Search

Resilient organizations maintain functioning during times of unexpected adversity. Collaboration between organizations may enhance resilience by enabling scarce information, resources and capabilities to be leveraged across partners, although it may also impede rapid and flexible decision-making. We test this logic using the case of 'inter-municipal' collaboration in England, analysing how the first COVID-19 lockdown affected provision of Housing Benefit - a locally-administered social-security entitlement. Using OLS, probit, random-effects GLS and Hausman-Taylor estimations on time-series data from 187 lower-tier councils, we find that collaboration provided a degree of resilience, limiting the decline in accuracy objectives, but making no difference to service speed.

BackgroundFollowing a virtual standstill in the delivery of elective procedures in England, a national block contract between the NHS and the independent sector aimed to help restart surgical care. This study aims to describe subsequent changes in trends in elective care service delivery following implementation of the initial iteration of this contract.MethodsPopulation-based retrospective cohort study, assessing the delivery of all publicly funded and privately funded elective care delivered in England between 1 April 2020 and 31 July 2020 compared with the same period in 2019. Discharge data from the Hospital Episode Statistics and private healthcare data from the Private Health Information Network was stratified by specialty, procedure, length of stay and patient complexity in terms of age and Charlson Comorbidity Index.ResultsCOVID-19 significantly reduced publicly funded elective care activity, though changes were more pronounced in the independent sector (−65.1%) compared with the NHS (−52.7%), whereas reductions in privately funded elective care activity were similar in both independent sector hospitals (−74.2%) and NHS hospitals (−72.9%). Patient complexity increased in the independent sector compared with the previous year, with mixed findings in NHS hospitals. Most specialties, irrespective of sector or funding mechanisms, experienced a reduction in hospital admissions. However, some specialities, including medical oncology, clinical oncology, clinical haematology and cardiology, experienced an increase in publicly-funded elective care activity in the independent sector.ConclusionElective care delivered by the independent sector remained significantly below historic levels, although this overlooks significant variation between regions and specialities. There may be opportunities to learn from regions which achieved more significant increases in publicly funded elective care in independent sector providers as a strategy to address the growing backlog of elective care.

Opioid abuse has become a public health concern among many developed countries, with policymakers searching for strategies to mitigate adverse effects on population health and the wider economy. The United Kingdom has seen dramatic increases in opioid-related mortality following the financial crises in 2008. We examine the impact of spending cuts resulting from government prescribed austerity measures on opioid-related hospitalisations and mortality, thereby expanding on existing evidence suggesting a countercyclical relationship with macroeconomic performance. We take advantage of the variation in spending cuts passed down from central government to local authorities since 2010, with reductions in budgets of up to fifty percent in some areas resulting in the rescaling of vital public services. Longitudinal panel data methods are used to analyse a comprehensive, linked dataset that combines information from spending records, official death registry data and large administrative health care data for 152 local authorities (i.e., unitary authorities and county councils) in England between April 2010 and March 2017. A total of 280,827 people experienced a hospital admission in the English National Health Service because of an opioid overdose and 14,700 people died from opioids across the study period. Local authorities that experienced largest spending cuts also saw largest increases in opioid abuse. Interactions between changes in unemployment and spending items for welfare programmes show evidence about the importance for governments to protect populations from social-risk effects at times of deteriorating macroeconomic performance. Our study carries important lessons for countries aiming to address high rates of opioid abuse, including the United States, Canada and Sweden.

