intervención en el patrimonio es prioritaria, se ha de conservar su autenticidad y significado cultural, haciéndolo compatible con el lenguaje propio de la actualidad y la utilidad. Por ese motivo, sería necesario hacer un inventario de estas infraestructuras entre 1924 hasta 1970, que evite la pérdida de elementos, materiales y sistemas constructivos, al no existir un criterio de protección patrimonial ferroviaria para valorarlos y conservarlos. Y, por otro lado, el caso de estudio poniendo de relieve, revalorizando el Taller Central de Material Móvil en La Sagrera que está dentro de un conjunto de edificaciones que pertenecen al Ferrocarril Metropolitano de Barcelona (FMB). El más grande, en esta época, en él se desarrolla la actividad de taller, íntegramente en planta semisótano, en una superficie total de 9.427 m2 . Con una estética que corresponde a la arquitectura aplicada al entorno industrial, que combina la tradición de las fábricas con dientes de sierra y con la fuerza y sinceridad del hormigón armado. El Taller Central es el punto de partida para futuras intervenciones en las infraestructuras y e

El presente Trabajo Final de Grado ha nacido como consecuencia de un convenio firmado entre la EPSEB (Escuela Politécnica Superior de Edificación de Barcelona), el Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú y Neapolis (Agencia de Innovación Pública de las TIC, el sector multimedia, la creatividad y el espíritu empresarial), para potenciar la colaboración entre entidades. El documento que se ha firmado consta de 13 propuestas que son de utilidad para el municipio y para el territorio en general, en los ámbitos de la rehabilitación, la eficiencia energética, la sostenibi- lidad, el urbanismo o la geomática. Así, se ha empezado la primera de las propuestas realizando un estudio de la evolución de una parte del Barrio del Mar, en particular del Trajo del Levante, para poder establecer el estado de conservación de algunas de las fachadas y apoyar las políticas de rehabilitación, todo en el marco general de Renovación del parque edificado de la Unión Europea. El objetivo de este trabajo es realizar un estudio de reconocimiento y catalogación que sirvan de bases para un eventual proyecto futuro de rehabilitación en una tipología de edificación consistente, con el fin de facilitar una propuesta de intervención.

El objetivo del trabajo ha sido evaluar las capacidades de un sistema GNSS de bajo coste, C099-F9P de U-BLOX, para obtener un posicionamiento lo suficientemente preciso como para georreferenciar un levantamiento topográfico y fotogramétrico en una zona sin infraestructura GNSS de referencia cercana. Para evaluar el sistema se ha realizado un test en el área metropolitana de Barcelona, con observaciones, en tres zonas de condiciones diferentes. El método de observación ha sido estático con sesiones de entre 1 y 4 horas en distintas franjas horarias con el fin de calcular vectores independientes usando como referencia 9 estaciones permanentes de organismos regionales, nacionales e internacionales. Para ello se estableció tres radios en función de la distancia a los puntos de observación: „Cercano‟ (20 km), „Intermedio‟ (entre 150 y 220 km) y „Lejano‟ (entre 1300 y 2200 km). El post-procesamiento se realizó con el software comercial Magnet Tools de TOPCON. Los resultados se contrastaron con coordenadas obtenidas con un receptor geodésico TOPCON HiPer-Pro y con soluciones PPP del servicio online del CSRS-PPP (Canadian Spatial Reference System - Precise Point Positioning). Los cálculos han mostrado que para radio „Cercano‟ El post-procesamiento de vectores es equivalente al método PPP con 1 cm de diferencia en planimetría y altimetría. Para radio „Intermedio‟ 15 cm en planimetría y 25 cm en altimetría. Y para radio „Lejano‟ 30 y 50 cm respectivamente. En la segunda parte se ha puesto en práctica el método desarrollado en un poblado aislado de Guinea Ecuatorial usando una estación de referencia a una distancia „Intermedia‟ y una “Lejana”. Los resultados obtenidos del cálculo de vectores han sido de peor calidad de la esperada. Por medio de observaciones con estación total se comprobó que las soluciones PPP daban mejores resultados que el post-procesamiento debido a la intensa actividad ionosférica en latitud ecuatorial con diferencias de hasta 1 m contrastando con los 2 c

Aquest treball neix com a línia d’investigació per tal de donar una alternativa i un ús tradicional a un recurs familiar com és el d’una masia catalana als peus del Montseny, a la Vall del Carbonell. Generació rere generació, des del 1681 fins fa 15 anys, els meus avantpassats varen treballar la terra com a ofici, alimentant així tots els descendents, parents i coneguts, amb sistemes tradicionals que respectaven l’entorn i els animals. A dia d’avui, escasseja l’ofici de pagès com antigament es coneixia. Tan és així que li hem atorgat l’etiqueta de “Agricultura ecològica” com a fenomen extraordinari. La tendència de les darreres dècades ha estat la baixa densitat i l’envelliment de la població, sent un dels reptes principals el fre al despoblament i el desenvolupament econòmic en àmbits rurals. Aquests reptes queden patents als objectius del Pla de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya, que, entre d’altres, plantegen la necessitat de fomentar l’arrelament i desenvolupament econòmic i social dels joves al medi rural; contribuir a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, amb especial atenció als sectors agrari, alimentari, forestal i les zones rurals; promoure accions dirigides a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la protecció dels recursos naturals. A més, tant com escasseja l’ofici abunda l’explotació industrial agroalimentària, l’ús de maquinàries i el consum desmesurat i despreocupat de tota una societat globalitzada, que propicia a ser el sector que més impacte ambiental genera, tant els processos de producció, transport, de consum energètic i d’aigua. D’aquesta manera, el desenvolupament econòmic i social del darrer segle ha anat acompanyat d’una degradació mediambiental sense precedents que està posant en perill el nostre futur. En aquesta línia, alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides són, precisament, promoure una producció i un consum responsables i una transició cap a economies més res

Los pavimentos de mosaico cerámico Nolla son unos pavimentos formados por piezas cerámicas encáusticas, monocromas y de diferentes formas geométricas que se colocan pieza por pieza para terminar formando diferentes mosaicos, dando otro aspecto y finalidad a los suelos, los cuales eran muy demandados para la época, por personas de la clase noble. Estos materiales tuvieron su máxima popularidad a finales del s. XIX y se utilizaron hasta principios del s. XX. Pues existe un patrimonio construido con este tipo de mosaico que debe preservarse, pero que, en algunas ocasiones, en edificios objeto de rehabilitación o similares y por necesidad estructural del mismo edificio, es necesario extraer el pavimento para posteriormente volverlo a colocar. Todo este trabajo puede resultar un desastre si no hay una buena planificación y organización de las tareas y los materiales a utilizar. Las piezas cerámicas tipo Nolla siguen siendo piezas famosas y muy demandadas dado su riqueza cultural, por eso se protegen a gran escala, aunque suponga un coste elevado tratándose de unas piezas antiguas. Una de las maneras de proteger este patrimonio es utilizando materiales de la construcción que estén acorde a la naturaleza del material, respetando sus características y propiedades, y aportando beneficios en su colocación, buscando siempre la reversibilidad de la pieza, recuperar la pieza cuando se necesite, sin causar daños al resto de construcción. Ante este afán de conservar estas piezas, vimos la necesidad de poder diseñar materiales acordes al producto, como es el mortero de colocación. Un material necesario para la colocación, la base resistente de todo el conjunto que ha de funcionar en armonía, donde cada material ejerce su función estructural, pero respetando el factor de tradicionalidad que se le nombró, en su momento, a cada pieza cerámica. El trabajo que se expone en este documento, es un trabajo amplio estudio donde se estudian las diferentes propiedades con las que, como mínimo

