Search

The growing use of Unmanned Aircraft Systems (UAS) poses challenges in integrating these vehicles into an already congested airspace. Adequate regulations and protocols are crucial to ensuring the safety and efficiency of these operations. Thus, arises the concept of U-space, encompassing technologies and services to facilitate safe drone access to airspace, addressing this new challenge. In this context, this project aims to advance research and application of U-space in Catalonia. The study evaluates risks in Catalan airspace, designates U-space airspace, and proposes specific implementations of U-space services in Catalonia. This thesis explores the evolution of Urban Air Mobility (UAM) and the emergence of U-space, referencing European SESAR projects as the foundation for this research, along with regulations from the European Union Aviation Safety Agency (EASA). Key U-space elements, from airspace structure to involved actors and necessary services per current regulations, are detailed. The evaluation of Catalan airspace follows Eurocontrol¿s guidelines ("U-space Airspace Risk Assessment"), analyzing both air and ground risks. This analysis, based on an initial inventory of relevant risks and structured geographical data, serves as a preliminary study for potential areas of interest. The municipalities of Lleida, due to its low operational density but high population density, and Tarragona, a region with a more complex airspace and critical areas, are selected for detailed risk analysis. The risks in these cities are analyzed in more detail, correlating the detected areas and specific requirements of the zone with the necessary U-space services, providing an initial proposal for U-space airspace in each of the municipalities. The conclusion outlines the main results, achievements, and limitations. Additionally, recommendations for future work in this field are provided., Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura

L’energia hidràulica ha format part dels ciments de l’electrificació a Catalunya, a sigut important per il·luminar els carrers i habitatges de la moderna Barcelona i essencial en el desenvolupament industrial i demogràfic d’una societat que es transformaria gràcies a aquesta tecnologia. Aquest estudi s’enfocarà en la producció elèctrica mitjançant l’ús d’aquesta tecnologia en les centrals hidràuliques de la conca del Noguera Pallaresa, aportant una visió panoràmica del que ha sigut en els seus inicis, el seu estat actual i el que serà d’ella en els pròxims anys a causa dels canvis legislatius de la Unió Europea dins del marc medi ambiental., La energía hidráulica ha formado parte de los cimientos de la electrificación en Cataluña, ha sido importante para iluminar las calles y viviendas de la moderna Barcelona y esencial en el desarrollo industrial y demográfico de una sociedad que se transformaría gracias a esta tecnología. Este estudio se va a enfocar en la producción eléctrica mediante el uso de esta tecnología en las centrales hidráulicas de la cuenca de la Noguera Pallaresa, aportando una visión panorámica de lo que ha sido en sus inicios, su estado actual y lo que será de ella en los próximos años a causa de los cambios legislativos de la Unión Europea dentro del marco medio ambiental., Hydraulic energy has been part of the foundations of the Catalonia’s electrification, being important to light the streets and homes of the modern Barcelona and essential in the industrial and demographic development of a society that has changed thanks to this technology. This study will focus in the electrical production with this technology on the Noguera Pallaresa basin, giving a panoramic vision of what it has been in the beginnings, his current state and what will be of it in the next incoming years due to the legislative changes of the European Union within the environmental framework.

The pharmacological treatment for Chagas has been recently ubicated at the center of scientific debates and clinical practice. However, detection and treatment rates are low globally. Based on an ethnographic study on the experience of the effectiveness of the parasiticide drug among women of Bolivian origin who reside in Catalonia, I explore the problematization of undertreatment, and how the sociocultural interpretation can facilitate the understanding of the uses these women make of drug treatment and the management of the condition. Finally, I suggest the need to think about the clinical practice and the role of the parasiticide treatment, in the light of the experiences lived by these women.,  El tratamiento farmacológico para el Chagas se ha resituado en el centro de los debates científicos y la práctica clínica. Sin embargo, las tasas de tratamiento de la infección son bajas a nivel mundial. A partir de un estudio etnográfico sobre la experiencia de la eficacia del fármaco parasiticida entre mujeres de origen boliviano y residentes en Cataluña, en este artículo me propongo explorar la problematización que se hace del infra diagnóstico, y cómo la interpretación sociocultural puede facilitarnos la comprensión de los usos que se hacen del tratamiento farmacológico y la gestión de la condición. Finalmente, sugiero la necesidad de reflexionar acerca de la práctica clínica y el rol del tratamiento parasiticida, a la luz de las experiencias vividas por estas mujeres