Los esporádicos enfrentamientos hispano-ingleses, entre 1625 y 1630, tuvieron como telón de fondo el gran conflicto europeo que estaba arrasando, sobre todo, el centro y norte de Europa. España e Inglaterra se vieron arrastrados a un conflicto con implicaciones dinásticas y tintes confesionales. Madrid y Londres tuvieron que movilizar más recursos para financiar sus prolongadas campañas militares, lo que condujo a un incremento en los costos de la defensa y a una mayor presión fiscal sobre sus reinos, como sucedió a partir de la década de 1620. Debido a las fuertes demandas de la guerra, las monarquías inglesa y española buscaron potenciales aliados en un contexto europeo cada vez más complejo. España e Inglaterra pudieron superar sus posiciones irreconciliables en la necesidad mutua de entenderse y valorar su neutralidad por encima de otras razones para hacer frente a los obstáculos parlamentarios y a las resistencias políticas y sociales, intentando alcanzar acuerdos o alianzas dinásticas, alejadas de la beligerancia. The Anglo-Spanish War, between 1625 and 1630, was strongly connected to the great European conflict that was devastating, above all, the center and north of Europe. Spain and England were dragged into a conflict with dynastic implications and confessional origins. Madrid and London had to mobilize more resources to finance their large military campaigns which led to an increase in defense costs and a fiscal pressure on their kingdoms, as happened from the 1620s. Due to the strong demands of the war, the English and Spanish monarchies sought for convenient allies in an increasingly complex European context. Spain and England, could overcome their irreconcilable positions in the mutual need to look for the value of neutrality over other reasons to face the parliamentary drawbacks and the political and social resistance, trying to reach agreements or dynastic alliances, far from the war policies. Els esporàdics enfrontaments hispano-anglesos, entre 1625 i 1630, van tenir com a teló de fons el gran conflicte europeu que arrasava, sobretot, el centre i el nord d'Europa. Espanya i Anglaterra es van veure arrossegats a un conflicte amb implicacions dinàstiques i caires confessionals. Madrid i Londres van haver de mobilitzar més recursos per finançar les seves prolongades campanyes militars, la qual cosa va conduir a un increment en els costos de la defensa i a una més gran pressió fiscal sobre els seus regnes, com es va esdevenir a partir de la dècada de 1620. A causa de les fortes demandes de la guerra, les monarquies anglesa i espanyola van buscar potencials aliats en un context europeu cada cop més complex. Espanya i Anglaterra van poder superar les seves posicions irreconciliables en la necessitat mútua d'entendre's i valorar la seva neutralitat per sobre d'altres raons per a fer front als obstacles parlamentaris i a les resistències polítiques i socials, intentant arribar a acords o a aliances dinàstiques, allunyades de la bel· ligerància.

En la història anglesa, el segle xvi és el segle dels Tudor, una dinastia que assolia corona després d’una llarga guerra civil i que mantindria el poder només durant tres generacions (d’avis a néts), però que marcaria profundament la història del seu país i d’Europa. Enric VII (l’iniciador de la dinastia Tudor) va voler unir el seu projecte dinàstic a una de les cases reials més poderoses del seu temps: els Trastàmara hispans. Projecte que continuaria en el seus fi lls Artur primer i Enric VIII després, el qual fi nalment acabaria trencant-lo. Però fou reprès per la seva fi lla Maria, unint de nou les cases dels Tudor i dels Habsburg hispans. Aquest projecte d’unió tenia unes connotacions polítiques, econòmiques i religioses que no es poden ignorar i que, si s’haguessin confi rmat, haurien marcat una línia ben diferent en la història europea.

No final do século IX, as ações tomadas pelo rei Alfred, o Grande, foram decisivas para a sobrevivência da Inglaterra anglo-saxônica contra os vikings. Seu resgate cultural iria mudar a sociedade anglo-saxônica, reforçando as defesas do reino, a política e possibilitar a unificação da Inglaterra em meados do século X sob o governo do rei Athelstan. Entretanto, a razão principal para este resgate não era cultural, mas espiritual. Para esta tarefa, inspirado por obras como a Historia Ecclesiastica de Beda, um mito de origem foi forjado. Um mito que dizia que os anglo-saxões eram os herdeiros espirituais dos hebreus do Velho Testamento. E seus reis seriam descendentes de uma linhagem sagrada de um misterioso quarto filho de Noé. Neste artigo iremos analisar os elementos desse mito, como se deu sua construção e sua importância para o período alfrediano. In the end of 9th century, the actions taken by King Alfred the Great were decisive for the survival of the Anglo-Saxon England against the Vikings. His cultural revival would change the Anglo-Saxon society, reinforcing the defenses of the kingdom, the politics and enable the unification of England in the mid-10th century under king Athelstan's reign. However, the main reason behind this revival was not cultural but a spiritual. For this task, inspired by the works like Bede's Historia Ecclesiastica, a myth of origins was forged. A myth that said the Anglo-Saxons were the spiritual heirs of the Hebrews of Old Testament. And their kings would be descendent of a holy lineage of a mysterious forth son of Noah. In this article we will analyze the elements of this myth, how was its construction and its importance for the Alfredian period.

[spa] La presente tesis doctoral muestra evidencias claras de que la variabilidad climática y la energía fueron factores relevantes en la Revolución Agrícola, así como en el mercado de trabajo y la economía inglesa en general del siglo XVII.

