Search

Compartint Taula és un projecte de ciutat que genera connexions urbanes a partir del menjar, des del conreu de proximitat fins al vincle social que es crea en els àpats. Amb una doble mirada, tècnica i social, el projecte es materialitza en la rehabilitació de l’edifici de l’antic mercat municipal de Montcada i Reixac. Aquest projecte redefineix la cultura alimentària, transformant-la en una experiència contemporània que satisfà les necessitats actuals dins d’un sistema comercial obsolet. Es repensa el concepte de "Taula" tal i com el coneixem, i esdevé l'element central de múltiples tipologies de programa: des de l'hort fins al mercat, passant per la cuina, les aules d'aprenentatge i els espais d'intercanvi de coneixements. Es planteja la creació d'una àgora, un motor d’intercanvi cultural i social que revitalitzi la ciutat. Aquest espai vol ser un punt de referència on diferents agents propers convergiran per generar una ciutat viscuda i plena de noves possibilitats. El centre comunitari de cuina i alimentació es concep com un teixit social, un lloc de trobada on cada interacció enriqueix les experiències i genera noves narratives col·lectives. Regenerant locals desocupats i abraçant la diversitat de les interaccions comercials, promovem una economia compartida i sostenible. Implementem pràctiques de corresponsabilitat i una infraestructura alimentària que connecta barris, fomenta relacions i reforça vincles comunitaris. L’alimentació esdevé el catalitzador de noves comunitats, creant una xarxa de nodes de consum, producció i venda. Aquest manifest és una declaració política i social que crida a l’acció, per construir un futur més viscut, inclusiu i sostenible per a tothom. "Compartint Taula" és un projecte que transcendeix la rehabilitació arquitectònica per convertir-se en un moviment que reconfigura les estructures urbanes i socials a través de l’alimentació., “Compartint Taula” es un proyecto de ciudad que genera conexiones urbanas a partir de la comida, desde el cultivo de proximidad hasta el vínculo social que se crea en las comidas. Con una doble mirada, técnica y social, el proyecto se materializa en la rehabilitación del edificio del antiguo mercado municipal de Montcada i Reixac. Este proyecto redefine la cultura alimentaria, transformándola en una experiencia contemporánea que satisface las necesidades actuales dentro de un sistema comercial obsoleto. Se repiensa el concepto de "Mesa" tal y como lo conocemos, y acontece el elemento central de múltiples tipologías de programa: desde el huerto hasta el mercado, pasando por la cocina, las aulas de aprendizaje y los espacios de intercambio de conocimientos. Se plantea la creación de una ágora, un motor de intercambio cultural y social que revitalice la ciudad. Este espacio quiere ser un punto de referencia donde agentes cercanos convergerán para generar una ciudad vivida y llena de nuevas posibilidades. El centro comunitario de cocina y alimentación se concibe como un tejido social, un lugar de encuentro donde cada interacción enriquece las experiencias y genera nuevas narrativas colectivas. Regenerando locales desocupados y abrazando la diversidad de las interacciones comerciales, promovemos una economía compartida y sostenible. Implementamos prácticas de corresponsabilidad y una infraestructura alimentaria que conecta barrios, fomenta relaciones y refuerza vínculos comunitarios. La alimentación acontece el catalizador de nuevas comunidades, creando una red de nodos de consumo, producción y venta. Este manifesto es una declaración política y social que llamamiento a la acción, para construir un futuro más vivido, inclusivo y sostenible para todo el mundo. "Compartiendo Mesa" es un proyecto que transciende la rehabilitación arquitectónica para convertirse en un movimiento que reconfigura las estructuras urbanas y sociales a través de la alimentación., “Compartint Taula” is a city project that generates urban connections based on food, from proximity to the social links created on meals. With a double approach, technical and social, the project is materialised in the refurbishment of the building of the old municipal market of Montcada i Reixac. This project redefines food culture, transforming it into a contemporary experience that meets current needs within an obsolete commercial system. It rethinks the concept of the "Table" as we know it, and becomes the central element of multiple types of programme: from the vegetable garden to the market, passing through the kitchen, the learning classrooms and the spaces for the exchange of knowledge. The idea is to create an agora, an engine of cultural and social exchange that will revitalise the city. This space aims to be a point of reference where agents such as farmers, schools and neighbourhood communities or associations will converge to generate a visible city full of new possibilities. The community food and cooking centre is conceived as a social fabric, a meeting place where every interaction enriches experiences and generates new collective narratives. By regenerating unoccupied premises and embracing the diversity of commercial interactions, we promote a shared and sustainable economy. We are implementing co-responsibility practices and a food infrastructure that connects neighbourhoods, fosters relationships and strengthens community ties. Food is the catalyst for new communities, creating a network of consumption, production and sales nodes. This manifesto is a political and social statement that calls for action to build a more visible, inclusive and sustainable future for all. "Compartint Taula" is a project that transcends architectural rehabilitation to become a movement that reconfigures urban and social structures through food.