L’era dels combustibles fòssils (encara actualment el 80 % de l’energia) toca a la fi i cal transitar vers les fonts energètiques renovables. Atesa la naturalesa diferent d’aquestes fonts (les renovables capten la radiació solar d’avui dia i les fòssils, la van captar durant milions d’anys sobre superfícies immenses), aquesta transició requerirà unes vuitanta vegades més de territori del que ocupen les instal·lacions energètiques actuals. Catalunya és un país d’orografia complexa i de població densa i desequilibrada entre unes zones rurals poc poblades i unes zones urbanes congestionades. Fer compatible aquest nou ús del territori, especialment amb relació a les activitats agropecuàries, forestals i la conservació dels ecosistemes, serà un factor clau, que requerirà una nova planificació territorial. El projecte Transició Energètica i Territori (TEiT) promogut pel Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) es proposa incentivar una reflexió col·lectiva sobre aquesta qüestió entre ciutadans dels diferents indrets de Catalunya a través del moviment de centres d’estudis locals: la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). La primera edició es va fer l’any 2021 amb els centres d’estudis de la Ribera d’Ebre, el Berguedà i el Baix Llobregat; la segona edició, l’any 2022, amb els centres d’Osona, Ribagorça i la Selva, i l’any 2023 s’han establert unes conclusions generals amb els centres de les sis comarques que es destaquen al final de l’article., The era of fossil fuels (which still represent 80% of our energy today) is coming to an end and it is necessary to move towards renewable energy sources. Given their different nature (renewables capture solar radiation today whereas fossils captured it for millions of years over immense extensions), this transition will require about 80 times more territory than is now occupied by our energy facilities. Catalonia is a country with a complex topography and a dense population unequally distributed between sparsely populated rural areas and congested urban areas. Making this new use of the territory compatible, especially with agricultural and forestry activities and with the conservation of ecosystems, will be a key factor requiring new territorial planning. The Energy Transition and Territory (TeiT) project, promoted by CMES, seeks to encourage a collective reflection on this issue among citizens from different places in Catalonia through the local study centres movement driven by the Catalan-Speaking Studies Centres Coordinating Committee (CCEPC) and the Ramon Muntaner Institute (IRMU). Its first meeting was held in 2021 with the study centres of the regions of Ribera d’Ebre, Berguedà and Baix Llobregat, while the second meeting took place in 2022 with the centres of Osona, Alta Ribagorça and La Selva. Presented at the end of the article are the general conclusions reached by the centres of these six regions in 2023., La era de los combustibles fósiles (todavía hoy el 80 % de la energía) toca a su fin y es necesario transitar hacia las fuentes energéticas renovables. Dada la naturaleza diferente de estas fuentes (las renovables captan la radiación solar de hoy en día y las fósiles, la captaron durante millones de años sobre superficies inmensas), esta transición requerirá unas ochenta veces más de territorio del que ocupan las instalaciones energéticas actuales. Cataluña es un país de orografía compleja y de población densa y desequilibrada entre unas zonas rurales poco pobladas y unas zonas urbanas congestionadas. Hacer compatible este nuevo uso del territorio, especialmente en relación con las actividades agropecuarias, forestales y la conservación de los ecosistemas, será un factor clave, que requerirá una nueva planificación territorial. El proyecto Transición Energética y Territorio (TEiT) promovido por el Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) se propone incentivar una reflexión colectiva sobre esta cuestión entre ciudadanos de los diferentes lugares de Cataluña a través del movimiento de centros de estudios locales: la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) y el Institut Ramon Muntaner (IRMU). La primera edición se realizó en el año 2021 con los centros de estudios de la Ribera d’Ebre, el Berguedà y el Baix Llobregat; la segunda edición, en el año 2022, con los centros de Osona, Ribagorça y la Selva, y en 2023 se han establecido unas conclusiones generales con los centros de las seis comarcas que se destacan al final del artículo.

Amb aquest treball es vol observar la importància de l’aigua en l’organització territorial, els centres de poder i els assentaments, tant en l’habitacle com en les terres de conreu i les infraestructures de producció agroalimentària. El treball es divideix en períodes destacats de la conquesta del territori als musulmans, durant els quals la part de la Catalunya cristiana s’amplia. En cada etapa s’examina la forma de poblament, començant amb una presentació històrica per entendre què passa i quins factors intervenen en l’organització del territori. El període d’estudi comença als segles IX i X, per entendre els antecedents, i continua en els segles següents fins al segle XIV, quan es desenvoluparen les infraestructures relacionades amb l’aigua utilitzant els avenços tecnològics. La metodologia, quan es tracta de llocs concrets, és l’arqueològica, basada en treballs d’organització espacial i excavacions i, quan es tracta de la Catalunya cristiana, és documental., This paper looks at the importance of water in the contexts of territorial organization, power centres and settlements with regard to farmland, agrifood production infrastructures and living space. The study is divided into the periods marking the conquest of the territory from the Muslims, when Christian Catalonia underwent expansion. In each period, the form of settlement is explored, beginning with an historical presentation aimed to explain what happened and which factors have been relevant as regards Catalan territorial organization. The period under study starts with the 9th and 10th centuries in order to provide the necessary background, continuing through time to the 14th century, when water infrastructures were improved thanks to technological advances. The methodology of study with respect to specific sites is archaeological, based on spatial organization works and excavations. For our study of Christian Catalonia in general, a documentary method was followed., Con este trabajo se pretende observar la importancia que tuvo el agua en la organización territorial, los centros de poder y los asentamientos, tanto en la vivienda como en las tierras de cultivo y las infraestructuras de producción agroalimentaria. El trabajo se divide en periodos destacados de la conquista del territorio a los musulmanes, durante los cuales la parte de la Cataluña cristiana se amplía. En cada etapa se estudia la forma de poblamiento, comenzando con una presentación histórica para entender lo que está pasando y qué factores intervienen en la organización del territorio. El periodo de estudio empieza en los siglos IX y X para entender los precedentes, y continúa en los siglos siguientes hasta el siglo XIV, cuando se desarrollaron las infraestructuras del agua utilizando los avances tecnológicos. La metodología, cuando se trata de sitios concretos, es la arqueológica, basada en trabajos de organización espacial y excavaciones y, cuando se trata de la Cataluña cristiana, es documental.