Aquest treball és el primer que es planteja per trobar el conglomerant més adequat pel paviment ceràmic Nolla, així doncs, és una prèvia per anar buscant, en treballs posteriors per morters més estudiats i més adequats. El present treball pretén estudiar els conglomerats necessaris per la col·locació del paviment ceràmic Nolla, tant pel que fa el disseny d’un nou morter validant dosificacions prèviament provades, com també una part important del qual s’aplicarà aquest tipus de paviment. Es planteja des d’un inici fer i validar un morter de base per al paviment, com també el darrer acabat de rejuntat entre les peces amb una borada. S’utilitzaran com a referència pels nous morters base, dos conglomerants el guix tradicional i el ciment natural, que ens semblen poden ser els adequats tenint en compte que es tracta d’un paviment que es va fer servir a cavall entre el s.XIX i s.XX, quan encara no hi havia la diversitat de morters que tenim actualment. Fem una comparativa dels dos morters pel què fa a la resistència, adherència, porositat, etc. I, d’aquesta manera trobar el que millor s’adequa tant amb el material com amb el sistema actual de col·locació.

Bajo un marco académico, se presenta un edificio en concreto, cuya rehabilitación sucede en simultáneo al desarrollo de este trabajo; se inicia con la descripción de sus aspectos históricos, arquitectónicos y patrimoniales, para que el lector tenga conocimiento sobre el elemento de estudio, pueda elaborar conclusiones propias sobre el valor de la obra y, así, partir desde una perspectiva crítica sobre la intervención de este bien. Luego se adentra en las técnicas de rehabilitación de forjados, muros, cimientos y en el tratamiento a la hora de incorporar un elemento nuevo de gran porte, como ser una piscina. Para ello se describen las técnicas de intervención estructural del edificio contrastando la teoría y la aplicación de éstas en la intervención integral de cambio de uso de la obra presentada. A lo largo del documento se harán conclusiones parciales sobre la intervención del edificio ejemplo que, además de ser el soporte para la confección de la conclusión final del trabajo, será una invitación a que el lector vaya realizando conclusiones propias.

A l’actualitat les rajoles de mosaic hidràulic estan en fase de redescobriment. La seva recuperació durant aquest últims anys ha provocat l’interès tant del públic local com internacional. Aquest material de caràcter artesà, es va introduir a Espanya a meitat del segle XIX, i va tenir un gran impacte en la societat. La seva fabricació va expandir-se per tota Europa i Amèrica, gràcies a la varietats de dissenys que aquest material permet fer, el procediment senzill de fabricació i el baix cost. Actualment, les xarxes socials, com ara Instagram o Twitter, juguen un paper important, ja que mitjançant aquestes plataformes es dóna a conèixer el mosaic hidràulic. Perfils socials com i_rescue_tiles (caçador de rajoles) o Rajoles de Barcelona mostren la feina que es realitza als carrers recollint peces hidràuliques abandonades en sac de runes, i el resultat un cop restaurades. Joel Canòvas, rescatador de mosaics, lidera el projecte d’obrir un museu de rajoles hidràuliques a Barcelona, a la antiga fàbrica de sifons La Vilella. Joel té a disposició de la universitat més de 3500 models per catalogar. Amb la seva col·laboració es va poder iniciar aquest estudi. L’estudi realitzat inclou una memòria d’anàlisi, recuperació física i d’estudi general de 150 peces, totes elles rescatades als carrers de Barcelona per part de Joel Cànoves. Per tant, aquestes peces considerades material de runa de construcció acabaran formant part d’un centre museístic. Aquest treball pretén ser una font de dades sobre les rajoles hidràuliques, des d’una recopilació de catàlegs de diferents fabricants, fins a una catalogació de caràcter museístic de de cada peça estudiada.

El mosaico Nolla es un tipo de pavimento conformado por diversas teselas con formas y colores diferentes. A finales del siglo XIX empieza la producción de teselas para conformar mosaicos de la mano de Miguel Nolla. Con estas teselas se consiguieron realizar diferentes diseños de alfombras según los catálogos proporcionados por la empresa o bien de la mano del mosaiquero, en muchas de las viviendas de la gente adinerada de la época, y en edificios públicos. Aparece el riesgo de que estos mosaicos se pierdan ya que estos se dejaron de producir y actualmente no hay ningún catalogo que recoja todos los mosaicos Nolla generados en la época. Surge la necesidad de documentar todos los pavimentos Nolla y en este trabajo de final de grado se ha propuesto una metodología de documentación para estas alfombras. Con este proceso se facilita la obtención de información gráfica del mosaico y la identificación de las teselas que la conforman. Actualmente hay una intención por parte del Ayuntamiento de Barcelona del instituto de Cultura de Barcelona de querer conservar este patrimonio, en el que se recopila información fotográfica facilitada por diferentes personas, ya que los mosaicos suelen estar en viviendas privadas y eso dificulta su acceso. También se ha encontrado por parte del Ayuntamiento de Valencia, un proyecto de CIDCeN, en el que a través de un mapa interactivo se ubican los diferentes mosaicos Nolla encontrados por diferentes personas.

Ca l’Andal es un edificio histórico de arquitectura singular catalogado en Badalona, asentado sobre los vestigios de la antigua ciudad romana de Baetulo. Desde sus orígenes datados del siglo XV ha albergado diversas funciones, hasta encontrarse hoy en día en desuso y con un deterioro considerable. Por su interés histórico y constructivo, Ca l’Andal ha sido prestado por el Ayuntamiento de Badalona y elegido por los docentes de la EPSEB UPC para ser estudiado como objeto de diagnosis por el grupo de diez alumnos que integraron la primera edición del máster MUDIATEC 2020-2021. El siguiente trabajo es el resultado de la compilación del trabajo de diagnosis realizados por los estudiantes durante el primer cuatrimestre del curso, y tiene la finalidad de dejar constancia del mismo. Producto de ello se ha buscado generar un documento que integre y sintetice la investigación en un diagnóstico conjunto, así como la preparación de una exposición sobre el caso de estudio ante el Área de Urbanismo del Ayuntamiento de Badalona, el Museo de Badalona y representantes de la Asociación de vecinos de Bufalà, presentada el pasado 31 de marzo de 2022. Aprovechando el material compilado e identificando el área de oportunidad de difusión digital del máster MUDIATEC, se ha buscado generar una propuesta de materiales web que comparta el caso de Ca l’Andal con futuros estudiantes.