Des del segle IX al segle XI, els víkings van atacar constantment àrees com Anglaterra, Irlanda i Normandia. Durant les primeres fases dels assentaments, el campament víking (anomenat longphort en els annals irlandesos) apareix com un model d’estructura des del qual controlar el territori adjacent a rius i costes. Algunes d’aquestes estructures van evolucionar i es van tornar centres comercials i militars. En alguns casos, es van convertir en centres urbans i van ser el germen de ciutats com Dublín. Aquests campaments són fonamentals per a entendre el desenvolupament d’una fase de ràtzies a una d’assentament. No obstant això, aquests campaments no s’han trobat en altres regions menys estudiades de la diàspora vikinga, com és el cas de Galícia. Galícia va rebre atacs víkings durant tota l’Era vikinga i també va ser poblada per víkings, encara que a molta menys escala que a altres parts de la diàspora. En aquest article, presentaré les similituds dels campaments víkings d’Anglaterra i Irlanda i avaluaré quin tipus d’estructura es podria trobar a Galícia. From the ninth to the eleventh century, Vikings famously raided areas like England, Ireland and Normandy and started to settle there. In its early phases of activity, the Viking camp, called longhort in Irish annals, appeared and was used as an initial structure from which to control areas adjacent to navigable rivers or to the coast. These structures sometimes evolved into centres of trade and military activity, and in some cases, they became urban centres. However important they are to understanding the progression from raiding to settlement in the Viking diaspora, these camps have not been found in less-studied regions that underwent a long period of Viking contact. That is the case of Galicia, a frequent raiding destination and, as argued in this paper, one that also witnessed the medium- and long-term presence of Vikings, although possibly in much lower numbers than in other areas of the diaspora. In this article, I will present the commonalities of Viking camps in England and Ireland and will assess whether that type of structure should be expected in Galicia.

Quan es parla de videoclip, es parla d'una de les produccions que millor ha sobreviscut a les transformacions que ha patit el sector audiovisual amb l'arribada d'internet, així com d'un format que no té unes característiques formals i estètiques estandarditzades. A partir d'aquestes premisses, i d'una voluntat de recerca, aquest estudi busca intentar trobar patrons des del punt de vista de l'estètica visual i la narrativa, en videoclips de rock independent d'origen britànic. Cuando se habla de videoclip, se habla de una de las producciones que mejor ha sobrevivido a las transformaciones que ha sufrido el sector audiovisual con la llegada de internet, así como de un formato que no tiene unas características formales y estéticas estandarizadas. A partir de estas premisas, y de una voluntad de investigación, este estudio busca intentar encontrar patrones desde el punto de vista de la estética visual y la narrativa, en videoclips de rock independiente de origen británico. When we talk about music video, we talk about one of the productions that has survived better to the transformations that the audiovisual sector has suffered with the arrival of the internet, and as a format that does not have standardized formal and aesthetic characteristics. Based on these premises, and a desire to research, this study try to find patterns from the point of view of visual aesthetics and narrative, in British indie rock music videos.

[cat] Els exiliats catalans de la primera meitat del segle XIX formularen diversos projectes polítics i culturals per integrar la identitat catalana en el procés de construcció de la nació liberal espanyola. Els catalans participaren plenament en el debat de com havia de ser l'Estat-Nació del segle XIX i quin era el lloc que havien d'ocupar les identitats regionals i municipals. Des de França els liberals catalans proposaren òrgans polítics revolucionaris de caràcter regional o territorial que no eren reconeguts pel conjunt dels liberals espanyols exiliats, mentre des d'Anglaterra proposaren que la nació liberal reconegués la diversitat lingüística i històrica d'Espanya a través de la traducció de la Bíblia al català i a l'eusquera, i la publicació d'una història nacional d'Espanya més provincial i menys castellana-cèntrica. La història, la llengua i la representativitat dels cossos territorials foren els eixos sobre els que es volia construir un Estat-Nació menys centralista i més tendent cap a opcions federals. Aquella primera meitat del segle XIX proliferaren a França i Anglaterra diverses alternatives polítiques i socials que posaven en qüestió la tendència centralitzadora i uniformitzadora dels règims liberals., [eng]􏰉􏰊􏰋 The catalan exiles of the first half of the 19th century formulated variouspolitica and cultural projects􏰔 􏰕􏰔􏰗􏰟to integrate the Catalan identity in the process of construction of the Spanish liberal nation. The Catalans participated fully in the debate on how the nation-state was to be of the nineteenth century and what was the place that had to occupy the regional and municipal identities. From France, the liberals of Catalonia proposed revolutionary political bodies of a regional or territorial nature that were not recognized by all the exiled Spanish liberals, while from England they proposed that the liberal nation recognize the linguistic and historical diversity of Spain through the translation from the Bible to Catalan and to the Basque language, and the publication of a national history of Spain, more provincial and less Castilian-centric. The history, language and representativeness of the territorial bodies were the axes on which a nation-state, less centralist, and more inclined towards federal options was wanted. That first half of the and England several political and social alternatives that called into question the centralizing and uniformizing tendency of liberal regimes.