Una de las regiones mas afectadas por el Cambio Climático hoy en día, es el Mediterráneo, el cual se ha caracterizado usualmente por presentar veranos secos y calurosos e inviernos lluviosos y húmedos. Sin embargo, en la actualidad, las temperaturas en los veranos se están elevando y los días lluviosos son cada vez más escasos, dando como resultado grandes períodos de sequías, incendios, pero también fuertes tempestades e inundaciones, y por supuesto, la subida del nivel del mar afectando directamente las zonas urbanas y nuestro bienestar. Por otro lado, si bien estas perturbaciones son consideradas en gran parte como amenazas, también se las puede ver como una oportunidad de cambio, de adaptación para proponer un paisaje que no necesariamente tiene que ser nuevo, pero sí uno que representa la memoria del lugar y se adecue a las nuevas necesidades reduciendo los riesgos. En este sentido, la propuesta del proyecto consiste en mitigar los riesgos de inundación que afectan la zona baja de la Cuenca del Río Muga, (especialmente en el tramo de Perelada hacia Castello de Empuries) en donde tanto los centros poblados como infraestructuras se verían afectadas; utilizando el recurso hídrico como fuente de cambio. De esta forma, se proponen diversas estrategias basadas en el programa holandés sobre control de inundaciones "Room For the River", en donde se trabajará sobre los límites de las zonas potencialmente afectadas, creando un paisaje más resiliente.

El 24 de febrer de 2022 Rússia inicià la invasió del territori ucraïnès, fet que derivà en una guerra entre ambdós estats. Des del seu inici, una de les conseqüències més destacables de l’actual conflicte bèl·lic ha estat el gran nombre de persones desplaçades, tant dins d’Ucraïna mateix com, sobretot, cap a diversos països europeus en busca de protecció i seguretat. L’estudi analitza, a partir de les dades setmanals recollides per l’Institut d’Estadística de Catalunya, quins han estat el volum i la temporalitat del flux d’arribada de persones ucraïneses refugiades a Catalunya i quines les seves pautes d’assentament territorial durant l’any 2022. Els resultats mostren com, des del punt de vista temporal, després del gran flux inicial durant les primeres setmanes, el degoteig de refugiats s’ha mantingut tot el període analitzat i, des del territorial, com la disponibilitat de places d’allotjament turístic ha estat un dels principals factors explicatius de la seva distribució en el territori català., On February 24 2022 Russia began the invasion of Ukrainian territory, fact that derived in a war among both states. Since its beginning, one of the most remarkable consequences of the current war has been the large number of displaced people, so much inside same Ukraine how, especially, to several European countries in search of protection and security. The research from the weekly data collected by the Institut d’Estadística de Catalunya, which have been the volume and the temporality of the flow of arrival of Ukrainian people refugees to Catalonia and which his guidelines of territorial settlement during the year 2022. The results show how, from the temporary point of view, after the big initial flow during the first weeks, the dribble of refugees has maintained all the period analysed and, from the territorial, like the availability of squares of tourist accommodation has been one of the main explanatory factors of his distribution in the Catalan territory., El 24 de febrero de 2022 Rusia inició la invasión del territorio ucraniano, hecho que derivó en una guerra entre ambos estados. Desde su inicio, una de las consecuencias más destacables del actual conflicto bélico ha sido el gran número de personas desplazadas, tanto dentro de Ucrania mismo cómo, sobre todo, hacia varios países europeos en busca de protección y seguridad. El estudio analiza, a partir de los datos semanales recogidos por el Institut d’Estadística de Catalunya, cuáles han sido el volumen y la temporalidad del flujo de llegada de personas ucranianas refugiadas a Cataluña y cuáles sus pautas de asentamiento territorial durante el año 2022. Los resultados muestran cómo, desde el punto de vista temporal, después del gran flujo inicial durante las primeras semanas, el goteo de refugiados se ha mantenido todo el periodo analizado y, desde el territorial, como la disponibilidad de plazas de alojamiento turístico ha sido uno de los principales factores explicativos de su distribución en el territorio catalán.

Aquesta nota s’ha fet en commemoració del bicentenari del naixement del metge i botànic Joan Ignasi Puiggarí Iglésias, nascut a Barcelona l’any 1823. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona l’any 1849. A més de a Barcelona, va exercir la medicina a Arenys de Mar, els Prats de Rei, Igualada i Vic, abans d’emigrar al Brasil, l’any 1877, on residí a Apiaí i a São Paulo. Durant la seva estada als Prats de Rei efectuà recol·leccions de fanerògames a la contrada. Més tard, a Vic va recol·lectar no solament fanerògames, sinó també criptògames. També va fer algunes excursions botàniques a Montserrat, al Montseny i als Pirineus. Un cop instal·lat al Brasil, va fer-hi importants recol·leccions de criptògames, que enviava a especialistes. Va publicar un estudi sobre la vegetació de la comarca d’Osona i un article sobre criptògames d’Apiaí. Espècimens recol·lectats per ell es conserven a l’herbari BC, de l’Institut Botànic de Barcelona, a l’herbari SP, de l’Instituto de Pesquisas Ambientais, a São Paulo, i en diversos altres herbaris. Va morir a São Paulo l’any 1900., This note has been written in commemoration of the bicentenary of the birth of the doctor and botanist Joan Ignasi Puiggarí Iglésias, born in Barcelona in 1823. He graduated in medicine and surgery from the University of Barcelona in 1849. In addition to Barcelona, he practiced medicine in Arenys de Mar, Els Prats de Rei, Igualada and Vic, before emigrating to Brazil in 1877, where he lived in Apiaí and São Paulo. During his stay in Els Prats de Rei he made collections of phanerogams from the region. Later, in Vic, he collected not only phanerogams, but also cryptogams. He also made some botanical excursions to Montserrat, Montseny and the Pyrenees. Once installed in Brazil, he made important collections of cryptogams, which he then sent to specialists. He published a study on the vegetation of the county of Osona and an article on the cryptogams of Apiaí. Specimens collected by him are preserved in the BC herbarium of the Institut Botànic de Barcelona, in the SP herbarium of the Instituto de Pesquisas Ambientais, in São Paulo, and in several other herbariums. He died in São Paulo in 1900.