Durante mi primera etapa educativa en la escuela tuve la oportunidad de conocer a Benet Meca, en calidad de profesor de las asignaturas de Expresión Gráfica I y II. Ya en estos primeros años, y gracias a una muy buena relación con él, empiezo a valorar la posibilidad de realizar con él uno de sus proyectos. Es durante mi segunda etapa educativa cuando conozco al profesor Jesús Esquinas Dessy, y tras coincidir en varias asignaturas, también de Expresión Gráfica, decido escogerle como tutor de mi trabajo de final de grado. Inicialmente, le propongo la realización de una rehabilitación integral de un edificio, pero justo en el momento adecuado, el profesor Jesús Equinas me propone la realización de un levantamiento de un edificio histórico modernista del arquitecto Josep Maria Jujol i Gibert. Considero que es la propuesta perfecta para cerrar mi etapa de fin de carrera, de modo que, con entusiasmo, decido aceptarla. En resumidas cuentas, la elección de la Torre Jujol viene dada como consecuencia de la búsqueda de varios edificios realizados por el arquitecto, y que no hubieran sido objeto de estudio previo. La Casa Camprubí, la Torre de la Creu, la Masiá Can Negre son algunos de estos trabajos que dejó como herencia en la cátedra de la escuela el profesor Benet Meca. Por los motivos anteriores y gracias a la colaboración con la dueña y arquitecta del colegio oficial de arquitectos de Cataluña, Maite Ruf, se ha podido proceder al levantamiento de esta obra.

Aquest projecte tracta sobre la representació arquitectònica de la capella de Mas Carreras a Roda de Berà utilitzant eines d'escanejat d'alta precisió per a obtenir uns resultats fidedignes a la realitat. Aquesta capella va ser objecte de reforma per l'arquitecte Josep Maria Jujol on va realitzar una ampliació i va remodelar l'interior amb els seus revestiments i acabats. Per a poder fer aquest treball, s'ha necessitat organitzar una visita a la capella per tal de poder generar un núvol de punts. Per arribar a aconseguir el núvol de punts s'han fet els treballs previs necessaris per a la visita al centre, entre ells, es troben l'obtenció del material necessari per a la realització dels diferents escanejats, anàlisi de la zona i organització de la visita amb els docents i les persones encarregades de la capella. Un cop feta la visita i fet els diferents escanejats, s'ha utilitzat un programari de muntatge de núvol de punts per a l'obtenció d'aquest, per tal de poder-lo exportar a una eina de representació, en el nostre cas REVIT. La fase de modelatge en REVIT ha sigut la més important, ja que en aquesta s'ha dedicat la majoria del temps i esforç. Durant la fase s'ha treballat la volumetria obtinguda amb el núvol de punts, i s'ha generat a partir de les eines que ofereix el REVIT els diferents espais i acabats que conformen i són necessaris per a la representació de la capella. A part s'ha complementat amb un programa de renderitzat per a poder aconseguir vistes. Com a conclusió, hem desenvolupat uns plànols amb una metodologia que facilita la presa de dades d'un edifici amb una dificultat arquitectònica alta, pels seus nivells d'acabats i detalls que l'arquitecte, Josep Maria Jujol, va voler donar en aquesta obra.

Aquest treball s’ha realitzat a partir d’un model de núvols de punt del campanar de la catedral de Sant Pere de Vic; cedit per el l’estudi i el tractament acadèmic. L’objectiu principal d’aquest treball es la representació gràfica d’aquest campanar amb tecnologia BIM. Els altres objectius secundaris són l’estudi històric del campanar, la seva estructura, elements decoratius que el formen i els materials dels quals s’han utilitzat per construir-lo. Per realitzar aquesta representació gràfica s’ha utilitzat el programa Revit® 2020 de la empresa Autodesk® i s’explica esquemàticament i resumidament la elaboració del projecte pas a pas mitjançant captures de pantalla del programa i d’altres eines ja siguin online o descarrégables compatibles i complementaries a Revit. Els resultats obtinguts es reflecteixen en el plànols i les seves explicacions sobre el campanar. La principal conclusió que es pot treure de crear una representació gràfica d’un núvol de punts és que tenim totalitat certesa que hem pres tots els punts necessaris per representar l’element d’estudi així com recolzar-ho amb altra informació com fotografies de l’element o plànols d’altres fonts. Recalcar també que com a recerca que s’ha realitzat per l’estudi del campanar he trobat a faltar documentació i llibres on es parlés d’arquitectura del element; cosa que els llibres dedicats a la catedral es parla pràcticament i exclusivament dels retaules, obres d’art d’alguns pintors i els diferents bisbes que hi van pertànyer això normalment passa quan es parla d’edificis que pertanyen a un dogma, i aquest sobrepassa l’interès arquitectònic.

Aquest treball de final de grau té com objectiu la realització del programa de control de qualitat de l’obra de rehabilitació integral de l’edifici Condeminas, situat al Passeig Colom 11 de Barcelona, amb referència cadastral 1514503DF3811D. El treball consta d’una introducció on defineixo l’objectiu del mateix i determino el seu abast. Un apartat on exposo la historia de l’edifici que es rehabilitarà, partint del seu origen el 1860 les reformes del 1902 al 1970 i acabant amb la proposta actual que modificarà la seva distribució interior i el seu ús. Per acabar aquest apartat del treball, es defineixen tots els processos constructius a controlar i s’exemplifiquen amb algunes imatges o plànols del projecte executiu. Seguidament defineixo el marc normatiu que regula el control de qualitat a les obres, així com els criteris generals que el configuren i exposo que el sistema de control en aquest cas concret necessitarà també la creació d’ un sistema de control per tot l’àmbit de la restauració. Per acabar aquesta part del treball, es defineixen i concreten totes les normatives d’aplicació a cada un dels processos de construcció d’aplicació a la rehabilitació. A continuació, es defineix què és i en què es basa un programa de control de qualitat. En aquest cas, fem referencia al programa proposat pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Barcelona, el defineixo i explico amb l’objectiu de posteriorment elaborar el programa de control així com les justificacions del criteris de control aplicats (formació de lots, inspeccions, fitxes a emplenar, etc). Per acabar aquest apartat del treball, es defineixen els criteris adoptats i les justificacions per tal de realitzar el control als processos de restauració els quals manquen a les guies que fan de base al programa. Com últim punt del treball, s’exposa que he realitzat visites a l’obra, només amb la finalitat de poder comprendre-la en la seva totalitat i facilitar-me la redacció del progra