BACKGROUND: Country differences in resource use and costs of Alzheimer's disease (AD) may be driven by differences in health care systems and resource availability. OBJECTIVE: To compare country resource utilization drivers of societal costs for AD dementia over 18 months. METHODS: GERAS is an observational study in France (n = 419), Germany (n = 550), and the UK (n = 526). Resource use of AD patients and caregivers contributing to >1% of total societal costs (year 2010) was assessed for country differences, adjusting for participant characteristics. RESULTS: Mean 18-month societal costs per patient were France ¿33,339, Germany ¿38,197, and UK ¿37,899 (£32,501). Caregiver time spent on basic and instrumental activities of daily living (ADL) contributed the most to societal costs (54% France, 64% Germany, 65% UK). Caregivers in France spent less time on ADL than UK caregivers and missed fewer work days than in other countries. Compared with other countries, patients in France used more community care services overall and were more likely to use home aid. Patients in Germany were least likely to use temporary accommodation or to be institutionalized at 18 months. UK caregivers spent the most time on instrumental ADL, UK patients used fewest outpatient resources, and UK patients/caregivers were most likely to receive financial support. CONCLUSION: Caregiver time on ADL contributed the most to societal costs and differed across countries, possibly due to use of community care services and institutionalization. Other resources had different patterns of use across countries, reflecting country-specific health and social care systems.

Cuando es el privado el que ejecuta el Planeamiento, surge la cuestión de los límites de las prestaciones que la Administración Pública puede exigir: ¿qué infraestructuras, viviendas sociales y equipamientos públicos han de asumir los agentes de mercado (propietarios del suelo y promotoras inmobiliarias)? Más allá de la mera financiación de esta infraestructura, se plantea además la cuestión de si la Administración Pública tiene o no derecho a parte o toda la plusvalía urbanística. En el Reino Unido, los Países Bajos y España es éste un tema actual, polémico y objeto de continuas modificaciones legales y de líneas políticas. El presente artículo presenta datos sobre cómo ha cristalizado el reparto de los costes y de la plusvalía urbanística en la práctica de reestructuración urbana en estos tres países. Además, plantea posibles vías de investigación que ayudarían a mejorar el conocimiento acerca de la repercusión de la legislación y las políticas sobre la práctica urbanística. In those cases in which private parties develop urban sites a question arises: how far can go public bodies in asking them to contribute to public goals? Which public infrastructure – infrastructure provision, public roads and space, public facilities and buildings, affordable and social housing – should property developers and landowners pay? Another question arises too: can public bodies also ask part of the economic rent that accrues from rezoning the land? This goes further than only requiring contributions for public infrastructure. This is an alive and polemic topic in the UK, the Netherlands and Spain, and the subject of many recent changes in legislation and policy. This article presents empirical evidence of how in practice public and private actors in urban regeneration pay the costs of public infrastructure and profit from the economic rent. Further, it proposes future research lines that could help understand the consequences of planning law and policies on the urban development practice. Quan és el privat el que executa el Planejament, sorgeix la qüestió dels límits de les prestacions que l’Administració Pública pot exigir: quines infraestructures, habitatges socials i equipaments públics han d’assumir els agents de mercat (propietaris de sòl i promotors immobiliaris)? Més enllà del finançament d’aquesta infraestructura, es planteja a més la qüestió de si l’Administració Pública té o no dret a una part o a tota la plusvàlua urbanística. En el Regne Unit, els Països Baixos i Espanya aquest és un tema actual, polèmic i objecte de contínues modificacions legals i de línies polítiques. El present article presenta dades sobre com ha cristal·litzat el repartiment dels costs i de la plusvàlua urbanística en la pràctica de reestructuració urbana d’aquests tres països. A més, planteja possibles vies d’investigació que ajudarien a millorar el coneixement sobre la repercussió de la legislació i les polítiques sobre la pràctica urbanística.