Es fa un estudi del còsid Stygia australis Latreille, 1804 i de la seva distribució coneguda a Catalunya, Une étude du cossus Stygia australis Latreille, 1804 est réalisée et sa distribution connue en Catalogne est donnée, Es fa un estudi del còsid Stygia australis Latreille, 1804 i de la seva distribució coneguda a Catalunya, Une étude du cossus Stygia australis Latreille, 1804 est réalisée et sa distribution connue en Catalogne est donnée, Es fa un estudi del còsid Stygia australis Latreille, 1804 i de la seva distribució coneguda a Catalunya, Une étude du cossus Stygia australis Latreille, 1804 est réalisée et sa distribution connue en Catalogne est donnée

Se aporta un catálogo provisional de los Malachiinae (Coleoptera: Melyridae) de Cataluña, basado en la colección del Museu de Ciències Naturals de Barcelona y la bibliografía consultada. Se citan 52 especies, confirmándose la presencia de 40 de ellas y citándose Hypebaeus (Hypebaeus) flavipes Fabricius, 1787 por primera vez., A provisional catalogue of the Malachiinae (Coleoptera: Melyridae) of Catalonia is provided, based on data from the collection of the Museum of Natural Sciences of Barcelona and on bibliographical sources. A total of 52 species are recorded, 40 of them being verified and Hypebaeus (Hypebaeus) flavipes Fabricius, 1787 recorded for the first time., Se aporta un catálogo provisional de los Malachiinae (Coleoptera: Melyridae) de Cataluña, basado en la colección del Museu de Ciències Naturals de Barcelona y la bibliografía consultada. Se citan 52 especies, confirmándose la presencia de 40 de ellas y citándose Hypebaeus (Hypebaeus) flavipes Fabricius, 1787 por primera vez.

Els espots electorals són un dels elements clau en l’estratègia electoral dels partits polítics perquè els permeten construir i enviar missatges al seu electorat sense haver de passar pel filtre periodístic. Els espots permeten plantejar els marcs cognitius dels principals temes que consideren rellevants i presentar-los de manera directa i atractiva al seu electorat. En aquest article, considerem la metàfora com una eina estilística i cognitiva que permet l’anàlisi tant dels universos conceptuals que presenten els partits polítics com de l’estratègia persuasiva que els dona validesa. A partir d’aquesta constatació, en primer lloc, s’han identificat els temes principals definits pels partits polítics durant la campanya i, en segon lloc, les metàfores utilitzades per a definir-los i fer-los persuasius. L’anàlisi constata que en aquestes eleccions hi va haver una diversificació tant en els temes tractats com en les metàfores emprades, i això permet parlar d’un trencament de les estratègies comunicatives dels blocs independentista i constitucionalista., Electoral ads are key elements in the campaign strategy of political parties because they allow them to construct and send messages to their electorate without passing through the journalistic filter. Political adverts make it possible to establish the cognitive frameworks for the topics which the political actors consider to be significant and they allow these topics to be presented in a direct and attractive way to the political actors’ electorates. In this article, we consider metaphor as a stylistic and cognitive tool allowing us to analyze both the conceptual domains presented by political parties and the persuasion strategy that validates them. We therefore identify the main topics defined by the political parties during the campaign as well as the metaphors used to define these topics and to make them persuasive. Our analysis confirms that in these elections there was a diversification both in the topics covered and the metaphors used, which allows us to speak of a rupture between the pro-independence and constitutionalist blocs’ communication strategies.

Aquest assaig presenta, a mode introductori d’aquest número especial, quines van ser les claus que van marcar la convocatòria de les eleccions del 14 de febrer de 2021. Per a fer-ho, revisa tres aspectes rellevants. Primerament, repassa el context polític que va envoltar la celebració dels comicis, marcat per la inhabilitació del president Quim Torra, el canvi d’orientació en el Govern central, la judicialització del Procés i les tensions en el si de l’independentisme, però també per la crisi sanitària derivada de la pandèmia de la covid-19. En segon lloc, el text descriu breument quines van ser les candidatures que van obtenir representació i de quina manera van enfocar la campanya. I, finalment, s’analitzen els resultats de la convocatòria, en què es revisen elements com la participació i l’abstenció, l’orientació del vot i l’estructura del Parlament de Catalunya. D’aquesta manera, els lectors poden tenir una idea precisa de la situació política en què es van convocar les eleccions del 14 de febrer de 2021 abans d’entrar en profunditat en cadascun dels articles del número monogràfic., As an introduction to this special issue, this essay presents the main factors that led to the calling of the Catalan elections of 14 February 2021. In so doing, it reviews three significant aspects. Firstly, we focus on the political context of the elections, marked by the disqualification of the President of Catalonia, Quim Torra; the political changes in the Spanish government; the judicialization of the Catalan independence process; and the tensions between pro-independence supporters, as well as by the health crisis resulting from the Covid-19 pandemic. Secondly, we briefly review which candidates gained representation and how they approached the campaign. And thirdly, we analyze the results of the call, considering such elements as turnout and abstention, vote orientation and the structure of the Catalan parliament. This gives readers a precise idea of the political situation in which the elections of 14 February 2021 took place before they go on to the other articles which make up this monographic issue and which deal in greater depth with the elections’ various aspects.