Aquest treball tracta de realitzar un inventari en forma de catàleg de les façanes esgrafiades del patrimoni construït de les poblacions més importants de la comarca de l’Anoia. El treball constarà d’una primera part on es faran unes pinzellades de, en què consisteix aquesta tècnica, així com dels materials emprats i unes notacions històriques per contextualitzar les façanes que es catalogaran. La segona part del treball serà l’inventari pròpiament dit. Es llistaran tots els edificis on s’hi ha trobat els esgrafiats, es realitzarà una fitxa explicativa de cada cas i es complementarà la informació organolèptica i gràfica (en forma de dibuixos i fotografies) en la cerca d’informació documental de l’edifici (dades històriques, intervencions anteriors, canvis vers l’original, etc). En més o menys grau en funció de l’accessibilitat, es realitzarà una valoració de l’estat actual del revestiment. Detectant lesions i/o disfuncions que facin perdre valor a l’edifici i a la façana. Per últim s’aportarà una interpretació dels resultats obtinguts a partir de la informació compresa dins d’aquesta catalogació.

Aquest projecte de final de grau tracta sobre l'aproximació històrico-constructiva i l'anàlisi de lesions del Palau Can Mercader de Cornellà de Llobregat, al Baix Llobregat. Per dur a terme aquest estudi de les lesions, s'aixeca un model en 3D amb el programa Revit i a partir d'aquest es pot realitzar tota la documentació gràfica necessària per al treball. Un cop realitzat el suport gràfic es realitza la inspecció de l'edifici, tant plantes com façanes, el resultat d'això el trobem a la memòria i als plànols, acompanyats de suport fotogràfic, als plànols d'inspecció les lesions estan diferenciats a la llegenda. Aquest treball està compost per una memòria i plànols per a la comprensió de l'edifici: la memòria està dividida en una aproximació històrica del palau, en una memòria descriptiva i la diagnosi.L'apartat de plànols està dividida en dues parts. A la primera hi trobem els plànols de distribució, alçats, seccions, descripcions de sostres i paviments i els plànols amb els resultats de la inspecció. A la segona part, hi ha la inspecció de cada una de les sales del palau. Al final del treball s'hi troben els annexos: l'Annex A, amb un recull d'imatges extretes de l'arxiu de la diputació de Barcelona. L'annex B, amb renders realitzats a partir del model 3D. L'annex C, on trobem la fitxa de patrimoni. I per acabar els annexos D i E on estan els plànols necessaris per entendre l'edifici i les seves lesions.

El presente trabajo surge motivado por la convicción de la importancia de realizar un correcto mantenimiento en los edificios que garantice, el confort y seguridad de los usuarios, así como, la eficiencia energética y el ahorro económico.Otro de los motivos, es la necesidad de la búsqueda de una herramienta válida y de fácil manejo, la cual nos permita llevar a cabo un correcto control de lasactividades realizadas por parte del personal de mantenimiento de los edificios, obteniendo indicadores con los cuales evaluar la calidad de las actuaciones desarrolladas destinadas a la conservación del edificio. Para ello se ha realizado la definición de un modelo de Plan de Mantenimiento, documento firmado por técnico competente, en el cual se recogen las actividades de mantenimiento y pautas relevantes para la gestión y control del mantenimiento. Concretamente se ha realizado sobre un edificio existente, la Fábrica del Sol. Edificio público perteneciente al área de Ecología Urbana del Ajuntament de Barcelona.

La terminologia clàssica de la intervenció ha sofert diferents canvis semàntics en aquestes últimes dècades. Inicialment, la terminologia de la restauració s'havia manllevat de la de l'edificació convencional. Posteriorment, però, s'ha produït una certa especialització en l'ús termes. Així, per exemple, sembla que el mot “rehabilitació”, s'identifica plenament la intervenció cap a la millora qualitativa. En tot cas, ha quedat clar que “restauració” s'associa amb la conservació patrimonial, és a dir, amb la conservació edificis o monuments que són significatius perquè representen un testimoni d'una estètica o d'una forma de construir d'una fase històrica, econòmica o cultural passada; en canvi, “rehabilitació”, tal com s'ha esmentat, més aviat s'associa a la posada al dia, és a dir, a una intervenció general que pot combinar tant consolidacions, com substitucions i noves aportacions tecnològiques o de materials L’edifici que em correspon estudiar, ha sofert una important rehabilitació ( no restauració ) i amb aquesta, un canvi d’ús molt significatiu, ha passat d’església a escola. En la realització del treball , he intentat, mitjançant la investigació històrica, la diagnosi de les seves lesions i la posterior intervenció per reparar-les, donar un valor patrimonial de l’edifici que a data d’avui no està posat en valor. Durant la recerca de informació, vaig descobrir la següent frase, que resumeix el meu pensament respecte al significat de la paraula Patrimoni. “Para mí, Patrimonio es todo lo que puede ayudar a una comunidad a mantener su identidad. No necesita ser un gran monumento, puede ser una casa, una calle, un lugar... Y Preservar es mantener vivo ese patrimonio. Mantener el dificilísimo equilibrio entre la conservación y el cambio, que evite, por un lado, el congelamiento de la arquitectura, y por el otro la destrucción de la identidad...” [Waisman Marina-1982]

L'Escola de Formació Professional Accelerada va ser construïda durant els anys 1958-1960. En el marc econòmic, la creixent industrialització provocava una necessitat permanent de mà d'obra. En el social, la població d'homes adulta no es trobava prou capacitada tècnicament degut a que no havien obtingut la formació necessària durant el seu període d'aprenentatge per l'època en la que vivien. Així neix la Formació Professional Accelerada i, en conseqüència, l'Escola de Formació Professional Accelerada de Barcelona. L'Escola, va ser dissenyada per Julio Chinchilla, l'arquitecte, i per Carlos Fernández Casado, l'enginyer de la constructora Huarte. Ubicada en una parcel·la estratègicament situada per estar delimitada pel Rec Comtal, la Riera d'Horta, la Carretera de Ribes, el Pont del Treball i l'Estació de la Sagrera. Projectada amb una distribució que posa en relleu la funcionalitat per la qual els espais han estat creats i amb una construcció pionera en l'època per l'ús de les làmines cilíndriques de formigó armat en coberta; l'Escola és un referent en edificació malgrat els canvis en el planejament urbanístic que han anat succeïnt.