La irrupción del ferrocarril como sistema de transporte motorizado incentivó el desarrollo territorial de los países más industrializados. En el presente artículo se cuantifican los cambios en la accesibilidad territorial ferroviaria, con la finalidad de obtener nuevos instrumentos que permitan entender la evolución demográfica. El ámbito de estudio es Inglaterra y Gales en el período 1871-1931. Para ello, se parte de bases cartográficas exhaustivas digitalizadas en SIG de cada década que incluyen estaciones, líneas férreas y unidades administrativas con datos de los diferentes censos. La modelización se realiza mediante instrumentos de análisis de redes, obteniendo los Índices de Accesibilidad Generalizada y Puntual para cada decenio. Estos resultados son descritos de forma analítica y contrastados estadísticamente con la evolución de población de cada unidad territorial asociada, mostrando así la interrelación entre ferrocarril y territorio. The introduction of the railway network as a motorized transport system encouraged the territorial development of industrialized countries. This article tries to quantify the specified changes in the territorial accessibility and the effects on the population distribution. The study is focused on the territorial area of England and Wales between 1871 and 1931. To carry out this research, we used cartographic bases of each decade in GIS including stations, railway lines and the administrative areas with information about different census. The modelling is based on network analysis tools, obtaining the Index of General and Punctual Accessibility for each decade. These results are described analytically and contrasted with the evolution of the population in each territorial area, showing the effects of the railway network on the territory studied. La irrupció del ferrocarril com a sistema de transport motoritzat va incentivar el desenvolupament territorial dels països més industrialitzats. En el present article es quantifiquen els canvis en l'accessibilitat territorial ferroviària, amb la finalitat d'obtenir nous instruments que permetin entendre l'evolució demogràfica. L'àmbit d'estudi és Anglaterra i Gal·les en el període 1871-1931. Per a això, es parteix de bases cartogràfiques exhaustives digitalitzades en SIG de cada dècada que inclouen estacions, línies fèrries i unitats administratives amb dades dels diferents censos. La modelització es realitza mitjançant instruments d'anàlisis de xarxes, obtenint els Índexs d'Accessibilitat Generalitzada i Puntual per a cada decenni. Aquests resultats són descrits de forma analítica i contrastats estadísticament amb l'evolució de població de cada unitat territorial associada, mostrant així la interrelació entre ferrocarril i territori.

La irrupción del ferrocarril como sistema de transporte motorizado incentivó el desarrollo territorial de los países más industrializados. En el presente artículo se cuantifican los cambios en la accesibilidad territorial ferroviaria, con la finalidad de obtener nuevos instrumentos que permitan entender la evolución demográfica. El ámbito de estudio es Inglaterra y Gales en el período 1871-1931. Para ello, se parte de bases cartográficas exhaustivas digitalizadas en SIG de cada década que incluyen estaciones, líneas férreas y unidades administrativas con datos de los diferentes censos. La modelización se realiza mediante instrumentos de análisis de redes, obteniendo los Índices de Accesibilidad Generalizada y Puntual para cada decenio. Estos resultados son descritos de forma analítica y contrastados estadísticamente con la evolución de población de cada unidad territorial asociada, mostrando así la interrelación entre ferrocarril y territorio. The introduction of the railway network as a motorized transport system encouraged the territorial development of industrialized countries. This article tries to quantify the specified changes in the territorial accessibility and the effects on the population distribution. The study is focused on the territorial area of England and Wales between 1871 and 1931. To carry out this research, we used cartographic bases of each decade in GIS including stations, railway lines and the administrative areas with information about different census. The modelling is based on network analysis tools, obtaining the Index of General and Punctual Accessibility for each decade. These results are described analytically and contrasted with the evolution of the population in each territorial area, showing the effects of the railway network on the territory studied. La irrupció del ferrocarril com a sistema de transport motoritzat va incentivar el desenvolupament territorial dels països més industrialitzats. En el present article es quantifiquen els canvis en l'accessibilitat territorial ferroviària, amb la finalitat d'obtenir nous instruments que permetin entendre l'evolució demogràfica. L'àmbit d'estudi és Anglaterra i Gal·les en el període 1871-1931. Per a això, es parteix de bases cartogràfiques exhaustives digitalitzades en SIG de cada dècada que inclouen estacions, línies fèrries i unitats administratives amb dades dels diferents censos. La modelització es realitza mitjançant instruments d'anàlisis de xarxes, obtenint els Índexs d'Accessibilitat Generalitzada i Puntual per a cada decenni. Aquests resultats són descrits de forma analítica i contrastats estadísticament amb l'evolució de població de cada unitat territorial associada, mostrant així la interrelació entre ferrocarril i territori.