El present projecte de final de master s’emplaça al municipi de Malgrat de Mar a on, juntament amb la resta de poblacions del Maresme, l’agricultura hi té un paper rellevant en quan al desenvolupament econòmic i l’organització territorial. El delta de la Tordera és una de les àrees més rellevants a nivell hortícola de Catalunya, gràcies a les seves característiques de zona deltaica i la qualitat del freàtic. El conjunt de cooperatives i productors s’agrupa sota l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. En analitzar l’impacte ambiental del sector alimentari ens adonem del seu pes en relació a d’altres sectors econòmics. Només la fase de producció ja representa un 14% de les emissions de CO2,eq a escala nacional. Actualment la complexitat del sistema alimentari va en augment a causa, entre d’altres aspectes, de la seva desvinculació amb el territori i la gran quantitat d’agents que hi intervenen. Això s’acaba traduint en l’augment de les emissions de CO2eq associades a les diferents parts del procés, destacant-ne notablement l’etapa del transport. La reducció de la distància entre el lloc de producció i consum és un punt clau per assolir un model alimentari més sostenible, també en l'àmbit social i cultural. Així doncs, amb la nostra actuació, proposem revaloritzar les diferents parts del sistema alimentari de manera local a través de la vinculació entre consumidors i productors. Incidim en l’àmbit educatiu a partir de la creació d’un equipament segregat que doni suport a les activitats docents vinculades amb l’alimentació. D’aquesta manera es vol vincular l’àrea productiva de Malgrat de Mar amb el consum dels menjadors escolars i en conseqüència, amb els hàbits alimentaris de la població en general., El presente proyecto de final de master se emplaza en el municipio de Malgrat de Mar donde, junto con el resto de poblaciones del Maresme, la agricultura tiene un papel relevante en cuando al desarrollo económico y la organización territorial. El delta de la Tordera es una de las áreas más relevantes a nivel hortícola de Cataluña, gracias a sus características de zona deltaica y la calidad del freático. El conjunto de cooperativas y productores se agrupa bajo el Espacio Agrario de la Baja Tordera. Al analizar el impacto ambiental del sector alimentario nos damos cuenta de su peso en relación a otros sectores económicos. Solo la fase de producción ya representa un 14% de las emisiones de CO₂,eq a escala nacional. Actualmente la complejidad del sistema alimentario va en aumento a causa, entre otros de otros aspectos, de su desvinculación con el territorio y la gran cantidad de agentes que intervienen. Esto se acaba traduciendo en el aumento de las emisiones de CO2eq asociadas a las diferentes partes del proceso, destacando notablemente la etapa del transporte. La reducción de la distancia entre el lugar de producción y consumo es un punto clave para lograr un modelo alimentario más sostenible, también en el ámbito social y cultural. Así pues, con nuestra actuación, proponemos revalorizar las diferentes partes del sistema alimentario de manera local a través de la vinculación entre consumidores y productores. Incidimos en el ámbito educativo a partir de la creación de una equipación segregada que apoye a las actividades docentes vinculadas con la alimentación. De este modo se quiere vincular el área productiva de Malgrat de Mar con el consumo de los comedores escolares y en consecuencia, con los hábitos alimentarios de la población en general., This master's final project is located in the municipality of Malgrat de Mar where, together with the rest of the towns of the Maresme, agriculture plays a relevant role in terms of economic development and territorial organization. The Tordera delta is one of the most relevant areas at the horticultural level of Catalonia, thanks to its characteristics of delta area and the quality of the phreatic. The group of cooperatives and producers is grouped under the Agrarian Space of the Baixa Tordera. By analyzing the environmental impact of the food sector we realize its weight in relation to other economic sectors. Only the production phase already accounts for 14% of CO2 emissions at national level. Currently, the complexity of the food system is increasing due, among other aspects, to its decoupling with the territory and the large number of agents involved. This ends up leading to the increase in CO2eq emissions associated with the different parts of the process, notably the transport stage. The reduction of the distance between the place of production and consumption is a key point to achieve a more sustainable food model, also in the social and cultural field. Therefore, with our action, we propose to revalue the different parts of the food system locally through the link between consumers and producers. We focus on the educational field through the creation of a segregated equipment that supports teaching activities related to food. In this way, we want to link the productive area of Malgrat de Mar with the consumption of school canteens and consequently, with the eating habits of the general population.