Premi del CAATEEB al millor Projecte Fi de Carrera del curs 2021/22, Els objectius del document que teniu entre mans són, principalment, l’estudi arquitectònic i l’anàlisi constructiva del Mercat Torner de Badalona, construït entre el 1924 i el 1926 per l’arquitecte Josep Fradera i l’enginyer Enric Casas, així com el reconeixement de les diferents tècniques i materials de construcció d’aquest període històric, tot i entificant-ne les claus del procés de documentació., Award-winning

L’objecte d’aquest projecte és el desenvolupament de la rehabilitació i canvi d’ús de la cabanya d’una masia catalana, en la que actualment té un ús agrari amb un estat de degradació important i es pretén convertir-lo amb un espai polivalent vinculat al món rural. La proposta de reforma està formalitzada a través dels criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, per causar un menor impacte al medi ambient. En primer lloc s’ha realitzat un anàlisi de l’estat actual i s’han avaluat la gravetat de les diferents patologies localitzades en els materials i elements constructius que la conformen, plantejant possibles solucions de reparació. Finalment, es planteja una proposta de distribució per donar-li a l’edifici objecte d’aquest projecte l’ús desitjat, al mateix temps que els materials utilitzats i sistemes d’instal·lacions per dotar l’edifici d’un grau d’eficiència energètica i sostenibilitat elevat.

Aquest treball de final de grau explica el procés per la creació de diferents programes en Python, per l’obtenció d’ortoimatges sense la utilització de softwares comercials. Es planteja una metodologia per la captura d’imatges i l’automatització de processos amb l’ajuda d’un marc i quatre codis QR en les cantonades com a punts de referencia en la rectificació de les imatges preses obliquament al pla.Per posar a prova els programes creats, s’aplica la metodologia en un cas real d’aixecament fotogramètric en els paviments de ceràmica Nolla, situats a l’edifici del carrer Mallorca 234 de Barcelona de finals del segle XIX. Els resultats obtinguts són 9 ortoimatges de 6 sales i 3 passadissos amb diferents composicions dels mosaics que formen la ceràmica., This final degree project explains the process for creating different scripts in Python, for obtaining orthoimages without the use commercial software.A methodology for capturing images and automating processes with a frame and four QR codes in the corners as reference points in the rectification of images taken obliquely to the plane.To test the programs created, the methodology is applied in a real case of photogrammetric survey on the Nolla ceramic floors located in a building on Carrer Mallorca 234 in Barcelona at the end of the 19th century.The results obtained are 9 orthoimages of 6 rooms and 3 corridors with different compositions of the ceramics mosaics.

El Projecte Final de Grau que es presenta és el resultat d’un extens estudi històric i gràfic de la masia de Can Pedrerol de Baix, un edifici emblemàtic a la població de Castellbisbal que va ser construït al segle XVII sobre un assentament d’època romana, i que a principis del segle XX va ser reformat per l’arquitecte Antoni Maria Gallissà amb una significativa ampliació d’estil modernista.Es tracta d’una masia catalana d’una destacada expressivitat formal amb façanes de maó vist i obertures de formes singulars on el material essent l’element constructiu esdevé alhora quelcom imprescindible de l’estètica arquitectònica de l’edifici. Aquesta valuosa aportació de’n Gallissà ens permet endinsar-nos en l’arquitectura del maó en una edificació d’àmbit domèstic situada en un entorn rural, esdevenint una circumstància poc habitual als inicis del corrent estilístic del modernisme del tombant de segle.L’anàlisi formal i arquitectònic del conjunt és el resultat d’un minuciós treball de camp amb una acurada presa de dades, de cadascuna de les plantes, les façanes i els detalls ornamentals de tot el conjunt del mas amb l’elaboració de croquis i esbossos a mà alçada, el posterior aixecament de plànols i la representació gràfica definitiva.Es tria aquesta obra com a peça d’estudi per la seva significació arquitectònica i perquè des d’un punt de vista històric ens permet analitzar i fer un recorregut per bona part de la nostra trajectòria com a poble, així com fer un anàlisi de les profundes transformacions econòmiques, socials i del paisatge que ha experimentat el nostre país.Amb la finalització d’aquest projecte es pretén acostar aquesta obra a aquells que estiguin interessats en l’art modernista català i, alhora, posar en valor l’obra de Antoni Maria Gallissà, un arquitecte potser no prou conegut però que malgrat la seva curta vida va ser un referent i un mestre per a una fornada de joves arquitectes catalans, que com es va fer palès amb els pas dels anys van dur el modernisme

A la segona dècada de començaments del segle XX es va portar a terme un projecte de completa transformació dels accessos al gran monestir de Montserrat. El principal problema era trobar què fer amb l’espai que hi havia entre el monestir i el camí amb el qual es podia arribar fins allà. Josep Puig i Cadafalch, considerat l’últim gran arquitecte del modernisme i el pare de l’arquitectura noucentista a Catalunya, va realitzar un excel·lent projecte modern i enginyós que li va permetre solucionar els problemes d’espai i d’accés al monestir de Montserrat. La solució que va presentar consistia en tot un conjunt d’espais, destinats a diferents activitats, projectats dins d’una gran edificació mig soterrada que es va construir en tres grans unitats. L’edificació estava dissenyada amb el propòsit de fer una planta baixa que seria un gran garatge, unes plantes intermèdies on s’ubicaria un restaurant i tres grans places fent de coberta de tot aquest gran conjunt. D’aquesta manera Puig i Cadafalch aconseguiria donar una nova imatge al paisatge montserratí a la vegada que podria solucionar el problemes existents d’espai i accés al monestir. Amb el recolzament de Can Torras com a proveïdor i fabricant d’acer laminat i especialista en construccions metàl·liques, Puig aconseguiria portar a terme aquesta obra construïda de 1926 a 1928. Durant la realització del gran projecte, dividida en tres grans fases, va utilitzar diferents tècniques de construcció, tant tradicionals com modernes i innovadores tenint en compte l’època en que es va a dur a terme l’obra. També s’ha de dir que va rebre l’encàrrec, i per tant, va realitzar el projecte d’una nova façana d’entrada al monestir de Montserrat que finalment no va poder portar a terme i que la va acabar fent l’arquitecte Francesc Folguera.

El treball desenvolupat es centra en la Torre de la Mare de Déu, una de les sis torres que formen el cimbori central de la Basílica de la Sagrada Família, que està situada entre els Carrers Mallorca, Provença, Sardenya i Marina de Barcelona. El projecte es basa en el desenvolupament de la meva participació com adjunta al Director d’Execució d’Obra d’aquest projecte, fent una descripció de les nostres tasques com Arquitectes tècnics, en aquest focus d’obra. Els treballs realitzats han estat: elaboració i seguiment del Programa de Control de Qualitat (PrCQ). La col·laboració en l’anàlisi i prescripció dels sistemes constructius. El seguiment obra executada (revisió certificacions). El seguiment de la planificació. El seguiment de l’execució de l’obra (sistemes constructius) 1. Recepció de materials 2. Revisió obra en execució 3. Revisió obra executada. Redactar les actes de visita d’obra, actes de replanteig i d’inici de les obres, certificats finals d’obra. Expedient final de l’obra. La meva col·laboració al Temple va començar l’any 2016 i continua fins a data d’avui. Quan vaig començar ja hi havia parts de la torre construïdes, com el sostre que conforma la base de la Torre i l’hiperboloide central de la mateixa que es trobava executat a nivell d’estructura. El projecte executiu s’ha anat desenvolupant a la vegada que les obres i s’ha anat definint i concretant mentre es construïa la torre.