IMPORTANCE: Patterns of body size and body composition associated with genetic obesity susceptibility inform the mechanisms that increase obesity risk. OBJECTIVE: To test associations between genetic obesity susceptibility, represented by a combined obesity risk-allele score, and body size or body composition at birth to age 5 years. DESIGN, SETTING, AND PARTICIPANTS: A total of 3031 children from 4 birth cohort studies in England, France, and Spain were included in a meta-analysis. EXPOSURES: A combined obesity risk-allele score was calculated from genotypes at 16 variants identified by genome-wide association studies of adult body mass index (BMI). MAIN OUTCOMES AND MEASURES: Outcomes were age- and sex-adjusted SD scores (SDS) for weight, length/height, BMI, fat mass, lean mass, and percentage of body fat at birth as well as at ages 1, 2 to 3, and 4 to 5 years. RESULTS: The obesity risk-allele score was not associated with infant size at birth; at age 1 year it was positively associated with weight (β [SE], 0.020 [0.008] SDS per allele; P = .009) and length (β [SE], 0.020 [0.008] SDS per allele; P = .01), but not with BMI (β [SE], 0.013 [0.008] SDS per allele; P = .11). At age 2 to 3 years these associations were stronger (weight: β [SE], 0.033 [0.008] SDS per allele; P .15 at all ages). CONCLUSIONS AND RELEVANCE: Genetic obesity susceptibility appears to promote a normally partitioned increase in early postnatal, but not prenatal, growth. These findings suggest that symmetrical rapid growth may identify infants with high life-long susceptibility for obesity.

Treballs Finals de Grau en Història, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Eduardo Escartín Sánchez, En mayo de 1702 la reina de Inglaterra, Ana Estuardo, declaró la guerra a Francia y a España y lo mismo hicieron los Estados Generales de las Provincias Unidas y Leopoldo I, emperador del Sacro Imperio Romano Germánico. La guerra era previsible después de que Luís XIV, rey de Francia, aceptara el testamento de Carlos II, rey de la Monarquía Hispánica que había fallecido sin descendencia y que otorgaba el trono español a su nieto, el duque de Anjou. Aunque los tres aliados eran unánimes en la declaración de la guerra, sus motivos eran distintos. El objetivo de este trabajo es estudiar y analizar, a partir de la bibliografía existente, la participación de Inglaterra en esta guerra, partiendo de los antecedentes y tratando de encontrar las causas y los motivos que impulsaron a la monarquía inglesa a intervenir en la contienda para después abandonarla.

En este artículo se presentan las investigaciones realizadas en los últimos quince años (1995-2010) en Gran Bretaña en relación a la documentación de grabados rupestres. En este periodo se ha pasado del registro en dos a tres dimensiones. Las técnicas 3D experimentadas se engloban en dos grandes apartados, la fotogrametría y el escán de láser. Se describen y comentan proyectos realizados por varias universidades inglesas y por English Heritage.

Màster Oficial d'Història Econòmica, Facultat d'Economia i Empresa, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Inaki Iriarte, This document states that during the period from 1645 to 1715, which coincides with the Maunder minimum, the Agrarian Revolution in England sped up. In order to confirm this fact, different transmission channels are presented: first, the LPNI (Land Natural Productivity Index), a new concept included in the Total Factor Productivity (TFP). Second, the changes in the labor-energy offer, which measures much better the impacts on the labor force, and third the energy market. The performance of these factors would at first force the use of ingenuity in the agrarian sector and then pave the way for productivity development, innovating and introducing improvements. (This second stage would occur between 1700-15 and 1750). These innovations and improvements can be measured through what I call the Land Production Social Index (LPSI), second component in the PTF and one of the bases of the future industrial transformation. This preliminary research paper also shows the need to consider an alternative approach (the energetic approach) which could be integrated in economic history, thus going from a merchandise-approach to an energy-approach.

The article deals about some foodstuffs which are peculiar of the Mediterranean area: nuts (almonds, hazelnuts, chestnuts, walnuts, pine-nuts) and dried fruits (figs, raisins, dates). Hazelnuts, almonds and pine-nuts were basic goods of exportation from Catalonia, Valencia and Majorca both to the East and to Flanders, while raisins and figs were exported specially to Italy and to England and Flanders. Walnuts and chestnuts had a shorter diffusion. Dates, produced in Elx, were also imported from Maghreb and often re-exported. While almonds could be found in the three countries, hazelnuts and pine-nuts were a Catalan product. Figs were dried in the three territories, though Valencia and Majorca produced a little more quantity. Raisins were a valencian speciality. The article is ilustrated with twenty-seven tables that demonstrate the trade of all these products, merchants, contracts, weights and measures.L'article tracta d'uns productes de l'alimentació propis de l'àrea Mediterrània, com ho son la fruita seca (ametlles, avellanes, castanyes, nous i pinyons) i la finita assecada (figues, panses, dàtils). Avellanes, ametlles i pinyons eren productes basics d'exportació de Catalunya, Valencia i Mallorca, tant cap a Orient com cap a Flandes, mentre que panses i figues eren exportades especialment cap a Itàlia i cap a Anglaterra i Flandes. Les nous i les castanyes tenien una difusió mes limitada. Els dàtils, produïts a Elx, eren també importats del Magreb i reexportats després. Mentre que les ametlles es trobaven a tots tres territoris, les avellanes i els pinyons eren una producció catalana. Les figues s'assecaven també a tots tres territoris, però amb predomini del País Valencia i Mallorca i les panses eren una especialitat valenciana. L'article es completa amb vint-i-set quadres en els quals hi és detallat el comerç d'aquests productes. S'indiquen també els noms dels comerciants, la seva nacionalitat, el tipus de contracte comercial, pesos i mesures, etc.