Aquesta recerca analitza la cobertura mediàtica de les enquestes electorals durant la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2021 a través d’una mostra de 134 peces informatives de mitjans de comunicació estatals i autonòmics. La metodologia és híbrida. D’una banda, quantitativament es detecten els sondejos utilitzats, l’enquesta més mencionada i el pronòstic amb un grau d’encert més elevat. De l’altra, amb una anàlisi d’enquadrament (framing), s’estudia el tractament mediàtic dels resultats demoscòpics. S’evidencia que l’ús i la reproducció de les enquestes és de caràcter heterogeni, amb una forta preeminència d’organismes públics com el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). L’enquadrament de pugna/joc impregna tota la cobertura informativa i situa el discurs mediàtic en escenaris resultistes que prioritzen l’expectació i l’interès pel guanyador com a valor noticiable, en una lògica de competició que presenta les enquestes com un element més de la pugna partidista i no pas com un instrument d’informació constructiva per al debat públic., This research analyses the media coverage of electoral polls during the 2021 Catalan parliamentary election campaign on the basis of a sample of 134 news articles published by national and regional media. Through a quantitative analysis, it is presented which polls were used by the media, the most often mentioned poll, and which poll achieved the highest degree of accuracy. A framing analysis is also used to study the media’s coverage of the results of the polls. We show that the use and replicability of electoral polls is heterogeneous, and that there is a great pre-eminence of the polls of public institutions such as CIS. The results also confirm that the fight/game framing permeates all the news coverage and situates the media discourse in result-oriented scenarios that prioritise expectation and interest in the winner as a news value. This competition logic presents the polls as just one more element in the partisan fight and not as an instrument providing valuable information for public debate.

Existeix una segregació social de moltes persones pel fet d’ésser diferents o de no tenir un lloc enl’activitat econòmica d’un territori. En aquest sentit, volem presentar l’agricultura social com una activitatque utilitza els recursos agraris i de la natura, per a poder inserir a la societat les persones en riscd’exclusió social. Es tracta d’una activitat que es desenvolupa a Europa des de fa molts anys i actualmentcompta amb un reconeixement institucional, tant per les seves funcions terapèutiques com per les d’inserciólaboral. Es presenta un resum del marc teòric i conceptual desenvolupat en l’àmbit acadèmic apartir de les diverses experiències. A Catalunya, des de la dècada de 1970, s’hi ha desenvolupat diversosprojectes que han mostrat la seva viabilitat econòmica, social i ambiental. Els mètodes emprats parteixind’una revisió bibliogràfica i d’un seguiment quantitatiu de les característiques dels casos censats, peraprofundir més endavant en la realització d’entrevistes en profunditat, que, entre d’altres objectius,persegueix comprovar el retorn social de les inversions realitzades. Les entitats estudiades es trobenmajoritàriament en l’àmbit periurbà de Barcelona, però també en les àrees rurals on han col·laborat enfavor del desenvolupament local sostenible. Com a part del tercer sector, enforteixen el seu funcionamentpotenciant cooperatives de distribució i xarxes socials de difusió. S’han seleccionat una desenad’entitats entre les 161 censades, per poder analitzar els elements més característics que les conformeni, al mateix temps, avaluar la seva viabilitat a través del mètode del Retorn social de les inversions. Elsresultats obtinguts demostren que hi ha una diversitat de projectes d’acord amb el tipus de persona en risc, del lloc on s’ubica i de l’entitat promotora. D’aquesta desena de casos aprofundits, en conjunt, el retorn es entre 2 i 3 euros per cada euro invertit.

La subespècie barcina Verity, 1927 d’Apatura ilia (Denis & Schiffermüller, 1775) habita el nord-est de Catalunya, incloent-hi el Pirineu Oriental (comarques del Ripollès, Alta Garrotxa i l’Alt Empordà). La comarca del Ripollès sembla ser la zona de contacte entre ambdues subespècies (ilia ilia i ilia barcina)., La subespècie barcina Verity, 1927 d’Apatura ilia (Denis & Schiffermüller, 1775) habita el nord-est de Catalunya, incloent-hi el Pirineu Oriental (comarques del Ripollès, Alta Garrotxa i l’Alt Empordà). La comarca del Ripollès sembla ser la zona de contacte entre ambdues subespècies (ilia ilia i ilia barcina)., La subespècie barcina Verity, 1927 d’Apatura ilia (Denis & Schiffermüller, 1775) habita el nord-est de Catalunya, incloent-hi el Pirineu Oriental (comarques del Ripollès, Alta Garrotxa i l’Alt Empordà). La comarca del Ripollès sembla ser la zona de contacte entre ambdues subespècies (ilia ilia i ilia barcina).