Aquest projecte neix del coneixement de l’existència d’una gran quantitat de paviments mosaic ceràmic de gran qualitat cromàtica i geomètrica en un edifici de Barcelona. La promotora delegada encarregada del projecte de reforma preveu fer una intervenció estructural que fa que no es puguin conservar. És per això que es presenta la possibilitat de fer un estudi d’aquests paviments per tal de conèixer-los en profunditat i valorar la seva recuperació. Aquesta proposta m’arriba en un moment crucial de la meva carrera formativa, en el que he de posar punt i final a aquesta etapa després d’anys allunyada del món arquitectònic i constructiu i centrada en el món cultural. La idea d’estudiar a fons aquest tipus de paviment ceràmic em crida força l’atenció des d’un bon principi, ja que combina la meva passió per la conservació de la cultura i l’art i la meticulositat que em caracteritza a l’hora de treballar. El fet de poder contribuir al manteniment i conservació d’uns paviments que actualment ja es fabriquen, va ser una de les principals motivacions a l’hora de decidir-me per aquest projecte. Poder aportar a través de l’estudi d’investigació un coneixement en profunditat dels propis paviments, de la seva modulació i de les infinites possibilitats de dissenys que ofereixen, així com establir un protocol de recuperació i restauració que permeti donar una nova vida útil a aquests paviments van ser alguns dels aspectes que van fer que considerés que fer aquest projecte podria aportar una informació important i necessària per a futures actuacions de restauració de paviments mosaic.

El concepte principal en el que es basa aquest projecte és la rehabilitació i canvi d'ús d'un conjunt de fabrica i vivendes destinat originalment al processament i emmagatzematge del blat per la fabricació de farines, compost d'un edifici en alçada de planta baixa i quatre pisos i d'una nau d'emmagatzematge de quatre cossos en planta baixa mes una planta pis sobre l'últim cos, on s'ubicaven les vivendes dels obrers, a recinte firal i administratiu al barri de l'eixample de Mataró. Aquest edifici es va construir durant la dècada dels anys 40-50 per l'arquitecte Lluís Gallifa i Grenzner, correspon a un estil Post-noucentista a l'exterior i expressionisme a l'interior on i destaquen els arcs parabòlics de la nau de emmagatzematge de quatre cossos, protegits pel pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró de 1999. L’objectiu doncs, d’aquest projecte, es donar una proposta d'ús a l'edifici, que recentment a estat adquirit per l'ajuntament , i que actualment esta dinamitzant la zona per tal de desindustrialitzar-la. A l’hora de realitzar aquest projecte es té en compte el planejament urbanístic vigent que està definit pel Pla General d’Ordenació (PGO), aprovat el 1996, així com pel planejament derivat, les modificacions del PGO que s’han desenvolupat posteriorment, el Pla de Millora Urbà, PMU-11. Iveco - RENFE / farinera i el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). En quan a la intervenció tècnica, a grans trets, no s'efectuarà cap intervenció estructural important donat que aquesta es troba en bon estat de conservació i va estar dissenyada per suportar elements de força envergadura, el que es pretén principalment es eliminar tots els envans no estructurals, consolidar una nova façana principal i crear una nova distribució adaptada als usos proposat; també s’ha replantejat la comunicació vertical i s'adequa a persones amb mobilitat reduïda; i degut a les mancances d'aïllament tèrmic existents i amb la intenció de respectar el màxim possible l'aspecte exterior s'efectuar

En este estudio histórico se podrá leer qué pasaba en Barcelona en el siglo XIX, aportando pinceladas de la situación de España y Cataluña en este período .Acabado con la situación del país he querido ahondar en el concepto de mercados y sus orígenes históricos, incidiendo y alargándome más en los de Barcelona, construyendo la base histórica para acabar definiendo el Mercado de la Concepció, que es el motivo de este proyecto. Por último resumiré la vida y obra del arquitecto del Mercado, Antoni Rovira i Trias, un personaje que estuvo en tantos momentos importantes de la ciudad y a su vez tan poco conocido, y que ha sido eclipsado por otros personajes de su tiempo.

A partir de l’estudi realitzat a l’assignatura de Materials I, del procés d’elaboració del mosaic hidràulic, es planteja la idea de saber d’on apareix aquesta manera de fer. Quines van ser les inspiracions dels mestres artesans per elaborar aquelles peces. Per tant es decideix que,per a començar a esbossar l’embrió de l’índex del PFG, cal plantejar quina era la situació, en el territori català, d’altres paviments artesans en el període anterior a aquest tipus d’acabat. Es constata que existeixen moltes publicacions on s’ha investigat i profunditzat el suficient sobre el mosaic hidràulic, molt lligat al període conegut com a corrent modernista, aconseguint que aquest paviment torni a tenir un prestigi similar al que va tenir durant la seva època d’implantació. En canvi, de paviments tradicionals anteriors a aquest mosaic, dins l’àmbit català, se’n sap molt poca cosa i només es té constància d’un paviment provinent de València anomenat “Cerámica Nolla”de principis del segle XIX. La característica d’aquest paviment es que està elaborat amb argila cuita i no amb ciment, com s’elabora la peça hidràulica, i que per muntar el mosaic s’utilitzava un conjunt de petites peces ceràmiques que conformaven la figura i les sanefes. Així doncs s’intentarà trobar alguna referència de paviment, semblant al “Cerámica Nolla” però català. L’equip de recerca d’aquest estudi es posa en contacte amb l’arquitecta Marta Urbiola, experta en restauració i patrimoni, perquè pugui ajudar aportant al projecte informació necessària a la investigació. Ella ha dut a terme un estudi d’aquesta “Cerámica Nolla” juntament amb altres col·legues de professió especialistes en aquest camp. Aquest grup d’experts liderat per l’arquitecte Xavier Laumain, president del “Centro de Investigación y Difusión de la Cerámica Nolla”, han celebrat diferents congressos – el primer a Meliana, València, bressol de la fàbrica de l’empresari reusenc Miguel Nolla, pare de la “Cerámica Nolla”- per a donar a conèixer aquest ti

El present document és el Projecte de Fi de Grau del estudiant Antoni Clavell Gómez, del Grau en ArquitecturaTècnica i Edificació, de la Universitat Politècnica de Barcelona. Ha sigut estat tutelat inicialment per Rafael Marañón González i posteriorment per Benet Meca Acosta i Pedro Sarró García. L'objecte d'aquest projecte és defensar la necessitat de la representació gràfica digital com a eina de presentació d’un edifici singular L'edifici en qüestió és l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès, actualment Ajuntament idependències municipals. És un edifici modernista amb autoria de l’arquitecte Albert Juan i Torner que, tot i ser poc conegut i reconegut, va posar-hi tot l’entusiasme modernista per construir, durant la primera dècada del segleXX, les primeres escoles del municipi. Mitjançant software de disseny asistit per ordinador, s’ha aconsseguit una visió realista de l’edifici i el projecte, através de la modelació, la texturització i la renderització.Tot en conjunt, de cara a garantir la memòria tècnica i cultural en un futur i possibilitar l’accés i la divulgació delseu contingut.

