Una dinastia Tudor-Habsburg a l’Anglaterra del segle XVI

En la història anglesa, el segle XVI és el segle dels Tudor, una dinastia que assolia corona després d’una llarga guerra civil i que mantindria el poder només durant tres generacions (d’avis a néts), però que marcaria profundament la història del seu país i d’Europa. Enric VII (l’iniciador de la dinastia Tudor) va voler unir el seu projecte dinàstic a una de les cases reials més poderoses del seu temps: els Trastàmara hispans. Projecte que continuaria en el seus fi lls Artur primer i Enric VIII després, el qual fi nalment acabaria trencant-lo. Però fou reprès per la seva fi lla Maria, unint de nou les cases dels Tudor i dels Habsburg hispans. Aquest projecte d’unió tenia unes connotacions polítiques, econòmiques i religioses que no es poden ignorar i que, si s’haguessin confi rmat, haurien marcat una línia ben diferent en la història europea. In English history, the sixteenth century is that of the Tudors, a dinasty which was enthroned after a long civil war and remained in power for only three gen erations (from granfathers to granchildren), leaving nonetheless a profound mark in the history of its country and in that of Europe. Henri VII, the founder of the dinasty, sought to link his own dinastic project to one of the most pow erful royal houses of his times, the Spanish Trastamaras. His sons Arthur and Henry VIII were to pursue this project, but the later ended up by breaking it. Still, his daughter Mary was to resume it and the Tudor and Habsburg hous es became related. Th is project of dinastic union had major politic, economic and religious implications, which can not be ignored, for had they reached fruition, they would have changed the developments of European history.