L’estudi del material de Pyralidae i Crambidae recollit pels autors i altres lepidopteròlegs els darrers anys, juntament amb l’examen i revisió de les col·leccions de Lepidoptera del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) i del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid (MNCN), ens permet donar a conèixer en aquest treball la troballa de 19 espècies de microlepidòpters d’ambdues famílies que resulten noves o interessants per a la fauna catalana, permeten ampliar les dades que n’eren fins ara conegudes sobre llur distribución geogràfica a Espanya, i alhora esmenar i/o eliminar algunes citacions antigues que s’han comprobat errònies o no han estat confirmades, L’estudi del material de Pyralidae i Crambidae recollit pels autors i altres lepidopteròlegs els darrers anys, juntament amb l’examen i revisió de les col·leccions de Lepidoptera del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) i del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid (MNCN), ens permet donar a conèixer en aquest treball la troballa de 19 espècies de microlepidòpters d’ambdues famílies que resulten noves o interessants per a la fauna catalana, permeten ampliar les dades que n’eren fins ara conegudes sobre llur distribución geogràfica a Espanya, i alhora esmenar i/o eliminar algunes citacions antigues que s’han comprobat errònies o no han estat confirmades, El estudio del material de Pyralidae y Crambidae recolectado por los autores y otros lepidopterólogos en los últimos años, así como el examen y revisión de las colecciones de Lepidoptera del Museu de Ciències Naturals de Barcelona y del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, nos permiten dar a conocer en este trabajo el hallazgo de 19 especies de microlepidópteros de ambas familias que resultan nuevas o interesantes para la fauna catalana, permiten amplíar los datos que sobre su distribución geográfica en España eran conocidos hasta la fecha, y asimismo corregir y/o eliminar algunas citas antiguas que se han comprobado erróneas o no han sido confirmadas.

Es dona compte de la redescoberta del Nemopteridae Nemoptera bipennis (Illiger, 1812) a la Catalunya occidental, més de cent anys després de haver estat citada per Navàs (1910, 1923) de la regió., Es dona compte de la redescoberta del Nemopteridae Nemoptera bipennis (Illiger, 1812) a la Catalunya occidental, més de cent anys després de haver estat citada per Navàs (1910, 1923) de la regió., Es dona compte de la redescoberta del Nemopteridae Nemoptera bipennis (Illiger, 1812) a la Catalunya occidental, més de cent anys després de haver estat citada per Navàs (1910, 1923) de la regió.

Maintaining a balance between semi-natural habitats and arable land is not always feasible for farmers. The promotion of biological control agents can be addressed through management at farm or field level, and/or by deploying lower intensity, biodiversity-friendly practices which can act either directly or indirectly through their effect of the plant community. Objectives We studied the effects on cereal aphids and their parasitoids of agricultural management at field and landscape levels. We tested the effect of organic and conventional farming, and of the within field characteristics, on the cereal aphid-parasitoid community, across a gradient of organic farming aggregation and of percentage of arable land. Methods In spring 2015, we sampled aphid populations in 30 cereal fields in five agricultural areas in Catalonia (Spain) with contrasting levels of organic farming aggregation. In each field, we also assessed weed and crop cover. As landscape variables, we calculated the Percentage of Agricultural Land (PAL) and the Percentage of Organically Managed Land (POML) in a 500-m buffer around each field. We sampled cereal tillers 3 m from the field edges and collected all aphids detected. In addition, we reared mummies (parasitized aphids) until they hatched. Results Our results show that management at landscape level has significant effects on parasitism rates: a higher proportion of surrounding fields under organic management increased the amount of parasitism, as did less agricultural land cover. On the other hand, aphid populations were mainly affected by two in-field factors, namely, crop density and crop variety. Differences in weed communities did not seem to have any effects on either aphids or parasitoids. Conclusions Rather than concentrating on the individual management of fields, a coordinated implementation of organic farming at landscape level would seem to be a much better strategy for improving the biological control of aphids., Maintaining a balance between semi-natural habitats and arable land is not always feasible for farmers. The promotion of biological control agents can be addressed through management at farm or field level, and/or by deploying lower intensity, biodiversity-friendly practices which can act either directly or indirectly through their effect of the plant community. Objectives We studied the effects on cereal aphids and their parasitoids of agricultural management at field and landscape levels. We tested the effect of organic and conventional farming, and of the within field characteristics, on the cereal aphid-parasitoid community, across a gradient of organic farming aggregation and of percentage of arable land. Methods In spring 2015, we sampled aphid populations in 30 cereal fields in five agricultural areas in Catalonia (Spain) with contrasting levels of organic farming aggregation. In each field, we also assessed weed and crop cover. As landscape variables, we calculated the Percentage of Agricultural Land (PAL) and the Percentage of Organically Managed Land (POML) in a 500-m buffer around each field. We sampled cereal tillers 3 m from the field edges and collected all aphids detected. In addition, we reared mummies (parasitized aphids) until they hatched. Results Our results show that management at landscape level has significant effects on parasitism rates: a higher proportion of surrounding fields under organic management increased the amount of parasitism, as did less agricultural land cover. On the other hand, aphid populations were mainly affected by two in-field factors, namely, crop density and crop variety. Differences in weed communities did not seem to have any effects on either aphids or parasitoids. Conclusions Rather than concentrating on the individual management of fields, a coordinated implementation of organic farming at landscape level would seem to be a much better strategy for improving the biological control of aphids., Maintaining a balance between semi-natural habitats and arable land is not always feasible for farmers. The promotion of biological control agents can be addressed through management at farm or field level, and/or by deploying lower intensity, biodiversity-friendly practices which can act either directly or indirectly through their effect of the plant community. Objectives We studied the effects on cereal aphids and their parasitoids of agricultural management at field and landscape levels. We tested the effect of organic and conventional farming, and of the within field characteristics, on the cereal aphid-parasitoid community, across a gradient of organic farming aggregation and of percentage of arable land. Methods In spring 2015, we sampled aphid populations in 30 cereal fields in five agricultural areas in Catalonia (Spain) with contrasting levels of organic farming aggregation. In each field, we also assessed weed and crop cover. As landscape variables, we calculated the Percentage of Agricultural Land (PAL) and the Percentage of Organically Managed Land (POML) in a 500-m buffer around each field. We sampled cereal tillers 3 m from the field edges and collected all aphids detected. In addition, we reared mummies (parasitized aphids) until they hatched. Results Our results show that management at landscape level has significant effects on parasitism rates: a higher proportion of surrounding fields under organic management increased the amount of parasitism, as did less agricultural land cover. On the other hand, aphid populations were mainly affected by two in-field factors, namely, crop density and crop variety. Differences in weed communities did not seem to have any effects on either aphids or parasitoids. Conclusions Rather than concentrating on the individual management of fields, a coordinated implementation of organic farming at landscape level would seem to be a much better strategy for improving the biological control of aphids.