El model agroalimentari actual, centrat en el mercat global, és un engranatge molt ben calibrat, però alhora fràgil, el qual depèn principalment de dos elements significatius. El primer és el transport a llargues distàncies, ja que només una part dels productes (principalment frescos) són produïts a una distància curta (menys de 100 km). Però en última instància tot el sistema agroalimentari depèn del segon element: l’accés del model energètic a energia (fòssil) a preus baixos. Des del moment de producció fins al consum i processament, l’energia fòssil és omnipresent. Des dels fertilitzants, al combustible pel transport, manteniment en refrigeradors industrials i particulars i finalment amb un sistema de recollida industrialitzat que també requereix altes quantitats d’energia. Aquest model tan fràgil i contaminant, si és revisat, pot passar de ser nociu pel medi ambient globalment i localment a ser beneficiós en la majoria dels seus aspectes. Mirar la manera com ens alimentem des d’una visió crítica, analitzant els potencials dels què disposa el territori pot servir com a eina per a reterritorialitzar-lo i recuperar un model agroalimentari complex, que aporti beneficis a les persones que produeixen el menjar i a les que el consumeixen, però també al territori. En aquest procés de recerca, fem una revisió de quin és l’impacte ambiental de l’alimentació a través de totes les seves etapes per detectar quins són els punts crítics des d’on es pot intervenir com a arquitectes i urbanistes. A partir de la revisió de diversos teòrics urbanistes i geògrafs sensibles amb el metabolisme del territori, s’escull la conca hidrogràfica del riu Tordera com a element d’anàlisi i s’investiga la relació amb l’impacte territorial de la producció alimentària des d’una visió històrica. Finalment, s’explora la possibilitat de reduir l’impacte ambiental del consum d’aliments a la conca a partir de l’augment de la superfície agrícola de la conca., El modelo agroalimentario actual, centrado en el mercado global, es un engranaje muy bien calibrado, pero a la vez frágil, el cual depende principalmente de dos elementos significativos. El primero es el transporte a largas distancias, puesto que solo una parte de los productos (principalmente frescos) son producidos a una distancia corta (menos de 100 km). Pero en última instancia todo el sistema agroalimentario depende del segundo elemento: el acceso del modelo energético a energía (fósil) a precios bajos. Desde el momento de producción hasta el consumo y procesamiento, la energía fósil es omnipresente. Desde los fertilizantes, al combustible por el transporte, mantenimiento en refrigeradores industriales y particulares y finalmente con un sistema de recogida industrializado que también requiere altas cantidades de energía. Este modelo tan frágil y contaminante, si es revisado, puede pasar de ser nocivo por el medio ambiente globalmente y localmente a ser beneficioso en la mayoría de sus aspectos. Mirar la manera como nos alimentamos desde una visión crítica, analizando los potenciales de los que dispone el territorio puede servir como herramienta para reterritorialitzarlo y recuperar un modelo agroalimentario complejo, que aporte beneficios a las personas que producen la comida y a las que lo consumen, pero también en el territorio. En este proceso de investigación, basura una revisión de cuál es el impacto ambiental de la alimentación a través de todas sus etapas para detectar cuáles son los puntos críticos desde donde se puede intervenir como arquitectos y urbanistas. A partir de la revisión de varios teóricos urbanistas y geógrafos sensibles con el metabolismo del territorio, se escoge la cuenca hidrográfica del río Tordera como elemento de análisis y se investiga la relación con el impacto territorial de la producción alimentaria desde una visión histórica. Finalmente, se explora la posibilidad de reducir el impacto ambiental del consumo de alimentos a la c, The current agri-food model, centered on the global market, is a very well-calibrated but fragile mechanism that depends mainly on two significant elements. The first is long-distance transport, since only a part of the products (mainly fresh) are produced within a short distance (less than 100 km). But ultimately the entire agri-food system depends on the second element: the energy model’s access to (fossil) energy at low prices. From the moment of production to consumption and processing, fossil energy is omnipresent. From fertilizers, to fuel for transportation, maintenance in industrial and private refrigerators and finally with an industrialized collection system that also requires high amounts of energy. This fragile and polluting model, if revised, can go from being harmful to the environment globally and locally to being beneficial in most aspects. Looking at the way we feed ourselves from a critical point of view, analyzing the potentials of the territory can serve as a tool to reterritorialize it and recover a complex agri-food model, which brings benefits to the people who produce the food and to those who consume it, but also to the territory. In this research process, we have reviewed the environmental impact of food through all its stages in order to detect the critical points from which we can intervene as architects and urban planners. From the review of several urban theorists and geographers sensitive to the metabolism of the territory, the Tordera river basin is chosen as an element of analysis and the relationship with the territorial impact of food production is investigated from a historical perspective. Finally, the possibility of reducing the environmental impact of food consumption in the basin by increasing the agricultural area of the basin is explored.

