Sobre l’origen de la vocal neutra catalana, a partir de dades de l’occità

La vocal neutra catalana és la realització més vistent d’entre les que manifesten una de les isoglosses principals amb què distribuïm les varietats del català en dos blocs geolectals. La bibliografia ha situat l’origen de la nostra vocal neutra en posició tònica o, després, pretònica, i dins del marc de les evolucions de /E/. Contra això, en aquest article defenso que la vocal neutra catalana va néixer en posició posttònica i a partir de /a/. En suport d’aquestes idees, aporto dades de l’occità —recollides a l’Atlas linguistique de la France i que presento en mapes meus—, que faig valdre per al català assumint que la isoglossa catalana del tractament de /a/ àtona final sobrepassa el límit nord del nostre domini lingüístic i continua dins de l’occità. Finalment, reconstrueixo una cronologia que explicaria que, a partir de l’origen coincident que suposo, les dues llengües hagin acabat tenint resultats divergents per a /a/ àtona final. The Catalan schwa is the most prominent amongst the realisations that enact one of the main isoglosses by which we distribute Catalan varieties into two geolectal groups. The literature on the matter has placed the origin of Catalan schwa in stressed position and, later, in pretonic position, and within the frame of the evolution of /E/. On the contrary, in this article I plead that Catalan schwa was born in post-tonic position and from /a/. In support of these ideas, I present data from Occitan —gathered in the Atlas linguistique de la France and rendered in my own maps— that I consider valid for Catalan by assuming that the Catalan isogloss on the treatment of unstressed final /a/ goes beyond the northern limit of the Catalan sprachraum and continues within Occitan. Finally, I reconstruct a timeline by which it could be explained that, from the matching origin I hypothesise, the two languages have ended up with divergent results for unstressed final /a/.