La cooperació transfronterera és un dels instruments de la integració europea i per això s’incentiva des de les institucions comunitàries. Es tracta d’impulsar la creació d’espais funcionals que tenen com a objectiu l’afebliment dels aspectes negatius dels efectes frontera. Comparant la integració transfronterera en diverses zones frontereres europees se’n desprèn la feblesa a l’espai català. De fet, no existeixen, en aquest Espai Català Transfronterer, mercats de treball integrats i hi ha pocs espais de quotidianitat (bassins de vie transfronterers). Aquest article aborda tres qüestions clau de la cooperació transfronterera a l’espai català. La primera, sobre els espais de cooperació transfronterera de Catalunya en el context europeu. La segona aporta una anàlisi de projectes Interreg i d’actors en l’Espai Català Transfronterer. La tercera remarca la importància de les comunicacions físiques, que són a la base de tota cooperació., Cross-border cooperation is one of the instruments used to further European integration, and this is why EU institutions encourage it. Its goal is to promote the creation of functional spaces that are capable of weakening the negative aspects of border effects. A comparison of cross-border integration in diferent border areas around Europe reveals the weakness of the Catalan space, given that there are no integrated job markets and few everyday spaces (cross-border bassins de vie or living/working areas) in this Catalan Cross-border Space. This article addresses three key issues in cross-border cooperation in the Catalan space. The first is about cross-border cooperation spaces in Catalonia within the context of Europe, the second analyses Interreg projects and projects by stakeholders in the Catalan Cross-border Space, and the third highlights the importance of physical connections, which are the foundation of all cooperation.

[ES]: Este artículo caracteriza la propuesta de evaluación formativa desarrollada en el marco del Consorcio de Políticas de Innovación Transformativa (TIPC) y su aplicación a un caso de política de innovación transformativa denominada Agendas Compartidas (Catalunya). Estas son ejemplos de acción colectiva organizada alrededor de un reto común de carácter social y ambiental. En particular, se aborda el caso de la Agenda Compartida en el sector de la salud, en la comarca del Bages. Desde el mes de julio de 2021 hasta diciembre de 2022, un equipo del Instituto de investigación Ingenio (CSIC-UPV) ha colaborado estrechamente con personas de la Agenda Compartida del Bages para cocrear una Teoría de Cambio y un plan de monitoreo, evaluación y aprendizaje. En el artículo se describe el proceso seguido, algunos de los resultados conseguidos, y se reflexiona sobre las implicaciones de aplicar procesos de evaluación formativa en el marco de las transiciones sociotécnicas hacia la sostenibilidad social y ambiental., [EU]: Artikulu honek Berrikuntza Transformatiboko Politiken Partzuergoaren (TIPC) esparruan garatutako prestakuntza-ebaluazioaren proposamena ezaugarritzen du, baita Agenda Partekatuak (Katalunia) izeneko berrikuntza eraldatzaileko politikaren kasu batean duen aplikazioa ere. Gizarte- eta ingurumen-arloko erronka komun baten inguruan antolatutako ekintza kolektiboaren adibideak dira hauek. Bereziki, Agenda Partekatuaren kasua jorratzen da osasunaren sektorean, Bages eskualdean. 2021eko uztailetik 2022ko abendura arte, Ingenio Ikerketa Institutuko (CSIC-UPV) talde batek lankidetza estua izan du Bagesen Agenda Partekatuko pertsonekin, Aldaketa Teoria bat eta monitorizazio, ebaluazio eta ikaskuntza plan bat batera sortzeko. Artikuluan jarraitutako prozesua deskribatzen da, baita lortutako emaitzetako batzuk ere, eta gogoeta egiten da prestakuntza-ebaluazioko prozesuak aplikatzearen ondorioei buruz, gizarte- eta ingurumen-iraunkortasunerako trantsizio sozioteknikoen esparruan.