L'educació constitueix la base del progrés societal i nacional, i el rendiment acadèmic dels estudiants hi juga un paper crucial, determinant no només el seu propi futur sinó també el de la societat en conjunt. En aquest escenari, emergeix una qüestió intrigant: pot l'alimentació dels adolescents afectar directament el seu rendiment acadèmic a la secundària? La nutrició, indiscutiblement, és fonamental per al correcte desenvolupament físic i mental. Però, com s'entrellaça aquesta amb el rendiment acadèmic? Mentre els adolescents es troben en una fase crítica de canvis significatius tant a nivell corporal com cerebral, la possible influència d'una dieta equilibrada en el seu rendiment acadèmic podria ser una peça clau per potenciar un aprenentatge més efectiu. Aquesta investigació es dedica a explorar aquesta relació i a comprendre si l'alimentació pot ser, de fet, un determinant en l'èxit escolar dels joves.

La Ksènia és l’encarregada de la gestió del restaurant Korchma Rodyna. Aquest any, per primera vegada participaran a la fira d’alimentació sostenible, Terra i Gust, de les festes de La Mercè. Ella explica un dels plats que presentaran i les característiques d’aquest. També com funciona la gestió del restaurant i la situació actual en què es troben. Tot això acompanyat d’imatges del restaurant, de diversos plats, i de la fira d’alimentació sostenible, Terra i Gust.

