Del monestir de Sant Hilari al Balneari de Cardó: Arquitectura, paisatge i construcció

De desert de Sant Hilari a Balneari de Cardó. O, el que és el mateix, de la comunitat de carmelites descalços de Catalunya a les famílies Cabestany, Fonoll i Viñas. La Serra de Cardó conté la finca en que es desenvolupa tota la història que explicarem en aquestes pàgines. En aquest context, tornem a l'any 1604, en que un jove frare anomenat Pablo de Cristo, junt al pare Francisco Banda de la Madre de Dios, arriba a la serra, per a que llavors deserta, i comencen la construcció del conjunt monàstic, recloent-se a l'ara anomenada cova del Fundador, i començant per una petita casa amb una petita capella on poder descansar. El motiu d'escollir la Vall de Cardó per a construir-hi el desert és el fet de disposar de totes les característiques que ho fan possible: la inexistència de civilització propera, la gran quantitat de fonts amb un cabal d'aigua exuberant, la morfologia de la vall que permetia construir les ermites del desert de forma aproximadament radial i en contacte visual amb el monestir i el micro clima que convertí a la zona en un bon lloc per a viure-hi. Dos-cents seixanta-un anys després, en gran part gràcies a les característiques que acabem d'esmentar i a la versatilitat que dóna tant l'edifici principal com el desert en si en forma d'espai per a la construcció a més de les ermites, es va fer possible un canvi d'ús en el complex. Les noves modes van arribar, i van desembocar en la seva conversió a balneari. Aquest balneari acabaria sent, en uns anys, un referent de les vacances d'estiueig en tota la península, i funcionaria de meravella fins l'esclat de la guerra civil espanyola. Durant la guerra, el conjunt monàstic patiria un tercer canvi d'ús cap a hospital de sang i refugi republicà. Posteriorment, tot i la situació de la post-guerra, tornaria a donar un impuls a la seva història amb la construcció de noves dependències, fets que van fer que el conjunt acabés dirigint-se a un públic més selecte i funcionés fins als anys 70. El pas dels anys, conjuntamen