De desert de Sant Hilari a Balneari de Cardó. O, el que és el mateix, de la comunitat de carmelites descalços de Catalunya a les famílies Cabestany, Fonoll i Viñas. La Serra de Cardó conté la finca en que es desenvolupa tota la història que explicarem en aquestes pàgines. En aquest context, tornem a l'any 1604, en que un jove frare anomenat Pablo de Cristo, junt al pare Francisco Banda de la Madre de Dios, arriba a la serra, per a que llavors deserta, i comencen la construcció del conjunt monàstic, recloent-se a l'ara anomenada cova del Fundador, i començant per una petita casa amb una petita capella on poder descansar. El motiu d'escollir la Vall de Cardó per a construir-hi el desert és el fet de disposar de totes les característiques que ho fan possible: la inexistència de civilització propera, la gran quantitat de fonts amb un cabal d'aigua exuberant, la morfologia de la vall que permetia construir les ermites del desert de forma aproximadament radial i en contacte visual amb el monestir i el micro clima que convertí a la zona en un bon lloc per a viure-hi. Dos-cents seixanta-un anys després, en gran part gràcies a les característiques que acabem d'esmentar i a la versatilitat que dóna tant l'edifici principal com el desert en si en forma d'espai per a la construcció a més de les ermites, es va fer possible un canvi d'ús en el complex. Les noves modes van arribar, i van desembocar en la seva conversió a balneari. Aquest balneari acabaria sent, en uns anys, un referent de les vacances d'estiueig en tota la península, i funcionaria de meravella fins l'esclat de la guerra civil espanyola. Durant la guerra, el conjunt monàstic patiria un tercer canvi d'ús cap a hospital de sang i refugi republicà. Posteriorment, tot i la situació de la post-guerra, tornaria a donar un impuls a la seva història amb la construcció de noves dependències, fets que van fer que el conjunt acabés dirigint-se a un públic més selecte i funcionés fins als anys 70. El pas dels anys, conjuntamen

Este trabajo trata sobre mi experiencia en el puesto de ‘ayudante de jefe de obra’ en la empresa ABL Group, mejor dicho, Abolafio Construccions S.L. Abolafio Construccions S.L. es una empresa en crecimiento desde hacer varios años y esto conlleva a que gracias a esta constructora se realizan varias obras actualmente. He tenido la gran suerte de participar desde el principio, en la que es, en mi opinión - y en la de varios de los trabajadores -, la obra más compleja a la que se ha enfrentado la empresa por varios motivos diferentes y que veremos en este trabajo. La fábrica Textil Rase llama la atención a simple vista dentro de un municipio que se ha modernizado bastante. Sin embargo, los proyectistas tenían en mente mantener su estado original desde el punto de vista de la estructura y sobre todo de su cubierta más destacada la de ‘dent de serra’. Es un proyecto que tiene como propiedad al ayuntamiento de Cardedeu y esto provoca varios conflictos a lo largo de mi recorrido en la obra, casi siempre por motivos económicos. En estos seis meses de prácticas, también pude colaborar brevemente en otra obra en Granollers, en esta ocasión dos edificios plurifamiliares con un patio común y piscina. Indicaré cuales fueron mis funciones encomendadas, pero también mi punto de vista como futura arquitecta técnica sin ningún tipo de experiencia, lanzada a un mundo donde a simple vista dominan los que más experiencia y carácter tienen.

El Proyecto Final de Grado que se presenta a continuación está orientado a desarrollar capacidades en el conocimiento e interpretación del patrimonio arquitectónico edificado desde una base más analítica y con resultados verídicos. El objeto de estudio del proyecto es Tetuán, concretamente el Ensanche, ciudad del norte de Marruecos que fue capital militar y administrativa del Protectorado español entre el 1912 y el 1956. El objetivo del trabajo es tratar de conocer y realizar de la manera más práctica posible el proceso y metodología de estudio para poder llegar hasta el análisis cromático del lugar y evidenciar el aspecto originario de la ciudad con una base de estudio fiable mediante ensayos de laboratorio. Para iniciar este proyecto se parte de la participación en el workshop internacional “Al-Ándalus y el norte de Marruecos. Miradas cruzadas” en donde además de realizar visitas guiadas al patrimonio hispanomusulmán de mayor relevancia en Granada, Córdoba y Sevilla, nos trasladamos al norte de Marruecos para reencontrarnos con la huella andalusí a través de las medinas de Tetuán, Xaouen, Tánger, Asilah y Larache. El proyecto se estructura en cuatro bloques: en el primero se contextualiza históricamente la ciudad de Tetuán, en el segundo se desarrollan los ejercicios realizados durante el Workshop anteriormente citado, en el tercer bloque se muestra de forma práctica la metodología utilizada para realizar una fotogrametría de los edificios del Ensanche de Tetuán y en el cuarto bloque se desarrollan los diferentes pasos para hacer un análisis cromático mediante ejercicios prácticos realizados y también de forma teórica.

Todo nace de un veraneo en las playas de S’ Agaró cuando un edificio con sus picos reclamó en la lejanía mi atención. De aquí parte todo este proyecto en el que se estudia los orígenes de este edificio situado en la playa de Sant Pol, entendiendo su historia y recorriendo sus estancias con un punto de vista más que técnico. La motivación nace de la recuperación de este edificio, con una distribución acorde a nuestros tiempos y una tecnología que prevé el futuro de la casa como un lugar próspero en el que pasar un verano despreocupado. Esta finca llamada oficialmente Casa Estrada actualmente se encuentra en estado semiabandonada, ya que a finales de 2008 se intentó recuperar gracias a una licencia que la permitía convertir en un Restaurante. Finalmente, debido a los altos costes económicos, altos costes burocráticos y del vecindario, el proyecto fue abandonado. La reforma integral interior que propongo es la de volver habitable este espacio, que ha sido deteriorado con el paso del tiempo, partiendo de las reformas que fueron abandonadas, intentando aprovechar las modificaciones realizadas e intentando hacer el mínimo impacto posible sobre la estructura. El edificio de nueve torres con sus punxes azuladas se trata de un edifico central de dos plantas con un ala de la planta baja que se extiende a lo largo de la calle, con dos casetas en su exterior y un gran jardín.