Es pot deduir que el canvi global causat per un sistema socioeconòmic, com a mínim injust, i el canvi climàtic com a derivada seva, especialment greu en el món mediterrani, promouen importants problemes de salut individual i social. I és el sector vitivinícola, estretament i volgudament lligat a un territori, un dels sectors agrícoles més afectats. L’Organització Mundial de la Salut (vegeu https://www.who.int/es/about/governance/constitution) defineix: «La salut és un estat de benestar físic, mental i social complet, i no només l’absència d’afeccions o malalties». Cal, doncs, ésser curosos amb les valoracions que es fan respecte de productes, indústries, etc., ja que la vida, tota ella, és molt complexa, és molt més que una simple relació causa-efecte i, per tant, la ponderació, la moderació, l’objectivitat i el sentit comú han d’ésser el marc i el substrat on es facin les valoracions de sectors, productes, poblacions… a la fi, de la societat i dels individus que en formem part i li donem estructura i funcionalitat. És important pel model socioeconòmic, pel cultural, pel manteniment de la població funcional i positivament activa i del paisatge, però, també, per un model de seguretat i sobirania alimentària que, es vulgui o no, caldrà assumir, donada l’objectivament clara informació que el 2050 es preveu una reducció mitjana d’un 17 % en la disponibilitat d’aliments associada al canvi climàtic en la zona mediterrània. La manca de productivitat agrícola al camp, especialment en els de secà, portarà al seu despoblament i al creixement i la densificació de les àrees metropolitanes, amb els problemes consegüents de salut individual i social. En el primer món, on tenim la sort de viure, en alimentació i salut, tot és massa complex per tenir explicacions senzilles, a més, com la història ens ha mostrat, tot acte, decisió, té efectes volguts o no, per tant, la ciència, la cultura i el sentit comú, són i seran cabdals per desenvolupar solucions d’abast holístic., It may be deduced that the global change caused by a socio-economic system that is at the very least unfair, and the climate change which is derived from it and which is especially serious in the Mediterranean world, promote major individual and social Health problems. In this respect, the wine industry, being closely and willingly linked to a territory, is one of the most seriously affected agricultural sectors. The WHO (https://www.who.int/es/about/governance/constitution) defines health as “a state of complete physical, mental and social well-being and not merely the absence of disease or infirmity”. It is necessary to be careful with the evaluations which are made of products, industries and other such aspects since life, which is very complex as a whole, involves much more than simple cause-and-effect relationships. Consequently, weighting, moderation, objectivity and common sense must form the framework and substrate on which evaluations are made of sectors, products and populations, and in the end of society itself and the individuals who form part of it and provide it with its structure and functionality. This is important for the socio-economic and cultural models, for the maintenance of a functionally and positively active population and for the landscape. It is also important for a model of food sovereignty and security which will unavoidably need to be assumed, given the objectively evident information forming the basis of the forecast that, in 2050, in association with climate change in the Mediterranean, there will be an average reduction of 17% in food availability. The lack of agricultural productivity in the countryside and especially in the drylands will lead to their depopulation and to the growth and densification of metropolitan areas with the consequent problems of individual and social health. In the First World, where we are lucky to live, everything is too complex for simple explanations in matters of food and health. Moreover, as history sh