This paper investigates the prevalence of incapacity in performing daily activities and the associations between household composition and availability of family members and receipt of care among older adults with functioning problems in Spain, England and the United States of America (USA). We examine how living arrangements, marital status, child availability, limitations in functioning ability, age and gender affect the probability of receiving formal care and informal care from household members and from others in three countries with different family structures, living arrangements and policies supporting care of the incapacitated. Data sources include the 2006 Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe for Spain, the third wave of the English Longitudinal Study of Ageing (2006), and the eighth wave of the USA Health and Retirement Study (2006). Logistic and multinomial logistic regressions are used to estimate the probability of receiving care and the sources of care among persons age 50 and older. The percentage of people with functional limitations receiving care is higher in Spain. More care comes from outside the household in the USA and England than in Spain. The use of formal care among the incapacitated is lowest in the USA and highest in Spain.

Estudi realitzat a partir d’una estada a l’Institut Desenvolupat a School of Comparative American Studies adscrit a la University of Warwick, Regne Unit, entre 2011 i 2012. Aquest projecte analitza en primer lloc la mobilització popular del primer liberalisme i la formació de les primeres organitzacions polítiques liberals que es constituïren a partir de les societats secretes i es propagaren a través dels principals centres de sociabilitat liberal: les societats patriòtiques. En segon lloc mitjançant l’estudi de la mobilitat dels liberals entre l’Espanya metropolitana i el virregnat de Nueva Espanya demostra com es dibuixà un nou model polític basat en el federalisme. El tercer aspecte d’anàlisi és com els exiliats catalans a Anglaterra reberen el suport de la Foreign Bible Society perquè havia mantingut contactes des dels primers anys vint amb l’alt clergat espanyol. El darrer aspecte de la recerca abasta l’estudi de l’espai urbà en relació amb les pràctiques polítiques dels ciutadans a partir de l’anàlisi de la formació i ampliació de les places de la ciutat de Barcelona durant la primera meitat del segle XIX. Report for the scientific sojourn carried out at the l’Institut Desenvolupat a School of Comparative American Studies adscrit a la University of Warwick, United Kingdom, from 2011 to 2012.This project analyses first popular mobilization of first liberalism and formation the early liberal political organizations that were constituted from secret societies and propagated through the main centres of sociability liberal patriotic societies. Secondly, by studying the mobility of liberals between metropolitan Spain and the Viceroyalty of New Spain was drawn the circulation of a new political model based on federalism. The third aspect is to analyse how the Catalan exiles in England received the suport of the Foreign Bible Society because it had been in contact since the early twenties to the high clergy Spanish. The last aspect of the research includes the study of urban space in relation to the political practices of citizens from the analysis of the formation and expansion of the squares of the city of Barcelona in the first half of the nineteenth century.

El gravat que apareix a la portada original de Leviatan o La matèria, forma i poder d’un estat eclesiàstic i civil de Thomas Hobbes és ple de detalls simbòlics que representen la doctrina de l’autor. L’anàlisi de la imatge ens aboca a la teoria de Hobbes, on l’Estat vindria a ser un contracte entre una multitud i una persona autoritzada per exercir el poder, que utilitzaria uns mitjans amb l’objectiu de garantir la defensa del territori i la pau., The engraving on the original title page of Thomas Hobbes’s Leviathan, or The Material, Form and Power of an Ecclesiastical and Civil State, is full of symbolic details that depict the author’s doctrine. If we analyse the image, it expresses Hobbes’s theory to us, whereby the State amounts to a contract between a multitude and a person authorised to exercise power via the use of various means with the aim of guaranteeing peace and the defence of the territory.