[CA] Analitzem en unes taules d'inventaris fitosociològics els elements sintaxonòmics dels ginebrars de Juniperus communis ssp. hemisphaerica de la vall de Saltèguet. Aquest treball d'anàlisi és previ a la classificació sintaxonòmica global d'aquests ginebrars que fins ara s'han estudiat molt poc., [FR] Nous analysons dans quelques tableaux d’inventaires phytosociologiques les éléments syntaxonomiques existant chez les genévriers de Juniperus communis ssp. hemisphaerica de la vallée de Saltèguet. Ce travail d’analyse est préalable à la classification syntaxonomique globale de ces genévriers jusqu’à présent très peu étudiés

This study presents an exceptional collection of 54 Late Pleistocene human remains that correspond to at least three Neanderthal individuals from Simanya Gran, the main gallery of Cova Simanya, located in the northeastern Iberian Peninsula. The collection comprised 53 unpublished remains that were unearthed during the 1970s and an additional tooth discovered during 2021 excavations. The specimens represent an adult with a small stature, a periadolescent aged approximately 11.5 years, and an immature individual aged approximately 7.7 years, thus offering a more complete demographic perspective. The collection encompasses diverse anatomical parts including upper and lower dentition, mandible, vertebrae, and limb bones from both the upper and lower extremities. Attempts to extract aDNA were unsuccessful. Renewed archaeological investigations at Cova Simanya have facilitated the reevaluation of the original stratigraphic context of these remains, leading to the discovery of the additional tooth, aligning with the periadolescent individual. This assemblage is currently the most extensive Neanderthal collection from the northeastern Mediterranean Iberia, offering invaluable insights into the morphology and evolutionary trajectory of Late Pleistocene hominins. Hence, Simanya Neanderthals will enhance our understanding of Neanderthal demographics and evolution, paving the way for an in-depth examination of the morphological diversity and evolutionary context of Iberian Neanderthals., This study presents an exceptional collection of 54 Late Pleistocene human remains that correspond to at least three Neanderthal individuals from Simanya Gran, the main gallery of Cova Simanya, located in the northeastern Iberian Peninsula. The collection comprised 53 unpublished remains that were unearthed during the 1970s and an additional tooth discovered during 2021 excavations. The specimens represent an adult with a small stature, a periadolescent aged approximately 11.5 years, and an immature individual aged approximately 7.7 years, thus offering a more complete demographic perspective. The collection encompasses diverse anatomical parts including upper and lower dentition, mandible, vertebrae, and limb bones from both the upper and lower extremities. Attempts to extract aDNA were unsuccessful. Renewed archaeological investigations at Cova Simanya have facilitated the reevaluation of the original stratigraphic context of these remains, leading to the discovery of the additional tooth, aligning with the periadolescent individual. This assemblage is currently the most extensive Neanderthal collection from the northeastern Mediterranean Iberia, offering invaluable insights into the morphology and evolutionary trajectory of Late Pleistocene hominins. Hence, Simanya Neanderthals will enhance our understanding of Neanderthal demographics and evolution, paving the way for an in-depth examination of the morphological diversity and evolutionary context of Iberian Neanderthals., This study presents an exceptional collection of 54 Late Pleistocene human remains that correspond to at least three Neanderthal individuals from Simanya Gran, the main gallery of Cova Simanya, located in the northeastern Iberian Peninsula. The collection comprised 53 unpublished remains that were unearthed during the 1970s and an additional tooth discovered during 2021 excavations. The specimens represent an adult with a small stature, a periadolescent aged approximately 11.5 years, and an immature individual aged approximately 7.7 years, thus offering a more complete demographic perspective. The collection encompasses diverse anatomical parts including upper and lower dentition, mandible, vertebrae, and limb bones from both the upper and lower extremities. Attempts to extract aDNA were unsuccessful. Renewed archaeological investigations at Cova Simanya have facilitated the reevaluation of the original stratigraphic context of these remains, leading to the discovery of the additional tooth, aligning with the periadolescent individual. This assemblage is currently the most extensive Neanderthal collection from the northeastern Mediterranean Iberia, offering invaluable insights into the morphology and evolutionary trajectory of Late Pleistocene hominins. Hence, Simanya Neanderthals will enhance our understanding of Neanderthal demographics and evolution, paving the way for an in-depth examination of the morphological diversity and evolutionary context of Iberian Neanderthals.

El Departament de Salut, arran d’un augment del nombre de defuncions detectat entorn dels mesos d’estiu de 2022, ha elaborat l’informe L’excés de mortalitat a Catalunya. Anàlisi de l’excés de mortalitat de l’1 de juny al 31 d’agost de 2022. Aquest document analitza la mortalitat esdevinguda durant els mesos de juny, juliol i agost a Catalunya, contextualitzada en els primers vuit mesos de l’any i comparant-la amb la d’anys precedents i amb la registrada a Europa, a l’Estat espanyol. Aquest informe ha estat fruit de d’un treball col·laboratiu entre la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut i la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut, l’Àrea de Sistemes d’Informació del Servei Català de la Salut, el Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut i el Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya., Aquest informe és fruit d’un treball col·laboratiu entre la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut i la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut, l’Àrea de Sistemes d’Informació del Servei Català de la Salut, el Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut i el Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya, i ha estat dut a terme la tardor de 2022 arran de diferents informacions que han sorgit sobre un increment de la mortalitat entorn dels mesos d’estiu. Aquesta col·laboració explicita la multiplicitat de fonts d’informació, de períodes de referència, d’indicadors i de format en les taules, les figures i els mapes, tot i el treball en comú realitzat a l’hora de seleccionar els continguts, interpretar la informació i redactar-ne les conclusions. Entre les setmanes 28 a 32 de 2022, de l’11 de juliol al 14 d’agost, segons el sistema de monitoratge de la mortalitat EuroMOMO, l’Estat espanyol té un excés de mortalitat extraordinàriament elevat, amb la contribució especialment rellevant de les defuncions entre la població de 75 anys i més., Postprint (published version)