L’ocupació de l’espai públic que fan els milers de camions que entren cada dia a Barcelona per abastir als supermercats és un procés imprescindible i opac que passa desapercebut als ulls de la ciutadania tot i el gran impacte que té en el seu dia a dia. Aquest estudi, busca grafiar i entendre com funciona la logística alimentària dels supermercats en l’anomenada última milla. I ho fa, en primer lloc, des d’una vessant social i antropològica, per veure com els supermercats han sigut partícips de les principals decisions que s’han pres a l’hora de configurar la ciutat. I, en segon lloc, des d’un punt de vista més tècnic i analític en el qual, a través de diferents grafismes, s’identifiquen els elements més característics dels supermercats així com possibles mancances i problemes. Finalment, el treball busca veure com es podrien aplicar noves modalitats de transport per solucionar alguns dels problemes detectats. Afegint, també, una ullada a com la ciència-ficció ha imaginat les ciutats i la logística del futur., La ocupación del espacio público que realizan los miles de camiones que entran cada día en Barcelona para abastecer a los supermercados es un proceso imprescindible y opaco que pasa desapercibido a los ojos de la ciudadanía a pesar del gran impacto que tiene en su día a día. Este estudio busca grafiar y entender cómo funciona la logística alimentaria de los supermercados en la llamada última milla. Y lo hace, en primer lugar, desde una vertiente social y antropológica, para ver cómo los supermercados han sido partícipes de las principales decisiones que se han tomado a la hora de configurar la ciudad. Y, en segundo lugar, desde un punto de vista más técnico y analítico en el que, a través de distintos grafismos, se identifican los elementos más característicos de los supermercados así como posibles carencias y problemas. Por último, el trabajo busca ver cómo se podrían aplicar nuevas modalidades de transporte para solucionar algunos de los problemas detectados. Añadiendo, también, un vistazo a cómo la ciencia ficción ha imaginado las ciudades y la logística del futuro., The occupation of public space by the thousands of lorries that enter Barcelona every day to supply supermarkets is an essential and opaque process that goes unnoticed by the public despite the great impact it has on their daily lives. This study seeks to chart and understand how supermarket food logistics works in the so-called last mile. And it does so, firstly, from a social and anthropological perspective, to see how supermarkets have been involved in the main decisions that have been taken in shaping the city. And secondly, from a more technical and analytical point of view in which, through different graphics, the most characteristic elements of supermarkets are identified, as well as possible shortcomings and problems. Finally, the work seeks to see how new modes of transport could be applied to solve some of the problems detected. It also takes a look at how science fiction has imagined the cities and logistics of the future., Award-winning

Pòster, Juny

Aquest article ens ajuda a entendre els fonaments de l’anomenada Teoria del decreixement, dins de les economies alternatives i socials. L’objectiu del decreixement és abandonar la fita del creixement econòmic indefinit i redefinir les prioritats econòmiques sobre la base de les necessitats bàsiques de tothom, especialmenten energia i alimentació. L’article ens permet observar, a més, la terminologia usada en aquest marc, que suposa un canvi molt evident respecte de la terminologia del model econòmic predominant., This article helps us to understand the foundations of the so-called Theory of Degrowth, within alternative and social economies. The goal of degrowth is to abandon the goal of indefinite economic growth and redefine economic priorities based on the basic needs of all, especially in energy and food. The article also allows us to observe the terminology used in this framework, which is a very obvious change from the terminology of the predominant economic model.

Aquest article és la segona part de l’homenatge al reconeixement de les dones científiques, emprenedores i exemples per a totes. Seguint l’esquema del primer article, publicat al volum anterior de la revista, hi trobareu dones reconegudes internacionalment, altres catalanes i també dones membres de l’ACCA que han desenvolupat la seva activitat al voltant de l’alimentació en diversos àmbits., This article forms the second part of a tribute to women scientists and entrepreneurs, as people who are examples for all. Following the same lines as the first article, published in the previous issue of the magazine, here we discuss other Catalan women scientists who are internationally recognized figures and who, as members of the Catalan Food Sciences Association (ACCA), have been actively working in a diversity of fields relating to food.

Entre los retos que la UE debe asumir para conseguir el objetivo de la neutralidad climática en 2050, los cambios que se deben llevar a cabo en la producción y distribución de alimentos ocupan un lugar principal que el Pacto Verde europeo (Green Deal) intenta recoger. Abordar este reto implica un gran esfuerzo en investigación e innovación, así como asumir una serie de cambios para los que nuestra agricultura hoy no está preparada. Los cambios necesarios también afectan a la formación e información al ciudadano. La solución pasa por la aplicación de un enfoque multidisciplinar de sistema alimentario basado en la ciencia contrastada y que huya de apriorismos y prejuicios ideológicos., Peer Reviewed, Objectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum Responsables, Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima, Objectius de Desenvolupament Sostenible::2 - Fam zero, Postprint (author's final draft)