En la història anglesa, el segle XVI és el segle dels Tudor, una dinastia que assolia corona després d’una llarga guerra civil i que mantindria el poder només durant tres generacions (d’avis a néts), però que marcaria profundament la història del seu país i d’Europa. Enric VII (l’iniciador de la dinastia Tudor) va voler unir el seu projecte dinàstic a una de les cases reials més poderoses del seu temps: els Trastàmara hispans. Projecte que continuaria en el seus fi lls Artur primer i Enric VIII després, el qual fi nalment acabaria trencant-lo. Però fou reprès per la seva fi lla Maria, unint de nou les cases dels Tudor i dels Habsburg hispans. Aquest projecte d’unió tenia unes connotacions polítiques, econòmiques i religioses que no es poden ignorar i que, si s’haguessin confi rmat, haurien marcat una línia ben diferent en la història europea. In English history, the sixteenth century is that of the Tudors, a dinasty which was enthroned after a long civil war and remained in power for only three gen erations (from granfathers to granchildren), leaving nonetheless a profound mark in the history of its country and in that of Europe. Henri VII, the founder of the dinasty, sought to link his own dinastic project to one of the most pow erful royal houses of his times, the Spanish Trastamaras. His sons Arthur and Henry VIII were to pursue this project, but the later ended up by breaking it. Still, his daughter Mary was to resume it and the Tudor and Habsburg hous es became related. Th is project of dinastic union had major politic, economic and religious implications, which can not be ignored, for had they reached fruition, they would have changed the developments of European history.

En este artículo, Black se plantea una nueva visión del papel de la monarquía inglesa para acabar con la idea de la excepcionalidad británica basada en una monarquía parlamentaria como hilo conductor de la historia inglesa. Este estudio se focaliza en el siglo XVIII, sobre el que hay pocas investigaciones destinadas a conocer el papel de la monarquía británica. El autor compara la situación inglesa con la circunstancia política que se vivía en el ámbito europeo y mundial del momento, destacando en todo momento los cambios y las supervivencias de determinados sistemas políticos, como la república, la monarquía o ciertas casas dinásticas. También nos habla de los últimos estudios sobre la corte y los gobiernos, como un punto de reflexión sobre la importancia de la monarquía, así como también de la trascendencia de la realeza en la cultura pública, en la vida política y en el lenguaje político de la Inglaterra del siglo XVIII., En aquest article, Black es planteja una nova visió del paper de la monarquia anglesa per acabar amb la idea d’excepcionalitat britànica basada en una monarquia parlamentària com a fil conductor de la història anglesa. Aquest estudi es focalitza en el segle XVIII, sobre el qual hi ha poques investigacions destinades a conèixer el paper de la monarquia britànica. L’autor compara la situació anglesa amb la circumstància política que es vivia en l’àmbit europeu i mundial del moment, tot destacant-ne els canvis i les supervivències de determinats sistemes polítics, com ara la república, la monarquia o certes cases dinàstiques. També ens parla dels darrers estudis sobre la cort i els governs, com un punt de reflexió sobre la importància de la monarquia, així com també de la transcendència de la reialesa en la cultura pública, en la vida política i en el llenguatge polític de l’Anglaterra del segle XVIII., In this article, a new vision of the role of the English monarchy is suggested by Black to finish with the idea of British excepcionality based on a parliamentary monarchy as a conducting thread of the English history. This study is focused in the 18th century, around which there is few research destined to know the role of British monarchy. The author compares the English situation with the political situation that was lived in Europe and its world area in that moment, highlighting the changes and the survivals of specific political systems, as republics or monarchies. He also talks about the last studies about the court and the governments, as a point of reflection on the importance of the monarchy, as well as the transcendence of the royalty in the public culture, in the political life and in the political language of the 18th century England.

Como su título indica, este artículo es una síntesis histórica de la Inglaterra de los Tudor, analizada desde una perspectiva política. Com el seu títol indica, aquest article és una síntesi històrica de l'Anglaterra dels Tudor, analitzada des d'una perspectiva política. This article intends to be a synthesis of Tudor England's main events.

Menció de ed. precedeix al trad. Colofó Sign.: S6, A-Z8, Aa-Ff8, Gg3, S4 Portadella

Petició d'abandó de la defensa d'Anglaterra en els seus articles i dedicació a l'atac del comunisme. Signa la carta "El cocodrilo"

Durante la última década, la historiografía anglosajona ha prestado una mayor atención a los acontecimientos vividos a partir de 1660. El dinamismo de los historiadores de los últimos Estuardo ha conseguido orientar la investigación hacia nuevos ámbitos, lo cual ha posibilitado, según Tim Harris, una reconceptualización de este períodd