La realización del Trabajo de Final de Carrera significa, para cualquier estudiante, la culminación de años de estudio. Su ejecución requiere la aplicación de diferentes conocimientos en diversas áreas, herramientas y habilidades obtenidas a lo largo de todos los cursos de la carrera. He considerado oportuno estructurar el proyecto, como se refleja en el titulo; desglosando la información del edificio en dos puntos diferenciados: el estudio histórico del edificio y su contexto; y el estudio constructivo, mediante la representación gráfica de las distintas naves que conforman el conjunto. El punto del estudio histórico, está compuesto por una identificación del edificio y su emplazamiento; una exposición de la historia, tratando primero la historia industrial de Hospitalet de Llobregat, de la que Can Trinxet es un importante participe; desde el siglo XVIII hasta la actualidad, para después, centrarme en el contexto histórico de la fábrica desde el momento de su construcción. Como segundo punto, he realizado el estudio constructivo del edificio, formado por la representación gráfica mediante planos, de las diferentes naves; clasificados por plantas, fachadas, secciones y detalles. Escogí este edificio, en primera instancia por motivos personales, para conocer mejor la historia de Hospitalet de Llobregat, donde resido desde hace tres años; en este caso, los aspectos de su historia industrial. Fue entonces cuando descubrí todo lo que ha vivido y esconde este edificio; que, a pesar de ser un elemento de gran importancia, para preservar el patrimonio industrial de Hospitalet de Llobregat; ha quedado en el olvido por las instituciones, y se está deteriorando de forma acelerada en los últimos años. Por ello, objetivo de este trabajo era el de realizar un documento, que sirviese como recopilación de información; recogiendo los aspectos tanto históricos como técnicos, de las solo tres naves que aún se conservan del edificio, actualmente en ruinas; antes de que desaparezca tot

L’objectiu d’aquest treball és donar a conèixer una part del patrimoni arquitectònic del municipi de Bigues i Riells; els molins hidràulics de la vall de Riells del Fai. Per entendre la gran importància que aquestes construccions van tenir en la vida i la economia d’aquesta vall durant els segles XVII, XVIII i XIX, el treball fa un passeig per la història, la tipologia i el funcionament d’aquestes construccions, s’endinsa després en els diferents elements de l’arquitectura de l’aigua d’aquesta vall per acabar fent un inventari dels molins que hi podem trobar.A partir d’aquesta visió global dels molins i de la Vall de Riells, es crea una fitxa per cada un dels molins. En aquestes fitxes s’intenta donar una perspectiva arquitectònica i constructiva de cada un d’ells però sense deixar de banda la seva vessant etnològica. Aquestes fitxes serveixen de base per fer una comparativa general i constructiva dels diferents molins per tal de determinar quins punts tenen en comú i si se’n pot establir un patró. Tanca aquest treball un apartat on es fa una reflexió sobre les possibilitats de valoració que tenen aquests molins, ja no individualment, sinó en conjunt i en relació amb el territori on s’ubiquen.

El Molí Mornau (o Molí Estruch) és un molí paperer situat a la riba del Riu Ripoll, afluent del Besòs, al pas pel municipi de Sabadell. Es considera el Molí paperer del segle XVIII més gran de Catalunya i de fet és un dels primers molins paperers que es varen construir a Catalunya. És un exemple paradigmàtic de construcció industrial del segle XVIII, amb l’objectiu exclusiu de fabricar paper. L'immoble pertany actualment a una empresa privada (Inmuebles Industriales de Sabadell), i està tancat i sense ús. El fet d’estar en una ubicació relativament aïllada del nucli urbà de Sabadell i amb un accés no gaire directe, ha fet que l’edificació no permetés plantejar-se una intervenció de rehabilitació a gran escala, al no tenir un projecte clar d’activitat posterior i a causa també de la inversió econòmica que això suposaria. Si que s’han portat a terme actuacions parcials de manteniment per tal d’evitar la degradació de l’edifici i entre els anys 2011 i 2013 es va portar a terme una important actuació d’enderroc de les edificacions no originals (algunes en mol mal estat), per tal de deixar en peu exclusivament el conjunt històric i preservar la seva estabilitat. L’objectiu del present treball és analitzar l’estat actual de l’edificació, portant a terme un estudi de les lesions existents, tant pel que fa a l’envoltant exterior com a l’estructura interior i les divisòries existents. L’estudi de lesions s’ha efectuat englobant sistemes constructius per tal de poder entendre millor l’origen i evolució de les afectacions i això permet fer propostes d’actuació mes coherents.Es planteja de manera prèvia una recerca històrica per conèixer l’origen de l’edifici i la seva evolució fins l’actualitat i posteriorment s’efectua una proposta d’actuació per tal de resoldre les lesions existents efectuant intervencions que siguin respectuoses amb les tipologies constructives existents però que permetin recuperar el edifici per tal de fer-lo funcional.A nivell personal, vaig participar pr, Molí Mornau (or Molí Estruch) is a paper mill located near of the Ripoll River, tributary of the Besós, on the way through the town of Sabadell. It is considered the largest 18th century paper mill in Catalonia and is in fact one of the first paper mills to be built in the region. It is a paradigmatic example of 18th century industrial construction, with the sole purpose of making paper.The property currently belongs to a private company, and is closed and unused. The fact of being in a relatively isolated location of the urban nucleus of Sabadell, and not having a very direct access, meant that the building didn't allow to consider a rehabilitation intervention on a large scale, mainly due to not having a clear project of subsequent activity and also to the economic investment that this would entail. However, partial maintenance actions have been carried out in order to avoid the degradation of the building, and between 2011 and 2013 an important action was carried out to demolish the non-original buildings (some in very poor condition), in order to leave exclusively the historical ensemble and preserve its stability.The aim of the present project is to analyze the current state of the building, studying the existing injuries, both in terms of the external environment and the internal structure and existing partitions. The study of injuries also considers the construction systems in order to better understand the origin and evolution of the effects, and this allows more coherent proposals for action.A historical research is proposed in advance to know the origin of the building and its evolution until the present time and then a proposal of action is carried out in order to solve the existing injuries, exposing interventions that are respectful with the existing construction typologies but allow to recover the building in order to make it functional.On a personal level, I participated professionally in the actions of partial demolition of non-original buildings tha

The road from Pallerols de Rialb to Andorra is a route Jose María Escrivá de Balaguer went through at the end of the Spanish Civil War. As a priest of great importance within the Catholic Church, hundreds of people walk the same path that he traveled to exile in 1937. The main objective of this project is to identify the elements of greatest importance that are found along the way, and to make a study of the location, architecture and current state of conservation to offer an architectural guide that can be used to obtain technical information, when deciding which elements need a more urgent rehabilitation and which elements are most suitable for this rehabilitation.